Lo TSATRO REGIO,'AL

Crònica

BONS VENTS.-UNA ESCOLA CATALANA

CLARfN.

Temporada de mohiment sera l'actual de Teatro Catala a jutjar pe 'Is estrenos que vénen anunciar'ltse en abdos teatros, lo qual vol dir que.el públich y els autors estan d ' enhorabona. El Principal ja con­ta ab· una societat més, que donara fun ­cions els divendres, el públich acudeix a ompl~r l' hermós teatro y 's pot assegu ­gurar sense por d'errar la profecfa, qué, abans d'un any el Principal sera decla­rat Teatro Oficial CataM y per lo tant, subvencionat per l' Ajuntament.

¿Qué diuhen, que aixó es assegurar molt? Dónchs ho penso com ho dich. No vinguin are a preguntarme si sé algun secret, si se m' ha fet alguna confidencia; n0 senyors, rés d'aixó, la méva segure­tat vé dels bons vents que corran: una paraula d' aquf, una frasse d'alia, han sigut próu perque jo m' hagi atrevit a fer de profeta, contra aquell adagi castella que diu Nadie es profeta en su tierra.

La pujada dels fusivnistas sera benefi­ciosa per nostra escena: tothóm sap que a la questió aqueixa no més li falta u na empenta, y son molts els que 's disputan 1a honra de donarIa. La veritat es que :ap altre tea tro de Barcelona reuneix las >condicions del Principal pera Iluhir dig­nament aqueixa distinció. La séva llarga historia de cent anys es sa mellor reco­mendació. To~as las celebritats dramati­cas d'Europa han trepitxat aquellas in ­rnensas taulas, tantas vegadas alfombra­das de llorer, la sòcietat lluhida de Bar­celona ha omplert durant aqueixa centu· ria molts y molts cops sa espayosa sala hb sos elegants quatre pisos. El Teatro Principal es entre els nostres teatros, l' .avi, el dega; representa el Teatro classich, )' es en resúm l' únich que pot servir dignament de temple a la obra d'En Pi­tarra.

Aixfs ho han comprés molts y valiosos '.!lements de nostra corporació municipal yaix(s déu ser, pera que pugan formar pcndant la estatua del fundador del r ea­tro Catald y el Teatro consagrat a la per­petuació de lo séva obra (nmortal. Conta el Principal a més de lo dit ab un hermós decorat, ab un bon atrés. y més en~ara

que aixó, ab una sala d'espectacles im­ponenta y una hermosa fatxada. Las bo­nas condicions acústicas de la sala 'I fan molt apropósit pera la declamació. Se te­mfa que 'I públich no acudfs al Principal per trovarlo lluny, més la temporada està comensada y el públich correspon als sa­crificis de la empresa que s' ha emprés la taSca d'aixecar a nostra escena del ma­rasme en que l' anavan enfontsant sos explotadors. Estich segú que devant de Ja campanya catalana iniciada en el Princi­pal, la empresa del Romea tornara a des-. plegar sa abandonada activitat, y posara obras catalanas, y fara estrenos catalans sovi n t, fins si es precis estrenara decora ts y els amateurs del Teéltro Catala se frega­ran Jas mans de gust pensant qué, com deya al comensament, la temporada ac­tual sera fecunda en aconteixements.

• Sémbla que tan mateix va prenent péu

la idea de crear una escola ~atalana, no vinguin a créurer arc que faig menció de la Escola Municipal de Declamació, no senyors, se tracta senzillament de una es­cola de primeras )Jetras, ahónt se donga Ja instrucció en eatala, y ahónt, no obs­tant, com es IJógich, s'ensenyi eJ castella y el francés . Aixó serfa un gran pas do­nat en bé de Ja causa regionalista; es in­dispensable que Jas primeras lletras sigan incuJcadas en Ja llengua mateixa de sa casa, aix(s ho exigeix el bon éxit de Ja instrucció primaria.

Ja sé jo queaqueixosquc's pensanque el regionalisme es una idea mesquina de separació del Estat, s' ascruixiran devan d'aqueixa nova, creyent que d' estabJirse la escola catalana, sera d.! temer una Sant Bartolomé contra els castellans. Hi ha cervells tan estretets en els que no ·hi ca­ben las ideas grans y elevadas.

La nació més felissa del mon es Suissa. ¿Y que té Suissa que Ja fa ditxosa men­tres el neguit consumeix a hlS poderosas nacións d'Europa? No té més que el dis­frutar de un régimen federal de debó. El poble suis.té una sola aspiració, la Lliber-

. tat, y tant la estima y tant bé la comprén que ni la diferencia de religió 7 ni de cos­tums, ni dt: llenguatge poden torbar la dolsa pau de la república.

EJ regionalisme aspira al estat Ibérich, format voluntariament per Jas diferentas regions de la peninsula.

Veurém ab molt gust que s'estableixi

• 332 Lo TK.\TRO REGIONAL

son nom estampat en 10 cartell de]a com­panyia.

Naturalment. qu' aixó so]s es propi de 'ls autors de tercera ó quarta categoria, perque']s literats de primera magnitut en­tran per la porta gran y s' imposan a las empresas. Pro com aquestos autors de primera magnitut escassejan ó tenen mol­tas exigencias, las empresas 's vehucn obligadas a transigir ab la tarregada, si be garbellant molt, avans de decidirse.

Aixis y tot, moltas vegadas s' equivo ­can y moltas altras si encertan, es tocant la flauta per casualitat.

Perque es cosa que també pot dirse. Sal­vo algunas contadissimas excepcióni, 'ls que cuydan de l' admisió d' obras, conei­xen tant lo que portan entre mans com aquell cmpressari a qui una volta llegia jo una obra en prosa y va dirme:-Li fa­ré, pero te de retallar al m~nos ... ¡cent versos!

Hi ha una infinitat d'actors molt apre­<:iables que perque saben dir un parla­ment de irreprotxable manera, ja 's cre­huen haver arri vat al summum de la cien­cia teatral y 's consider::m bons per ficar cullerada en la confecció de tota classe d' obras escénicas.

Tornant als autors, si per una part fa riurer la constancia y bona fe de una co­lia de mitjanias empenyadas en entrar al tea tro per la porta gran, per la finestra 6 per la porta d'escape, (que poch 'ls im­porta · el medi mentres s' arrivi al fi) per altra part inspira llastima lo calvari que a]guns talens ignorats tenen de soportar avans no arriva l' hora de donarse a co­neixe ... si es qu' algún dia arriva.

Y èncara 'm deixaba al tinter, 'Is autors que inspiran nauseas. Concch un soi di­¡ant autor, que per ferse aceptar ]as obras fiIlas del seu ingeni (6 del de 'ls altres) emplea un procediment sumament expe­ditiu. Quan sap que l'actorA. de tal com­panJia, prepara son benefici, l'empayta, li posa siti, li fa l'article y li deixa l'exem­plar. Dessota la cuberta hi troba 'I futur beneficiat un sobre. Dintre 'I sobre un bitllet de b.anch ab lo dedicatoria A I actor A. en son benefici.

Naturalment l'obra 's posa.. L' éxit po­dril no resultar, pero 'I bitllet de Banch resulta, ¡vaya si resultal

Un altre autor bastant conegut per lo dolen t de sas obras, té la sort de que to­tas las companylaa lo posin en cartell y

de que li fassin continuament ']s. seus es­perpentos. Lo quid ocultum, esta en ]os drets de propietat. L'autor de referencia no cobra. Es una competencia com qual­sevol altra. Ell pot molt ben dir als au­tors que cobran:-A ferho bé 'm guan­yaréu, pero en quant a baratura ..... ¡na':" ralljas! .

També conech un' altre escriptor (y aquest de molt notables condici6ns) que té la mania de 'ls beneficis, que per ell resultan verdaders perj udicis. Si algún dia 's celebra algún benefici d'actor ca­tala al Japó ó a la Vall d'Aran, ja poden tenir per segur qu' entre 'ls obsequis al beneficiat no hi faltara lo consabut jarr6 ó bibelot del a u tor de referencia, ab la co­rresponent tarjeta. Ell di u que 'Is bene­ficis li surten uns ab altres a deu duros, pero es que compra 'ls regalos al engr6s. Ara calculin lo que li produeixen 'ls drets de propietat, al final de cada temporada.

Per acabar aquest articlet, citaré un cas rigurosament hist6rich, que pinta fins ahont arriva lo servilisme d'alguns aspi­rants d'autor.

Un artista amich meu, que preparava son benefici, s'estava un demati a casa seva mentras sa muller era a la plassa. L' home en lo sagrat de son domicili no 's desdenyava d'estalviar la criada, y esta­va tranquilament enllustrantse las boti nas. D'improvis trucan a la porta y l' artista,creyent que sa muller tornava,ana a obrir ab una sabata a ]a ma esquerra y 'I respall a la dreta. '

¡Quina no seria sa sorpresa quant veu que 'I visitant era un senyoret ab jaqué que duya un manuscrit sota '1 bras? ..

-Deu lo guart •.. Sé que fa '1 benefici tal dia y vull que 'm estreni aixó. ¿Vol llegirho ara mateix?

-¡Home! ara mateix no puch; tinch feyna.

-¡DéixiJa! -No puch deixaria, perque tinêh de

surtir ~' aqui un quart. -Alx6 ray. Tingui, llegeixi... Entre­

tant jo faré la seva feyna. Y mentres l'actor prenia 'I manuscrit

y 's posava li lJegirlo, la autoret s' arre­manga 'ls punys y ab un brillo extraor­dinari ::leixll las botas del artista 11 u hcn­tas com un mirall ... ¡Tan lIuhentas que l' a~tor agrahit, no pugué menos d' acep­tarh l'obra ... si bé reconeixent, dins de son fur intern, que aquell jove mes aviat

-3:U Lo TRATRO HEGlo!"AI.

mar al públieh avuyja no despel·ta per rel 10'1 sentimen 'I, per<¡ue aqueixos han camhial. molt.

En el .,rimer y segon acte Iii ha momentl en que sembla ~ue l'autor vl.1 rompre el tradicional moUlo de la dl'allta­Uca ca&alana que va a plantejar un probl1l1l3, Illéi, a lo mellor vene~ ola monólechs interminables, las l'elRCJóns galantment veraificadas y el drama acaba seuse l'e80ldl'e 1'éI, senle dir rea de nou.

L'argument el IU',lla':l'ent lenzill. La ciutat. de Girona eaca liliada, la provlDcla en pél bull d' Imtusl3sme per anar a ajudar ala ciutat,en wtl ela pobles se fan llevaa vo­luntariaa a tal objecte, se forman companyias, lIe nom bran capitostoa, un d' aqueixoa te un fill que ha navegat vuyt anys y per lo mateix torlla ab ideaa novas y h~manal, ell coneix ol poder de Napoleón y creu que 11\ resIstl!lIcla t's inútil, el mél, creu que l' intent de Napoleón ca sem.tll'sr la ll1berl.llt. AI arrivar a la caaa pairal au trova el ml\Mller ab cia preparatius de guerra. aon pare, aos amichF, S08 avis mateixoa l'empenyen a batre l'S, mes éll ae reslst, ·lX. lo qual es cauaa de que se 'I tinga per afrancesat y .. l l'/lre f·l repudihi y l'avi el trega del escó: fins un .ge.rmanet de pocha aD~lli tira en cara la aéva falta de patrIOtisme. Par­la el manner ab donu endoladatil, qui han I IOrt els marils el francés. veu vinyas arra!l8das pel francès, hoscos talats pel francés, la iglesia del pobl\! ha sigut eNrunada, pel fl'l\n­eéa y fins la seva a:nor, la seva enamorada es bOJa per'lue la ;a deshonra un general francél , El mariner Rent neixer la rabia en son cor y corre al combat de Girona al df'v3nt de la lleva del seu poble. AII1 'I passa a las fil~1I de Napo­león y quan presoner pels seuI paisans te ci' eSier fusellat per traydor le descubreix que Iols ho feu pera matar al delhonrador de la estimada a qui trova morta y mor ell de Iu feridasque te.

Aqueixa el la télsis de la obra veraificada ab extraordi­nari lirisme, lirisme sentit y bradat, més propi del poema que de Iai taulu; pro l'obra te moments hermosl!Os, qu l­drol d!'! conjunt d'un efecte admirable; ¡llàstima que no eltiga dintre las novas corrents de la dramà.tica: L'alltor fou aclamat al final de tOtl els actes y acabat l'últim, ma­tlÍfestè. al públich que el drama La Llar estava bRlat en una poe81a inédita del seu eminent pare, poesia que IIri1 el Sr. Soler de la Calal ab molt gUit, mereix"nt IIna ova­ció. La poesia que enclou tot l'argument del drama el hermosa de debò.

El delempenyo molt fluix. El Sr. Borras eltigué molt bé. Mel los demés actors, inclú8 lo Sr. Bonaplata, que es­taba moa insegur en lo leu paper, deixaren bastant que deaitjar.

La senyol'& Puchol estigué deaditxadiasima. Se va veure delde lo primer momont que no havia entés lo seu paper, mes en lo rapte de bogeria dellegón acte es ahont estigué pitxor.-M. M.

LO SENYOR NADAL Comedia en t,.e. acte. original dI? don Jaume Capdl!rila,

estrl'nada en lo Teatró Principal lo dia 12 d,. Octubre dI! 1897.

Lo lenyor Ca¡:.devila, à qui 8nl nYuy coneixiam llom a un apreciable actor, que entre 'Is que trepitJan la elcella catalana ocupa un lloc t envejable, se 'ni ha prelentat, ab Lo . 'I!nyor Nadal, com aptor d'enginy, y sobre tot, com

• elperavan d'ell, molt coneixedor deia recuraol teatrals. L'obra eltrenacla 'I dimara, que pertany pl'r complert

al gènero del oaudeoille,semblB que no tingui altre objecte qu' entretenir y rer "iurer al publich tot lo temps que cIu­ra la representació y li el aixil, hem de confesar que l' Auwr ha log, .. t per complenson propósit. Ell xilies son abundants '! alguns d'ells dA bon eff'cte.

No rora eatrany que Lo .e"!/or Nadal rebés en lo Prin­cipal moltaa '! continuadu vialtaa.

L' auwr ligué cridat a loa tau Iu al fiDal d'e cada acte y ab inlilistencia al finalisar la representació. .

LoI actora, algo inlegurl. No obltant l'hi distingiren 181 . enyoral Munner, Clf'mente y Domul '1 los senyora GOll­la, y de un modo especial lo Ipnyor CRpdevila. que treva­lIà ab tot lo carinyo de que es capl'l.l UD pare per lon fill,

¡Bé per lo senyor Capdevilal-M. V.

LO CAIXAL DEL SENY

Comedia en un acte original de D. A. Carre,.a.. t.trenada. al teatro Prlneipalla nit del 8 de Octubre de 1897.

}<;.)o mol d' UDa bouien pea83 que ha donat y donara molt que riurer all concurrents al teatro Principal.

La acció le deaarrollll a CI la d'un dentista de rercer ordre que tia la solució del seu porvenir en lo 'casamenl­d'una 811a ab Ull home ric"'.

L' argumelJt de la nova producció. lensft tenir gran consistencia, resulta agradable y facil en IOn desullI'rot­IIc.

Hi han en la obra dOI Ó trel tipol altament cómicha '! abundan las situacionl cómicu yell xistel de b01l1\ lIey.

En lo delempenyo IOl Sri. Soler y CapdBvila. enillue­ren inimitables fen& dOI tipol deliciosos '1 que mantingue­ren al públich en consLant hilaritat.

La Sra. M<>nner car&cteriaiL ab la ml'ltria de sempre, lo personatje que reprelentabA, y ls Srta. Domul CUlO ,Ili co~ a bona en son paper d' ingenua.-F. D. G.

L'ONCLE BENET

Pe.3ft Pn un acte arreglo de Joaqrtin Montero e.tl'mwl" en lo teatro Romea' lo dia 8 d' Octubre corrent.

L'onde Benet es unl\ obra que fO:1 rebuda ab fredor,lo dia del estreno, per lo públich de lo teatro Romea quina benevolencia el proverbIal.

Ab aixó casi esta feta la critica de la nova producció. J. S.

LO PRESIDARI

Drallla en un prolech y do, acte, original dt D. Joan Manuben'!J Vidal. Estrenat la nit (Jet 10 d' O"tubrl' Pn lo .Cent,.e Moral ..

Lo Sr. Manubenll en" te ac08tumatsa dramas yaltras pl'od nccions garboMas a h lot. y 'I peu I orsat de .pulcar argu­lOents en que no hi entrall d(·1I38.

Las mes de las vegadal l8s funcions de Iai societats ca­tólicas son lo mcs anti-Brtisticas quo pot daraa '1 elias nO' fenen la culpa. ~Qui 'Is fa treurer las dona s dfl produc­cionl com El Re!] que rabió, y La morella de Cadi.: com no fa gayres dias que a' ha donat el calT

Enhorlibona 'Iue en produccions 'com Seba, al l'ap que' l'amor ó un festeig no entran en el quid pro quo dell assumpto 's cambihi la dispesera per Ull dispe8e,' pro en' las cita.Ja8 yaltras, que 's pr'enen la llibertat de ferho eso im perdonable.

Hem dit tot aixó que feya dias teniam al pap, no p."'qU8', 'ni signin ar.ltipàticas las societats Católicas ans molt al\ contrari loi simpatil6m en altgt'au, Ilo hem fet 80ls per que. ara 'ns venia ve de dirlo8hi: •

Preneu eXl'mple de lo qu'! en I~ Centre Moral a' hi fa. A'1i hi ha uns apnyora incanlablel qu'en Iloch de desfer; ohras d'art las fan a (¡UMt '1 com Deu dona à entendrer 'lue en Lo preMidari ha fet entendrer molt al Sr. Manu­henl donchs parlant del conjunt, trl\ma, pr .. lentació y versificació esta a la althra de lo molt que 'a fa en altre genero, com aixis ho demostri. 'I publichab franCI aplau­s"s. Lo desempenyo corria a carrech deli senyora Cor­tadellas, Saigi, Bordas, Cols, Matia, etc. que hi guanya­ren molts aplausos. V. S. B.

*******************************~ Servey de fóra

REUS. - Dirigida pel meltre Perez Cabrero aquelta temporada d' hivern actuara en lo «Teatro }<'ortunt' una companyia de sarauela y ópera eapaliola. lai prlmeraa parts lon Sral. Corona, Perez d' Isaura, Perez Cahrero (LI.) y (M.) Y Sra. Alcantara, Bobé. Senil, Gaaeó y Ban-quP\ll, '

La societat «El Alba., que ha rerormat son local l' inau­llurà'l diumenge pallsat ab un drama caltellà y la comedia Lo par,. de la criatura.-S .

MATARO.-Diumenge pauat la companyia c6mich U­rica del Circul catolfch d'obrera pOlà en elcena la laraue­la Lo. bandol,.rM y un arreglo da la popular La marchd de Cadi;.

Comentaril, val mes fiO rerne.-P. M.

RIPOLL.-l.' Academia Católica lo dia de la felta d"l ROler pOlia l'n escena lo bonich drama de Alhanf'11 D. Mi~ guel de Clariana y la bonica sar.uela Lo .ant del amo.

Los executants Srs. Vilà y Orriol, Bernat. Cañellas, el­.cétel·a., hi guanyaren molts aplausos.- U. P.

PARTS.-Casi tots 108 teatl'os de nostra capital estan ja oberts, los ar·tistas torna.n de vacacions y preparan sos de')uts ó bé est:ldian papers per ob('as prúximas à estre­narse. Los autors corrent d'un teatro 9. l'altre per fer I/elir sas pessas als al·tlstas, distrihuint los papers y cuidantse de la mis(' en SC('ne. Los carés concc'l·ts preparan revistas, palltomimas, etc., allollt podran lIuhir sas I¡dlas fOl'mas las Ilrtistas. Lo fl'et es comeusa j 'l a st!ntil' lo que f il p/'evoure un hivern !'igllr(¡;¡. Los ca/'tells anuncian molts {)strenos. La 11/ariN' Reeall'Ïtr(/l!te, honica comcrlia en tres actos p/'oporciona bonas entl'adas al T/¡eaü'e D(~,a,:;et.

Mav m' h\¡!lIé'l figu/'at q'lP. Paul D,lI'oulerle, qne en 808 Chants du Soldnt canta als héroes dA la Revolució po­~ués escriure u nil. ohrA. tant poch favomble a aquesta com ho A" La Mort d' llacI! l' , estrenhda. la Sf}tmana passada a In Po!'tl' Saint Mal'tin ab regular cxit. Plena de i ncorl'ec­cions historicas l' obra esta ben escl'ita y vel'sineada lo que no es d' estl'anyar.iñ q/H~ Paul Der'oulede es uu dels millors poetas f/ allcesos. -- R. L.

C'l.C'l~C'lC'l.pC'l.ru:l.(ol!'l.~(ol1'l!'l. C'l C'l!'l. C'l !'l.C'l1'l(-) C'l.c:l. C'l .C'l.C'l f:l!'l..í'l.C'l 1'l.ru:l.

Desterro XIMENO C O MPLERTS

83 Mas

PAL,TAN

(1)

(l I s~ pr~ciR"r¡tu quan RO li hng-in fI""t.

___ e·ee-···----------···.-.--····-,-

tlOVH.S 1<JU1':L S. Oliver, lo distingit li­tt'/'iu'i mallorq lli es l' encal'N!­~nt rle l'er la hiografia de don Marian Aguíló y Fuster lo dia quo s' posi 'I seu retrato en la casa òe la Ciutat a Palma

Aqueix dia ha al~ordat, l' Ajun­tament que sigui 'I 3l de De­sembr'e cumpleanys de lA. re­Cún'lui!\ta !llle f('u rl(' tal isla. el gl'an rey En .Jaume I lo Con­quistador,

Ditf! pohlació ha declarat ade-més al Sr, Ag'liló fill ilustrf' rle P'llllla.

* * P/'oximamcnt comensal'élll a puhlicar l/na amena co-

1ecció de SPl11blansas biografkas de 'Is prrncipals artistas y al/tors drarnàtichs catalans,

Lo pl'imer df' la seriA. SBra lo tan conegnt corn ce.l~brat !,1'iLlle/' actol' Don !;;¡d(' Soler, una (lo I .. s mes legltlmas ~11)ria" del Toftt.I'o lI~cional de Catalt/nya.

Cada. biografhl allira exornaria ah h" I'.nOfIn!! fntolZl'an.as, tl'etas expNsament pera (,LO TEATB.O ¡-U:GIONAL?

Creyé,o quo tant po~ la pa~t al'tistiM, corn per l,a. !ltera­f'ia ¡(q uesta nova seccIÓ excitara. poderusamp.l1t I Interés de tots els ayrnants de las gI1/'ias de nostra Escena.

** RII la pOf'sia (,L'\ Papallona', rle D. Ramon Su.ri/ia~h

Bacil qne publrcarem en nostre' ¡'¡.nero pa~~a.t, hI haVla \lila falta de imprenta quo molt gustosos r'ectlfi'luem.

En !a estrofa. octava ahont diu,

d'lI di/o

... va.ig trnva.ru:e à .t,,~ra .. : y sola! y esquitxat d' Impurllch fancll corn la llum que torna sola,

... vaig tl'ovaril~e a ~, e~:- I~ ... y sola! y esquitxat. d' Impudlch fanch ;non vestit avants 'an Irlanch Mm la lluna que tornass,.>la,

consti. **

C,llll f'S8 'lhnt 10 tf'atro rle Varietats ,rl' Ambere, 113 ~ir~ {¡, tel'l'fI. lh>nchs he, devall de la q'le tou . aLl. de l>all 8 hI

3ilf>

han trobat infinitat de ¡oadav/'es quo ha qui diu son desde '1 segle VI afegenthi altres que 110 fa tallt sino que hi son d~s~e l'any 1830 en q~in any y fugint d'una persecució s. hI refuglaren molts fills del poble y que alli foren ases­SllllltS.

De manera qu' alió quo fins al'a s' habia dit de que l' esmentat teatro estat>i\ aixecat de/ll'lOt d' uu volca llu era tal; era aixecat demunt d'un cementi,·i.

* * Segons veus, lo designat pel' desempeoyar l' ell1haixada

d'Espanya al Vaticà es lo I<~XCIO, Sr. n. Victo/' Bala<7uer de lo quo 'IlS alegl'aríam, y ab nosalt/'es tOLS els cat~lal\~ de cor.

* * Als principals teat~os de Sant Petersl.JU/'go s' hi han ins­

talat l/nas conxas pel apuntador qUill (\Xlt es lIIallifest tota vegada que iI. las millors conrliciol/s aClIsticas que sobre las demés rl!UnCillen cleu al'egirshi la de ylle no se sent la veu del apuntador ni desde las blltacas mes apropo

** La setmana passada, al'/'iba à no~aitl'es la noticia de que

acahaba de morir enaquesta CULat lo aCLOI' D. Jè1ume Ro-1llell. La virla artistira segada l'l!r' tl'aiclo/':l, enftl/'lIletat en lo plc\ rle sa ju.ventllt, ha estat LlIt lo pl'olitosa qlle calria espp.ra./' de qUI, com ell, entra cie ple en l/li carni tan difi­cultós com lo clel teatro , sellso COIILar ab altl'es medis que sas prupias fursas y ardenta convicció.

Figurà on notables companyias catalanas y castellanas, quo com las rl e D," Concepdó Ferrer, 1>. HicarrloSirnó y D. F,'rnanilo BuzZt.> entrA altres, passoijal'en ab or~ul: p iH' lIostl'e regió y fora d'ella lo mes notable del antich y model'n ropertol'i , fentse aphudir pn quants papers s' en­c.ar,'()Q'ahl\n a SOli ~ens escas t.alent y gran voluntat; cir­Clln.tancias aq uestas rlignas pel' tots conceptes de Lenirso en co'npte, aVlly qlle 10 tent/'u pst a pel' desg/'acia. tan l'al­tat ne clements que ab justicia lo representin.

També dur'ant la tempor/via ci' hivel'n de 1893, figura ell lacompan\'ia catalana del Tplltro dp Novptats d' aques­ta ciutat, ahont estrena. algunas aplauilidas produccions, junt ab altres actors que allavors la t'o/'mavan. Ulti­mament., havía fet IIna • ,rillant ex'.:ursió a la regió ar'ago­neso, allont contragué la lI1alalti!l que l' haJet baixar a. la tom ha. quan mes podia espe,'arse d'ell.

¡ Descansi en pau tan mod .. st. com labol'iós aetor'¡

* * S' ha format la companyia. dramà.tica qUA durant la pró­

xima temporada actuara en lo teako del Nitt-Guerrer, FUl'maran el cuad/'o d" acto/'s, que di/'igira lo reputa.t

é inteligent afidunat, senyor Cal'reras, los senyors Pruna D'ltOians . Amat, Serra y Salvó, Solé, Ponsa, Coll, Prats' BI'unet, Batim, Duran y altres. '

* * PATHONAT DE NOSTRA SRA. DE MONSERRAT,­

l)~mà diurnengtl tindrà lloch la inauguració de la tempu­rada en a(1 uesta societat, posant.se An escena el drama del inrnortal poeta català Pitarra, La Ir¡"dr(( de la masia , baix la rlirecció del director D. Joaquim Guitert y secuodant1o on lo clesemp!"nyo los Srs BJhigas, Segura, Navarro, Llo­l'et, Fonts y Suarez.

* * CENTl{() MORAL.-Associació q\le com la que 'os

ocupa estrena :JO obras dr'amaticas catalana.s en tres anys digna es cl .. 1 major respecte,

Lo diumenge pas'lat s' inaug\lrà la t.I'rnporada ah l' es­treno del drama de Manuhens y VirlAI Lli p,.(~sidllri de que parlém c.~ al~re. part, y ,la 'pessa ,gmliOlr'rh8! I<':n un dels IIltel'medls s hI cantà I JJunn(' IIW1/tlll/(I(jnch premiat a Olot, .J ,

Del citat Manubens tC'nen 1,1 obras per estrenar CIASifl­ca¿a.s, en dl'~ma~, cOiOecli~s, un sn,illete y dos sarsuelas ab musIca del alxerlt com pOSI tor D, lo /'ancisco Palau. Catala­oas son també tres P/'orlucciolls del soci Francesch Pra­dell

* * CI Rl.::t fL Dg PROPIETARIS, --Lo (lil\lllPIIge "as;-¡at s'

in!lIl~III'à la t.E'll1pt>rada d' hivern (><'1'<1 la qll' 's conta al> IIl1hit perstl\lltl, Se pl)sarl'n en eS~(,lla dllgas obras (,Ilste­lIanns bai~ la òireeció rle D. Manel l-lrllmanya qUI> foren molt ben desem penyaòas t}\l1t la part fi 1113 dit senyor !"xo­cutà corn la qlle corria à earrech rlp tfl Sra. Vordier (A) y (F\, !{mnero, y Srs, M·.>ntanf'l" Vila, H,'/'nanrlez etc.

* *

336 Lo TRATRO RBOIONAL

SOtIETAT DEI S LLUISOS DE GRACIA.-Diumen~A a" un pic a VI Sllar, 'I posa en PBCfna la tragi cornedll\ de D. Frederich Soler (Pitarl'a) .Or. en quina execucin hi elcoltaren aplausol. IOl senyors, Mart(, Fabre~as, Molla y Garcia, los qual8 foren hen secundat8 pe 'Is senyors Sal­&or, Torrall y Unare!!.

S'acabà la funció, ab la lIarsuela La marrha dI' Cadi-, quina execucié ana molt bé.

CO~~ESPOl'lDEl'lCIA (.) Aureli Chauin. La .Balada~ esta ben penaada, ppro es

defectuoila de forma. L'altra no va.-J(>pú Alim, No 8cr­yeix.-Alme ella. Contesto que tardaré pufg no va. Repe­teixi.-Joan Sellar;an. No m'ea posible aprofitarne cap, -Un que '. pert de Dista. En efecte; alió el escrit per un dia qu' ('nral'a tardara molt a venir. Are resultaria ridicul. -J, Q. C.De moment no puch contestarli a lo primer. Lo altre no elta en la meva ma; hauria de dirigirse al mateix Dil'Pctor de la companyia.

Dely Erc,:. Ho he llegit detingudament y no m' acaha de fé ,\ péll. Lo mateix li dich de 'Is versol. Tal volta ah '\s que sefluiràn lera mel afortunl\t.-A. Carra.m. La poula ell masa crúa y té alguna incorrecció du forma. En quant al article no m veig ab cór d' escuraarlo; vosté ma­teix. Lo que vosté diu del Fill de eiuda, 80n subterfu~il, que .\ pClblich no se 'n fa carrech si no quedan ben justi­flca:s.-Joan Af'rufat. Elta ben pensat, pero hi ha moltas jnc:xperienciaa t'n son dPlarrollo ...... A, S, G. Lo mateix li dich.-Joan Gispert. Encara no m' a~radaÍl prou ni la pO('lIia ni \' article.-Joan Vicens. Lo .Quento», si arro­doni. mu lIon final, aniria. La .Intim.., 110 serveix,-M. Rouelló. S' ha de complaurer a tothom. Lo treball no va. _Po Car:allé. Reu •. No solament no 'm rlch de sas pre­tenllionll, sino que de bon grat reconech que l'article es­ta molt ben pl'nsat. La llàstima es q lIe s' haurIa de fer nou per alleugerirlo d' algunas incorreccions é inveros8imili­tutll.Un llU erlptor. En aquest nÍlmero continuan.

ARIJOS

(.) Crltira y eoo8ulla gratulta 80bre aS8umptos literaria.

*****************t*****~************-E~J:a-:1v.t:~S

TARJETA

E. Mariu, CLOT

Formar ab aqueltal lIetras lo titul de un juguet có­mich.

La soll/riu ('n [o n IÍI/I ('ro pI'fi.rim.

Solució del número anterior UN COP m~ CAP.

En preparació: lo número 300

SECCIÓ DE REGALOS L:1obrn

Cuentos de Daudet K' entregnrl\ ppr c1nch céntimB li. In IwrWlOa 'l'''' l'rtl8enti n'luellt taló "n la ntlminiatrn!!IÒ rle 1.0 'l'F.ATIlO H~:r.ION \1., I{on* e:L dp. Sant P,·rl'. 19 y 21, Jor 1."

¡¡O BRA D'ÈXIT!!

UN D.JUANTENORIO A TROSSOS

I"¡UH tnfluolcrh un verM

PER A. SALTIVERI ,I 'I

D.Juanico . Parodia del 4:. t acte de

DON JUAN TENORIO Se ven li DOS RALS en aquesta administraei6.

de Lo Teatro Regional Text de primeras firmas.-40 plana s de folletf.-Ilustraci6 a vsnss tintah1.- Anunci d'un concurs.

1~ CENTIMS I

~------------------. -------------------------. -------------------Per caraoterllarse los ...... --llapls--- FORTON són los millors.

Preu: 3 l~e8etall

Joaqulm Solé Y Piqué, impJ'8IÓ.-lA Popul lS r, MiDa, S '< Marqués uellJuero, 4.-&rceIOJ.l.