L'OPINIÓsocialista

L'ARANAVUI

' . (Pág.13)

N° 38 - IIa època. Portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) - Setembre 1980. 40 Ptes.

EN AQUESTNÚMERO:

POLÒNIAEl com i el perquè d'una lluita obreraJ.A°. González Casanova comenta eltema.(Pàgs. 3, 3,4, 5 i 6)

ERC s'arrenglarà amb UCD(Pag. 9 i Editorial Pag. 7)

ERCS'ARRENGLARAAMB UCD(Pàg. 9 i Editorial Pag. 7)

ALELLA'Munipalitzar el sòl urbà, objectiu del'Ajuntament

NOU GOVERN UCDTornen els "contestataris" (Pàg. 14)

DEBATJoan Prats: "La qüestió polonesa i

i nosaltres" (Article Pàg. 18)

AREA DE JOVENTUTDesprés de l'estiu nous projectes (Pàg. 19)

La mort del company Pere Bonet.Article de Luis Portela (Pàgs. 20 i 21 )

CAMBIO DEGOBIERNO:50 MESES,56 MINISTROS

la crisipolonesa

batalla, però la lluita continuaEls 21 puntsde la lluita

1.-Reconeixament de sindicats lliures iindependents.

2.- Garantia del respecte del dret a vaga.

3.- Respecte a les llibertats d'expressió,impresió i publicació.

4.- Restabliment dels drets de les personessancionades a rel dels aconteixaments de1970 i 1976, alliberament dels presos políticsi la cessació de les represàlies.

5.- Informació als mitjans de comunicaciósobre la creació del comité de vaga ¡nterem-preses i de llurs reivindicacions.

6.- Difussió de les informacions sobre lasituació socio-econòmica i donar possibili-tats a totes les capes socials per a participaren un programa de reformes.

7.- Pagar els vaguistes durant tot el períodede vacances.

8.-'Augment del salari base a 2.000 zlotis(unes 4.200 pessetes), en compensació perla pujada de la carn.

9.- Escala mòbil de salaris.

10.- Introducció de cartilles de reciona-ment per a la carn fins a la normalitzaciódel mercat.

11.-Aprovisionament del mercat internd'articles alimenticis i limitació de les ex-portacions.

12.-Supressió dels preus comercials i dela venda de divises en el mercat intern.

13.-Nomenament de directius fonamen-tant-se en la seva qualificació i no en laseva pertinença al partit. Supressió delsprivilegis dels Cossos de Seguretat i de l'apa-rell del partit mitjançant la igualtat en lesajudes familiars i la supressió del sistemade vendes especials.

14.- Dret a la jubilació després de trenta-cinc anys de servei: als cinquanta les donesi als cinquanta-cinc els homes.

15.- Supressió de les diferències entre elsdos sistemes de jubilacions i de pensions.

16.-Millora en les condicions de treballde la Seguretat Social, a fi d'assegurar unbon servei.

17.-Creació de guarderies i jardins d'in-fància en nombre suficient.

.18.-Extensió del permís de maternitatdurant tres anys.

19,-Limitació del temps d'espera per al'atribució de vivenda.

20.-Augment de 40 a 100 zlotis (d'unes100 a 210 pessetes) per a gastos de despla-çament i augment de la prima per aquestconcepte.

21.-Compensació, a les fàbriques quetreballen els dissaptes, per augment de sa-lari ò per la introducció de dies lliures.

El diumenge 31 d'agost, la cosa estavafeta. Cap més punt a negociar: l'acord ésja definitiu. A la petita habitació on s'hanefectuat les llargues negociacions, LechWalesa, el dirgent del comitè de vagainterempreses(M.K.S.), invita a la delegaciódel govern polonès a firmar conjuntamentel document d'acord davant el miler dedelegats obrers, que han seguit per alta-veus les converses en els tallers Lenin.Són dos quarts de cinc de la tarda. El vice-primer ministre, entra el primer, seguit deWalesa i dels altres components de la taulade negociacions. Delegats, obrers i minis-tres ocupen, en mig d'un silenci expectant,la presidència de l'assemblea. A la sevaesquerra, una estàtua de Lenin. Al seu cos-tat, l'escut polonès i'un crucifix Walesas'adreça als delegats: "Hem demostrat que,quan volem, els polonesos sabem enten-dre's." I segueix: "Estimats companys, hempensat durant tota la vaga en els interessosde la nació, i és en això que pensarem quantornem demà, dilluns, a treballar. Hemobtingut totes les nostres reivindicacions?No, però hem obtingut molt, tot el que erapossible en aquesta situació. La resta, hopodem guanyar tots junts, perquè ara tenimel nostre sindicat. Hem lluitat per tenir-lo,no sols per a nosaltres, sinó per a tot elpaís (...). Fem tot el possible per a preservarla seva independència!. La vaga ha acabat!".Els delegats dempeus, l'aplaudeixen.

Després pren la paraula el viceprimer

Per Victor Germà

ministre Jagielski: "Hem tractat de com-;prendre a cada instant el que volíeu. Hem!tractat de fer veure allò que era possible;de prometre i allò que era irrealista. (...)'No hi ha ni guanyadors ni perdedors: l'es-sencial és que hem arribat a aquest acord.Ara cal començar a treballar i aquesta seràla millor prova del nostre patriotisme(aplaudiments), de la nostra voluntat de]servir a la nostra pàtria socialista, la Polò-nia popular, (aplaudiments). !

Mentre tots signen, sota les càmares dela TV polonesa, un jove obrer salta a la;tribuna, com un coet, i distribueix als!membres de la delegació governamentaluns exemplars de Solidaritat, el butlletíclandestí del moviment. Lech Walesa diu:"Solidaritat continuarà essent el periòdicdel nostre sindicat". Els aplaudiments delsdelegats semblen ensorrar la sala. Després,tots drets, els treballadors entonen l'himnenacional.

A fóra, milers d'obrers i obreres, ambrams de flors, reclamen a Walesa, que surtentre aclamacions, explica el resultat deles eleccions, respon a les preguntes. "I elspresoners polítics?" "Creien, respon rient,que haurien pogut abandonar-los?". Tots,joves, vells, infants, aplaudeixen, riuen,ploren, s'abracen: una gran victòria obrera

El trasbals al partit...I Stanilav Kania sustituí a Edvard Cierek.

El Comitè Central del Partit Obrer Unificat dePolònia (POUP) es reuní el divendres dia 5 i emeteixun diagnòstic facultatiu: Cierek pateix del cor,cal la seva dimissió Cosa versemblant passà eldiumenge 24 d'agost quan també l'esmentat ComitèCentral "accepta" la dimissió del primer ministre,Babiuch, en favor de Josef Pinkowki

Les vagues dels obrers de Gdansk i de Silesiaaconseguiren quelcom més que les seves plata-formes socio-la,borals: el trasbals del poder, alGovern i el partit Quan hom canvià la direcciódel Govern hom va veure com el passava a en-capçalar un home i un equip dels considerats"tous" pels sovietistes, ja que eren massa propensosal diàleg i al poc ús de la força. Aquestes mateixosforen escombrats al darrer congrés del POUP i ara,però, la realitat dels fets els donava la raó.

Pel que es referix al partit, cosa semblant passà,encara que a l'inrevés. El canvi de Gierek per Kaniaen la direcció del POUP és preocupant donada lafama de "dur" del segon i el poc arrelament en laclasse obrera polonesa (Gierek era fill de miner deSilesia, i ell mateix n'havia estat) Això, no obstant,els eleshores escombrats en el congrés del partittambé han trobat un lloc en la nova direcció.

Sembla com si d'una nivel.lació de pesos es trac-tés, com si es cerqués una sortida satisfactòria tantpels sovietistes com pels nacionalistes en el si d'unpartit ja prou dividit: el tutel.latge del PCUS ésmassa agobiant, i els casos de corrupció adminis-trativa són massa freqüents i escandalosos per a unaimportant part del partit comunista polonès, els"tous", els "nacionalistes".

Pels volts de tot, però, l'altre tutel.latge: elbèlic, el del Pacte de Varsòvia (que encara quedugui el nom de la capital polonesa, el centre esMoscou) que, malgrat les manifestacions de Kaniaen favor de "restablir els vincles del partit i el Go-vern amb el poble", una de les condicions que posàel POUP per a la negociació als treballadors foula "intocabilitat" dels pactes "amb altres països",així com el no posar en dupte el paper d'avantguar-da del partit comunista polonès. Des de Polòniano es va"dir mai, però la temença era comuna tantper a protagonistes com per a espectadors: unaintervenció soviètica com a Txecoslovàquia deuanys enrera.

De moment, però, s'obre una petita esperança, lad'una minsa llibertat, cjjue pot prosperar, per al"socialisme real" de l'Est d'Europa.

L'Opinió Socialista / Setembre 1980

i democàtica, sense una gota de sang ves-sada, sense un vidre trencat, després d'unavaga general de divuit dies, és el resultatprovisional d'uns esdeveniments històrics.Al davant, un futur incert però prometedor.

Els acords: Sindicatsautogestionats i independents

El dissabte, a les 10,30 h., Jagielski i ladelegació del govern havien arribat alstallers Lenin. La nit anterior, els experts deles dues parts s'haurien posat-d'acord sobreel problema número u, la qüestió delssindicats lliures. Es reconeix en els acordsque 'l'activitat dels sindicats a la Polòniapopular no ha respost a les esperances iaspiracions dels treballadors. Es consideraque seria útil la creació de sindicats nous,autogestionats, que serien una represen-tadlo autèntica de la classe treballadora. (...)Creant uns sindicats nous, independentsi autogestionats, el M.K.S. declara queaquests respectaran els principis definitsen la Constitució de la Polònia popular.Els nous sindicats defensen els interessossocials i materials dels obrers i no tenenintenció de jugar un paper de partit polític.Es fonamenten en el principi de la propie-tat social dels mitjans de producció, basedel sistema socialista existent a Polònia;reconeixen que el POU P (Partit Obrer Uni-ficat) juga un paper dirigent en l'Estat i nos'oposen al sistema existent d'aliances in-ternacionals (...). La comissió governamen-

. El líder obrer Lech Walessa

tal declara que el govern garantirà i asse-gurarà el ple respecte de la independènciai de l'autogestió dels nous sindicats, tantpel que fa a les seves estructures d'orga-nització com al seu funcionament a totsels nivells de la seva activitat (...). El governgaranteix que no seran objecte de cap dis-criminació". (...). Els comitès de vaga podentransformar-se, a nivell d'empresa, e insti-tucoó representativa dels treballadors, bésiguin com a consell obrer, o com a comitèdundacional dels nous sindicats autoges-

tionats. El dret de vaga serà garantit, enla nova llei, als sindicats. La llei haurà dedefinir les condicions que permitin procla-mar i organitzar vagues. (...) El governgaranteix als vaguistes i a les persones queels ajudin la seguretat personal i ei mante-niment de les seves condicions de treball."

Durant tota la vaga, el tema de a lliber-tat d'informació i d'expressió se situa enprimer pla. Le¿ octavetes i els portaveusclandestins proliferen, passen de mà en mà.

L'acord de Gdansk1.-Creació de sindicats lliu-

res autogestionaris que repre-sentaran autènticament, a laclasse obrera. Els nous sindi-cats respectaran els principisdefinits per la Constitució po-laca, no tenen la intenció d'as-sumir el paper d'un partit polí-tic, respectaran el principi dela propietat col·lectiva delsmitjans de producció, reconei-xen el paper dirigent del PartitObrer Unificat de Polònia(POUP) a l'Estat, i no posaranen dupte les aliances interna-cionals de Polònia.

Els sindicats lliures podranexpressar lliurement llurs opi-nions sobre les decissions fona-mentals que determinen lescondicions de vida dels treba-lladors: repartiment del pres-supost nacional pressupostd'assumptes socials, políticasalarial i planificació econò-mica a llarg plac.

2.- Dintre de tres mesos hauràd'el.laborar-se una llei sobrela censura. Un tribunal admi-nistratiu decidirà el que podràpublicar-se a fi de preservar els

secrets de l'Estat i l'economia.

3,- Persones que en el passatprengueren part en les vagueshan d'ésser readmeses als seusllocs de treball sinó cometerendelictes criminals. En dues set-manes ha d'iniciar-se un procésde revisió per a tots aquellscasos que, segons els vaguistes,tenen trasfons polític.

4.- Les reivindicacions del co-mitè de vaga interempresarialhauran d'ésser publicades.

5.- El Govern donarà a conèi-xer com es durà endavant lareforma sindical.

6.- Els vaguistes percebran,durant el temps que durà*lavaga, els salaris corresponentsa les vacances, encara que escomprometen a recuperar entres mesos les baixes de pro-ducció motivades per la vaga.

7.-Tots els treballadors pu-gen un punt en la taula desalaris. A més, fins el 30 d'oc-tubre proper s'elevaran els sa-laris més baixos, i aquestespuges entraran en vigor el pri-mer de gener de 1981.

8.- S'aprovà adequar els sa-laris a l'ínex d'inflació.

9.- Fins el 31 de desembres'haurà, de millorar el sub-ministre de la carn i es consi-derarà la introducció de car-tilles d'alimentació per a l'ad-quisició de carn.

10.- Les anomenades "tendescomercials" de carn, que venenla mercaderia a preus mésalts seran tancades.

11.- Els criteris per a la con-tractació de personal es regirand'acord amb la qualificaciói per la militància al partit.

12.-Els sindicats examinaransi existeixen privilegis per als .membres del partit i de les For-ces Armades.

13.-L'edad màxima de jubi-lació per als treballs durs seràreduïda. Fins el 31 de desembrede 1980 es decidiran els casos.Aquesta jubilació adelantadasolament podrà efectuar-se perdesig dels treballadors.

14.- El Govern assegurarà quecada pensionista rebi el mínimvital.

15.-S'aprovà la millora delservei sanitari.

16.-S'augmentaran les pla-ces a les guarderies i parvularis.Fins el 31 de desembre d'en-guany serà el.laborat un infor-me en aquest sentit.

17.- Es concedeixen tres anysde vacances per maternitat apartit dels sis primers mesos de1981. Al primer any es conce-dirà el salari complet. El segoni tercer anys es pagarà el 50per cent.

18.- Fins el 31 de desembre,el Govern investigarà la formade reduir el temps d'esperapera lesvivendes.

19.-S'augmentaran les dietesi la compensació per separacióde familia per causes laboralsa partir del primer de generproper.

20.- S'augmentarà el nombrededissaptes lliures.

21.- El dret de va#gTpÇ€laràgarantitzat per iajTjeVsosindicats en preparació.

*\

^ >4^" -*

,0 ,c^L'Opinió Socialista / Setembre 1980 ,OA/, <&*, & S

la crisipolonesa

Els obrers havien situat, en el punt tercerde la seva plataforma reivindicativa, l'exi-gència de "respectar la llibertat d'expressiói de publicació". En els acords s'obtenenresultats bastant satisfactoris en aqueststemes: "L'activitat de la radio i de la TV,així com de la premsa i de les editorials,ha de servir per a l'expressió dels diferentspensaments, punts de vista i opinions".

I així, punt per punt, seguint les 21 reivin-dicacions de la plataforma dels vaguistes,a través d'una negociació apretada, ambconsultes intermitents per telèfon ambVarsòvia, va establir-se la base d'un acord:llibertat pels detinguts, augment del salaribase, garantia d'augments salarials enfunció de l'increment del cost de la vida,selecció de quadres professionals en funcióde la qualificació i no de la afiliació al"Partit", augment de pensions, etc.

I la lluita continua

Ha acabat un episodi trascendental dela lluita obrera i democràtica a Polònia.Ara comença el treball —sens dubta pla-gat de dificultats de tota mena— delsnous sindicats lliures. Mentre tres-centsmilobrers del Bàltic tornen a treballar, elsdivuit membres del secretariat del comitède vaga inter-empreses queden com a alli-berats, deixan el seu treball a les fàbriques,i esdevenen el primer secretariat provisio-nal dels nous sindicats independents iautogestionats. Un local a Gdansk —ca-rrer Maschiewski, 13 — , cedit per l'ajunta-ment, serveix provisonalment per a co-mençar a fer un treball d'afiliació i orga-nització sindical. Es potser en aquest mo-ment, i en ells mesos a venir, que la soli-daritat internacional dels treballadors hade fer-se més forta i més vigilant. La UGT,els sindicats austríacs i alemanys, la con-federació general dels treballadors grecs,les tres grans centrals italianes, la CIOSL,la FITIM, entre altres organitzacions obre-res, han donat i continuen donant suportal sindicalisme independent i autogestio-nari de Polònia. Però aquest toparà ambdificultats per a consolidar les seves con-questes. Les autoritats poloneses mantin-dran els seus compromisos, les seves pro-mès? O, pel contrari, tractaran per tots elsmitjans, una vegada acabats els movimentsvaguístics, de "recuparar"'de nou la situa-ció i reduir al no-res les conquestes delstreballadors? Tolerarà Moscou els fets dePolònia? Els advertiments de "Pravda",lamentant "el desordre i l'anarquia" quehaurien ocasionat les vagues, i denunciantel paper "d'elements anti-socialistes" sonencom un presagi inquietant.

Cal estar atens als futurs esdevenimentsde Polònia!

La victoria obreraen Polonia

Las luchas políticas —incluidas las quelleva a cabo la clase obrera en defensa desus intereses económicos y de sus derechoslaborales y sindicales— son, como essabido, de una gran ambigüedad. ¿Dóndeacaba el heroísmo solidario e idealista yempieza el oportunismo egoísta y prag-mático? ¿Cuándo se ha dejado de ser revo-lucionario y socialista para contentarsecon un mero reformismo reivindicativo?En fin ¿quién nos asegura la pureza deuna acción obrera, su verdadero signifi-cado político, la voluntad de sus dirigen-tes?

Las acciones de la clase obrera polacadurante este verano pasado pueden serobjeto de todos los interrogantes citados.Y el significado de las mismas puede ser— como ha sido— convenientemente ma-nipulado. Al bloque socialista dirigido porMoscú le ha faltado muy poco —si es queno lo ha hecho veladamente— para cali-ficar a los huelguistas polacos de agentesdel capitalismo y enemigos del pueblo(¡cuando ellos son el Pueblo!). Pero laprensa y la radio-television capitalistashan hecho cuanto han podido para que losdespropósitos soviéticos parecieran justi-ficados. Una vez más se ha azuzado el anti-comunismo más vulgar al afirmar que lasreivindicaciones obreras iban dirigidas aacabar con el régimen socialista de Varsó-via, puesto que el derecho de huelga y lossindicatos libres son absolutamente incom-patibles con el totalitarismo comunista.

por J.A. González Casanova

A esta anbigüedad de la lucha obrerapolaca, según la imagen que de ella hanpresentado los servicios ideológicos deuno y otro bloque, hay que añadir, sinduda, la coyuntura política y económicainternacional y el peculiar papel que laIglesia católica ha jugado en los aconte-cimientos.

La crisis política

En primer lugar, la crisis económicaproducida por los intereses capitalistas haafectado profundamente a una de las cla-ses obreras más laboriosas y peor tratadasde todo el bloque socialista. La desespe-ración ha roto los diques del temor y launanimidad lograda —base de su victoria —sólo se explica por una gravísima situaciónde las familias trabajadoras de Polonia.El impacto de la crisis ha sido tan fuerteque los polacos han corrido el riesgo in-cluso de una invasión soviética. ¿Sabían,en el fondo de sus conciencias que éstano se produciría?

La coyuntura política les ha sido evi-dentemente favorable. Tras la invasión deAfganistán y las reacciones del bloquecapitalista, parecía improbable que laURSS diera una nueva sensación de temory'de inseguridad respecto a sus fronteras.La tensión con China parece en vías de

Uns trets econòmicsPolònia és l'únic país

del bloc socialista que no hacol·lectivitzat llur agricultura,pel que el resultat actual és elminifundi i la ¡nfrautilitzaciódels útils de treball. Hom cal-cula que entre un 60 i un 70per cent de la terra pertany apetits propietaris, encara que,segons la llei, cada pagès nopot posseir més de cent hectà-rees i que l'Estat canvia als pa-gesos més vells llurs terres perpensions vitalícies per tald'aconseguir una certa con-centració d'elles.

Pel que es refereix a laindústria, entre 1970 i 1977 esproduí un ràpid procés d'indus-trialització, amb el conseqüenttrasvàs del camp a la ciutat.En aquell període, unes 50 mil

empreses foren creades de nouo renovades. D'altra banda, lamanca de mà d'obra qualifica-da, encara n'és prou evident, iles conseqüències de la crisieconòmica (també palesa alspaïsos de l'Est) han ocasionatun encariment dels crèditsbancaris, les matèries primes,etc., arribant a una inflaccióde prop del 20 per cent.

D'altra banda, per a pa-gar els deutes exteriors (ambpaïsos capitalistes sobretot)Polònia es veu obligada a im-portar menys i a exportar més.I en no importar el necessari,ha d'exportar el de sempre:carn, carbó, i pugen els preusinteriors, pel que al pla quin-quenal de 1976 A 1980 s'hanadoptat noves prioritats fre-

nant les inversions productivesi les importacions i augmen-tant l'existència de bens deconsum i les exportacions. Defet, aquelles inversions hanbaixat del 14,4 per cent a 1979.La producció nacional ha dis-minuit el 2 per cent: ara la se-gona baixada en la història delCOMECON, després de l'enre-gistrada al 1963 a Txecoslovà-quia.

Finalment, pel que es re-fereix als salaris, el sou mig esd'uns 5500 zlotis (unes onzemil pessetes). Un miner, encanvi, pot arribar a guanyar

-tant com un alt funcionari: 15milt zlotis. Però un ciutadàque tingui una gasolinera potarribar fins als 50 mil zlotis, al'igual que un petit propietaride taller mecànic.

L'Opinió Socialista / Setembre 1980

relajamiento tras los éxitos de la derechapost-maoista y la sucesión de Tito absorbelas mejores energías del Kremlin. Por otraparte, la liberalización prosigue silencio-samente en Hungría y Checoslovaquia.Rumania se siente cada vez más indepen-diente de Moscú y, sobre todo, Bonn parecedispuesta a renunciar definitivamente ala reunificación de las dos Alemanias,base de todas las preocupaciones sovié-ticas. Con una República DemocráticaAlemana estable, Polonia y su futura auto-nomía estratégica dejan de preocupar tantocomo hasta el presente, pues, desde hacesiglos, las llanuras polacas han sido lavía más peligrosa de penetración de los"caballeros teutones" en el seno de laGran Madre Rusia. En definitiva, una nuevainvasión como la de Checoslovaquia en1968 no era viable ni deseable.

La cuestión religiosa

La peculiar significación de la IglesiaCatólica en la vida política de Polonia— con el Papa Wojtila en el solio pontificio,tal vez por influencia norteamericana —hacía aún más difícil un enfrentamientodel gobierno ruso y del polaco con loshuelguistas. Estos utilizaron hábilmentelos símbolos tradicionales de la religiosi-dad popular como-escudo defensivo frentea los gobiernos comunistas. Nueva ambi-güedad. ¿Es el catolicismo polaco reaccio-nario y servidor del capitalismo? Si ai fuese,los obreros hubieran prescindido de él porun mínimo sentido táctico. Precisamentelo utilizaron por lo que tenía de popular,de nacional, de democrático. Todos sabe-mos que la identidad nacional polaca seha conservado desde la Edad Media,frente a sus enemigos tradicionales (Ale-mania y Rusia) gracias al campesinadocatólico, que ha venido a ser algo así comolos "segadors" de Catalunya, los "defen-sores de la térra" polaca. El catolicismoes sinónimo en Polonia de nacionalismo,y éste resulta ser —como en toda la Europasocialista— un freno y un instrumentodemocrático frente al totalitarismo impe-rialista de Moscú. Consciente de ello,Juan Pablo II y toda la jerarquía eclesiás-tica de Polonia se han abstenido muycuidadosamente de azuzar con irrespon-sables llamadas a la "guerra santa" a loshuelguistas, como ha reconocido el mismogobierno soviético. El Papa se ha limitadoa recordar algo obvio: el derecho de Polo-nia a su independencia, es decir, a queninguna potencia extranjera de cualquiersigno se inmiscuya en los asuntos internosde la nación polaca.

Los sindicatos

Indudablemente, la lucha por unos sin-dicatos libres y por el reconocimiento delderecho de huelga dentro del Estado socia-lista es una cuestión interna del régimenpolaco de la mayor trascendencia. En esesentido cabe preguntarse de nuevo si ha

El poderío soviético, el Pacto de Varsòvia i lasrelaciones con el gobierno polaco "intocables"según los acuerdos de Gdansk.

supuesto un ataque contra la línea deflotación del socialismo en ese país o, porel contrario, un nuevo paso hacia la confi-guración de un auténtico régimen socia-lista. Algunos trabajadores españoles, quese consideran socialistas, se han mostradomuy poco clarividentes, a mi juicio, res-pecto al sentido de la lucha de sus com-pañeros polacos. La han celebrado comouna mera victoria sobre el totalitarismocomunista pero nada han dicho sobre sucarácter perfeccionista de la revoluciónsocialista llevada a cabo en su día en Po-lonia, a diferencia de España, en dondeaún la estamos esperando algunos y, talvez, tendremos que esperarla durantemucho tiempo.

Desde los años cincuenta, los trabaja-dores polacos comunistas se mostraroncomo verdaderos pioneros de los "conse-jos obreros", es decir del ideal autoges-tionario revolucionario, esbozado por Marxy Lenin, y que tan sólo Yugoslavia ha lle-gado a institucionalizar seriamente. Laparticipación obrera en las tareas de cons-trucción del socialismo es uno de los mitosque las constituciones de los Estadossocialistas centroeuropeos vinculan a laprometida democracia socialista. Es ciertoque tales consejos no coinciden con lapluralidad sindical, pero hay que recordarque los sindicatos reclamados por la claseobrera polaca no pretenden tanto ser plu-rales como independientes del Gobiernoy, hasta cierto punto, del partido comu-nista. En definitiva, el argumento de loshuelguistas era irreprochable desde unaperspectiva del socialismo marxista: el

socialismo no es el capitalismo de Estadoni el dirigismo gubernamental sobre laeconomía sin participación de los traba-jadores. El socialismo supone el papelinterventor de la clase obrera en la resolu-ción de los problemas económicos. Paraello es preciso organizar los diversos sec-tores de la producción de forma que losdirigentes de la economía conozcan real-mente las necesidades del decisivo factorproductivo que son los trabajadores y queéstos puedan defender sus intereses demodo eficaz. La moral socialista y el espí-ritu solidario que ella engendra en la claseobrera habrán de impedir la caída en unegoismo de clase o de sector, incompa-tible con las necesidades de toda la comu-nidad política. Pero ¿acaso no se habíarefugiado tal egoismo insolidario en lascamarillas dirigentes del Gobierno, delPartido y de sus paniaguados?

La sociedad socialista

La lucha obrera de este verano, portanto, no sólo ha fortificado la práctica deun verdadero régimen socialista de pro-ducción sino que ha puesto en tela de jui-cio la moral socialista de ciertos gruposdirigentes corrompidos. Pero ¿en qué paíscapitalista, una huelga casi general ha lo-grado la caída del Gobierno y del PrimerSecretario del partido dominante? Loscomunistas polacos han demostrado unarápida sensibilidad y se han lanzado sincontemplaciones a la autocrítica y a larectificación, sin temor de pasar por débilesy sin necesidad de caer en la trampa de"sostenella y no enmendalla", actitud tanhispánica y tan propia de gente inseguray débil. Los comunistas polacos sabenque, con su actitud, reaniman a las fuerzasdemocratizadoras de los restantes Estadossocialistas que dependen de Moscú y queponen, a la larga, en serio peligro a losjerarcas moscovitas. Pero ese es el riesgohostórico al que todo marxista conse-cuente ha de enfrentarse si no quiere pa-recerse a los dictadores capitalistas comouna gota de agua a otra.

El futuro de la victoria obrera de Poloniaes, por supuesto, incierto. No depende,como vemos, de las meras relaciones entrelos sindicatos y el Gobierno. Se jueganmuchas más cosas y no todas ellas depen-den de los trabajadores ni de la mismaPolonia. Pero, lentamente, se van dandopasos hacia la democracia socialista allídonde ya se han puesto las bases previasde la revolución que ha de construir elsocialismo. Justo al revés de los paísescapitalistas, donde la democracia política(incluida la caricatura española) se hallavacía de contenido entusiasmante parala clase obrera por falta de una clara pers-pectiva transformadora de las injustas eirracionales estructuras económicas y so-ciales que la ahogan y que la desaniman,cuando no la corrompen, a cambio de unainsegura y ficticia mejora de su nivel devida.

L'Opinió Socialista / Setembre 1980

la crisipolonesa

JULIO1 y 2 - Estallan huelgas en Ursus (suburbio

de Varsòvia) y en Tczew, en la región de Gdansk,a causa del fuerte aumento de los precios de lacarne vendida directamente a los obreros enlos lugares de trabajo. Los precies fueron equi-parados a los de las llamadas 'redes comercia-les" (no las simples carnicerías), que ofrecen,cobrando un sobreprecio del 50 al 100%, unamercadería abundante y de mejor calidad.

3 y 9 - La agitación continúa: Los obrerosreclaman aumentos de salarios y la anulacióndel alza de los precios de la carne. En un dis-curso, Gierek declara que todo aumento desalarios acelerarán la inflación.

10 - Segunda ola de huelgas: los veinte milobreros de la empresa de automóviles ZERANdetienen el trabajo; lo mismo ocurre en unastreinta empresas más.

15-18 - El buró político lanza un llamadosolemne a la disciplina cívica a los obreros deLubrin, donde la huelga ha paralizado durantedos días este centro industrial de trescientosmil habitantes. Jagielski, vice-primer Ministro(y luego negociador en Gdansk) logra hacerrecomenzare! trabajo.

El buró político recuerda que las huelgaspueden "despertar inquietud entre los amigosde Polonia".

23 - Por primera vez, la prensa habla de "lasdetenciones del trabajo" y crítica a los cuadrosintermedios de la administración por su buro-cratismo.

AGOSTO

7 - Inicio de una huelga de una semana de los¿basureros? de Varsòvia, mientras que las deten-ciones del trabajo esporádicas se repiten endiferentes lugares. La prensa oficial reconoceque son "frustraciones reales" la que las moti-van.

11-12 - Los choferes de autobuses y de taxisde Varsòvia dejan de trabajar. En general, lasautoridades enfrentan la situación de maneradesordenada, aumentando los salarios de loshuelguistas más que los de los que no han idoa la huelga. Un grupo de escritores oficiales sequejan de la "humillante" censura ejercida porel gobierno y de la pequenez del presupuestoestatal destinado a la cultura.

12 - Lukaszewicz, miembro del buró polí-tico y Secretario de Propaganda, convoca a loscorresponsales extranjeros para decir que "lashuelgas masivas" han terminado y que no exis-ten sino "reivindicaciones parciales de caráctereconómico".

14 - Huelga de diecisiete mil obreros en los"astilleros navales Lenin de Gdansk en protestacontra el despido de Anna Walentynöwiczmilitante de los "sindicatos libres".

Gierek vuelve de la Unión Soviética.

16 - Las empresas de Gdansk crean un Comitéde Huelga Interempresas (MKS) que tiene susede en los astilleros Lenin y que elabora un

pliego de reivindicaciones de veintiún puntos,algunos de los cuales son claramente políticos.Las comunicaciones telefónicas con Gdanskson cortadas.

El gobierno nombra una comisión guberna-mental para examinar las reivindicaciones delos obreros del Báltico, presidido por TadeuszPyka, miembro suplente del buró político y vice-primer Ministro. La huelga se extiende a lostransportes públicos de Gdansk la poblaciónayuda con víveres a los huelguistas.

18 - Gierek, que ha suspendido su viaje aHamburgo, anuncia que se contemplarán algu-nas demandas materiales de los huelguistas.Recuerda la situación geopolítica y hace unadistinción entre trabajadores "honrados" y "ele-mentos antisocialistas". Es partidario de "des-burocratizar" los sindicatos, pero está en contrade la creación de "sindicatos libres".

Mientras las huelgas se extiende, las negocia-ciones fracasan: Pyka, el negociador, rechazanegociar con el Comité Interernpresas y convocaa la prefectura, a los representantes de algunasempresas. Algunos van Otros no.

20 - Jacek Kuron, Adam Michnnik, y unosquince animadores del KOR son detenidos.Lo mismo sucede con miembros de otros gruposdesidentes. Sesenta y dos intelectuales entrelos cuales hay miembros del Partido, efectúanun llamamiento al gobierno en favor de la li-bertad sindical.

21 - Pyka es separado del grupo negociadory sustituido por otro Vice Primer Ministro Ja-gielski.

22 - Jagielski se reúne en terreno neutral contres emisarios del Comité Interempresas y pro-mete ir al día siguiente a los astilleros Lenin.Las negociaciones no llegan a término y se fi jauna nueva reunión para el lunes 25.

Sustituciones en la cúspide

23 - Sesión plenaria del Comité Central delPartido: Babiuch, Primer Ministro, ofrece sudimisión; es reemplazado por Josef Pinkowski.Los organismos dirigentes del Partido sufrencambios; vuelve al buró político, especialmente,Stefan Olszowski, que había sido excluido enfebrero de 1980 luego del 8° Congreso.

En su discurso ante el Pleno Gierek anunciaun cambio de la política económica del gobier-no, pero no acepta la idea de la existencia desindicatos independientes y continúa propo-niendo la evolución de los sindicatos oficiales"hacia una defensa auténtica de los interesesde los trabajadores".

26- Los huelguistas responden con prudenciaa las promesas y rechazan reemplender lasnegocaciones jen tanto las comunicaciones te-lefónicas de Gdansk con el resto del país nosean restablecidas. Lo serán, salvo las con elextranjero.

Lech Walesa y el presidim del comité dehuelga interempresas del Gdansk, negociancon Jagielski que acepta reconocer el derechode huelga y la representatividad de los porta-voces.

Negociaciones paralelas tienen lugar en elotro gran puerto del Báltico, Szczecin, situadoen la frontera con la RDA, donde el MKS(Comité de Huelga Interempresas) negocia conotro Vice Primer Ministro: Barcikowski.

Los huelguistas de Gdansk demandan el ase-soramiento de varios intelectuales de Varsóvia,entre los cuales algunos de los que firmaron elfamoso llamamiento de los 62 del 23 de agosto.Las autoridades aceptan.

Un tono nuevo aparece en la televisión. Elnuevo Ministro de Finanzas precisa por primeravez oficialmente que el endeudamiento del paíscon Occidente asciende a 20.000 millones dedólares. El Secretario del Partido en Gdanskexcluye que los desidentes detenidos en eltranscurso del conflicto tengan alguna respon-sabilidad en los sucesos del Báltico. El ConsejoCentral de los Sindicatos oficiales elige a sucabeza para reemplazar a Szydlak, separadodel buró político, a un hombre que no tiene nin-gún puesto de significación en el Partido, Jan-kowski, hasta entonces presidente de la Fede-ración metalúrgica.

El Cardenal Wyszynski, Primado de la IglesiaCatólica de Polonia lanza un llamado paraponer fin a la huelga. La homilía del Primadofrente a los peregrinos de Czestochowa esdifundida por la televisión.

La intervención del cardenal28 - Las huelgas continúan extendiéndose

especialmente en las acerías de Nowa, Hutta yen Wroclaw, donde un comité interempresasse constituye. Jagielski vuelve a los astillerosLenin: se busca allí definir que es lo que seránlos "sindicatos libres", llamados independientes.

El episcopado anuncia que el CardenalWyszynski ha sido censurado por la televisióny recuerda "los derechos inalienables de lanación polaca".

En Bonn, el canciller Schmidt anuncia queel Presidente Cárter le ha escrito a fin de decla-rarse favorable a una ayuda económica enPolonia, mientras se espera que Varsóvia pidaa Washington un aumento del 20% sobre loscréditos destinados a la compra de cereales.

La situación parece inquietante, tanto quese quiere obtener del MKS de Gdansk que llameal retorno al trabajo, puesto que las huelgascontinúan extendiéndose en las distintas ciuda-des e, incluso, en las minas de cobre de la BajaSilesia. El MKS acepta, pero el poder renunciafinalmente a dejar difundir tal llamada por latelevisión.

29 - Jornada de negociaciones serias en Gdansky en Szczecin mientras que los rumores de ladimisión de Gierek, siempre desmentidas, circu-lan. En Berlin-Este, la agencia ADN reproduceun artículo de Cus Hall, secretario general delPartido Comunista de Estados Unidos, criti-cando indirectamente a Gierek.

30 - Hacia las 11 de la mañana, la radio deSzczecin anuncia que la firma de un acuerdosobre las reivindicaciones del MKS con el nego-ciador, Barcikowski, tuvo lugar a las cincode la mañana. En Gdansk, dos horas más tarde,se anuncia un acuerdo entre el MKS, de LechWalessa, y el negociador, Jagielski, para lacreación de sindicatos "autogestipnados".

31 - Las negociaciones llegan a su final enGdansk, entonces se reinician los trabajos, demanera parcial, en Szczecin, aunque aún no enlos astilleros navales del Oder. Al fin, por latarde, todos los otros puntos son negociados yel acuerdo MKS-comisión Jagielski es firmado."La huelga ha terminado" anuncia Lech Wales-

L'Opinió Socialista / Setembre 1980

Editorial

L'elecció de la Mesadel Parlament

S ÓN conegudes les vicisituds de l'elecció de la Mesa provisional i de la Mesadefinitiva del nostre Parlament. El mes d'abril, en procedir-se a l'elecció de la

Mesa provisional, el grup parlamentari del nostre Partit votà a favor d'HeribertBarrera com a president. Per contra, en el moment d'elegir la Mesa definitiva, optàper presentar candidat propi: el nostre company Isidre Molas.

Alguns comentaristes polítics han criticat l'actitud socialista, presentant-la interes-sadamente com una mostra de poca coherència. Un d'ells ha assegurat emfàticament(basarit-se en no sabem quina informació) que si, el mes d'abril, els socialistes ha-guessin presentat candidat propi, aquest hauria estat elegit President, gràcies alsuport de totes les demés forces parlamentàries. El comentarista s'oblida, curiosa-ment, d'assenyala/ que el "preu" que es posava aleshores a un suport al candidatsocialista era la participació subordinada del nostre Partit en un govern Pujol.

L'actitud socialista, en aquell moment, es basà en l'anàlisi politica del ventallparlamentari català sorgit de les eleccions del 20-M, i en la conclusió que calia fertots els sacrificis possibles per tal de facilitar el manteniment de majories avançades,de majories de progrés, en el desenvolupament futur de la tasca legislativa delParlament. En aquest sentit, calia afavorir que ERC mantingués actituds de coherènciaenvers el seu programa i les seves promeses electorals, com a element essencialper a barrar el pas a la consolidació d'un "front conservador", és a dir, d'una majoriamecànica CiU-UCD-ERC que, imposant una bipolarització de la cambra implicaria,com a conseqüència, un desenvolupament legislatiu precari, dretanitzat i per tantdistorsionador de la voluntat autèntica de l'electorat català, en un període tantrascendental de posta en marxa del nostre autogovern nacional. D'ací el nostre suporta Barrera, com a gest inequívoc de bona voluntat que feia possible un comporta-ment autònom del grup parlamentari d'ERC, en restar deslligat aquest d'una relacióde dependència envers CiU i la UCD catalana.

Malhauradament —i és ben sincera la nostra lamentació— el grup parlamentarid'ERC escollí d'immediat els seus adversaris i els seus amics. Ha actuat, ha pactati ha votat, sempre i en tot moment, amb la dreta i contra l'esquerra. Malgrat lesseves reiterades afirmacions electoralistes de que "no es casen amb ningú", el fetés que han practicat la poligàmia, o més exactament el "ménage à trois", amb elscentristes i els pujolistes.

Actitud ingènua, doncs la dels socialistes? Creiem que no. El mes d'abril, al Parlamentcatalà, els socialistes van fer allò que tenien l'obligació de fer.

Però no tenia sentit, constatada ja l'actitud permanent dels diputats d'ERC, repetirel nostre gest d'obertura i bona voluntat. I ha succeit allò que era perfectamentprevisible. Barrera és avui President del Parlament gràcies al vot de la dreta... i gràciesa uns acords ocults amb CiU i UCD, que no són coneguts per l'opinió pública, queno són coneguts pels electors d'ERC, i que nosaltres tampoc no coneixem. Algunsdirigents d'ERC han tractat de desmentir aquests compromisos vergonyants. Ho hanfet d'una manera confusa i contradictòria.

Els que sí han estat clars són els centristes de Catalunya-UCD, que han manifestat" la seva sorpresa pels tímids desmentiments d'ERC. Els homes d'Adolfo Suárez aCatalunya han afirmat que el pacte existeix, i que no forem ells qui el buscarensino els propis dirigents d'ERC. I han precisat més coses. Han dit, per exemple, queERC ha fet el seu petit camí de Canossa, anant a negociar... a Madrid. El senyorRamón Viñals, diputat i membre de l'executiva d'ERC, que ja protagonitzarà imme-diatament abans de les eleccions, els contactes d'ERC amb el "Fomento del TrabajoNacional" (amb uns resultats que tampoc l'opinió pública coneix), demanà i celebrànegociacions amb Rafael Arias Salgado, ministre de la presidència del govern Suárez.Resulta si més no xocant que l'ERC, tan "antisucursalista", negocii a Madrid lesmajories parlamantàries del nostre Parlament nacional.

>*»La iniciativa socialista de presentar candidat propi ha significat, així, un important

element de clarificació, de necessària i inel.ludible clarificació. L'opinió popularcatalana, que té bona memòria, no oblidarà, sens dubte, el que ha succeit.

Per la nostra banda, mantindrem amb claretàt i fermesa l'actitud que ens hemmarcat. Una tasca d'oposició neta i responsable, que col·loqui en primer terme ladefensa dels treballadors i dels interessos populars de Catalunya, així com l'objectiuirrenunciable de tractar, per tots els mitjans possibles, que la construcció legislativai institucionalitzadora de l'autonomia catalana, peça indispensable per a la cons-trucció d'una Catalunya de tots, no prengui suport en els mesquins interessos elec-toralistes o la precipitada avidesa de poder d'un front conservador, conjuntural-ment majoritari, sinó en acords comuns de totes les forces democràtiques que ex-pressen la voluntat nacional. Per desgràcia, la crispació anti-socialista d'aquells queveuen en el nostre Partit l'eina essencial d'una futura alternativa majoritària decanvi posa en perill aquesta obligada tasca de responsabilitat nacional, de respon-sabilitat de tots.

La elección de la Mesadel Parlament

S ÓN conocidas las vicisitudes de la elección de la Mesa provisional y de laMesa definitiva de nuestro Parlament. En el mes de abril, al llevarse a cabo la

elección de la Mesa provisional, el grupo parlamenterio de nuestro Partido votó afavor de Heribert Barrera cómo president. Por el contrario, en el momento de elegirla Mesa definitiva, optó por presentar candidato propio: nuestro compañero IsidreMolas.

Algunos comentaristas políticos han criticado la actitud socialista, presentándola,interesadamente, como una señal de poca coherencia. Uno de ellos ha aseguradoenfáticamente (ignoramos en base a que información) que si, en el mes de abril, lossocialistas hubieran presentado candidato propio, éste habría sido elegido President,gracias al apoyo de todas las demás fuerzas parlamentarias. El comentarista se olvida,curiosamente, de señalar que el "precio" que entonces se fijaba para dar apoyo alcandidato socialista, era la participación subordinada de nuestro Partido en un gobier-no Pujol.

La actitud socialista, en aquel momento, se basó en el análisis político del espectroparlamentario catalán nacido de las elecciones del 20-M, y en la conclusión de queera preciso hacer todos los sacrificios posibles para facilitar el mantenimiento demayorías avanzadas, de mayorías de progreso, en el futuro desarrollo de la tarealegislativa del Parlament. En este sentido, era necesario ayudar a que ERC mantuvieraactitudes de coherencia con su programa y sus promesas electorales, como elementoesencial para cerrar el paso a la consolidación de un "frente conservador", es decir,de una mayoría mecánica CiU-UCD-ERC que, imponiendo una bipolarización de lacámara, implicaría, en consecuencia, un "desarrollo legislativo derechizante y, porello, distorsionador de la auténtica voluntad del electorado catalán, en un períodotan trascendental de puesta en marcha de nuestro autogobierno nacional. De aquínuestro apoyo a Barrera, como un gesto inequívoco de buena voluntad que hacíaposible un comportamiento autónomo del grupo parlamentario de ERC, al quedardesligado éste de una relación de dependencia hacia CiU y la UCD catalana.

Desgraciadamente —y es bien sincera nuestra lamentación— el grupo parlamen-tario de ERC escogió de inmediato a sus adversarios y a sus amigos. Ha actuado, hapactado y ha votado, siempre y en todo momento, con la derecha y contra la izquier-da. A pesar de sus reiteradas afirmaciones electoralistas de que "no ens casem ambningú", de hecho han practicado la poligamia, o más exactamente el "ménage àtrois", con los centristas y los pujolistas.

¿Actitud ingenua, pues, la de los socialistas? Creemos que no. El mes de abril, enel Parlament català, los socialistas hicimos lo que teníamos la obligación de hacer.

Pero no tenía sentido, constatada ya la actitud, permanente de los diputados deERC, repetir nuestro gesto de apertura y buena voluntad. Y ha sucedido lo que eraperfectamente previsible. Barrera es hoy President del Parlament gracias al voto dela derecha... y gracias a unos acuerdos ocultos con CiU y UCD, que no son cono-cidos por la opinión pública, que no son conocidos por los electores de ERC, y quenosotros tampoco conocemos. Algunos dirigentes de ERC han tratado de desmentirestos compromisos vergonzosos. Lo han hecho de manera confusa y contradictoria.

Los que sí han sido claros han sido los Centristes de Catalunya-UCD, que hanmanifestado su sorpresa por los tímidos desmentidos de ERC. Los hombres de AdolfoSuárez en Catalunya'han afirmado que el pacto existe, y que no fueron ellos quienlo buscaron sinó los propios dirigentes de ERC. Y han precisado más cosas. Han dicho,por ejemplo, que ERC ha hecho su pequeño camino de Canossa, iendo a negociar...a Madrid. El señor Ramón Viñals, diputado y miembro de la ejecutiva de ERC que yaprotagonizó, inmediatamente antes de las elecciones, los contactos de ERC con el"Fomento del Trabajo Nacional" (con unos resultados que tampoco la opiniónpública conoce), pidió y celebró negociaciones con Rafael Arias Salgado, ministrode la presidencia del gobierno Suárez. Resulta al menos chocante que la ERC, tan"antisucursalista" negocie en Madrid las mayorías parlamentarias de nuestro Parla-ment nacional.

La iniciativa socialista de presentar candidato propio ha significado, así, un impor-tante elemento de clarificación, de necesari e ineludible clarificación. La opiniónpopular catalana, que tiene buena memoria, no obligará, sin lugar a dudas, lo queha sucedido.

Por nuestra parte, mantendremos con claridad y firmeza la actitud que nos hemosmarcado. Una tarea de oposición limpio y responsable, que coloque en primer tér-mino la defensa de los trabajadores y de los intereses populares de Catalunya, asícomo el objetivo irrenunciable de tratar, por todos los medios posibles que la cons-trucción legislativa e institucionalizadora de la autonomía catalana, pieza indis-pensable para la construcción de una Catalunya de todos, no encuentre apoyo en losmezquinos intereses electoralistas o la precipitada avidez de poder de-un frenteconservador, coyunturalmente mayoritario, sino con acordos comunes de todas lasfuerzas democráticas que expresen la voluntad nacional. Por desgracia la crispaciónantisocialista de aquellos que ven en nuestro partido el instrumento esencial de unafutura alternativa mayôritaria de cambio, pone en peligro esta obligada tarea deresponsabilidad nacional, de responsabilidad de todos.

L'Opinió Socialista / Setembre 1980

Política

Adscripción de diputados, senadores y diputados socialistas por las comarcas catalanas

Hacía el acercamiento del poder al puebloLa articulación de los parlamentarios

del Partit dels Socialistes para con los

militantes y el pueblo, así como la orga-

nización de los diputados del partido en

el Parlament de Catalunya en distintas

comisiones de trabajo, paralelas a las exis-

tentes en la Cámara legislativa catalana.

En el primer caso, la intención es la de

adscribir por todo Catalunya, a partir de

zonas comarcales o pluricomarcales

(coincidentes en su mayoría con las fede-

raciones territoriales del partido), de talmodo que para cada zona haya, como

mínimo, un diputado de Madrid y otro de

Catalunya. El objetivo de esta resolución

es el acercar la labor de los parlamentarios

a Ja base del partido e, incluso, al resto de

la sociedad; para lo cual habrá una mutua

relación parlamentarios-agrupaciones lo-cales a modo de reuniones de trabajo

periódicas o, incluso, mediante la apertura

de oficinas parlamentarias abiertas a todos

los ciudadanos. Otro de los objetivos a

COMISIÓN PERMANENTEDEL GRUPO SOCIALISTADEL PARLAMENT

Presidente: Joan ReventesPortavoz: Eduard MartírrSecretario: Higini ClotasCoordinadores de Comisiones: Lluís Armet;Francesc Casares; Carlos Cigarrán; Pere Ayguadé;Esteve Tomás; Marta Mata y Joan Codina.

COMISIONES DEL PARLAMENT

Reglamento: Eduard Martín, Higini Clotas, Fran-cesc Casares, Luis Andrés García.Estatuto del Diputado: Francesc Casares.Gobierno Interior: Higini Clotas.Organización y Administración de la Generalitaty Gobierno Local: Joan Revenios, Eudard Martín,Isidre Molas, Esteve Tomás, Joan Comas, HiginiClotas.justicia y Derecho y Seguridad Ciudadana: Fran-cesc Casares, Josep Andreu Abelló, Joan Prats,Joaquín Jou, Juanjo Ferreiro, Joan Oliart.Economía, Finanzas y Presupuestos: Lluís Armet,Antonio Santiburcio, Joan Cornudella, José Gon-zález, Carlos Cigarrán y Francesc Graviottó.Industria, Energía, Comercio y Turismo: CarlosCigarrán, Joan Ma Roig, Joan Oliart, josep Ma

Simó, Salvador Sunyer, Joan Comas.Agricultura, Ganadería y Pesca: Pere Ayguadé,Esteve Tomás, Daniel Tarradellas, Laureano Pérez,Joan Ma Roig, Joan Ganyet.Politica Territorial: Esteve Tomás, Joan Ganyet,Antonio Santiburcio, Josep Md Simó, Xavier Gui-tart, Juanjo Ferreiro.Política Cultural: Marta Mata, Lluís Armet, FelipLorda, Salvador Sunyer, Daniel Tarradellas, JoséGonzález.Política Social: Joan Codina, Rosa Barenys, XavierGuitart, Luís Andrés tíarcía, Esteban Casado,José Montero.Encuesta sobre Central Nuclear de Ascó: JosepMa Simó, Laureano Pérez.Drets Humans: Francesc Casares, Felip Lorda.

conseguir es que el partido genere pro-

puestas válidas para iniciativas parlamen-

tarias, y en las que se reflejen los proble-

mas de cada área, municipio, etc. Una

normativa que elaborará el Consell Nacio-nal del Partit dels Socialistes desarrollará

esta idea.

Finalmente., en lo qué se refiere a la

distribución en comisiones de los diputados

del Parlament de Catalunya, a propuesta

„de la Comisión Permanente del Crup So-

cialista en la Cámara.

Finalmente, en lo que se refiere a la dis-

tribución de los diputados en las comisio-

nes de trabajo del Parlament esta ya se ha

efectuado y será presentada en breve ante

la Junta de Portavoces de la Cámara legis-

lativa catalana que, junto a los que pre-

senten los otros partidos presentes en el

Parlament, serán los puntales del desarro-

llo legislativo e institucional de la Cata-

lunya autonómica.

DISTRIBUCIÓN TERRITORIALDE LOS PARLAMENTARIOSSOCIALISTASComarcas gerundenses.- Federación I, más Ripo-llès y Cerdanya.Coordinador: Lluís Ma de Puig.Parlamentarios adscritos: Ernest Lluch, JaumeSobrequès, Francesc Ferrer, Xavier Guitart, Sal-vador Sunyer, José Montero, Daniel Tarradellas.Comarcas leridanas.-Federaciones XVIII, XIX, másSolsonès.Coordinador: Francisco Graviottó.Parlamentarios adscritos: Josep Pau, Pere Ayguadé,Joan Ganyet, Josep Ball.Comarcas tarraconenses.- Federaciones XIV. XV,XVI, XVII, más Baix Penedès.Coordinador: Laureano Pérez.Parlamentarios adscritos: Marta Mata, JosepMa Roig, Josep Ma Simó, Andrés Limón, JosepVidal, Josep Subirats, Rafael Nadal, Caries Martí.Barcelona ciudad.- Federación VICoordinador: Joan Oliart.Parlamentarios adscritos: Raimon Obiols, JoanCornudella, Joaquín Jou, Josep Andreu Abelló,Francisco Parras, Higini Clotas, Josep Ma Triginer,Lluís Armet, Isidre Molas.Barcelona cinturón.-Coordinador: Luis Andrés García.Parlamentarios adscritos:Barcelona Nord (Fed. V): José Valentín Antón,Rosa Barenys, Eduardo Martín.Vallès Occidental (Fed. IV): Joan Prats, JoséGonzález.L'Hospitalet (Fed. III). Rodolf Guerra, EstebanCasado.Baix Llobregat Sud (Fed. Vili): Luís Fuertes, Sal-vador Clotas, Luís Andrés García, Antonio San-tiburcio.Barcelona resto comarcas.-Coordinador: Juanjo Ferreiro.Parlamentarios adscritos:Maresme (Fed. II): Francese Ramos, Xavier Rocha.Vallès Oriental (Fed. Ill): Josep Verde, JuanjoFerreiro, Carlos Cigarrán.Baix Llobregat Nord (Fed. XX): Francese Casares,Joan Codina.Alt Penedès y Garraf (Feds. IX y X): Esteve Tomàs,Juli Busquets.Bages y Berguedà (Fed. XI): Anna Balletbò, FelipLorda.Osona (Fed. XIII): Alexandre Cirici, Joan Comas.

Informacióreservada

El conseller Triasi el conseller Fargas

Fa alguns anys, l'economista ArmandCarabén publicà un article que s'ha fetfamós, entre altres coses, deia que a Cata-lunya només hi ha quatre liberals: el senyorTrias, el senyor Fargas, el senyor Millet i elsenyor Bel. Temps després, dos d'aquestssenyors van incorporar-se a un partit, ano-menat Convergència, que per tal de despres-tigiar els partits d'esquerra utilitzà aquelleslògan de "Catalunya no pot ser una sucur-sal".

Avui, el senyor Trias i el senyor Fargasocupen respectivament la Conselleria d'Eco-nomia i la de Finances en el govern Pujol.Des d'aquests càrrecs signen decrets mésintervencionistes que liberals, com el de"dependència orgànica i funcional de lesCaixes", en un intent de transferir de Madrida Barcelona el tampó i poca cosa més.

Posats a decretar, que no quedi. El con-seller Trias y el conseller Fargas n'han sigantun, decret, que és un poema, en el que escrea el Consell Assessor del Crèdit. Es sucósrepassar quins són els senyors que han estatdesignats per a assessorar i col·laborar en lapreparació i execució de la política d'eco-nomia i finances de la Generalitat. Delsquinze designats, n'hi ha quatre que ni viuenni traballen a Catalunya, però que es veuque per raó dels importantíssims càrrecsque ocupen a la Gran Banca Espanyoladeuen ser amics del senyor Trias y del senyorFargas, que fins i tot han tingut la inefabledelicadesa de traduir al català llurs noms.Els nous conversos es diuen Emili BotinSanz .de Santuola y Garcia de los Rios,Alfons Escàmez López, Carles March i JaumeCarvajal i Urquijo. Per a qui no els conegui,direm que es tracta de la crema del Banc deSantander, del Central i de l'Hispanoameri-cano-Urquijo (aquest darrer, com és sabut,amb una "sucursal" a Catalunya ben cone-guda pels senyors Trias i Fargas).

S'espera, amb expectació però sensemasses esperances, un nou eslògan de Con-vergència que digui "la Generalitat no potser una sucursal de la Gran Banca Espanyo-

la". Anita Look

L'Opinió Socialista / Setembre 1980

Política*

L'elecció de la Mesa definitiva del Parlament

El Front Conservador o lasublimació de I'ERC

El 9 de setembre de 1980pot no ésser un dia més, sinóuna jornada digna de passara la historia catalana: la cris-talizado del Front Conser-vador. Semblà com la provadefinitiva de l'aliança entrel'Esquerra Republicana (ERG),lá Unión de Centro Demo-cràtico (UCD) i Convergènciai Unió (CiU). Heribert Barreràfou relegit gràcies als votsdels dos partits burgesos delParlament (encara que un,fins a un cert punt, naciona-lista i, l'altre, rematadamentcentralista).

Hom havia especulat dies abans de laproblemàtica elecció de la Mesa defini-tiva de la Cambra legislativa catalanad'un pacte entre ERG i UCD. Concretamentque el diputat Ramon Viñals (el cervell"gris" del finançament de la campanyad'ERC al Parlament) havia anat a veure aveure a Rafael Arias Salgado (ministre dela Presidència) al conaixer-se els dubtes:dels centristes a votar a favor de Barrera.

Per qual cosa, Arias Salgado hauria ac-ceptat a canvi de la reconsideració en elstemes de les Diputacions, les CambresAgràries i la Llei Electoral de Catalunya.

Heribert Barrera, el poder d estar al poder.

a més a més del suport del diputat al Con-grés de TERÇ, Josep Ma Pi Sunyer, al votde confiança que plantejarà el presidentdel Govern a la Cambra el dia 16.

Naturalmente, un cop això sortí a la llumpública ERC ho desmentí, encara queposteriors declaracions de "fonts autorit-zades" centristes a l'Periódico" ho ratifi-caren i desitjaren que "Esquerra Republi-cana cumpleixi ara amb els seus compro-misos".

Així, el passat dia 9, Barrera obtenia la' presidència per 73 vots i Concepció Ferrer,també pel mateix nombre, fou elegida coma vice-president primer. Isider Molas, quesols comptà amb els vots socialistes,comunistes i no-adscrits, obtingué la vice-

Revenios: "Els condicionamentsvingueren de Madrid"

"En l'elecció de la Mesa definitiva del Par-lament ha pesat fortament el factor del FrontConservador del Parlament. Tot ha estatcondicionat per la política de Madrid".Aquestes paraules les pronuncià el primersecretari del Partit dels Socialistes de Cata-lunya, Joan Revenios, a la finalització de lasessió del Parlament en una roda de premsa,i com a resum de l'opinió del PSC (PSC-PSOE)sobre els fests que allí corregueren.

Així mateix, Joan Revenios manifestà que"el Partit dels Socialestes manté, malgratel Front Conservador, la política de cercarles coincidències bàsiques per a les lleisinstitucionals de Catalunya". I afegí: "no-saltres volem evitar les fisures i els enfron-taments entre dos blocs diferenciats. Elssocialistes votàrem a Barrera el mes d'abrilcom a acte de bona voluntat. Després s'ha

vist que alguns dirigents d'ERC, que no elsseus electors, ens han escollit com a adver-saris polítics".

D'altra banda, els portaveus dels altresdos grans partits, CDC i PSUC, es mostrarentambé pessimistes davant la situació. Elconvergent Macià Alavedra afirmà que noestava satisfet per l'elecció augurant unacerta "crispació i divisió entre dos blocs en-frontats", encara que es ratificava en laintenció del seu partit a "cercar acords ambels socialistes en temes de desenvolupamentinstitucional". Rafel Ribó, portaveu comu-nista, també coincidí amb Alavedra en laqüestió de l'enfrontament de dos blocs i laradicalització, "l'única alternativa — digué —per a les forces de progrés és l'aconsegui-ment d'una major entesa entre socialistesi comunistes".

presidència segona. Ramon Camp tornà aquedar com a secretari primer, i Felip Lordacom a segon secretari. Això no obstant, elfins ara tercer secretari, Ramon Espasa, licedia la cadira al centrista Enric Riembau(que comptà amb els vots d'ERC) i passantel comunista a la quarta secretaria.

El "no ens casarem amb ningú" ha aca-bat essent les "noces de l'any". El votd'esquerres donat a ERC el 20-M ha estatoblidat pels dirigents del vell partit deMacià i Companys, i la tradicional bonaentesa entre ERC i els socialistes ja no hoés tant.

Arribats a aquest punt, hom es preguntapel futur de l'Esquerra Republicana: se-guirà fent ús d'un verbalisme nacionalistano gens correspost amb la realitat?, conti-nuarà disputant l'espai polític amb Con-vergència?, s'alllunyarà cada cop més deles concepcions de progressisme i d'esque-rra?. El proper congrés de l'ERC, a l'octubre,pot ésser el deslliurador de l'enigma, si ésque els congressos poden deslliurarne oque "L'alea jacta est" ja és dif initiu.

Si més no, tampoc cal oblidar un factorque pot ser més" important del que homes pensa: la fundació Neumann (organit-zació de la internacional liberal patroci-nada pel Partit Liberal de la RepúblicaFederal Alemanya). Aquesta fundació, ambseu a Barcelona, actua com a un suportdel partit d'Heribert Barrera, aixj-com algrup liberal integrat a la Unión de CentroDemocrático.

Tot un seguit de masses coincidènciesque, si les afegim amb les darreres actua-cions d'ERC al Parlamentj^-éweu§sió delReglament de la Cambtí^lS/prWWu^astosi l'elecció de la Mesif Sefinitiva, eny\\uja molt del que serà/lQctuació A-blicans en la rempre^c^ie la Je£ßlatura£

A. v

.O <4>

L'Opinió Socialista / Setembre 1980^nd

Política

Capçalera socialista a la manifestació. Un dels grups més nombrosos i que mes es teia sentir.

Onze de Setembre: Una Jornada de lluitaAl voltant de 150.000 persones van ma-

nifestar-se — si, manifestar-se— davantl'estàtua de Rafael de Casanova la tardadel passat Onze de Setembre.

Evidentment, la xifra és diferenta a lad'anteriors convocatòries, com diferentssón també les circumstàncies que envol-taven la celebració d'enguany. Era aquestel primer Onze de Setembre amb les insti-tucions catalanes definitivament recupe-rades en virtut de l'Estatut d'Autonomiade 1979, un estatut tantes vegades exigitpels ciutadans de Catalunya i que era lareivindicació central d'aquell primer On-ze de Setembre totalment legal, en el quemés d'un milió de catalans es manifesta-ren pels carrers de Barcelona, en la màxi-ma demostració cívica que mai ha vist elnostre poble i que no havia vist Europades de la fi de la guerra mundial: L'Onzede Setembre de 1977.

Enguany les circumpstàncies haviencanviat, però no tan com per convertirl'Onze de Setembre, una diada històrica-ment de lluita i de reivindicació per les to-tals llibertats nacionals de Catalunya, enuna data simplement festiva i commemo-rativa, com pretenien les forces polítiquesmés conservadores que són o donen su-port al govern del president Pujol.

El manifest públic de la Diada Nacionalque van fer els Socialistes de Catalunyadeixava anar un crit d'alerta que recome:nava al poble de Catalunya que es man-tingui en tensió: L'autogovern de Cata-Junya no és encara un fet i no ho serà finsque siguin transferides totes les compe-tències de l'Estatut. Cal una actitut ferma— deia el manifest— enfront del governde Madrid, sense entreguismes i sense de-pendències, perquè res ens serà donat gra-ciosament Donar una imatge de normali-tat quan la nostra realitat no és encaranormal, és abocar al poble a la'.frustració,i és donar la raó a aquells que ja estan sa-

tisfets amb el poc que tenim. Cal que elcarni encetat no es torci pel mercadeixcludicant o la feblesa d'alguns. Hi ha in-teressos obscurs contra la voluntat unà-nim del poble de Catalunya, contra la vo-luntat de construir una Catalunya de tots.Els esforços que convergeixen per mante-nir l'hegemonia de la dreta van lligats alsintents de divisió del poble treballador apartir del seu origen; aquest ha estat unmètode indirecte de frustrar la reconstruc-ció de Catalunya, util itzat tradicional-ment per la dreta centralista, però parofi-tat també per la dreta catalana, aquellaque es diu "no sucursalista", per tal defrenar l'avenç del poble treballador en laconstrucció d'una Catalunya de progrési de canvi.

És per això que els socialistes imposa-rem i aconseguirem que Ici pretesa "con-centració" que unitàriament pretenien lesforces conservadores, esdevingués, un

any més, una manifestació reivindicativa,no només una passejada festiva davantl'estàtua del Conseller en Cap del 1714. Iforen els socialistes, juntament amb altresforces dels treballadors, els qui feren de laDiada una jornada de lluita. La marxa fouuna manifestació on se sentien crits exi-gint a la banca de Catalunya que invertís,on es denunciaven aliances perilloses pera la nostra reconstrucció nacional, on esclamava per una Catalunya dels treballa-dors: "Una Generalitat sense "Barreras","Suárez, Pujol, Catalunya està de dol", "Seve, se ve Barrerà es de UCD", "No, no, noal front conservador", eren algunes de lesfrases que en pancartes o en cri ts s'escol-taren a la manifestació. Els mestres, elstreballadors d'empreses en crisi també hieren presents, amb llurs reivindicacions.

La Diada Nacional d'enguany fou, un.ivegada més una jornada de lluita per Catalunva

"Guanyar la llibertat", un objectiu no assolit encara del tot.

10 L'Opinió Socialista / Setembre 1980

Política

Alella

Gran incremento del suelo municipalA 15 kms. de Barcelona,

donde comienza la comarcadel Maresme, se encuentra lapoblación de Alella, con 3.100habitantes autóctonos queviven, básicamente de laagricultura y la construcción.

El urbanístico es el principal problemade Alella. Cuando Pepe Casco, alcalde so-cialista, llegó al Ayuntamiento al frentede una agrupación de electores, se encon-tró con un crecimiento urbanístico total-mente anárquico, lejos de cualquier tipode racionalización y con 20 urbanizacio-nes, 16 de las cuales eran ilegales.

Ahora, tras casi un año y medio de ges-tión democrática, el Ayuntamiento ha ins-taurado una rígida disciplina urbanística,haciendo cumplir la Ley al pie de la letray consiguiendo incrementar en 35 Has. desuelo, el patrimonio municipal.

Hemos hablado con el alcalde y nos he-mos interesado por el proceso seguidohasta llegar a este importante objetivo...

— Mun sencillo, nos dice Pepe, haciendocumplir la Ley del Suelo. Hemos hechocumplir, a rajatabla, el requisito de cesiónde las hectáreas de suelo que marca laLey, por parte de las urbanizaciones cons-truidas en la zona. No en balde había 16urbanizaciones que eran ilegales. En algu-nos casos, incluso, hemos conseguido,mediante negociación, una cesión supe-rior a la establecida por la legislación vi-gente, como mínima obligatoria.

Así, hemos incrementado notablemen-te el patrimonio de suelo municipal y, me-diante un laborioso proceso de permuta-ción y reunificación de los terrenos, dispo-nemos de importantes parcelas para solu-cionar las múltiples necesidades colecti-vas de la población.

Viviendas populares— ¿Es qué nos puedes concretar estas

necesidades?— Mira, la necesidad básica a cubrir es

la de la vivienda. El problema es muy gra-ve para los habitantes autóctonos ya queel suelo está muy caro y esto produceemigración hacia otros pueblos, en espe-cial Masnou.

En este sentido, estamos elaborando unplan que señale parcelas de suelo, distri-buidas a un precio, casi simbólico, entrela población trabajadora autóctona, faci-litando, al mismo tiempo, créditos para laconstrucción de viviendas, mediante la

formación de pequeñas cooperativas. Laidea es construir casas pareadas, con unpatio detrás, al estilo de las casas del Ma-resme, que no sean iguales ni uniformes,y con un solar que tenga entre 200 y 300mts.

Por otra parte, estas Has. de suelo con-seguidas nos permitirán satisfacer la nece-sidad de equipamientos en general, comopor ejemplo, la construcción de un centroescolar para solucionar, en parte, las gra-ves deficiencias que padecemos en esteterreno.

— ¿Ha costado mucho, alcanzar esteobjetivo tan importante?

— Pues sí, ha sido un proceso muy du-ro, tanto por nuestras relaciones con laComisión Provincial de Urbanismo paraque nos dejaran poner en marcha el plan,como por la reacción de la población alcomprobar que nos veíamos obligados asuspender licencias (hasta por 10 meses),con el objeto de conseguir que las urbani-zaciones cumplieran la Ley. Esta suspen-sión de licencias, afectaba al trabajo en laconstrucción y por ello recibimos críticaspor parte del pueblo. Pero al final, antelos resultados obtenidos, se ha compren-dido lo importante de nuestra gestión.

Hacia un plan general— ¿Qué otros aspectos destacarías de

vuestra política de urbanismo?— En primer lugar, debo decir que la ac-

tuación llevada a cabo hasta el momento,supone una solución inmediata e interme-dia a la espera de la aprobación y puestaen marcha de un Plan General de Ordena-ción del Territorio, que afectará a los nue-ve municipios que forman la Conca deSant Mateu. En este sentido, hemos sidoel primer municipio de Catalunya en ini-ciar una actuación como la que hemos ex-plicado.

También quiero significar, que las nor-mas para la construcción, que hemos es-tablecido, son lo más rígidas que la legis-lación permite y que hemos montado unamplio servicio de inspección para con-trolar todo lo que se realiza. Finalmente y,entroncando con la necesidad de buscarpuestos de trabajo para los habitantes deAlella, se ha elaborado un Plan Parcial pa-ra ayudar a la pequeña industria y a los ar-tesanos.

El alcalde socialista de Alella, que tiene47 años y trabaja en el Consorci d'Infor-mació i Documentació de Catalunya, noshabló de que el pacto mínimo entre socia-listas, comunistas, convergentes, los deERC y los independientes, que formaron

Pepe Casco, alcalde de Alella.

la agrupación de electores que se presen-tó a las municipales del 3 de Abril, ha fun-cionado bien y se han cumplido los obje-tivos básicos del programa.

Pepe Casco nos manifestó, en este sen-tido, que se ha avanzado un poco en laparticipación de los vecinos en las tareasmunicipales, si bien costará mucho, en suopinión, llegar a las metas apetecibles.

— Querríamos saber, finalmente, >quéotras realizaciones destacarías duranteeste año y medio de gestión?

— Me gustaría resaltar, como factormuy importante, el enorme esfuerzo lle-vado a cabo en cuanto al mantenimientoen perfecto estado de los servicios norma-les que debe prestar un ayuntamiento(agua, alumbrado, basuras, etc...). Creoque si un consistorio se dedica a ofrecergrandes realizaciones a la población peroolvida este buen funcionamiento de losbásicos, no cumple sus compromisos conlos ciudadanos. También quiero destacarlas reformas importantes en el área de ha-cienda y un programa de Cultura basadoen dos vértices: Elevar la conciencia cívi-ca y contribuir a la recuperación de laCultura Catalana.

Así pues, Alella, población con una es-tructura socio-económica tradicionalmen-te caciquil, invadida, sin control alguno,por las excavadoras de las urbanizaciones,ha visto mejorar sensiblemente su calidadde vida colectiva, mediante una gestiónvaliente que, haciendo cumplir la Ley, haaumentado notablemente el patrimoniomunicipal, el patrimonio, por tanto, de to-do el pueblo.

ALBERT MUSONS

L'Opinió Socialista / Setembre 1980 11

Política

La Sanitat municipal a Barcelona

Millorar la salutEn aquest article intentaré

recollir les realitzacions del'Àrea de Sanitat de l'Ajunta-ment de Barcelona, des deque va iniciar les seves tas-ques el consistori democrà-tic, en tots aquells aspectesque han suposat reformes,noves iniciatives, nous ser-veis i programes que no esvenien prestant abans d'aquestperíode.

Teniem un compromís en el camp de laSalut que ens assenyalava que els princi-pals factors que hi incideixen sonila prò-pia biologia humana, el medi ambient, elshàbits de vida i el model d'organitzaciódel Serveis Sanitaris.

Per això vam creure que el primer i prin-cipal objectiu era incrementar la Salut dela població, i no pas l'augment indiscrimi-nat dels serveis sanitaris simplement cura-tius, deixant el tractament de la Salut enmans dels professionals al servei del con-sumisme mèdic. Com es lògic, aquest con-cepte ens havia d'enfrontar amb els pro-fessionals i amb els interessos que defen-saven el contrari d'aquesta postura.

Per aquest motiu, era necessari planifi-car i racionalitzar els recurssos humans imaterials existents, per dur a terme els ob-jectius abans esmentats i per tal de po-guer evaluar els resultats de les inversionsen relació als resultats de sanitat aconse-guits.

Política de personal

Aquesta racionalització i planificacióha estat, i continua estant, força difícil, jaque ens trobem amb una àrea amb més de3.500 treballadors, plantilla fortamentelevada en algún centre concret on la re-lació plantilla-llit és de 3,5 a 1 (un màximde 2 seria tolerable i suposaria una bonagestió hospitalària) i on per contrast elnombre de suplències es molt elevat.Aquesta qüestió és una font constant deconflictes.

En la política de personal, els objectiusaconseguits son: horaris homogenis, con-tractes i plantilles de professionals (en al-gún centre no existien plantilles), dismi-nuir l'absentisme laboral i millorar la qua-litat del treball sanitari. L'objectiu finalseria arribar a la dedicació plena, hospi-tals autosuficients des del punt de vistade pressupost, establir un model de gestiópública equivalent o superior a la del ma-,teix nivell de caràcter privat, amb partici-

pació en el control de la gestió hospitalà-ria de les Juntes de govern tripartites (tre-balladors de la sanitat, Administració iusuaris).

Tant sols així, s'aconseguirà tancar elcercle de la història d'uns equipamentspúblics, que varen néixer per a cubrir eldèficit d'uns serveis, que eran competèn-cia de l'Estat central i que la necessitat vafer que l'Administració Municipal se'n fesresponsable, la qual cosa suposava que lapoblació pagués els serveis dues vegades.

El retard de l'aprovació del PressupostMunicipal, per part de l'AdministracióCentral, ha fet que la situació respecte ales inversions, i funcionament dels hospi-tals esdevingués cada dia més crítica i enperill decolapse.

Centres de salut

Passem ara a enumerar breument lesrealitzacions aconseguides: Després dellargues i difícils negociacions amb el Mi-nisteri de Sanitat i Seguretat Social, es vasignar el conveni global amb els HospitalsMunicipals la qual cosa ens permetrà, enel futur, assolir el tutelatge de tots els es-tabliments públics de Barcelona. Convenifixat en 7-1 que representa un incrementd'ingressos superior a 1.500 milions deptes. anuals. Inversions en equips i cons-truccions hospitalàries superiors a un 6%del total del pressupost hospitalari queens permetrà, en anyades successives, co-rretgir la forta descapitalització sofertapel conjunt d'hospitals de Barcelona. No-menament de gerents en tots el hospitalsmunicipals. Coordinació del Centre dePlaning Familiar de Torre Llobeta amb elCentre de Maternologia. Transformaciódel dispensari de la Plaça Espanya en Cen-tre de Planing Familiar i Higiene Materno-Infantil (horari 12 hores). Obertura de To-rre Llobeta per les tardes. Col·laboracióamb la Caixa d'Estalvis en l'obertura d'unCentre de Planing Familiar i Higiene Ma-terno-filial a la Sagrerà. Construcció d'unCentre de Salut al barri de la Rivera i ubi-cació d'un altre a "Nou Barris". Tambés'han dut a terme negociacions, que estroben força avançades, per tal de poguerutilitzar els Dispensaris Blancs com aCentre de Salut i s'ha signat un acord ambl'INSALUD de cara a la progressiva trans-formació dels seus consultoris i ambula-toris en centres de Salut. S'ha signat, tam-bé, un conveni amb el Centre d'Estudisd'Ordenació del Territori, s'ha creat elCentre Municipal de Medi Ambient i unaserie de comissions de treball sobre qües-tions com Radiacions ionitzants, residussòlids, aire, aigua, platges i transport decombustibles radioactius'

Felip Solé i Sabaris, regidor de Sanitat "del'ajuntament de Barcelona.

Catàleg de recursos sanitaris

En les qüestions relacionades amb ladocència, es va signar un nou concertamb l'Universitat Autònoma, s'ha dut aterme la formació de diplomats d'Infer-meria a l'Escola Universitària del Mar is'han creat, per primera vegada a l'EstatEspanyol, 12 places de metges residentsamb l'especialitat d'Assistència Primària(metges de familia).

S'han descentralitzat els serveis d'am-bulàncies, s'ha preparat una coordinacióamb la Creu Roja i el Servei d'ImformacióSanitària (telèfons SIS), i s'ha previst unaassistència gratuita als exiliats polítics.També s'ha elaborat un catàleg de recur-sos sanitaris de l'Area de Barcelona, s'harevisat el procés de compra-venda, llo-guer i traspàs de sepultures, agilitzant-lo ievitant les especulacions, s'ha preparatun Pla d'Ordenació del Cementiri Nord is'hi ha construit una planta incineradorade cadàvers. S'ha suprimit la fossa comú is'ha preparat un projecte de monument alFossar de la Pedrera, on hi estan enterratsmés de 2.000 afusellats durant la repressiófranquista*

Finalment, cal destacar que s'ha esta-blert un Servei de Dietètica, amb la col·la-boració del Parc d'Intendència, per tal demodificar racionalment els menús que esserveixen diàriament a guarderies, escolesetc. També cal dir que estan funcionantconstantment, comissions de treball sobretemes com els Centres de Salut, Sectorit-zació d'urgències, Salut Mental, higienedels aliments i reestructuració de l'assis-tència benèfica.

FELIP SOLÉ SABARÍS

12 L'Opinió Socialista / Setembre 1980

Política

Hacia una nueva federación del Partido

Aran, bajo la óptica socialistaAran es un valle pirenaico de vertiente

atlántica. Antes de la apertura del túnelde Viella sus comunicaciones con las tie-rras vecinas eran: el Puerto de la Bonai-gua (2.074 m.) cerrado de noviembre hastaabril por la nieve, que comunica con elPallars Sobirà. El Puerto de Viella (2.474 m.),que comunica con el Ribargoza y el Pontde Rei, en el bajo curso del río Carona,abierto todo el año. Este imperativo geo-gráfico ha traído consigo un imperativocultural y económico. A pesar de pertene-cer Aran, administrativamente, a Cata-lunya desde el siglo XIII, su cultura no escatalana sino occitana: su lengua perte-nece a la lengua d'Oc u eccitano, comoasimismo sus costumbres.

En relación a su administración interna,el primer órgano del que se tiene constan-cia es el "Conselh Generau dera Val d'Aran"sobre el siglo XVII, aunque probablemen-te ya existía muchos años atrás y que sur-gió de la necesidad que sentían los Conse-jos Municipales, que actuaban en cadapueblo, de unir fuerzas para defender me-jor sus intereses comunes. Este órgano es-tuvo vigente hasta el año 1827 en que sereunió por última vez, siendo derogadopor Real Cédula de la regente Ma Cristinaen el año 1834. Posteriormente se registraun intento de reinstauración de esta ins-titución al amparo de la Generalitat deCatalunya. Corría el año 1932.

La realidad aranesa, en el estatut

Consecuentes con esta realidad cultu-ral y no persiguiendo organizaciones ad-

f / pueblo aranéi quiere administrar ,su> recursosy decidir su futuro.

ministrativas con reminiscencias históri-cas, sino, en un intento de conseguir parael pueblo arañes la capacidad de adminis-trar sus recursos y de decidir su futuro,presentamos en el momento de la elabo-ración en Sau del Estatut, unas enmiendasque nuestros compañeros defendieron ylograron fueran aceptadas. Dichas en-miendas son las siguientes: art. 3° apart.4°: "La parla aranesa serà objecte d'en-senyament i especial respecte i protecció".

Disposició adicional 1a: "Es reconeixe-ran i actualitzaran les peculiars formesd'organització administrativa de la Valld'Aran".

Gran activitat dels G.A.P.Durant el propassat mes d'agost va

tenir lloc, a la localitat de Martinet deCerdanya, una reunió general delsGrups de l'Alt Pirineu, de la qual es ne-cessari recordar-ne alguns temes trac-tats com: La problemàtica general dela comarca de la Cerdanya, amb qües-tions com la dels túnels al Cadí i a To-sses, el recés turístic d'enguany, la ine-xistència d'indústria, el control munici-pal sobre les pistes d'esquí de Meran-ges i de Lles-Aransa, problemàtiquesescolar i sanitària, l'aeroport de Cer-danya, la poca implantació de la Unióde Pagesos i la interessant tasca duta aterme per l'associació d'amics d'aques-ta comarca, que edita la revista inde-pendent RUFACA.

Altres temes tractats a la reunió fo-

ren el de la propera presentació —elmes de novembre— del Llibre Blancde Cerdanya, primer d'una sèrie quefarà un anàlisi socio-economie de lesdiferents comarques de l'Alt Pirineu, ique estan elaborant el Grup d'Estudisde l'Alt Pirineu i l'Institut d'Estudis Ce-retans.

Finalment, també es va parlar del'Estudi d'Ordenació territorial a l'AltPirineu, elaborat per un equip contrac-tat per la Conselleria de Política Terri-torial i Obres Públiques de la Genera-litat, amb la participació de varis mem-bres dels GAP; de les alternatives delsGAP i de les unions de pagesos enfrontde la "Ley de Agricultura de Montaña",i d'altres temes diversos.

Más adelante, al elaborarse nuestroprograma de gobierno para Catalunya,quedó reflejada en éste nuestra voluntadde conseguir, dentro del marco constitu-cional del Estatut, les aspiracions que enrepetides ocasions ha manifestado el pue-plo arañes:

"Dadas las peculiares circunstancias his-tóricas, culturales y geográficas del Aran,los socialistas nos manifestamos a favor•del reconocimiento y vigencia de sus ins-tituciones históricas actualizadas y por laarticulación de una especial relación deestas Instituciones con las Institucionesde la Generalitat".

"La escuela tine que garantizar a todoalumno el conocimiento del catalán y delcastellano, así como el del arañes en elValle de Aran. Desde una perspectiva deexigencia pedagógica, hay que preservar \^(y garantizar) el derecho de todo el alum-;"no a ser enseñado en su lengua".

"El PSC tiene el propósito de reconocery potenciar la lengua y cultura aranesa,con todas las consecuencias de enseñan-za, medios de comunicación, etc. que es-te hecho comporta."

"Bases para una Ley de la Montaña ca-talana".

Una nueva federación

Intentando plasmar esta realidad en laestructura de nuestro partido, los socialis-tas araneses hemos comunicado a la Co-misión Ejecutiva nuestra voluntad deconstituirnos como una nueva federación,amparándonos en el mandato de nuestroúltimo Congreso. Esta federación estaríaconstituida por varias agrupaciones repar-tidas en el ámbito territorial del Valle deAran.

Con esta federación pretendemos cana-lizar las aspiraciones políticas, sociales yculturales del pueblo arañes, que desdeuna óptica socialista reconoce la existen-cia de la nacionalidad occitana, canali-zación que resultaría difícil de formar par-te de otra federación que moviéndose enotro ámbito geográfico no sintiera nues-tros problemas.

La acción que hemos llevado a cabo lossocialistas araneses en este sentido ha re-percutido considerablemente en las últi-mas consultas electorales, pasando de un12'6% en junio de 1977 a un 25% en laselecciones al Parlament de Catalunya.

GRUPO DE MILITANTES SOCIALISTASDE ARAN

L'Opinió Socialista / Setembre 1980 13

Política

Un Govern de "contestataris"

Suárez: trencar l'avorriment per a salvarla seva UCD

El Govern estrena Govern.El cinquè dels presidits perSuárez, el que equival a unpromig de govern-i-quart di-ferent per any o, traduït en"moneda" més fraccionada:dos ministres i mig distintsper cada mes de govern de laUCD. Una crisi ensopida,monòtona, que ha provocatl'aborriment pels passadissosdels ministeris i dels adminis-trats. Aquesta vegada, però,la "guinda" l'ha posada Suá-rez en persona d'un "català",l'Eduard Punset.

Així, el 9 de setembre d'enguany el"Gobierno-balneario" (com se l'anomenàel passat dos de maig quan, després deldebat al Congrés dels Diputats, Suárezcanvià el gabinet) deixà d'existir, doncss'havien acabat les vacances, per donarpas al Govern-de-salvació-ucedea.

A ningú no se li escapa que, darrera laconfiguració del nou gabinet, hi ha unamaniobra del president de la UCD i delGovern per a posar calma dms les sevesfiles, i per tal que ningú pensés de maneraseriosa amb el "recanvi-Suárez". Totsels ministres, menys dos (Miyares i "elcatalán" Punset) o continuen o ja havienestat altres vegades però, en definitiva,són els reis de "taifes" de la UCD. Es unGovern de concentració ucedea, de "sal-vació ucedea": la crisi interna calia arran-jar-la fos com fos per donar suport delpartit, que hom ja posava en dupte, al seuGovern i, alhora, destruir les tensions exis-tents al seu sí de cara al congrés de febrerde l'any que ve.

L' "operació" econòmica

Per totes aquestes raons hom tambéha qualificat el nou gabinet de "Governde contestataris", ja que les principalsfigures d'aquell són els que, d'una manerao altre,,han criticat la gestió de Suárez enaquest interregne del "Govern-balneari".Per tot això, és evident que la crisi ucedeas'ha traslladat al propi poder i des d'on laguerra dels personalismes pot arribar aésser més ferotge.

L'Excutiva del Partit:"El redreçament, impossible"

La formació d'aquest "nou" govern és unnou pas endarrera en el camí que porta aAdolfo Suárez cap a lá seva desfeta defini-tiva com a polític. Tanmateix per a nosaltres, •els socialistes, els noms i els càrrecs no sónmai definitoris d'un govern, sinó que allòque el defineix és la seva declaració pro-gramàtica, inexistent encara en aquest cas.Però tenint en compte els noms i les biogra-fies polítiques dels nous ministres, se'n faimpossible de veure un redreçament en lapolítica econòmica o autonòmica, per exem-ple, perquè tothom sap prou bé quins sonels sistemes de referències i de relacions delsenyor Calvo Sotelo en el camp de l'econo-mia, i quant al senyor Martín Villa (el gran

defensor de la continuitat de les diputacions,no ho oblidem), se'ns fa molt difícil con-templar-lo com a l'home capaç de tirar en-davant allò que ha d'ésser l'Estat de lesAutonomies. Es nota també l'ascens dels"blaus", els homes lligats més clarament al'antic règim, com ara Martín Villa, Cabani-llas, Rosón o Pérez Miyares, per esmeritar-nenomés alguns de prou coneguts i que sem-blen trets de governs de l'antic règim. Totplegat demostra, doncs, que els descartsde Suárez no son ja res mes que això, vul-gars descarts que no donen ni poden donarresposta allò que el país sencer espera i ne-cessita, un govern capaç de redreçar elpaís, de governar-lo en definitiva.

D'altra banda, cal esmentar una obser-vació que, amb pocs duptes, sigui la raóper a que hi siguin presents dues persona-litats com Leopoldo Calvo Sotelo i AlbertoOliarti la lluita pel poder econòmic de la"gran banca espanyola. Segons fonts dignesde tot crèdit, el Govern Suárez té entremans uns projectes (dos o tres) per al desen-volupament industrial de l'Estat (la famosacobertura dels "sis-cents mil" llocs de tre-ball) junt amb una nova restructuraciódels serveis i prestacions de la SeguretatSocial.

Evidenment, aquests dos projectes enperspectiva no poden sinó alentar l'interèsde la gran banca per a que, de maneraessencial en l'aspecte de la racionalitzacióindustrial, en puguin treure benefici quimenys li afecta la crisi, les grans empresesi les multinacionals, els principals clientsde la banca (i en molts casos lligades aella). En aquest sentit, la presentació delprograma econòmic del Govern al Congrésel dimarts dia 16 en podrà ésser l'exponentclar de! que des d'ací diem.

El surrealisme

Finalment, encara que a detall mésanecdòtic pot ser, cal esmentar alguns dels"canvis" ministerials per allò que en diuen"l'art del surrealisme": José Pedró PérezLlorca, d'Administració Territorial a AfersEstrangers; Iñigo Caverò, de Justícia a Cul-tura; Juan Antonio Ortega, d'adjunt per ala Coordinació Legislativa a Educació;Francisco Fernández Ordonez, d'Hisenda(al 1977) a Justícia; Leopoldo Calvo Sotelo,de Relaciones amb les Comunitats Euro-pees a la vicepresidència segona per aAfers Econòmics; Alberto Oliart, d'Indús-tria i Energia (1977) a Sanitat i SeguretatSocial; Rodolfo Martín Villa, de Interior(al 1977) a Administració Territorial; PioCabanillas, de Cultura (al 1977) a Adjuntdel President. Com hom pot veure i obser-var, les semblances entre l'anterior càrreci el present guarden unes bones distàncies.Insistim, però, el debat del dia 16 en seràla clau.

). ML CAMPILLO

PSC(PSCPSOE)

L'OPINIÓ SOCIALISTAPortaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)Av. Francesc Cambó, 21 4t. Tel. 301 00 08 - Barcelona (3)Equip de Redacció: Lluís Armet / Joan Banch / Josep Manuel

Campillo / Xavier Capdevila / Josep Ma García/ Ramon Mateu / Albert Musons / RaimonObiols/Carmel Rosa / Elisenda Yll.

Fotògrafs: Tomi Sòcies, Silvia T. ColmeneroCorrecció: Elisabet R"ibé i Montserrat LleopartCompaginació: Ignasi AgustíAdministració: Isabel Ma LluísImpressió: Comunicación Editorial, S.A.DL B-33903

14 L'Opinió Socialista / Setembre 1980

Política

El golpe "diferente" en Bolivia

El asesinato deMarcelino QuirogaSanta Cruz

Cuando los teletipos anunciaron la rali-zación del nuevo golpe de estado en Bo-livia, largamente anunciado por sus pro-tagonistas, y destinado a impedir, el acce-so al gobierno de la UDP de Siles Suazo,estaba muy claro para los latinoamerica-nos que este sería un golpe "diferente".La convulsa vida política de Bolivia, quetenía la inestabilidad como norma de vidapolítica, acumulando más de ciento no-venta golpes de Estado en ciento cincuen-ta años de historia independiente, indujoa algunos comentaristas frívolos y reac-cionarios como los de "La Vanguardia" amostrar el hilo conque tejen sus concep-ciones. El 20 de julio, una editorial de estediario barcelonés, se lanzaba contra aque-llos movimientos progresistas que denun-ciaban duramente el atentado perpetradopor las hordas asesinas del General GaicíaMeza y el Coronel Arce, afirmando queno había que idealizar la democracia deunos indios ignorantes que desconocíanhasta el nombre de su propia país. La bru-talidad de esta reacción colonialista deldiario de los Condes de Godo debió serrectificada más tarde. Quedó, sin embar-go, como prueba categórica de hasta quelímites llega la democracia para ciertoscírculos de la nueva democracia española.

Por tercera vez en menos de dos años,las fuerzas reaccionarias de Bolivia quedesde el golpe de Banzer en 1971 tratabande bloquear todo proyecto democrático,fueron derrotadas. El movimiento de cen-tro izquierda de Siles suazo, la Unión De-mocratic y Popular y el Partido Socialistade Bolivia, sumaban más del 50 por cientode los votos. Sobre todo el Partido Socia-lista había incrementado en tal forma supoderío electoral que se convertía en lafuerza hegemónica de la izquierda, te-niendo en Jos distritos mineros y obrerosel segundo lugar detrás de la UDP.

Los trabajadores bolivianos, esos indiosignorantes al decir del editorialista de "LaVanguardia", demostraban, una vez más,su empecinada voluntad de cambiar, pesea las sucesivas represiones y asesinatosmasivos.

Esta tercera derrota de la derecha mar-có el límite. La Presidente interina, LidiaGueiler, fue presionada en forma brutalpor el General García Meza para que anu-lara las elecciones. Su firmeza obligó adesenmascararse a los militares de la "se-

guridad nacional" y lanzarse a fondo con-tra el pueblo. El golpe había sido larga-mente preparado, con el asesoramientode los militares argentinos y uruguayos,que manifestaban desde hacía tiempo su"inquietud" por el proceso democráticoboliviano. La participación de los milita-res fascistas argentinos fue claramenteperceptible en la "técnica" del golpe deEstado, prácticamente calcado del perpe-trado en Argentina y Uruguay. Una repre-sión brutal, implacable y a la vez selecti-va, destinada a aniquilar al movimientopopular por un largo período. Las opera-ciones de inteligencia "diversionistas"— falsificación de llamamientos a depo-ner la resistencia, comparecencia de Le-chín en la televisión en el mismo sentido —fueron organizadas desde la propia sedede la embajada argentina en La Paz. Nofaltaron incluso las declaraciones "nacio-nalistas" contra los enemigos exterioresllegando al extremo de denunciar el peli-gro del "social imperialismo" usando ellenguaje grato a los dirigente de Pekín.

La azaroza vida política boliviana, ladependencia económica y política de estepaís mediterráneo, que desde la guerradel Chaco hasta la revolución democrá-tico burguesa de 1952, el foco guerrillerode ERnesto Guevara, la nacionalizacióndel petróleo en 1970, el asesinato de To-rres y la dictadura de Banzer, busca enmedio de duros enfrentamientos entre elpueblo y la oligarquía pro imperialista elcamino de su liberación, parecía acercar-se en 1980 a una vía pacífica y democrá-tica de encauzamiento. La resistencia po-pular había frustrado el golpe del CoronelNatusch a fines de 1979. El triunfo de lasfuerzas populares consolidada ese cami-no. Todo ello constituía un serio peligrono sólo para las jerarquías militares boli-vianas sino* también para las argentinas,chilenas, uruguayas y paraguayas, que sevolvían histéricas antes el tránsito pacífi-co a la vida democrática que se materiali-zaba en Bolivia.

Las fuerzas armadas bolivianas, por lodemás, no podían soportar el funciona-miento de un régimen auténticamente de-mocrático. Corrompidas hasta límites difí-cilmente imaginables en el latrocinio delos bienes públicos, habían sido enjuicia-das en la persona del ex-dictador HugoBanzer por el Partido Socialista y su líder

Marcelo Quiroga Santa Cruz, dirigente socia-lista boliviano, asesinado por los militaresgolpistas.

Marcelo Quiroga Santa Cruz. Este habíademostrado, con más de doscientos car-gos ampliamente documentados, ante elParlamento boliviano y en una sesióntransmitida por radio y televisión, no sólolos asesinatos perpetrados en siete largosaños de dictadura, sino el saqueo efectua-do a toda la comunidad por los generalesy coroneles banzeristas. Quedó probadoque habían autorizado exportaciones, du-rante cinco años, de gasolina refinada, aprecios de petróleo crudo, en un negocia-do de cientos de millones de dólares. Es-to, entre decenas de otros peculados. Gar-cía Meza había dicho quince días antesde las elecciones: "Ya ajustaremos cuen-tas a ese señor".

El Partido Socialista había comprometi-do su palabra de que seguiría el juicio po-lítico hasta el fin, porque la democraciaen Bolivià —y en todas partes, agregamosnosotros— no es compatible con el silen-ciamiento de los crímenes y robos contrael pueblo.

Por esta razón, Marcelo Quiroga SantaCruz se transformó en el primer objetivode la represión fascista. Su asesinato privael movimiento obrero boliviano de un lí-der de talla continental. Ministro naciona-lizador del petróleo bajo el gobierno pro-gressista de Ovando, catedrático de eco-nomía política en Buenos Aires, comba-tiente constante por los derechos demo-cráticos del pueblo, Marcelo Quiroga sehabía convertido, en palabras de silesSuazo que le enaltecen, en el futuro deBolivia. Al asesinarlo, quienes dictaron sumuerte sabían que apuntaban a quebrarla perspectiva socialista que el compañe-ro encarnaba.

Se equivocan, una vez más. Su muertese multiplicará en los oidos receptivos demillones de indios ignorantes y expoliadosen voces insobornables que terminarán, asu tiempo, con los asesinos de hoy.

REINALDO CÁRCAMO

L'Opinió Socialista / Setembre 1980 15

Política

PASOK:

Apropament als

socialistes del

Sud d'Europa

Convidats pel company Andreas Pa-pandreu, president del PASOK, partitsocialista grec, els dies 20 i 21 del pro-passat mes d'agost, es varen reunir aCorfú, Felipe González, Bettino Craxi,Mario Soares i Charles Hernu, en repre-sentació dels partits socialistes espanyol,italià, portuguès i francès. Les conver-ses van donar lloc a un ample inter-canvi de punts de vista sobre els temesde seguretat, distensió i desarmament,les relacions entre el Nord i el Sudd'Europa i els mitjans pràctics per acoordinar l'acció dels partits socialis-tes. Es varen abordar, també, els temesque més especialment afecten, direc-tament o indirecta, als països, medite-rranis: Afganistan, Iran, Pròxim Orient.

Andreas Papendreu va exposar lesposicions del seu partit sobre la qüestióde Xipre, l'armament de Turquia pelsEstats Units i els problemes del marEgeu.

Les sessions de treball es varen de-senvolupar molt satisfactòriament i vanposar de relleu un moviment significa-tiu del PASOK vers els partits convo-cats, malgrat l'existència de divergèn-cies sobre certs aspectes de políticainternacional. Així, mentre els socialis-tes d'Espanya i Portugal es pronun-cien per l'incorporació de llurs estatsa les CEE, el PASOK, tot reconeixentles noves realitats europees, s'ha mos-trat tradicionalment contrari a l'in-corporació de Grècia al Mercat Comúi abona, avui, la proposta de sometrea referèndum la ratificació de l'adhessióde Grècia a la CEE.

Però la reunió de Corfú va posar demanifest la voluntat comú de manteniruns contactes més estrets i freqüents.Cal tenir present que, molt influït, enla seva creació, per les experiènciesargelina, iugoslava i líbia, el PASOKha mantingut relacions privilegiadesamb els països del tercer món. Ara,tot mantenint-se al marge d'una Inter-nacional que jutja massa infeudadaals interessos anglosaxons, el PASOK,en la perspectiva d'unes eleccions ge-nerals, l'any 1981, que poden conver-tir-lo en el primer partit grec, vol apro-par-se decididament al moviment socia-lista europeu.

Uruguay

• rFuerte represión contralos socialistas

En el contexto de las acciones repre-sentativas llevadas a cabo por las fuerzasal servicio de la dictadura uruguaya, nosha llegado información, a través de la re-presentación en el exterior del PartidoSocialista de dicho país, del apresamientodel presidente del citado partido, doctorJosé Pedro Cardoso y de un número in-determinado de militantes socialistas, entrelos que se encuentra el ex-diputado Ger-mán D'Elia.

El presidente del Partido Socialista delUruguay, de 77 años de edad, vio agrava-das sus dolencias cardíacas a causa delas brutales condiciones de su detencióne interrogatorio, y tuvo que se ingresadoen la unidad de cuidados intensivos delHospital Militar de Montevideo.

La representación en el exterior delPartido Socialista uruguayo denuncia estaofensiva represiva, que obedece a la firmepostura, hecha pública por esta organi-zación, frente al plebiscito constitucional,programado por el régimen, para el pró-

ximo mes de noviembre, al tiempo quellama a la solidaridad de todas las orga-nizaciones políticas, sindicales y sociales.

Y en este aspecto de la solidaridad inter-nacional, provocada por la detención delveterano líder socialista, cabe destacarlos telegramas de condena enviados porpersonalidades de todo el mundo, entre losque cabe destacar los máximos dirigentesde la Internacional Socialista, líderes delos partidos socialistas de Europa y Amé-rica Latina, y otros dirigentes democráticosque ponen de manifiesto lo arbitrario deeste apresamiento y su preocupación porel estado de salud del doctor Cardoso.

En Catalunya, el primer" secretario delPSC (PSC-PSOE), Joan Reventós y nume-rosos alcaldes socialistas, entre ellos el deBarcelona, Narcís Serra y el de Hospitalet,Ignasi Pujana, también han enviado tele-gramas de repulsa a las autoridades uru-guayas. Así mismo, lo han hecho también,Felipe González, secretario general delPSOE, y Enrique Tierno Calvan, alcaldede Madrid.

SOtoo^Un pa's

S uWesfcrt&lbetófo So/ho?"* pats

'Ua&irroí//

16 L'Opinió Socialista / Setembre 1980

Treball

Elecciones en la empresa

El reto sindicalA partir del 15 de octubre

y durante 45 largos e intensosdías, la gran mayoría de lostrabajadores vamos a teneruna cita con las urnas. Unacita con unas característicasmuy especiales. En esos 45días, voto a voto, urna a urna,vamos a decidir qué modelosindical pretendemos para elfuturo inmediato.

La Unión General de Trabajadores y ahíestá la trayectoria de los últimos meses,sabe lo que quiere en estas elecciones.Ni más, ni menos, que la clarificacióndefinitiva del espacio sindical, la delimi-tación concreta y consecuente del modelosindical, que ha de presidir las relacioneslaborares en los próximos años.

Sindicalismo para todos:Algo más que palabras

En estas tres palabras, sindicalismopara todos, pueden resumirse lo que laUnión General de Trabajadores, entiendecomo sindicalismo. Pero, y eso lo sabemostodos, las palabras corren el riesgo, dequedarse sólo en eso, en palabras, enslogans preciosistas que a nada conducen.

Por ello, tras esas palabras, la centralsocialista ha desarrollado una labor con-secuente en defensa de los intereses gene-rales de los trabajadores, sin crear ni pre-tender perpetuar cotos cerrados, élites devanguardia. La Práctica sindical se ha ex-tendido a esos trabajadores que hastaahora, por su condición de técnicos esta-ban, marginados y casi, casi, marcadospor el resto de los trabajadores.

Los resultados del sindicalismo paratodos son en este momento evidentes. Entodas las consultas electorales celebradas,el aumento en el número de votos de laUnión General de Trabajadores se ha re-velado como constante.

Pero la labor, el trabajo no puede dete-nerse. Y menos ahora con 45 días de losque podríamos llamar "de infarto".

Desde el 15 de octubre y hasta el últimodía de noviembre raras van a ser las em-presas que no celebren sus consultas elec-torales.

Una consulta a la que se llega con unanormativa electoral que sin ser tan defi-ciente como la de diciembre del 77, nodeja de tener varias lagunas muy impor-tantes.

De entre todas destaca ese trasvase de

Los trabajadores ante la urna por un sindicalismo para todos.

delegados, una clausula aberrante y queparece pensada, casi con seguridad, parafavorecer ese independentisme, ese sindi-calismo llamado ponposamente por algu-nos como "sin ataduras partidistas" y queno deja de ser u« caldo de cultivo para elamarillismo, ese amarillismo que tantogusta a la UCD de la esfinge de La Mon-cloa.

Con todo, el principal problema comoya ocurriera en aquellas elecciones del78, va a venir con el famoso tema de lasactas de resultados. Parece que de nuevo,el control riguroso sobre la legalidad delos datos que lleguen al IMAC, va a brillarpor su ausencia. Dobles y triples actas,desaparición de las mismas, candidatosde la UGT que por el camino pasan a serindependientes y demás triquiñuelas pue-den ser habituales. Por ello, el esfuerzodebe ser muy grande en este sentido. Encualquier delegación del IMAC, debe en-contrarse un ugetista para controlar yverificar cada uno de los datos. Esa va aser una de las principales batallas.

Respeto y democracia•*»

Uno de los aspectos más importantes"je ha de presidir la celebración de estas

lecciones, ha de ser el de la democraciaY el respeto a todas las opciones sindicalesque se presentan.

Un respeto que debe ser muy tenido .encuenta por los trabajadores que acudan avotar. Un respeto y una democracia, quedesgraciadamente ha perdido o quiereperder alguna central concurrente a loscomicios.

Esa luna de miel en la que parecían

haberse embarcado los comunistas, trassu fracaso en la descalificación del AMI,de la impresión de que se esta acabando.Y mire usted por donde, precisamenteunas fechas antes de la celebración de laselecciones sindicales. Precisamente en lasfechas, en que la Unión General de Traba-jadores relanza decididamente el AcuerdoMarco Interconfederal. Precisamente traslos últimos reveses electorales comunistas.

Los sucesos en la hostelería de Málaga,agresiones, falsificaciones, secuestro deurnas e incluso amenazas de muerte acandidatos de la UGT. Las amenazas demuerte a compañeros de Barcelona. Lossucesos de Lleida, con insultos de losafiliados de CC.OO. al alcalde socialistade la ciudad con motivo de la Diada, enfin, la campaña de movilizaciones desa-tada, nos hace volver a la memoria aquellafamosa vietnamización de los problemas,aquellos incidentes cuando la famosa ytriste huelga de SEAT. Quizás sea casua-lidad. Quizás, pero es que seria demasiada.

Más bien deberíamos buscar la razónen ese nerviosismo que se ha apoderadode los dirigentes comunistas de CC.OO.Un nerviosismo justificado, si se piensaque la única central sindical que esta den-do muestras de coherencia en los últimostiempos, es la Unión General de Traba-jadores.

Lo que ocurre, es que esa campaña deagresiones, intimidaciones y movilizacio-nes, no pasa desapercibida a los traba-jadores y sus votos, lo van a demostrar. Laalternativa es clara: O unitarismo, cuestelo que cueste y caiga quien caiga o demo-cracia y pluralidad sindical. Ni más, nimenos.

L'Opinió Socialista / Setembre 1980 17

Debat Deha t Debat

Els treballadors polonesosi nosaltres

Per Joan Prats

El status quo europeu derivat de laSegona Guerra Mundial, amb la novadelimitació de fronteres, la divisió enblocs, la guerra freda primer i la sem-pre difícil distinció després... ha pesatmolt més decisivament del que.creïemen la sort històrica del socialisme de-mocràtic.

La contraposició insalvable entremarxisme i socialdemocracia, que se-ria inútil de cercar abans de la SegonaGuerra Mundial, ha ofegat amb un pesdecisiu l'avenç del socialisme demo-cràtic. El marxisme, transformat enmarxisme-léninisme, petrificat per l'es-talinisme, quasi monopolitzat pels Par-tits comunistes i popularment identifi-cat amb el bloc de l'Est, es va convertiren el context geopolític de la guerrafreda, en quelcom contradictori, ja nosols amb el capitalisme sinó amb la de-mocràcia política, quedant sotmesesles forces polítiques que se'n reclama-ven a una empenta de marginalització0 quintacoluminisme.

De la seva part, la socialdemocracia,que sempre s'havia afirmat com l'ex-pressió política dels treballadors per aia superació per la via democràtica igradualista del capitalisme, des de laseva opció fonamental per la llibertat ides de la seva denúncia del "socialis-me" dels països de l'Est com a formaencoberta de capitalisme d'Estat, vaser també portada per la dinàmica dela guerra freda a l'abandó del marxis-me, a la renúncia de les polítiques deruptura amb el capitalisme, a l'accen-tuació del caràcter popular i no de cla-sse del Partit, a un intent de gestió polí-tica del capitalisme centrat, en defini-tiva, en el benestar social i en la reduc-ció de les desigualtats permesa pel sis-tema.

En aquest context ben poques hanestat les possibilitats del socialisme de-mocràtic, car es tracta d'una doctrina1 una política palesament contrària alstatus quo. Una doctrina que no con-fon el- socialisme amb l'estatitzaciódel capital; que defensa les regles deljoc democràtic, però que vol portar lademocràcia al nivell econòmic i al del'organització social en general, esde-venint així creixement contradictòriaamb el capitalisme; és clar que tal doc-trina no podia florir políticament, tot ino deixar mai d'estar present en la con-ciencia moral i progressista del nostre

temps. I això no sols per la seva contra-dicció obvia amb els postulats socials ipolítics de la NATO, sinó també per laseva radical contradicció amb el siste-ma social i polític del Pacte de Varsò-via. La condemna feta pel marxismesoviètic de les llibertats polítiques comquelcom "formal" sense cap més valorque el derivat del seu ús tàctic, es co-rrespon perfectament amb l'interès fe-roç dels partits comunistes per confon-dre doctrinalment socialisme i'social-democracia, per tal de negar als partitssocialistes qualsevol Virtualität supera-dora del capitalisme. I és que les pers-pectives obertes pel socialisme demo-cràtic no sols desestabilitzen a I'Oest;també poden contagiar a l'Est; es trac-ta, en definitiva, d'un projecte políticdifícilment compatible amb un statusquo d'equilibri delicat. Vet aquí, doncs,la primera i fonamental raó per la qualel socialisme democràtic ha de lluitarsempre per la necessària distensió i perla col·laboració creixentsehtre els blocs,car elles són no sols la condició del'autonomia política dels països euro-peus en front de les respectives potèn-cies imperials sinó la condició mateixade la viabilitat política del socialismedemocràtic.

Polònia i l'Europa de l'EstEstem, sens dubte, danvat d'un gran

poble històricament molt castigat.Gran per la seva irrenunciable volun-tat d'ésser, llarga i heroicament prova-da. Gran en el seu romanticisme, queés com la empenta emotiva per a la su-peració del fatalisme de la raó històri-ca. Superació i fatalisme han estattambé presents en la gran lluita desple-gada. I llur síntesi podria ser ben be elrealisme, la disciplina, el coneixementde causa i l'encert que l'han caracterit-zada.

Els treballador polonesos saben d'onvenen i el que hi havia en joc. A Gdanskcorria entre els obrers el conte següent:"va i es moren el Carter, el Bresnec i elGierek. Arriben al cel i troben a SantPere. Carter li pregunta que passariaamb Amèrica i Sant Pere li respon queseria socialista. Carter es posa a plorar.Llavors Breznev li pregunta el que ana-va a passar amb Rússia i Sant Pere lirespon que acabaria capitalista. Brez-nev també es posa a plorar. Així les co-ses, el Gierek no vol perdre l'ocasió i li

pregunta a Sant Pere que passaria ambPolònia. Sant Pere es posa a plorar..."

Els treballadors polonesos, aquests"homes de marbre" saben de que va.Es fan menys il·lusions que nosaltressobre les conseqüències polítiques destatus quo, i han donat a llur lluita unvalor estrictament sindical, li han ne-gat qualsevol caràcter d'oposició polí-tica, per be que s'han negat a deixar levempreses ocupades si no se'ls hi reco-neixen les llibertats necessàries per afer valdré la seva força de treball i, enprimeríssim lloc, la llibertat de sindi-cació.

No és experiència de lluita dins l'ac-tual context geopolític el que els himanca: lluita obrera; però sempre in-destriable de la lluita d'afirmació na-cional mitjançant l'ús de l'expressiómés clara de llur identitat com a po-ble: el catolicisme. Saben que la fron-tera oriental va quedar establerta enbenefici de Rússia; que el nacionalis-me va determinar la primera crisi inter-na del Partit en 1948; que van ésser leslluites obreres de 1956 les que van pro-duir la primera "liberalització", el re-torn de Gomulka i la lliberació de Wy-szynski; que va ésser la rebelió delsobrers del Bàltic de 1970 la que, mal-grat la repressió cruel, va aconseguirl'anulació de les puges de preus i lasubstitució de Gomulka per Gierekamb noves promeses de "liberalització".

Els treballadors polonesos saben dequè va i en les paraules del seu líderLech Walesa neguen qualsevol cone-xió amb "l'oposició política".

Tot i això en coneixen perfectamentl'existència i comparteixen plenamentllurs anàlisis sobre la naturalesa del dit"socialisme real". Saben, però, queaquests anàlisis no són traductiblesavui en un projecte polític alternatiu icontradictori al "règim socialista" exis-tent, i d'ací llur negativa del caràcter"polític" de la lluita.

Quines són aquestes anàlisis de l'op-ció política? En 1964, Modzelewski iKurow, dos destacats dirigents comu-nistes polonesos, presenten a la direc-ció del Partit un fullet que els hi valdràl'empresonament. Les tesis que defen-sen no són noves però estan expressa-des amb tanta convicció i força dialèc-tica que mereixen una consideració es-pecífica, la qual farem en l'article se-güent.

Diputat al Parlament

18 L'Opinió Socialista / Setembre 1980

'Canviar la vida'

L'Area de la joventut Municipal amb noves iniciatives

La joventut necessitaestructures estables

L'Àrea de Joventut del'Ajuntament de Barcelona ila seva activitat és una expe-riència, sinó única, si el sufi-cientment interessant comper a treuren conclusionsprofitoses i aprofitables pera molts altres municipis deCatalunya. L'Area fa tempsque funciona, però segura-ment ha estat l'estiu del 80 iel seu programa d'activitatsaplegats sota el lema genèricde "Què fem aquest estiu?"el que més l'ha donat a co-nèixer.

L'Àrea de Joventut té com a responsable al'Enric Truno, regidor socialista que consideraaquesta iniciativa com la solució administrati-va millor que podia donar-se pel tractament deltema de la joventut. L'Àrea compta amb un'coordinador de serveis, Miquel Lumbierrez iamb 14 persones que es reparteixen entre fun-cionaris i contractats. La Coordinació de Ser-veis té un negociat de joventut i una oficinatècnica, i els serveis de l'Àrea es distribueixenen tres àmbits: de la Joventut, d'Esplai i d'Ac-tivitats sectorials. L'Area ha comptat amb unpressupost ordinari per aquest any de 58 milionsi amb un d'extraordinari de 58 més que encarano ha estat aprovat a Madrid.

Les activitats d'aquest estiu de l'Area de Jo-ventut s'han dividit en dues parts: les destina-des a infants i adolescents i les destinades alsjoves. Entre les primeres destaca una subvencióde dos milions i mig per a potenciar activitatsd'entitats ciutadanes, en les quals han partici-pat uns 6.500 nois, i les activitats pròpies, ca-sals, colònies i campaments, amb una partici-pació de 3.30O. Les activitats organitzades pera joves n'ha aplegat uns 1.100 i han estat campsde treball, camps d'aprenentatge, campaments,clubs d'estiu i viatges

— El total de participants —ens diu EnricTruno— és poc, però cal tenir en compte quetot el programa juvenil que ens hem proposatper aquest any es ve realitzant en pla pilot, es-tem provant coses noves, algunes poc conegu-des i que hem d'apendre com es fan. Les activi-tats per a infants comencen a fer goig, l'any pa-ssat en vern mobilitzar 800, enguany els hemquatriplicat i l'any que ve pensem arribar a 5.500.L'objectiu en els dos propers anys, més que créi-xer, és planificar de forma global, juntamentamb les entitats, les activitats d'estiu de la ciu-tat de Barcelona.

Un programa que es va complintL'Àrea de Joventut va plantejar-se un ambi-

ciós programa a realitzar per a aquest any 80,molts dels punts del qual s'han complert o van

fent-se realitat, bntre aquestes realitzacions es-mentem la difussió dels objectius de l'Àrea mit-jançant un estand instal·lat a les Rambles onse subministrava tot tipus d'informació sobreles seves activitats, la creació del primer hostalde joventut (el que en castellà s'anomena "al-bergue") de Barcelona; la instai.lacio de casalsals barris; centres d'ajut alternatiu, on es podràtrobar informació, consulta i pre-tractamenc entorn a problemes com la drogodependència, se-xologia, transtorns de personalitat, problemeslegals, etc.; s'ha fet un estudi sobre la realitat-juvenil a Barcelona, les dades del qual es co-neixeran a finals d'any, sobre una mostra de2.625 joves, s'està creant una escola de forma-ció de monitors de temps lliure, per al 24, 25 i26 de gener s'estan programant, juntamentamb les àrees de Cultura i Descentralitzacióunes jornades sobre animació cultural a la ciu-tat de Barcelona; i forces coses més del conjuntde les quals el regidor socialista Truno ens co-menta:

— Més que activitats "bolet" de cara a la ga-leria, creiem necessari crear estructures esta-bles, que vagin més enllà, cap a una perspecti-va global del programa que adrecem als joves.Hi ha un projecte de fer un .gran centre d'infor-mació per a jovent, però aquest és un gran pro-jecte i no es pot començar la casa per la taula-da. El moviment jovenil organitzat a la ciutatestà molt mort, però els joves no ho estan. I ai-xò no és només un fenomen de Barcelona.Aquí vern crear un consell de la joventut quefunciona amb força dinamisme, i manté rela-cions amb el Consell Nacional de la Joventut deCatalunya que depèn de la Generalitat. El con-sell encara és minoritari doncs l'integren unes50 entitats que representen a uns 30.000 jovesi cal tenir en compte que a Barcelona hi ha300.000 infants i adolescents (entre 6 i 14 anys)i 290.000 joves (entre 15 i24). Del 21 al 30 de no-vembre propers el Consell i l'Àrea, conjunta-ment, organitzen la 1a Setmana de Promocióde l'Associasionisme Jovenil.

Una joventut metropolitana

La filosofia que inspira l'Area de Joventutde l'Ajuntament de Barcelona pot condensar-seen el desenvolupament dels cinc punts que pu-blica el N° 5 del periòdic de l'Àrea "Tramvia":Parteix d'una joventut immersa en una ciutatcapitalista, que viu dins l'espectacle buit de lacomercialització, una joventut metropolitana,amb el barri com a cel.lula però abocada al'anonimat de la gran ciutat, ¿¡polaritzada en-tre la capelleta" i la massificano, que vol passarde l'aprenentatge a la "Professionalität", quevol viure de forma creativa, que necessita unacultura creativa, i que com a joves són una partessencial de la comunitat urbana barcelonina.

— Considerem l'Area de Joventut —diu En-ric Truno— com un peu dels joves dins l'Admi-nistració, en la qual nosaltres llencem* iniciati-ves i organitzem activitats, per tal de donar aconèixer les possibilitats d'actuació dels joves,per desvetllar l'interès d'amplis sectors de jo-ventut, perquè pugui utilitzar-se la capacitat detreball que l'Area té.

L'opinió suggereixL'opinió recomana

Libro

"Dime cómo andas, te drogas, vistes y co-mes... y te diré quién eres" es el título querecibe una recopilació de escritos de Hono-ré de Balzac (1799-1850), publicados en lacolección "Los 5 sentidos" que dirige Xa-vier Domingo, conocido escritor y gastróno-mo catalán, y editada en abril de este añopor Tusquets Editores. El libro cuesta 375 pts.

La obra, formada por cuatro ensayos queestaban destinados a componer el "Tratadode la vida elegante" que Balzac no llegó acompletar, fue escrita entre 1830 y 1833, épo-ca en la que Balzac abandonó el liberalis-mo de su primera juventud y se alineó a lascorrientes radicales de la monarquía abso-luta, al tiempo que frecuentaba con insis-tencia los señoriales salones de la alta so-ciedad parisina.

En los cuatro tratados —Teoría del an-dar, Tratado de los excitantes modernos,Fisiología del vertir y Fisiología gastronó-mica—, Balzac expone una sarcástica y di-vertida teoría que induce a reflexionar so-bre el cada vez más olvidado cuerpo huma-no y sus distintas posibilidades de expresión.Son una valiosa descripción de la sociedadfrancesa surgida de la revolución de 1789 yde las costumbres, placeres y vicios de losque hoy somos directos herederos.

Es aconsejable ir a comprar este o cual-quier otro libro a la "Fira del llibre d'ocassió,antic o modern", abierta hasta el 1 de octu-bre, ubicada en Passeig de Gràcia.

Teatro

"El Diluvio que viene", producida por loshermanos Riba (propietarios de lo que fueScala), se estrenó en el teatro Victoria deBarcelona el pasado 12 de septiembre, des-pués de haber estado durante tres años ymedio en el Calderón de Madrid.

Se dice que la obra ha sido tema obliga-do para los niños de algunas escuelas, quecinco o seis iglesias interpretan en sus ce-remonias temas musicales originales del"Diluvio", e incluso, que ha habido avionesfletados desde las islas Canarias para acu-dir al espectáculo, espectáculo por otro la-do que no deja de ser frívolo e intrascen-dente. Basado en la historia del Arca deNoè y con temas de música pop, el "Dilu-vio" se suma a la lista de los musicales ins-pirados en la religión católica que han apa-recido después de la puesta en escena delya legendario "Jesucristo Super Star"

Resultará más provechoso, a nuestro mo-do de ver, guardarse entre las 200 a 500 ptsque cuesta el "Diluvio" para acudir al.Ro-mea, donde se presentará, el 23 de estemes, la versión modernizada por ttiuqjjeLlovet y Adolfo Marsillach deXf iftoJ^eSMolière. También hay queyU&^r presente,que el 24, el Lliure vuelve fon el Baleó daGenet, obra que ya estrenafiQ en el m@â\îèjunio.

V^

r•Ár

,O

L'Opinió Socialista / Setembre 1980^ná

19

La notícia ens ha sobtat dolorosament,malgrat que sabiem que Pere Bonet, deprop de vuitanta anys, arrossegava detemps una penosa enfermetat. Ha mort unvell militant, un vell dirigent, desprésd'una llarga trajectòria de combat en elmoviment obrer i socialista de Catalunya.I ha mort també un jove company, perquèsi una cosa frapava en Bonet era el man-teniment estricte d'una tenaç fidelitat alsideals de la seva joventut. De l'aprenentde tipògraf empresonat als setze anys. enla Lleida de la Vaga General del 1917 al'octogenari mort a París, en aquest se-tembre de 1980, hi ha una consciènciaque madura, una pràctica sindical i políti-ca que acumula amb els anys una enormeexperiència; però hi ha, per damunt de tot,un fil d'acer que mai es trencà, trenat ambgenerositat, fidelitat i consciència socia-listes. Hem demanat a un vell companyde Pere Bonet, Luis Portela, que expliquésals lectors de "L'Opinió" què ha significaten la història del moviment obrer catalàla figura del company desaparegut.

D'esquerra a dreta: Martínez, Pere Bonet, Natàlia Bonet, Carmel Rosa, Luis Portela i Manuel Al-berich.

Pere Bonet en el movimiento obrero en CatalunyaPere Bonet ha muerto. Con él desaparece

uno de los pocos supervivientes de aquella plé-yade de jóvenes militantes obreros que inicia-ron su andadura por el áspero camino de la lu-cha política en los cuatro últimos años de la se-gunda década de este siglo, bajo la luz que nosllegaba de la lejana Rusia. Bonet ha sucumbidoel 2 de septiembre, víctima de prolongada y pe-nosa dolencia, en París, la ciudad donde pasóla mayor parte de su largo exilio. Su enferme-dad le había impedido el retorno definitivo, pe-ro por dos veces en estos últimos años viajó aBarcelona y pudo recibir el abrazo cordial desus viejos amigos y el testimonio de simpatía yde efecto de aquellos, más jóvenes, que no lehabían conocido personalmente, pero no igno-raban el lugar que ocupa en la historia de nues-tro movimiento obrero.

Nació Pere Bonet i Cuito en Lleida, el año1901. Fue allí donde hizo el aprendizaje de suoficio de tipógrafo. De familia campesina, alos nueve años entró de aprendiz de cajista. Seincorporó, muy joven, a la organización sindi-ca^ en la que no tardó en destacar. A los dieci-seis años fue encarcelado por primera vez, conmotivo de la huelga general de agosto de 1917.

En febrero de 1917, el pueblo ruso ha derri-bado la monarquía. Poco más de ocho mesesdespués, en noviembre, por vez primera en lahistoria, la, clase obrera de un país —y un vas-to país— se adueña del poder y da los primerospasos hacia el socialismo. El ejemplo de Rusiailumina y aún deslumbra a la clase obrera deEuropa, y el fenómeno irradia fuera de nuestroviejo continente. La revolución de Octubre pro-duce en España un fuerte impacto.

A finales de 1919 aparece en Lleida el sema-nario "Lucha Social", que se subtitula "órganode los sindicatos de Lérida y su provincia". Di-

rige el periódico Joaquín Maun'n, que tiene a sulado a bonet. En esta época se inicia entre estosdos hombres una estrecha colaboración, queduró largos años, y una amistad que perdurópor encima de posteriores desacuerdos políti-cos, hasta la muerte de Maurín en Nueva York,en noviembre de 1973.

Del anarquismo al marxismo

En hombres jóvenes, inteligentes, combati-vos, aunque muy distintos temperamentalmen-te, como Maurín y Bonet, la revolución rusa ha-bía de ejercer y ejerció una influencia conside-rable. Pero viven en un país y se desenvuelvenen un movimiento obrero que carecen de tradi-ción marxista. De ahí que ambos tarden en asi-milar las concepciones marxistas, que duranteaños vayan introduciendo en su ideología sin-dicalista conceptos marxistas, pero sin renun-ciar a amalgamar anarquismo y marxismo enformulaciones notoriamente arbitrarias. Perolos dos lograron desembarazarse de la gangaanarcoide que poseían sus primeras posicionesideológicas. No fue escaso su mérito si se tie-nen en cuéntalas circunstancias de tiempo ylugar. Puede decirse que, poco a poco, se fue-ron haciendo marxistas por sí solos.

Maurín, Bonet y sus amigos de "Lucha Social",y el grupo que edita en Valencia el semanario"Acción Sindicalista", que dirige Hilario Arlan-dis, tratan de agrupar a los militantes cenetis-tas que comparten sus puntos de vista, marxis-tas y a favor de la revolución rusa. Así nacenlos comités sindicalistas revolucionarios, quese inspiraron en los que, con la misma denomi-nación, había organizado Pierre Monatte enFrancia. El 24 de diciembre de 1922 se reúne enBilbao una conferencia de comités sindicalis-

tas revolucionarios. Tres días antes había apa-recido en Barcelona "La Batalla". Los gruposde "Lucha Social" y de "Acción Sindicalista"habían acordado dejar de publicar sus periódi-cos para concentrar todos sus esfuerzos en elnuevo semanario. Lo dirigía Maurín, era su ad-ministrador Josep Maria Foix, trabajador delayuntamiento de Barcelona que caería asesina-do por una banda de los Sindicatos libres al ser-vicio de la patronal, en la calle de Tallers, enabril de 1923. Bonet componía el semanario enuna pequeña imprenta.

Durante casi un año, hasta el golpe de Esta-do del general Primo de Rivera, el 13 de sep-tiembre de 1923, los comités sindicalistas revo-lucionarios despliegan intensa actividad, queinquieta a los anarquistas, en cuyas manos es-taba la CNT.

En 1924, el grupo de "La Batalla" se incorpo-ra al PC. La Federación catalano-balear de éste,que contaba con escasos efectivos, pasa a ma-nos de los militantes recién incorporados. Deellos, Bonet es uno de los más capaces y acti-vos. Desde diciembre de 1923, el PC sufre unadura represión que afecta también al grupo de"La Batalla". Pere Bonet es detenido el 18 deoctubre y permanecerá en prisión cuatro años.

En la cárcel Modelo, Bonet y sus compañe-ros conocen a Secondo Tranquilli, que habíavenido y España con su compañera GabrielaMeier para organizar el Socorro Obrero Inter-nacional, y que había sido detenido en Madriden el curso de la gran redada de diciembre de1923. Tranquilli, años más tarde, separado delPC, alcanzó merecida notoriedad como escri-tor con el pseudónimo de Ignazio Sifone, queutilizó por vez primera para escribir en la cár-cel algunos artículos para "La Batalla". La pri-sión es buen lugar para leer, para reflexionar,

20 L'Opinió Socialista / Setembre 1980

para discutir, y Bonet y sus compañeros apro-vecharon aquellos años en que fueron»huéspe-des del dictador Primo de Rivera en sus prisio-nes para completar su formación política. Ha-cia finales de 1927, Bonet fue libertado, comolo fueron también Maurín, David Rey y otrosmilitantes.

La formación del BOCy la Alianza Obrera

Puesto Bullejos al frente del PC en la prima-vera de 1925, no tardó mucho la Federación ca-talano-balear en entrar en conflicto con la nue-va dirección, durante algún tiempo establecidaen París. Bonet mantenía el contacto de la Fe-deración con el Comité Ejecutivo, representa-do en esta circunstancia por Manuel Adame.

•Estos contactos quedaron interrumpidos a co-s miemos de 1928, cuando Bonet fue encarce-lado de nuevo. Los desacuerdos se fueronahondando puede decirse que ya sin interrup-ción. En febrero de 1929, Bonet se exilia en Pa-rís La ruptura se produce, de hecho, en 1930,después de la caída de Primo de Rivera, y es de-finitiva en 1931, después de la proclamaciónde la República. En ese tiempo, un grupo for-mado en la clandestinidad, el partit comunistacatalà, no muy nutrido pero con hombres devalía, entra en contacto con la Federación yambas organizaciones acaban fusionándose.De esta fusión nace el Bloque Obrero y Cam-pesino.

Desde su constitución a finales de 1930,elBloc desarrolla una actividad propagandísticaasombrosa. Parece imposible que tan pocoshombres, casi todos asalariados y obligados aacudir cada mañana a su puesto de trabajo, ycon tan pocos recursos económicos, pudieranrealizar una labor de tales proporciones. El Blocsólo tenía un hombre retribuido, Maurín, quepercibía su modesto salario con no demasiadaregularidad. La voz del joven partido se haceoir en toda Catalunya, y es cada vez más escu-chada, pues sus efectivos aumentan ininte-rrumpidamente. La fe obra milagros, y aquelloshombres, entre los cuáles y en primera fila estáPere Bonet, tenían una fe inmensa en la causapor la que luchaban, y en sus propias posibili-dades. En este sentido sí podría decirse hoy quecualquier tiempo pasado fue mejor.

La Federación y después el Bloc participanen las conspiraciones contra la monarquía, queno sucumbió precisamente a causa de ellas. Ala vez que, en el seno de la CNT, sus hombresluchan con vigor, y en inferioridad de condicio-nes, con los anarquistas. Bonet es elegido en1931 miembro de la junta del Sindicato de Ar-tes Gráficas, la organización, seguida del Sindi-cato Mercantil, en la que el Bloc tenía mayorinfluencia. El Bloc acentúa en este período sulucha por la unidad de acción de la clase obre-ra. En noviembre de 1933 forma coalición elec-toral con la Federación catalana del PSOE, yBonet es candidato por Barcelona. El paso si-guiente, y mucho más importante, es la consti-tución de la Alianza Obrera, a finales de 1933.Esta no queda circunscrita a Catalunya, puestambién surge en otros lugares, particularmen-te en Valencia y, sobre todo, en Asturias; perono fue en octubre del 34 bajo la bandera de laAlianza Obrera. Su creación fue, sin duda, elmayor éxito del BOC. En ella desempeñó Bonetun papel importante.

En octubre del 34, el Bloc está en primera lí-nea en la lucha en Catalunya. En las ciudadesdonde su peso es considerable —Lérida, porejemplo— se opone resistencia a las fuerzasque obedecen al gobierno de Lerroux. En Bar-

celona, a pesar del éxito de la huelga gene'raldel 5 de octubre, la Alianza no pudo dar la me-dida de sus posibilidades. El gobierno de la Ge-neralitat le niega armas —las mismas que lossomatenes y los escamots de Dencás abando-naron por millares sin haber disparado un ti-ro—, y la rendición de la Generalitat crea taldesconcierto que ya es difícil continuar la lu-cha.

El POUM, la revolución,la guerra

En la clandestinidad, el Bloc rata de reagru-par las fuerzas obreras. Pretende reunir en unsolo partido a las seis organizaciones políticasque se proclaman socialistas. Esta tentativa fueun error y desembocó en un fracaso. Solo pu-dieron llegar a un acuerdo el Bloc y la Izquier-da Comunista de Andreu Nin, que desde hacíatiempo había entrado en conflicto con Trotskiy había roto con él. Ambas organizaciones, alfusionarse el 20 de septiembre de 1935, dieronnacimiento al POUM. Bonet forma parte delcomité ejecutivo del nuevo partido.

Las elecciones del 16 de febrero de 1936 cie-rran un período e inician otro en la historia deEspaña. Con el triunfo de las izquierdas se clau-sura el "bienio negro" derechista. La claseobrera, que ha comprobado su fuerza en lasjornadas de Octubre, se apresta a proseguiruna batalla que considera sólo interrumpida.En el campo de enfrente, otros afilan sus armaspara destruir la República.

Cuando se produce la insurrección militardel 18 de julio de 1936, el POUM se halla enauge. Sus efectivos han crecido considerable-mente. Desarrolla una actividad intensa. Tieneun diputado —Maurín— en el Parlamento. El19 de julio combate valerosamente en las ca-lles de Barcelona, de Lleida, de todas las ciu-dades en las que se han sublevado los milita-res. La rebelión es vencida. Desde este momen-to, el poder está en la calle. El POUM participaen los nuevos órganos de poder, en el ComitéCentral de Milícies Antifeixistes, el Conselld'Economia. Tiene destacada intervención enla Comissaria General d'Ordre Public. AndreuNin es consejero de Justicia en el gobierno dela Generalitat Pere Bonet es concejal del Ayun-tamiento de Barcelona.

La represión estalinista

Pero los comunistas se la tienen jurada alPOUM, que les ha ganado la partida y ha sidosiempre infinitamente más fuerte que ellos enCatalunya. Es, además, en todo el mundo, elúnico partido nacido de una escisión del mo-vimiento comunista que ha sobrevivido, se haconsolidado y progresa. Es algo que no puedenperdonar. A Stalin no le interesa una revolusiónen España que él no podría encauzar y dirigir.La ayuda soviética a la República, valorada porla propaganda co,mo si fuese diez veces supe-rior, pone en manos del gobierno soviético ydel PC un instrumento de chantaje que cierramuchas bocas y compra muchas complicida-des. El POUM consideraba que era preciso de-fender los logros alcanzados por la clase obre-ra en los primeros días de lucha, y que la guerray la revolución eran inseparables. Sólo llevan-do la revolución a sus últimas consecuenciasse ganaría la guerra. Son éstas unas posicionesque cabía discutir. Algunos, dentro del POUM,*discrepamos de ellas entonces; muchos, hoy,reconocen que estaban equivocados. Pero loshombres que mantenían estas posiciones eraabsolutamente honrados y sinceros. No lo eran,

en cambio, quienes los presentaban como alia-dos de Franco, miembros de la quinta columna,agentes de la Gestapo, traidores y criminales..Los comunistas, que desde los tiempos de Sta-lin habían sustituido la discusión y la críticapor la injuria y la calumnia, emplean contra elPOUM toda su artillería pesada para preparar,mediante un proceso orquestado a bombo yplatillos, la liquidación del POUM y de sushombres más representativos. Tras los enfren-tamientos de mayo de 1937, que no organizóel POUM —y que éste no quiso llevar hasta susúltimas consecuencias — , después de que loscomunistas provocasen la caída del gobiernoLargo Caballero por haberse megado éste a po-ner al POUM fuera de la ley, se desencadenala represión. Casi todo el comité ejecutivo delPOUM es detenido y sometido a proceso. En-tre estos hombres figura Bonet. Andreu Nin,que había sido separado de sus compañeros, esasesinado.

El 11 de octubre de 1938 se reúne el TribunalCentral de Espionaje para juzgar a los dirigen-tes del POUM. En el banquillo se sientan, entreotros, Juan Andrade, Julian Gorkin, EnricAdroher, Pere Bonet, Daniel Rebull ("DavidRey") y Jordi Arquer. Los cuatro primeros, de-clarados culpables de rebelión, son condena-dos a quince años. A Arquer, por complicidadle imponen once. Rebull y otro procesado —Es-cudero— son absueltos. Sin embargo, el inten-to de montaje de un proceso estalinista al esti-lo de los de Moscú fracasa a medias, puestoque el Tribunal no se atreve á avalar las acusa-ciones de espionaje o connivencia con los fran-quistas, y admite que de la actuación de losacusados " se desprende que todos ellos tienenuna marcada significación antifascista, quehan contribuido con sus esfuerzos a la luchacontra la sublevación y que la actuación quequeda expresada responde únicamente al pro-pósito de superar la República democrática einstaurar sus propias concepciones sociales".Tres meses después, Barcelona cae. Los conde-nados pueden partir en el último momento ha-cia la frontera. Bonet se libera en Agullana yentra en Francia.

En el exilio

Allí, con sus compañeros, Bonet participaen la resistencia contra los nazis. Es detenidoy torturado por los agentes del gobierno cola-boracionista de Vichy, e internado en un cam-po de castigo. Terminada la guerra, los militan-tes del POUM se reagrupan. Bonet es, desdeentonces, miembro del ejecutivo. Al mismotiempo ocupa, durante muchos años, la presi-dencia del Casal Català de París. En 1976, Bo-net senncorpora con la mayoría de los militan-tes del POUM al PSC. En su congreso constitu-tivo es elegido miembro del Consell Nacional.Ya seriamente enfermo, y residente en París, es-ta elección fue ante todo el homenaje del parti-do al viejo militante que encarnaba en su figu-ra las mejores tradiciones del movimiento obre-ro de Catalunya.

Pere Bonet fue un hombre inteligente, hon-rado, trabajador, ni ambicioso ni vanidoso, fielsiempre a la causa a la que se entregó en suprimera juventud, a las organizaciones en quemilitó y a sus compañeros y amigos. Dejabagustoso la primera fila a hombres más brillan-tes y-se reservaba la tarea eficaz, muchas ve-ces oscura. Era el hombre en quien siempre sepodía confiar. Con él ha desaparecido un so-cialista auténtico, un hombre del que dJPartitdels Socialistes de Catalunya podía^s^^rs^or- -g'ulloso. ro ^-^PORTELA -ç

L'Opinió Socialista / Setembre 1980

i« DOCUMEWCiO £

*->*

Partit viu

Després del Congrés, assemblees a dojo

Estructurar les basesdel Partit

Després del II Congrés del Partit, cele-brat els dies 4, 5 i 6 de juliol, i tal comqueda establert en les ressolucions delmateix, l'estructuració de tots els òrgansterritorials del PSC (PSC-PSOE) han d'ésserrenovats en els seus òrgans directius iadaptats als nous estatuts sorgits del con-grés.

Així, malgrat que l'estui i les vacancessón factors força distorsionadors pel ritmenormal de qualsevol organització, durantels mesos de juliol, agost i setembre s'hanvingut i es venen celebrant les assembleesd'agrupació i de federació que han d'es-tablir el nou organigrama post-congressualdel Partit dels Socialistes.

Els càrrecs que han de renovar-se, quede fet ja s'estan renovant, a les agrupacionssón l'executiva local i els membres delConsell de Federació corresponents a cadaagrupació.

A les assemblees de federació elegeixenla resta de membres del Consell de Fede-ració, els membres del Consell Nacionalcorresponents a la federació, i la Comis-sió de Conflictes i la Comissió de ControlFinancer de la federació (organismes creatsa rel del II Congrés) i la Comissió Executivade la federació.

Els membres de la Comissió ExecutivaNacional han viatjat durant aquests mesosa nombrosos indrets del país per assistir ales assemblees de base que s'han anatcelebrant. A més de nombroses assem-blees d'agrupació, durant el mes de juliol,celebrà la seva assemblea la federació II,el Maresme, concretament el dia 18, ele-

Encuentro nacionalde secretariosde FormaciónDía 18 de octubre - 5 h. tarde.Local: Av. Francesc Cambó, 21 - 4°.Barcelona. -Orden del día: 1. Plan de trabajo parael desarrollo de las resoluciones delII Congreso del PSC (PSC-PSOE).2. Aplicación del Plan Federal de For-mación.3. Constitución del Consell Nacionalde Formació.4. Varios.A esta reunión están convocados todoslos secretarios de Formación.

gint la mitat dels càrrecs; la resta els ele-giran en una nuva assemblea aquest mes.A l'agost, la feren la federació XII, Anoia,i la XV, Baix Camp-Priorat, el dia 4 i lafederació XVI, Baix Ebre-Montsià, el dia 30.

Per aquest mes de setembre, de maneraimmediata, havien de celebrar-se les assem-blees de la federació XI, Baiges-Bergadà-Solsonés i la VII, l'Hospitalet, ambdues eldia-13, i pel dies 19, 20 i 21 està anunciadal'assemblea de la Federació VI que corres-pon a la ciutat de Barcelona. Durant laresta de mes, fins al proper dia 4 totes lesaltres federacions celebraran igualmentllur assemblea.

Baix Ebre-Motsià:Parlamentaris i problemes

La federació XVI, Baix Ebre-Montsià,ens informa de la celebració de la sevaassemblea a la qual assistiren els mem-bres de la CEN Pere Ayguadé i Joan Pratsi els parlamentaris Josep Ma Simó, JosepMa Triginer i Josep Subirats. En l'assem-blea, amb un-sol vot en contra, s'aprovàl'informe de gestió de ('Executiva sortinti s'elegí la nova de la qual en continuasent primer secretari en Jaume Antich. JoanGavaldà i Joan Pàfila foren elegits com aconsellers nacionals i s'escollí també elsmembres del Consell de Federació, Co-missió de Conflictes i de Control financer.

Aprofitant la presència dels parlamen-taris i membres de la CEN, l'assembleadel Baix Ebre-Montsià va debatre diversostemes de gran interès per aquelles comar-ques: la política pagesa i els problemesagraris i ramaders de la zona foren tractatsen una reunió celebrada a principis d'aquestmes, presidida pel secretari de políticapagesa Pere Ayguadé. Es va debatre tam-bé el problema de l'aigua a les comar-ques tarraconines i el projecte de llei uce-dista que ve al cas, sobre el qual Triginerpresentarà a Madrid les esmenes socialis-tes; s'acordrà que les agrupacions envia-rien un informe a la CEN. Joan Prats feuun informe sobre la situació política cata-lana emmarcada en el sorgiment d'un"front conservador". S'acordà que l'Exe-cutiva de la federació faria un informesobre la solicitada separació del municipide Deltebre en dos, la Cava i Jesús i Maria;i l'actuació de l'ajuntament d'Alcanarcontra Cementos del Mar. Finalment es vadecidir fer pressió per tal de que el presi-dent Pujol rebés, tal com havia promès,al Comitè Executiu del Consell de l'Ebre.

"L'Opinió Socialista":Nuevas orientacionesy un programaambicioso

"Es propósito de esta Comisión Eje-cutiva el mejorar de una manera sus-tancial e inmediata el portavoz denuestro Partido.

"L'Opinió Socialista" debe conver-,tirse en un órgano realmente eficaz alservicio de los militantes y de la causadel socialismo.

Para conseguirlo, debemos disponerde los medios adecuados, de tipo hu-mano y material. Por lo que se refierea este segundo aspecto, "L'Opinió So-cialista", que puede convertirse per-fectamente en una publicación auto-financiada, es hoy gravemente defici-taria, y extrae del presupuesto generaldel Partido unos millones de pesetasque anualmente deberían dedicarse aotros objetivos, igualmente impres-cindibles, en una perspectiva de dina-mización y crecimiento de la organiza-ción socialista.

La principal causa de este déficit de"L'Opinió Socialista" es el bajísimonivel de suscripciones existente.

Hoy, sólo tres de cada cien militantesdel Partido está suscrito a "L'OpinióSocialista".

Es necesario terminar con esta la-mentable y escandalosa situación".

Los párrafos anteriores correspondena la circular que la Comisión Ejecutivadel Partido ha enviado recientementea todas las Agrupaciones. Detrás estála decidida voluntad de hacer de nues-tro portavoz un periódico socialistaejemplar. Se piensa, en principio, co-menzar el nuevo año con una "OpinióSocialista" que, cada semana, hagallegar la voz del Partido al domiciliode cada militante, en edición catalanay castellana, con informaciones, orien-taciones y elementos de debate, con uncontenido político riguroso, con un len-guaje claro y con una presentación quepor su calidad y agilidad esté a la alturade las mejores revistas y haga posibleun crecimiento permanente de su difu-sión entre los trabajadores.

Hacer esto con pocos medios —conlos recursos escasos, propios de unpartido obrero— no es cosa fácil. Esnecesaria la colaboración activa delconjunto del Partido.

Y la primera aportación que cadamilitante debe hacer es su suscripción.Tan sólo si en lo que queda de añocrece de modo muy importante la cifrade suscripciones, será posible, en enerodel 81, empezar con la nueva fórmulasemanal de "L'Opinió Socialista".

22 L'Opinió Socialista / Setembre 1980