LÒGICA

• LÒGICA: branca de la filosofia que tracta sobre les diferents formes de raonament, la seva validesa i fonamentació.

• Podem distingir entre LÒGICA FORMAL I LÒGICA INFORMAL.

• La LÒGICA FORMAL s’ha desenvolupat al llarg del segle XX i pretén esquematitzar el llenguatge ordinari per a descobrir si la seva estructura garanteix la validesa dels raonaments

• La LÒGICA FORMAL s’ha desenvolupat al llarg del segle XX i pretén esquematitzar el llenguatge ordinari per a descobrir si la seva estructura garanteix la validesa dels raonaments.

• La LÒGICA INFORMAL analitza de forma intuitiva diferents tipus de RAONAMENTS NO VÀLIDS (FAL.LÀCIES) I RAONAMENTS VÀLIDS (ARGUMENTS).

FAL·LÀCIES

• S’utilitza el terme “fal.làcia” en situacions en què algú pretén donar realment un argument a favor d’una conclusió i vol també que l’argument la recolzi lògicament, és a dir, pretén que es tracti d’un raonament vàlid, quan en realitat no ho és, tot i que pot semblar correcte a una persona poc atenta.

• Es tracta de “falsos raonaments”, que tenen però poder persuasiu i s’utilitzen amb molta frequència en el llenguatge ordinari.

TIPUS DE FAL·LÀCIES

• 1.-FAL.LÀCIA “AD HOMINEM”.• És un argument no vàlid que en lloc de presentar raons

adequades o pertinents en contra d’una determinada opinió, pretén refutar-la censurant la persona que la manté.

• Exemples: 1.-El senyor Putin va advertir repetidament del perill imminent d’una guerra a

Txetxènia, donada la violència dels atacs terroristes contra l’exèrcit rús, però no s’havia de parar atenció a les seves paraules. Tots sabem el que li agrada el vodka.

2.-Els ecologistes afirmen que l’abocament nuclear al mar és una acció d’un risc elevat per a la humanitat; no obstant això, no s’ha d’estar preocupat , ja que els ecologistes tenen idees massa pessimistes sobre el futur

• 2.-FAL.LÀCIA “AD BACULUM”• És un argument no vàlid en el qual s’invoca la força o el

poder d’algú o d’alguna cosa com a raó suficient per establir la veritat de la conclusió

• Exemples: 3.-Aquesta lliçó l’has de saber per a demà, perquè si no ,

quants cops l’hauràs de copiar?4.-Les instruccions que li he donat per fer l’inventari de

l’empresa són les més adequades. Recordi que té un contracte temporal, i la llei em permet fer-lo fora demà mateix.

• 3.-FAL.LÀCIA “AD POPULUM”• És un argument no vàlid en el qual s’ometen les raons

pertinents que poden portar a l’acceptació o rebuig d’una conclusió i s’utilitzen com a falses raons, fets o circumstàncies (suposats o reals) amb l’única finalitat d’excitar els sentiments i emocions dels destinataris.

• Exemples:5.-Compra un Volkswagen, i el món et somriurà.6.-No has de votar al partit Blanc; el seu líder és molt

antipàtic

• 4.-FAL.LÀCIA “AD VERECUNDIAM”• És un argument no vàlid que es dóna quan s’invoca

únicament, i sense cap altre justificació racional, el sentiment de respecte que es té cap a la persona que defensa la tesi, en funció de la seva autoritat i prestigi.

• Exemples:7.-Ho va dir Aristòtil, i és cosa vertadera, que l’home es mou

per dues coses: la primera, per trobar parella, i la segona, pels diners.

8.-Sir Isaac Newton va ser un físic eminent i creia en Déu; per tant, Déu existeix.

• 5.-FAL.LÀCIA “AD IGNORANTIAM”• És un argument no vàlid que es caracteritza per pretendre

que una cosa és falsa només perquè no se sap o no s’ha provat la seva veritat.

• Exemples:9.-Ningú no ha pogut provar que Déu no existeix; així doncs,

has de creure que Déu existeix10.-L’anomenada “conjectura de Goldblach”, que diu que tot

nombre parell és la suma de dos nombres primers, no ha estat encara demostrada. Aquesta conjectura és, per tant, falsa.

• 6.-FAL.LÀCIA DEL “TU QUOQUE”• És un argument no vàlid en el qual no es formulen raons

oportunes per replicar una acusació, sinó que, en lloc d’això, es critica a qui la proposa tornant-li l’ofensa

• Exemples:11.-Per què s’havia de jutjar Pinochet? Fidel Castro continua tan tranquil a

Cuba, i El Assad a Síria, i Obiang a Guinea... T’agraden més aquests altres dictadors?

12.-Només et diré que em sembla estrany que siguis tu qui doni arguments en contra del nostre pla. Fa uns anys eres tu qui el defensava amb una tenacitat que ens deixava bocabadats.

• 7.-FAL.LÀCIA DE GENERALITZACIÓ ABUSIVA.• Es produeix en arguments inductius en els quals el

nombre d’observacions recollit en les premisses és massa baix per a què la conclusió sigui consistent.

• Exemple: 13.-”He provat de fer dos exercicis del llibre de pràctiques

de lògica i no els he sapigut resoldre. Per tant, tots els exercicis de lògica són impossibles per a mi”

14.-”Tinc un parell d’amics del País Basc i és molt simpàtic. Per tant, tots els bascos són simpàtics”

• 8.-FA.LÀCIA DE CAUSACIÓ FALSA.• Es comet en raonaments causals en què dos fets

correlacionats (que es donen simultàniament) són considerats causa l’un de l’altre sense que es pugui establir el vincle segur de causació.

• Exemple:15.-“L’esperança de vida de les dones és superior a la dels

homes. Per tant, la causa de la longevitat és el fet de ser dona”

16.-”Hi ha persones intel.ligents que tenen un crani voluminós. Per tant, el volum del crani és la causa de la intel.ligència”

RAONAMENTS VÀLIDS

• 1.-Cal distingir entre premisses i conclusió. La conclusió és l’afirmació a favor de la qual estàs argumentant. Argumentar és exposar raons en suport d’una determinada idea que dóna resposta a un interrogant. Les diferents raons aportades juguen el paper de premisses.

• Per tant, un raonament consta de l’interrogant que el desencadena, la conclusió o resposta que aportes a l’interrogant i les diferents raons o premisses que li donen suport i la justifiquen.

• 2.-L’argumentació s’ha d’exposar en un ordre que permeti reconstruir la coherència entre premisses i conclusió La forma ideal és plantejar primer l’interrogant, avançar la resposta que li vols donar i exposar els diferents motius que t’han portat a defensar tal postura, per concloure tornant a presentar la conclusió com a consequència de les premisses exposades.

• 3.-Les premisses que utilitzis en l’argumentació han de ser fiables. Les premisses ambigues o infundades no porten a cap conclusió concloent. Si les afirmacions que utilitzes com a premisses no són prou clares directament, serà necessari que cada una d’elles presenti també la seva justificació argumentada.

• 4.-Per justificar una determinada conclusió es poden utilitzar diferents recursos ( diferents formes d’organitzar les premisses) com ara:

4.1.-ARGUMENTACIÓ INDUCTIVA

• 4.1-Argumentació mitjançant exemples (argumentació inductiva). Es tracta de presentar una conclusió general a partir de l’acumulació sistemàtica de casos particulars del mateix estil. Quants més casos semblants es presentin i més ajustats al tema, més força tindrà la conclusió. Cal analitzar amb detall la possibilitat de trobar contraexemples. Un contraexemple limita el valor de la conclusió o fins i tot, la invalida totalment i obliga a rebutjar-la. Un pensament honest ha de valorar detingudament la possibilitat de trobar contraexemples i recollir-los per tal d’arribar a una conclusió vàlida.

4.2.-Argumentació per analogia.

• En comptes de multiplicar els exemples, de vegades n’hi ha prou amb trobar un cas que sigui prou representatiu del que es vol defensar per donar suport a una generalització. Van d’un cas expecífic (premissa) a un altre (conclusió), argumentant que si són semblants en determinats aspectes, ho seran també en el que ens interessa per la conclusió.

4.3.-Argumentació per autoritat.

• S’utilitza quan és impossible confirmar directament una determinada informació. Per tal que aquest tipus d’argumentació tingui valor, cal ser molt rigurós en la presentació de les fonts d’autoritat: cal citar-les explícitament, cal justificar la validesa dels seus testimonis i la seva imparcialitat en relació al tema tractat, així com comprovar la seva veracitat, en la mida de les nostres possibilitats.

4.4.-Argumentació sobre les causes.

• Resulten de l’acumulació de casos repetits en els què una determinada situació ( que actua com a causa) ha vingut sempre acompanyada d’una altra ( a la qual considerarem el seu efecte).

• Per tal que tinguin força argumentativa, cal que s’expliqui el vincle més probable entre causa i efecte i no només esmentar la seva correlació. De vegades, la correlació pot ser només una coincidència no significativa sinó casual. En altres casos, no està clar quin dels dos tipus de situacions és causa de l’altre o bé, la causa proposada pot amagar una altra de més profunda però oculta

4.5.-Argumentació deductiva.• En aquest cas, es presenta una forma d’organitzar les premisses que ens

assegura necessàriament la veritat de la conclusió sempre que les premisses siguin certes. N’hi ha moltes possibilitats. Presentem només les més utilitzades.

• 4.5.a.-Modus ponens: (P1)Si es dóna p, aleshores es dóna q(P2)Es dóna p(C)Per tant, es dóna q

El “modus ponens” és un raonament compost per una primera premissa en forma de condicional; la segona premissa és l’afirmació de l’antecedent del condicional. La conclusió és l’afirmació del conseqüent del condicional.

• 4.5.b.-Modus tollens(P1)Si es dóna p, aleshores es dóna q(P2)No es dóna q(C)Per tant, no es dóna p

El “modus tollens” és un raonament format per una primera premissa condicional; la segona premissa és la negació del conseqüent del condicional inicial. La conclusió que resulta és la negació de l’antecedent del primer condicional.

• 4.5.c.-Sil.logisme hipotètic(P1)Si es dóna p, aleshores es dóna q(P2)Si es dóna q, aleshores es dóna r(C)Per tant, si es dóna p, aleshores es dóna r

Un “sil.logisme hipotètic” està format per una primera premissa condicional; la segona és un altre condicional en què l’antecedent és el conseqüent del primer condicional. La conclusió que es dedueix és un nou condicional en què l’antecedent és el mateix del primer condicional i el conseqüent ho és el del segon.

• 4.5.d.-Sil.logisme disjuntiu(P1) Es dóna p o es dóna q(P2)No es dóna p(C)Per tant, es dóna q

El “sil.logisme disjuntiu” està format per una disjunció com a primera premissa; la segona és la negació d’un dels dos elements de la disjunció. La conclusió que es dedueix és l’afirmació de l’altre element de la disjunció inicial.

4.5.e.-Dilema(P1)Es dóna p o es dóna q(P2)Si es dóna p, aleshores r(P3)Si es dóna q, aleshores s(C)Per tant, es dóna r o es dóna s

Un “dilema” està constituït en lògica per una primera premissa en forma de disjunció; la segona és un condicional que té com a antecedent el primer element de la disjunció inicial; la tercera premissa és un altre condicional que té com a antecedent el segon element de la disjunció inicial. La conclusió que es dedueix és una nova disjunció formada pels conseqüents de la segona i tercera premissa.