Lurdes Martínez Mínguez Josep Rota Iglesias Montserrat ... · Bailèn, 5 - 08010 Barcelona Tel.:...

Lurdes Martínez MínguezJosep Rota Iglesias

Montserrat Anton Rosera(coords.)

Psicomotricitat,escola i currículum

Títol: Psicomotricitat, escola i currículum

Primera edició: maig de 2017

© Lurdes Martínez Mínguez, Josep Rota Iglesias i Montserrat Anton Rosera (coords.)

© D’aquesta edició: Ediciones OCTAEDRO, S.L.

Bailèn, 5 - 08010 Barcelona Tel.: 93 246 40 02 - Fax: 93 231 18 68 www.octaedro.com - [email protected]

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització del seus titulars, llevat de les excepcions previstes a la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

© Foto de coberta: Laura Moya Prados (composició feta pels estudiants del 14è Postgrau en Desenvolupament Psicomotor de 0 a 8 anys de la UAB).

ISBN: 978-84-9921-921-9Dipòsit legal: 10.640-2017

Disseny i producció: Ediciones Octaedro

Impressió: Ulzama

Imprès a la UE - Printed in UE

Introducció

El treball que aquí es presenta és fruit d’una feina de llarg recorregut realit-zada per un ampli ventall de professionals amb realitats laborals diferents i amb el comú denominador que situen la Psicomotricitat en el cor de la seva actuació amb relació a l’acompanyament dels infants, les seves famílies i els professionals dels centres on es realitza la seva tasca quotidiana.

Actualment aquest col·lectiu està integrat en el Grup de Recerca en Edu-cació Psicomotriu, reconegut com a grup de recerca emergent l’any 2014 per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de Catalunya (AGAUR). Aquest equip d’investigadors formava part del Grup de Recerca en Desen-volupament Psicomotor de la Universitat Autònoma de Barcelona des de l’any 2006, que alhora era continuïtat d’un grup de reflexió al voltant de les rela cions entre desenvolupament i psicomotricitat que va conduir a l’organit-zació del Postgrau de Desenvolupament Psicomotor de 0 a 8 anys, amb 13 edicions ja realitzades, i de les Jornades de Reflexió: Psicomotricitat i Escola, que, amb una freqüència bianual, ha celebrat 8 edicions.

Des del punt de vista psicomotor, entenem que el treball educatiu té la funció de crear les condicions necessàries per al desenvolupament integral de cada individu dins del grup en el que es troba immers; un context educatiu on quedin palesos uns criteris de respecte a la globalitat, a la individualitat, a la diversitat i a la significació dels aprenentatges.

Partim també de la idea que cal crear, durant l’etapa d’educació infantil i com a mínim el primer cicle de primària, un entorn educatiu que permeti a l’infant prendre consciència de sí mateix a partir de sensacions, percepcions i experiències. És en aquest entorn educador que s’han de proposar activitats a partir dels interessos dels infants, amb accions i produccions que recullin les seves vivències, partint del joc com a eina essencial d’aprenentatge i res-pectant sempre el seu nivell de creixement afectiu i cognitiu.

Tot aquest plantejament és indispensable perquè els infants desenvolupin el plaer de comunicar, de crear i de pensar, plaers que, transformats en ob-

7

jectius, són prioritaris en tota pràctica educativa, pensada en un marc que garanteixi la seguretat afectiva i la maduració psicològica de l’infant.

El material que dóna peu al treball que ara es presenta es va iniciar el curs 2011-2012, amb una investigació sistematitzada sobre «l’observació», que va culminar en l’organització de les VI Jornades de la UAB Psicomotricitat i Escola, l’any 2012. En aquestes jornades es van exposar i desenvolupar els resultats de la recerca realitzada i, en forma de tallers, els temes treballats durant aquell estudi.

Va ser al curs 2012-2013 que es va iniciar la recerca sobre «Psicomotricitat i Currículum». La raó principal per a aquesta elecció va ser la incorporació «de fet» de la psicomotricitat en la dinàmica de moltes escoles, posant en evidència que aquesta disciplina es troba immersa cada cop més en els pro-jectes educatius, pel que suposa de coherència en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels infants.

Per desenvolupar el treball que es presenta en aquesta publicació, s’han pres com a referència i guia els darrers currículums i orientacions vigents marcats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, tant per als dos cicles de l’etapa d’educació infantil com per al primer cicle d’educació primària, refet aquest d’acord a les noves indicacions de la Llei d’Educació vigent (MEC, 2013).

En el capítol 1 es fa un repàs molt breu de les característiques més relle-vants en el desenvolupament dels infants d’aquestes edats.

Les bases teòriques que fonamenten l’educació psicomotriu que l’equip de recerca ha utilitzat com a referència es troben recollides en el capítol 2, on també s’exposen els plantejaments metodològics que poden servir per enfo-car les activitats psicomotrius amb els infants de les edats estudiades.

En el capítol 3 s’analitzen els currículums dels dos cicles d’educació infan-til i el que correspon al primer cicle d’educació primària. Es ressalten, des de l’òptica psicomotriu abans exposada, totes les frases i enunciats referits a les capacitats a assolir en finalitzar l’etapa d’educació infantil, en el primer cas; en el segon, en el cicle inicial, es destrien, des de la mateixa òptica psicomo-triu, totes les frases referides i agrupades al voltant de les competències que aniran conquerint en tota l’etapa d’educació primària i que posen ja les seves bases en aquesta edat (6-8 anys).

El capítol 4 té una mateixa estructura per als tres cicles: 0-3, 3-6 i 6-8. Primer es destaquen les paraules més presents en el currículum del cicle. A continuació es presenten frases i fragments amb il·lustracions de fotografies per relacionar psicomotricitat i currículum. Per últim, s’exposen exemples

PSICOMOTRICITAT, ESCOLA I CURRÍCULUM8

4 La psicomotricitat en el currículum d’educació infantil i cicle inicial de l’educació primària

La intenció d’aquest capítol és la de continuar analitzant l’estreta relació que existeix entre alguns continguts que presenta el currículum i els que sorgei-xen a l’espai de psicomotricitat. De cada objectiu, capacitat i competència que es treballen a 0-3, 3-6 i 6-8 respectivament, s’han escollit uns frag-ments en què es fa evident aquesta relació. Per fer-ho entenedor, es presenten aquests fragments acompanyats d’imatges de situacions extretes de sessions de psicomotricitat.

Aquest capítol s’estructura en tres apartats, un per a cadascun dels cicles estudiats. I cadascun d’ells consta alhora de tres parts. Per començar, es pre-senta un núvol de paraules construït segons la major presència dels termes en els currículums estudiats; queda patent la relació entre els termes i la psicomotricitat. A continuació es mostren els fragments curriculars selecci-onats anteriorment, acompanyats d’imatges que els il·lustren. Per acabar es presenten dues sessions de psicomotricitat com a exemple pràctic de la relació entre la psicomotricitat i els diferents elements curriculars.

73

4.1. Currículum 0-3 anys i psicomotricitat

75

Objectiu 1 Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments.

Fragments del currículum il·lustrats amb imatges

Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateix i de les altres persones.


En el primer cicle d’educació infantil s’han de tenir presents els processos de coneixement

i domini del propi cos i d’individualització.

Una vinculació afectiva per part de les persones educadores i un entorn acollidor faran que els infants tinguin confiança i se sentin atesos i ben acollits, i afavoriran un desenvolupament progressiu de manera adequada.

774. La psicomotricitat en el currículum d’educació infantil i cicle inicial de l’educació primària

Fragments del currículum il·lustrats amb imatges

Cal acollir-los i acceptar-los íntegrament amb estima, conèixer-los i comprendre’ls des del respecte i l’afectivitat, i assegurar les relacions de confiança i la creació de vincles amb les persones adultes i els companys i companyes propers.

Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com a mitjà d’expressió i comunicació.


Identificació com a persona, coneixement d’algunes característiques personals pròpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu.


SESSIÓ 1

Objectiu 5 Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús d’objectes i l’orien tació de l’espai quotidià.

ESPAI L’espai aula o la sala de psicomotricitat. EDAT 1-2 anys. DURADA 45-60 min.

MATERIAL

Fix:

� Estructura de fusta en dos nivells, que compta amb unes escales amb baranes i una plataforma, en el centre de la qual hi ha un espai rectangular envoltat de baranes amb uns coixins a mida. En un dels extrems hi ha un tobogan. A la part de sota es pot entrar per diferents entrades per les quals s’accedeix a l’interior de l’estructura.

� Espatlleres.

� Estructures de fusta , en forma d’arc i qua-drat, tobogan.

� Mirall en tota la paret d’una part de la sala.

� Gronxador de roba.

Mòbil:

� Tatamis, blocs d’escuma rectangulars, esca-les, rampes, gronxadors d’escuma.

� Caixes de diferents tamanys.

Manipulable:

� Cistella amb robes de diferents textures i colors.

� Cistella amb peluixs.

� Cistella amb pilotes petites.

Fragments del Currículum

• El cos dels infants és el motor de la seva ac-ció i a la vegada acumula tota la seva experi-ència. L’acció motriu i la percepció sensorial es coordinen per aportar coneixement sobre el propi cos, el dels altres i de l’entorn en ge-neral.

• Cal condicionar uns espais on els infants pu-guin explorar les seves possibilitats motrius. Amb el moviment posen en relació els espais i els objectes, mesures, desnivells, construc-cions, possibilitant el coneixement de les pri-meres nocions espacials i temporals.

• Cal acollir i propiciar les possibilitats expres-sives del cos, tant des de la quotidianitat com des de les propostes dedicades a fo-mentar el llenguatge corporal, bàsic per a les

relacions intrapersonals com interpersonals. El cos és també la nostra eina de relació.

• L’expressivitat del cos s’arrela en l’experiència emocional. Les emocions se situen en la base de la descoberta d’un mateix i dels altres.

• La psicomotricitat entesa des del desenvo-lupament de l’infant integra totes les seves dimensions i la psicomotricitat com a forma metodològica d’intervenció es relaciona amb totes les àrees d’experiència. En aquesta ac-tivitat psicomotriu, els jocs de falda, els de maternatge, d’exploració i el simbòlic han d’ocupar un lloc important. És fonamental dissenyar un espai i preveure un temps per-què l’activitat sigui possible.

Exemples de SESSIONS

PRÀCTIQUES


Acompanyament

La psicomotricista és la tutora del grup i és l’encarregada d’organitzar l’espai de forma se-gura, ajustant-lo a l’edat i al moment maduratiu dels infants. La seva presència assegura-dora té la funció d’acompanyar i respectar el joc i l’acció de l’infant sense envair-lo. Ha de garantir la seguretat en la disposició de l’espai i materials, per garantir la seguretat física i afectiva dels petits al llarg de la sessió. Ha de garantir la seguretat material i afectiva de tot el grup durant tota la sessió, a través de tenir una mirada perifèrica.

1. AcollidA / rituAl d’entrAdAEl primer moment individual i de re-coneixement es realitza durant la pre-paració a l’activitat. Treure’s les sabates i posar-se els mitjons antilliscants o anar descalç; la psicomotricista ajusta la seva intervenció al moment evolutiu de cada infant. Aquest moment tam-bé ajuda a la criatura a anticipar-se a l’activitat.

A la sala, una vegada que tots els infants estan a l’espai dels rituals, es pica de mans, es visualitza l’espai i, al senyal d’1-2-3, els infants surten a explorar i experimentar l’espai i els materials.


2. impulsivitAt / explosió / descàrregAInicien amb emoció l’entrada a l’es-pai sensoriomotor, on cada infant, a partir del seu propi desig, investiga els materials.

3. ActivitAt motriu espontà-niA / pArt principAl Cada infant experimenta les sensa-cions del propi cos a través de les di-ferents accions, com empènyer, pres-sionar, girar, balancejar-se, equilibris i desequilibris, jocs que tenen com a base l’alternança o experimentar con-trastos a través de les seves accions. Els adults que intervenen els ajuden a organitzar les seves accions, com entrar i sortir, pujar i baixar, desa-parèixer i aparèixer, tapar i destapar, omplir i buidar, dispersar i acumular, llançar, desordenar. Aquests són uns esquemes d’acció primaris, que estan a la base de la construcció de la prò-pia identitat.


PRÀCTIQUES


També s’afavoreixen els jocs de maternatge i presimbòlics, que faciliten el propi reconeixement i aporten seguretat i contenció. Aquests jocs són els d’embolcallar, balancejar, contenir corporalment, arrossegar amb una roba, aparèixer i desaparèixer de la mirada de l’adult i dels altres companys i com-panyes...

4. distAnciAment / relAxA-ment / tornAdA A lA cAlmAAquest moment s’afavoreix aprofitant la baixada d’energia dels infants. A través de l’escolta i disponibilitat, els adults s’adonen del moment de co-mençar a recollir alguns dels mate-rials, com per exemple les robes i els peluixos. Aquesta acció, juntament amb l’avís que el temps s’està aca-


bant, ajuda a anticipar-se al moment final. Abans d’anar a l’espai del ritu-al de sortida, es convida els infants que recullin una part dels materials que han utilitzat, les peces petites; per això disposem de cistelles on és fàcil classificar els materials, sempre acompanyant-los en aquest procés.

5. recull de lA sessió: llenguAtge i representAció gràficA i plàsticA En aquesta edat normalment no es proposa cap representació plàstica, ja

que l’infant es representa durant tota la sessió a través del cos i no és capaç de fer-ho a través de l’expressió plàstica.

6. comiAt / tAncAment / rituAl de sortidAEs tanca la sessió proposant un agru-pament dels infants, i cantant una cançó coneguda per tot el grup.

7. AvAluAció / observAcióL’avaluació es pot fer a través de la gravació de la sessió i, al finalitzar-la, es fa l’anàlisi d’aquesta utilitzant una graella, on es registren els aspectes generals de la sessió i també alguns aspectes particulars de cada infant.

L’objectiu que tenen els registres de la sessió, és el de poder adonar-se de la seva dinàmica general i de l’evolució que van fent els infants del grup al llarg del curs. A través d’aquestes observacions, es poden anar modificant també les propostes de cada sessió.


PRÀCTIQUES


Sobre els autors

Aquest llibre ha estat fruit del treball de molts anys de reflexió i anàlisi dels i les components del grup de recerca en educació psicomotriu de la Universitat Autònoma de Barcelona, composat per mestres d’escola en actiu, professorat universitari i professionals de l’àmbit en institucions públiques i privades.

Coordinadors

Lurdes Martínez MínguezMestra, psicomotricista, especialista d’Educació Física i doctora en Ciències de l’Educació. Professora del Departament de Didàctica de l’Expressió Mu-sical, Plàstica i Corporal, coordinadora del Grup de Recerca en Educació Psicomotriu, del Postgrau en Desenvolupament Psicomotor de 0 a 8 anys i de l’especialitat d’Art, Cos i Moviment del Màster Universitari de Recerca en Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Josep Rota IglesiasPsicòleg, psicomotricista i director del CEE Vilajoana (1985-2011). Formador de psicomotricistes. Investigador del Grup de Recerca en Educació Psicomo-triu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Supervisor de professionals psicomotricistes. Autor de llibres i articles relacionats amb la psicomotricitat.

Montserrat Anton RoseraMestra d’Educació Infantil, psicomotricista i doctora en Ciències de l’Edu-cació. Professora jubilada del Departament de Didàctica de l’Expressió Mu-sical, Plàstica i Corporal. Ha impartit classes de formació inicial i formació del professorat en temes relacionats amb la psicomotricitat. Investigadora del Grup de Recerca en Educació Psicomotriu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autora de llibres i articles relacionats amb la psicomotricitat i l’educació infantil.

163

Col·laboradors

Montserrat CastellàMestra d’educació infantil i psicomotricista. Creadora del programa «Ani-ma’t, juga amb ells». Tutora i professora del Postgrau de Desenvolupament Psicomotor de 0 a 8 anys de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), formadora de l’Associació per l’Expressió i la Comunicació (AEC) i col·labo-radora en altres universitats.

Marta CollMestra d’educació física i psicomotricista.

Xavi ForcadellPsicomotricista, mestre d’educació física, doctor. Professor associat a la UAB, tutor i professor del Postgrau de Desenvolupament Psicomotor de 0 a 8 anys d’aquesta universitat. Professor del Màster Internacional en Educació i Terà-pia Psicomotriu de la Universitat Rovira i Virgili.

Teresa GodallMestra, pedagoga. Professora de la Universitat de Barcelona, especialista en desenvolupament psicomotor, expressió corporal i en el desenvolupament de la motricitat global i autònoma des de la perspectiva d’Emmi Pikler. Assesso-ra en centres d’educació infantil (0-3) i d’infantil i primària (3-12).

Gemma HerasMestra i psicomotricista.

Manel LlechaMestre i psicomotricista.

Carme LópezMestra i psicomotricista.

Sara ManchadoMestra i psicomotricista. Tutora del Postgrau de Desenvolupament Psico-motor de 0 a 8 anys de la UAB i docent de l’Associació per l’Expressió i la Comunicació (AEC).


Laura MoyaMestra, psicomotricista i psicopedagoga. Personal investigador en formació del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la UAB.

Carol NievaMestra d’educació física i psicomotricista. Doctora. Professora associada de la UAB. Docent de l’especialitat d’Art, Cos i Moviment del Màster de Recerca en Educació en aquesta universitat.

Maria del Mar PérezMestra, psicomotricista, professora associada i docent del Postgrau de Desen-volupament Psicomotor de 0 a 8 anys de la UAB.

Dolors RoviraMestra, psicomotricista terapeuta i tutora del Postgrau de Desenvolupament Psicomotor de 0 a 8 anys de la UAB.

Carme SánchezMestra d’educació infantil, psicomotricista i professora del Postgrau de Desenvolupament Psicomotor de 0 a 8 anys de la UAB.

Pia VivancoMestra d’educació física, psicomotricista i membre del grup de formadors i investigació en metodologies globalitzadores, estratègies cooperatives i ava-luació formativa en educació física.

Iolanda VivesPsicòloga sanitària, terapeuta psicomotriu, formadora AEC-ASEFOP, pro-fessora associada de la Universitat de Barcelona, professora del Postgrau de Desenvolupament Psicomotor de 0-8 anys de la UAB.

165Sobre els autors

Agraïments

El llibre inclou fotografies que il·lustren el text i que permeten identificar millor allò que es vol exposar. Volem donar les gràcies als infants, les famílies i els i les professionals dels centres que ho han fet possible:

• Escola Bressol Gespa (Bellaterra, Cerdanyola del Vallès)• Escola Pit Roig (Barcelona)• Escola El Passeig (L’Hospitalet de Llobregat)• Escola Mestre Pla (Castellar del Vallès)• Escola Dovella (Barcelona)• Escola Tiana de la Riba (Ripollet)• Escola Fructuós Gelabert (Barcelona)• Escola Can Fabra (Barcelona)• Escola Mare de Déu del Toro (Es Mercadal, Menorca)

A tothom, moltes gràcies!

167

Índex

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1 . Breu presentació de les característiques generals dels infants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

1.1. Etapes del desenvolupament psicomotor . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

1.1.1. Etapa del «cos viscut» (0-3 anys) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

1.1.2. Etapa del «cos percebut» (3-6 anys). . . . . . . . . . . . . . . . 13

1.1.3. Etapa del «cos representat» (7-12 anys) . . . . . . . . . . . . . 14

2 . Bases teòriques que fonamenten la psicomotricitat . . . . . . . . . . . 17

2.1. El terme psicomotricitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

2.2. La psicomotricitat com a eina d’aprenentatge. . . . . . . . . . . . . 19

2.2.1. Metodologia i eixos teòrics que fonamenten la psicomotricitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

2.2.2. El joc en el currículum. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

2.2.3. L’observació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

3 . El currículum basat en capacitats i competències . . . . . . . . . . . . . 35

3.1. El currículum escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

3.2. Currículums oficials de referència a Catalunya. . . . . . . . . . . . 36

3.3. Competències, capacitats i objectius del currículum. . . . . . . . 38

3.4. Relació entre els diferents àmbits de desenvolupament i el currículum d’educació infantil i primària . . . . . . . . . . . . . . . . 44

3.4.1. Relació entre objectius, capacitats, competències i els àmbits de desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

169

3.4.2. Relació entre els àmbits de desenvolupament i el currículum 0-3 i 3-6 anys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

3.4.3. Relació entre els àmbits de desenvolupament i el currículum 3-6 i 6-8 anys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

3.5. L’acompanyament dels adults als infants en el currículum d’educació infantil i primària. . . . . . . . . . . . 68

3.5.1. Currículum de 0 a 3 anys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69



4 . La psicomotricitat en el currículum d’educació infantil i cicle inicial de l’educació primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

4.1. Currículum 0-3 anys i psicomotricitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75Fragments del currículum il·lustrats amb imatges. . . . . . . . . . 76Exemples de sessions pràctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98



Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159

Sobre els autors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163Coordinadors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163Col·laboradors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164

Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167


Lurdes Martínez Mínguez Josep Rota Iglesias Montserrat ... · Bailèn, 5 - 08010 Barcelona Tel.:...

Documents

Transcript of Lurdes Martínez Mínguez Josep Rota Iglesias Montserrat ... · Bailèn, 5 - 08010 Barcelona Tel.:...