L'OPINIÓsocialista

Reagan:USA

k gira mésa la dreta

(pàg.15)

N° 42 - IIa època. Portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) 2a Quinzena de novembre 1980 - 40 Ptes.

Parlament: Els socia-listes presentarenuna alternativa a unPAE deficient(pàgs. 7 1 8 ) '

Mini-trasvassamentde l'Ebre, per a quintipus de creixement?(pàg. 9)

"!*£?'•

Los servicios públi-cos en Castelldefels(Entrevista con el alcaldeAgustí Marina en pág. 10)

CiU i els pagesos(pàg. 16)

El Pla Rigol II(Informe a pàg. 17)

Ventura Pons i elseu Vicari d'Olot(pàg. 21) Els soci

n^g- 22)

L a Comissió de Política Educativa (CPE) coma òrgan assessor de la Secretaría de Poli-Sectorial, està preparant el seu programa

' de treball, en el marc de la proposta de "Plaanual d'acció", presentada per la ComissióExecutiva al Consell Nacional.

Naturalment, aquest programa de treballha d'anar orientat a solucionar els dèficits defuncionament constatats en aquest any d'acti-vitat, més o menys dinàmica, que porta laCPE. Dèficits com el feble impuls de l'activitatsindical, la manca de recolçament tècnico-po-lític efectiu als nostres regidors d'ensenyamenti G.M.S., poca coordinació dels militants quede forma dispersa treballen a les Associacionsde Pares o altres organitzacions que incideixenen la política educativa, o la irregular tramesad'informació als militants sobre totes les ini-ciatives que es duen a terme, i una llarga llistad'etzèteres.

Us presento aquí, algun dels trets essencialsque crec que hauria de tenir aquest programa.

1. Consolidar l'organització del sector i fo-mentar nostra presència organitzada.

Cal posar al primer lloc de la llista de priori-tats, el recolzament i assessorament polític itècnic dels Grups Municipals Socialistes. Enaquests darrers mesos, la quantitat de con-sultes, per petites que siguin, que no s'hanpogut atendre per manca de mitjans, és franca-ment important. Cal estudiar la manera d'as-segurar aquest assessorament, buscant unafórmula eficaç entre la Secretaria de PolíticaMunicipal i la CPE. A nivell municipal, aquestsdos anys són definitius a l'hora de ser jutgatsper les nostres realitzacions, i d'això cal ser-nemolt conscients. Hi ha aspectes en la políticamunicipal educativa que necessiten una pro-funda reflexió política. Tals són, per exemple,la política de participació ciutadana i impulsde consells municipals d'ensenyament, l'assump-ció per part de l'Ajuntament, de competènciesde responsabilitat estatal, les propostes dereforma de la Llei de Règim Local i Políticade Descentralització a Catalunya... Es impres-cindible crear els canals per coordinar iniciati-ves dels militants amb els companys que tenenla responsabilitat municipal.

Coordinació dins el sectorPer altra banda, cal continuar insistint en les

iniciatives de coordinació entre companys delmateix sector. En aquests moments, hi ha nuclisimpulsors que permeten ésser optimistes a es-coles bressol, ensenyament mitjà, escoles nor-mals i adults. Cal consolidar aquests grups idesenvolupar els nuclis d'ensenyament bàsic,educació especial, pares, etc... Es tracta de queaquests nuclis siguin un element dinamitzadordel debat de política educativa, que facilitin lacomunicació i la informació i que aportin a laCPE la problemàtica especial de cada sector.

Ara bé, aquests esforços de coordinacióinter-sectorial serien inútils sinó busquessin una

Proposta de la Comissió de Política Educativa

Reforçar la presènciadels socialistesarticulació amb la pròpia organització del partit,amb les seves Agrupacions i Federacions, através de les Secretaries de Política Sectorial.Cal potenciar que, com a mínim, a cada Fede-ració existeixi una comissió de política educa-tiva, un petit nucli de companys i companyesque, vinculats a la'Secretaria de P. Sectorialde la Federació, assumeixin la responsabilitatde coordinar l'acció socialista en política edu-cativa. Potser seria convenient delegar en algu-na persona concreta la responsabilitat deltema per assegurar-ne la màxima eficàcia.Aquestes comissions, que ya funcionen a laFederció de l'Anoia, a la Federació del Ma-resme o a l'Agrupació de Terrassa, poden fer ihan de fer una feina importantíssima en coor-dinar pares amb ensenyants, amb regidors,amb parlamentaris, en un únic debat polítici una actuació global que desenvoluparà lanostra política educativa. L'existència d'aquestsgrups a cada Federació és, a més, una garan-tia de participació, des de les bases del Partit,en la reflexió de les alternatives dels socialistesen matèria d'educació.

El funcionament d'aquests dos canals decoordinació permetrà tirar endavant la pro-posta formulada en les Primeres Jornades dePolítica Educativa celebrades a Granollers, decreació d'un organisme de debat i consulta,el Consell de Politica Educativa, format a partirde les Federacions i dels grups de sector.

No tindria sentit parlar de presència organit-zada del Partit en el camp de l'educació, sensefer una referència sèria a la nostra presènciasindical. I aquí entenc que la nostra posicióno pot ésser ambigua. Cal anar a reforçar laFETE de Catalunya. L'única garantia de feruna feina efectiva a l'ensenyament és treballaren un sindicat fort que impulsi la defensa delstreballadors de l'ensenyament i la lluita perla nova escola pública. I crec que, globalment,hem de ser autocrítics al respecte. Molts com-panys, amb capacitat i vàlua, que podrien apor-tar molt al sindicalisme, no han acabat d'en-tendre la importància del tema i s'hi mantenenencara al marge. Cal que la CPE impulsi al'interior del Partit la sindicació i la militànciasindical, i entenc que el "Consell de PolíticaEducativa" pot ésser-ne un bon instrument.

2. Una oposició ferma, responsable i alter-nativa al Parlament.

No és cap secret que estem en un momenthistòric de creació de les estructures de govern.

d'administració, de la vida de Catalunya com anació. En el Parlament tot, o casi tot, està perfer, i amb l'Estatut a la mà hi ha moltes possili-litats.

A curt termini, cal que impulsem la redacció— en ponència— d'una llei general d'Educacióde Catalunya, que abordi tots els temes possiblesd'ordenació educativa, de reglamentació, etc.Cal que en el Parlament —un cop perduda laproposta de presentació del recurs en contra —impulsem també la reglamentació de l'Estatutde Centres, per a forçar-ne una lectura progres-sista, en tot allò que sigui possible.

A curt termini, també, hi ha un seguit de lleisque cal que els socialistes proposem per a donarresposta a situacions de facto que necessitenuna reglamentació. Per exemple, una llei sobreEscoles Bressol, sobre les Escoles d'Estiu, sobreels col.lectius d'escoles amb vocació d'inte-grar-se en la xarxa pública, etc...

Aquest treball parlamentari vindrà condicio-nat pels resultats de la nostra intervenció alCongrés dels Diputats i al Senat, en matèriescom la "Llei General de Pressupostos", la "Lleide Finançament de la gratuïtat", la "Llei d'Au-tonomia Universitària", la "Llei de reforma deles ensenyances mitjes", "l'Estatut de la FuncióPública". Cal aprofundir la coordinació entreels nostres parlamentaris i la CPE, coordinacióque, per altra banda, ha de possibilitar la mútuainformació entre les organitzacions del Partiti els diputats i senadors. Si logrem una articula-ció amb totes les Federacions, els parlamentarispodran actuar de caixa de ressonància delPartit, a través de la presentació de preguntesi interpel.lacions, i acostarem als militants, lesiniciatives parlamentàries.

3. Aprofundir les alternatives politiquesdel Partit.

Cal que les propostes del Partit siguin madu-rades. En aquests moments ja no en tenim prouamb formulacions de tipus general. La celebra-ció de les (ornades Federals, el proper mes defebrer, significarà un pas endavant. Però ensquedaran molts temes oberts, que anirem reso-lent amb la participació dels militants, a partirde la constitució de grups de treball específicsi amb la convocatòria d'algunes jornades detreball sobre temes monogràfics.

JORDI MENENDEZDelegat general de Política Educativa.

Ca/ coordinar la lluita per un ensenyament públic.

L'Opinió Socialista/2a Quinzena de novembre 1980

Mestres de la Generalitato mestres de l'Estat?

Com ja haureu observat,ha esclatat durant aquestesdarreres setmanes una fortapolèmica arrel de l'aprovaciódels traspassos de competèn-cies en matèria d'ensenya-ment. Els traspassos de com-petències venen regulats perun real decret (1966/1980 de31 de juliol, BOE 28 d'agostde 1980) que és l'objecte for-mal de la polèmica, centradaespecialment en el seu article11 que regula la situació delsfuncionaris dels serveis trans-ferits.

Les primeres notícies que es tenen pública-ment de l'oposició a les normes de traspassosapareixen al diari "Avui" el dia 11 d'octubrepassat, en informar que dues organitzacionsprofessionals (ASPE i MUFACE) s'oposen al de-cret i interposen recurs de reposició. L'acciód'aquestes L'acció d'aquestes organitzacions— no precisament destacades per la seva de-fensa de l'Estat de les Autonomies— "plousobre mullat" i sintonitza amb el creixent ner-viosisme de bona part de funcionaris que estroben desorientats i als quals ningú no donaexplicacions satisfactòries.

Aquest nerviosisme entre amples sectorsdel funcionariat —especialment entre els en-senyants de l'Escola estatal i altres funcionarisdel M. d'Educació— és explicable quan no hiha hagut per part de l'Administració (centrali autonòmica) carn mena d'explicació prou clarade quin és el futur del personal traspassat, niun disseny clar i entenedor de quin és el camíde transformació de l'Estat Central. I això ésmolt greu, perquè s'estan prenent mesuresimprovisades que ens poden portar a un cul desac que posi en qüestió aquesta transformacióde l'Estat.

Transformar —que d'això es tracta— unaAdministració Estatal caracteritzada pel seucentralisme i el seu burocratisme, que ha copiathistòricament tots els defecte's de l'adminis-tració napoleònica no és tasca fàcil, en espe-cial per la por al canvi, de part important deltuncionariat. En el cas de l'ensenyament, amb

vuns 200.000 funcionaris pel mig i amb un enorme,gegant, però ineficaç aparell burocràtic, aixòencara es fa més complexe. I els socialistescal que siguem conscients d'aquesta complexi-tat. Citem alguns temes:

— la inseguretat que produeix als "funcio-naris" la manca d'una regulació precisa i jurí-dicament correcte que fixi el seu "status" uncop transferits a la Generalitat o altre Comu-nitat Autònoma (CA). La recança que els pro-dueix el pas a unes administracions no con-solidades, ni políticament ni organitzativa, i lapor a no tenir garanties de mobilitat d'unesCA a altres territoris de l'Estat, tenint en compteque és aquest un dels elements de promocióprofessional.

— La inexistència —aparentment— d'unplantejament global per a transformar l'admi-nistració central. Hi ha molts serveis que a me-sura que les CA s'omplin de contingut, anirantquedant "sense feina". Amb d'altres paraules,per exemple, que fem amb el Ministeri d'Edu-cació un cop consolidat el procés autonòmicarreu de l'Estat?

— La asincronia que caracteritza la cons-trucció de l'Estat de les Autonomies. Malgrates pugui anar caminant cap a nivells d'auto-govern similars a totes les autonomies, en laperspectiva de l'Estat Federal, és obvi que calque sigui cada CA la que defineixi el seu ritmed'assumpció de competències i que aquestno és, per ara, coincident en el temps.

Es possible que el decret en qüestió no donguisolucions precises a totes aquestes qüestions,i fins i tot cal admitir que jurídicament no éscorrecte. Però no vull caure en la trampa dediscutir tècnicament la solució jurídica al temadels traspassos perquè entenc que això potamagar el problema de fons.

En primer lloc, anem a mantenir la mateixaestructura corporativa de la funció pública,en el nostre cas dels mestres estatals, o anema superar-la caminant a un model més lligat almedi i a la pròpia formació?

En segon lloc, anem a dotar realment a laGeneralitat (i a les altres CA) de la seva pròpiaadministració educativa que permeti una accióde govern en profunditat?

En tercer lloc, anem o no a construir un EstatFederal per a la via de la consolidació de l'ex-periència autonòmica?

Penso que estem en condicions d'afirmar,més enllà de posicions de defensa gremialistao corporativa, que cal caminar cap a la creaciódel cos d'ensenyants propi de la Generalitat,dels cossos propis de les CA, arbitrant les me-sures necessàries per a possibilitar, però, el pasd'unes comunitats a altres car no sembla unafórmula convenient la creació de comparti-ments estancs. Cossos propis d'ensenyants quesón elements fonamentals en la reconstrucciónacional de Catalunya, que han de partir de lanostra realitat nacional i possibilitarei redreça-ment cultural de tot un poble. Ho són de neces-saris a Catalunya, a Euzkadi, a Galiza... o a lesaltres comunitats en période de definició i cons-titució.

Assentats aquests principis, cal estudiar ales-hores les dificultats del període de transició.Període que ve marcat per l'aprovació al Par-lament de l'Estat d'un nou Estatut de la FuncióPública, que en el cas nostre ve també definitper la necessària reforma de les Escoles de Mes-tres i de les fórmules d'accés a la docènciapública.

Bé.mes possible doncs, tornant al decret, queaquest sigui incorrecte en el tractament d'aquestperíode de transició i que calgui alguna modi-ficació, o millor, la substitució per una altremesura legislativa més adequada a la situació.Però cal ser prudents amb la crítica al decretper a no facilitar la tasca als defensors d'inte-ressos únicament corporativistes. La lògica dela defensa "a ultrança" de determinats "dretsadquirits", i més en un moment històric pelssocialistes que volem caminar cap a l'EstatFederal, pot entrar en conflicte amb els interes-sos dels treballadors, dels ciutadans d'una oaltra comunitat. La solució als problemes demobilitat dels e'nsenyants és possible, el pasd'un territori a qualsevol altre de l'Estat Es-panyol és possible, complint, en els concursosde trasllat, les particulars condicions que cadacomunitat arbitri, per a formir la seva pròpiaplantilla, entre les quals hi haurà, òbviament;el compromís de ser capaços de conèixer lesdues llengües, en el cas de comunitat ambllengua pròpia, i amb el compromís, per partde la Generalitat en el cas de Catalunya, deposar-hi els mitjans necessaris per a possibilitarque aquests condicionants no siguin discrimi-natoris.

Jordi Menèndez i Pablo

Conflicte professorsd'Universitat

La postura deFETE-UGT

La Secció Sindicat de FETE-UGT (profes-sors) vol precisar davant la problemàticaactual, alguns dels punts de la seva plata-forma que inclou reivindicar:

1. El tractament de les "ajudes" a la in-vestigació del MUÍ en termes d'augmentsde remuneració i, extenent-los a tots elsprofessors professionalitzats, és a dir, ambdedicació exclusiva efectiva (encarà que nocorrespongui, transitòriament, a la denomi-nació administrativa). Incorporació de les"ajudes" l'any 1982 a la remuneració per-manent. Distribució de l'augment pres-supostat per l'any 1981 amb criteris com-pensatoris.

2. Racionalització de l'estructura de lesremuneracions, de forma que en resultiestimulada la professionalització.

3. Plus de transport, d'acord amb l'esmenaals Pressupostos de l'Estat, presentada pelGrup Parlamentari Socialistes de Catalunya,a instàncies de la FETE de la UAB.

4. Política de transparència per part deles autoritats acadèmiques sobre les situa-cions del professorat i els graus de compli-ment (començant per els nivells superiors),com a condició per a trencar el cercle viciós,parcialment existent, incompliment —absèn-cia de controls i per tenir elements per a de-cidir— pel setembre 1981 amb coneixementde causa els casos en que les ajudes nos'hauran de renovar ni, per-tant, incorporara la remuneració permanent.

Aquets punts s'enmarquen en un plan-teig més general del que volem ara destacar:

a) Un projecte de transformació progres-siva de la Universitat, entesa com a serveipúblic; aquest projecte inclou la seva de-mocratització i l'impuls de les seves fun-cions docents, de recerca i de projecciósocial, així com la del seu paper d'instru-ment indispensable en el procés de cons-trucció nacional de Catalunya.

b) La lluita per la plenitud dels dretssindicals en l'Administració Pública, en elnostre cas la Universitat i, especialment,la capacitat de negociar col·lectivamentel conjunt de les condicions de treball delsprofessors.

c) Un procés de clarificació informativai organitzativa del que eh resulti una claradistinció entre aquells situacions que co-rresponen a una veritable professionalització,d'aquelles que, de fet, són pròpiament,situacions de professor associat.

d) Un augment de les remuneracionsnetes que tendeixi, com a mínim, a recu-perar la capacitat adquisitiva perduda du-rant els darrers anys.

Per lluitar i assolir aquests objectius ésnecessari un salt qualitatiu en el grau d'or-ganització dels professors, cal la força quenomés pot donar un sindicat vinculat a lalluita genejp*^^snWs»(Uadors.

CorHj^nv^compJnyft srVyols participaren aftie«'esforç poSs/t ^Cn\ontacte ambnosjjíres/-la FETE-UÒ^— -abé deixa elteuihuiM I la1 lUMl'lU UL VjuuJiarar-te en elnoltre D>¿¿fi; &ef ttUuQdeCla facultat deCièf- I —

L'Opinió Socialista/2' Quinzena de novembre 1980

í̂̂

Jornades federalsde políticaeducativa

El XXVIII Congrés del PSOE va man-datar ('Executiva Federal de convocar,abans de cap d'any, unes Jornades dePolítica Educativa per tal d'aprofondiren el programa socialista per a l'edu-cació.

La necessitat de celebrar unes Jor-nades per a superar el nivell de plan-tejaments estratègics generals, és unfet sentit entre tots aquells que d'unaforma o altra militen en el camp edu-catiu.

Temes com ara la reforma de lesensenyances mitjes, el sistema educatiu,les autònomes i les entitats locals, elpaper de la Universitat, la reforma deles escoles de Magisteri, el finançamentde la gratuïtat, el model d'escola parti-cipativa, la planificació democràticade l'ensenyament etc... seran treballatsamb tot el rigor i maduresa necessaris.

El "Grupo Socialista de Educación"(adscrit a la Secretaria Federal de Polí-tica Sectorial) està treballant sobre laseva preparació.

El proppassat dia 8 de novembre esva reunir, amb la participació dels com-panys Josep Ma Bas, Raimon Martínezi Jordi Menéndez en nom del nostrePartit, per a revisar l'estat de les cincponències que inicialment es presenten("anàlisi de la realitat socio-educativa";ordenació del sistema educatiu"; "Sis-tema educatiu i Autonomies"; "Finan-çament i Participació") i per a definirdades i altres aspectes organitzatius.

Les Jornades es celebraran a Ma-drid els dies 6, 7 i 8 de febrer, es treba-llaran les ponències esmentades queprèviament s'enviaran a les respectivesorganitzacions, i els participants (pre-vistos entre 150 i 200) podran aportarcomunicacions que s'adjuntaran a laponència corresponent.

Sens dubte, serà un moment impor-tant per a debatre i reflexionar col·lec-tivament sobre el paper del partit i delsseus militants en la lluita per la novaescola pública.

Comissió de Política .Educativa

Una educació permanentper als treballadors

La cultura i l'educació semprehan estat una qüestió de classe.Ha estat arma utilitzada per laclasse dominant en contra del'oprimida. Negada ó donada acomptagotes—segons convin-gués— per part de la classe quen'era poseedora exclusiva. Aquín'hem patit prou anys —més dequaranta— de mancaments iestraperlades d'un dret que ensera propi. Fins potser hem passatuna etapa en la que s'ha conver-tit en una estratègia política oeconòmica. Però ha arribat elmoment en el que cal que hi hagiun salari social y cultural, encaraque segueixi una lluita parla-mentaria en el tema.

Està clar que sempre ha existit el dreta la cultura i a l'educació. Encara que se'nshagi escamotejat. Encara que se'ns haginegat explícitament. Els treballadors tenimdret a la "nostra" educació i cultura. A laque ens sigui útil per desenvolupar-nosdavant el mitjà que, no poques vegadesens és enemig i hostil. Es més, aquest dretfins se'ns reconeix —dins les coordenadesdemocràtiques assolides— en la Constitu-ció. En els tractats internacionals de la OÏT,en el seu famós Conveni 140. I que, falta-ria més, ha estat signat i promulgat pelnostre Estat espanyol. (16 d'agost 1978).Que no s'aplica? També està clar. Per què?Perquè tot plegat, i especialment la sevaaplicació està lligada a una voluntat polí-tica de fer-ho. I aquesta voluntat política— almenys per part del govern — , s'ha de-mostrat inexistent.

ja sé que la conjuntura no està per fio-ritures culturalistes. Que cal primer viureque filosofar. Però arriban moments en elque el saber, el conèixer l'adquirir unsconeixements mínims són indispensablesper a viure amb un mínim d'humanitat,d'integració en el teixit social, de cons-ciència col·lectiva. Necessitem les armeseducacionais, de coneixements i de crí-tica, que ens permetin desenvolupar lestasques que ens demana la vida en comú.I aquestes ningún ens les regalarà. Mai hohan fet. Ara tenim armes legals i sindicals^la Constitució, l'aplicació de l'article140. No podem permetre'ns el luxe dedesaprofitar-les. Ens hi juguem el futur. Elnostre futur democràtic.

El franquisme portà a terme, dins elsPlans de Desenvolupament i entre elsanys 63 i 73, una campanya d'alfabetit-zació, que consistí, caricaritzant però a lavegada pràcticament, en ensenyar a di-buixar la signatura. Calia per la realitzaciódel programa autàrquic i industrial. Caliaque el "cúrrelas" sabessin signar "la fullade salaris. Calia, per a que el fons monetari

internacional no donava pasta si no es re-baixava l'índex d'analfabetisme. Peròdeixaren de ser analfabets els que acon-seguiren dibuixar la signatura?. Deixarende ser "explotats socials", en el treball, enla seguretat social, en la participació ciu-tadana, a l'hora de comprar un pis, perquèconeixien els seus drets? No, es tractavade cobrir l'expedient.

Ara, malauradament, i a l'hora de inte-grar-nos a la CEE i fins a l'OTAN, se'nsretreu que el nostre índex d'analfabetismeés encara molt alt. Però és que des del1973, en que s'acabà la campanya d'alfa-betització fins ara, s'ha reduït progres-sivament la plantilla de professors d'adults,especialitzats i amb dedicació plena aaquesta tasca. Que paral.lelament s'ha in-tentat aplicar un ensenyament —dit a dis-tància— que s'ha convertit en una menade sac de coneixements —els que als dela classe dominant els interessa— donatsen una mena de pastilles-cassettes, supri-mint la relació entre educant-professori entorn. Dels 1.000 que quedaren, s'ha re-duït a 600. S'ha procurat no cubrir les bai-xes per mortalitat o cansament. I ara, peracabar-ho d'adobar, i degut a pressionsparlamentàries com les del Francesc Fe-rrer i el Lluís Ma de Puig, es treuen de lamàniga que professors que durant el diaes dediquen als nanos, faran un parelld'hores extres, tres cops a la setmana, perensenyar als adults. Inconcebible! en unasituació d'atur galopant, en una educacióque es requereix un considerable graud'especialització. I les xifres, en hores extresno són pas despreciables. De moment,i segons la prensa i altres fonts, a Andalusiali pertoquen 1.909 "exclusives" en horesd'aquestes extres. A Catalunya, sembla ser,que 625. Quants lloc de treball a plenadedicació això suposa? I, alerta, aquestés un tema que fa tres anys es va acon-seguir que no fos així. Que no existissinexclusives. Que els professors 'd'adultsfossin especialitzats i amb dedicació plena.

Per això —í molt més— es va pensarque les IV Jornades d'Educació d'adultscalia que fossin sobre "Treball productiui educació de base". Es faran durant elproper any Però, mentrestant, no podemrenunciar a utilitzar els mitjans legals,polítics, municipals, ciutadans,... que tenima les mans. Perquè, ens pesi o no, la mancad'una educació per a la classe treballadora,la manca d'una alfabetització —en el sen-tit ampli— no està lligada solament al'escola. No, se'ns rifen, mancats del dret,en el treball, en els serveis de salut, enl'habitacle, a l'hora de comprar. Tot plegatés el que ens interpel·la i ens fa cridar .quevolem una educació permanent, basada enla realitat, en la vida, per els treballadors.I aquesta la volem assolir per els mitjansque siguin (escola, ateneus, associacionsciutadanes, organitzacions sindicals, )Només cal que sigui nostra, que ens ser-ve'*' Josep Ma Cortada

L'Opinió Socialista/24 Quinzena de novembre 1980

Ley de Autonomia Universitaria

Las enmiendas socialistasC

uando se conoció el proyecto de LeyOrgánica de Autonomía Universitariaelaborado por el Gobierno, a media-

dos de curso pasado, el rechazo fue gene-ralizado en todas las universidades de Es-paña. La movilización que surgió, aunquetemporal, fue tan masiva que con justiciapudo afirmarse que el señor González-Searahabía conseguido, en pocos días, lo quedesde hacía años intentábamos sin éxitolos militantes de los partidos progresistas,de los sindicatos y de las diferentes orga-nizaciones de masas: relanzar el movi-miento estudiantil, sacudir la apatía y elpasotismo que se estaban instalando ennuestras Universidades.

Sin embargo, desde el primer momentose plantearon dos estrategias divergentes:una, propiciada por la izquierda extra-parlamentaria y por sectores mayoritariosde las coordinadoras de Estudiantes, exigíala retirada del proyecto y, en consecuencia,la no participación en la discusión porparte de los partidos de izquierda, ni si-quiera presentando enmiendas a la tota-lidad. La otra, adoptada por los partidosde la oposición parlamentaria (básica-mente, PSC y PSUC) preveía la oposiciónfrontal al proyecto (mediante la presenta-ción de enmiendas a la totalidad) apoyadapor la movilización en las Universidades,de forma que el Gobierno sé viese obli-gado a negociar.

La discusión en ponencia ha demostradolo bien fundado de esta estrategia, inde-pendientemente del hecho de que la posi-ción más "radical" no planteaba alter-nativas claras ante la evidencia de que, si

se producía boicot de la izquierda, la UCDtiraría adelante su proyecto, lo conver-tiría en ley tal cual era. El ministro deUniversidades e Investigación, deseosode obtener un amplio consenso para la leyy, sobre todo, de evitar un curso académico"movido", ha aceptado buena parte de lasenmiendas presentadas por ]cis partidosd.e izquierda, hasta el punto de que el textosalido de ponencia difiere susfancialmentedel proyecto del Gobierno. Veamos cualesson los aspectos más importantes de estasmodificaciones:

1. En el artículo 8° se suprimió la refe-rencia a las lenguas de las comunidadesautónomas, claramente lesiva para lasmismas.

2. El artículo 11, que establecía un régi-men de amplia autonpmía para las Uni-versidades creadas por las comunidadesautónomas, lo ha ampliado a las univer-sidades del Estado, transferidas y plena-mente financiadas por dichas universida-des.

3. Se ha aceptado el principio de pre-supuesto único, en el que se incluyen laspartidas de personal satisfechas con cargoa los Presupuestos Generales del Estado.Esto era una exigencia lógica para afirmarla autonomía presupuestaria de las uni-versidades y su capacidad para contratarprofesorado propio y convertir plazas deplantilla estatal en plazas contratadas.

4. El artículo 26 consagra un ampliomargen de autonomía para que cada uni-versidad elabore sus estatutos.

Por Pere Jover*

Hacia una verdadera universidad autónoma

5. En la estructura de las universidades(Claustro, Consejo de Universidad, Con-sejo Académico) se han aceptado casi todaslas enmiendas socialistas. Para el Claustrosólo se exige que un 60% de sus miembros,como mínimo, sean profesores, mientrasque el rector podrá ser elegido entre todoslos catedráticos de Universidad, incluidoslos no numerarios.

6. Se ha suprimido la selectividad comoprincipio, aceptándose las enmiendas so-cialistas en el sentido de que sólo en casosde saturación, a propuesta del centro co-rrespondiente, el Consejo General de Uni-versidades "podrá autorizar el establecí-,miento de criterios de selección y adoptarálas medidas pertinentes para la redistri-bución del alumnado". Por lo demás, lacapacidad máxima real de los centros,que marca los casos de saturación, se es-tablecerá de acuerdo con unos módulosobjetivos.

7. Respecto a las tasas, se ha suprimidoel principio de que deben atender a cubrirlos costos reales de la enseñanza. Se hanadmitido en este aspecto, también, las en-miendas socialistas.

8. Por lo que se refiere al profesorado,los éxitos conseguidos pueden calificarsede resonantes:

— Total equiparación (sueldos, obliga-ciones, etc ) entre los profesores de loscuerpos docentes (funcionarios) y los pro-fesores contratados.

— Libertad de cada universidad paraconvertir las plazas de plantilla estatalvacantes en plazas contratadas.

— Acceso a los cuerpos docentes me-diante un concurso realizado para cadaplaza concreta, previa una habilitaciónrealizada a nivel estatal.

Como se verá, las modificaciones rea-lizadas son de tal naturaleza que su apli-cación puede significar la liquidación dela vieja Universidad, centralista y burocrá-tica, heredada del franquismo, de los es-quemas napoleónicos del siglo XIX; la UCDnos tiene acostumbrados a sus cambiosde humor, a las discrepancias entre elGobierno y su grupo parlamentario y, eneste caso, a la sorda lucha que libran lossectore's socialdemócratas y democristiano.Y, además no podemos olvidar que en eltexto quedan, todavía, aspectos que paranosotros son inaceptables. Sobre todo, laredacción de los artículos 11 y 12, referi-dos a las tranferencias de universidadesa las Comunidades autónomas fijan unoshechos que están^muy por debajo de lasposibilidades del "Estatuto de Autonomíade Catalunya". En otro orden de ideas, hayalgunos aspectos de la regulación delprofesorado que deberán matizarse y mo-dificarse, además de un trabajo generalpara aligerar una ley que, todavía, es de-masiado farragosa y reglamentista.* Secretario de Política Sectorial de

la CEN y diputado en el Congreso.

L'Opinió Socialista/2' Quinzena de novembre 1980

Editorial

Suárez, novament estanca a La Moncloa

Q uan Adolfo Suárez, en el debat de la moció de confiança,es va comprometre davant del país a sortir a la palestra,per a mantenir-lo informat de quina era la seva política

referent als grans problemes que el cuiten, va adquirir un com-promís, no per forçat menys solemne, de claredat i energia.Es necessari anar fins al debat de la moció de censura per acomprendre perquè un home, l'estil de govern del qual —fidelreflex de l'escola política en la que fou format— s'expressaamb el silenci i amb la absència, veu la necessitat per a man-tenir-se en el poder, de comprometre's a sortir de La Moncloai enfrontar-se amb la realitat anguniosa que estan vivint elspobles d'Espanya. Els tres dies del debat de la moció de censurahavien mostrat a un home esgotat, cansat, que, habituat al daurataïllament de La Moncloa, era incapaç de fer front amb serenitata les dificultats sorgides en el procés de consolidació de la demo-cràcia. Es a dir, un home incapaç de governar i de generar elmínim de confiança i esperança sense les quals és impossibleafermar les bases sobre les que ha de bastir-se un Estat demo-cràtic. Així ho entengueren totes les forces polítiques amb re-presentació parlamentària tancant a l'UCD en els murs de laminoria parlamentària.

Però Adolfo Suárez, que no és un home de govern i sí un homede poder, sense pensar per res en el país, calculà que el mésimportant era guanyar temps i apurar l'aritmètica parlamentària:amb un pacte i un gest, reconstruir per a ell la possibilitat decontinuar sent el president del Govern. La topada de clares am-bicions, l'abraçada entre el buròcrata del franquisme i el banquerperifèric, possibilitaren el pacte. Es jugaren les bases per al gestper a, de nou amb la mateixa intenció, guanyar temps.

Va haver-hi en aquelles dates, tan sols fa uns mesos malgratque sembla faci anys, qui va parlar de "la gran recuperació deSuárez", d'un "retorn al 77"..., la crua realitat dels fets s'haencarregat de deixar-ho correr. Suárez torna a estar tancat aLa Moncloa i en el centre del poder executiu, on hauria d'haver-hiuna voluntat que sostingués amb fermesa l'Estat, hi ha nomésun buit.

En els períodes de transició política, el temps històric s'accelera,l'acumulació de problemes, la necessària dificultat de la cons-trucció d'un règim polític nou, i en el nostre cas el marc generalde crisi econòmica, amb un atur galopant, els ròssecs del terro-risme, fan de la nostra situació política un paradigma d'aquellaasserció. I els anys són segles.

Adolfo Suárez i el seu govern, construït amb el recolçamentde Convergència i Unió, estan demostrant que són incapaçosd'aportar cap solució a res del que preocupa als ciutadans.Ni als de a peu, ni als de a cabali. Sembla sumament arriscatque aquesta situació es perllongui durant molt de temps, sensegreu perill per a les institucions democràtiques.

Aquest país no vol aspirar a ser Turquia; les nostres esperancessón en unes altres latituds. Si el govern de Suárez és incapaçde governar, els socialistes hem d'exigir que dimiteixi. Perquècada vegada és més cert que o entre tots acabem amb Suárezi el que representa, o Suárez pot acabar amb la democràcia.

Suárez, de nuevo, seencierra en La Moncloa

C uando Adolfo Suárez, en el debate de la moción de con-fianza, se comprometió ante el país a salir a la palestrapara mantenerlo informado de cuál era su política en lo

referente a los grandes problemas que le acucian, adquirió uncompromiso, no por forzado, menos solemne, de claridad y deenergía. Es necesario ir hasta el debate de la moción de censurapara comprender porqué un hombre cuyo estilo de gobierno— fiel reflejo de la escuela política en que fue formado — , seexpresa con el silencio y con la ausencia, vio la necesidad, paramantenerse en el poder, de comprometerse a salir de La Moncloay enfrentarse con la realidd angustiosa que están viviendo lospueblos de España. Los tres días del debate de la moción decensura habían mostrado a un hombre agotado, cansado que,habituado al dorado aislamiento de La Moncloa, era incapaz deenfrentarse con serenidad a las dificultades surgidas en el procesode consolidación de la democracia. Es decir, un hombre incapaz,de gobernar y de generar el mínimo de confianza y esperanza,sin las cuales es imposible afianzar las bases sobre las que nece-sariamente debe asentarse todo Estado democrático. Así lo en-tendieron todas las fuerzas políticas con representación parla-mentaria, encerrando a UCD en los muros de la minoría parla-mentaria.

Pero Adolfo Suárez, que no es un hombre de gobierno y sí unhombre de poder, sin pensar para nada en el país, calculó quelo importante era ganar tiempo y apurar la aritmética parlamen-tari: con un pacto y un gesto, reconstruir para sí la posibilidadde continuar siendo el presidente del Gobierno. El encuentrode claras ambiciones, el abrazo entre el burócrata del franquismoy el banquero periférico, posibilitaron el pacto. Se jugaron lasbases para el gesto para, de nuevo con la misma intención, ganartiempo.

Hubo en aquellas fechas, tan sólo hace unos meses y a pesarque parezcan años, quien habló de "la gran recuperación deSuárez", de una "vuelta al 77"... la cruda realidad de los hechosse ha encargado de correr un tupido velo. Suárez vuelve a estarencerrado en La Moncloa, y en el centro del poder ejecutivo,donde debería haber una voluntad que sostuviera con firmezaal Estado, hay sólo un hueco.

En los períodos de transición política el tiempo histórico seacelera, la acumulación de problemas, la necesaria dificultadde la construcción de un régimen político nuevo, y en nuestrocaso, el marco general de crisis económica, con un paro galo-pante, las secuelas del terrorismo, hacen de nuestra situaciónpolítica un paradigma de aquel aserto. Y los años son siglos

Adolfo Suárez y su gobierno, construido con el apoyo de Con-vergencia i Unió, están demostrando que son incapaces de apor-tar ninguna solución a nada de lo que preocupa a los ciudadanos.Ni a los de a pie, ni a los de a caballo. Parece sumamente arries-gado que esta situación se prolongue durante mucho tiempo, singrave peligro para las instituciones democráticas

Este país no quiere aspirar a ser otra Turquía; nuestras espe-ranzas están en otras latitudes. Si el gobierno de Suárez es incapazde gobernar los socialistas debemos exigir que dimita. Porquecada vez es más cierto que o entre todos acabamos con Suárezy lo que representa, o Suárez puede acabar con la democracia.

L'Opinió Socialista/2a Quinzena de novembre 1980

En la presentació del Pia d'Actuació Econòmica

Per fi, la presentació del Piad'Actuació Econòmica (PAE)del Govern Pujol. Amb unmes d'endarreriment, i ambuna metodologia desorde-nada en la seva elaboraciói presentació, el Consell Exe-cutiu convergent presentà alParlament el seu pensament iproposta d'actuació en elterreny econòmic.

Pujol, contràriament al que expressà a laseva investidura en el mes de maig, ha usat deles actuacions expressades ja aleshores pelssocialistes. Pujol sols considera, com Suárez,l'atur com "un" problema important i segueix,com sempre, sense voler usar a fons el contin-gut de l'Estatut.

El President de la Generalitat fonamentà elPAE mitjançant dues premises: la lluita contral'atur, i la recerca d'unes noves bases per al'economia mitjançant una reconversió indus-trial i la incidència en l'economia intersticial.Pujol també plantejà, por boca del consellerTrias (doncs, cal recordar que els verdadersartífexs del PAE han estat el propi Pujol i elconseller Cullell) que "s'ha de sortir de la crisimitjançant l'empresa privada", que el deutepúblic està en estudi i que la qüestió de lescaixes d'estalvi "és un problema de la transitòriasegona de l'Estatut".

Després, amb la intervenció dels grups par-lamentaris aquests manifestaren el seu posicio-nament: els centristes li manifestaren el seusuport demanant, però, la inclusió d'algunes"consideracions", els republicans un "suportcrític", els comunistes tregueren un seguitd'"això no es contempla, això no hi és". Sols elssocialistes, mitjançant el seu portaveu en qües-tions econòmiques, el diputat Lluís Armet, pre-sentaren una alternativa al que ha d'ésser unPla d'Actuació Econòmica correcte, eficaç icapaç de lluitar contra l'atur.

Així, Lluís Armet, després de criticar les anor-malitats de procediment que ja esmentàvem en

Armet: els papers del Covem no estan clars.

el darrer número de L'OPINIÓ, procedí a as-senyalar els instruments per a una actuacióeconòmica. "Administració pública: calen fun-cionaris, cal tenir un sentit d'Estat. Inversiópública: aquest és un tema central ja que duranttots aquests anys s'ha discriminat Catalunya;cal una solidaritat interregional en el terrenyde les inversions, una regionalització de lainversió, que s'oposa a l'actitud del Govern deCiU de "mercadeig": el Govern ens demanasolidaritat amb les esmenes de la Minoria Cata-lana als Pressupostos de l'Estat i, precisament,son els socialistes els que hem fet una esmenaa la totalitat".

Armet mannifestà la necessitat de potenciarels caps de comarca i les mancomunitats demunicipis, denunciant, però el "clientélisme i elcontinuisme" els que en feia ús l'anterior admi-nistració. Segons dades en mans del PSC (PSC-PSOE), el percentatge d'ajut, en el Pla d'Obresi Serveis de la Generalitat, als ajuntaments"convergents" (que són minoria) supera en lamajor part dels cassos el 500 per cent per damuntdels ajuntaments "socialistes" (que són majoriai que administren nuclis poblacionals mésgraus. D'altra banda, també afirmà que "el sector

primari és un sector a potenciar, malgrat quela qüestió de les Cambres Agràries l'hagin deixatal marge".

"En política d'ocupació —explicità el diputatsocialista— cal diferenciar entre el que permetl'Estatut i el poder polític que en dóna. Finsara sols hi ha hagut una política d'urgència,puntual i no solidària per a l'ocupació. Eviden-ment que cal una reconversió industrial, peròaquesta no es pot presentar de manera aïlladai sense la presència dels treballadors. El generar /uns acomiadaments per a fer més o menys com-petitiu un sector implica generar també unasangria social. En aquest sentit —afegí posteior-ment —, la proposta de creació d'una "ComissióInterdepartamental de Reconversió" és conver-tir una iniciativa d'aquest tipus en un "bancd'empreses" i al que la Generalitat li donaràel seu aval".

Atur i sacrificis

"Les nostres posicions són ben concretes:prioritat per a la regionalització dels fons estatal

Les resolucions del Parlament sobre el Programa

El "Front Conservador" (UCD-CiU-ERC)tornà a actuar en favor del Consell: elssocialistes proposaven, a modus de resolució,que el PAE es tornés al Govern, ja que calial'elaboració d'un document articulat de lespossibilitats i orientacions d'actuació eco-nòmica a Catalunya) i que es tornés a pre-sentar i debatut en el mes de febrer. De totamanera, el Parlament aprovà due reso-lucions a tenir en compte el Govern de laGeneralitat:

— Creació d'una comissió de seguiment deles negociacions d'adhesió d'Espanya a laCEE, així com llur coordinació amb el co-rresponent ministeri espanyol.

— El Consell Executiu, en el termini més

breu possible, haurà de presentar un plad'actuació per tal d'assolir les competèn-cies de l'article 53 de l'Estatut.

— Un llibre blanc de l'energia, així comles previsions d'ací a deu anys, a presentarabans del 31 de desembre d'enguany.

— Convocatòria de la Comissió d'Eco-nomia i Finances per a debatre les compe-tències sobre Banca i Caixes.

— Que el Consell Executiu creï un Consellper a Reconversió Industrial amb partici-pació de l'Administració, les centrals sin-dicals i les patronals.

— Que el Consell presenti properamentels criteris d'orientació i reconversió de

conreus. Igualment ho farà pel sector pes-quer.

— Que el pressupost de l'any 81 s'hi in-clogui el detall de les inversions públiques.

— Que el Consell presenti al desembreels criteris pel Pla d'Obres i Serveis perl'any que ve.

— Que el Consell prengui les mesurescorresponents per a l'assessorament i divul-gació de les empreses cooperatives, i queabans del 31 de març de l'any que ve pre-senti un projecte de llei sobre societatscooperatives.

— I que el Consell, en la presentaciódels pressupostos del 81 inclogui el nivellmàxim possible de deute públic.

L'Opinió Socialista/2' Quinzena de novembre 1980

contra l'atur, i l'hem de reivindicar a partir delmateix nombre de la mitja espanyola d'atur. ElDeute Públic, hi cal una acció política i que éscompletament ortodoxa amb l'Estatut; ara, elGovern es desdiu del que ja anteriorment di-guérem els socialistes i, per la qual cosa, se'nstitllà d'utòpics. A la política d'ocupació, hi calel traspàs del I'INEM (Instituto Nacional de Em-pleo), peça clau del mercat de treball. I treballarpel mercat ereditici a Catalunya".

"Els treballadors —afirmà Armet— s'han estatsacrificant tots aquests anys passats. Ara, volemestar presents en els plans de reconversió in-dustrial per tal de tenir la màxima garantiasobre el nombre de llocs de treball. Volemhoritzons clars per tal de poder tenir posicio-naments clars."

I finalitzà amb el tema de les caixes, "elgran instrument que té l'Estatut. L'exercici sobreeUes —manifestà— és un gran aventatge per aCatalunya. Els socialistes defensem el principide territorialitat de les caixes, i que aquestesno s'arribin a semblar als bancs. Les caixes estanlligades al territori, i, de manera directa, alsseus impositors. Actualment hi han 53 mil milionsd'aquestes prop dels bancs, i això si no tenimen compte la política d'"aiguabarreig" entrecaixes i bancs en el Consell del Crèdit de laGeneralitat. Els socialistes defensem la compe-tència exclussiva de la Generalitat sobre lescaixes, de totes, i segons mana l'Estatut; volemllur professionalització, una major representa-tivitat i una actuació més activa. També, però,cal saber on i com inverteix la banca i incidir-hisobre ella".

A la intervenció socialista, el contestà sola-ment el conseller de Treball, Rigol, en un to de"sermó" i del "cal posar-nos d'acord". Declara-cions que foren contestades pel president dela UGT i diputat, )oan Codina, de la següentmanera: "les xifres donades pel conseller sónmassa optimistes. El que s'ha de discutir són lesbases de finançament i qui és el que ha de ferels sacrificis. Quan els treballadors ho vegemclar, farem els sacrificis que calguin". Posterior-ment, en el torn de rèplica-del President, Pujoles reiterà en que les úniques empreses a salvareren les "viables", que "cal un ajut als aturats",que "hi ha més atur per tancament d'empresesque per reconversió", i que la Generalitat jaactua sobres les caixes: "els sis mil milionsaconseguits n'és un exemple". També, va pro-metre "una investigació sobre el "clientélisme"denunciat per Armet.

"Difícil és fer d'oposició!"

A l'endemà, a la replica dels grups parla-mentaris al President, la intervenció socialistafou contundent: "un debat d'actuació econò-mica ha d'ésser un debat d'actuació econò-mica, i no barrejar plans d'actuació; que cadainstitució assumeixi les seves pròpies respon-sabilitats: ni el Consell Executiu és la MinoriaCatalana, ni CiU és el Consell". En el camp dela inversió territorial Lluís Armet indicà que"calen uns criteris comarcals i de racionalitats,i fer valer els arguments objectius per a aquella:la població, l'índex d'atur, les necessitats i nopas actituds demagògiques i insolidàries".

En la qüestió dels bancs i les caixes, el dipu-tat socialista tornà a denunciar la políticad "aiguabarreig", anunciant un projecte de lleia presentar sobre l'Institut de Crèdit de les cai-xes. Armet finalitzà amb aquestes paraules:"fer d'oposició en aquest Parlament és mésdifícil que en cap altre del món donat que, sila missió de l'oposició en qualsevulga país ésla de posar "bastons a les rodes" a l'actuaciógovernamental, aquí en començar qualsevolintervenció ja has de treure per endavant queno vols carregar-te les institucions per a no ferel joc al centralisme. Per això, demanem objec-tivament en el govern i objectius clars per talde poder progressar en l'autonomia catalana".|

A partir de la crisi en l'Ajuntament d'Ascó

Vidal Gayola vol instaurar elgangsterisme institucional

El debat parlamentari sobre el Pla d'Ac-tuació Econòmica va ésser precedit peruna sessió de preguntes al Govern sobretemes concrets, i famb resposta oral delsconsellers als quals afectés. Dues pregun-tes, protagonitzades pels socialistes, pro-vocaren un especial interès polític: la for-mulada pel diputat gironí Xavier Guitart,sobre unes declaracions del director gene-ral de Turisme, i una altra conjunta delsdiputats barcelonins Joan Comas, EsteveTomàs i el tarragoní Josep Ma Simó sobreles dimissions per part dels regidors d'Ascó.

Xavier Guitart va preguntar al Govern, iconcretament aJ conseller de Comerç iTurisme, Francecs Sanuy, sobre unes de-claracions del director general de Turisme,Bagó, al "Punt-diari" en les que es des-qualificava als ajuntaments en l'aspectede l'actuació turística. Sanuy contestà aGuitart d'una manera bastant "llastimosa"i que, precisament per això, provocà riallesa l'àrea esquerra de l'hemicicle.

El conseller va afirmar que les declara-cions del senyor Bagó formaven part d'una"conversa informal" al "Scal-Club" (as-sociació d'hotelers) en el transcurs d'unarecepció. "Aquelles expresions —afirmà —eren de "iocandi gratia", i a les que jo elstreuria tota mena de trascendencia". A això,Xavier Guitart va respondre que "cal saberquan el senyor Bagó parla com a batlle(que ho és de Lloret), com a hoteler o bécom a director general del ram. Alhora,cal distribuir ja el fons d'acció concertadai corresponsabilitzar els sectors públici privat en la promoció del turisme".

Què passa a Ascó

La pregunta de Joan Comas (com a se-cretari del Partit de Política Municipal),d'Esteve Tomàs (com a secretari de PolíticaComarcal) i de Josep Ma Simó (com adiputat adscrit a les comarques de l'Ebre),i que defensà al segon, es relacionà sobrela dimissió de sis regidors a l'Ajuntamentd'Ascó.

Com hom recordarà per la premsa diària,aquells regidors, de distints candidaturesa la que actualment té l'alcaldia (anticentral nuclear) presentaren llurs dimis-sions i sense que els altres que en forencandidats darrera seu volguessin reempla-çar-los a l'Ajuntament. Aquesta situacióprovocà una disfuncionalitat al si delconsistori i sobre el qual el Consell Execu-tiu de la Generalitat volia consolidar unagestora municipal'entre els partits conco-rreguents el 3-A. Això no fou possible perque els que marxaren tampoc no ho volien.

Aleshores, amb aquest precedent, ésquan Esteve Tomàs preguntà al consellerde Governació, Vidal Gayola, quines me-sures s'havien pres per a cobrir les vacantsi per a restablir la normalitat democràtica

£. Tomàs: el conseller "es confon".

d'Ascó. Actualment, l'Ajuntament d'Ascóno pot tenir quòrum, cosa que li privaimportants atribucions legislatives.

Vidal Gayola afirmà que "no hi ha capgestora, que no és el mateix dir que nos'hagi intentat. Aquesta s'ha intentat —di-gué— en els termes que preveu la llei, iencara que aquesta sigui inadequada. Lasituació a Ascó no és normal: dels 55 can-didats a les eleccions municipals, 44 hanrenunciat al seu dret a accedir-hi". Peraquest motiu, el conseller de Governacióanuncià l'elaboració, i presentació al Par-lament, per la seva discusió, d'un pro-jecte de llei sobre eleccions municipalsanticipades i que resolgui el problemad'Ascó.

A això, el diputat socialista manifestàenèrgicament que evidenment manquen aAscó unes eleccions per a que es puguicompletar el cartipàs municipal afectant,però, sols al nombre de regidors que himanca, "els que hi han —af i rmà— ja res-pecten la voluntad popular". Vidal Gayola,per la seva part, replicà que "l'elecció had'ésser global. No es pot primar als quequeden". Es que no foren elegits perquèhi fossin?

Evidentment, de dur-se a la pràcticaaquesta filosofia sobre l'administraciólocal, elecció global en lloc de parcialde l'actual conseller, "això implicaria —enparaules del diputat i senador Joan Prats —una poderosa arma en mans dels que, encada moment, vulguin desestabilitzar elsgoverns municipals: dimitiran i, apa, con-vocatòria anticipada d'eleccions per mirarsi es pot "canviar la truita". Una mesuraaixí afavoriria la dreta, evidenment, qui ésminoria en els ajuntaments catalans i que,per aquesta via, podria intentar millorarla seva posició als governs municipalsI és que aquest conseller...B

L'Opinió Socialista/2' Quinzena de novembre 1980

La petroquímica de Tarragona, l'esponja que xucla l'aigua del Camp.

La postura socialista davant el mini-trasvassament

Terresdel'Ebre:no condicionarei seu futurE

L Partit dels Socialiestes ja va definir,abans les eleccions al Parlament de Ca-talunya, la seva postura davant un possible

projecte de llei de trasvassament d'aigua al'àrea de Tarragona, amb la recuperació d'aigüessobrants del Delta (hem de recordar que elprojecte de llei realitzat per UCD no estavapresentat al Congrés de l'Estat).

El PSC (PSC-PSOE) va acordar la seva oposicióa qualsevol projecte de llei en el que no fossintinguts en compte els sigüents punts: Intervencióde la Generalitat en les decisions a pendre(no intervenció exclusiva del MOPU, Confede-ració Hidrogràfica de l'Ebre, Comunitats deRegants i Indústries). Participació necessàriadels organismes polítics afectats (Consell del'Ebre i ajuntaments del Camp) i dels usuaris.Imprescindible anàlisi previa de les conseqüèn-cies de la captació d'aigua. Necessitat de definirel cabdal necessari al Camp de Tarragona,sota els principis de:

— "No condicionar tes decisions futures depolitica territorial respecte a la localitzacióindustrial a les comarques afectades (una pre-visió excesiva permetria el creixemente incon-trolat de la industria a la zona).

— Satisfer els dèficits actuals a tots elssectors. t

— Avaluar acuradament i utilitzar de formapreferent els recursos de la zona.

— No considerar la cessió de cabdals comuna compravenda entre dues entitats privades,(en aquell moment es parlava d'una ventad'aigua de les Comunitats de Regants a In-dústria directament), però si ha de possibilitarunes contrapartides que permetin el desen-volupament de les terres de l'Ebre, a travésd'inversions en infraestructuras."

E! 10 d'abril de 1980 va ésser enviat al Con-grés de Diputats el projecte de llei de portadad'aigües a Tarragona, elaborat per UCD,d'acord amb els dirigents de la Comunitat deRegants de l'esquerra del Delta (es a dir, d'acordamb la dreta caciquil i franquista de Tortosa).

Les línies generals del projecte, eren les se-güents: recuperació de l'aigua que actualmentes perd per filtracions del canal de l'esquerradel Delta, mitjançant els revestiments del ma-teix. D'aquesta aigua se'n canalitzarien 4 m3/sg.a l'àrea del Camp de Tarragona i el seu entorn:a canvi de la portada d'aquesta aigua es pagariaun cànon de 5 ptes./m3, que seria gestionat perla Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i quel'utilitzarien, segons el projecte de llei, perobres a la zona catalana i a tot el llarg de laConca de l'Ebre.

Les esmenes socialistes

Els socialistes, vam presentar una esmenaa la totalitat del projecte, per entendre que, enprimer lloc, eren aigües totalment catalanesper ésser aigües recuperades d'una filtraciód'un canal que té una concessió, en el que totel seu recorregut és dintre de Catalunya. Aixímateix, el projecte incideix en l'ordenacióterritorial de Catalunya, ambdós son matèriesde competència exclusiva de Catalunya, se-gons l'Estatut.

Les esmenes parcials realitzades pels socia-listes, pretenien enfocar el projecte d'acord endues finies que enteníem bàsiques: intervencióde la Generalitat en la participació i gestióactual i futura del projecte; un projecte d'aques-ta envergadura hauria d'ésser contemplat en elmarc de l'ordenació territorial de Catalunyai del reequilibri territorial del nostre país, ambla recuperació socioeconòmica de les comar-ques mes endarredides i control del creixementde les més desenvolupades augmentant, enunes i altres, el nivell de la qualitat de vida.

Els socialistes entenem que s'ha de realitzarun "Pla d'obres a les terres de l'Ebre que se-gueixin un veritable, pla de desenvolupamentsocio-economic, solucionant, principalment,les infraestructures Hidràuliques a la zona."

Per altra part, si com reconeix el projecte dellei elaborat per UCD, les necesitats d'aiguaa l'àrea del Camp de Tarragona és de 1,6 m3/sg ,eí mateix projecte proposava un trasvàs d'aiguade 4 m3/sg L'esmenae socialista limitava elcabdal a 2 m3/sg., per entendre que hem delimitar i canalitzar Pactuai creixement desor-denat i anàrquic d'aquella àrea. En el mateixsentit, l'ajuntament de Tarragona ha elaboraten pla parcial de la gran indústria per tald'ordenar-la i limitar-la.

Al Parlament

En el debat celebrat al Parlament de Cata-lunya sobre el Programa del Govern Pujol forenaprovades en la llista de ressolucions, amb elvot favorable dels socialistes, la realitzaciód'un debat sobre "el projecte de trasvassamentd'aigües dels canals del Delta cap a les comar-ques del Camp de Tarragona". La properarealització d'aquest debat ha fet de catalitza-dor a les comarques més afectades i més sen-sibles a aquest projecte de llei.

A les comarques de l'Ebre (Terra Alta, Ribera

L'Opinió Socialista/21 Quinzena de novembre 1980

per Josep Ma Simó'

d'Ebre, Baix Ebre i Montsià) tant els ajuntamentscom els organismes de la zona, han portat ungran debat als últims mesos concloent a la reu-nió celebrada a Gandesa (el 18 d'octubred'enguany) pel Consell Intercomarcal de lesTerres de l'Ebre —organisme que representaa tots els ajuntaments, entitats socio-écono-miques i partits de les quatre comarques —i enla que es va acordar, per unanimitat, els se-güents punts:

— Fer pública la seva solidaritat amb laproblemàtica actual de manca d'aigua a Ta-rragona i al seu entorn.

— Considerar que tota actuació en matèriad'aigües a aquestes comarques ha de preveurei garantir el normal desenrotllament socio-eco-nomic de les mateixes i, sobretot, com a primerpas, s'han de cobrir totes les necessitats, actualsi futures, en l'aspecte hidràulic. En aquest sen-tit, el Ple del Consell es va ratificar en !es accionsprioritàries a desenrotllar en aquestes terres,aprovades pel Consell Intercomarcal a Mórad'Ebre el 28 de juny de 1980, entre els quals hihan: revitalització del sector agrari; revestimentdel canal de la dreta de l'Ebre —des de Xertafins al mar — ; afonaments de desguassos delDelta que permeti un sanejament progressiud'ell; posta en marxa del canal Xerta-Riu Sénia;canal Aldea-Camarles, i estudi de regadiu de lazona; abastament d'aigua a la Ribera d'Ebre;realitzar el pla de comunicacions de les co-marques de l'Ebre i, mentrestant, realitzar in-mediatament l'Eix de l'Ebre; electrificació deles zones rurals i de regadiu; realització imme-diata de les comunicacions de La Palma d'Ebrea Vinebre; la central nuclear d'Ascó no s'ha deposar en marxa sense l'acabament dels estudisd'impacte ambiental; i oposició al projecte dellei de portada d'aigües a Tarragona mentre noexisteixi una garantia i un compromis real desolucionar les necessitats que precedeixen.

Posteriorment, el Consell de la FederacióXVI del Partit, en una reunió celebrada a Tor-tosa el 24 d'octubre, va acordar assumir coma postura oficial del Partit dels Socialistes a lescomarques de l'Ebre, els acords presos pel Pledel Consell Intercomarcal en la seva reunió deGandesa. Així mateix, a la reunió de l'ExecutivaNacional del PSC (PSC-PSOE), realitzada el 26d'octubre, acordà de donar suport i fekse¿¿evala postura presa pel Consell Intesetítr^tj^JoSk.del Consell de la Federaciaó Mf ^ -o\

/V wôV^* Diputat al Parlaren» de Catdtnya >

P ^ z

V »JVA^t/

Ayuntamiento de Castelldefels

Más y mejores serviciosCastelldefels, en la comarca

del Baix Llobregat, es un pue-blo con unas característicasmuy peculiares que le vienendadas por el hecho de haberseconvertido, en los últimosaños, en un foco importantede atracción turística, queabarrota sus 7,5 kms. de playadurante los meses veraniegos.

Castelldefels tiene 35.000 habitantes,un 60% de los cuales son inmigrados,especialmente andaluces. El otro 40%son catalanes, si bien, autóctonos delmismo pueblo hay pocos. Pensemos queen el año 56 había sólo unos 2.500 ó 3.000habitantes. Este crecimiento monstruosode la población y el hecho de que duranteel período junio-septiembre se alcancencifras de 150.000 habitantes en perma-nencia, da una idea de los graves proble-mas que tiene planteados Castelldefels,en especial en el terreno de los servicios.

— Sí, nos dice Agustí Marina, alcaldesocialista del pueblo, nuestro principalproblema es el de los servicios, debido alenorme crecimiento de la población enun corto período de tiempo. Carecemosde servicios elementales como el alcanta-rillado de aguas pluviales y fecales. Haycuatro grandes urbanizaciones, la recep-ción de las cuales por parte del Ayunta-miento aún no se ha hecho, porque tienengraves dificultades como son el asfaltadode calles, alcantarillado, alumbrado, etc...El 80% del municipio no tiene alcantari-llado de aguas fecales, todo es a base defosas asépticas, con un costo muy elevadopara los vecinos, con problemas de conta-minación del subsuelo, etc. Estamos tra-bajando muy a fondo para solucionar estegravísimo problema.

Problemas de tráfico

— í Y qué pasa cuando llega la avalanchaturística del verano?

— Mira, hay que tener en cuenta quedurante los meses de julio y agosto llegana Castelldefels más de 500.000 personascada fin de semana. Claro, esto ocasionaproblemas importantes de ordenación deltráfico, prestación de servicios, vigilanciay seguridad ciudadana, limpieza... El temadel tráfico es muy grave y las deficienciasen la Policía Municipal, muchas. Este añohemos previsto cuatro nuevas plazas decabo y, por lo menos, ocho o diez deagentes, y hemos dotado de nuevos mediostécnicos al cuerpo.

— ¿Cómo realizáis la limpieza de laplaya?

— Bueno, este año hemos hecho unprograma de actuación para saneamientode playas, que ha resultado un éxito. Hemos

Agusí/ Marina, alcalde de Castelldefels

comprado dos máquinas automáticas yhemos contratado personal durante elperíodo veraniego, doce hombres quehacían la limpieza diaria de la playa, locual ha dado un óptimo resultado. Esta-mos, también, preparando otros serviciostales como la instalación de duchas pú-blicas, chiringuitos de playa municipales,y sanitarios. En este terreno quiero s-eñalarque hace tiempo que presionamos para lacreación de unos servicios metropolitanos,que me parecen imprescindibles, ya queel municipio por sí sólo no puede abarcartoda esta problemática.

Mayor actuación metropolitana

— ¿Y, hasta dónde crees que deberíallegar la coordinación metropolitana?

— Pienso que debemos entender la me-tropolización de los municipios que com-ponen el área, como algo más que pala-bras, con hechos reales. La Corporacióndebe ofrecer servicios concretos, finan-ciados por los municipios que la compo-nen, y con un ámbito comunitario. Y nohablo solamente de vertederos de basurasni de cementerios, sino de vigilancia; creoque tendría que haber una guardia metro-politana, con unas funciones muy especí-ficas. Tendría que haber una serie de ser-vicios de parques metropolitanos, sanea-miento de costas, bosques, etc. Piensoque la Corporación tendría que dar muchomás juego que el que está dando hastaahora.

— Volvamos a Castelldefels. ¿Cómoencontrasteis las arcas municipales?

— Bien, las encontramos sin déficit.No había déficit monetario pero sí déficitde servicios. Y aquí radica el problema,en que hay que endeudarse para ofrecerunos buenos servicios a la población. No-sotros hemos pasado de un presupuestode 180 millones a los 264, este año hemosde llegar a los 320 millones, y nuestrameta serían los 500 millones de presu-puesto. Hemos puesto al día los padronesmunicipales, con la consiguiente adecua-ción de las ordenanzas fiscales. Piensaque de momento, llevamos detectadas 2.800

fincas, establecimientos sin declarar, sinlicencia de apertura, sin pagar radicación,etcétera.

Una ambiciosa política cultural

— ¿Y cómo tenéis la cuestión sanitaria?— Muy mal. No hay ambulatorio de la

Seguridad Social. Tenemos un conciertocon este organismo para la ubicación deun consultorio, en unos locales cedidospor el ayuntamiento, pero este conciertoestá denunciado por el consistorio, porqueaquello no reúne condiciones, aparte decostar mucho dinero al ayuntamiento.Tenemos solicitado un ambulatorio, perola situación ahora es muy grave, máximedado el aumento de población en el vera-no.

— Hablemos ahora de la política cul-tural...

— Hemos puesto en funcionamientola Casa de la Cultura en una antigua masíadel S. XIII, con una aula de música, untaller de pintura y escultura, otro de tapi-ces, una coral, se dan cursos de catalány clases de danza y sardanas. Está pre-vista la creación de una Banda Municipaly la apertura de la Biblioteca pública.Se han creado, también, dos pistas polide-portivas, clubs de ajedrez, de baloncestoy balonmano. Hemos realizado dos edi-ciones de la Semana Cultural, con expo-siciones conferencias, etc... y en veranohemos instaurado una Semana de Danza,que parece ser un certamen único en todaCatalunya. Estamos promocionando muchola Cultura Catalana, y tenemos grandesproyectos como la creación, el año pró-ximo, de una piscina municipal y, paramás adelante, de un pabellón de congre-sos.

Han quedado muchos problemas en eltintero, pero antes de acabar nuestraconversación, el alcalde Marina, este peritoindustrial de 37 años, nos hace una valora-ción positiva del pacto municipal con elPSUC, que ha transcurrido sin mayoresproblemas, y con una oposición poco viru-lenta por parte de los demás partidos.

ALBERT MUSONS

10 L'Opinió Socialista/2' Quinzena de novembre 1980

Campanya de sensibilització a Barcelona

El perquè de la delinqüència juvenilL'Ajuntament de Barcelona

i, en concret l'àrea de Ser-veis Socials ha organitzat unaàmplia campanya de sensibi-lització sobre la inadaptaciói delinqüència juvenil. Aques-ta sensibilització s'ha enfocatde dues maneres: Una sensi-bilització puntual, establertaper un moment determinat iamb un objectiu molt concret;i una sensibilització conti-nuada, amb uns objectiusmés amplis i per un espai detemps més llarg.

Es tracta, en definitiva, que el ciutadà, quela societat en general, comprengui que al da-rrera de cada nen o cada jove delinqüent hiha un cúmul de problemes familiars, d'habi-tatge, d'imcomprensió, i d'inadaptació al medisocial. La societat, injusta en els seus plante-jaments bàsics, gens igualitària, marginadora,no té cap dret a senyalar qui és qui en el mónde la delinqüència infantil i juvenil i, com amínim, té l'obligació d'analitzar les causes perles quals un jove o un infant arriben al delictecom a forma de vida. I, després, té el deurede procurar la reinserció d'aquests joves delin-qüents a la societat. Si en sortir d'un reforma-tori, gens reformador, o d'una presó, escola dedelinqüència, el jove no troba un mitjà normalon desenvolupar la seva vida, com volem queno torni a delinquir?

Hem parlat una estona amb la Ma Francesca

Masgoret, regidora de serveis socials i amb enPius Fransoy, responsables dels temes de delin-qüència: "Els objectius bàsics de la companyapassen per donar a conèixer als ciutadans, elproblema dels nanos que cometen delicte i deperquè els cometen. Es tracta d'arribar a la gent,per explicar-li, la major part de dades possible,perquè el nen delinqueix, què s'està fent perquèaquest nen no delinqueixi, i què é el que pro-dueix que s'arribi a aquesta situació." "I posemespecial ènfasi en demostrar que els actualsmètodes que s'apliquen, no serveixen absoluta-ment per a res, i que l'únic que condionen ésuna actitud criminògena, que fa que el nen, enlloc de tenir elements positius per no fer actesanti-socials, al contrari se li reforci aquestaactitud. I un altre objectiu, és intentar sensi-bilitzar a la població que, per moltes mesuresque es prenguin a nivell de l'Administració,si el ciutadà normal no assumeix el problemacom un problema més dels 'barris, com un pro-blema més que ell té, evidentment no faremres. Fins que el nano no sigui admès a les escoles,als centres d'esplai (ara seil expulsa) sempreaconseguirem una classe marginada."

Dins el pla operatiu de la campanya, estàprevista una àmplia difusió informativa globala través de la ràdio, premsa, TV, Cinema i re-vistes especialitzades. També s'estan realitzantuna sèrie de xerrades i cursets als barris, l'ediciód'un tríptic i de cartells i, es prepara la celebra-ció d'un Simposium Internacional sobre laPrevenció de la Delinqüència juvenil a l'es-tranger.

Però cal preguntar-se, f ins on pot arribar,legalment, l'Adjuntament, en el camp de la de-linqüència juvenil...: "Legalment, es pot arribarmolt lluny. Mira, per exemple, ara a Barcelona,estem parlant, a través dels centres de serveissocials o amb els assistens socials que es co-mencen a posar als barris, de fer un seguiment

Extranya actitud comunista

Nou cartipàs municipal a GavàQuan el propassat 28 d'octubre, un

ple de l'Ajuntament de Gavà aprovavala renovació del cartipàs municipali les grans línies bàsiques d'actuacióper al futur, en tres grans blocs: Qües-tions urbanístiques, informació muni-cipal i reforma administrativa, es tan-cava una crisi al consistori, promugudaper una actitud poc clara del grupcomunista. Actitud que ja ve des de lamateixa elecció de l'alcalde, quan elPSUC va deixar llibertat de vot al seucap de llista independent.

El mes de setembre, els regidors delPSUC, juntament amb el representantd'ERC, varen presentar una moció con-tra la persona de l'alcalde socialista,Toni Rodríguez. La moció no va pros-perar, votant en contra els socialistes,a favor de la moció, els regidors comu-nistes i el de l'Esquerra, i amb l'absten-ció de CiU iUCD.

Pocs dies després, el PSUC va votarcontra els socialistes, juntament ambERC, CiU i UCD. Es tractava de distri-buir el 2% del pressupost, destinat agastos de representació per alcalde i

regidors. Els representants del nostrepartit volien que la distribució es fesen relació a les hores de dedicació per-sonal a les tasques municipals. El plaaprovat, que havia estat preparat pelPSUC, dividia el total destinat a despe-ses de representació en 22 parts, duesper l'alcalde i una per a cada regidor.

Després d'aquests fets, el grup so-cialista va iniciar contactes amb totsels altres grups. El PSUC va rebutjar lesnegociacions i es va mantenir a l'espec-tativa.

Finalment, el nou cartipàs municipaldeixa en mani socialistes, les carteresde Governació, Cultura, Esport i Man-teniment i servei. CiU es queda l'àread'Hisenda, i la UCD, Sanitat. Al PSUC,malgrat la seva negativa a col·laboraren les negociacions, se li han deixat lescarteres de Treball, Urbanisme i Ensen-yament.

Cal esperar que davant la bona acti-tud de l'alcalde i dels nostres regidors,el PSUC canviï d'actuació, de cara aun bon funcionament de les tasquesmunicipals.

del tema. I, a la llarga, creiem que aquest nivelldel nen en el seu barri, des de prevenció, finsassistència en el barri i reinserció, l'haurà deportar a terme l'entitat que està més propera,és a dir l'Ajuntament. I que la Generalitats'haurà de dedicar a centres per a nens mésespecialment problemàtics, a un nivell mésampli. Però el primer nivell cal que sigui muni-cipal."

I, sembla que s'ha pensat en una col·labora-ció amb la guàrdia urbana, per tal de que en-viïn aquells nens que fan el "ganberret" pelcarrer, que estan tot el dia fora de casa, pertal de poder averiguar la seva situació familiar.També s'ha pensat treballar a través de lesescoles (ja s'ha iniciat al Districte V), amb elnen que s'escapa de classe que no hi va i esposa a demanar caritat al carrer. S'ha pensaten fer una prova, durant tota una setmana enque la Guàrdia Urbana recollís tots els nensquè estan al carrer en hores d'escola i aleshores,s'estudiés quins estan i quins no inscrits al'escola, perquè no hi van, què hi diuen.els seuspares. Cal actuar, també, en el tema familiarperquè condiciona moltes actituds delictives.

I, el cert és que l'Administració de l'Estat nofa absolutament res per a resoldre aquest pro-blema de la delinqüència juvenil. No hi ha unapolítica clara sobre el tema i, mentres, les pre-sons estan abarrotades, els reformatoris vandegradant-se, l'actuació del Tribunal de Menorsno ha evolucionat gens, i l'única esperança deque canviï alguna cosa és que tot aquest temaes traspassi a la Generalitat.

I la realitat és que la delinqüència juvenili infantil segueix un procés ascendent, lent,però ascendent, sobretot si tenim en compteque els.condicionaments de tipus laboral, eco-nòmic, escolar nohan .sofert cap variació posi-tiva, al contrari han empitjorat. L'augmentconstant de l'atur és un càncer que va extenentla delinqüència.

El Districte V, La Mina, Canyelles, Verdum,La Pau, Carmel, la Perona són els barris mésperjudicats pel problema, barris amb una man-cança més greu d'equipaments, de serveis ion el nivell de vida de les families és més baix.

I amb la Francesca Masgoret hem parlat decom haurien de ser els centres ideals, de caraa la readaptació dels nanos i a preparar la sevareinserció a la societat. "Bé, nosaltres veiem di-ferents nivells de centres o d'intervenció. Unprimer nivell seria el del barri, a través del'escola, d'uns centres de salut, i finalment através d'uns centres de serveis socials on estreballi amb els nanos, amb les famílies; tambéuns educadors de carrer, de cara a nanos moltmés organitzats en bandes, i amb unes teràpiesa centres molt més sectoritzats als barris, peraquests temes més greus. També caldria quehi hagués unes residències per manos amb greusproblemes socio-families, que permetessin apar-tar-los d'un ambient negatiu.

A un altre nivell, ja caldrien una sèrie decentres molt especialitzats, per a nens espe-cialment conflictius, centres de reinserció, on hipassessin, per sentencia de jutge, aquells queja só delinqüents més caracteritzats i on es por-tés realment una labor reeducadora eficaç, moltlluny del que s'està fent ara. I, després caldriaque el nen que sortís d'aquests centres, tinguésun seguiment en el seu propi barri, per evitarque tornés a caure en actes delictius i tornésa moure's en els mateixos ambients. Alhora,caldria també treballar per canviar aquestspropis ambients, no tant per treballar amb elnano com per a modificar les causes que l'hanportat a delinquir, modificar l'ambient negatiude determinats barris. A.M.

L'Opinió Socialista/23 Quinzena de novembre 1980 11

Aprobado por el Congreso, a propuesta socialista

El Defensor del Pueblo yaempieza a defender

El Defensor del Pueblo, una de las figu-ras típicas del parlamentarismo democrá-tico es ya una realidad: el pasado 11 de

"'noviembre, martes, el Congreso de losDiputados aprobó la proposición de leyque lo regula, y en cuyos trabajos no hanestació ni mucho menos ajenos los socia-listas.

La ley del Defensor del Pueblo la elaboróGregorio Peces Barba, diputado socialistay que, a propuesta de su grupo la pre-sentó a la Cámara Baja, a partir de lo queen el capítulo cuarto de la Constitución(artículo 54) se establece sobre las garan-tías de las libertades y derechos funda-mentales. Según la Constitución, "una leyorgánica regulará la institución del Defen-sor del Pueblo como alto comisionado delas Cortes Generales (Congreso y Senado),designado por éstas para la defensa de losderechos comprendidos en este Título, acuyo efecto podrá supervisar la actividadde la Administración, dando cuenta a lasCortes Generales".

Asimismo, la ley aprobada estableceque "el Defensor del Pueblo está capaci-tado para pedir-una actuación sobre toda

persona natural o jurídica que invoque uninterés legítimo o denuncie una irregula-ridad que le afecte". También podrá pedirla intervención de dos diputados y sena-dores individualmente en las comisionesdel propio Defensor del Pueblo que habráen el Congreso y en el Senado, así comoen las comisiones especiales de investiga-ción, siempre que ésta sea para el esclare-cimiento de actos, resoluciones y con-ductas concretas producidas por la admi-nistración pública que afecten a un ciuda-dano o grupo de ciudadanos.

Por otra parte, "todos los poderes pú-blicos, según la ley, están obligados a auxi-liar con carácter preferente y urgente alDefensor del Pueblo en sus investigacionese inspecciones. Si el Defensor llega al con-vencimiento de que algo en la Adminis-tración provoca situaciones injustas o per-judiciales para los administrados, podrásugerir a las Cortes o a la propia Admi-nistración la modificación de leyes o ac-ciones administrativas". En este sentido,cabe añadir que el Defensor del Puebloestá capacitado para la interposición anteel Tribunal Constitucional del recurso deanticonstitucional idad.

Obiols y Rocha renuncian a su escaño

Jover y Valls, nuevos diputadosLa Comisión Ejecutiva Nacional del Partit

dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) deci-dió aceptar el pasado día tres las renunciaspresentadas por los diputados en el CongresoRaimon Obiols i Xavier Rocha.

La renuncia del hasta ahora diputado RaimonObiols ha sido a causa de la decisión de centrartoda su actividad política en las tareas enco-mendadas como secretario de Programaciónde la CEN del Partido, así como las derivadasde su condición de miembro de la EjecutivaFederal del PSOE. A Obiols lo sustituye PedroJover Presa, nacido en el año 1941 en Valencia;doctor en Derecho y profesor de Derecho Polí-tico en la Universidad Central de Barcelona;casado y con dos hijos; militante de Conver-gència Socialista de Catalunya desde 1976 y,posteriormente del PSC-Congrès y del PSC

(PSC-PSOE), en el cual ha ocupado el cargo devocal de Formación y, desde el II Congreso essecretario de Política Sectorial de la CEN,además de ser el representante del Partido enel Comité Federal del PSOE.

En lo que se refiere a la también renuncia delhasta ahora diputado, Xavier Rocha, los motivosde éste se ciñen a cuestiones estrictamenteprofesionales que le impedían una dedicaciónadecuada al cargo. Su sustituto es Jaume VallsOrtiz, nacido en 1956 en Sant Adrià de Besòs;militante de las Juventudes Socialistas de Cata-lunya y de la FSC del PSOE desde 1974 y, poste-riormente del PSC (PSC-PSOE), del Consell Na-cional del cual ha sido y es miembro; es estu-diante de Filosofia y Letras; pertenece a laComisión Ejecutiva Federal de la F]SE, ademásde militar en la ISC

Pedro lover Presa laume Valls Ortiz

Informacióreservada

"BienvenidoMr. GobernadorGeneral"

Ara que el tema del governador generalés tan vivament debatut. Ara que se senper arreu un creixement esqueixament devestits no estarà de més contar algunescoses i reflexionar sobre algunes altres.

Sabien vostès que el vicepresident segondel govern, Leopoldo Calvo Sotelo, en undels últims Consells de Ministres se les vatenir de valent amb el President SuárezGonzález? Doncs bé, així va ser, i tot motivat perquè Suárez, a l'informar sobre l'ín-minent nomenament dels governadors ge-nerals, va assegurar que la qüestió a Cata-lunya no tindria problema perquè el porta-veu del grup parlamentari de Convergènciai Unió, ("Construccions i Urbanitzacions",com diuen algunes llengües vipérines), elsenyor Miquel Roca Junyent, ja el coneixiahi estava d'accord. Al senyor Calvo Sotelo liva semblar inconcebible que l'esmentatdiputat català tingués coneixement deldecret abans que els ministres del gabinet,i abans que ell mateix, tot un vicepresident!I ara que vagin fent ure que es queixin!

Uns altres que també són un model decoherència són els d'Esquerra Republicana.El diputat per aquest grup, Ramón Viñals iSoler, malnomenat el "Fomentador", entrealtres per la nostre .companya diputadaAnna Balletbò (degut als contactes queaquell té amb els empresaris del Foment).Ha escrit un suntuós article titulat "Contrala Autonomia" en el que, entre altres coses,diu que és inconcebible que el ConsellerAdjunt a la Presidència anés a l'aeroporta rebre a Josep Mèlia perquè "un consellerestà per damunt d'un delegat de l'Adminis-tració de l'Estat" i que, a més, era incom-prensible per tractar-se d'un dirigent d'unpartit nacionalista (sic). Segons l'articulista,encara que hagués estat el president de laGeneralitat qui el va invitar a acudir a l'aero-port, Viñals diu que Coll i Alentorn haguéspogut negar-se al·ludint una qüestió deconciencia.

El senyor Viñals, que és químic, primfilabastant més que un altre químic del seumateix Partit: El diputat Heribert Barreraque no va pas fer cap qüestió de concienciai va rebre al senyor Mèlia al Parlament.I doncs? I més direm: perquè, en el primercontacte del nou governador general aGirona, els regidors d'Esquerra prou quevaren anar a rebré'l. Precisament els que noho varen fer són els regidors del PSC. Ja hoveieu. I és que això de la política cada copmés sembla un problema de química. DeQuímica Republicana, volem dir.

Anita LOOK

12 L'Opinió Socialista/2a Quinzena de novembre 1980

En ia discussió dels Pressupostos Generals de l'Estat

El manteniment dels privilegisE leccions i pressupostos semblen

qüestions dispars. Ben mirat, no hosón tant. Segons qui guanya les

eleccions i mana, quan presenta els pre-ssupostos "ensenya l'orella". Mantenir

* privilegis és una de les constants conser-vadores. La gent del progrés, els socialis-tes, quan arribi el cas, farem els pressu-postos més acostats a satisfer les necessi-tats de les classes populars. Quan guanyemles eleccions, és clar.

Arran de l'elecció del nou presidentdels USA tothom estava pendent del re-sultat de les eleccions americanes. Vaguanyar Reagan, com hom sap. Vist desde l'oposició, per als socialistes, el resul-tat fou negatiu. _Els demòcrates (Carter)són teòricament a l'esquerra i els republi-cans (Reagan) es decanten més cap a ladreta. A l'hora de manar, els republicanstracten de rebaixar el nivell d'aquells im-postos que més graven els poderosos, i re-baixen paral·lelament les despeses de ser-veis socials, protectores de les capes mésnecessitades de la societat americana. Pertant, d'una victòria conservadora en sur-ten afavorits els privilegiats, i perjudicatel món de la pobresa (que també n'hi haen les societats opulentes). De tot això, aEspanya, a Catalunya, en sabem de sobres.Aquí mai no han pagat impostos els pode-rosos (s'entén, comparativament als ame-ricans); aquí no cal rebaixarlos-hi...i els ne-cessitats tenen una protecció tan dèbil,que ni Reagan podria rebaixar-la. Dèbil imodesta protecció que s'aguanta perquèel Govern necessita els vots dels jubilats idesvalguts de tota mena. Ai! d'ells —so-bretot si la democràcia es posés en perilli això de votar se n'anés en orris.

Amb tot, això de les eleccions america-nes', ha posat en relleu l'aspecte més po-sitiu del sistema democràtic: que pot per-

Subirats: combatre els desequilibris territorials

dre el qui mana. Fa il·lusió veure un Pre-sident derrotat pels vots populars. Algúndia pot arribar a casa nostra. Que no tardi.

Estem, a les Corts, treballant amb elspressupostos de l'Estat pel proper any1981. Hi ha un cert nerviosisme. Algunsparlamentaris van ser "procuradores enCortes" i d'altres en tenen mentalitat.Confonen la política amb la geografia; no-més plantejen qüestions espacials, locals,de campanari. El pressupost és el que re-cull les inversions públiques: on aniran aparar els diners, on es gastaran en obres ion s'establiran nous serveis públics. Sem-bla com si s'obrís la veda i tothom anés ala caça de diners "pel seu projecte", des-plaçant el projecte previst al pressupost.Els de l'oposició ja rundinem, però quimana és la gent del partit del govern i, ala fi, tot s'acaba votant i perdent nosaltres.

El problema de fons pressupostari esplanteja a l'entorn de la necessitat de co-rregir els desequilibris territorials. Cal mal-fiar-se'n. Això de corregir els desequilibris"regionales" vol dir —segons els qui hoplantejen— gastar-s'ho tot als territoris

per Josep Subirats

endarrerits i no fer res, cap obra, a les Ço--munitats considerades pròsperes. Es alar-mant el descens relatiu de la inversió pú-blica a Catalunya, des del 1977. Els nos-tres equipaments col·lectius no creixen enla mateixa mesura, bé que modesta, queho fan a la resta d'Espanya. En la darrerasessió del Senat el tema va plantejar-se denou, des del grup mixte. Vaig intervenir,altre cop, per a mantenir les nostres po-sicions al respecte. En síntesi, argumenta-va: 1)el sector públic espanybl és molt dè-bil i, a més, la part dedicada a les inver-sions és mínima, el gruix de la despesa pú-blica és de caire consultiu (personal, so-bretot) i la resta transferències; 2) bonapart de la modesta inversió pública té des-tí obligat, com és el de fer escoles on hi hanens i ambulatoris on hi ha malalts, perexemple, estiguin els nens i els malalts enterritoris deprimits o no; 3) la inversió pú-blica, per ella sola, no pot corregir cap de-sequilibri, per la seva escassa entitat;4) ningú no parla —des de la dreta— de lainversió privada desequilibradora, que no-més inverteix (quan ho fa) allà on pot ob-tenir més profit, i no mira si contribueix ono a accentuar els desnivells de rendes in-terterritorials; i 5) encara es parla menysdes del costat conservador de corregir elsdesequilibris entre les capes privilegiadesde la societat i les borses de pobresa, in-dependentment que hom visqui a Cata-lunya o a Extremadura, posem per cas,perquè no tots som rics aquí, ni tots sónpobres allí.

Ves per on, quan es vota, hom es jugamés del que es pensa.

* Senador del Grup Catalunya,Democràcia i Socialisme.

Dos-cents mil milions per frenar l'aturla postura del Partit del Socialistes

davant els Pressupostos de l'Estat ésmolt crítica. El desacord rau, de ma-nera especial, en que les magnituts ex-pressades han de servir per a frenarl'augment de desocupació i l'incre-ment de l'atur, objectiu prioritari delssocialistes.

Ernest Lluch.- El nostre punt de vistasobre els Pressupostos és de rel política.El Govern es troba, després de la mo-ció presentada pels socialistes i de laremodelació del gabinet al mes de se-tembre, amb uns pressupostos queellaborà el gabinet que el precedí i enefs que la qüestió de l'atur restava coma tema important, però no el més im-portant. En concret, la pròpia Memòriaeconòmico-financera dels Pressupos-tos (tom 2, plana 155) reconeix que elsPressupostos no serviran per a "aturarl'atur" sinó que aquest continuarà crei-xent.

Ara, la declaració del Govern Suá-rez, el nou, si contempla la prioritatper a la desocupació, adoptant-se me-sures com la del foment de la inversiópública (com de molt temps enrera re-clamàvem els socialistes). Però, això ésposterior i no és el mateix que diuenels Pressupostos ellaborats per l'an-terior gabinet governamental.

Els socialistes, però, proposen l'am-pliació del dèficit previst de 500 a 700mil milions...

E.LL -L'augment de 200 mil milionsque proposem ho fem en la línia de de-tenir el creixement de l'atur. Nosaltreshem proposat aquest augment semprei quan aquell import es destini per a lacreació de nous llocs de treball, i te-nint en compte que la proposta socia-lista és una alternativa a la manca d'in-versió privada: com aquesta no creix,ha d'augmentar la pública. De tota ma-nera, si la inversió empresarial aug-

mentés, nosaltres replantejaríem el te-ma del dèficit que, d'altra banda, no éstan gran com sembla ja que es situa so-bre el 3,9 por cent del Producte Inte-rior Brut, percentatge similar al delspaïsos que lluiten contra l'atur.

Les reconversions industrials i les in-versions: per sectors?, regionalitzades?.

E. LI - Sóc partidari d'abordar les re-,conversions el màxim sectorialitza-des possibles i no en base a tracta-ments particulars que dóna lloc a desi-gualtats. Així, no és correcte que s'aju-di a empreses basques, per exemple,com s'ha fet per un recent decret-llei,perquè mentre s'ajuda a aquest nuclise n'obíidan altres de l'estat.

D'altra banda, cal afegir que els so-cialistes estem estudiant diversos Upusde solució per a la indústria del tèxtil i,en aquest sentit, hem presentatlament una proposició no de/Hej/Bohgç^la reconversió del sector. /£_. "9

L'Opinió Socialista/2' Quinzena de novembre 1980

Uruguay: La consigna es votar 'no'El 30 de noviembre, dos meses y medio

después del montaje de Pinochet, otradictadura fascista del cono sur de AméricaLatina, la de Uruguay, realizará un ple-

-biscito constitucional. Todo ha sido pre-visto: ganará _una vez más el Sí. El pro-yecto constitucional ha sido perpetrado(una monstruosidad jurídico-institucionalasí no se elabora, se perpetra) entre gallosy medianoche, con el pueblo totalmentemarginado.

Con el perfeccionismo que le caracte-riza — el equipo fascista de Uruguay tra-baja con un rigor totalitario no compa-rable al de sus colegas de Argentina, Boli-via y Chile — , el plebiscito ha sido convo-cado para el último domingo de noviembre,fecha en que tradicionalmente, duranteel presente siglo, se realizaron todas laselecciones democráticas.

El régimen oligárquico-militar, total-mente aislado en lo interno e internacio-nal, busca así hacer funcionar la memoriao hábito democrático de los uruguayosen beneficio de una farsa ideada para per-petuar, con un fraudulento hálito legal, ladictadura de facto implantada por el golpede Estado de junio de 1973.

El régimen, cuyo cuerpo dirigente loconstituye la Junta de Oficiales Generales,elaboró por medio de su comisión deasuntos políticos (COMASPO), unas "pau-tas" constitucionales que el bien mandadoConsejo de Estado, integrado a dedo porlos propios militares, ni siquiera retocó.Más tarde el Consejo de la Nación, cuerpointegrado por todos los generales, contra-

almirantes y brigadiers de la fuerza aérea,más los civiles del Consejo de Estado, endos días de arduas reuniones, aprobó,a treinta días del plebiscito, la nueva cons-titución.

En Uruguay toda actividad política estáproscripta. Hay partidos ¡legalizados yperseguidos, los de izquierda, y otros sus-pendidos — los de centro y derecha — . Rigela más férrea censura de prensa. Desde1976, más de 15.000 ciudadanos tienenproscripta toda actividad política (la devotar y ser votados) por quince años. Du-rante siete años y medio más de cien miluruguayos han conocido la cárcel, la tor-tura y la expropiación.

Más de quinientos mil —de una pobla-ción menor de tres millones— ha tenidoque huir del terrorismo de Estado y de lapauperización colectiva, emigrando enlas más duras condiciones. 'Entre tanto el54 por ciento del presupuesto del Estadose destina al rubro "seguridad" lo que hahecho posible que exista un agente re-presivo cada cincuenta ciudadanos_y queno exista resquicio social donde esté,omnipresente, el control policíaco —nomilitar.

Bastaría esta reseña para condenar estenuevo atentado político de la dictadurauruguaya. Sin embargo, el andamiajeinstitucional que esta dictadura pretendemontar merece ser sumariamente comen-tado. Conforme al mismo, además de man-tenerse ad eternum la proscripción detoda corriente política "internacional"(denominación que comprende desde de-

Internacional de Mujeres Socialistas

Por la paz, el desarme y el desarrolloLos días 9 y 10 de noviembre se celebró

en Madrid el XI Congreso de la Internacio-nal Socialista de Mujeres.

El Congreso aprobó ocho resolucionesy el programa de actuación de cara a losaños 81 y 82.

Un hecho importante a destacar es elde la elección de la catalana Carme Mes-tre para ocupar una de las vicepresiden-cias del organismo. Los enviados especialesde L'OPINIÓ, que en el momento de re-dactar estas líneas se encuentran en Ma-drid siguiendo las sesiones del Congresode la Internacional Socialista, intentaránrealizar una entrevista a fondo con CarmeMestre, que os ofreceremos en el próximonúmero.

Entre las resoluciones aprobadas cabedestacar aquéllas que se refieren al desar-me, a la solidaridad con las mujeres delPSOE y a su lucha en temas como el di-vorcio y el aborto, y a la solidaridad conlos pueblos de Bolivia, Guatemala y ElSalvador.

El trabajo de las comisiones fue muy1

laborioso, debiéndose destacar el de la dedesarme y desarrollo, que analizó diversosaspectos del imperialismo y la opresióneconómica, social y cultural que éste.\leva

a cabo sobre los pueblos en los que actúa.Al Congreso asistieron cien delegadas

de veintiséjs países, y resultó elegida pre-sidente de la IS de Mujeres la luxembur-guesa Lydie Schmidt; la secretaría generalrecayó en la austríaca Irmtraut Leirer.

En el acto de inauguración del Congreso,el secretario general del PSOE, Felipe Gon-zález, se refirió al lema del mismo/'Paz,desarme y desarrollo", en los siguientestérminos: "La paz como necesidad amplia-mente sentida por los pueblos y como res-puesta a la amenaza creciente de conflic-tos regionales y de conflagración mundial.El desarme, como primer instrumento parafortalecer un clima de distensión mundialy para obtener recursos complementarios,hoy destinados a la preparación de laguerra. El desarrollo, como instrumento quefortalezca la solidaridad entre los pueblosy liquide las diferencias que los dividen,y sustituya las relaciones de fuerza por re-laciones de cooperación."

La conferencia fue clausurada por lanueva presidenta quién indicó que en Es-paña, la Democracia no está tan arraigadacomo sería deseable y que los parlamen-tarios tienden a ser dominados por elEjecutivo, presionado a su vez por laburocracia y la tecnocracia.

mocristianos y liberales a marxistas), sesienta el principio de la preeminencia deun Poder Ejecutivo que, en última instan-cia, reposa en las fuerzas armadas. Estastienen incidencia privativa en todo lo que'concierne a la "seguridad y el desarrollo"y la interpretación de la amplitud de esteconcepto les permitirá actuar en todoslos ámbitos económicos, políticos y socia-les con carácter decisiorio. Un parlamentoal que sólo accederán los "tolerados"carecerá de toda capacidad de controlsobre el Poder Ejecutivo, no tendrá dere*cho de iniciativa en materias fundamen-tales y estará sujeto al control de un nuevoengendro, el llamado "Tribunal Constitu-cional", que podrá, por "convicción", esdecir sin prueba material alguna, conde-nar políticamente a todo el que disgustea los militantes fascistas. Para mayor segu-ridad, los militares designarán ahora a losintegrantes de dicho Tribunal Constitu-cional (es decir antes de que se haganunas elecciones también amañadas), loscuales durarán diez años en sus funcionesy tendrán derecho a "cooptar" a los futu-ros miembros (es decir en 1990).

Los socialistas uruguayos, los integran-tes del Frente Amplio, los miembros delGrupo de Convergencia Democrática enUruguay, han desplegado en los últimosmeses una intensa campaña a nivel inter-nacional denunciando esta farsa dictato-rial. En el interior del país, toda la opo-sición democrática está, en las duras con-diciones de la clandestinidad, movilizán-dose para enfrentarla, levantando la con-signa de votar por NO.

La respuesta dictatorial no se ha hechoesperar. Decenas de militantes socialistaspresos o empujados al exilio, control dela prensa (hoy se ha recibido la noticia deque el corresponsal del moderado "TheTimes" ha estado tres días preso y ha sidoexpulsado de Uruguay), delirante campañapropagandística a favor del sí, llevadaadelante mediante el control total de losmedios de comunicación. En este "clima"se votará en Uruguay el 30 de noviembre.

El patio trasero del imperialismo, laLatinoamérica de riquezas portentosasy miserias no menos grandes, es guarda-da hoy, en gran medida, por regímenesfascistas fundamentados teóricamente enla doctrina de la "seguridad nacional",ideada por los politólogos del complejoindustrial-militar yanqui. El nuevo inquilinode la Casa Blanca, Ronald Reagan, prag-mático y brutal, no hace gárgaras con lademocracia y los derechos humanos comoCárter. Las materias primas baratas, lamano de obra pagada con salarios mise-rables, que han fundamentado durantedécadas la prosperidad norteamericana,son más importantes para él que doscientoscincuenta millones de marginados. Ya haempezado por declarar que revisará el.tratado del Canal de Panamá y que apo-yará a todos aquellos que defiendan losintereses norteamericanos, sin inmiscuirseen los "asuntos internos" de otros países.En otras palabras: habrá vía libre paralos fascistas criollos.

REINALDO CÁRCAMO

14 L'Opinió Socialista/23 Quinzena de novembre 1980

Després de les eleccions nordamericanes

Del conjunt de les interpretacions diversesque es donen a la victoria del republicà RonaldReagan a les recents eleccions a la presidènciadels Estats Units, hi han algunes coincidènciesfonamentals.

1) El triomf republicà representa un viratgeaccentuat cap a la dreta de l'electorat nordame-ricà, independentment de l'opinió que es puguitenir de la política fluctuant del president de-mòcrata derrotat, Jimmy Carter.

2) L'onada de conservadurisme s'ha reflectittambé, en la composició del Senat —organismeque en Estats Units té més pes polític que lacambra de diputats— amb la derrota de cone-guts demòcrates lliberals substituïts ara, lamajoria de les vegades, per elements retrògrads.

3) No és segur, però, que el president Reaganapliqui als dominis interiors i internacional

. la integralitat'del programa ultra-conservadordel candidat Reagan. Molts analistes políticsinternacionals creuen que les necessitats inter-nes i externes l'obligaran a suavitzar els aspec-tes més exacerbats del seu conservadurisme.No obstant, les diferències d'orientació polí-tica, econòmica i militar seran importants ambrelació a la del seu predecessor.

Es creu, en general, que Reagan i el seu equiptindran, ara, una política molt més dura davantl'anomenat expansionisme soviètic, el que seràcontrarrestat amb un armament accelerat delsEstats Units.

Es preveu una cooperació més estreta ambels règims dictatorials d'Amèrica Llatina il'abandó de la tímida política dels drets del'home aplicada per Carter. Per exemple, en l'eraReagan el triomf dels sandinistes a Nicaraguahagués estat molt més difícil.

Es dóna també per segur un suport més di-recte a Israel en el polvorí d'Orient Mitjà i unaactitud més tallant davant d'Iran i d'altrespaïsos àrabs.

Es preveu, en fi, que l'ajuda als països deltercer món, més necessària que mai sofriràfortes retallades.

Estats Units, es diu i es repeteix, han superatja el síndrome de culpabilitat nodrit per laguerra del Vietnam i per l'escàndol del Water-gate. Després d'un període de penitència dequatre anys —l'època Carter— vol reafirmar-secom la nació líder del món.

L'instrument fonamental d'aquesta revifallapolítica a nivell mundial seria un rearmamentaccelerat i una modernització de l'excèrcitnord-america, objectiu al què, segons els con-sellers de Reagan, s'hi hauria de dedicar el 10per cent del Producte Nacional Brut, contra el5 per cent actual, és a dir, una suma que superaàmpliament els dos cents mil milions de dòlars.

Es dóna per segur que Estats Units, sota ladirecció de Reagan, dels seus consellers i delgran capital que el recolza, vol també frenarl'evolució del món cap a diversos centres dedecissió —per exemple, amb la creixent inde-pendència que prenen amb relació a Washing-ton, Europa i Japó— i tornar a la bipolaritzacióestablerta pels acords de Yalta a l'acabamentde la segona guerra mundial. L'URSS i els païsossatèl·lits per una banda, Estats.Units i els seus"aliats" per l'altra.

ÉS difícil preveure com evolucionarà la situa-ció internacional; però sí que es pot assegurarque les tensions seran més fortes. El períodede mobilitat que coneix el món s'accentuaràencara i el perills d'enfrontaments bèl·lics esmultiplicaran. Hi ha qui creu; àdhuc, en el perilld'enfrontament directe entre els dos grans.

El punt feble de l'economia

La política internacional té presència nord-americana més activa i el rearmament acceleratque l'acompanyarà té, però, un punt feble:l'economia.

L'economia nordamericana, com la d'arreudel món incloent-hi la soviètica, travessa, desde fa uns quants anys, un període difícil. Lataxa d'inflació arriba a les dues xifres i l'aturforçós s'extén progressivament com una plaga.La gent que té treball encara té por de perdrei la població està esverada per la puja contínua

dels preus. Les perspectives són, a més, pocafalagadores. La indústria nordamericana had'afrontar la creixent competència dels pro-ductes més barats, i sovint tecnològicamentmés avançats de la indústria japonesa i de di-versos països d'Europa i del Pacífic. Per exemple,mentre les companyies nordamericanes del'automòbil anuncien pèrdues de centenars demilions de dòlars, les japoneses aconsegueixenbeneficis fabulosos degut, principalment, auna tecnologia més perfeccionada. El mateixes pot dir en diverses branques de l'electrònica,de la informàtica i de diverses indústries depunta.

Els nordamericans han agafat por. Por, perla seguretat del lloc de treball, pel seu nivellde vida, per la imatge del seu país en el món.El gran capital ha sabut utilitzar admirablementaquest estat d'ànim d'una bona part de la po-blació i ha lograt imposar la figura del seu home,el qual ha fet també, una campanya demagò-gica, però hàbil.

Però, què promet el President Reagan enmatèria econòmica? Promet una política què,segons molts especialistes nordamericans iinternacionals, està en contradicció amb elsplans fabulosos de rearmament, amb les aspira-cions dirigents a nivell mundial i amb les neces-sitats econòmiques del món. Promet una polí-tica que porta 20 anys de retard.

Diversos mitjans internacionals coindieixenen que, avui, el problema més greu que té plan-tejat la humanitat, és la creixent misèria en laque s'enfonsa el tercer món. Si no es superaràpidament aquesta evolució negativa, el mónva cap a un desastre i els focus de desestabilit-zació de tota mena es multiplicaran.

Davant d'aquest panorama tràgic, hi ha quicreu que els inmensos recursos tecnològicsdels que disposen avui els països industrial-ment més avançats i els encara més fantàsticsque es preveuen pels anys propers, hauriende servir, precisament, per afrontar el problemadel tercer món, per fer-lo sortir de la seva misèria,política que constituiria el motor principal dela reactivado econòmica mundial. Estem enpresència, afirma el periodista francès, J . J .Servan-Schreiber en el seu recent llibre "ElRepte Mundial", d'una veritable revoluciósocial promoguda pels avenços de la ciència ide la tecnologia.

El programa dels republicans nordamericansdiu tot el contrari. Va a contra-corrent de lesnecessitats de la humanitat. El rearmamenta tot drap no constitueix, precisament, la polí-tica més adient per ajudar al tercer món. Però,a més, la política ultra-Iliberal en favor delcapitalisme privat preconitzada per Reagan— i inspirada pel conegut economista nord-america Milton Friedman— dificulta els plansmassius de desenvolupament mundial en be-nefici, principalment, dels països subdesenvolu-pats.

Ultra de que el programa republicà sacrificauna bona part dels programes socials dins els

Ronald Reagan, el reacc/onar/sme a laCasa Blanca

Estats Units mateix, economistes europeus handestacat que l'aplicació integral d'una econo-mia capitalista lliberal, a la Margaret Thatcher,en detriment del sector public, no correspona les necessitats del moment, àdhuc dins delmateix sistema capitalista.

Les necessitats actuals de l'economia exi-geixen, sovint, decisions de tipus col·lectiu isacrificis parcials. Com exemple significatiumés recent es cita la decissió de les comuni-tats europees de Brusel.les les que, per evitaruna ensulsiada espectacular de l'acer europeumalmenada per la competència japonesa' ialtres països, han imposat un programa dereduccions de la producció d'acer en els noupaïsos de la comunitat. Els alemanys, que feienel ronso, s'han vist obligats a acceptar la decis-sió comú.

Per altra banda, les advertències sobre unaagravado de la crisi econòmica en els anyspropers es multipliquen a diversos nivells na-cionals i internacionals. La més recent fouformulada fa pocs dies pel primer ministrefrancès Raymond Barre, el qual profetitzà, enun discurs, que els anys "1981 a 1985 serienels més durs que el món coneixerà després del'acabament de la segona guerra mundial".

Les informacions procedents de la URSS i delbloc soviètic no són tampoc, en el dominieconòmic, gaire optimistes. Segons paraulesdel propi cap del Govern Leónidas Brejnev,passaria tot el contrari.

Davant d'aquest panorama mundial, polítici econòmic, davant la carrera armamentistaentre les grans potències, davant els angoixosesproblemes del tercer món, davant la multipli-cació dels focus bèl·lics i revolucionaris, aixícom de la multiplicació dels centres de decissió,es comprèn que les decissions que prengui elgovern nordamericà, dins i fora de casa seva,poden influir decissivament en l'evolució delmón. L'aplicació del programa republicà queha servit de plataforma electoral a l'actual pre-sident, accentuarà la crisi econòmica i agreu-jarà les tensions internacionals sense solucionarcap dels problemes vitals que té plantejats lahumanitat, començant pels del tercer món.

Carmel ROSA

L'Opinió Socialista/2' Quinzena de novembre 1980 15

Las razones políticas para el apoyo a UGTTal y como recogen las resoluciones de nues-

tro último congreso nacional. "La actuaciónsindical de los socialistas responde a la necesi-dad de ofrecer una estrategia sindical que sir-va, no solo para potenciar la implantación ydesarrollo del sindicato socialista, que .es laUnión General de Trabajadores, (clara afirma-ción vinculante del sindicato y el partido comofacetas de un mismo proyecto), sino tambiénpara que, mediante su activa militància y cons-tante quehacer en el movimiento obrero, losmilitantes socialistas puedan dotar de conteni-do socialista y revolucionario a la clase traba-jadora..."

O sea, si bien la acción sindical correspon-de primordialmente al sindicato, el contenidopolítico de ésta corresponde al partido, que de-Be sugerirlo mediante propuestas de sus mili-tantes y por los cauces democráticos de la or-ganización de masas. Así se conjuntarían lasdos dinámicas, la del sindicato y la del partido,en la perspectiva de un único proyecto socia-lista.

Por tanto no debe aparecer como gratuita la

preocupación del partido por el proceso de im-plantación del sindicato socialista: Todo el pro-yecto global que impulsamos los socialistaspuede verse afectado por las repercusiones delproceso y resulados electorales. Asimismo elpartido debe sentirse solidariamente preocupa-do, entre otras razones, por las dos siguientes,

.cuya importancia en el actual momento políti-co es manifiesta:

a) Se está consolidando el poder sindical ennuestro país. Además de su acción en el senode las empresas desarrollada por las seccionessindicales, el sindicato, como aglutinador delas mismas, debe incidir en cualquier campo delas relaciones sociales donde los intereses delos trabajadores estén en juego, tanto mediantela negociación colectiva de todos los temas y atodos los niveles como la misma presencia delas centrales sindicales en diversos organismose instituciones públicas. Y en la consolidación,pues, de este poder sindical debemos ampliarel espacio de la UCT, como garantía del avan-ce y aceptación entre los trabajadores del pro-yecto socialista. Con lo cual, es evidente que elpartido queda fuertemente comprometido al

proceso de implantación del sindicato socialis-ta: difícilmente nuestro proyecto nacional y declase podrá ser hegemonizado por los socialis-tas si no disponemos del respaldo adecuadoen el seno de las fábricas, en el eje reivindicati-vo del movimiento obrero.

b) Las repercusiones para las clases trabaja-doras de la salida de la crisis económica, esta-rán en función del modelo sindical hegemóni-co entre el movimiento obrero. El modelo sindi-cal condicionará desde los contenidos y estilosde negociación colectiva hasta los costes so-ciales del proceso. Es evidente que la estrategiaseguida por la UGT, de iniciativa sindical y res-ponsabilidad, de protagonismo y firmeza nego-ciadora, es más beneficiosa y operativa, y, portanto, otorga credibilidad al conjunto de nues-tra oferta política para la defens de los intere-ses inmediatos de los trabajadores. Y-quedaclaro, también que estas elecciones se presen-tan como un factor esclarecedor y determinan-te en esta fase de implantación de un modelohegemónico de sindicalismo.

Secretaría de Política Sindical

Els resultats que s'estan obtenint en aquestes eleccions sindicalsEstem ja en plenes eleccions sindicals.

Les darreres dades que disposem a nivelld'estat (veieu quadre adjunt), ens fan con-firmar la possibilitat certa de guanyar leseleccions. Ens cal però, aprofondir la nostra

tasca a Catalunya per aconseguir encara,millorar aquests resultats.

Cada com som més els companys ques'in'corporen a aquest combat sindical perconsolidar a la UGT. Amb tot, no és sufi-

cient. Cal posar a treballar a tot el partit,ja sigui a través de les Secretaries de Polí-tica sindical de les Agrupaciones, ja siguidirectament incorporant-se a les Unions Lo-cals d'UGT.

Dades confirmades de resultats de les eleccions sindicals des del 15 de març fins el6 de novembre de 1980, en el conjunt de l'Estat Espanyol.

Total de delegats UCT CCOO USO No afiliats Sindicatsnacionalistes

Altres

38.467 13.981(36%) 12.688(32) 2.837(7,3) 4.794(12,5) 2.305 (6) 1.862 (4,8)

En relación a temas agrarios

Extraña actitud de la Minoría CatalanaLa Coordinadora de Organizaciones de

Agricultores y Ganaderos del Estado Españolha hecho público un comunicado que por suinteríes reproducimos en estas páginas:

CDC es uno de lo partidos que apoya la Unióde Pagesos de Catalunya desde su fundación;sin embargo últimamente se están produciendoalgunos hechos extraños:

— Fue el único partido que no asistió ni man-dó ningún telegrama a la COAG con motivo dela celebración de la I Asamblea (30.3.80)

— Cuando la COAG citó a los partidos polí-ticos el día 23 de abril de 1980 con objeto depedir apoyo para solucionar el problema delFORPPA y pedir negociación de precios, fue elúnico partido que no asistió ni llamó, todos losdemás asumieron la postura de la COAG. •

— En todo este período no ha.responsido aninguna de las peticiones de apoyo que hemoshecho a los partidos democráticos, no ha he-

.cho ninguna gestión ante el Gobierno relativa-, a nuestras peticiones; es el único que está en

estas condiciones.— Voto con UCD el día 8 de octubre, para la

^ aprobación del Plan del Tabaco— Durante la discusión de la Ley de Arren-

damientos (septiembre de 1980) en el Congresode Diputados y una vez tomado el pacto le-gislativo con UCD, retiró una buena parte desus enmiendas, en especial las referentes al nú-mero de años que debía durar el arrendamientoy las referentes a aparcerías (todas ellas solici-tadas por la Unió de Pagesos).

— Concretamente en la discusión del artícu-lo de la Ley de Arrendamientos Rústicos refe-rente a la Composición de las (untas Arbitrales,la Minoría Catalana votó con UCD para quehubiese 6 representantes de las Cámaras, mien-tras que la izquierda apoyaba que fuesen lossindicatos de campesinos.

— Sin embargo, en el Parlamento Catalánapoyó, al día siguiente, la disolución de las Cá-maras Agrarias, de acuerdo con los deseos dela U PC. (a primeros de octubre)

— En esa misma semana, en Madrid, en elCongreso de Diputados, la Minoría Catalanase abstenía en la votación de la moción presen-tada por el PSOE para la eliminación del recar-go demora a los impagados de la SeguridadSocial Agraria Este caso es particularmentecurioso va que en la lucha por la Seguridad So-cial han jugado un papel muv destacado mili-tantes de CDC.

— FI dia 16 de octubre la minoría Catalanavotó con la UCD en contra de la moción de pre-cios presentad?, por el PSOE v que había sidoelaborada a raíz de la reunión del 23 de abrilen total contacto con la COAG; dicha mociónrecoge la postura de la COAG ante la negocia-ción tde Precios La COAG entregó dos cartasen mano y envió dos telegramas a los partidospolíticos explicando exactamente nuestra pos-tura y por qué rechazábamos la enmienda deUCD.

— No ha contestado a la invitación a teneruna reunión para institucionali/ar las relacio-nes con la COAG. que han aceptado los demáspartidos de oposición democrática

Fs decir que la minoría Catalana está man-teniendo una actitud diferente en Catalunya yen Madrid, lo. que nos parece insólito, va quelas votaciones y resultados del Congreso de Di-putados inciden directamente sobre lo que lespase a los campesinos catalanes v a todos losdel Estado, dos ejemplos claros son la votaciónde la eliminación del recargo en el (aso de laSeguridad Social v la Negociación de PreciosAgrarios. Aparte de que supone und total fa l tade solidaridad

16 L'Opinió Socialista/2* Quinzena de novembre 1980

Rigol: El plan de la insolidaridady la discriminación

Tanto los programas deasistencia a los trabajadoresen desempleo como los decreación de lugares de tra-bajo, son un objetivo priori-tario ante los constantesaumentos de la tasa de desem-pleo, que a nivel del Estadoha alcanzado ya cifras de dosdígitos (11'6%). En Catalunyadicho índice se halla por en-cima de la media y alcanzalas cotas más elevadas delpaís. La existencia de un 52'4%de paro no subsidiado com-pleta esta breve y esquemá-tica descripción del problema.

Para hacer frente a la situación en quese encuentran ios trabajadores en paro yespecialmente aquéllos que no son per-ceptores del subsidio de desempleo, elConsell Executiu de la Generalitat debeemprender como tarea más urgente laelaboración y el desarrollo de una verda-dera política de desempleo, que desdenuestros principios socialistas y de defensade los intereses de los trabajadores sólopuede estar asentada sobre la solidaridady la justicia social. Potenciando al mismotiempo acuerdos para la creación de pues-tos de trabajo, así como la creación de unFons d'Ocupació de Catalunya —quecomprenda la totalidad de los recursosdestinados a financiar medidas dirigidasal desempleo no subsidiado — , y situadodentro del marco global de propuestasdefendidas por los socialistas en el Pie delParlament de Catalunya del 16 de octubrey en el reciente debate del Programa"d'Actuació Económica".

Desde esta perspectiva el contenido dela propuesta presentada por la Conselleriade Treball, conocida como "Pía Rigol",no significa una alternativa seria y respon-sable que permita desarrollar iniciativassolidarias para afrontar estas cuestiones,sino todo lo contrario dado que:

a) Son expresión del apoyo y la voluntadde aplicación en Catalunya de la políticade UCD, fundamentalmente en: T) Obviarcualquier iniciativa estable y programadadesde el Gobierno del Estado con relaciónal desempleo no subsidiado; 2) Mantenerla ambigüedad y la arbitrariedad respecto

a qué recursos financieros se destinan aeste fin y con qué criterios se distribuyesu utilización; 3) La privatización y la noinstitucionalización de la política de desem-pleo.

De tal manera que en el Plan de Inver-siones del Fondo Nacional de Protecciónal Trabajo para 1980 no aparecían asig-naciones para el Empleo Comunitario, yen el Proyecto de Ley de Presupuestos Ge-nerales del Estado para 1981 (disposiciónadicional cuarta) se propone su eliminacióndefinitiva.

b) La propuesta de la Conselleria deTreball no está integrada dentro de unpreciso marco global de política de desem-pleo claramente definida.

c) Política que, a su vez, difícilmentepuede articularse sin unos elementosbásicos de soporte estadístico. Estos estánausentes tanto de la propuesta como desu descripción y justificación. Llegandoa adoptar CiU actitudes tan irresponsablescomo es su voto en contra de la resoluciónpresentada por los socialistas y aprobadaen el debate del PAE en el sentido de que,en el plazo de tres meses, el Consell Exe-cutiu elabore y publique los datos esta-dísticos que permitan un conocimientopreciso de la situación del paro en Cata-lunya.

d) La propuesta, que no contiene un pro-grama concretado ni cuantificado, se basasólo en acciones de carácter asistencial,y por lo tanto con una escasa incidenciaen la creación de lugares de trabajo.

e) La aportación de los trabajadoresen la financiación del Fons d'Ocupacióde Catalunya (FOC) implica: 1) Financiarla política de desempleo con transferen-cias entre los propios trabajadores; 2) Au-mentar la imposición sobre los trabajado-res, o lo que es lo mismo, trasladarles otraparte del coste del paro y aumentar laregresividad actual en la distribución delas cargas sociales, con la consiguientedisminución en los salarios; 3) Una finan-ciación de este tipo comporta la discrimi-nación de los trabajadores de Catalunyaen relación a los del resto del Estado.

f) La aportación de las empresas a lafinanciación del FOC, tal como está plan-teado, comporta dos tipos de problemas:el primero, de carácter general, consisteen una discriminación regional de las em-presas de Catalunya respecto a las delresto del Estado.

El segundo problema está relacionadocon la forma de aportación — % sobre la

masa salarial— que penaliza el empleo,es un impuesto sobre la ocupación, gra-vando de forma progresiva a las empresaspoco intensivas en capital y por lo tantomantenedoras de mayor número de pues-tos de trabajo, y desgrava a las empresasde capital intensivo poco generadoras delugares de trabajo por unidad de capital

.invertido.En consecuencia la medida conduce a

consecuencias contradictorias con el obje-tivo perseguido, primando las estructurasintensivas en capital y no contemplandoningún tipo de corrector (nivel de ventas,valor añadido, patrimonio, etc.).

g) Lo expuesto anteriormente pone derelieve el carácter regresivo de los crite-rios propuestos que descargan sobre lostrabajadores y sobre las pequeñas y me-dianas empresas de tecnología tradicionalla mayor parte del coste del FOC.

h) Respecto a los restantes medios definanciación del fondo y especialmenteen lo que se refiere a la aportación dela Administración Central, sólo se men-ciona su utilización sin entrar en el pro-blema central: la necesidad de conocer elmontante total previsto en los Presupues-tos Generales del Estado y la determina-ción de sus mecanismos de distribución.

i) Es necesario introducir tanto en laspolíticas dirigidas al paro no subsidiado,como en las medidas de carácter asisten-cial o en las de redistribución del nivel deempleo, el principio de la solidaridad v lano discriminación regional

El plan del señor Rigol, lejos de esta-blecer unos principios y mecanismos desolidaridad para afrontar el grave proble-ma del paro, hace recaer la carga de sufinanciación sobre un sector de trabaja-dores (los del sector privado industrial)en lugar de basar su financiamiento enaportaciones públicas que permitan intro-ducir auténticos principios de solidari-dad social, y hacer posible que contribuyamás el que más tenga.

El señor Rigol nos propone la penaliza-ción del empleo como solución para elparo, y el ignorar la necesidad de unareconversión industrial democrática y lareivindicación autonómica y solidaria delas competencias en politica de empleocomo su salida de la crisis.

Por lo tanto no podemos aceptar pro-puestas que signifiquen que los trabaja-dores van a pagar una vez más los platosrotos de la crisis

Secretaría de Política Sindical

PSC(PSCPSOE)

L'OPINIO SOCIALISTAPortaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)Av. Francese Cambó, 21 4t. Tel. 310 00 08 - Barcelona (3)Equip de Redacció: Lluís Armet / Joan Blanch / Josep Manuel

Campillo / Xavier Capdevila / Josep Ma García/ Ramon Mateu / Albert Musons / RaimonObiols/Carmel Rosa / Elisenda Yll.

Fotògrafs: Tomi Sòcies, Silvia T. ColmeneroCorrecció: Elisabet Ribé i Montserrat LleopartCompaginació: Ignasi AgustíAdministració: Isabel Ma LluísImpressió: Comunicación Editorial, S.A.DL B-33903

L'Opinió Socialista/2* Quinzena de novembre 1980 17

Debat Debat Debat Debat

Combatir el sectarismo y la ineficaciaE l desarrollo de la acción política de lös

socialistas en Catalunya, obligados porlas exigencias que nos comporta el estar

en los Ayuntamientos (siendo gobierno o opo-sición), en el Parlament de Catalunya, en desa-rrollar la actividad sindical en la UCT, y en lapráctica ciudadana en su rico y variado movi-miento asociativo, se nos está planteando unay otra vez que cualquier proyecto político conel cual los socialistas queramos vertebrar laConstrucción Nacional de Catalunya, exige te-ner un gran partido, con decenas de miles deafiliados y miles de militantes activos en la es-tructura del partido, en los movimientos demasas y en las instituciones democráticas; por-que solo se tiene capacidad para vertebrar só-lidamente una sociedad y una Nación cuandose tiene la estructura orgánica y militante, ca-paz de ser el elemento que lleva a cabo tal ver-tebración. Se nos plantea que el primer proble-ma a resolver, es el garantizar la ampliacióny consolidación de nuestro partido, resolviendolas actuales diferencias y problemas existentes.

El sectarismo, la intransigencia, la ineficaciay la interiorización orgànico-politica, son sinlugar a dudas los principales problemas a resol-ve. Nuestro Congreso dejó al partido en una si-tuación de profunda debilidad organizativa yde falta de homogeneidad política, situaciónque, aceptado el resultado del Congreso, eraineludible resolver conia máxima amplitud demiras y voluntad de integración; hoy a cuatromeses del Congreso hay que decir que no se haavanzado demasiado en este terreno, algunasejecutivas de Agrupaciones y Federaciones hansido construidas sobre la base de la victoria deuna corriente de las existentes.en el partido,creándose con ello una dinámica de "vencedo-res y vencidos" que es peligrosísima para la es-tabilidad organizativa y política del partido enlas zonas en concreto que tal cuestión ha sidoresuelta así. Los enfrentamientos habidos en elcongreso han sido continuados creándose si-tuaciones de sectarismo e intransigencia quellevan a hacer difícil la convivencia democrá-tica y constructiva, primando más los criteriosde construcción de equipos "homogéneos" encuanto a su pertenencia a tal o cual corriente,que no los de concentración de capacidadesefectivas de trabajo, para lograr que el partidodé respuestas a los problemas vivos y urgentesque tiene planteada la sociedad en cada co-marca o pueblo concreto, y ello genera una di-námica de incremento del alejamiento de lapraxis del partido en la sociedad y sus proble-mas reales.

Los debates en el seno de aquellas Agrupa-ciones y Federaciones afectadas por el secta-rismo y la intransigencia de unos u otros hacreado una situación de peligrosa interioriza-ción organizativa del partido, donde se prestamás atención a la guerra de posiciones de po-der entre las distintas corrientes, que no al de-bate político y a la búsqueda de solucionesconcretas a los mil y un problemas que tienenplanteados en cada pueblo y comarca; la conti-nuidad de tal dinámica interiorista es peligrosí-sima. Esa dinámida lleva a que en infinidad deocasiones se nombre a la gente para cubrir car-gos de dirección orgánica (sea al nivel que sea),más en función de sus fidelidades de grupo queno en función de su capacidad política y de tra-bajo, y ello redunda en un progresivo deterioroy mediocridad de las estructuras de direccióndel partido, lo cual acarrea el crecimiento de laineficacia y del clientelismo político del peorestilo.

por Didac Fàbregas Guillén *

Hay que acabar con todo esto, nuestro parti-do debe romper su interiorización enfermiza,debe volcarse de una forma total y absoluta a-sumergirse en los problemas de la sociedad ca-talana, debe imbuirse de su discusión e inter-pretación para establecer línias de salida a losmismos; las Agrupaciones y Federaciones tie-nen que centrar su esquema de trabajo en elsiguiente orden:1/ Análisis del contexto social ypolítico de su ámbito territorial, necesidades yproblemas del mismo, 2/ Elaboración de unplan comarcal o local de líneas de acción paradar solidez a los problemas municipales, sindi-cales, ciudadanos, etc., existentes. 3/ Determi-nación de criterios, de trabajo de adecuacióndel trabajo y acción del partido a la resoluciónde los planes de acción señalados, 4/ Elabora-ción de los criterios de construcción de losequipos de dirección y de trabajo que garanti-cen la consecución de los objetivos señalados,5/ Garantizar la integración y coexistencia de-mocrática de todas las corrientes existentes enel partido en cada territorio para la realizacióndel trabajo planteado, 6/ En base a todo elloelaborar planes de crecimiento y consolidaciónde la influencia socialista y del propio partido.

Lo peor que puede pasarnos, es que el par-tido se pase los días y los meses devo-rándose en sus mezquinas guerras internas; hayque evitar el miedo, de los mediocres y delos sectarios, a que el partido se abra de cara ala sociedad, por lo que ello supone a la vezabrir las puertas de nuestro partido para que enél se integren las personas más activas social-mente y que su entrada sea un factor de reno-vación de los órganos de dirección del partido.Hoy más que nunca necesitamos convocar atodos aquellos militantes socialistas radicaleso moderados, es igual— que tienen ganas detrabajar para evitar la pérdida de peso social,político y electoral del socialismo en Cata-lunya, a que se integren en nuestro partido yhagan de él el principal instrumento vertebra-dor de la sociedad catalana; y ello solo es posi-ble llevarlo a cabo si hay una política de puer-tas abiertas con auténtica voluntad de integra-ción de capacidades de trabajo, de auténticadisposición a que se desarrolle una dinámica derenovación natural de las estructuras de direc-ción del partido sobre la base de criterio de quelos más capaces y con voluntad de trabajo, seanlos que asuman la dirección del partido; cual-quier actitud conservador, o de mantenimientode criterios de clientelismo político interno, esevitar la necesaria dinámica de crecimiento yrenovación del partido, y ello hace mucho da-ño al socialismo catalán.

Catalunya necesita un gran partido socialis-ta, nuestra Nación nos necesita volcados total-mente hacia la interpretación de la problemáti-ca existente en su seno, es imprescindible quecumplamos con nuestro papel de fuerza motrizen la vertebración de la sociedad catalana, esimperiosa la necesidad de que seamos unafuerza renovadora de una sociedad en crisis deidentidad y en crisis de confianza sobre su fu-turo, el partido es un instrumento para el cam-bio de la sociedad, su razón de ser se just i f icapor el cumplimiento o no de tal función. Porello todos los militantes estamos emplazados asacar al partido de su crisis actual, los traba-jadores y Catalunya nos lo demanda, las acti-tudes de inhibirse del problema, de no querer

comprometerse en tal tarea por el miedo decomprometer la "independencia personal", porcomodidad, son también actitudes responsa-bles de la prolongación de la crisis, el combatecontra el sectarismo, la intransigencia y la ine-f icacia, es el combate por acabar con la inte-riorización del partido.

Es imprescindible que desde posiciones polí-t icas distintas, es decir desde posiciones másde izquierdas o más moderados, pero conscien-tes de la necesidad de hacer un gran partidosocialista, un partido volcado hacia la con-quista efectiva de la hegemonía ideológica, po-lítica y social en el conjunto de la sociedad, unpartido que funciona con absoluto respeto alas distintas corrientes de opinión socialistaexistentes en su seno, reflejo de lo que existeen el seno de la sociedad catalana, y con realvoluntad de integración, un partido que se au-to-exige cada día responder con solucionesconcretas a los problemas que tiene planteadanuestra sociedad, un partido que en su profun-da democracia interna es un fiel reflejo del mo-delo de democracia que propone para'el con-junto de la sociedad, un partido que discutepero que trabaja, en una palabra hoy es impres-cindible crear un proceso de confluencia acti-va de distintos sectores o corrientes existentesen el seno de nuestro partido, para construiresa mayoría necesaria para sacar el partido,para construir esa mayoría necesaria para sa-car el partido de su crisis actual; una mayoríaque no tiene que pretender dar lugar a una nue-va corriente, mayoría que tiene que ser cons-ciente de las divergencias políticas existentesen su seno, pero con el acuerdo de un progra-ma para sacar al partido de su crisis actual. Es-ta mayoría creará las condiciones para que elpartido se fortalezca, y las corrientes sólo exis-tirán constructiva y normalizadamente, si elpartido es sólido, amplio y está construido conlos criterios de ser un instrumento eficaz pararesolver los problemas que la sociedad le de-manda

* Membre del Consell Nacional

18 L'Opinió Socialista/2a Quinzena de novembre 1980

Debat Debat Debat Debat

Polònia: el fondo sentimental y patrióticoD e todos los países de Europa, quizás sea

Polonia el que ha experimentado másvicisitudes políticas, y sean éstas las

más sangrientas en su desarrollo y las más ne-fastas en sus consecuencias. En apoyo de estaaseveración bastaría enumerar las agresionesque ha sufrido desde las fronteras rusas y ger-manas, y que en 1775 y 1939 abocaron a su de-saparición como Estado; así como las periódi-cas rebeliones del pueblo polaco durante el si-glo y medio de completa dominación foránea.

Si el presente de cada pueblo está siempreinfluido de.alguna forma por su pasado, estainfluencia será tanto más acusada cuando den-tro de una trayectoria ancestral de lucha con-tra los mismos invasores, opresores o imposito-res de una independencia vigilada, muchos-mi-llones de la actual población de Polonia hansido víctimas directas de las más terribles acon-teceres de su infortunado país, aún rezan a susdeudos muertos durante los mismos y debenatenerse a lo que determine Moscú, con lacomplacencia de Pankow: o sea los rusos y losgermanos de siempre.

Resulta obligado un conciso repaso a la his-toria para valorar los acontecimientos actua-les, con obreros sublevados, libertades sindica-les de por medio, vírgenes y Sagrados Corazo-nes como banderas, muestras de masiva soli-daridad popular y multitudinarios actos religio-sos porque para un polaco; católico entre losluteranos del oeste y los ortodoxos del este, lasmanifestaciones religiosas son una afirmaciónde su identidad nacional y sus cánticos un can-to a la patria.

Las guerras de Polonia contra las invasionesde sus vecinos se suceden desde el siglo X, de-biendo su supervivencia nacional más a las lu-chas internas de los mismos, que a la resisten-cia que estaba en condiciones de oponerles. Laobstrucción del islote polaco a los expansio-nismos de oriente y.occidente, parece que fue-ron convirtiendo en obsesión irrenunciable yaversión a un pueblo, lo que en principio no eramás que un deseo de conquistas territoriales.Es lógico que la mentalidad polaca esté satu-rada de inquebrantables deseos de indepen-dencia respecto a los pueblos con los que hadebido guerrear a la defensiva a lo largo dediez siglos.

Con el afianzamiento de los Estados limítro-,fes, la situación de Polonia se hizo crítica, pueslas apetencias a su costa eran compartidas portodos los reinos que les rodeaban. El resultadofue la agresión combinada de Rusia, Prusia yAustria en 1772, con anexiones importantes.La respuesta a un levantamiento popular en1973, fue aprovechada para ensanchar los te-rritorios arrebatados anteriormente. De nuevose rebela Polonia en 1794 bajo el caudillaje deTadeo Kosciusko. Es este el héroe nacional másvenerado en nuestros días. Vencido por prusia-nos y ruso y batido el país a sangre y fuego, losvencedores decidieron repartirse el resto e'n1795, dejando de existir Polonia como naciónindependiente, rusia adelantó sus fronterashasta e! rio Niemen, incorporando posterior-mente el Ducado de Varsòvia. Al renacer el Es-tado polaco en 1918, por acuerdo del Tratadode Versalles, estas fronteras retrocedieron sen-siblemente. Pero en 1945 los rusos las restable-cieron en el Niemen, compensando con anexio-nes en la Prusia Oriental la pérdida formal deldistrito de Varsòvia, pues su fuerte instintocampesino no les permite perder tierras quefueron suyas.

por Francisco Ramos Molins *

Polonia, anexionada en su mayor parte a lacorona rusa, resultó ser una precaria conquista.Las sublevaciones masivas se sucedieron en1830, 1848 y 1863-64, pese ha haberse restable-cido por el zar Alejandro I un parlamento y ungobierno bajo la supervisión de un comisarioimperial, un ejército bajo el mando de un ma-riscal ruso y una Constitución que, aunque par-ca en libertades, era envidiada por los rusos.Símbolo de estas insurreciones es la gorra lla-mada "confederalka" que adoptó el ejércitopolaco y aún usa. Esta situación decimonónicaes la ofrecida a los polacos a partir de 1945,con un gobierno controlado por el Kremlin, unejército mandado por el mariscal soviético Ro-kosovsky hasta 1956 y por el Alto Mando delPacto de Varsòvia en la actualidad y una Cons-titución interpretada con más liberalidad quela soviética.

Con la revolución bolchevique, el derechode autodeterminación de las nacionalidadesfue olvidado casi simultáneamente con su so-lemne proclamación. Pero no se pudo acudir atodas partes, por lo que Finlandia y los paísesbálticos se libraron de una acción armada has-ta 1939-40. Respecto al Caucaso y, sobre todo,respecto a Polonia se reaccionó inmediata-mente. Georgia fue sometida con una durísimarepresión criticada por el propio Lenin. Y paraa'tacar a Polonia, la recién bautizada URSS hi-zo el mayor esfuerzo bélico de que era capaz.Trotsky lanzó un llamamiento a la rechazadaex-oficialidad zarista. Y tuvo éxito. Más del60% de esta oficialidad se incorporó al ejércitorojo para "batir el polaco", mientras a los ejér-citos blancos solamente se había incorporadomenos de un 10% de la misma. La cosa saliómal. A las órdenes de un Estado Mayor fran-cés, el ejército polaco batió a los rusos frente aVarsòvia. Y el nuevo Estado acabó siendo reco-nocido por los Soviets, que renunciaron a todareclamación territorial.

La inseguridad no abandonó a Polonia entrelas dos guerras mundiales, por lo que su polí-tica exterior, dando bandazos entre el Reich yLA URSS con la experiencia histórica de queambos no eran de fiar, buscó sus garantías enFrancia e Inglaterra Cuando fue atacada porHitler el 1 de septiembre de 1939, se descono-cía la clausula del pacto germano-soviético pa-ra el reparto del país. Por eso se interpretó la in-vasión rusa del 18 del mismo mes, como queel ejército rojo acudía en ayuda del polaco. Laprensa se deshizo en alabanzas al ejército "her-mano". El desencanto fue brutal Mientras lapoblación vitoreaba a los "hermanos", estosdesarmaban a las unidades polacas que ibanencontrando en su avance y detenían a susoficiales, que eran enviados a campos de con-centración en la URSS. Simultáneamente, lasradios polacas ya intervenidas, anunciabanque la ocupación soviética se detendría en laorilla derecha del Vístula como estaba conve-nido con el gobierno alemán, y el resto del paíssería territorio del Reich Las poblaciones ribe-reñas podían estar tranquilas y elegir pacífica-mente a cualquier de sus nuevos amos. Pero entoda Polonia comenzaron las detenciones, secastigó severamente cualquier manifestaciónde hostilidad y los polacos comenzaron a serexpulsados de los territorios más orientales porlos unos y de los más occidentales por los otros.

El ataque alemán a la URSS creó una serie

\de contusiones y una cadena de tragedias. Elgobierno polaco, refugiado' en Londres, orga-nizó un ejército resistente en la propia Polonia,conocido como la Radovaya Armia. Stalin secomprometió a crear un ejército con los refu-giados polacos y los oficiales prisioneros. Estefue e[_ejército mandado por el general Ander-sen. En estas circunstancias los alemanes de-senterraron en Katin (URSS) más de diez mil

. cadáveres de oficiales polacos con un tiro en lanuca. Se cambiaron mútuas acusaciones, perodada la hostilidad de la oficialidad polaca ha-cia la URSS por el trato recibido y el reparto desu país, y sabiendo que los nazis no se molesta-ban en disparar el "piadoso" tiro de gracia, laopinión polaca se inclinó por la versión de quetal masacre debía ser atribuida a la temible KGB.

Mientras tanto, el ejército de Andersen noocultaba su repugnancia a luchar codo a codocon los rusos. Y al gobierno soviético le moles-taban aquellos doscientos mil hombres parasus futuros planes. Hubo acuerdo. A Anderseny sus soldados se les mandó a Egipto, y en laURSS se formó otro ejército "ruso-polaco-co-munista", con mucho de lo primero y terceroy algo de lo segundo: sobre todo el uniforme.Esta formación es la que entró en Polonia conlas tropas soviétivas y pasó a ser casi un cuerpopolicial de ocupación.

El siguiente cuadro corresponde a la llegadadel ejército soviético victorioso al suburbiovarsoviano de Praga. La operación para liberarVarsóvia estaba a punto. Podía ocuparse la ca-pital en unas horas o en unos días en el peor delos casos. El gobierno de Londres ordenó a susresistentes lanzarse a la lucha abierta. Varsóviacayó en manos de estos luchadores hasta en-tonces clandestinos y Stalin ordenó retrasar laoperación liberadora. Los alemanes pudieronreponerse, aniquilar la rebelión con miles devíctimas y con el incendio y casi destrucción dela ciudad. El ejército soviético debió contem-plar el resplandor de aquella colosal fogata sincomprender porque no se acudía en ayuda delos patriotas polacos y hasta el normal hosti-gamiento de la posiciones alemanas había sidoprohibido. Nunca en toda la guerra, las armasrusas permanecieron tan mudas. Cuando loque tenía delante era más un cementerio queuna urbe, el ejército soviético recibió la ordende avanzar ocupó aquellas ruinas El cine hamostrado las patéticas escenas de esta insu-rrección.

L'Opinió Socialista/2' Quinzena de novembre 1980 19

Pero no acabó aquí la cosa. Liberada Polo-nia, los componentes de la Radovaya Armiaque habían luchado contra los alemanes conuna virulencia desconocida en otros movimien-tos resistentes, fueron perseguidos como ali-mañas. Éstos tuvieron que defenderse desespe-radamente al saber lo que les esperaba al en-tregarse. — En Polonia disparan contra noso-tros hasta las piedras— me aseguraba un ofi-cial soviético que había vivido aquella nuevamatanza de polacos.

Políticamente, a Polonia se le impuso en1945 un gobierno de coalición de distintos par-tidos antinazis, presidido por el comunistaW. Gomulka. Y, como en todos los países ocu-pados, comenzó un proceso de exclusiones ydepuraciones, hasta llegar al actual gobiernomonocolor. Pero los dirigentes polacos siemprehan tenido conciencia de sus dificultades inter-nas y del permanente peligro de revuelta popu-lar. Ahora bien, sus cautelas han sido pococomprendidas en el Kremlin, para cuyos diri-gentes, la orden de invadir un país no tiene ma-yor importancia que el —De frente.Marchen —de cualquier sargento a cualquier pelotón. Ypueden utilizar en el exterior unos "antidistur-bios" provistos de tanques y artillería pesada.Por eso ante cada debilidad gubernamental po-laca, se les ha impuesto un cambio de gobierno.

Pero ni la cautela de los unos ni la dureza delos otros han evitado chispazos de violentasprotestas. Y a veces se ha debido contempori-zar, al sublevarse el pueblo húngaro el 23 dejunio de 1956, se producía un levantamientoobrero en Poznan el 28 del mismo mes. En oc-tubre se reproducían los disturbios. Comulka,represaliado en 1949, fue sacado de la cárcel ypuesto al frente del gobierno. Nuevos disturbiosy la rebelión obrera del norte del país en 1970,con el incendio de los locales del Partido de losTrabajadores Unidos, o comunista hablando enplata, acabaron con Gomulka, tomo la actualprotesta ha acabado con Gierek.

Entrar en las hipótesis sobre el desenlace delos acontecimientos polacos, no es muy arries-gado, si la protesta y las huelgas no continúan,se irá minando poco a poco ese precario sindi-calismo independiente. Si hubiera un rebrotede violencia, se acabaría con todo de un plu-mazo y hasta la próxima. Pero desde mi agnos-ticismo, solo se me ocurre desearles a los diri-gentes de la heterodoxia polaca que ese Dios,en quien tanto creen, les ampare Es lo que sedice a aquellos que iniciar una arriesgadaaventura. Í

* Diputado en el Congreso

La Ventafocs de tots; el príncep, un més

Jazz per a tothom

Jornades de la DonaLa Comissió de la Dona organitza les

II Jornades de la Dona que clouran elsdies 6 i 7 de juny. L'objectiu d'aquestesjornades és aprofundir en el tema de ladona i donar un nou impuls a la mili-tància feminista.

Les ponències-base seran les següents:

1.-Política. Política institucional,Soc^'isme y Feminisme, Doble mili-tància; 2.- Educació, cultura i feminisme;3.- Protección social a la dona; 4.- Dona,sexualitat i planificació familiar; 5.- Dona,treball i sindicat; 6.- Les mestresses decasa; 7.- Dones al món rural.

El calendari indicatiu és-el següent:gener: de les ponències base; febrer-març: debat de les ponències i presen-tació d'esmenes; maig: elaboració deles ponències que es discutiran a lesII Jornades.

Era una vegada una ciutatque sempre ballava perquè liagradava molt la música; tota?no! N'hi havia una vessantmig oblidada, una mica comla Ventafocs, potser reservadaper a aquells que tenien proupaladar per a tastar-la. D'aques-ta Ventafocs musical avui endiem jazz. I d'això parlem.

D'una banda parlem del magnífic concertque ens va oferir el grup ianqui Weather Report.Una de les característiques més definitòriesdel qual és el protagonisme, elevat a liderat,del baixista, Jaco Pastorius, home llençat encos i ànima a la recerca de nous sons amb elseu instrument. L'excepcionalitat del treballi el preciosisme amb que el porta endavant fanque el seu grup esdevingui una' peça central delmón jazzístic actual.

Però no és només el baix l'instrument quebrilla a Weather Report —que vol dir PartMeteorològic en llenguatge clar i català — ,sinó que també hi trobem a Wayne Shorter, acura dels saxos tenor i sopra. Aquest home vademostrar al Palau Municipal que si el baixera el protagonista, ho era perquè ell ho volia,car en darrer terme era ell qui resolia algunesvies sense sortida en que topaven inequívo-cament les investigacions sobre la marxa d'enPastorius. Shorter demostrà que el seu instrumentmereix el primer lloc, almenys en justa convi-vència amb el baix. Hi aixi ho feren.

De totes aquestes "lluites", si és que se'n potdir aixi, se'n veia l'entrellat, i molt clarament,perquè al darrera d'aquestes dues figures indis-cutibles hi havia un treball de base molt benpreparat i més ben executat. Es tracta de labateria de Peter Erskine, les percusions de Ro-bert Thomas, home nou de la forrnació, i ladecisiva tasca als teclats de Zawinul.

Justament perquè es tracta d'un grup ambmolt rodatge es podien permetre el luxe decomençar un tema i anar-lo variant; especial-ment en Jaco Pastorius que, des del treball dela bateria, la percusio i els teclats, i amb elcontrol total dels saxos, es llençava a presen-tar-nos allò que mai no veiem: el germà pobrevestit de diumenge, la mala entesa del baixcom a instrument que marca el ritme i que, peraixò, només pot ser intuït, i no sentit en primerpla. I no és així; el ritme conta molt, i les fiori-tures també es poden marcar des d'aquí Laveritat és que li treu tot el suc al baix, fa tornarbojos els distorsionadors de pedals, construintcastells sonors gairebé sorollosos, però pre-sentats amb la classe, la mestria del professional,que ens ho fan entendre perfectament des decriteris clàssics.

Finalment només ressenyar que el preciosismede la interpretació de Weather Report va estarsubratllat per un so més que correcte, i caldir-ho ben clar perquè això no passa sempre,i per la utilització del ja clàssic recurs del làs-ser, que acompassat amb els grans temes de laformació, i definit per fotografies dels álbunsdels jazzmen de sempre, van fer transcendirl'actuació més enllà de la normalitat.

Gillespie, un vell que no esjubilarà

Dizzy Gillespie és un home amb molta histò-

D/zzy Gillespie

ria, massa per a sintetitzar-la aquí, que algunsentesos han intentat jubilar abans d'hora, en-cara que ningú trova la data per enlloc. Gilles-pie, a diferència dels anteriors Weather Report,és un clàssic de la música més elaborada quees fa des del poble i pel poble. El jazz és unamica una lluita, i ell és un vell lluitador. Lesseves armes no són més que el preciosismed'una molt peculiar trompeta, i les seves bro-mes constants, la seva ironia. Es allò que se'n diuenriure-se'n de la pròpia ombra.

En el primer concert del XII Festival de Jazz deBarcelona, Gillespie no va defraudar ningú.Va estar més de dues hores i mitja en escena,donant la cara, acompanyat pel seu Quintet:James Moody als saxos tenor, alt i flauta, Mi-clael Howell al baix, Ed Cherry a la guitarra iTony Campbell a la bateria. Un grup de colorper a una mùsica que, tradicionalment, ho haestat sempre.

El superstar de la trompeta no va voler donarcap lliçó, més aviat semblava voler dir qued'ell ja en sabíem prou, que calia que coneixéssimnous valors, i ens presentà a Moody, un homemés que solvent amb els saxos i la flauta, unhome que broda el so, que el porta als seuslímits; al baix, Howell demostrà que cal comptartambé amb ell.

Pel que fa al repertori que ens varen oferir,cal dir que van fer un repàs essencial a totauna trajectòria, la del jazz més clàssic, i des demolt temps endarrera, comptant amb importantsinfluències alienes, molt peculiars de Gillespie;peso que és important esmentar l'estreta rela-ció que va crear aquest home entre la bossa-nova i el jazz.

Darrerament, i des d'una perspectiva sociolò-gica voldria constatar que, especialment alPalau de la Música, amb un clàssic del jazz, comés Gillespie, es va fer evident la incorporacióde noves generacions a l'afecció per aquesttipus de música. En realitat, totes les localitatsde bon preu estaven copades per jovent. I aixòés realment interessant, perquè el jazz semprehavia estat una mica proscrit de la popularitat.

ELISENDA YLL

20 L'Opinió Socialista/2' Quinzena de novembre 1980

Nova producció dei cinema català: el seu director ens en parla

'Ens interessen elsproblemesdel'Església'Després de dos mesos de

treball ha finalitzat el rodatgede la darrera pel·lícula deVentura Pons, "El Vicari d'Olot".Aquest film, pensat per ellmateix, juntament amb l'homeque signa el guió, Emili Teixi-dor, suposa un dels esdeveni-ments culturals més impor-tants a casa nostra.

Malauradament no hi ha cada dos per tresuna noticia cultural d'aquesta envergadura.S'han reunit per a rodar aquest film gent delsmóns del teatre i de la cançó, des d'Enric Majó,Rosa Marta Sardà, Fernando Guillén, MarySantpere, Joan Borràs, etc, fins a Marina Rossell,Núria Feliu, Pere Tàpies, loan Monleón, delsPavesos, i més etc; també hi ha treballat coma actriu Maria Aurèlia Campany

Es tracta d'una història força peculiar, queno ens han deixat desvetllar massa, ja que elguió és molt confidencial, però de la que enconeixem diversos aspectes que anirem des-vetllant, en la mesura que en siguem capaços.De moment coneixem detalls, com per exempleque l'Enric Majó n'és el protagonista, en elpaper de Mossèn Juli, i que com a tal cantamissa i celebra unes noces; també sabem,perquè ho hem vist, que s'hi celebra un congrés,força extrany per cert: es tracta del PrimerCongrés de Sexologia Catòlica. Què us sembla?

Un rodolí

Hem hagut de burxar per tal que en VenturaPons ens desvetllés una mica el misteri, i ens hadonat la clau.

— La història és situada a un poblet imaginat,temporalment contemporani, del que en des-taquem allò que se'n pot dir el clergat, que ésl'estament social que retratem. Ens interessenels seus problemes i les seves inquietuds, lesseves intencions i les seves contradiccions.

La síntesi de la història està en el rodoliaquells "El Vicari d'Olot té pels al ninot se'ls voltreure i no pot" Naturalment això es pot llegircom es vulgui, però nosaltres en fem la següenttransposició. Es tracta que l'Església en té depels al ninot; encara és ancorada al passat, enuns criteris i unes creences que avui estan forçasuperats; i el seu handicap és arribar més enllà,arribar a l'avui. I aquests són els pels que esvoldria treure i no pot.

Tot això està lligat o, més ben dit embolicat,per un film humorístic, que ens ha permèsarribar més enllà, en una història que no sé sipodria crear-nos problemes, però que aixi gau-deix, fins i tot, d'una lectura més clara.

Aquesta pel·lícula també té una altra diguem-ne peculiaritat: es tracta del capital. Normal-ment el cinema català no està mencat d'ideesni d'homes i dones disposats a llençars-hi decap, amb totes les seves possibilitats i amb totala seva capacitat de treball; allò que semprehi manca és el capital econòmic, la primerainversió, com a tot arreu en aquest país. Pelque sembla, els ajuts estatals no serveixen pera gaire, no es pot arribar enlloc amb el quesuposen. Però el Vicari ha trobat una altrasortida.

Part de I equip del íilm: en primer pla, el Vicari, Mossèn /u//, més conegut encara per Enric Maio;també hi trobem la Marina Rossell, la Núria Feliu, en ¡ordi Brau, la Montserrat Carulla, la Guiller-mina Motta i el Quico Pi de la Serra, aquests dos últims com a extres.

— Hi ha un capital fort —ens diu VenturaPons — , però complementat amb moltes apor-tacions diferents, és a dir, sota un règim mixte,ni absolutament capitalista ni totalment coope-ratiu. Això ens permet gaudir de la quantitatsuficient per a treballar correctament, a mésd'un gran interès per part de tothom per a tre-ballar millor, ja que tots en som, diguem-ne,beneficiaris. Aquesta realitat és palpable en

'l'ambient; la gent treballa i es relaciona ambganes, una cosa verament poc habitual enaquest món.

Hem parlat de força coses amb en VenturaPons, al llarg d'una conversa que ha estat in-

terrompuda un munt de cops, ja que el rodatgeno només no s'havia acabat a l'hora prevista,sinó que s'allargava més i més.

Per a fer un bon punt i final val la pena co-mentar que d'entre els molts escenaris que hatingut aquest rodatge n'hi ha un de prou di-vertit: es tracta d'un petit míting en un pros-tíbul del carrer de les Tàpies de Barcelona.Quan acabà l'escena tothom, actors, tècnicsi voyeurs, com qui signa, vàrem riure amb mol-tes ganes, i és que realment la situació homereixia.

ELISENDA YLL

L'Opinió recomana, L'Opinió suggereix

CINEMAD'entre totes les pantalles de Barcelona

volem destacar la de l'Arts, que ens presentaun nou Fassbinder (nou perquè no va serestrenat en el seu moment), anomenat"Tots ens diem Ali". Aquest film, centraten dues vides paral·leles en la soledat i eltreball, la conformitat ' i l'espontaneitat,ens descriu una història fàcilment compren-sible. Una vídua "nazi" alemana i un treba-llador marroquí emigrat s'enamoren; totsdos estaven sols, i la companyia els fa moltmés feliços i segurs fins i tot més humans.Però la diferència d'edat, ella més gran queell i de races, especialment, fan del seuromanç un "amor impossible" I ells noveuen perquè hi han do renunciar; si s'en-tenen no hi ha cap motiu per trencar. Final-ment el que es trenca <>s la vida social, carels veïns, el botiguer, els f i l ls de la vídua,no en volen saber res d'aquesta "aberració".

Racisme ressuc itat en un món democràtic,almenys en apariencia, en una cinta dedi-cada a l'amor i a la decepció, a la neces-sària esperança i a la integració. Una temà-tica delicada, tractada amb tota la hones-tetat del món, sense prejudicis inicials i ambmolta tendresa i comprensió. Una històriad'amor, que no és ni "Opera Prima" ni el

"Love Story", sinó molt més real, més nostra,encara que sembli que no ens hi poguemidentificar massa directament. Una històriamassa propera per a esmentar-ne més detalls.

MUSICAEn aquest àmbit, allò que ens espera, és

prou interessant com per a desvetllar-li lagana a qualsevol afeccionat. Es tracta, nimés ni menys, de l'actuació a Barcelona, enel marc del Palau Municipal dels Esports deMontjuïc, de tres autèntics mestres de laguitarra: lohn McLaughilin, Al Di Meóla iPaco de Lucia. Em penso que no hi man-quen ni adjectius ni explicacions, ja que sóntres noms que s'expliquen sols.

D'altra banda, la continuació del XIIFestival de lazz de Barcelona, al Palau dela Mùsica, i després del concert de DizzyGillespie, amb la participació, el dia 24, delMax Roach Quartet; el dia 27 podrem veurei escoltar el John Abercrombie Quarteti el Johnny Griffin Quartet; i, finalment, eldia 28 clouran el Festival el Frank FosterQuartet i el trio format per Hank Jones,Ray Brown i Roy Haynes. Aquí, en aquestcas, també hi sobren els qualificatius; en totcas us convidem a que els desvetlleu vo-saltres mateixos. Val la pena.

L'Opinió Socialista^* Quinzena de novembre 1980 21

I Jornades d'Ecologia i Medi Ambient del PSOE

El "no" socialista a les nuclearsS'ha celebrat a Madrid les

"Primeres Jornades Socialis-tes d'Ecologia i Medi Am-bient", organitzades pel Grupd'Ecologia i Medi Ambientdel PSOE. Les nombroses po-nències rebudes van repartir-seen sis grans temes. Tot elconjunt, ponències i debats,serà recollit en un llibre depropera aparició.

Estaven inscrites més de 180 persones i alllarg dels dos dies varen desfilar-ne pel localmoltes més, tan militants del PSOE com inde-pendents i destacats membres del movimentecologista, alguns dels quals fins i tot van pre-sentar ponències. Va observar-se una alta par-ticipació de parlamentaris i regidors del PSOE.Entre els destacats líders del moviment ecolo-gista, vàrem observar . Humberto Da Cruz,Pedro Costa Morata, José Santamaría, Fer-nando Martínez Salcedo, Rafael Silva i d'altres.

A la inauguració de les Jornades, AlfonsoGuerra, vicesecretari general del PSOE, vadeclarar-se força ecologista i, a títol personal,obertament antinuclear, mostrant-se, en nomdel PSOE, contrari a la participació en el Consellde Seguretat Nuclear. Tanmateix, va insistir enla necessitat de que el socialisme assumeixiplantejaments ecologistes i de la presènciadels militants del Partit en el si del novimentecologista. La intervenció d'Alfons Guerra varesultar estimulant i positiva.

La sessió dedicada a "Contaminació urbanai industrial" va ser moderada per en ManuelMella, regidor de Sanejament i Medi Ambientde l'Ajuntament de Madrid. Evidentment, vaparlar-se del famós Pla de Sanejament integralde la zona. Destaquen les dues ponències dela Comissió Tècnica de la Federació estatald'indústries energètiques d'UGT, una d'ellespresentada pel company Antoni Mallorques, deBarcelona, que també partany a la Comissióde Medi Ambient i Ecologia del PSC (PSC-PSOE).Una idea ben clara de la posició d'aquestesponències vers l'energia nuclear ens la donenles paraules finals d'una d'elles: "les úniquescentrals nuclears admissibles per al Medi Am-bient són les que no es construeixen". Tambécal destacar la ponència en torn a la "protecciói ordenació de l'espai litoral", de Pedró CostaMorata. El debat va centrar-se sobre tot en elstemes del carbó termoelèctric i dels residuussòlids.

La segona sessió, "Espais naturals i proteccióde la Natura", va ser moderada per SantiagoMarracó, diputat per Osca, primer secretari delPartit Socialista d'Aragó-PSOE i tècnic d'ICONA.Cal destacar l'al contingut científic de la ponèn-cia "Estudi dels ecosistemes naturals per a unaordenació del territori, de Salvador Rivas-Mar-tínez. A la ponència sobre "Espais naturals",d'Antonio López Lillo, s'inclouen criteris per al'elecció, declaració i administració dels espaisprotegits i una llista bastant exhaustiva d'indretsconcrets per províncies espanyoles. En el casde Catalunya, existeixen algunes mancaces,

Lai cercar fonts d'energia que no siguin perilloses

mentre que hi ha algunes ponències molt loca-listes, com les relatives als alzinars d'Extrema-dura o a un itinerari per les maresmes d'Axpea Euskadi.

La sessió d "Educació Medi-ambiental" va sermoderada per en Luis Maestre, diputat provincialde Madrid, el qual va presentar una ponènciasobre "Educació i Medi Ambient" on es donavenunes directrius generals, es feia una descripcióde com hauria d'ésser l'educació medi-ambientali l'ensenyament de l'ecologia a les diferentsetapes del cicle educatiu i, finalment, es miravenunes prioritats ara i aquí. Del debat ens quedenamb els termes d"'ensenyament de la ecologia0 ensenyament general amb incorporació decriteris ecològics" i "valor educatiu dels itine-raris de natura i itineraris urbans".

El diumenge al matí es va començar amb lasessió de "Salut i Medi Ambient", moderadaper Ciríaco de Vicente, secretari de PolíticaSectorial del PSOE i diputat per Múrcia. Aquestasessió fou un xic polèmica degut a la deficientintervenció de Roberto Marco sobre "Enferme-,tat i medi ambient"; que no tenia cap aprofun-diment científic ni contingut polític.

Jornades sobre ordenaciódel territori

El tema "Administració territorial i MediAmbient" va ser moderat per en Jesús Prieto,batlle de Getafe. Antonio Batlle, company deMataró, de la Comissió de Medi Ambient delPSC (PSC-PSOE), va presentar una exhaustivaponència anomenada "Pla d'actuació de l'admi-nistració central i local en l'impacte ambientalproduït pels residuus líquids i sòlids". En relacióamb la sensibilitat actual respecte als proble-mes de l'aigua, que va demostrar-se claramenten ei debat posterior, van ser interessants els"Apunts sobre el paper de'les conques hidrogrà-fiques en la ordenació territorial", ponènciapresentada per en Jesús Espelosín. També des-tacaren la presentada per en Luís Maestre,"Ordenació territorial i medi ambient", i, lad'en Jesús Vozmediano "Bases per a una orga-nització administrativa del Medi Ambient". Enel debat, el doctor Roberto Marco va afirmarque la solució institucional passava per a totesles qüestions de Medi Ambient depenguessindel Ministeri de Sanitat, ja que per a ell Sanitat1 Medi Ambient eran sinònims En Vozmedianova respondre que la Sanitat i el Medi Ambient,són realment coses diferents, amb enfocamentsi criteris diferents i a vegades fins i tot anta-gònics. El debat va animar-se també bastant

amb totes les qüestions de la política hidrogrà-fica trasvassarnents de l'Ebre i sobre tot delTajo, i de les competències de les comunitatsautònomes sobre conques compartides. Elcompany Josep Ma Carreras, del PSC (PSC-PSOE) va proposar la celebració d'unes jornadesfederals d'ordenació del territori, propostaque va ser acceptada del PSOE.

La ponència ecològica del PSC

Les jornades varen finalitzar a la tarda deldiumenge, amb la temàtica més política de totes,"Ecologia y Socialisme", moderada per CarlosDàvila, de la Comissió tècnica de la federacióestatal d'indústries energètiques d'UGT i membrede l'executiva de" la Federació de Madrid delPSOE. Aquí varen destacar una vegada més lesponències presentades per la gent de la Federa-ció d'indústries energètiques d'UGT ("Ecolo-gia i seguretat", "Contradiccions de l'energianuclear"), una d'elles feta pel propi Davila,així com les elaborades per destacats membresdel moviment ecologista: "Crisi ecològica: socia-lisme o tecnofeixisme", per Humberto Da Cruz,de la Federació d'Amics de la Terra, i "Movi-ment ecologista", per Fernando Martínez Sal-cedo. Andrés Medrano, un energista-ecologistabase que va per lliure, va donar la pinzelladade millor humor de totes les jornades amb lesseves consideracions sobre "Energia, creixe-ment i Medi Ambient". En un to ja més solemne,la Comissió de Medi Ambient i Ecologia delPSC (PSC-PSOE) va presentar la ponènciasobre "Medi Ambient i Socialisme", que haviaestat aprovada en el darrer Congrés del Partit.Vàrem constatar que moltes de les idees con-tingudes a la nostra ponència, amb esquemes iparaules més o menys diferents, ja s'havienanat repetint en altres intervencions, cosa quevàrem fer constar; aquestes clares coincidèn-cies, tant amb algunes persones del PSOE comamb altres del moviment ecologista, constitu-eixen un dels aspectes més clarament positiusde les jornades.

A més a més dels companys del PSC (PSC-PSOE) ja esmentats, com a representants de laComissió de Medi Ambient i Ecologia van anar-hiels companys Ferran Ribas, Lluís Vázquez iAndreu Velazquez, els quals varen pendre partactiva en els debats.

Les principals conclusions de les jornades,les trobem en la gran diversitat de les ponènciesentre Pes que hi havien des de ponències cla-rament classificables en una de les grans temà-tiques fins d'altres mal encaixables i/o malencaixades. Molt poques eren d'elevat contin-gut polític o d'elevat contingut científic; un bonnombre no haurien de tenir cabuda en unes jor-nades que es programessin per part del PSOE,no tant portes enfora, sinó dedicades més a laelaboració de criteris polítics sobre les qüestions

.medi-ambientals susceptibles de convertir-seen línia oficial del partit.

Finalment, malgrat la diversitat abans esmen-tada, ens cal remarcar sobretot dues coses:

a) que, ja començant per les pròpies decla-racions d'Alfonso Guerra, va observar-se unaunanimitat bastant clara al voltant del refúsde l'energia nuclear. Ningú va gosar declarar-seni obertament ni vetllada pronuclear.

b) la clara voluntat del socialisme espanyold'obrir-se al debat i al diàleg amb un movimentecologista cada vegada més seriós, importanti responsable, dins del qual també cal militar

Comissió de Medi Ambient i Ecologiadel PSC (PSC-PSOE)

22 L'Opinió Socialista/2' Quinzena de novembre 1980

L equip de futbol-sala del PSC de Vilanova Vilanova-Bon Pastor, primer partit de la lliga "pesecera

Futbol-sala socialistaFa un parell de diumenges se celebrà a

Vilanova i la Geltrú un partit de futbol-salaentre els equips de l'agrupació del P-SC deVilanova i I equip del barri de Bon Pastorde l'Agrupació socialista de Sant Andreude Barcelona.

El partit era de caire amistós i el triomfse l'endugueren els del Bon Pastor per unampli marge de gols.

Aquest partit va ser organitzat per laSecretaria Nacional de Moviments As-sociatius del PSC (PSC-PSOE) i d'algunamanera serví de "pilot" per a una inicia-

tiva que vol portar endavant aquesta se-cretaria: organitzar un campionat de fut-bol-sala a nivell de Catalunya entre les

agrupacions, seccions, federacions i res-tants estaments del Partit.

Hi han força organitzacions del partitque compten ja amb un equip de futbol— aquest és el cas del Bon Pastor i de Vila-nova— que participa en diversos campio-nats locals o de barris; es tracta de crear-neallà on no n'hi hagi i tirar endavant unalliga "pesecera".

La intenció de la secretaria de Movi-

ments Associatius no és solament espor-tiva. Amb aquestes trobades es vol fomen-tar la relació, el coneixement mutuu il'intercanvi d'experiències entre els mili-tants del Partit dels diversos indrets de Ca-talunya. Cal que tothom s'hi engresquii que a cada agrupació, com a mínim,surti un equip de futbol.

Quan el tingueu constituït truqueu a laSecretaria de Moviments Associatius idemaneu pel Julio (310 00 08 de Barcelo-na). La lliga de futbol-sala socialista estàa punt d'engegar.

L'organització territorial del Partit, estructurada

Noves agrupacions, festes i debatsL'estructuració post-congressual de les

organitzacions territorials del Partit estroba pràcticament consolidada amb larecent celebració de les assemblees defederació al Barcelonès Nord, a la Ribera-Térra Alta i al Garraf. Amb això totes lesfederacions del PSC (PSC-PSOE) han elegitels seus òrgans de direcció: executiva,consell, comissió de conflictes i de controlfinancer. Únicament les tres noves fede-racions de l'Alt Pifineu (XIX, XXII i XXIII)que van quedar constituïdes en el recent-ment celebrat Consell Nacional no hanelegit encara la seva direcció.

Per altra banda, contràriament al que và-rem informar en el darrer número de L'OPI-NlO, la comarca del Priorat no s'ha incor-porat a la federació XVII, tal com propo-sava el Consell Nacional, sinó que aquestaintegració està pendent de la resolucióque prenguin els militants d'aquella co-marca.

Primera agrupació socialistaa la Conca de Barberà

El passat dia 8, a Montblanc, es celebràl'assemblea constituient de l'agrupacióPSC de la Conca de Barberà, en la qual

s'elegí la seva executiva local; és dóna elcas que és aquesta la primera vegada quela comarca de la Conca té una agrupaciósocialista pròpia. Fins ara els militantsde la Conca de Barberà estaven agrupatsen una organització única amb els del'Alt Camp, fins que han decidit constituir-seen agrupació pròpia, dins de la federacióXIV del Partit.

També en els darrers dies s'han cons-tituït noves agrupacions en el si de lesfederacions del PSC (PSC-PSOE), entreelles l'agrupació socialista d'Alcanar i lad'Argentona.

A Vic, la nova federació de la comarcad'Osona celebrà el seu neixement amb unacostellada, el passat dia dos, amb l'assis-tència dels parlamentaris catalans MartaMata, Joan Cornudella i Esteve Tomàs.

Política municipal, a debat

Els batlles i regidors socialistes de lescomarques del Baix Ebre i el Montsià (fe-deració XVI) s'han reunit a l'ermita de laPietat d'Ulldecona amb els membres deles executives de les agrupacions d'aquellazona, per tractar diversos problemes de

tipus municipals, entre els quals destacàla relació entre les minories socialistesals ajuntaments i les agrupacions del PSCa cada vila i la situació dels pactes degovern municipal. A terme de la reunió esva celebrar un dinar de germanor en elqual hi participaren més de cent militantsde la federació.

La secretaria nacional de política muni-cipal convocà el passat dia 8 una reunióde responsables de municipal de cadas-cuna de les federacions del Partit, amb elsmembres de la comissió permanent depolítica municipal del PSC. El tema atractar va ser la resolució que sobre polí-tica municipal es va fer en el Consell Na-cional celebrat el passat dia 23 d'octubre.Problemes d'organització degut a la cons-titució recent de les federacions i proble-mes d'altres tipus van provocar que l'as-sistència de secretaris de federació fosmolt minsa. La Secretaria Nacional téprevist convocar un cop al mes els secre-taris de Municipal de federacions per talde tractar puntualment tots els temes quefacin referència a la política socialista afer als municipis. Hom espera que l'assis-tència a les properes convocatòries siguimés nodrida, salvats tots/é1sf*pró"blemes

«7

^

L'Opinió Socialista/23 Quinzena de novembre 1980

d'aquesta primera que s'hé®elebrat.

'Ò v« OOCUttWHC«.Q _

^ J/

Ep! Ja sousubscriptorsde L'OPINIÓ

SOCIALISTA? L'OPINIÓsocialista

Es quinzenal i usinforma de tot allò

que, com asocialistes, us

interessa...

La lluitaquotidiana de

la dona.

Esser socialistatambé vol dir

llegir socialista.

Subscriu-te aL'OPINIO

SOCIALISTAi porta'ns tambéla subscripció d'uncompany de lafeina o bé d'un

veí...

Tractem temesd'abast internacional,

la vida sindical, lanostra tasca alsajuntaments.

Entrevistes ambcompanys de dinsi de fora del partit...

Hi trobareutambé

informacióconfidencial

(sssht...)

Poc a poc hoanirem fentmillor amb la

vostracol·laboració

car:

No T'ho pensis més.

Jo mateix t'hoportaré a casa.

LOPINIO SUBSCRIPCIÓI

í socialista Ouota d'ajut: 2,œoAnual : 8(X) pessetes. Estranger: l.OOOptcs* I

!££ pessetes.

Av. Francesc Cambó, 21 - 4art. 1 a - BARCELONA (3)

Nom i cognomsAd recaPoblac'io D.P -,

Forma de pagament. Taló bancari, o domiciliacióbancària.

1