L’OLIVERA

LES OLIVES I

L’OLI

L’OLIVERA

• L’olivera és l’arbre del qual s’extreuen les olives. • En un principi era un

arbre silvestre, és a dir, que naixia salvatge sense ser plantat per l’home.

• L’olivera és un arbre molt resistent a les malalties, la sequera, el fred i el calor.

• A part de netejar el cap de males herbes de tant en tant i esporgar les branques un cop a l’any- a finals d'hivern- perquè doni més fruit, no cal cuidar-los gaire més.

• L’olivera pot arribar a viure molts anys. N’hi ha que tenen 2.000 anys o més.

• Pot arribar a mesurar uns 15 metres d’altura.

Es de color verd grisos i molt frondós.

• Te un tronc gris clar i la escorça llisa, quan es jove, però a mesura que envelleix es torna molt imperfecte, la seva escorça es torna més rugosa i el tronc es retorça i es torna d’un color gris més fosc.

• La fulla es perenne.

• Es dura i coriàcia, allargada, acabada en punxa i acanalada a les vores.

• Tenen una llargada de 5 a 8 cm.

• Son de color verd per la part de dalt i per sota de color blanquinós.

• Les flors neixen, a principis de la primavera, barrejades entre les fulles de les branques. Les flors són petites, d’un color grogenc i estan agurpades en ramellets. A finals de la primavera i amb la vinguda de l’estiu la flor cau per donar pas al anixement dels seus fruits, les olives.

• La collita de l’oliva es pot fer de diverses maneres:

Manualment, amb l'ajut d’unes barres o amb un tractor que sacseja les branques de l’olivera, fent que caiguin les olives a sobre de les borrasses.

L’OLIVA• L’oliva es el fruit de l’olivera.• Es petita, amarga, de color verd

grogós o morat i amb un os gran molt dur.

• Aquest fruit neix i comença a créixer a l’estiu i és collit al principi de l’hivern, abans no arribin les primeres gelades.

L’oliva té les següents parts:L’oliva té les següents parts:• LA PELL. És la part exterior del

fruit. Molt fineta i prima.• LA POLPA. És la part carnosa del

fruit. És on l’oliva emmagatzema aigua, sucs i nutrients, entre els quals s’hi troba el que després serà l’oli.

• EL PINYOL. És una closca de fusta que protegeix la llavor del fruit. Esta envoltat per la polpa. És molt dur i rugós.

• LA LLAVOR. Està tancada dins del pinyol i és la part del fruit destinada a la futura reproducció d’un nou arbre.

Amb les olives podem fer OLI o CONSERVA d’olives.

• L’oliva, és un fruit comestible però molt amarg. Per aquesta raó no se sol menjar directament de l’arbre.

• En algun moment de la història, però, un ome o dona van descobrir que si feien passar l’oliva per un senzill procés d’elaboració al final es convertia en una fruita de gust molt agradable.

• Aquest procés tracta de deixarles amarar força temps en aigua salada.

RECEPTA • Aigua• Sal• Alls• Romaní (branquetes)• Farigola (branquetes)• Pela de taronja (un tros petit)

Agafar les olives i aixafar-les una mica o fer un tall amb un ganivet. Es netegen bé i es posen dins la barreja d’aigua amb la sal. Finalment s’afegeixen els ingredients i es deixen durant 2 o 3 mesos sense tocar.

Si passat aquest temps encara no estan bones, deixar-les més temps.

L’OLI • L’oli s’elabora en el molí o

trull.• Primer de tot s’aixafen les

olives mitjançant la mola, una roda de pedra rodona o amb forma de pera. Les olives aixafades formaven una mena de pasta oliosa, anomenada sansa o pinyolada.

Tot seguit s’escampava sobre uns cabassos d’espart amb forma rodona i plana anomenats cofins. Un sobre l’altre, s’anaven apilant aquests cofins ben carregats amb la pasta en una premsa que els aixafava fins que feia rajar-ne els sucs.

L’OLI El suc que surt és la part

més líquida de la pinyolada encara no és oli, per això es fica en uns dipòsits, on amb ajut d’aigua calenta, es feia un procés anomenat decantació.

Això serveix per separar l’oli d’altres productes químics que hi ha al suc, perquè l’oli flota.

L’OLI Actualment els trulls

funcionen de manera similar als antics, però de manera automàtica.

Com hem vist, l’oli en el fons es el suc de les olives, però això si, netejat de substàncies no comestibles.

L’OLI Aquest oli és utilitzat,

tant antigament com ara, com a aliment: és un dels principals ingredients de la majoria de menjars.

D’altres plantes també es poden donar olis, són els que s’anomenen olis vegetals- de girasol, de soja, de blat de moro, de colza, de palma, de coco...

Cal dir però que l’oli d’oliva es l’oli vegetal més bó per a l’organisme.