ANY 1". NÚM. 19 BARCELONA: DIJOUS 19 DE JANER DE 1899 EDICIÓ D E L V E S P R E D I A R I C A T A L À D' A V I S O S , N O T I C I A S Y ANUNCIS

Administració: Rambla de las Flors, 25.—Telófono 152.—Apartat 52 PREUS DE S Ü S C R I P C 1 Ó

* 1tdlci4del m«t1. . 1 , . | Pura il' BSTANYA.. Taqnet de VIN-TICIÍTCH NI S I E R 0 3 .

4 ftat. trlmixer· 9 > •

T3 còDtim» ^ J í ^ ^ ' í ^ f l ï ' A l ^ * 3 . ? r.í.0,U?* f P' ·o· íonToncionml . . Ter 1' «dioió d.l vMpr. •' w lm·tw.

Anunci* d o l dia • a s t Cfexot, rojr j mArlr», y 6 « o t a s ? I Ï . O c n s a s a y Mart», m^rtrea.

Bant ds damà: S u u U r"ahi«, Papa. j Hrhns·.ík. on>i:à, màrtic- , r B m s a I·'ii·tuqola, «UroM. Quaranta h o r a c C o n t l n ú a a · a 1« ijl···i» .1» la • ü» D t a d»!» Dolor*, Uauaufleta. H' • i i p n · · à

do* a e a m d a vniOdelDal i j ta n t a r r a 4 do» nanrin d* I U d* l i t a r d a . - D a m à acabatin «n la pròpia ielrala.

Cort d» Marta: F a la Tiulta * la Vara da TUn . M Rotar, t aanl Cvirat A b» llontrilon F/n •aosa..—Oamli A la l l ar* do Daa da la Duia, aa la tapolla da .Maraàt. A d* la Copacabaua A Saota Uúuica.

X A K a o a d" aTny: E i JeSabt C.tan'. tey y u i r t r a . L a da i»mL, a> dal* « a a n TmV.lt y Cab*»-tl&, mArirr •.

Observatori meteorológich de la Universitat.—D." E. Lozano.—19 jacer. Boraa d* obaerrao ló . — B mati; U da l a tur ! « . - B a r 6 m a t r o A O y al nlroU « a l m a r . - : » * * :

T8SS0.—TaBparataraa.—UAximn·: iVlaoI; 15-3 «ombra.—ïllnlma: l ' i r a t ; S'Oaonibra.—Tannimatxa Upa: II 0; IB-6."PlaJa • B S A h o r · a — M i I I n a t r B · : O i n . - A y c n a avaporada aa 34 hor»».—<rOC. 1'».— Or ama d- kamltat. -<v3 :. T l ' L - VamU. — Dlraeeid: OXO.; OSO.—Valooitat par 1" 2-?: 78-— Xats t Cal • a i . - X u r a l ^ n . - C l a M a i Cnoi. ihraraa ; Caiu.-Cantitat: («); O L - O b í a r v a í l d n » . - V a r i a b l e .

Sortida dal Bol, ' li. M !»•— ' « a t a . t h. i : t . - B « T t l d a da U n a a . 10 b. fc n>. - » o « » , 1 b. 4 m.

APROFITIN J. MJIRSANS ROF.-Valors y cupóns

B a m b l a de Canale tas , 2 S'admeten Cubaa, emissió 1890 y Obligaoióna 8 per 100 Frana». emissió 1878, pera

afegirloshi la corresponent folla de cupons.

LA OCASIÓ de poder adquirir CCADUOS i qual­sevol pren, OBJECTES D ' ART j enadros al oli eri-gincla de renomenats artiatas.

Ú L T I M S D I A S D E L I Q U I D A C I Ó per tancament dol SALÓ DE VENDAS y acabament del comera. PORTAFEERISSA, 8 jjCJsng'as ver i ta t ! ! [ jOcasió igual no t o r n a r à à prasentarseü

O C RAMBLA DEL CENTRO O C LÚ MASCARÓ Y COMAS L \3 R E L L O T J E S U ™ * ™ ™ ™ i ' S Z > % l l 4 DUROS

ANELLS D' OR DE L L E 7 DESDE 2 PESSETAS RELLOTJES D' ACER Y NIKEL À PREUS FABULOSAMENT BARATOS

G R A N N O V E T A T en articles xapats d' or d'un gust delicat y baratíssims.

CHAMPAGHE CODORNIU MEDALLA D'OR EN LA EXPOSICIÓ D'ANVERS

Demanis en los Colmadoa, ülíramarins, Fondas y Rostanrants LVMEN Bec d ' Sncandescencia pe ' i Gas

L ' únich qne dona ona llum molt brillant senea tons més ó menoa rerdosos ó pilits. Llam rceeda qtie no fatiga la vista ni deprimeix lo sistema nerviós. Dona gran relleu y el verdader color als objectes; no fa fum, ni olor.

Potencia lumínica 100 bujías GASTO: L a meitat del d' un bec ordinari i J L W - í A X r f t * JL A. J . w A t t - t W V * . W» A V * *•* \ J J L * -**AA. fc_* .X ±

Pròpia ab la seva gran irradiació per los g r a u B eatablimouts y els grans locals.

3SPATX. - Claris, 46 y 48, baixos. - BARCELONA

Disp k t t a t t - Casa seria, roco-« • • • « • w » mauablo per sa

netedat y son tracte, verament familiar, solicita nn 6 dos joves à tot estar. Prens re­lativament oconomicha. Esondillers, 48, 3»»

MOTORS DE GAS unats, bons y barates, se'n venen «lesde mitj cavall de íorsa, fins à 15 cavalls. La persona que'n necessiti algun pot dirigirse à F. P.—CARRER DIPCTACIÓ, 21B, 1."

REFORMA DE L L E T R A PEB LO CAL·lOBAFO

« R . S E R R A * Carrer del Call. 2 8 , 3 . « r

C n una casa particular se desitja un se-" nyor do caricler. com do familia.— Oi Peü-itsol, 11, lletería.

— — — ^ ^ • • • g g ^ ^ g

La solució Silvela-Polavieja

H i ha moltaa COSBB & Espanya quo fan pudor de mort; falta no me» qui tinga prou pi t per» entorrarlas.

Mentres vivia cn Cànovas, en Silvela anava marcant los defectes do la polí­tica tradicional espanyola y anava pre­dicant d' ací y d' allà bonàs doctrines, incomplertau, deficient», borrosas, pero que podrian pondres com & primer pas en lo bon camí. Parlava do descentrali-sació y regionalisme, axecava bandera ^b son projecte de Uey regional y tirava de dret contra '1 caciquisme.

En moments de panich ben fundat, un general, en Polavieja, seguint consells de bon amunt, parla també contra 'Is partits y Ms caciques, retreu canteriea-«nons iroprescindibk·s, se decanta à la desctíctraliBació y li us concreta, respoc-U de Catalunya, alguns propòsits ou Kentit autonomista.

Importants pervonalitals de Catalu­nya ban trevallat ab èxit pera ajuntar I ' home de las promosas j a oblidmdas d' ahir ab l ' home de IBS promeBae d'avny,

al que prometia ab vistas d la quefa-tura del partit y al que promet ab vis-tas à institucions amenassadas. La unió es ja uu fet.

Jles la coalició Silvela-Polavieja, te perfecta idoa de la feyna quo ha de em-pendre? podrú feria? voldrà feria?

Reconexém la recta intenció dels nos­tres competricia quo moguts d- aspira-cións geuorosas han trevallat aquest afer y ab la mirada li.va ab lo i n t e r é B de Catalunya seguexen trevallanthi, més nosaltres a l dirne lu que en pensémhem de forho prenent per base no documenta privats per autorisats quo sigan, siuo 1' acta p ú b l i c a de la unió. oxó es, lo dis­curs de on Silvela explícitament aceptat per en Polavieja.

• a En Silvela 's presenta on aquest dis­

curs, en quan à solucións poli»ica», més atenuat, avuy, després de la unió ab cn Polavieja, que avans quan brandava l* arma dol regionalisme sobro lo cnp de 'n Cànovas del Castillo.

La impreiió no pot ser més desfavo­rable.

Quan Espanya acaba de rebre una sotragada qne ha enderrocat por sem­pre més lo seu poder colonial, ^uau v» escampantse per tots sos pobles y ciu­tats com nna enada de dolor la deaferra dols exèrcits poderosos de Cub» y F i l i ­pina*, quan la inmensitat dels deutes contreta piya fina à xifras qne esga-rrifan, P home qne aspira i governar parla devant del pahia.

Y ou aquest moment solemnissim cn que 's juga la eort de la seva pàtria y la del Estat Espanyol quo la encarna, en comptes de trovar en ell al ciutadé patriota, ensenyat per las darreras ex-peritneias, senyalant bon alt y bon clor laa causas de la catàstrofe y cercant fon do, ben fondo, las milloras, nos trobém devant del quefe do partit, del patró de uns bandiria política, del r e t e h de t r i

bu at-mita, atent per sobro do tot al in ­t e r è s dels BCUH c l i en t s , parlant por o l i s , pensant ab ella y referint à n- ells tots los seus p r o p ò s i t s y paraulas.

Faltava 1* home que 'n aquesta ^cris is d i g u é s la p a r a u l a s a l v a d o r a y 'ns s u r t 1' advoca t r e t ó r i c h de s e m p r e , lf home de l a s nebulos i tats y mitjaa t in tas . Ca­l i a 1' home que p a r l é s & tot lo poble, y ell p a r l a al p a r t i t . No p lora la p è r d u a do Cuba y Filipinas ni la del poder mi­litar y 'is t r e s o r s d ' Espanya, BÏno l a de 'n Cos-Gayóu, del m a r q u è s do Cubas y d e m é s p r o c e r s de la colla: cn la s i t u a ­c i ó del pahiK no hi sab veure més qno u n estat de deaconfiansa e n v e r s als po-l i t i c h s , d^pretsin del rtndmenf nacio­nal; c erca las cunsaa dol desastro y no 'n trova d ' altre quo la inopt i tut do ' n Sagasta:descubreixeDlo c a c i q u i s m e una for sa de g o v e r n a v u y insus t i tu ib le ; d© las Corts no sab lo vici d ' o r i g e n ni lo son d i v o r c i del poble, sino quo han de d i so ldrcs p e r a fer Uoch à u u a s a l t r e s , compostas d ' a m i c h s seus , e l eg idas pela e s c i c h a ab los proced iments de s e m p r e y é n c a r r e g a d a s d e t r a d u b i r o u l l e y s lo pro­g r a m a de la r e g e n e r a c i ó .

En moments de p é u i c h h a v i a e n t r e -v i t t la s o l u c i ó s a l v a d u r a . DesJo a q u e s t c e n t r e d' Espanya axeca t eu la so l i tu t de las e s tepas cas ta l lanaB, h a v i a vist a r r e d o s s a d a i als Pirineus, vitri as re­gions p lenas d o n o r g í a s y havia com­p r é s que no m é s o l las podiau e t n r a r la d e s c o m p o s i c i ó final.

Blóa cal v a l o r p e r a Bobrepoaarse nl medi, p e r a desafiar l a hos t i l i ta t t r a d i ­c i o n a l del Estat e spanyo l & tota idea de r e f o r m a , p o r a r o m p r e ab tots los q u e v i h a e n dels abusos , y aquest v a l o r H f a l t a . Te al sou dovout uls caps de fey­n a de la obra d' e x p l o t a c i ó a d m i n i s t r a t i ­v a , los quo s' han dat à n' ell y d' e l l es-peran lo pa de cada dia; va d p a r l a r y uo gosa; comensa y lot aegui t tors la idea y la doxata .

Del pa de l s espanyols, més quo m è s del pa dels c a t a l a n s , p e r q u è ha de cuy-d a r s e n ? Ja 'ns te & punt un gruu miuis-tro que 's frisa pera for la l'eyna d' es-t i r a c o r d e t a s de l poble, 1' home que la c o l l a desi t ja y n e c e s s i t a , ben capi» pera vigorlzar lo$ ingresos, A 11 de que « a y aiga buyda la menjadora : en Fernàndc*. Yillaverde, grou h l sondis ta & l a e spa­n y o l a , axó es, mestre consumat en l 'art de donar clatticidad al ímpueulo v a l d a -ment siga fent tirotas do la pe l l del con-tr ibuyent .

• * Aquexos CUSBOS morts quo empestau

la v i d a p ú b l i c a no 'Is e n t e r r a r a n l a gont d' a l l i dal t . Son trossos do la s e v a àni­ms, son organi smeB do la Beva persona­l i t a t n a c i o n a l , y s' o n t r e t i n d r à n ab gal-v a n i s a c i ó n s e s t è r i l s Uns qne tot, tot , s i ­ga cadavre ."

ESBICIC P R A T D K L A R I B A .

Notas pollticas Fera qné serveixen

los diputats En tots los diaris hem llegit un tele­

grama, fent à sabor que lo Govern de S. M. ha concodít lo títol do ciutat i la vila de Sueca.

Nosaltres hem dit desseguida:—Axó es cosa d' en Mencheta!

Y 'ns agradaria de saberho pe '1 cert, perquè si no foa errada nostra «nposi-ció, aquest gran exemple donat pe ' I director del Cícro 'ns serviria pera ou-cararnoa ab la gran colla dels desen­ganyats y escèptichs eu política, d i -hentlos:

— ( l i - veyeu si serveixen pera alguna cosa los diputats, Uut BÍ son citnero* com no?

La trabeta del centralisme Lo senyor Sard, vocal delegat do la

Diputació provincial cu la Junta d'

DhtMl dol port. í-n la última sessió d o la l ' iputació, donà compte nin seus com-|>B)iys d ' una proposició que pensa pr«-ifutar K d i t a Junt» A' Obros, encami­nada à p r o B u r o r qne lo port de Barce-•jnua ofereixi a l comers vontatjas que i r a no g' hi trovon, y qniua falta ex-plica quo vagin à altrf s ports eatrau-jt-rn, moltas embarcacións y molta e ú -rrvga quo vindria al nostre.

Com qne lo proposat por lo senyor Sard, va verdadertment al gra, l a Di­putació 1' a p l a u d í y prometé trevallar pera qne, per l a adopció do la mateixa, sian l o g r a t i i los imp<Tia i i t s beneficis que 'n trauria l o comors do Catalunya.

Poro... sempre que Catalunya tractu d e fer a l g u n » cosa profitosa, hi ha un peró, y «empra aquest peró vo de po­tent. Lu s e n y o r Espinós, qui d e s M O -peuyà l o càrroch que ara la Diputació h a c o n f i a t a l senyor Sard, va fer à •ouost alguuas advertoucios, y cutro ellas la dc que no fundes gayrcs espo-ransas en s a proposició, perquè encara que logri feria adoptar per l « Justs d' Obros dol Port, ha d o paasaruo desprès In ma do l a Administració Central, ó diguèm l a voluntat dola forasters; y lo Beuyor Eepinóa, q u o "n to eíperioncia, declara que lo govern central e s infow-fnalM

l lnformal! Lo senyor Espíuós pari» »b un» correcció parlamentaria intal-xable.

Sscenas de la comèdia política Lo» ministroB <Jo Hactouda y do la Guona

han oxprosodo sin gran insiaioucia bti deseu abandonar el (taoinoie. El «oftor Sagasf»

ha hooho ii*o do tu i>r.I.tl>r« r nus r»;ounniiov,-\08 Uaii niigitdu'A ^Oiiroucar u. autbvr a l i a i v tròl do qu* por ohor» Do dvbian mar-

(Ttlrjrama Jn iíadrid}.

(Lo Consell de Hinistres està reuuit. Los Ministres d' Hisenda y da la (iue-rra, diuhen")J

LO MINISTRE D ' HISENDA , ( i«en lanise en vna pollrona y ab •i·-··.·nt ado­lor i t ) : Jo mo 'n vaig.

LO MINISTRE D E LA GUERRA (aeseyentse en una altra poltronaj: Jo també.

3*0 crí«/ de la Presidència, 'pie ha gentil quo 'U M i m ' t t r M de la mUMM il d' Ilintnda se u ' a w n a n , los presenta sos àbrièbà ;/ barrets. At V r u r e h o los cí-t a t* ministri'S, tols dos à V hora, l i f a n tenyas ab la ma de ovr 's r f t i r i . i

LO PRESIDENT DEL CONSELL DE MINISTRES: No deso do veur* claraa y d' entendre beu justificadus laa causaa que empenyen à sortir del poder ala íenyorw Ministn a do la Guerra y d' Hisenda; me* à m í y al partit no« convé mos qno, per ora, 'a quedin. Poro «i 'la Ministres do !a Guerra y d' Hisenda in-aistoxon on onarson...

LOS MINISTRES D" HISENDA V D E L A G C E U U A . Q9U4ot&úai$>jn sant una c a m a sobri' V a l t r a ) : Eu vista lo laa podorouns rahona pa t r i - ' tú»* . ex­posades per lo senyor President del Consoli, v do la instnnria ab quo ell. lo quefo <Íel partit, nos prog» que 'ua quedém, fortm lo sacrifici do cominnar en nostre llnch...

Cau lo trh>.

Una novela de'n NARCÍS OLLER

;Bou "La Bojoria"

comensament d' auy po tros c a t a l a n a » ! Tot j u s t hem tingut tomps d' B S B a b o r i r vn t o t a sa intensitat, 1' exquisit t o m o do «Pocsias» di-'n Ma-thon, y e n c a r a figura on los a p a r a d o r s do laa llibrorías ab 1' a t r a c t i v o f r o t u l de «Obra novaa^ quant u n s l t r o mestre cn l ' art d ' escrinre, en Narcis Oller, posa al costat d' a q u e l l c n lo m a t e i x Uoch y sot» •! mateix rotul. perquè no s' »ny<>-r i entre mitj de n o m s c x t r » n y s , uu» no-vela de costums de nostres temps,qu'os com dir , un tros do nostra torr» t r a s l a -dat à Us pàginas d' un llibre.

Aquest» noveb de'n Oller, q u o u v o y H ' ha donat al p ú b l i c h , ve B prossogair la Burio j a u i o s a do los que portii fins a r a publicados, y quo f o r m a n t uu prupo apart p u r sa sinpnificació s ingu larÍB» i -ma, dintre '1 r e n a i s o m o n t artistich do Catalouya. Imn dc mcr«txe un l loch pre­ferent en l ' historia do nostra literatu­ra. Es una germana més do «L; escanya pobro8>, de «Vilaniu», de la <Fobru d' or», ab las matcizas bel'etas y vestiu lo mateix trajo quo aquesta», filla del

u i u i L i x torrei- y mostrant c n suu rostre !• expressiu catalana do «on origen y '1 color nà y definit do la noatr» gent.

Ens parla, adornés, sonso dir res, per ostranya asaociucií» d ' ideas, de dias molt nchs y do molta llum per 1' art c-a-tal.1, entrist'mtaos ub lo recort do noms tan venerables com los do'n Ixun y ' n Sardà, tant aínic-hü dvl autor do «La Bojoria -, que n o so pnrquu acuipre quo en I ' Oller penso, me'l imagino da braa-sot ab aquella do3,y sompre que apareix una ò b n J ' «qnost, corco, esperant tro­bar, ó uu nrticlo den Sardú ó u n trovall de'u Ixart , d* aquell cervell úuich entro Is millors do nostra Pntria.

I L ni dit quo «La bagopla* es gormana do las domés produccióuB do 1' Ullor, y oixó podrin pendrea cn un sentit abso­lut que no hem volgut donurli. Lu pa-rontiu existeix, mes 1' última novela, ni per I ' assumpto,—molt més s··uzill quo éa IMB nltraf novlas del mateix Oller— m por loa procodimouta que us» pora deu^urotllarlo, pot cuufomíres ub ca]> do las que hom citat.

«L» hojería» OB per 1' nrgum··ui V hia-toria d' uu boig, contada per l ' autor qu«» intervé com i personatje, y un ecu auiicb. I ' Arnionpol. Si 'ns agradi-sain las clasificacións diriatn quo pertany à l«a novoL·ia auto-biogiúJlcas, escrita ou forma casi he dialogada, donchs 1» lec­tor mé»- quo piMeaoiar l " acció, «o'n en­tera y la segueix ab progressiu intorès por las converaaa qun sosto-uon los dos amich?. Ab olis anem nu vostre del auy 67 al cafè de las DolicioB, à conèixer al protogonislu, 'n Doniel Sorrallonga, y allí '1 trovèin exaltant sa fantasia ab la lectura d' uu diari avauaat, demostrant-uos debbcguida s o n u-mpcríirwini, beaso uccessitat do que'us oniasain cup ostudi psicológich ab tó doctrinal—doncba !• estudi existois ou lu forma do prosen-arl'o—quuht al saludo d' e s t u d i a n t quo

l i fa I ' Armengol, donant li un pinyuch al diari , 'n Sorrallonga quo uu havia vist a l seu company, ngufa 1* ampolla do la taula y s' aixeca osfarahit, dispo­sat à moure un escàndol ponsantse quo se las havia ab un rotrúgado. En Sorra­llonga os «llavors un npasaionat, un nerviós, au altruista i^nouent, nn de­mòcrata romàntich, idólnlr» de'n Prim y detractor constant dol o m i n ó s govern moderat. Dosgraciadamont porta en ens aancha una horencia fatalísaima. Lo sen pare ora un do»oqu:lihr«t, que 's deixà 'Is estudis de notari, pora íor «om a rai-quolot la gnorm d<;ln set anys, reom-prcnguentloa al acabnrao aquesta pora caaursc, y un cop casat so Uensà molt prompte à tots lo» exoaca dol joch, aborri » las SOVÜS íillna. y acabà vícti­ma du la nismln do perai-cucióna, per Buicidarso.

Ln seva mare, do soliora «curtota y romàntica d' aquollaa que 's corsecan contemplant la lluna», so feà una místi­ca quo passava tot ln dín a in Iglesia )er fugir dols otropoila del marit que a martiritzoba ab caluinniosaB siqtosi-

ción» y qu» ncnbà ab sa vida à forsa de disgustos.

Llnuàtiih y porta-veu de totae las exageracións, en Daniel Sorrallonga inorosquè dels sous comloixoples lo re­nom do Uandereta.

Històrica» sa» germunas. la nova obra ou aquest mon fM 8om]>rp nogntiva: em-penyer primer ai paro cap al suïcidi, ajudar desprès iuconscíontmcut i I» txsari rbació do la hiaialtla del seu ger­mà. Tota havou robnt, on grau major ó menor, la vessania dels paro».

En liaiidereta, herou dels bous ho es també de la follia, y ; à poch, en vinut d' aquesta interaa v hereditària predisposioió y de la isHaBncia dels aoonteixoments sucoesius de sa vida, va recorrent tot 1» camí de la bojoria, fins à morir en un manicomi. L ' exaltat es­tudiant fa cap » la presó per una im-

Firadcnci» qua ell s e creu obligat à rea-isar per» venjar al poble. Adorador de

"n Prim, omple las parets del seu des' paix ab una munió de rutratos del seu i d o l . Politich fanàtich, couseguoix que '1 nombrin diputat à Corts, pera monro un daltabaix en lo Congrés é la mort dol seu Deu.

Se eoha />cr punt eb la filla del sou masover, pleitoja ab las sevas germanua quo '1 persegueixen arreu, escandalit-sàut al poble, juga n la Bolsa, malti-nct» à la dona, fuig de sa casa repeteix, en una paraula, la vida del paro ab un» identitat descousoladura.

Heus a q u i lo ressnm groller de 1' ar­gument e r - t e rn d u la última uovela d ' eu

, Oller. La hUtori» dc 'o S « M T a l l e n g a , d'

aquest infelís que ve al mon ab «la sen­tencia fota*. y camina pas à pas ab una inflexibilita! que espanta, cap a la pèr­dua total do la seva ralió. La figura d' •qnetit h o m e , dibuixada a b ona ferme­sa y valontia e \ t raordinar i»s . adquireÍT tant grnns rellaus grerias »1 anàlisis acabat dol sou tipo, que queda sa iroat-jo gravada en nostre esptrit ab la fer­mesa ó impressió de la realitat mateix». Eu Daudoa es nua creació d" en Oller, quo 1' inmortalisaria... si aixó l i man­qués ol autor de «L' escanya pobres». Aquell avaro de Pratbell es bessó d' eu Bandereta; figurus abdóa súlidas y con-sistents com eatatuas de bronto.

No 'ns podém entretenir en donar compte do tota» las bellcsas quo trovóm eu aquesta obra, per sor moltas é io-apreciabloa despuès de la que hem asso-nyalnt, du lu figura dol protagonista.

La bojeria» es uua no vela humau» y finaenantreviríora à dir sociològica. Des­sota do lo qu' hem denominat argument f . r t rm, so hi vou uua idoa, un argument intern, qu' explica "I títol do la no-.ela.

L ' Oller ens presenta a! poble, que riu las o i t rànyesos dol b o i i f , seus conèi­xer que nquell homo es un *or malalt que demana - •'.

N " admeteu ó no comprenen que allò igui bogeria, ui fins quant lo tanquen,

ni quuut saben qu' ha m o r t dintre ' I ma­nicomi. Eu Bandereta ni> pateix d' un mal quo sagni, y la multitut uo 'a creu obligat a practicar cap v i r tu t en aquell iufelis que no obra com los altres, per cap mot iu / ï í ic f t , visible a tothom que jubtifiqui.

La bogoría. aixis vista, apareix als ui-atres UÍIH bon uua doblo desgracio^ la d-1! Hufriniviít y lu do ser una llaga qne, lluny de trovar mans caritatlvas que l i posin catiiplaamas, no mèa hi han nn-glaa diaposadas à enverinaria.

Tant sola la c i è n c i a repreaeutada per on Giljerga, metjet il-lustrat y preten-cióa, se íà càrroch de lo que aiguificeu

ahont vau las exaltacions ridiculas d" aquell fill dol «miquelet-notori». Potser aquesta idea que, com à Deus abscondi-tus, c r c y è m poiíuer remarcar on l» no-rola do 1' Oller, semblarà à n* ela busco-

tésia, massa aspro y excessivament pes­simista.

jQui sap si algú, doduhint conseqüen-c i a s del fet novetat, H ' esborronarà do

execució de «la sentencia feta» quo p o r t a ' l mon on Serrallonga! Algú dirà. tul v e g a d a , qu ' e s unn uovela determi­n i s t a , empró, t o t h o m hourà de rogonei-xcr que «La b o g e r i a » no cs nna abstrac­ció, y en Bandereta, simplement un « í m b o l : qu' 0 8 humana In ficció, Uógicb ta desem Uns y r e a ' s los personatjoa. Qn; e» ln novoía nu q u a - i m ile In vida y por lo t a n t , J ,eulpM à la vido mateixa v no à 1' Uller d e l lanutisme y determí-n i s m o q u e pugnin irovar cn 1' obra.

Cerquin y irueixin l ' art, per compte de d i B c u t i r eonrluasióna de «La bogeria* qno ' l trovaràn paríssim tn tot lo libre. En las tigurus de segón terme, rtcas de c o l o r y a j u í t a d a s al quadro; 1' Armen­gol, I ' amich d o l autor, ^cn Ciberga ' I m e t j o , lo q u e explica '1 procés fisioló-ffich del ca* Sorrallonga. /-«i» desfre>ja-dtis, germ.».n»a del protagonista, i la v e a a d n , solrint CÀm lo germà 1' heren-e i a , y oxaltant ln follia dol mateix, 1» d o n a y fill d ' cu Bandereta, passan r l -pidament per devant del lector, mè» produhint tan intensa emoció qne casi fan plorar. Busquin 1' art en lo capítol segèn, cn la conversa que sostenen 1* Armengol, en Uiberíra y ï' autor, n«rru-da com sap l'-rho T Oller. En la eHceua íntima de nuvis, dol capítol sisè deslli­gada do l" obra. pero tondro y sentida com un i d i l i . En la qu' en Bandereta BO presenta à casa 1' advocat, tenint j» » mitja llum sa inteligencia, afàaicfa, ex­plicant eb dificultat grossa las t e v e s trifiiloas.

Eu lo capítol últim de la novel»; en­terro en los jardiua frots y tristos del manicomi del protugouista, interromput soptadament per la preaencia de las rfc.«-fregadas, qne van no à plorar al germà, aino à mslahir à la viuda y escupirli » l a c a r à , per ussessiuas del seu marit. Busquis 1' art arreu, que è mana plenua ens el dona on Narcís Oller escampat por «La bogorias.

Eu aquesta uovela adornés, 1' autor ab molt taleut ha suprimit aqaellaa des­cripcions tant hormosaB com llarga» qu* trobèm on tot»a las m-ve las anterior», ab lo que ademèa de resultar m i * i r n · V accié, avií» que decaigui l ' interé» y qua s' esborrin las figures, essent or ig i .

L a Veu d e Catalunya B a l i s R i m a la manera com l'ba coustruhi-«'u. Poca», molt pocas, aoní la$ boge­ria» de 'n Bandereta nue presenciém. Los coneixem p t r refrreiiciu, pero tan perfectament narradas, quo aixó sol se­ria nn deln mérita principals de Y obra ai no 'n t ingués tants y tants, que ns la f é a aparereixer com una de las me-Uors que ha surti t de la ploma del i l -lustro autor de -La Papa l lona» .

«iTe defectes «La Bogeria»?. . . . . .Algúna ne podriam indicar, encara

que »ont molt escassos y petits, mes ea íeyna que deixo pera aquí no sàpiga en-tusiasmarss devant la perfecció total d'aquesta novela quo 'ns demostra quo 1' Oller n i envelleix, n i passa, com la aeva obra no contrasta, à pesar de la seva filiació, ab cap de las ue la moder­na escola idealista.

F. E I P O L L .

Un fragment de 1' obra Com & mostra de lo qu' es la norela

de 'n Narcís Oller, reproduhim condo-lentnos de no pogner publicar sencer, un tros d' un dels capítols més interes­sants de 1' obra. L a presentació de '1 protagonista d cosa ' i seu advocat, por­tant & sobre los primers siutomas i i -aichs de la seva malaltia.

vn Devían haver passat ben bé sis anys

que no havia sentit contar cap més ex­t ravagància d ' en 8errallongo ni al ma­teix Armengol ab qui 'ns voyam ben so­vin t por tot arreu, qnannn matí , estant-me despedint A 1' ante-sala ab mil pe-tóns al meu hcrohuot 3- d las menas quo I ' inst i tuir ia treya d passeig, un cop molt nerviós do timbre 'm va fer obrir d mi mateix la portu.Un home alt . acch, barbut, quo duya uns lentes g r u i x u d i v sims y que va treure del cap un feltre inmens, se "m presentà devnnt, pregun-tantme pc ' l senyor.

—Tingui la bondat d' entrar— vaig d i r l i , anticipnntnie d obrir la mampara del despaig ahont el vaig deixar per un moment.

—Qui es aquest tipo?—va preguntar-mo la Hatildote, qu' en aquell uietclx instant havia també eixi t d l ' antessala.

—No ho sé . Lo deu portar algón plet. T é comte, fill... Quins ulls! quin bas-

tonéslqni ím corbata més des'ntonads!— Voig tranquilisur d la Matilde ob una

rialleta, y besant novament al meus ua-D O S , me vaig ficar al despaig.

£1 desconegut s" estava contemplant el quadro en que. al últim any de carre­ra, havíam reunit tots los retratos del claustre de la Facuhat de Dret y dels companys quo 'ns hav íam graduat. Curt de vista com era, pera veure be lo quo l'interessava estava 1' home casi encas­tat d la paret frontera ahont hi havia '1 quadro, y , per lo mateix, se 'm prosen-tava d' esquena. L ' alfombra ofega '1 soroll do mos passos y , prevalentme d' aixó, vaig posarme d observarlo un ins­tant.

No h i havia dubte que '1 contorn d' aquelles espatllas me recordava algú; però jo no podia d i r d qui. Per aixó, sense insistir mó;, me 'n vaig anar d la taula y, un cop arredossat d la cadira de brassos, vaig preguntar:

—Qué se l i ofereix? — L ' home 's tombà ab una lleugera ex-

tremitut d ' espatllas, va avansar cap d mi d passos cautelosos y , desdo 1' altra banda de taula, epoyantshi nb las mans •e m' abalansa demunt pera mellor. con-templarme ab una mirada inquisidora, per demés impertinent.

—;SÍ qu' ha cainbiat!—exolamd, d la f i . — V e l i aqui per que no 1' he conegut al entrar. Comparis vostó mateix ab el retrato del quadro. Y . . . d mi . . . quo no 'm coneix? — va preguntarme, veyent sens dubte la meva turbació marcada al front.

—Dispensi...—vaig for jo , maquinal­ment.

—En Daniel Serrallonga, homo! — A h , home ;qué diu? —vaig fer fre­

dament, no trobantlo encare; tan sech, tsn marcit , tan arrugat y desconegut venia! — La cabellera, las barbas, els anys qu ' han passat, sab?...—

Perqne, de móa d més d' aquella bar­ba fins d initj pit , quo duya esbullada y blanquinosa com un manyoch de cdiiem, so havia molt deixat créixer els cabells que l i cirennscrivian l ' ampla calva.

— 8 i , com d vostó aquest bigoti y aquestas patillas d 1' austr íaca.—

Y se 'm quedd mirant y somrihent ab 1* expressió afectuosa d ' una antigua simpatia.

Llavors, lo vaig invitar d seure de­vant meu, estrenyentli la md y fent l i aixeras de bon aínicli

—^So 'n recorda do la Ciutadela?—va preguntarme aviat y aixecant els ulls al sostre ab anyoraraent.

—;Prou! —vaig for jo . — ;Quo... que foscos... vull dir . . . que

lluny son aquells temps! Y que me 'n han pnssot de... d ' a l ló . . . de... de com •e ' n diu?... ;do trifulcasl—Aquí 's pard un moment com si anés d contdrmelas: peró al front l i vaig l leg i r quo '» repen-«ava, en «os llabis va dibuixarse un desdeny sublim, y 1' home continua d i -lient ab la mateixa afassia: qu ' are, peró, ja havia ap rès d tirarsho tot d 1' esquena.— Acepto la batalla ahont me la presenlan. y la sostincb fentmhi un panxó de riure. No 'm vull capficar en re».

—Ben fel. Es oom s' hu de peudre la \ i d a : — l i vaig dir jo , mogut d compassió j i ïr 1' amargura que's desprenia d" aque­l l is alaracas, tan febles ja d la vista com ' « j do qualsevol altre home.

— Véu. . . véu: aro l i porto un plet qu ' he perdiu i Vi lan iu . . . y m' ho miro tan t ranqui l . E l jutge, qu' ea un ximple, un toca-campanas, un tari t larot , un.. . d ' aüó . . . un.. . un.. . un n ingú ^sab?... in*ha fat una porcada, 1* infelie!.. . Pe ró ,mi r i s : pitjor percllIVofités.aquifH podrdnpe...

l i podrdn to.. . tocar 1' esquena, qu' es lo que 's mereix.—

Llavors,me vaexplicar la qüestió. Saa germana s impugnavan el testament de don Ignasi en que insti tuhía hereu a son fill, per' obtindré auments do llegitima qu' en Daniel ja s' havia menjat. Y l ' i m ­pugnació 's fundava en la nulitat del acte, suposant que '1 testador, do molta anys ha, havia viscut dement, com ho demostravan cl tracto dat d sa muller, los dubtes de paternitat repetidament confiats d sos amichs, su borratxera pe'l joch, y , finalment, sou suicidi.

Eran bon bé las meteixas premisas qu' an3'B enrera intontd en Giberga fé 'ns valer per' arribar d una conclusió igual. Y al repararaqueisacoincidencia'm vaig extremir do cap d pous, pensant en el mal quo pot cansar inconscientment la llen­gua. Perquo'm pareixia impossible qu' un home honrat y discret com en Giberga coadjuvés d' altre moda d una demanda tan atrevida ytaonstruosa. E l l nos havia esposat aquellas observacions d t i tu l de comprobantsciont ifichs,en una discussió do jovenets ahont, per petulància pròpia do 1' edat y per la cega credulitat ab que llavors s' admeten totas las ntopias de última hora, ae sostenen ab calor los majors absurdos, óporó las sostindria ayny com exactas y concluyeuts en un dietómeu? jQuína no havia d' osser la meva sorpresa, quan en Daniel m'osse-gurd que '1 nostre amich, en oberta opo­sició ab son pare, havia dictaminat en aquell sentit! Ahont e8,doncliB,la divisò­ria del seny y do la insania?—pensava jo —no arribant d capir do cap manera que uu enteniment tan reflexiu com el do aquell jove seguis acceptant do pla tot lo que potser no havia llegit sino curovistas d" una escola nova, essencialment mate­rialista. Calia que sas conviccions fossin ben arroladas, y com que, por ser contra-rias j a n» s o l s d las mevas sino fins k las de doctors experts, m 'hav ían de semblar fnlsftí», vaig desconfiar are mes que may de s o s judicis .

—Qué 'm diu, home!—vaig fer, exte-riorisant la meva sorpresa.—Ja '1 co-nech a 'n en Gibergo. Y ell ha dit aixó en autos?

—En.. . en... autos, s i senyor; y ha­vent son paro estat metge de casa tota la vida. Pero no ho estranyi, no ho estranyi, — prosegui en Serrallonga, mirautmo fit d fit y somrihent.—No '1 dou conèixer prou à ' n aquell jove. E l l , ell si qu'es boig .—

Y aquí esclata una r ial la quo "m va espantar, per lo cascada, esquerdada, estrani'a.

—Afiguris s i . . . d ' al ló. . . s i ho ha do sor, que s ' ha atrevit d d i r quo ho so jo, y que també ho son las mevas germanes... aquellas... aquellas... d qui dona la ma. Mo recorda aquell que coutan d 'un ma­nicomi, sab? un quo,ensenyant los seus companya d' infermeria, no 'Is h i tro­bava mes qu" nuo arrel, y era la de que no sabessin veure qu' ell era 1' Esperit-Sant.—

D i t lo qual, t o rn i d esclafir la rialla y 's quedd captant la meva aprobació quan jo qui sab ahont era de confós, es­tranyat y entristit alhora.»

Política extrangera Las expulsións del Slesvig y lo

Parlament danès Las bdrbaras expulsións dictades per

lo govern d' Alemanya, de las que n' han sigut los més perjudicats los dane­sos del Slisvig,—aquest tróa do Dina­marca esquexat do la mare pàt r ia ,—no sols enconan nostra sang en indignació santa, sino que 'ns presentan ab una cruesa brutal los vicis y 'Is crims sobre que descansa lo fet de la existència dels grans Estats en quo 's divideix la Eu­ropa.

A l ser desconeguda y meuysprehna-da la existència de las nacionalitats ab vida, caràc te r y sentiment propi, bar-rejautse elements heterogenis y trosse-jantso unitats expoutdnias pera que po­guessin existir aquestos Estats mons­truosos, fruyt d' ambicións y baluart de totas las tiranies, s' han vist precisats à crear la unitat que no tenian, han t in ­gut que fabricarlo un sontiment nacio­nal que no existia.

L' Alemanya, dins la que, d més dels Estats de nacionalitat germànica , s' h i troban los francessos de la Alsacià , los polonesos, y los danesos del Slesvig, ha volgut, sens perdrer un pam de terreno, que un sol sentiment, que una sola dni-ma germúnica donés vida d tot l ' Impe­r i . Y s" ha trovat ab que aixó no era possible, ab que molts súbdi ts d ' Ale-man}^ s' h i sentíara forasters y conser-vavan una personalitat nacional, de la quo no podían ni volian desprendrea.

Y allavors, decidida à que fossin ale­manya de cor toia los súbdita d ' Alema­nya," ha degut escullir, entro renunciar d la seva soberania sobre 'Is territorta habitats per pobles que no podien tenir-lo lo sentiment de la pà t r ia germdnica ó romprer la sublim unitat y 'is indestruc­tibles lligams entre un poble y lo terrer que habita, llousant de son .n als ho-mena que no ha pogut assimilar, pera conservar lo terr i tori mort, ahont no hi quedi cap sentiment de pàt r ia .

Y b' ha decidit por lo derrer. Y quant ha vist quo 'Is danesos del Slssvisr, lo conseivavan er.care lo sentimeut deia pà t r ia seva, no ha fvaciiat en dictar las expulsións qne han alsat un crit de protesta unúnim en tota Europa.

Tota la Europa u ' ha protestat, sens adouarse do que las dispoaicións del govern d' Alemania aon llógicas, brutal­ment l légicas, sentata loa principia eu que 'a funda la existència deia grani Eatota. Dina d ' sqaestoa s" hi trovan di-

ferentaa patriaa y ea precía quo no ni hagi més que una. No cs llógioh, donchs, que la nacionalitat predomi­nant tracti d ' ofegar, de suprimir las altres?

Ea lo Parlament danès s' en ha par­lat de las expulsións del Sleavig. Tot­hom esperava un eaclat d ' indignació, una proteata enèrgica: y no hi ha hagut rea d ' aixó. Lo ministre de Negocis Es-tranjers, ha dit quo ja era sensible lo que havia passat, pero... que s reaig-neasen, que encare hauria pogut ser més r igurós lo govern d' Alemanya y també haurien t ingut de callar, perquè devant do la forsa no hi ha altre remey que baixar la espatlla.

L A F U S I Ó dels ferrocarrils de T. à B. y F .

Podem assegurar, ab tota certesa, qn' han sigut ja convingndas las bases admi-nistrativaa ab oue's realisard la fusió dels ferrocarrils do T. d B. y F. ab los do M . à Z . y A. tot seguit quo siga dictat pol jut­ge l'au»o d'aprobació del Conveni de fusió.

Dol mateix modo qu'on l'Imperi anstro-húngaro las grans Companyias de ferroca­rri ls tenen las sovas lineas' partida» en r rd austríaca y on red húngaro, aixís mateix s'ha resolt separar la /•<</ catalana de la red restant, constitnhint una veritable au­tonomia administrativa del» ferrocarils catalans.

Queda d Barcelona nn comitò adminis­tratiu format per cinch dels actuals conce-Uers de la Companyia de T. d B. y F. y , en­tro ells, l'inginyer don Eduart Maristany. ab lo caràcter de Administrador General Comissionat de la Red Catalana, y encar­regat de tots los serveys de ia Explotació, inclosa la part del personal. Tot aixó sense limitació dol temps que ha de durar lo nou ordre de cosos quo va li establirse.

Y pera demostrar ab fets la Companj·ia de M. d Z. y A . l'apreci en que te'ls inte­ressos catalans que ab ella van d fusionar-se, tenim entès quu va d encarregar tot se­guit a la indústria catalana una cuantitat important de material: d <L> Maquinista Terrestre y d «Marítima» la construcció de quinze locomotoras, y la Societat Material pera f errocarrils y ConstracciónS' la cons­trucció de eont vagons.

Confl icte obrer à S . Marfí de Provensals

Se 'ns comunica que 'u la fdbrioa que possoheix d Sant Marti d» Provensals, don Onoíre Mant, regidor d' aquest Ajunta­ment, s' ha declarat eu vaga la secció de rodoteras.

Segóns informes quo hem rebat, la cau-sa de ia vaga cs la segUent: De tres mesos ensd, lo senyer Munt, ba vingut quedant-se dels trovalladora deu cèntim» per ca­da pesseta qne guanyavau, d més de que los hi rebaixà lo prea de mà d' obra per la crisis actual.

Y com intentés evny qne las rodeteras se desprenguessin d' un ral per cada pes­seta, han acordat aquest matí declarar-se en vaga, entenent que ab somblant rebaixa per cada passada,- la vida de las rodeteras es molt difícil.

Haa cregut també que, d' accedir d la rebaixa, no tordarian los altres fabricants de Sant Marti à adoptar midas semblants, perdent tota la importància que avuy té la secció de rodeteras.

Com se veu, la vaga es promoguda per causas de inuegable importància y no fora d' estranyar que fosde molta durada,puig ha sig>.t ínolt ben rebuda por la classe tre-valladora.

A Sant Marti h i ba molta maror por aquest assumpte, do manera qne avuy, ea los tallers y iàbricas no 's parla d* altra cosa.

LAS COMARCAS Ribera del Si>re

Tortosa.—L'n ilustrat y entassiasta fill de Tortosa, nos ha afavorit ab nna comu­nicació, en la que ademés *d' oferís ber lo nostre corresponsal, oferiment que a^ra-him y aceptèm, s'hi fan unas interessants observacións reivindicant per ïortodn, lo títol de cintat catalana.

Encara qae la carta no tingui '1 cnràoter de crònica, apropiat por aquesta secció del periódich , donant los eircunstancias de la comunicació y demés, aném d roprodu-hirsu algúns fragment*.

Dihuon aixís: cSenyor Director do L.\ Y E I : D E C V T A -

L U X V A . — Molt benvolgut amiab y com­pany: JLA VEL- I>K C A T A U N V A ! aquest crit patriótich que desde '1 fons del «or surt com pnranla sagratíssima, ha sigut molt bou rebuda i 'n aquest recÓ de la nació ca­talana, ahont, segóns lo judici de mal in­formats escriptors cntaldns, la r e u d e nos­t r a pà t r i a no havia trovat ressò eu las planas y boscurias de la comaroa tortosi­na, sense tindror on compte qne las Ueys y eostums de Tortosa acuRan fermamont "als que la conceptdan comarca dcucas-t a d a .

Tortosa ha sigut sempre catalana: Cata-làns son sos fills, catalanas las sevos cos­tums y catalànH los escrits de fins à pri­mers del sigle actual.

Si la gent que apostrofa de mals cati-lina als tortosins, se prenguessin lo tro-r a l l de consultar los llibres y ' ls documento que 's guardan en los arxius eclesidstichs y eivils, trovarían planas hermosíssimas, que revelan I* esperit independent y anti-eastelld que 'n tot temps ha tingut la nos­tra ciutat.

A tot arrea hi ha traïdors y per totas bandes 1* calfor oficial ha fet renegar de son pohís als que ahir lo veneravan. Bar­celona dona, també, 1' exemple y compte, in i re sos fills y ciutadans à molts cata làrs que s' han (et richs à Catalunya, y des­prés la marliritzan ab fiblados verinosa?, a.abant lo quo no's pot alabar y votant • r tà tuas quo devían lirarse al fons del mar.

(íuerra crudcl als deicaatatu y jvisca Catalunyal

Dispensi quo mo carta sia llarga y qne «•ÍU assnmpto sia diferent al que lo céxrech de corresponsal me pertoca.

Desa' avuy en endevant procuraré in­formar de tot lo que ocorreixi en aquesta ciutat, digno de i ' atenció dels il·lastrate lector* de LA VCC J»Í, C * T A I - V > " V A . ja que

on la carta present, fugint de ma obliga­ció, mon primer saludo va mesclat en al­tra idea. que si no interessa molt d tot­hom, convé pablicarse pera la revindica-ció del poble tortosí, del qual s'Jenorgu-Uoix en serne fill, son affm. S. S. y amich,

LO C O R K E a P O S S A L .

Ampurdà Castelló d' Ampurias.—Sense bombo ni

platets, ha tingut lloch la inauguració del «Hospital Daran», y ab motiu d' aixó los albacoas han fet entrega d la Junta que, sogóns disposicións testamentarias deu re­gir la marxa d' ell.

En dita casa hi deuhen ser recnllita tota los malalts que 's presentin, sigan del pa-hís qne sigan, y encara que professin re­ligió distinta do la nostra.

Sant Pere Peecador.—Promet ser lluhi-da la festa de Sant Sebastià, puig se conta de moment ab la cobla «La Principal», de Castelló d' Amparias.

Sess ió del Ajuntament

Oberta la sessió d'ahir à un quart de sis, pol alcalde senyor Griera, siguó llegida y aprovada l'acta de la últ ima.

S'aprovaren després varis dictàmens que havien quedat pendents en la sessió ante­rior, no promoventse discussió mes que per un de la Comissió do Gobernació en lo que's proposava l'adquisició de dos pianos ab destí à la Escola Municipal de Música. Rebutjoda una proposició del senyor Ro-sich en sentit contrari al dictàmen, sigué aqnest aprovat.

Se passà, segnidanent, d llegir los dic­tàmens qne d petició de varis regidora es­taven sobro la taula, obtenint tot» la aprovació del Consistori. Entre ells hi ha­via'l de la apertura definitiva del carrer dels Àngels, expropiant la casa edificada al mitg d'aquella via.

Acabat lo despaitx procedent d'altres sessións, demanà la paraula pera una in-terpelació '1 senyor Gallart. Exposà aquell regidor que desitjava saber en quin estat de resolució's trovavan problomas tan im­portants pel municipi, com son, lo des­viament de las rieras qne venen a Barce-loaa, la arbanisació de la plassa de Cata­lunya, l'empedrament dels carrers dol En-sanxe, y la reforma interior.

Dia que por la solució del primer ex­trem, faltan construir dos sifons, un por dessota del acnednete do Moncada, y l'al-tre dessota del carrer d'Aragó, aquest úl­tim costosissim.

Respecte al segon, ó siga al emped ment, sosté qne no s'ha fet fins ara i t „ que l'arreglo de los Rondas, lo carrer do Balmes y I de Vilanova.

En quant à la urbanisació de la plassa de Catalunya, diu que no hi que pensar ea que veyém feta aquella plassa, donchs es­tablert l'acort ab la Societat Hotel Conti­nental y ab los propietaris de la anomena­da casa Rosich, ha sortit nn nou propie­tari ab qui no hi ba firmat cap conveni.

Y per fi, en lo que toca é la reforma afir­ma qae on onze anys no s'ha adelantat res. Combat l'adquisició dol plano Baixe-rae, pel que no sols s'han pagat 800.000 pessetas sino 780.000, ja qae ademés de la primera cantitat quo paga l'Ajuntament e* obliga pel conveni k construir tres esco­les que llegd'l senyor Baixeras, y quin cost ve à osser 280.ÚÜO pessetas.

Se dol de qae'ls assamptos municipals estigan solzament en mans del alcalde y del president de la Comissió de Foment, qae'ls demés regidors, visquin com apar­tats de la vida municipal, y qae'ls tinents d'alcalde vinguin à .ser anà mena de cela djrs distingits.

Si, contestd'l senyor Rubio, explicant que las dificultats qae fins ara hi havia ha gut pera portar à cap la reforma, han si gat vensudas en bona part al comprar lo plano, y que s'ha fet mes en dos mesos qae en onze anys.

A continuació'l senyor Rubio feu una moció à l'Ajuntament explicant l'estat del esumpto pendent contra la Corporació y'ls senyor Canadell y Villavechia. Aquestos senyors eran propietaris dels terrenos en qae s'alsa'l Palau d'Agricultura, y des-truhint aquest han reclamat la propietat d'aquolls terpenos. Portala la qüestió als tribunals lo fallo de l , " instar ela ba con­demnat al Ajuntament al pago de 130,000 duros.

Euterat lo Consistori d'aquesta moció se disentiren y aprovaren varis dictàmens, alsantse la sessió à tres quats do vu3't del Vaspre.

ra­mes

Noticias de Barcelona

Si bé darant las primeras boras del ma t i lo dia se presentava hermós, puig lo sol casi cremava, al arribar d las onze s' ha girat uu vont molestés, qn' escampant à voltes los núvols per lo Cel, ba fet témer si tindríam pluja.

Desdo aquesta tardo crida poderosament 1' atenció del púbiieh en lo Saló Rovira, (carrer de Fernando), un quadro d' eu Ar-cadi Mas y Fontdevila, d ' aasumpto ve-uezid, tan plé de vida com eeplendit de coloració.

que "s verificarà '1 nróxim diumengo, dia 22. En dita sessió el senyor don Cef en Ro­cafort llegirà son travall Excursió dia po­bla de Seaur y aa comarca, exhibiu una colecció de vistos íotogrdficos.

Hem rebut lo LtutUti del Centre Excur­sionista de Catalunya, que conté lo nou plau d'estudia de las comarcas catalanas que s" ha format; un «Descubriment espe-leolóçich» d' en Norbert Font y Segué; 1* acabament de la «Excursió d Bagà, An­dorra y Sant Joan del H o m » , osenta per Cristòfol Freginals; un apèndix à la mo­nografia «Lo Llasanés», d' en Pelegrí Ca­sades, y ademés una bermrsa fototipia de la portalada romànica de 1* iglesia d' Es­pirà do la Glí.

Don Moridn Cosagràn. de Llers Be'ns queixa per no rebrer fa molts dias L A Y E f D K C A T A L C N T A qne per nostra Adminis­tració se l 'hi envia diàriament ab la direc-eió clara y complerta pera que'l rebi com lo robón los altre» snscriptor».

Ho fem avinent al senyor Administrador de Correus pera que posi remey al abús.

Ahir, segóns ja anunciarem, ae celebrà en lo Vocal de la Jnventut Catòlica, una esoullida vetllada literari», en la quo lo ae-nyor Anzizu exhibí :dlferenta8 vista», quo foren molt dol agrado del públich, axis com també la representació do la càmbra negra, feta per lo entès jove senyor Tor-tras.

No cal dir qae la nombrosa y triada con­currència ne sortí molt satisiela d' haver passat algnnas horas de deleitós esbarjo.

A l retirar un subjecte, aquesta nit pas­sada, cap al seu domicili del carrer de Wad-ràs, va ésser atracat per tres lladres que després do robarli lo que portava vaa pegarli una forta pallissa.

Lo fet passà en lo carrer de l'Indepen­dència, del Poble Nou, y «i bo (agiren los lladres, poch rato desprès, lo cabo do mu-nicipalu Sebastià Serra, no va agafar dos.

Un home, que, ahir vespre anava per la carretera de Ribas menant un carro, va tenir la desgracia de que ' I seu empessonóa ab la roda d' un altre, essent ell llensat a terra y rebent fortas contusions en l ' es­patlla.

Lo diumenge vinent, à las nou del mati, tindrà efecte on lo teatre do Novetats un concert d benefici dol .in diví duo de la Jun­ta de la Associació dels Coros de Clavé, don Joan Plana, qne 1' ha dedicat à n' aquesta corporació. Pondrà part oa di t concert urna massa coral de 200 coristas, una nutrida orqaesta, la bunda de guita-rras y bandnrria», que dirigeix lo sonyor Mas, la aplaudida ttple senyoreta Martí y varis celebrats artistas d* aquesta capital. Lo programa cs molt variat y oscullit.

Avuy en la parròquia de Santa Maria del Teulat se celebrarà lo casament de Jo-seph Segorra y Macià ab Creseneia Clave-ras y Canal y domà on la parròquia de Sant Marti de provensals lo de Joseph Ló­pez Caüellos ab Sebastiana Baquer de Pa-laudarias.

En la sessió qne celebrà|1a Acadèmia del oos Mcdich municipal, va tractarse del sistema defectuós del rentat y purificació de robas 0a aquesta, y de la necessitat de reformar ab auas cosas ab urgència, de conformitat ab los darrers avensos de la HiKiene.

I eren us de la paraula los doctors Llo­rens, Duràn y Ronqutllo.

Ademés, lo doctor Domenge tracta dels rentadors models, establerta en las cintats més avonsadas del mon. Presentà plans, models de màquines y artefactes; explanà '1 sistema qaa's deuria implantar d Baree-loca; analisd pressupòsits, reglaments y orgaaisació del mateix, y posà de relleu las ventatges que duria a una població com la nostra.

Hem rebut 1' anunci del últim llibre de Narcís Oller «La Bogeríav, vigorosament dibuixat per en Marian Foix.

Lo dibuix e» snmamentexpressiuy tros­sat ab molta valentia. No ea dels que ee necessita conèixer la obra pera interpre­tar lo significat de sas figures; sino al con­trari, sas figures oaplican tot aegnit lo sin-tossis del argument. No i o t ésser més elo­qüent la figura del pobre boig quo 's des­taca en la fosca, en primer terme, reasal-tant por una tonalitat sinistre, ni la del metje qual silueta ressalta sobre nn fondo d plena llum, enquadrada en lo march de la porta.

Aquest cartell es ben digne de soa autor y del de la obra que anuncia.

So 'ns ba pregat qae fem queixa dols robos que tan impane com descaradament g' efectuen en lo moll de Barcelona, ahont los carros son despullats de sas cdrrogas, arrivnnt fins al extrém d' emportarsen los guarniments de lus caballerias.

Ho fem prement à qui corresponga y tinga en »a md los modií per evitarho.

Domà, vespre, à laaS, tindrà Uocb en «Centre Excuraionista de Catalunya», la aessió nroparatoria do lo eicouraió à Tor* dera dtfdele eorta petsani per laMrra , '

La Societat Musical de Barcelona ha contractar al mestre alemany Mr. Oscar FUstaer, director de la orquesta Knrsaal, de la ciutat de Montreux (Suissa), pera qne dirigeixi la primera serio dels concerta sinfónioh» quo 's donardn en lo Teatre L i -rich desd' '1 dia 31 del corrent.

Aviat se firmarà 1' expedient de resolu­ció de protestos al concurs d' ascens d' os-colas elementela de noys y de 1,100 pes-setas.

Se tro va en nostra ciutat, contraotada per la empreso del teatre dol Liceo pera debutar en «La Walkyria» la soprano dra­màtica senyora Ada Adini.

Ahir arri varen per la línea dels Directes deu repatriats de Cuba, quo havían desem­barcat cn la Corufia.

Los catedràtichs per oposició de dife­rents Instituts han presentat varios ins-tancias al ministre de Foment interessant la derogació del R. D. de 11 d' octabre úl­tim qne concedeix als professors auxiliars de Universitats é Instituts 1' ascens per concurs à la claese de auweraris.

Don Joaquim Collozoa ha acudit al Ajuntament en domaeda de permís pera instalar un electro-motor en los baixos de 1» caso número 3 de la plassa do la Ignoltat.

Lo canonge doetor don Celestí Ribera dond ahir possessió canònica al doctor don Joseph Conndas v Ricart del benefici quo baix la advocació de S. Miqaely S. Aleix y baix lo patronat del senyor Marqués do Palmerola existeix en la iglesia del Pi. Fo­ren testimonis lo doctor don Joseph Ricart y lo senyor Marqués de Santa Isabel.

Altre vegada tornan à circular ab abun­dància las pessas falses de dea cèntims que tanta perjudicis caneoren fa algún temps d moltes familias necessitadas.

Lo diaaabte à laa nou de la nit, en lo Fo­ment del Trevell Nacional lo soci don Ri­cart Alsina donarà uoa conferencia públi­ca, sobro '1 tema «Projecta de unificació y reforma dels poblca del pla ab la ciutat do Barcelona».

Lo trauvla de Sant Andreu dd Palomar atropellà ahir à primera hora de la tarde d un carro qae anava carregat de farina. Gracias ala auxilis que 's prestaren al acte pognó salvarse '1 carreter que havia caygut dessota del» sachs. Lo carro y nn dels cotxes del convoy resultaren ab bas-tanta» averlaa.

Districte de la Llotja: Teresa Gorj mesos; Pero Cabanea, 18 mpsos- T ' 1 5 Oller, 29 anys; Manela Romea 7 1 . *** Eulària Sniiol, 24 anye. ' 1 ^ J* ; ,

Districte del Hoapi'tal: Andreu M I M -17 mesos, y Teresa Domènech, 14 m»!0*1.

Districte del Institut: Majrí n i ^ • ' 70 anys, y Carme Salarich, 3 tnyg.

Districte de la Univeraitat: Elvir» ru l l , 12 anya; Francisco Esteban 7c . Joseph Bassaganva, 45 anys; Maria ry,V 45 anys; Joseph Bravo, 74 anvs- « A « Bruguera, 38 anys. 3 ' '

Districte de la Barceloneta: Cap.

NOTICIAS BELLIOIOSA8 Parròquia del» Santt Jtuí y Pattor —TV

dres, dia 2). Festa de Sant Sobastu' on » pliment dol vot fet la ciutat en UOi «n tuf dc lo peste. 0 "f-

A las deu del mati so celebrarà Holan. Ofici cantat per la capalla do U Caindi dirigida pol mestra senyor Marraco.

Prodioorà los gloriós dol gran martrs n» bonéa lo distingit orador sagrat doctor jT" mo Fatobanell y Sarinyacha, prévero catf' 114 do la Casa do Caritat, ü hi assistirà comissió del Ajuntamont.

Parròquia tle la Mart de Deu deia U t r i t l de Sant Miquel .d/•c<iuj/<f.—Divendres dl 20. Desprós do resar lo Santíssim Rosïri í los sis do 1» tarde, so praclicaràn lo» d»To,; exercicis dol \ ia Cruels.

Defuncións registrada? durant lo dia d' aroy;

Tribunals Scnyalamtnts pera deind

Audiència Territorial Sala primera.—Vista dol judici ordinlrj

de major enantía en autos procedents del Jutjat de Santa Coloma y pendents eatre don Joseph Solé y don Joaquim Torra.

Sala segona.-Vist a en autos demandants dol Jutjat de Falset, pendents entre dou Ximo y don Tomàs Pujol y don LlncU Alerany.

Audiència Provincial Secció primera.— Judici por jurats n

causa procedent del Jutjat de Manresa, M-guida contra Joseph Riera y Mas per lo delicte de robo.

Judici oroí cn causa instmhida en In latjat del Parch contra Joseph Robert v altre per delicte de robo.

Secció segona. — Judici oral en cansa, instruhida en lo Jutjat eo Tarrassa contra Joan Puig y Llagostera, per delicte d'in­juries.

Vista d' un incident eu cansa seguida en lo Jutjat dol Nort. contra '1 mateix Joan Puig y Llagostera per delicte de co-accións.

INFORMACIÓ telegràfica

y telefònica de L a Veu de Catalunya

Las cendras de Colon Madrid, 18, 8'15 nit.

Telegrafian de Cadiz qu 'ha sortit ab direcció d Sevilla '1 vapor «Girelda» que porta las cendras do Colon.

Mambó han marxat ea lo correo alga-nas persones pera assistir d l a ceremo-nia del sepeli.

Anuncien los periódiohs de Cadiz la ceremonia, publicant ademés nombrós-detalla roferenta à laa honraa quo's tri-butardn al il-lnstre descubridor d1 Amè­rica.

De política Loa acorts del Consell de ministres

d'ahir han sigut objecte d e viua comen­taria.

Sagaata/a diu, ha lograt conjurar la crisis; asseguran los ministres que no formardn govern intori , aino xlifinitia, presententse d las Corts.

Lo programa parlamentari ha meres­cut acerba critica. Mes sembla'l formu­lisme d'un govern en temps normals que '1 pensament serio y meditat d'ungo-vern que's presenta devant de l psis en eircunstancias tant criticaa com las pre­sents.

Sobre'1 caràcter ó giro que prenguin los aconteixemonts, se fan varies cou-geturas; pero, en general, so creu qu« no ocurrird res de particular, perqna'l desenllds serd conegut ja dels mes inte­ressats.

De tots modos s'espera que las ses­sions de las Cambres serdu atzarosuü, habenthi qui assegura que's provocaran debats violents, apassiouats, escandalo­sos, sense precedents en la historia par­lamentaria.

Creu lo govern qu'aquesta setmana ha de votarse l a autorisació pera quo Mac-Kinley ratifiqui lo tractat de pau entro Espanya y ' l s Estats Units. Com lo govern ha dit quo convocard lasCorta tant prompte sigui ratificat lo tractat, y y com que de ratificarse aquesta aetma-na, sols quedarien deu dias pera acabà '1 mes, s'insisteix en que '1 d i a 8 de Fe­brer se roanudarén las sessions de 1» present legislatura.

S'ha dit que en les Corts se presenta­rà , per medi do proposicions de Uey, uu programa molt radical.

Tambó'a d i u que quant en Sagaata hagi fet lo discurs-rosumen de l a qües­tió ab los Estats Units y de sa termina­ció per vi r tu t del tractat de pau, expo­sarà lo sen plan de política.

Per fi. e s casi aegar que las aessioBS

de laa Corts s e r à u molt p o c a s ]

En Sagaata de pa»aeig.-VÍ5Íta Lo senyor Sagaata ha aortit equeat»

tardo d passeig per la Moncioa, acom­panyat del seu fill politich, lo aub-aecre-tari de gobernació.

A son regrés ha rebut la v i s i t a del al­calde d e Zaragoza que ha procurat in-tereasarlo d favor d'alguns assamptos d aquella capital.

Cablegrama de Manila Diu E l Heraldo q u e ' l govern ha re­

but un cablegrama do Manila, pero qao '1 text os tan confóa qne no e'ha fet pu-büch. Anya deix dit periódich qu©'! 5°"

L a Veu de Catalunya rn ha telegrafiat al general Rius pera

|e ic lar i alguna conceptes del esmen-cablegrama. l . anterro do Bustamante

jomunican que'l enterro del marino ^stamante ha signt molt l luhi t . L ' jjmpaDyament era molt nombrós, as-àtinthi moltas autoritats y una gran jcnrrenoia. S'han depositat en lo car-[coronas molt hermoaas ab seutidas iicatoriaa.

Presoners espanyols >manican de Londres qne'l Moming st publica un deapatu de Nova York

[imciant que 4 bordo del vapor «Mont­ga t» han embarcat 800 militarà espa-ols, qu'havian sigut presoners dels iiquis,

t a l volta hi hagi equivocació en luesta noticia y 's refereixi la esmen-la xifra à part de la guarnició de I lo -1, que no hagi sigut presonera deia lericans ni deia insurrectes, knyadeix Jo despatx que encara que-

set mil soldats espanyols à F i l i p i -

Bezels dels portnguesos _)iuhen desde Badajoz qu'algúns pe-Idichs portugnesos continúan veyent Vóns sobre la integritat del seu terr i -| i nacional. K l Economista de Lisboa consagra farticle & la qüestió de laa aliansas. 1 creu qne'ls portuguesos hagin de te-

• res per part d'Espanya; pero anya-r: «Si sols d'Espanya pot provenir,

léra trovamos preparats perquo sino I aliansas serian fetaa & úl t ima hora |b condicións purament transitoriaa

i i rea nos conduhirían.» Temporals

Telefcrafían de Paria que s'ha desen-lenat nu violent temporal on lo Me-Vrrani, sobre tot en la part Occiden-

\e Ginebra comunican que à consc-acia do'ls últims temporals ofereix

los perills la part meridional del tu-Ido Saut Gotardo, essent do témer •esprendiment de terras y de grans Isas de pedra. Is diu que's considerau ineficassos Irecnrsos de la ciència pera evitar Icorri una hecatombe. Com à midas Irentivas, s'han posat pals ppra que Iguin senyal de qualsevol mohiment, neteut à 'la habitants [d'aquella vol­

is posarse à salvo d'una desgracia 1 fora horrible. ja circular del Govern rus

10 ministre de Negocis Extranjers de Insa ha rebut una nota del Ooveru lussia ab lo programa pera la cele-ció d'ona Conferencia referent al m e .

Lo "Berlín Post,, felegrafían do Berlin qua-l Berlín 11 d'avuy diu que sembla difícil con-\ r lo conflicte pròxim entre'la yan-

i y 'la filipins. ts indubtable, anyadeix, que'ls ame-\aa obtindràn en definitiva la victo-

pero & costa de molts homes y de as cantitats en diner. política colonial

dels yanqais In periódich alemany aplaudeix la testa formulada en lo Senat de Was-gton & favor de la espansió colonial, ponformitat ab la doctrina de Mon-

[lesprés se f k cérrech de las dificnl-ab que tropessaran los americans &

[pinas, dihent que no'Is serà tant fa-Idisfrutar de las ventatjas del t r iuuf

presumptuosos vencedors d' Es-

Jcaba dihent, referintae é Cuba, que Qrament passarà molt temps fina que

Iroclami la independència de la Isla. Aplassament

Paria, 18, 9 ni t . ïelegrafían de Berlin comunicant 1 lo govern alemany ha demanat que enferencia pera '1 desarmo aia aplas-

Ifins lo pròxim mea de Maig. Esterazhi

P a r í s , 18, 10'40 ni t . l'assegura que avuy arrivarà Este-ai à prestar declaració devant del bunal de Casació.

Naufragi Pari8,'18, 11 ni t .

felegrafían de Londres qu'ha nau-gat en la costa Sur d'Africa lo cre-

| r inglés »Phobé«, afogautae tota la falació.

Los republicans Madrid, 19, 3-05 mat.

l'O directori de la Fuaaió republicana pnearregat à los senyors Muro y Az-Me la redacció d'un manifest que

en breu la l lum pública. I's han entregat las basses que com-p r à n la reorganisació dol exèrcit y farina, administració pública en tots Iseus ordres; arreglo del Douto, y Tnyansa gra tu ï ta y obligatòria, fxcitaràn à que s'els agrupin los elo-tta neutrals, y declararàn terminant-I" que no prestaràn lo seu concurs 4

•itnació monàrquica per lliberal l í igoi.

|Ün article del "Heraldo,, L Madrid, 18, l l ^ n i t . I Heraldo d' avuy publica un article Topósit del caciquisme. Pm qno «Is discursos, programas y lclea als periòdichs son complela-u inútils pera ex'.irpar aquesta

1 aeceasitan fets, tallar d' arrel y Efa sempre terribles mals, que '1 ca-J'sine contribnheix on gran part à Farnes la situació en que 'ns trovóm •«nali tat .

Ün miaisteri que se 'n va L Madrid, 19. 12'25 ni t , 1^7 s' Rsan r e p í r t i t 120 ceisantlas

à altres tants empleats del ministeri d' Ultramar.

Aquesta nit travalla 1' alt nersonal del ministeri eu los últims detalls do la supressió.

Lo govern progecta destinar í ' edifici à Central de Corr»»a y Telégrafoa.

Propòsits d' cn Capdepon Madrid, 19, mati.

Eu los círcols oficiosos se diu que las Heys municipal y provincial que prepa­ra lo senyor Capdepon s' inapiran en un esperit molt lliberal, castigantse los presupoatos y gastos de las diputaciòna. y fent desaparèixer las cauaaa do laa freqüenta auspensións deia ajuntaments,

üna queisa Madrid, 19, l'19 mati.

Pareix ser que s' ha presentat un es­crit & lu Audiència de Madrid qneixant-se del arquebisbe d' aquella capital, per negarse à prestar auasili al poder judicial.

Més progectes Madrid, 19, l '50 matí.

Tot lo que -s parli dels progectes dels ministres, es algo aventurat.

Entro ells s' en senyala un do gover­nació sobre Beneficència, buscant un acort ab 1' autoritat eclesiàstica pera que passin al Estat los bens A' algunas fundacións y beueficis, qu« quedaràn subgectes à desamortiaació, importaut pera 1' Hisenda.

Telegrama d' en Ríos. — Los presoners espanyols

Madrid, 19, 2'15 mati. Lo telegrama del general Ríos tracta

entro altras cosas, de la disolucic do varia cossos y do la repatriació de mol-tas familias que ho tenen solicitat.

Lo senyor Correa ha declarat que res porta aquest tolegrama sobre los preso­nera espanyols, sens dupto perquo sap en Ríos quo ' I rainisti-e d' Ultramar ne­gocia ab importants elements de Fil ipi­nas la llibertat d' aquells.

Alndeix ab aixó à Ins negneiacións quo 's sogneixon ab los filipins que vin­gueren deportatH y algnns elements pe­ninsulars y societats masónicas que te­nen gran influencia ab los quefos taga-los.

Declaracions del duch do Tetuàn

Madrid, 19, l '50 matí. Lo senyor duch de Totuàn declara en

las columuRs de E l Eupahol quo 'a ne­cessita un govern fort y capàs de com-pendrer y realiaar la seva missió ab energia, com ho reclaroan los interessos de la nació.

No regoueix ventatjas do cap mena en quo "s reuneixin inmediatament las Corts, y creu quo no os una solució l ' unió de 'n Silvola y Polavieja per los perills del regionalismo y do la qüestió relligiosa.

Declaracións de 'n Weyler Madrid, 19, 2 mati.

Lo general Weyler declara al mateix periódich que no te compromisos ad­quirits ab lo senyor Sagasta, pero l i sembla molt bé que vnja aquest govern à las Corts, sens preocuparli quo 'n Sa-gaata fassi variacions en lo ministeri.

Seclaracións de 'n Silvela Madrid, 19, 2'25 matí.

Lo senyor Silvela califica do perjudi­cial aquesta interinitat, nocessitantao qu' acabi prompte perquè si no, des­prés serian estèrils totas las midas sal­vadores.

Mercats regionals REUS.—Vins negres, los de Tarragona

y Valls de 10 a 17 pessetas carga do 121'CO litres segóns classe.

Díl terme de 19 à ÜO possotas. Reus de monlanya de 'JO à I"-'. Conca do Barberà de 1G à 17. V i blanch de Tarragona y V';ills, verges

de 20 à 21 pessetas carga. Montblanch de 20 à 21. Esperits do vi i 81 duros los (>8 cortès y

35 grans. ^ Refinats de 21 1 \2 graus à 13 l i2 duros oarga.

Selecte do 07 graus ú 97 duros los 500 l i ­tres sens casco.

Esperits de brisa à 74 duros los G8 cor­tès y 35 graus, refinats do 24 grans à 12 duros la carga.

Mistolas.—Negras del camp do 55 à ò7'60 posactas carga.

Priorat de 50 à 70, blancas de 50 à 55. Avellana.—Pocas variaciòns on lo prou

d' aquest orticle. Admotlla.—Molla Jo 5061 pessetas sach

do60'400l£üos. Esperansa en gra à 116 quinta de 45'60

kilos. Llargiinta à 110 v comuna à 106. VALLS.—Garroïas à 6-25 y 5'50 pesse­

tas quintà català. Cànem.—Pocas oporacións y aqn?stas al

prou do 10 y 10'50 1' arroba catalana. Blat do moro do 10 à 10'50 pessetas quar-

tora. , ' Fabas.—Moltas vondas al prou do 10,

10'50 y 11 possotas segóns classe. OH.—Continúa la rccolecció dol do la

comarca do foraster encaro no n ' l ia vin­gut al prou do S'25 y 3'50 pessetas lo quar-tà català.

Cibada.—D' aquest pénero s' han fet moltas oporacións als preus do 8 y S'OO possotas la quarters.

Secció Marítima Vapors do la Companyia Tras-

atl&ntica Vapor Colón arrlvat lo 17 do jancr 4 la

Haliana procodem do Baroolonn. Vapor M. Crlftina sortit lo 18 do Colombo

ppra Hingapooro. .,. . o Vapor l i la du Luióu sortit lo 18 do Suo»

pera Port Sald. . . .„ . Vapor Gran Antilla (flotaU.sortit lo Wdo

la Ha tiaua P^ra Cont/ochs. .. Vapor Mocador sortit lo 18 uo Cà'iiï ppra

Vopi-r Lako Onturio (flefot), arrivat lo 18 à Centfochs urocedont de la Habnn».

Vapor Sau Aguatin sorlit lo 18 del Ferrol porti Vigo.

Vapor BuonoeAm« «rnrat a^oy i aiaesi port procfrion'- d« 1» UI» d» Cub».

Vapors de la Prince Line Vapor Croolo Prince orrivat lo 17 do jo-

noi- à Ciravmend prooodeot d- Amber»8. ~' Vapor Oeorgiun Priu··cha passat lo 17 po-

ra Dover. Vapor Trojan Prince sortit do Nova Torís

pera Nàpols. Vapors de la Companyia

Marítima Va por Cortós pa.sxal lo 16 de janer por Cap

Bv·aciíj· luocedcnt d' Amberoí.

Vapor Ktanhopo arrivat lo ICdejanrr ú Dwil procedent de Kilbao.

Vapor Brnidablik ba poiaat lo 17 per Do-r profodent do Valeacja y pora LouiirM. ver

Arrivada del Bnenos Aires Aprop de las duas do la tardo embocav»

1 port aquell hermós trasatlànlich, que-daut on rada lïns à més de las treo, en que ' l vapor francès «Cachomiro sortí cap ú Marsella y deixà la Iwya de la Trasatlàn-tlca lliuro períjne bi atraqués lo «Bnonos Aires».

De bona estona avans, la guardià muni­cipal de à oaball havia desembrasíat la plassa do la Pau y havian acudit à la ca-flilla del cabo de mar, lo general governa­dor eonyor Garcia Navarro, lo governador civil sonvor Larroca, lo metje major se­nyor Saldafía, y nn bon número d' asso­ciats do la Creu Roja.

Fondejat ui «Bnenos Aires- tot seguit la Sanitat Marítima, y '1 general governador anaren à bordo. Darrera d-ella los do la Crou Roja, 'Is representants del Diarií, del Comercio, encarregats del repartiment do roba d1 abrich entro Ms repatriat?, y no­saltres férem lo mateix.

Entendres allí era impossible. La cu-cuberta, las cambras y 'is ponts estavan atestats d' una g8nta<la qno ompenyfa per moures, en mitj do pilas Je malctas v far-solls. Kn aqnellas cirounstancias. la'Sani­tat Marítima, lluny d' avansar tot lo pos­sible son comès, anà eutretoninl méa de lo dogut lo despatx del barco y m- era possi­ble pondre datos concrets dul ) assatgo ni entendres ab ningú.

A un quart do sis quosortiam dol vapor, encara no so sàvia del cert quin ora '1 nú­mero oxacto do malalt.s graves que aquell portava, y entretant anavau embareant per com:>anyias los repatriats bons cn las Kolondriuss, quo ' I s deixaran cn la Porta de la Pau.

L'aspecto general dels qao han arrivat avuy no fa la tristesa dels d' altras expe­dicions. La grogor à la cova la duhon tots; esparracats y bruts hi veneu en sa majo­ria; pero als repatriats d' avuy no so 'Is hi ven en general aquell rostro tan demacrat quo havém tingut quo veuro en los quo arrívumi en los darrers dics.

Del viiilje venen eontonts; ha sigut f elis, sonso vents de proa que l ' allarguessin; y no tenint mes queixas que do la aglomerà-eió originada per un tan nnmcrós pas-satje.

Apart dol considerable contingent de forsa deixada à Cadiz, han vingut, lo 10 regiment d' artilleria de plassa, compost de 984 individuo» y manat pol tinent co­ronel don Eduard Amah, Garranda, y una companyia dol 11 de la mateixa arma.

Venen ademós, alguns oficials de dife-routs cossos, y varios familias cabana» que passau à establir son domicili à Bar­celona.

Desde dos quarts de cinch hnn anat po­sant peu à terra 'K ropatrinti, y formats per companyias so dirigian pel passeig de Colon al Cuartcl de don Jaume I ahont -' alio t jan.

En las últimas golondrinas y ja al cap­vespre han vingut los malalts que signoren portats los mos graves ol Hospital Militar y 'Is altres al d' Alfonso X i l l .

EDICIÓ B E L V E S P R E Telegramas de l'Estranger

Condempnació Paris, 19, n'40 matí.

Lo tribunal ingli!» ha condempnat à set anys de presidi à 1' autor del robo d' alhnjas de que Fon víctima la duque-sa de Sutherland.

Estherazhi à París Par í s . JO, 10 matí .

A las onze dol vespre d' anit ha arri­vat à Paris 1' cxcomaiidaiit Estliorazhi. L ' esperavan nombrosos periodistns à 1' estació, nogantso l ' Esthornzhi à cele­brar cap interview.

Inglesos y yanquis Par í s , 19, 11 mati.

The Globe, diu quo la qüestió quo los Estatsfüni ts t iudiàu quo resoldre ab Inglaterra, serà probablement lo tractat d ' arbitrago que va redactar 1' ex-pro-sident Clovoland, y quo va retxasar lo Senat yanqui. Afegeix The Globe, que reproduhiutlo ara a' oiirovnría por ma­joria. Martínez Campo8~"El Correo,,

ÍRebnt detprés d* tancadti la nlició M mati.)

Madrid, 19, S'S.', mat. —Lo general Mnrtinoï Campos ao-

gneix millorant do la seva malirltín rre-yentso qno molt prompte podrà deixar lo l l i t .

— E l Correo, orgt'.o oficial del senyor Sagasta, es felicita, com es natural, de la solució del problema polítich. Declaracións políticas

Romero Bobledo (Rtbvl dcgpri» d« tancada la edició

del mati.) Madrid, 19, S ' amat .

Ef Espaíio! publica una informació ab las declaracións dels principals po-liticbs, respecte del govern després dó solucionada la qüestió política.

Lo senyor Romero Robledo diu quo'l govern està moribond ab la política d' anar vivint.

Insisteix eu la necesitat d'uua con­centració lliberal presidida per en Sa­gasta, concuraint à «queata obra tota los lliberals, desde la dreta fins l'extrem esquerra inclaint los republicans.

La prempsa madrilenya " E l Imparcial,,

Madrid 19. V l b tarde. Decica a^uy dos artiokB à tractar d*!

assumpto de las quintas à Múrcia y à censurar enèrgicament, pranent peu d' això, al caciquism*.

"La Reforma" Diu que ' l Govorn anit va tenir con-

ferencias respecte de certs travalls que los cnrlins fan i Madrid.

Pero ningú creu en la existència de tala trevalls, n i cn que t ingui lo més pe­t i t fonament aqueix rumor, que no té altre objecte més que justificar la inver­sió de fondos que determinada» perao-nas varen rebrer à principis d ' aquest mes.

Sogóua lo mateix periódich, u n elevat personatje ha dit que '1 fracàs del car­lisme es tan manifest, quo per axió no hi ha cap por per part ii·l Govern, en aixecar la «uspensió do las garantias.

Noticias de Guerra Lo D i n r i o O f l r i n l dr l Hinl l ler io de la

Giic-ra publica avuy los decrets autori-sant nls generals de brigada senyors Barraquer, Tejadu y Manrique de Lara, pera que puguin fixar la seva residèn­cia, en situació do quartel, à la Cort, à Barcelona y à Càdiz respectivament.

Tambó publica una ordre concedint ^100,000 cartutxos al capità general do Catalunya, pera que los 872 reclutas úl­timament incorporats nls rogiments d' artillóría pnguiu fer sa instruoció o n lo fogneu:.

Sumarias militars Lo niinistro do la Guerra ha rebut u n

telegrama del Capità general do Valen­cià, manifcatantli quo o n vista dol tele­grama que d' ell va rebrer, cridà à son despatx al general Arolas pera dema-narli que l i digués si realment havia fet las declaracións quo lu prem;:sa l i atribulifa.

L o Capità general do Vuloncia va e u -sonyur al general Arolas u n exemplar dels periòdichs que van insertur las de­claracións do-roferancia.

L o general Arolas và negar cn rodó qno las hagoéa fot, exprnssantse, per lo contrari, en termes molt dignes y pa-triotichs.

Per consegüent, lo general Arolas ja n o serà s imariat, com iudofcctiblemont ho hauria sigut ei s' hagués ratificat eu las sepostas declaracións.

Lo ministre do la Guerra ha spro-bat la conducta del Capità general de Valencià.

E n cambi, s' ha comensal la sumaria contra lo tinent coronel don Frederieb Sarz, ab r.'.olin df haver d i r ig i t c u nom dol baln'.ló do cassadors do Colón, untc-legrnma do felicitació al general Woy-ler quan va desembarcar à la Penín­sula.

Aquest quefo ha dr-macat nutorisació pera vi nir à Madrid à veure la seva marc; do qui està. separat fa molttpmps.

L ' autnrisarió l i ha sigut concedid» por lo ministre de la Guerra.

E s creu qno la sumaria contra aquest militar sdelantarà ràpidament, porque no es Mcil quo negui s- r seu lo tele­grama. Restabliment de las garantias

conslitnoionals En lo primor consell de ministres que

's celebri baix ia presidència del senyor Sagasta, y 'a creu que serà lo dilluns, un ministre dols mes caracterisats del Gobcrn demanarà que 's rostabloixin las garantias constitucionals, en vista do quo cap f i cumpleix la suspensió y do que la opinió pública y la j rempaa re-bn'an molt bé aqueix acort.

Es possible que :1 senyor Sagasta ac­cedeixi à lo qae demani M ministre y que ' s rcstab'.cixin las garantias consti­tucionals en los últims dias d ' aquest mes, es dir , avans do que 's reunixin las CVrts.

Sobre las quintas & SZuroia Lo ministre de la Gobernació, senyor

Capdopont, to ja eiLSon poder la volumi­nosa .'/. m o r i n que ha roda- tat lo senyor Foruaudez Blanco, comissari ragi en la qüesti" do quiatns do Múrcia.

Lo «enyor Capdopont diu qu' encara qne dedicant à la lectura de la Msinuriíi aignuas horas diarias, no l ' haurà aca­bada fins lo diumenge.

Lo ministro diu quo no vol adolantar cap iraprossió respecto las cuestious qu' en la Memòria se traefan fins que 1' hagi oi-tudiada ab detenció, però que resoldrà ab justícia, sense contemplació do cap nena.

Adhesió I A Cambra Agrícola del A U Aragó

ha enviat al Círcol de la L"uió Mercantil de Madrid, nna carta ahnnl mauifosta son üo·.i'imenf por no haversu pogut r e ­unir à Madrid per rahona ot-pocinle, 1' Assambloa do So-netats de iirodticció.

Adcmés, trasmet la seva adhesió y ofereix son incondicional concurs pera tot quant se necessiti.

En favor dols periodistas Los directors dels periòdichs E l Glo-

bn y E l Liberal, individuos do la Junta directiva de la Associació do la premp­sa, han «nat à visitar al senyor Sagas­ta nora interessarlo cn la coucossió del in lolt als periodistes presos.

). senyor Sagasta ha acullit bé la petició, manifestant quo 1' induí era ge­neral y '1 Govern 1' havia concedit ab 1' intenció Je quo en ell h i vinguessin compresos los poriodistas qne seran posats ininediatamiint en llibertat per­què la seva detenció després del indult fura arbitraria.

En quant al del director de E l l'ro-

2r e t o senyor Lerroux, ha di t que no a' avia publicat en decret particular per­

què la tramitació p^ra obtenir la grà­cia qn' hauria de posarlo en lliber­tat era llarga y convenia més ol mateix inierofsat inclourcs on 1' induí del dia 23 ab motiu del sant del Rey.

La enestió palpitant La A r a d í n r a de cioaciar mfra'E y po-

C O T O Ü S 18 Janer 1899.

NOVATOEK....|?Xffc N O V A O E I ^ 8 . . J ^ ; b f c

T a n c a MOToat CUnOTT* a n U r i o r A l » » B u l x n

l>U4 6.70

6.tó

8 6.C9 6óil6 6.SSÍ

ll« -U —

llIS — l·l — 24,000 balas Arriboa en los noruí deia Katats Units lo dia IS Janor

. en ÍRtiàl fotxa <lo V eny passat lio.OUO • 18 Janer 1899. T a n c a anreat Olananra anterior A l a * B a i x a

L·irEIlPOüL. . . . Uisp'oniblea Sljü ü l p 19 Janer 1899, lO'll mati. obra « « r o a t O U M " » «^-«rior

LIVEI1POOL. Fntur», Janar . F«br 8 >ii·'·l 8 .'.pH ü^I

Barcelona, 19 Janer 1899 Preu? •icniio variació, st bo ab tcmlancia foraio & caiuo do 1' aUa d»-! mercats d' Amèrica

y do Lir«ri>ool.

líticas ha anunciat entre altres tçmas qn' han do ser objecte de discussió cn lo pròxim curs, un de molta actualitat, ab lo títol do E l IteyionalUino.

Pendrén part en la diaoassiò los prin­cipal» membres de la Acadèmia.

Vaga Madrid, 19, 12^16 tarde.

Telegrafien d ' Argel que 's tem una alteració de 1' ordre públich à Bab-cl-Hucd, à conseqüència de la vagade pus-tiscr.s que s' ha declarat à n ' aquella vi l la .

Protesta Madrid, 19, 1 tarde.

La Colònia espanyola eu Argoliapro-testa unànimement contra un peri·'idi··h argelí que considera als espanyolscom à i-ausantadels desordres anti-semitichs.

Com viu Don Carles Madrid, 10, l'25 Urde.

Pur/i!.—Comunican de Venècia, quo D»n Carlos segueix font una vida sos-sogada y tranquila en aquella capital, pro no obstant, continúa vigilat do prop per los policías italiana y eapanycla.

"New York Herald" Miidrid, 19, 1*48 tarde.

Lo periódich neo-yorquí publica un violent article contra Mac-Kinlej-, cen­surant la seva lentirut en la solució del coníiicte filipí.

Lo sant del rey Madrid, 19, 3!fi tarde.

So dona com à cosa segura, que la festa onomàstica del rey so celebrarà ol Palau, ab una recepció general y 1' apat de costúm. Més declaracións de -n Romero

Madrid. U' . 3*80 tar.le. Lo senyor Romero Robludo ha fet de-

cloraci.'ma à £ / Liberal, qne poch més ó menos son las matcixns opinióna qu' ha esposat altres vegadas y coneix tothom.

Emprèstit'filipí Madrid, 19, 2H5 tarde.

Comunican de Manila, quo Aguinaldo ha promulgat una llcy, votada en lo congrés de Mulolos, contractant un em­prèsti t interior de '20 milións de pessos, y permetent emétre paper moneda, do circulació forsesa cn 1' arxipélach.

Despatxos que no s' entenen Madrid, 19, 3 tarda.

Lo general Correa diu que lo únich qne ha pogut entendrn del telegrama que ahir l i va dirigir lo general Ríos, os que los presoners espanyols so tro-van en lo mateix estat que diuheu los telegrama» anteriors y que, la situació de Manila no ha cambiat.

Del "Maria Teresa.. Madrid, 19, S'-JO tardo.

Noticias do Miissan, diuhcn quo lo crebner espanyol «Infanta Maria Tere­sa» va quedar partit '"n dnas paris y la proa encaixada en lo baix ahont onca-ilé. Tot lo casco desapareix sota 1' sy-gua, fins cn la marcí baixa.

^Pera quó? Madrid, l i ' , S«4Í tarde.

Escriuhen de Sant Roch (Linen>, qn' es urgentissim amplour gran anivi ta t en lo» travalls do fortificació de la for­talesa do Serra-Carbonora.

Lo consell ab la Reyna Madrid 19, •I'·2J tardo.

Lo Consell celebrat al Palau presidit por lu Reyna, ha durat duas horas. Lo sonvor Sagasta «' ocupà en lo discurs wclimiuar, de la política inferior y de 1' exterior. D" aquesta en parlà extena-sameut, y després de tocar varis assumptes, digué qu' estava pendent d' aprovació '1 tractat de pau en lo Sonat americà.

Lo senyor Correa tambó donà prou alcans à las sovas explicacións ab refe­rència à las goslións practicadas y qu' encara segneixon, pera porlsr à bou terreno las negociacióu» qu' han de do­nar per resultat la llibertat dels preso­ners espanyol» à Filipinas.

Lo ministre d' Hisenda va posar à la firma un decret ampliant fins Ics pr i ­mers d ' abril, la lley do moratòria» de las Diputacións y Ajuntaments.

Lo senyor Groizard, arrivat lo seu torn, presentà pora la firma los decrets d' indult qu« 's varen acordar à V úl­tim Consell. Adornés, va donar compto en líneas generals, d' altres indults que B' otorgaràn ab motiu del sant del Rey, y. en f i , lo senyor Romero Girón va in­formar à S. M. , d' mi telegrama del go-neral Rios, en lo qual demana aquest instrucoións pera 'Is efectos de la l iqui­dació à I ' Arxipélach.

Los demés ministres no portaren ul Consell res que fos important.

Los restes de Colón Madrid, 19, 4*90 tarde.

A las dotze del dia ha arrivat ú Sevi­lla l ' avís «Girslda», condubint W rcs-tos de Colón, essont rebut al moll per toia» laa autoritats, infinitat de ornis-«ións, vepresentnnta de la Reyna y del Govern y un gontiu inmens.

Las tropaa cnbrian la carrera ÜWKto lo moll fins à la Catedral.

Lo df sombaret y traelaoiò delc res­

to» varen ser fets ab arreglo al progra­ma acordat.

En los carrers s" aglomerava la gent, y. al pnsar la caixa mortuòria, la mul t i -nit se trobava possshida a' una profon-da emoció.

L ' espectacle he resultat grandiós y ha fet un dia primaveral.

A l arrivar los restos à la Catedral, se l i feren honora ab gran pompa.

l ian qnedat depositats cn lo monu-mont construint per Melida en la cape­lla antiga de la Marc de Deu.

Hermosas ílneións Madrid, 19, -l'IO tarde.

Dihuen de Paris quo 'la periòdichs publican nn estudi qu' ha vist la llum eu Vida I lu t l rada , respecte als senti-rnoota d' Alemanya sabre la possible aproximació d Franaa; reaulta un trs-vall al quo no serian contraria la majo­ria deia alemanya, fina admetro la re­visió del tractat de Francfort.

Butlletí 'Bursa i i i fíarertoaa l ' J de Janer de 1809.

Se tanca A las 4 tarde Ahir Avuy

t/mà 555 i •

02 30 OfifliV

l

B W •'•••v, 8ÜÜ

05 00

fil'm •1275

67-25

4 ner 100 Inlarior fl mos. . • • prAxim.

i per 100 Exterior fi meu. . > • pròxim. .

Cuba» 0pfrlf>0 contat. . . . .".l l i riihoM 5 i>or H>'íomnt. . . . • ! V J Eiup. Ailuanas 5 p. UU rumpt. t</25 •t pt-r l'X) Amoni-al·lo compt.. «T'iS Eaip. raíyliiMOB. IWJcompt.

Accións ÏUu'h Colonial fi do IÜIW. . . !!..:.• h do ItniMlona romptat. Cr^lit Kan nntil eomptaC. . Gat. Oraeral Jr Cr^'x ruuipt. P. C. Nort H mos «2-21

. Fransa fl mai 8 ió • Oren»e fl me« 9M0

fan-l d- Ci-Kill 1.-: Industrial '

Obligacións comptat Municipal ilpor 100. . . . .

. 5 per 10U ' £oj;ovia 5 gir 100. ' Almacsat o per VXl Id. edherldoaap. lOO.. . . ' Id. uobdhorida» id * Pransas 6 per 100. *

• 8 per 1110 ' Códnla» 6 per 100. * Bodu àHoul·lOporlOO.. . . . • Sant Joan de las Abadesses 11 ' per lOi) •

Orenw» prioritat * Oronsoa. * Compauvia Trasr.tlAntíca 4

per U» ' ' Canal d'Urgell , . 1 '

Bolsa de Madrid (Trlefonema urrjent de la» 3 '40 de la In rde , fa*

foei l i ta t pe r ta ce to J . i l a n a n e Rof). 4 per 1C0 Interior contat 66*55

• • fl do mes 8*>"2a • Exterior e*S>

De-ida amortisablo 07*40 Coha» IfWL 68 0 > Cnbas ISfi». A > ; £ Aduanas 5 per 100. WO'OJ Filipina* 6 per 1ULI OyGl IJono* Tresor 1012'. Baa. h Espacra 3f6'UJ Taburos SS-ül Cambi «[ Pari HIMlí»

Bolsa de Paris fTelepramn de la t T I S tan l r .

Exterior Espanyo! -I per 100. . . Renta froncef^ 8 per KO. . . . CatuM tlHW CIIWH ll>Oti F. C . Nort d'Esi.anv» F. C. M . / . f Al.cant Cambi N| Espanya

Bolsa de Londres Es ti-rior Espanyol 4 per HÏX . . . . ' OÜEB D E O A K B I B EW AXTSTtO P L A S S A B Cnr» del Extflrior à Pari* 4S'73 — > lü li i _ (tòí5)—45y00. Curit del Exti-rior il Londres Cors dol Interior a Uadrid SC-U»—15—id Z) —85—15.

Gambis sobre 1' estranger Londres dif. ffiTÏ3

. eidif. > 8 d(v . i la vista p. W i )

Pari» Bdiv ' • SOdii • à U vista -p.SI-5)

P R E U DE L OS OR KSPAKTOL

Centens Alfons '27'ÜO. — Contens Isaltoliua WX).—Monodas d" a» penstU» atí'óO.—Uu»u# SMO.—Q* menut "JO-SO.

Nota.—Aquotü prens »on compra. OR FXTKANUIJl

Buonus Avres.—Prima Itió 8i4 per lOX ULTIMA HORA

DE 4 A 5 TARDE 4 OÏT 100 Interior oÜ,22-5ü·15—58-10—jS·Ol

y 58-10. Norti ai·4>-31·a>-31'lO-30:5í5 y Ol'IO. t'nbas f. pnr lüOòil·ó·. Cul«&5pcrl00 45'90.

I I I t »

ITo'Ort l l í t y

Gran Teatre del Liceo.

ür».. A a r i t a l é t l e a j X.o casta l l dels tros dra-( ó n s .

tlQOranO. éï i t · . - l ·r . P e p » OallarUo—Son. L a Ct»ra l« . - .1»r . L·o flest* d* Ban Antón, oo-*» d» it»»u 4ÏII.—l." m port-follo d* EldcraiSo A b I- «pUudid» •arena Raformoa d* >' E u e -

Teatre de Novetats. Bolploie .-A il.n .iwar . • i P r o n u i o A»uv i ij -atftiJabrAS mDktxrcji ( J l d l l V l i t . X i eapojo «tol aliaa C l avAer Joa-« a i n v L·JL IraanK aombra.

Tertúlia Catalanista, jggytt",1* IV kAri*, I** mitja t&ronjft a net*»' y Bcnvo «o-K· . -V . l ·» 4 l ' · ·s ï · i* . «EI jR^i 't i ic» K^oriob. *i y

L a Veu de Catalunya

E s t a c i ó e n o t é c n i c a i d1 Espanya à Londres

L« c M t i U t do v{ importada à la Uran BratUTa hft aigut. V anv pa^nt lu dc 18.149.020 galóns (8·4.541 liectólilros) va-loriit-; en 6.ti79.iyi íliaras esterlino-s. I J M proccduiiciín ao diaUibahcxau del inoda

Espanya, vi negro. i.'lKÏ.TSi· gaHns. ídem, vi blancb. . l.nM.OH Kninsa. . . , «.332.800 Portogdl . . . .' 4.4^.837 » Madera. . r 57.011 » Austrà l ia . . . TlkSGS • U. laiid». . . • . 75»J.:H7 » l l s l iu . . . . 137.601 Aleuiania . U 4 M B • l'osoisión» britàni-

cas dol Snd Afri-<•» . G.Í·IG »

Allra.i provincias . 4S&9S0 »

TotaJ. . . 18.140.925 galóns. Lsaminaut 1' importació del auyOBcom-

pMraüvament ab la del 1807 Be troba cjuo • .> !o 88 la imi^rtació ha aumenUl on 893.641 galóu^.

Han produbit anue'jt aumenl: Esiianya, .'>'•. 123 galíms, Alemaiiia, 16.770; Holamla, .V..!!"-; Portugal, 529.í«2; I t aüa , 45.893 y allrci puli i-sos 104.3JJ7 galons.

Uan dísininnhit 1"« vivis blanclis espa­nyols, 21. ; ; i l galóus; IVans*, 222, J77: Ma-dera, ò7,S-'i7 y Àustria 3.00C.

Lo fet m é a notable os 1' aiunent en V im­portació dels vins portuquesos y la grau disminució dels francesos.

L.- s números que representan lo tant por cent do la cautilat de vi importat que cor-rciipon à cada una do las comarcas impor-tadoros en lo» anys 189G, 1897 y 1898 son los spgüenl'·:

Tant par o«nt do l a aast i tat de v i Importada

1896 1807 189S

T-ivarpooï, 4,100 tonoladas. contra 6,320 1' any anterior.

Pansa valenciana.—Jií< dificil aumentar lo conoom d' aquest article; la campanya passada no ha corrospost à las esperansas dols comerciants.

Las admetllas -» cotisan altíssima», te­nint molt pocas existencias d' aquest ar­ticle.

Fruvtas frescas.—Loa taronja» valeu-ciauas' han millorat una mica. Las de Jaf-fu han baixat. Las amavgas suns deman­da. Las llimonas han sufort baixa per los pi·ans urribos do Palermo y Mossina, Las pom;:s-c c-.'t;vnn A bons preus, lo mateix nuo las sebas. Vegis las iMtimas cotisa-cións:

| Taronjas valeneianaa de 4 i 10 chclins per caixa; Jaffa do S a 7; Savilla de 8 l l4 4 «rhelin=.

LUmonas Palerm do 7 i 10 oholins cai-M Í : .M'.JK'ina de 2 à 7 Spl; Nàpols de 1 a 0 clii·lias.

Sebas valencianas de 4 & 9 cheltns cni-xa; Oporto de 3 4 4, y Lisboa de 2 1(2 4 8 1 (2 chelins.

Tomucats Cauarias de 1 4 8 chelüis caixa.

Castauyas cspanyolns de 1 Sil 4 2 3(4 oholins quintí..

Lo gr4 d' espiga "3 rolisa als preus se­güents:

Chtl iotjr l . l i u r · · peniques d* ]it«

Fransa Cspauya Portugal y Ma-

dera Àustria Holanda AI"1 mania lialia Altres paliíssos

40* 29 25M5

21-70 4'01 »'80

2·.v.•

37·ltt

•JJ··VO 28-25 •l'OO

•j-r,i; -.-25 •2'08

."..V1K 31*96

V.'A •l·lf. 8*fiB • J l l 8*49

100*00 lOO'OO lOO'OO Mtreat de frn>/fassccíi.s.—-T'nnsay Corin-

to.—La passada campanya ha sigut dolen­ta, tan per los venedors com per los com­pradors, degut 4 qne ' I frnyt arribava «vo-ri«t. A últims de desembre, las r.antitats d ' aquest frnyt en dipòsit eran:

Londres, 11.411 toncladas, contra 10,216 Y «nv anterior.

Blat ingiés blanch • > ro ig . > ras . : . » Califòrnia . . Walla-Walla » Austràlia . > Manitoba . • Duluth . . > Calcuta . . » Kansas . .

28i0 4 31 28 .80 Bl} • 5?i 331 • !52i . BSm > 32 » 82[0 • «8i3 !W >31i'! ;W|3 . COi'i

pur 501 . 501 . I M . tec . m . 496 . 196 . 496 . 496 . 496

E s t a c i ó enotécnica d' Espanya à Cet ie

Ni lo projecte de la ronrenció franch-italiana, ni 1' aplicació dels nous drets d ' aduanas, ni la nucresió del impost do con-tmms si/bre begudns higiónicas, han cam-blat la fesonomia del mercats viuicolas espanyols.

bon 4 nota de la setmana es lo movi­ment d- opinió en las platsoa do Cette y IJunlcos, centra la suprosió dels dipòsits de vins, destinats al eoupagt. Aquesta disposició cansa grans danys 4 1' agri­cultura que tractaban de protegir; puig apart dels perjudicis que causa als obrer», consigntirés, camins do ferro-earril, com-punyias de navegació, ete., hi ha una gran massa dc vins ordinaris de Bnrdeos y Bo-íïonya que barrejats ab lo W por 100 do vins espanyols teuiau sesura la venda

4 bon pren 4 Suiza, Bèlgica y Alemanin, sens contar oue altres T Í M francasos nece-sitaa osser barrejats a b espanyols, pers assegurar llur conservació. Bo «era que nostres comerciants tingan ea concepte aquestos corrents d' opinió, graciós i las ouo no tindria ras do estrany quedés mo­dificada en lo Honat francès la moció do Mr. Piou,

De tots modos convé estudiar aquest •ssumpto, puig en tot cas, podrlam tras-ladar a Espanya aquest negoci, lo quo 'n cert modo fora una compensaoió & la dis­minució anc forsosament tindran noslraíf entradas clo vins 4 la nació vehina.

Uespccto 4 transai-cions los preus K« sostenen ferms, pero las vendas tenen moll poca importància.

La mtisiíació es la üegtteni: ü raus Preu per k l .

Alicant 1. ' . . . . 14 416 S8 4 32fr. Id . 2. ' . . . . 12 . 13 al 28 •

Bonicsrló 11 » 12 20 » 22 ' Catalunya . . . . 11 . 12 22 > 25 > Priorat 14 » 16 ;10 • 31 » Vendrell 11 • J2 33 > 25 • Mallorca 1.» y 2. ' . 9 > 11 18 . 23 > ü t ic l (tipo aragó) . 11 > l'J 22 > 25 • A'alencia 1> : . . 11 . 12 20 • 25 .

Id . 2." . . . 10 > 11 18 .20 » Vinaroz 10 » 12 18 » 21 -Moscatell ;do 9 4 10

graus licor) . . . 15 40 » «0 > MUlelas i d . id. . . 15 38 > 4C • Vi blanch andalús . 18 97 > 29 • » > maucho . 12 > 13 S6 > 29 > » . català . . 10 > 12 24 > 28 >

Jerez r Mdlnga su­periors 200 > 250 » Blat, preus por 100 kilos: Paris 21-76 frs., Burdeos 21'ò0, Braselat

20, Viena 20; Berlia 20, Londres 20, Liver-pool 20, Nova-Voreli l i ' T i , Chicag:. 1S'41.

Prens do productes espanyols 4 Celto y Marsella:

Olis de 128 4 130 frs. los 100 kilos. Suro, los 1,000 superfi.de 2 i 4 30frnnclis

f i de lò 4 25, ordinal i de 8 4 15. Safrà do 90 4 100 frs. kilo. LUmonas da 30 4 40 frs. m i l . Moras do 25 4 80 frs. 100 kilos. Tortr4 brut dc SO 4 ICO fra. Avellauas de 81 a 83 frs., ab closca de

42 4 44 frs. Adm'jtllas do Mollorca do 186 4 188 frs.,

d* Alacant de 210 4 250 frs , ab cloi-ca de 97 4 100,

Cacahneta de 30 4 35 frs. Cobss de 15 4 18 frs. Patatas de 9 4 12 fra. Peres do 80 i 40 frs. Pomas de 20 a 25 frs. Taronjas do 26 a 35 frs. Mandarinas igual preu. Ks^erits 3;6 90 frs. hectólitre de brisa a70 Cognach do 130 4 160 frs. (jarroías 4 10 frs. Palla de 4 à 6 frs. les 100 kilos.

Gazeta de Sport Per l ' administració dols camins de fe­

rro d' Àustria s' ha disposat <jue 's cons-truhcixiu vagóns qne permetin lo trans­port segur y fàcil de las bicicletas.

Lo nou Sport-Club de Mataró ha insta-lat son local en lo passeig do la Rambla, ahont diàriament se rennoixen los nom­broses aficionats al pedal d' aquella iudus-trial ciutat.

Lo dfa 15 del vinent mes do Maig so iuangui-ar4 un servey d' automóvils outre Viotoría, Lomona y Bilbao.

l l a signi nombrat director dol velò­drom Ronbasiou, de Paris, mousionr Deie-rolx,

A Bilbao se fan travalls pera la rocons-litució del antich Club Ciclista. Bilb»>. quina desaparició ocorroguó 4 principis d ' li i vern.

fiembla que la Societat ronaixora ab grnn empeuto y alú,

A Paris s' ha verificat un «match» entro un ciclista y un ti-nnvia do vapor que v4 Í9 la ciutat del Sena 4 Glignancourt, 11 kilómetres, guanyant lo ciclista, qui 4 més dc lluytar ab lo tranvla, tingué que vèn­cer los nombrosos obstacles que 's troban ou los carrers de la capital do Fransa.

Lo partit jugAt ahir en lo Frontó Ccn-dal uo resoltA i as do gavro interès. «Pa-siegnito» é «Irigoyoii', blaus, desenrrot-llaren, tant en la saga coui dins, un joch d.'l·iccisió, toinaut rebots y caitig.mt la pilota ab art y fé. _

Irigoyen, dospres del primor tors del partit, no va pordrer ni nn sel tanto.

Per lo tant, no os d- ef-traiiyar que «Go-goraa» y 'Blenuer», los rojos, no pogues­sin controrrestar als contraris, quedantse 4 31 tantos,

Lo públich, molt nombrós, aplaudí va-rius jugadas de «Païicgo' y do «Irigo-ven».

VARIETATS Lo cistelUt

Una vegada ora nn paro que tenia un fill y una fill», tan pelitets, quo tots dos hau-rlun capigut dins d' una caclofolla do nou. Heus aquí qne un dia quo 1' homo estava malalt y Ms seus fills no teníau res pera donarli, determinaren agafar un r.istellet petit que tenían y «aarsen 4 demanar cari-U t ps '1 defora, 4 fi de procararli I menes­ter; mes per petit que fas lo cistellot, com ells ho eran tant qne quasi no 's vcyan, ni

1 nn ni V altre, ni tots dos al plegat po­gueren dnrlo. Tols tristos se 'n tornavan fi lasa seva, qna* de prompta se 'Is h i apare­gué una velleta, ab on noy petit el braa que plorava, lo qnal les hi va demMarsi U volian fer caritat que Deu ja 'la hi pa-

eaLa noyota. que tenia molt bon cor, se v4 treurer lo mocador que duya al coll, y encara qn'era molt dolent, lo va donar 4 la velleta,y lo noyet se v4 desealsar lo nos-sí d' espardenyes quo dnya y las va posar al noyet que 'a agrahimont, .parà sou plor y l i v4 fer nn petó à cada galta.

—Are, digué la bona vella, demaneu la gràcia quo vulgan, quo us la concediré dessegnida.

Heus aquí que la noya va dir: Jo voldria quo lo pare estes ben bó y

pogués travallar.—Y ' l noy tot impacient pera enrahouar, digué:

—Si, qne 's posi bó, pero meatres tant feunos la gràcia do iioguer dur lo cistell y que 'ns fossin caritat pera poguer portar ulgnna cosa al nostre pobre pare.

—Conco l i l tot lo que demaneu, vo dir-lofchi la velleta, sinó que 'n eomptés de dur vosaltres lo cistell, lo cistellvos portaré 4 vosaltres, sols quu l i diheu; camina eiste-Uet.

Los noys tots contents y alegres, se van despedir de la velleta y del seu fill, so fica­ren dins del cistell y:—cistcllet, camino,— lo cistell,quo comensa 4 córrer y corre quo més correràs, fins que arriba 4 una casa do pagès, ahont los noys demanan si 'Is vo­lian fer caritat por l ' amor de Deu, que nostre Senyor ja :ls hi pagaria.

—;Ay, quins noyets tan bouichsl—Y 'Is hi donaren un pa, un parell d' ous y nna carbasseta de v l .

iPoden coutnr hi a' cstavnn de contents los noys! Tornan ú fiscarse al cistell y— cistellet, camina—lo cistell cop de cami­nar que may parava, fins que quasi ja 's feya nit, quant arribaren 4 una casa gran, mòlt grau y més que tot bonica, quo qua­si no s'hi gosavan a ficar.

Lo noy, com 4 més alrevidct, va dir:— Ay, ay, fiquomshi—y tots dos se?n hi van entrar. Y 4 fé que uo van penedirse, per­què era una casa tan bonica, tota d" o ry plata, que no semblava sinó que fos nn col: més no hi havia ningú. Tots encan­tats, ells qne entren en una sala y després 4 un' altre, y 1' uua era hermosa, 1' altro encare més, fins que arribaj-en 4 nn jardí tot ple de flors, sortidors d' aygaa y cosas per ells tan bonicas y uovas que uo savían lo q\ie 'Is pasava; quant tot plegat se'ls aparegué la mateixa velleta a b l » noytt que al dematí Is hi havia demanat cari­tat, pero tou hermosa y tan ben vestida, t^ta plena de resplendor, qne ab prou fey-nas 1' hourían coneguda, si no fos estat qne ab lo mateixa ven dolsa los hi digué, que ja que al mati havían estat tan bons minyon1!, despullantse de lo seu pera do-

narho 4 n e l l a y 4 lo gaa fiu,, . fst portar per la cistell 4 c^ ' ' lo· L mostraries lo contenta que J> **'•«, dantlos 4 cada us d'ells nn dó ** ríafelissos per tota la vida- ' i^ '"•»! digné, ja quo t'has tret lo i n 3 i j don4rmel, vuy que desde aqn»!r? M avant ostiçms sempre bea v / . r S i J tota mena de roba, que may sa't» 11 y que per més que'n donRuic , tinguis do nora; y 4 tú, uov j . „"v^l meu fillot t'has desoalaat lis L·*Mxí*\ to 'u donaré unas que may so i" '"TJ r ó n y ab iM.íJue podràs corte^K mou com vulguis, sense qna maï ï l l pugui atrapar. ^ ^ 1

Dit axó los và omplir lo cistell * podíon menester, mée que taid' v i , per la casa que los haviat» fet Ixt'H y los noya se 'n anaren tota mk íSr que unas pasquas, TM*1

Hens aqni que, lo noy ab 1M pardenyas que duya, corri» uü. " t uoyeta, per més que 's v4 fleard·''*^ cistoU, no lo v4 poder oconse^'·" < menos, quan haveut trovat laV u dona ouo anava quasi despullada^i" t iós de f aldillas, se deturi 4 durin ' vas, surtintli dessegnida 4 u' ell» mé» bonicas encaro que havia dadas. no p i |

En axó lo noy havia arrivat )• seva y conUt tot lo que loa havia jr' al seu pare que 'n fou molt «Jr.j anaren tots dos 4 cercar 4 la no-i venia tot 4 poch 4 poch ab lo ü % y [ c o m anava tan plé y havia fel 1»,,.'^ J ml, lo pobret quasi ja no podi» ^ descarregaren que may acavaban dt kJ de cosa que havia, y lo pore ttoviinur per encant, del tot bó y «1 aquella riquesa y 4 la soya nov» I do de la hermosura y al noy bó per« y anar pel món 4 guonyarse la vidi m dir, ab lo de la activitat, los hi din; J sempre fossin ben bons minyóns Tcini tius y no s' apartessin del sònt ( S i Deu, qne axis sorian sempre felibw, .3 faríon 4 quans prop d' ella esiessin. 1

Solució al gerogliflch d'anit

TOTS LOS E X T K E M B BON KÍLB,

Solució al gerogliflch comprimii

EXTSETEKIBSE.

Impraapfta «LA VZU DE CATALCSTil Santa l íon ic» , 8.

A uix ne aenerals S E R V E Y S D E L A

COMPANYIA TRASATLÀNTICA D E B A R C E L O N A

LlNEA DE LAS ANTILLAS NOVA YORK Y VERACRUZ Combinació a ports americans del Atlàntich y N. y 8. del Paclfich

Cada R I · I •ur·-ln d* Barealona y da C4di(. vapor* | i*ra L a s Palma*, Puarto-Bleo, Ral-aQA. Proareno y Varacrua y adainé* ab tra^b.ttd port l a litorals de Paartu-lUco. Caba r Ki·.nl.-Cnl·.».—Lu carga a'admo*. Una & du» UÍHS nPan* de la kortlua.

U n e a de riUpiíuui ,—Cada mes anr'.eo da Barrelonn rapoaapera Porl-Said, Adéo, Culjmbo, .Sia^npure y M.t&üa.—La car^a m'a ïu.v'. fina & l a v ig í l ia de la sortida.

U n a a d* reraando Peo.—Cada me* n·.r·.··i: d* Barcelona j- de CàJU vapor* pera Í J Í U Valma*, porta da coata O. de Airiaa y golf de Uuiaea.

Servay da TAngror.— 1.*. rapoc « J o a i n i n del ri^lit(ro» itirt de CAdiz In* dllluu*. dl-nverea v (iivaa'tre*,, pera TAcser , Alseoira* y Dibraltar, ratoruant A CAdia lo* dí-i i - · r« , d(jou* y di·i·apt·i'.

Por» laiit iafanMS ou Barceiana, Blpol l y Comp.. PIA do Pula-MO, oautd al carrer dn la Marijueva.

VAPORS TRASATLANTICHS de Pinilios, Bzquierdo y C.

Sortidas fixas pera las Antillas, Mejich y Eslals-Units Fera Faerto-Rico, Sabana, Cienfuegos y Veracruz

Sur' ir* 1B •tgou» q u i n i e n » da Janer lo vapor:

PIO IX Admet, oAri-a y psaaatgera pels porUcikats v Oanarlas y ab traebord A V e r a -

erax, donantiia oonelxemsnt díreoln, pera Tazpaa , f ron tera , Oampaol i» , T r ogro-•o y Ooatsa Coaleoa,

L a rarRa ao reb en lo tiuxlado de la Companyia (moll noa). CunsiBua'.ari: Uòmul Boacb y Altina. Planta d' Anloui Lopes, 13, prloelpal.

Teoria y pràctica dels adobs per en J O A Q U I M A G U I L E R A

L L T B B K IKTEKKB3&NT 7 N K C K S S . V B I l ' K B TOTS I<OS A O B I C C L T O B ^

So - e n A 3 peoaota» en tota* laa llibreria^ y on la Administració d'aquest diari.

RAMBLA DE LAS FLORS, NÚMERO 25, BARCELONA

Aygaa Minero-Medicinal Natural de la Font - X P U S Q A N T í í -

20 ANYS D' E X I T U N I V E R S A L Superior à totas las ayguas cloruradas y magnessiadas

BHOÍiE<A ilo hi niaieinB deu: KO KS DK POL', com bo son moltan de Has Nimiliir-i. Única qne purga inmodiatamenl 4 petitas dot*si« v ^ense irrita­ció. Combat maravellosament totas lai malaltioa del aparalo digestiu.

BP omple» iiarticnlarment pera corrotpir la» malaltia» següents: Consti-I ió cuu-ouera de ventre, infarts crónich-. del fetjo y meb a obstruecions »i -c i raLM, dosordros {ancional» del ventroll v budoll- febres y dipòsits bi-1.0^.-'. febres tiíóidoas, congestiani ccrobraU, afeccioni Le-jtóticas, febre j . v'nu, «jKsrMalu ;iiimord t r t t i ) , obesitat tifro=*aria), etc.

Hustr numpru I·II U i arn-í . l l i i - U rti'{Uota çrog», portant aquest CaCUt ab lo num de Kuhiuat, la Srma j rútaitM di·l I»R. LT.O-KACH va lo coll do la»

Í>Ü vua en totas la*> far­màcia!*, dipóoita d' uyguas iiuaeral.s y droj^ierius al en-grót).

Administració y oCcinas: Corts, Ü38, ontrc-jol,—Bar­celona,

Corresponsals de "La Veu de Catalunya,, qne ad­meten snscripoións.

Tomds Torielle, do TarrnNsa. JoHeph ! í .* Bornis, de Tortosa. Joan Mestre, de Tarragona. Emili Mestres, de Sarrià. Domingo Soler, do Badalona, joseph Fallares, do Mataró. '• Huguet, do Sant Sadurní. Joseph Mas, de Olot. Antón Comas, do Vilafranca, Frnnceícb Ckrú , dc Sallent. Josopb Scrraccnt, de UranollerS, Dalmuci l'resas, de i igucraB. Joan Pujol, de Camprodón. Silvori Sfiguel, dc Blanes. Jaume Prata, do Sant Andreu. Jaume Pujol, de Vilanova, J . Caminal Galtes, de Muurai-a. Joan Dalmau, do Torelló. Agustí Vnlls, de Cardedeu. Joseph Rocn. de San Feliu dc Llobregat. J . Montmany v fill, du Moutblunoh. Carter, do Molins de l iuy. Ebtove Mata, de Martorell. Joan Bamon y Soler, do Vrndrell. Prancosch Mestres, de Sant Gorvasi dc

Cassolas.

Llorens Lladó. Rambla, 118, Sabadell. Octavi Viader, llibreter, Sant Feliu de

Guíxols. Ciriach Marnll, de Girona.

N .2 e a

•4

I

VÍ AMARGÓS Tónich nutritiu de Peptona, Quina G ris, Coca del Perú

y V i de Màlaga Ee lo millor dai* túnirhs y 1'úaioh reeonatituyent natnral y ooraplert. •

Kamameat n-sradable y tolerat, per loa ventrolta OIAH aeixfcibleR. pr^orclonanlk ala Baoba ffAntrieha loa materials necoasarie pera fur una bona digualio, lixolla l a sana, act iva l a nn·.rici'·v fa recobraria» forbie.

Lo VZ A3t.vyi.003 lo vl deia ronvaleacanta, do Ina per«ona^ dabiiitadaa, deia aDAmicha. y cn gcnural, de loSs aqnolla mdividnr.a qae. aRotadas las for.sna diBeaU-va«, noceeaitau, uo oba'.ant, fer d'un plau altamout nutritiu y restaurador.

N E R V I S Para onrar la Kpilei.eia(mal de Sant Paa , Corea rball d* Saat .

luai-mnl, Kixranyo. Palpi'aoi6na del eor, l'Ardna de 1* memòria , ViiUcb», DeUrU, ConvtüUooi y dem*» lualaltla* oervloaaa, Iv laiua uuiveraal lo

E L I X I R P O L I B R O M U R A T

ARHARGÓS Ho aloaliBiiac 1 - brülante diclameua ab • u» noa ban honrat los mis ilaatree

ntetjes ü' Kapauya y Ameriaa. Dem&Diatua pruHpeotea.

ORAN FARMÀCIA AMARGÓS Plassa de Santa Agna, niímero 9. —Barcelona

i i i i p í m m DE REUS

Medalla d' or en varies Ezpoaioione La fabricació del Champagne à Espanya fou introduhida fa

més de 60 anys per la Casa 1 rancieco GU de Raus, y son sacce-sor D. R. Sard& Montseny ba arribat & un perfeccionament tal en sa elaboració, que lo CHAMPAGNE SADDA es sols compa­rable » las graus marços francesos, Probeulo y os convencereu.—Demaneulo per tot arreu Tros classes: extra, superior y corrent.

En la classe extra n' hi ha de dols y sech.

^Voleu possehir 1' A r t de Tallar? Visiteu r ACADÈMIA UNIVERSAL

D E T A L L A R Y CONFECCIONAR del anticb y arredltat

Sistema C U X A R T üutcri.i.iJa per lo Gobcrn de S. M-

Tall Parisién, Ingiés y I' aromenat de Sastre Vi anys do czistoncia y do resultats positius

CORTS, 217, 2.°", i . "

C L I i l l C A - M A N AUT DISPENSARI P U B L I C H

Comte del Assalt, número 43, primer JVIttlaUias do la matri», do la bufeta, dols ovaris, trompas y denii* alni

>iis do la dona, CuraciO do las znalaltias que dopondeisou dol embrÀs, del part y dolirà

part. rumor», l l a g a i , (Utu le f , t m p t i o n i , ea la r ro i , h e m o r r à g i a » , ctlleracieu I

suaí-a. t r t u i ems fur.eionak, t le . , etc. CONSULTA PUBLICA oupecial pera loa malaitlaa de U dona: de U i l l 1 CONSULTA GENERA L, pera tota classe de malaltia» d' hem» y .

de 8 i 4. E A E I T A C I O I I S P E J t A O P B B A 9 A 8 F E K S Z O V I S T A S

_ Personal facnltatin. Servoy permanent,—Anopaia, comoditat, lloa trica, etc.—Consultas per oacrit: Comte del Asolt, núm. 48, pis primer.

ITOS, forFÈRME· DADES UEI. l'K-GHO, RESFRIA-DOS. y C A U -

KR0S BROXQUIALES. Se ruran radicalmente per nw dio del renombratlo JAHA8E ALMCRA C R E O S A T A D a

l'robadlo y os conTeiKe-| reis.

Se vende en el despaebo central. Xucla, 21, B*"6-! lona. Farmàcia ALMCRA; Laboratorio-Fúbrica, San JM3! de Vilasar y p r i n c i p A l e s f a r r a a c i a a . —.«sS

L L I B R E R I A DE FRANCISCO PUIG Plassa Nova, 6, Barcelona

Plano de Barcelona y |>oble« agregaU ' W · » O d · B * r o « l o n a y poble» agrogale ailiciò reUnhid») , . . . . . « " Flano d* Oatalanja , fet per lo tinent coronel d a E . l t . , don Bamón ,

Vorera Plano de la reforma d s B a r c e l o n a [prej·ote Baliore»). O n i a S l a Q o a t · l e B u r a e l o u a , e d i c i ó dabutaaoa). . . Oaia Diamant üe M - jaUeira l .eUleió da butxaca). . .

no r»

i FORA PEL MOIXI! l o a P C I . V O S C O B M E T I C n n D S F E A X O H trehuea en podia minuts lo pal da

Jnalaavol |iar« <iel OOH, mata eae artela v n,> Lorua 4 tnrtlr. No irrita '1 «úti^. Alineat epilaturi ea utilÍMim a las xanyorae QUO t lngaa fvl iuoizi (rollu) 4 la cara y brae-

ao». penja* » b ell poden dniraL·Io. V n put: 0*00 peseeta». 6' envia certificat per cxrrae, ai paí en loxan". aa reben ),SO

peietaa en i '•r·i·.-u da « i r o u ú t a o ó *a wllue d* aarteu.

F A R M À C I A B O R R E L L Comte del Assalt (carrer Nou), núm. 52, B A R C E L O N A

P M ^ F I (D Cunien M£ifti Ct la: erte-matíídM

aaa-ao e: ïcud·.mio i àSt

P O L I B R O I B U R A D O B E R T R A N f»5wto toia a ZiftU 7nc-.sío tií^Vv iUtpctVx-' •».-r.;-CTJ<»-X·C- IX•pO"-' 3 I n i * S"> P>«). hUtarloaio, batlv do S M '.'(Sa, « « a M l a l M nlflr^Oa, palpi lao íonco co?w=< n, v é r t ^ a o , t · s n b l o i · ^ . "8'í^C'd, e · c t a r a o i d e & v a n o e i a t l a i i t a o . o a n v u l s i o a a a , "noomaaloc, p*rdltf·

mamopla, O M M y.dcai: u k h L i » utnwvi». Ka A-.-·.-.U» d» w cuoioa por «ti^a» 4se tu «I mJ .

Venta; FíRlíACiA ESRTRiN; Ptan iou^^Oi a-SARCaO'W

Talles* de Joyerfa D E B . C A L L I S

Fortaferrlssa, número 25. — Plassa Cacor A.<í'lZI'JtA'ït' ,'Ut· ttem?» P ^ ^ r l a fina, o * » p r s y renda da. P^»·<n0, de pepeletM d «tapeeyo del» l l ^ n U » 7 Snearss i í ,

oU»