LLUM D'OLIbutlletí infomatiu de

l'Agrupació Cultural de Porreres

Pep. Le^ai Prl-7£//<í79 maig 1979

ed i to r ia l

Avui, maig de 1979, després de^tres anys i mig de la mort de —l'anterior Cap d 'Estat i del coro'nament de l 'actual rei d 'Espanyadesprés de la promulgació d ' u n anova Constitució elaborada pelsrepresentants dels partits polí-tics que foren elegits pel poblea les eleccions de 15 de juny de1977, molt poc després d'una altraconsulta popular que ha reestructurat el Parlament i ha establertl'actual equilibri de forces polí-tiques que ostentaran el poder le•gislatiu al nostre Estat durant -els propers quatre anys i f ins itot acabant d'estrenar els pri—mers Ajuntaments elegits pel poble, tothom estarà d'acord enque formalment pertanyem al —conjunt de Pai'sos que tenen coma forma de govern una democràeia de tall occidental. Però, -¿Es això suficient per a dir quesom un país democràtic, queiesregles democràtiques són el de-

conviven çja j h jib its d emoc rat i es

càleg que orienten el nostre quefer i la nostra convivència ? Es•indubtable que a l'hora de contestar aquesta pregunta ja hi hauriamés reticències, ï és que no espot construir una societat demo-cràtica solsment amb una sèriede decrets oficials i unes elee—cions generals, l l i cal qualquecosa més: una educació per la democràcia, el convenciment fermde tots i cada un dels ciutadansque integren aquesta societat deque la millor forma d'organitzarla convivència és aquella que esbasa en el respete m u t u , en latolerància, en el reconeixementdels drets dels demés i en la vertadera solidaritat entre tots elsseus membres. Unie sistema, endefinitiva, que ens pot dur a laconsecució de la pau fonamenta-da en la justícia.

Es per això que tot aquell quecreu en els valors anteriormentanomenats té el deure d'aplicari defensar els hàbits democrà-tics dins els grups socials enque es mou, entenent per taisa la famíl ia , el lloc de treball,

les en t i t a t s d 'esola i , el poble, \... I aquí és quan rs fa total-ment imprescindible l ' a n à l i s ipersonal de cadascú de nosal-tres sobre el nostre comnorta-ment en les relacions amb elsdemés d i n s els àmbits c i ta ts .

Sols si vivim la democràciad'una forma quot id iana , refle-xant-se en cada una dels nos- [tres actes de relació amb elsaltres, serem capaços d'apre—ciar els seus valors i aprendema estimar-la.

Tot això és essencialment a-plicable a l 'àmbit del nostre po-ble de Porreres, i sinó imaginai ;vos ho en el momemt en que ca_da un dels que l ' integram siguencapaços de comprendre i respe-tar els altres, sense distinciód'ideologies ni creences, indis-tintament de qu ina sigui la formade vida, que fent ús del seu dreta la llibertat , hagin escollit . .Acceptant i respetant inclus a-*quells que no acceptin ni respe-t in, perquè així és la democrà-cia: admet i respeta al seu siinclus els que la voldrien des-truir.

El glosador és un personatgede la nostra cultura que esta apunt de desaparèixxer perquè dcamp d'acció que tenia assignatha estat ocupat per altres ele-ments , elements que són quasisempre aliens als interessos -del poble i estan lluny del seucontrol.

El glosador, hereu possibledels trobadors medievals, com-plia, entre altres, una tascaque podríem anomenar informa-tiva, quan no es disposava d'al-tres mitjans adequats per al po-ble. Naturalment, avui en dia,la televisió, la premsa i la rà-dio l'han desplaçat i, al mateixxtemps, han fet "notícia" fragmentsde la realitat que abans no ho e-ren, gràcies a una selecció rea-litzada amb l'intenció de benefi-ciar a la classe "propietària"d'aquests mitjans de comunicació.

Per un altre costat, el glo-sador, a través de les seves cancons, vehiculava una comunica-ció que s'establia entre les dis-tintes zones de l'estrat social o-cupat pel poble baix, per les ca-pes populars, i, alhora, exteo-ritzava els seus sentiments i do-nava opinions, amb actitud a ve-gades seriosa i a vegades iròni-ca i burlesca, sobre la vida i lacondició de l'home en totes llursmanifestacions (amor, religió,política, etc.) sense deixar maiel seu punt de vista d'home depoble.

Quan calia, el glosador eracapaç de raonar les seves opi-nions i de defensar-les de l'a-tac d'altres que no pensaven comell; aquesta defensa es feia, ge-neralment, davant un públic queben aviat es sentia identificatamb alguna de les postures exposades perquè, encara que maihagués fet discurs el seu pensament, sabia destriar quan unesparaules, malgrat fossin ditesper un altre, es corresponienamb el seu pensament. Es cu-riós de veure com a vegades elpúblic s'exaltava i arribava ala violència física, mentre queno es coneix cap cas de glosadorsque hagin anat més ïïuny de la disputa verbal -moltes vegades, pe-rò, dura i radicalitzada—.

Aquestes seccions públiques •d'enfrontaments de parers han es-tat substitui'des per altres formesmés allunyades del poble de lesquals ja no és capaç de sentir-se'n ni tan sols espectador (de-bats de la classe que sia a travésde la premsa, la televisió i finsi tot els col·loquis públics).

Els glosadors pensaven com lescapes populars perquè ells n'erenpart,i, amb més o menys encert,defensaven els seus interessosmitjançant les paraules. Actual-ment la gent del poble no pot teo-ritzar sobre cap aspeete de lavida (social, físic, etc.), el sis-tema establert únicament tolerales opinions dels "especialistes",perquè sap com controlar-los,iel debat sobre tot allò que ensafecta es manté per damunt lespossibilitats de comprensió dela gent "normal" per evitar queaquesta intenti participar-hi..L'opinió del poble no té accés a lapublicitat, a la difusió, i per ai-xò es fa necessari que ens preo-cupem per recuperar o per dotar-nos d'uns mitjan que permetin lacirculació de les nostres pròpiesidees, de la nostra visió del món,entre noltros mateixos.

Aquesta evident desapariciódel glosador de la nostra socie-tat l 'hpm HP vpiirp rom a símbol

de la marginació del mateix po-ble del mercat de les idees -n'ésúnicament consumidor—, contro-lat aquest per un ens molt com-plexe, fidel servent dels interes-sos dels que es troben a les al-tes esferes de poder.

Malgrat aquesta situació tanpoc propícia als glosadors, en-cara en podem trobar alguns,moltes vegades ja quasi absolu-tament inactius, i d'emtre elsde Porreres avui volem parlarde L'Amo En Joan Cudem (JoanTrobat), de setanta dos anysd'edat, pagès i pare de famílianombrosa.

Darrerament, a més de glo—sar a les roulades d'amics i dinsels cafès que més freqüenta, l'heupogut sentir recitar -mai canta,segons ell perquè té mala veu- davant un públic més ampli (ses Festes Pageses, la festa del 25è. a~niversari de la cerretera de Monti-Sion), improvisant gloses orecordant-ne de velles.

Per mostra oferim una glosadaque va fer fa una partida d'anysdins "Sa Llosa" per contestar alsenyor de la possessió on estavael qual l'havia tractat, amigable-ment, de "perdut" perquè estavadins el cafè en llnr HP FPT- feina-

'Me deis perdut i jo som Trobat deI relperquè es meu padrí ja ho era;som fill de na Maria Colomera,d'aquella que tengué caseraamb en Rafel de Son Cudem.I som l'amo de Son Verdera,i men es sementers ben arreglatsde roques els tene ben equipats,i també hi ha qualque esparaguera,

' i es cards me va de primeraperquè els men ben cuidats.1 quan ve s'estiu damunt s'erafaig una paia de primeraperquè es cards hi duc mesclatsi quaLque brot d'esparaguera,i me surt un variatd'aquells que se diu de primera.I llavors, vós ja ho sabeuque l'amo de Son Verderapateix de mal conradorperquè té cada racóembardissat tot de romaguera,i seguint per sa voreraque sols no en pot passar un ca—

çador,però ho fa per estalviar es pastori venir aquí a veure sa tavernera.

A més de la seva pròpia presentació, en aquesta glosa hi deseu—brim la irònica i desencantada ac-ceptació, habitual entre els page-sos , dels contratemps i entrebancs-aquí únicament naturals- que elshomes del camp troben constantment en la feina.

Estilísticament veim que es ba-sa sobretot en una combinació detres rimes d'una forma bastantlliure i en una mètrica no gaireexxacta, com ocorr a quasi totesles gloses i cançons que d'ell co-nec, característica que l'allunyadels millors glosadors, però quedemostra clarament la situació d'improvisació en què han sorgit. Amés d'haver compost gloses i can-çons originals, n'han adeptades al-gunes ja conegudes a la realitat dePorreres, com és l'adaptació, queféu de "Es testament d'es porc'r

Senyors i senyores,voleu escoltard'un pas que va passar,això fa molt poc temps,d'es porc d'en Tomeu Creuque d'es seus bénsva voler dispondre,se va determinar a compondreun testament;i es verro d'es Tastestava tot contentperquè se pensavaque s'heretat seria seu,i tot va ser neu,va quedar amb so pretenir:"Na Jeroni de Ca'n Creufaig s'hereu meu,i també vull que d'es lleuse'n facen moltes taiades.Es vefnats i ses veïhadesque hi siguin per berenar,i l'amo'n Tomeu Creuque faci un bon dinar,pompós i gros,amb molta carn i arròsper a tots es matancersi Na Jeròniaque no plangui es doblersper comprar sucque se puguin omplir es buctant com voldran;i també man p'es meus dolsque Na Jerònia faciun sac de bunyolsper sa darreria;i en Toni de Son Lluísi en Tomeu Pere Queiaque també hi siguinque contin un "cuento" o dos0 que me facin gloses,perquè ho sé que aquestes cosesm'assistiran,me trauran d'es torment granquan Déu voldrà;1 an el senyor escribali deixaré ets ullsperquè no me facifa embuisquan l'escriurà,i an el senyor Tomàsli deixaré es nasperquè duu el senyor Serras

per dins sa capsa,que mantengui sa clastratant com viurà.I a sa trutja d 'En Filaii a sa d'en Benet Pollels deix^que ningún sedollles faci profit,sempre vagin cul pansiti amb sa panxa ben prima,que ho siguin com sa llimad'un argenter."I amb això en Pep Meló se'n venjamb sa llegatarime troba sa trutja d'En Filaija mortai ja ho era necessarid'excorxar-lei sa carn sabeu on va serallà d'allà es bordell;i l'amo d'Es Baulenes va dir:"Es que això, podríem salar sa j'per aprofitar qualque cosa,podríem fer un coixí".I en Jaume de Son Vailetsho va dir, en veritat,que l'amo d'Es Campotarrissat anavaquantra sa perlai se mirava sa gèl.leràallà escorxava.I en Meló que va dir an en Filai:és que s'espinada ja li feia rai",i sa dona d'en Filai va dir va dir"és que no havia vista maitanta de magror".I en Filai va dir:"Jo per mi això aniria millortirar-ho en es Paiàsi no crec que cap milàni cap ca, sols res aixecàs".

Senyors i senyoresvoleu escoltarque tot amb un motho vui acabari es qui no ho creués dins es poble de Porreresi ho pot anar a cercar.

JOAN MÈLIA.

sobre el topònimOms el '•»roces de r e i v i d i n c a c i o n s1 r e c o b r a m e n t de la nostra iden-t i t com a poble fa un narell de mek que en un d i a r i , de c i rculac ióença , r e iv ind icàvem en un breu•nentar i el retorn dels noms po-iars als carrers i places de la —stra v i l a . A v u i i ac í , i n s i s t i m enues t s en t i t vo len t posar de mani-;t també el retorn, de manera o-ial , del nom de P O R R E R E S pres_id in t de la forma P O R R E R A S vi-

i nt en l ' a c t u a l i t a t . .Després de la conquesta de l 'I l laMallorca per les hosts catalano-

agoneses comandades pel rei Jau> I , es va procedir al repartiment

les terres entre els principals -ignats i cavallers corresponent alrme de Porreres al comte Munyoinç el qua l , tot segui t , ho va dis-ibuir entre els seus col.labora->rs . Sembla que des d ' u n pr incipiilqueria de Porreres (no sabem el>m que tendria en l'època musulma-i) pertanyé a un tal Guillem de Po--era (poble de l 'actual província; Tarragona) del qual prengué el>m. Es sabut que el nom del lloc1 procedència dels nous pobladors

s ' esdevingué , en moltes ocasions,l l i n a t g e . Per t an t Gu i l l em i els seusfamiliars eren els "Porreres" elsquals donaren nom a l 'alqueria.

Gaire bé en tota la documentacióguardada a l 'Arxiu del Regne de M a -llorca o en altres, relativa als se—gles X I I I - X V I I , es troba sempre laforma Porreres o en tot cas la for-ma llatinitzada Porreriis o Porra-riis. Serà a partir de la castellani^zació que suposa el Decret de la Nova Palnta de principis del sepiequan la nostra vila serà coneguda anivells oficials amb el nom de Porre-ras .

Per a l t r a p a r t e l nom de In nostv i l a t é forma de n l u r - ' i i a i r f com e ln u n u i n tenir .^encelles o Espor leso en el cas de poblacions t ie par incas t e l l ana C o v a r r u b i a s (Burgos ) eValdepeñas ( C i u d a d R e a l ) . A les hres disposam d ' u n a a l t r e a r g u m e tper a re iv indicar la g r a f i a en la uminac ió en ES, és a dir, s e g u i n t -les normes ortogràfiques de la no;tra l l engua els n lu ra l s acaben en I

En tot el que acabam d'exposar,o s ia , una explicació des del p u n tde v is ta històric i l l i npü í s t i c ,creiem que pot servir com un intent d ' e x p l i c a c i ó d ' u n tema prouimportant a l 'hora de fer una a-nàl is i de la personal i ta t del nostre noble.

Mar ia Barceló

FA 46 m m mANYSapareixia el periòdic

Dia 2 de maig ha fet exactament46 anys que per primera vegadasortia al carrer el periòdic "PO-RRERAS". El seu equip de redac-ció estava constituït de la següentmanera: director Don Miquel Ros-selló, administrador Don JosepMiró, corrector de proves don Gabriel Mora, i els redactors DonFrancesc Noguera, Don AntoniSagreres, Don Joan Janer i DonMiquel Ximelis. Si bé el primeri el tercer dels redactors es do-naren de baixa com a tais -perincompatibilitat amb el director,segons diuen ells a una carta o-

berta- un més i mig més tard,i Don Miquel Ximelis ho feu des-prés de dos mesos i mig.

En el primer número es pu-blica una salutació explicant elsmotius de la seva publicació, u-na declaració d ' apartidisme po-lític i uns articles firmats ambseudònim.

Són de destacar, per la sevafreqüència, les col·laboracionsde "Duende" i les de "Onís".Aquest darrer és autor d'unsnombrosos i encesos articles,escrits en català, defensantl'ensenyança privada en front dei * ~ ~ ~~i —

CONEIXEM LA CORAL

La CORAL DE PORRERES, es una entitat que treballa al nostre costat,al c,.stat de l'Agrupació Cultural, en el quefer diari de la culturadisn el poble de Porreres. É"s Clar que la Coral té una incidènciaimportant en el terreny de la cultura, malgrat el limitat camp d'ac-ció que les funcions pròpies d'un grup d'aquestes característiquessupo sa.

Des d'aquest periòdic no podíem d&ixar passar per alt l'actualbon moment musical i artístic de la nostra Coral, posat de manifesttant en els acurats concerts que ha cferit darrerament com en elmontatge de l'obra teatral en forma de sarsuela "Ai Quaquín que hasvengut de prim", en col·laboració amb "Aires de Íïlonti-Sion" i la Fi-larmònica Por r erenca, obra que ha merescut ésser s fa leccionada pera la Mostra de Teatre d'enguany a celebrar en el Teatre Principalde Ciutat. L'acceptació d'aquest montatge ha estat grossa, duenttretze representacions, que no és poc.

Cal dir que el director és Sebastià Mèlia, i en el "Quaquín" lapart escènica ha estat a càrrec de Bartomeu Barceló, president del'entitat. Unes quaranta persones componen la coral.

Podríem afegir que el proper dia 29 de maig s'assistirà a la Tro-bada de Corals que tendra lloc a Llubí. I aquí demanaríem, ¿quan esfarà a Porreres?

Després d'alguns anys de baix nivell el "coro parroquial" va pas-sar a denominar-se Coral de Porreres, iniciant el rel·lançament, enmés o manco independència, a la que evidentment està lligada mésper raons d'estatge, lloc d'assaigs i concerts, tipus de música, etc.que altre cosa, con l'aspecte econòmic, per exemple. Això gairebépreocupa, segons els interviuats.

Agnès Sitjar (Sa mare d.''E n Quaquín) més de vint anys als diver-sos coros porrerencs i una ample experiència teatral diu: "Si no esconeix no es pot donar compte ningú del que represente la coral,nosaltres crec que passam un poc desapercebuts. La gent no veu les 'hores i hores de sacrifici que hem de fer". Era quant a la comèdiaque ara representen creu que l'èxit es de u ut principalment a la paartcantada, però tots hi tenen que veure, afegint que ells -a nivellde grup- no donen massa importància al fet d'anar o no a la Mostra,"més que per nosaltres ho fei m per Porreres". En Toni Segura, un dels:

impulsors de la "nova" Coral, creu que no és rentable anar a Sa Mos- 'tra, però -diu- "havíem d'anar-hi, no pots dir cue no, tot pleqat !

suposa una experiència i una satisfacció,i molts d'assaigs, sobretot".

- "Volem una Coral de Porreres on el jovent tenga pretensionsd'anar-hi. Hi pot entrar qualsevol si serveix, sense cap mena decondicions ni edat. Cantar en el coro és beneficiós per la mateixapersona en si, és un al·licient espiritual" (A. Segura)

- "Es una pena que no comenci més gent jove, perquè nosaltres (riu)qualque vegada mos retiraríem. Fa falta voluntat i un poc d'esperitde sacrifici". (Agnès Sitjar)

JOAN BARCELÓ

il passa t 23 d ' ah*- ' 1 la junta direc-ta de l ' A g r u p a c i ó Cultural es reu-

amb D. Francesc Sastre, Batlle• Porreres, prèvia solicitud d'au-ència per part de l 'Agrupació per

.1 de tractar amb el nou primer man"ifar i del nostre A j u n t a m e n t una sè-e de qüestions sobre la situació decu l tu ra a Porreres i a Mallorca.La reunió s'allargà més enllà de

's dues hores, i en un clima de mà-lma cordialitat, la junta informà a\ . Francesc dels objectius que —ouen a l 'Agrupació, així com de la

Toblemàtica amb que s'enfronta. D.." rancesc mostrà viu interès per tot

i que li fou exposat, ja que segonsaraules seves la cultura és el fona-'ent de tota relació humana i d'aquíi necessitat de desenvolupar una -olítica ben duita en aquest sentit,ncara que les dificultats semprei són i que la principal sempre solsser l'econòmica, ja que sense do-lers poques coses es poden posarn pràctica, i que per poder arribaraquests doblers serà molt necessa-

i lluitar fermement de cara a l'Es-itut d'Autonomia. Entre els temesractats hem de destacar la proble-i

làtica de la joventut, la manca d'u-a biblioteca pública ben acondicio-ada, la normalització de la nostralengua, la participació popular a -sís nivells, i el grau de col·laboraió entre les dues entitats: Ajunta—

_ient i Agrupació Cultural. Aixíma-"eix fou presentat al batlle un docu-nent elaborat per la junta directivale l'Agrupació on es demana al nou:onsistori es pronuncií sobre unaièrie de punts com són la rotulaciólels carrers de Porreres amb el seutom popular, la promoció de l'ense-lyament de la llengua catalana, la:reació d'una biblioteca municipald'un arxxiu,entre altres coses. El

jatlle prometé que s'estudiaria eliocument presentat.

La j unt a , v i s t se l s r e s u l t a t s d e l ar e u n i ó , c o n s i d e r a -l ' e n t r e v i s t a po s i t i_va .

"La c u l t u r a é s e lf o n a m e n t d e t o t a r e -l a c i ó h u ma n a . . . "

L a n o s t r a c u l t u r ano p e r t a n y a cap sec-tor s o c i a l n i a capp a r t i t e n e x c l u s i v a .

La j u m a , v i s t s els r e s u l t a t - dr- Mreunió , considera l ' e n t r e v i s t a coma posit iva, i que pot r e s u l t a r un punde partida in teressant de carn a de-senvolupar una política c u l t u r a l co-herent. De totes maneres , fa f a l t adir que l 'Agrupació col·laborarà entot allò que estigui al seu abast ambel consistori municipal sempre i —quan la política cultural duita a ter-me pel nou Ajuntament estigui d'acoramb allò que per cul tura l 'Agrupació

entén, i creim que va quedar prouclar durant l 'entrevista que tan amablement ens fou concedida pel noubatlle de Porreres D. Francesc Sas^tre: el concepte eminentement popular del sentit de cultura i la unitatlingüística i cultural dels PaïsosCatalans. Ambdós principis sónl'origen on graviten tots els altres

IO Y

ENT:

una

fol·laboraélo pel

recobrament de la

cultura £¿

<>

que conformen el que entenem percultura o conjunt de realitzacionspractiques, valors, signes i for-mes que motiven la conducta so—cial i individual, així com la modi_ficació i reproducció d'aquest con-cepte dins un poble al llarg de laseva història. Es per això que elsentit de cultura per noltros entreen contradicció amb qualsevol ti-pus de dirigisme o imposició ofi—cial, és a dir que qualsevol intentd'organització d'una política cultu

"organismes propis»amt> la partici-pació act iva de les organitzacionsculturals i cíviques del nostre -país, en el cas local,per les delnostre poble, donant el protago-nisme que li pertoca a les clas-ses populars, i deixant ben clarque la cultura mallorquina (cata-lana) no pertany a cap sector sacial ni a cap partit en exclusiva,al contrari a tot el poble. .Aques_ta política ha de tenir una orien-tació ben determinada: estimularel desenvolupament de la perso—nalitat de l'individu i alhora pos-sibilitar la seva realització in-dividual o col·lectiva.

Un altre aspeite serà el de lanecessitat de l 'ensenyament enla nostra llengua i amb contingutsculturals propis de la nostra na-ció, que es converteix en unaexigència prèvia a qualsevolplantejament de política cultu-ral. També una política culturalmallorquina no pot oblidar el pa-trimoni cultural legat pels nos-tres avantpassats a través dela protecció dels arxius, patri-moni artístic, i del patrimoni na-tural, medi determinant de la -nostra vida social i que ha de -preservar-se en les millors coridicions possibles per esplai igoig de nosaltres i els nostresdescendents.

Es a partir d'aquests puntsmínims que sintetitzen el que en-tenem per cultura^que l'Agrupaciópot oferir i oferirà col·laboració,no tan sols a l 'Ajuntament, sinó a*ot el que vulgui lluitar amb ellaper tal d'aconseguir aquests ob-jectius , lluita justificada per tald'arribar a un nivell de vida millorper tots al nostre pcble de Porreresi al de Mallorca en general.

LES SECCIONS

català HA i j. ¡v k A I

D E C A T A L À .

; R r j C l

escacs

El darrer dissabte d 'abri l vatenir lloc la darrera classe delcurset de català, que s'ha anatimpartint durant cinc mesos allocal de la nostra Agrupació.

Les classes ha estat seguidesamb interés i profit per una vin-tena de persones. Les lliçonshan estat donades per D. RafelFerrà, mestre al qual l'Agrupa_ció vol donar des d'aquestespàgines les gràcies.

També volem dir, que el properhiver, vista la bona acollida d'a-questa activitat, està previst elcomençament d'un nou cursetque possiblement es desenvolupa-rà a dos nivells: un per iniciatsi un altre a un nivell més elemen-tal.

ELS NOSTRES JUGADORS ALS

CAMPIONATS I N D I V I D U A L S

A Santa Margalida es varen jugarenguany durant deu setmanes elsindividuals illencs. Els nostresjugadors assoliren en general una.bona actuació. A primera catego-ria Salvador Estelrich aconseguíel quart lloc amb set punts, que-dant a mig de l'ascens, BartomeuRoig fou quint amb sis i mig i Jor-di Oliver desè amb cinc punts i mig,mentres que Joan Barceló va ferquatre i mig i el lloc 17è., i Jero-ni Palerm tres i mig i la posición'umero vint i cinc. Participarentrenta quatre jugaQors dels qualsacabaren vint-i-vuit.

En quant als jovenils el millorresultat l'aconseguí Jaume Cerdàamb cinc punts i el 14è. lloc, se-guit pel que respecta a nosaltresper Pau Sorell (22) i Joan Sorell(25) amb quatre punts. Jaume Gil

es va retirar faltant dues rond'quan tenia també quatre punts.Jugaren inicialment 4O jovenet;acabant el torneig 28 d'ells.

Es imminent, per altra part,el començament del VI lè. Tor-neig Social d'Escacs 1979 ambel patrocini de "La Caixa" al netre local social, amb l'intervenció dels deu millors escaquiste;porrerencs.

OTICIARI

llibres per al'Agrupació

La Delegació del Ministeri de Cul-tura ens va comunicar que pròxima-ment ens enviarà una partida dedescents llibres que pasaran a for-mar part del patrimoni de TAgrupació i que juntament amb els pocsque tenim constituirà un embrió debiblioteca pública de la que tantnecessitat està el poble de Porre-res.

De moment desconeixem els títolsels quals farem públics en el momenten que ens arribin.

En relació a aquest fet, som cons-cients de que malgrat l'Agrupacióarribi a tenir una petita bibliotecaaquesta mai podrà ser sustitutivade la tan ansiada i necessària Bi-blioteca Municipal.

LLIBRES

UNA COL.LECCIO DE LLIBRESCATALANS A L'ABAST DE TOTHOM

Edicions 62 fa una bona par-tida d'anys va iniciar una col.lec-cio de llibres de butxaca ("El Cangur") en la qual s'agrupen obresd'autors en llengua catalana i també traduccions d'autors estrangersde primera línia (H. Boll, Fromm,Simenon, Pavese,etc.).

En total ha aparegut una cin-quantena de títols que interessensobretot, als aficionats a les na-rracions i a la novel.la.

Els preus dels llibres semprees mantenen entre 100 i 2OO pts.,i es poden trobar a qualsevol lli-breria de Ciutat. Els darrers ti-tols apareguts són: "Metello" deVasco Pratolini, "Ariatna al la-berint grotesc" de Salvador Es-nr-iii »T a TV-IT- a la llihprtat" H'F-

un fet desagradable

Es de domini públic que el localde l'Agrupació està obert per a tot_hom i que tot aquell que vol anar-hi troba la clau al pany a qualsevolhora del dia. A més, allà no hiningú que actuf de vigilant sobreles coses que hi dins el local,dons entenem que tots som co-respensables i co-propietaris del pa-trimoni de l'Agrupació.

Bé, dons aprofitant-se d'aques-ta política de portes obertes -lamillor que es pot ffer , segons no-saltres- algún jovenet que desgra-ciadament no ha assimilat encaraels conceptes de llibertat i responsabilitat se'n ha dut cinc dics (d'u-nes tres mil pésetes de valor) queacatta vem de comprar en les apor-tacions voluntàries de més de vintpersones..

De part d'aquestes persones ide tots els socis que ja no podranseguir escoltant aquesta música,moltes gràcies al qui hagi estat.

LA CORAL DE PORRERES A LAMOSTRA DE TEATRE.

Per dia 22 d'aquest mes de maigestà prevista l'actuació de la Co-ral de Porreres, en col·laboracióamb la Filarmònica Porrerenca,al Teatre Principal de Ciutat. Re-presentaran la popular sarsuelamallorquina "Ai Quaquín que havengut de prim", per haver estatconvidats i seleccionats a partici-par a la Mostra de Teatre.

Com a porrerencs i com a en-titat cultural ens congratulam del'èxit d'aquest grup que amb elseu treball col·labora en el recobrament de la nostra cultura.