Manel Carrera i Escudé, L'Alfàbrega i Les Festes Populars

8/16/2019 Manel Carrera i Escudé, L'Alfàbrega i Les Festes Populars

http://slidepdf.com/reader/full/manel-carrera-i-escude-lalfabrega-i-les-festes-populars 1/4

LES PLANTES I L’ÀMBITDEL SAGRAT

Si fem una ullada panoràmica alcalendari tradicional, ens adonaremque cada període festiu té associatun determinat element vegetal, ar-

bori o floral.Així com cada festa téels seus balls, la seva música i lesseves cançons, la seva gastronomia,la seva indumentària o els seus ritusi els seus costums, cada festa tambété la seva herba, la seva planta, laseva flor, el seu arbre.

L’avet, el pi, l’argelaga, el grèvol, lamolsa, el vesc i les herbes aromà-tiques seques, són, per exemple, elselements vegetals propis de les fes-

tes de Nadal i de moltes celebra-cions de Sant Antoni. En canvi,l’olivera, la palmera, el llorer, elsmaigs, la farigola, el romaní i lesvioletes, són pròpies dels ritus de laSetmana Santa i la Pasqua.Per altrabanda, les flors són omnipresents atotes les festes primaverals, d’abrila juny. La rosa és la flor de les fes-tes de Sant Jordi, de la Mare de Déude Montserrat, del Roser, de la

Santa Creu i també de santa Rita,mentre que tot tipus de flors, peròespecialment el clavell i la ginesta,són a totes les catifes i a les enra-mades de Corpus. El pollancre,xop o àlber és l’eix del ritus del’arbre de maig que té lloc el dar-rer dia d’abril a la nit. Les herbesremeieres (el romaní, la camamilla,la menta, la til·la, el poniol, l’oren-ga, etc.) apareixen a les festes demaig, per Sant Ponç i fins a Sant Joan, moment en què es creu quetotes les plantes medicinals aug-menten les seves propietats. Final-ment, les festes majors de juliol asetembre incorporen les plantes

dels cereals (arròs, ordi, blat, civa-da, etc.), les canyes verdes, l’espí-gol, la murta i l’ alfàbrega, entred’altres.

La presència de determinadesplantes en determinades celebra-cions s’explica, en primer lloc,

perquè el calendari festiu anuald’una comunitat és el producte,entre d’altres factors, de la inter-relació constant de l’ésser humàamb el seu territori i, per tant,també amb la seva flora. Aixídoncs, les plantes són a les festesperquè també són a la natura enaquell moment precís.

Ara bé, és possible que la presènciade determinades plantes no nomésrespongui a aquest fet. De tot-hom és ben conegut que una deles maneres d’experimentar elsagrat (juntament amb les tècni-ques ascètiques) és mitjançant la

ingesta de substàncies que mo-difiquen la consciència. Moltesd’aquestes substàncies químiquesque alteren la percepció de la rea-litat es troben en les plantes. De-terminades plantes han estat uti-litzades, en tradicions culturalsben diverses i des de temps molt

remots,per al guariment de malal-ties, per a la purificació de l’espai,per a usos culinaris, però també per a l’assoliment d’experiències sagra-des, estats alterats de la consciènciaque vinculen els homes i les donesamb tot allò que és més enllà del’àmbit humà. Moltes plantes,doncs, introdueixen a qui les con-sumeix en l’àmbit del sagrat, pro-vocant experiències extraordinà-ries com visions o la possibilitat depredir el futur. La ciència ha estu-diat els efectes del consum d’aques-tes «plantes dels déus» (com la man-dràgora, la marihuana, l’amanita

muscaria,el psilocybe o la belladona)

C a r a m e l l a 2 0

M Ú S I

C A

I C U L T U R A

P O P U L A R

L’ ALFÀBREGAI LES FESTES POPULARS

Manel Carrera i Escudé

86

MA NEL

C A RRERA

Cercavila matinal

de la Festa de

les Alfàbeguesde Bétera.



i el tipus d’alteració de la realitatque provoquen.

Hom creu que aquestes plantes hancontribuït a forjar cerimònies iritus i a construir bona part de l’u-nivers mitològic, llegendari i fan-tàstic de molts pobles de la Terra.

Aquestes plantes són presents a totarreu del món i res no fa pensar,

doncs, que el nostre hagi estatl’únic indret del planeta on no s’ha-gin utilitzat. De fet, algunes plantesaparentment inofensives, com laginesta, l’espígol o el vesc, entred’altres, contenen dosis d’aquest ti-pus de substàncies psicoactives.

La realització d’un treball que de-talli exhaustivament la presència del’element vegetal (plantes, flors,herbes…) en les celebracions delcalendari festiu tradicional als terri-toris de parla catalana és una assig-natura pendent dels estudiosos delfolklore festiu català. Disposar d’uncatàleg d’aquestes presències queabordés el tema des d’una perspec-tiva àmplia,tenint en compte tambétotes aquelles plantes que contenenles substàncies potencialment en-teògenes, seria molt interessant per entendre de forma hol·lística, com-plerta, el significat profund de mol-tes celebracions festives populars.

ja la té eixida, i la galana, trasplan-tada» (Manresa, Morella). La pri-mera recol·lecció de la planta ésper Sant Joan, un moment en quètradicionalment hom creu que lesplantes adquireixen propietats ex-traordinàries, però la planta aguan-ta viva, si hom la cuida bé, fins a

finals d’agost.

L’essència d’alfàbrega, utilitzada enl’actualitat en gran quantitat deperfums i colònies del tipus lavan-da, ha estat relacionada des d’anticamb l’amor, el sexe i la passió. Laseva olor intensa i fresca atrau iprovoca les trobades amoroses. Per això, com a planta afrodisíaca se larelaciona amb rituals per propi-

ciar la fecunditat i afavorir la pro-creació.

L’alfàbrega és una planta que tam-bé ha estat, i encara és, a bastamentutilitzada en els països d’àmbitmediterrani com a un element in-dispensable en la preparació demolts plats. En moltes cuines, l’al-fàbrega fresca s’utilitza com a con-diment alimentari, per amanir àpats amb carn o per fer salses

(com el pesto).

I és que el seu ús culinari no estàdeslligat de la gran quantitat depropietats medicinals que es rela-cionen amb l’alfàbrega. L’alfàbre-ga, presa en infusió és digestiva(afavoreix la digestió), antireu-màtica, antivomitiva…

També ha estat utilitzada com a

estimulant digestiu per afavorir lagana, com a estimulant de la pro-ducció de llet en les dones, com atònic i revitalitzant capil·lar, per combatre el mal alè i altres infec-cions de la boca.

Ara bé, una de les principals ca-racterístiques de l’alfàbrega és l’in-tens olor que desprenen les sevesfulles verdes. L’olor de l’alfàbrega,que és perfumat, té un efecte re-pel·lent de mosquits, mosques,rendells i altres insectes. Per aixòmolta gent té alfàbrega a les fi-nestres i balcons de casa seva endates estiuenques.

BREU ETNOBOTÀNICADE L’ALFÀBREGA

L’alfàbrega és una planta tambéconeguda amb els noms de fàbre-ga, ufàbrega, alfabeguera (País Va-lencià i illes Balears), enfalga (Ca-talunya Nord) i ufàbrica (l’Al-

guer). Fora del nostre país, aquestaplanta és coneguda amb el nom

castellà d’albahaca, amb el motalbaraka de l’euskera, amb l’anglèsbasil i amb l’italià basilisco. El seunom científic, pres del llatí, ésOcimum basilicum o Ocimum mini-

mum, segons si ens referim, respec-tivament, a la varietat d’alfàbregade fulla gran o bé a l’alfàbrega de

fulla petita.

El cultiu de l’alfàbrega és relativa-ment senzill i es pot practicar deforma casolana. L’alfàbrega és unaplanta agraïda i molt fàcil de culti-var a casa, dins un test, a poder ser d’argila, que s’anomena alfabeguer i que s’ha de deixar al balcó, fines-tra o terrassa. La tradició reco-mana sembrar l’alfàbrega per SantaÀgueda, pels volts del 5 de febrer,quan les fredorades més intenses ja han marxat. Així ho recull elrefranyer popular:«Per Santa Àgue-da planta l’alfàbrega; dama espavila-da, ja la té sembrada;dama garrida,

M A N E L

C A R R E R A

Crema d’herbes

aromàtiques a la Riera

de Gaià (Tarragonès)

per atraure els ReisMags d’Orient.


C U L T U R A

P O P U L A R

87



L’ÚS FESTIUDE L’ALFÀBREGA

L’alfàbrega ha estat utilitzada en lesfestes i ritus de tot l’any festiucatalà.Ara bé l’alfàbrega, com l’es-pígol o la murta, la trobem sobre-tot en les festes, rituals i cultes de

tot el mes d’agost. I no ha d’estra-nyar gens, ja que aquestes plantessón, en aquestes dates, en el millor moment del seu cicle natural.

L’alfàbrega ja és present en algunesfestes de la Mare de Déu dels Àn-gels, pels volts del 2 d’agost, com ales festes majors de Mislata (l’HortaOest), on les llauradores la repar-teixen a tothom en ramells. També

la trobem en la festa major de Vi-lanova i la Geltrú (Garraf), que secelebra pels volts del 5 d’agost,diadade la Mare de Déu de les Neus, onés utilitzada com a guarniment queels festers, rigorosament vestits deblanc, es posen rere l’orella.

Ara bé, l’alfàbrega adquireix tot elprotagonisme durant les celebra-cions del 15 d’agost, diada de laMare de Déu d’Agost. Situada albell mig del mes estiuenc per excel·lència, aquest és el momenten què se celebren moltíssimes fes-tes majors de pobles i viles delsPaïsos Catalans. Per altra banda,aquesta data fou l’escollida per l’Església cristiana per fixar la ce-lebració de l’Assumpció de Maria,una de les solemnitats més antiguesdedicades a la Mare de Déu i unade les quatre grans celebracions

marianes del calendari litúrgiccristià. En el context del cristia-nisme, aquest dia es ret culte a unaimatge femenina en posició horit-zontal que recorda la mort i eltrànsit del cos i l’ànima de la Marede Déu fins al regne dels cels.

La festa ha donat lloc al costumd’exposar, a l’interior de moltesesglésies cristianes i durant la vui-tada de la festa, una imatge de laMare de Déu estirada damunt unllit ben guarnit. Les marededéussón unes representacions icono-gràfiques i antropomòrfiques deMaria, la Mare de Déu, la deessa

Mare, la Mare Terra. La Mare deDéu Morta o Adormida és un ti-pus especial d’aquestes represen-tacions femenines, en què la donano duu cap infant als braços sinó

que és amb els ulls tancats i estira-da sobre un llit, motiu pel qualtambé es coneix aquesta talla ambel nom de Mare de Déu del Llit,Mare de Déu Morta o Mare deDéu Gitada.Aquesta imatge és unemblema del moment de pausa enla vida agrícola que té lloc pelsvolts del 15 d’agost, durant el qual,segons la creença popular, la terraresta adormida i reposa.

En moltes poblacions dels PaïsosCatalans, la gent porta les plantesd’alfàbrega que ha cultivat a casa aaquest monument de la Mare deDéu Adormida. Aquest és el casde les ofrenes que es deixen enmoltes esglésies de Mallorca, unatradició que en aquest territori esremunta al segle XIV. Com a l’es-glésia de Sant Marçal de sa Caba-neta, a la capella de Santa Eulàlia,com també a l’església de Sant Jau-me, al convent de l’Assumpció o ala parròquia de la Santa Creu,toteselles a Ciutat de Mallorca, on lesimatges de les marededéus ador-

mides són rodejades amb uns granstestos d’alfàbrega.

En moltes poblacions valencianes,en canvi, és costum de portar l’al-

fàbrega fins als monuments de laMare de Déu Adormida en proces-só, dins uns grans testos. És el casde les processons de Benifaraig,Massarrojos (l’Horta),Benaguasil oRiba-roja del Túria (Camp deTúria). Una de les festes on lesofrenes d’alfabeguera han agafatmés rellevància és a la festivitat dela Mare de Déu d’Agost de Bétera(Camp de Túria), que es remunta

al segle XV. El dia central de lafesta, el 15 d’agost, festivitat del’Assumpció, la població ofereix ala Mare de Déu setze espectacularsalfàbregues de més de dos metresd’alçada.Les alfàbregues es plantenal març i són meticulosamentcuidades pels responsables de l’hortmunicipal, anomenat Hort de lesAlfàbegues, amb una tècnica que esmanté en secret. Al matí, la gent jove de Bétera, acompanyada per les quatre «obreres», dues donescasades i dues dones solteres, passe- ja les plantes alegrement i festiva,fent un recorregut que va des del’hort municipal fins a l’església de


M Ú S I

C A

I C U L T U R A

P O P U L A R

88

Els macips d’Arenys

de Mar remullant

amb aigua d’alfàbrega.

MA NEL

C A RRERA



Bétera, on són ofertes a la imatgede la Mare de Déu Adormida quehi ha a dins.

En d’altres poblacions, per lesmateixes dates, l’alfàbrega és laplanta que donen els responsablesde les divinitats als fidels que s’a-

costen a venerar-les, un regal per-fumat que evidencia que aquellapersona ha passat per allà i quecomparteix l’esperit de la festa.Ai-xí, durant la romeria al monestir deSant Bernat de la Real, a Mallorca,que té lloc el 19 d’agost, els romeusreben un brotet d’alfabeguera quanpassen per davant la imatge delsant. També pels volts del 19d’agost, els xics i xiques que van

dins els carros de la festa de Sant

Magí de Tarragona reparteixenalfàbrega (i espígol) entre els quisurten a rebre’ls durant la cercavilad’entrada de l’aigua beneïda a laciutat. L’alfàbrega també es repar-teix en petits brotets en el marc dela festa major de Sitges (Garraf), elsdies 23 i 24 d’agost, i en moltes

altres celebracions populars.

Com a planta amb reconegudespropietats antimosquiteres, l’alfà-brega o alfabeguera degué ser uti-litzada en altre temps per purificar l’ambient i allunyar o eradicar lesplagues d’insectes. Potser per això,també duen alfabeguera els cos-siers que ballen en molts poblesde Mallorca (Montuïri, Algaida,

Alaró, etc.) a l’estiu. Els cossiers

són sis dansaires, ricament guarnitsamb cintes de colors i rams d’al-fabeguera, que executen, junta-ment amb una dama i el dimoni,diverses danses pels carrers delpoble i a l’interior de l’església.Elsmoviments dels cossiers, junta-ment amb els mocadors que duen

a les mans, afavoreixen l’espargi-ment de l’olor penetrant dels ramsd’alfàbrega o alfabeguera que sub- jecten, un a cada mà.

Les dues característiques de l’alfà-brega, la purificadora i l’afrodisíaca,es combinen i barregen a la per-fecció en l’ús que es es fa d’aquestaplanta durant la festa de Sant Rocd’Arenys de Mar (el Maresme).

Aquest dia, diversos grups de joves,els anomenats macips, recorren elscarrers i cases particulars de la vilaremullant i fent broma amb elsvianants i conductors que es trobenen el seu camí.Vestits amb camisablanca, faixa vermella, corbatí i es-pardenyes, entren a les cases bran-dant almorratxes guarnides ambalfàbrega i aspergint l’aigua per-fumada que duu a dins.

BIBLIOGRAFIA

AMADES, Joan. Folklore de Catalunya.

Costums i creences. Barcelona: Edi-torial Selecta, 1980.

ELIADE, Mircea. Lo sagrado y lo profano.Barcelona: Editorial Paidós, 1998.

EVANS SCHULTES, Richard; HOFF-MAN, Albert. Plantas de los dioses.

Orígenes del uso de los alucinógenos.México: Fondo de Cultura Eco-

nòmica, 2002.FERICGLA, Josep M. El bolet i la gènesi

de les cultures. Gnoms i follets: àmbits

culturals forjats per l’Amanita mus-

caria. Barcelona:Alta Fulla, 1985.FONT I QUER, Pius. Plantas medicinales.

El Dioscórides renovado. Barcelona:Ediciones Península, 1999.

GOMIS, Cels. Dites i tradicions populars

referents a les plantes. Barcelona:Editorial Montblanc-Martín -Centre Excursionista de Catalunya

(CEC), 1983.GAUSACHS,Ramon. Les herbes remeieres.Volum I i II: De la cultura popular al

fàrmac. Una aproximació etnobotànica.

Barcelona: Rafael Dalmau, editor,2008.


C U L T U R A

P O P U L A R

89

Els cossiers de Montuïri escampant l’olor de l’alfàbrega mentre ballen.

M A N E L

C A R R E R A

Testos d’alfàbrega a l’església de Sant Marçal Sa Cabaneta, a Mallorca.

S E B A S T I À M

A S

Manel Carrera i Escudé, L'Alfàbrega i Les Festes Populars

Documents

Transcript of Manel Carrera i Escudé, L'Alfàbrega i Les Festes Populars