Manual - ec.europa.eu · set grups de productes juntament amb diverses eines de suport a la...
Transcript of Manual - ec.europa.eu · set grups de productes juntament amb diverses eines de suport a la...
v
Manual Procura+
Transport públic amb baixes emissions
Neteja ecològica
Productes ecològics o de comerç just
Electricitat verda
Equipament informàtic de baix consum
Construcció d’edificis energèticament eficients
El manual Procura+ és una guia de compra pública sostenible de
fàcil aplicació adreçada a tots els ens locals europeus sigui quin
sigui el seu nivell d’experiència en aquest àmbit.
El manual conté:
• Consells pràctics sobre com integrar la sostenibilitat a la
contractació pública.
• Informació sobre el cost de la compra sostenible.
• Un model de gestió per implantar la compra sostenible de
manera sistemàtica: les fites Procura+.
• Criteris de compra sostenible, dissenyats per ser directament
utilitzables, per a set grups de productes prioritaris: autobusos,
productes de neteja, electricitat, alimentació, construcció i
rehabilitació, equipament informàtic i paper d’oficina.
• Un mètode senzill per supervisar el rendiment: la taula de
resultats de compra.
• Un CD-ROM que conté informació ampliada per a cadascun dels
set grups de productes juntament amb diverses eines de suport
a la implantació de mesures d’eficiència energètica i iniciatives
de compra conjunta, així com la legislació nacional i europea
rellevant.
El manual també constitueix la guia d’implantació per a les
administracions públiques que participen a la campanya Procura+.
Qualsevol administració pública europea es pot adherir a
Procura+, tant per comprometre’s amb la implantació de la
compra sostenible, com per aprofitar la gran quantitat de recursos
pràctics que ofereix.
“ Només tenim una eina per transformar de
forma significativa el mercat a fi de millorar
l’eficiència energètica de les empreses
i els productes: la col·laboració de les
administracions públiques a tot Europa. La
campanya Procura+ és un gran pas endavant
que ens ajudarà a aconseguir-ho.”
Stavros Dimas, Comissari europeu de Medi Ambient
“ La compra sostenible ha de
tenir un fort suport polític. A
més, cal establir unes directrius
clares i senzilles sobre com
implantar-la. En aquest manual
s’explica com fer-ho.”
Danielle Poliautre, Alcaldessa de Lille
“ La compra pública sostenible és una estratègia
bàsica per liderar, des de les ciutats, el canvi
que necessitem. La campanya Procura+ és
l’oportunitat per fer-ho.”
Imma Mayol, Tinenta d’alcaldia de Barcelona
“ Els ens públics de tot Europa poden estalviar-se molts
diners si comparteixen les seves experiències i busquen
solucions comunes per a la compra sostenible. Aquesta
és la raó per la qual hem rebut molt positivament la
iniciativa Procura+.”
Mara Pesaro, Directora de l’Àrea de Medi Ambient, província de Cremona (Itàlia)
“ Posar fi a les pràctiques de consum no sostenibles és
un dels principals reptes a què ens enfrontem avui
dia. Les iniciatives com Procura+ són fonamentals per
aconseguir-ho.”
Bas de Leeuw, Cap de l’Àrea de Gestió de Recursos Integrats, Consum i Producció Sostenible, Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), Divisió de Tecnologia
www.procuraplus.org
Paper reciclat
Guia per a la compra pública sostenible2a edició
Manual Procura+
Guia per a la compra pública sostenible2a edició
Manual Procura+Guia per a la compra pública sostenible, 2a edició
EdicióICLEI – Ens locals per la sostenibilitat, Secretariat EuropeuGino Van Begin (responsable)
CoordinacióSimon Clement, Secretariat Europeu de l’ICLEI, Grup de Compra Sostenible
Coordinació de l’edició en catalàMontserrat Reus, Oficina Tècnica de Cooperació, Diputació de Barcelona
AutoriaSimon Clement, Peter Defranceschi, Mark Hidson, Amalia Ochoa, Áurea Adell Querol (Secretariat Europeu de l’ICLEI), Ria Müller, Heimo Staller (IFZ), Alexis Chatzimpiros, Irene Skoula (EPTA), Hannah Isaac, Andrea Immendörfer (ESD), Didier Bergeret (Auxilia), Francesca Villari, Martino Milardi (Universitat de Regio Calabria), Montserrat Reus (Diputació de Barcelona), Josep Puig (Ecoserveis), Barbara Armanini, Livia Mazzà (Província de Cremona), Spyros Arvanitakis (Mancomunitat de Municipis de l’Àtica), Carina Herbertsson, Partick Hjelm, Johan Hultman (Växjöhem), Bettina Schaefer (Ecoinstitut)
Fotografies ICLEI: Mark Hidson (pàg. 76, 83), Peter Defranceschi (pàg. 32), Renée Brautigam (pàg. 64)Dreamstime.com (pàg. 22, 36, 68, 73, 80)Photocase.com: Thomas Kerzner (pàg. 38), JiffyStyler (pàg. 60), stm (pàg. 44)Fotolia.de: Daiga Lelieur (pàg. 10), Otmar Smit (pàg. 14), Markus Barzen (pàg. 24), Greg Pickens (pàg. 46)Diputació de Barcelona: Eva Guillamet (pàg. 92), Marc García (pàg. 16)
Disseny www.land-in-sicht.de
Traducció i maquetació de l’edició en català www.greening.es
Impressió de l’edició en catalàGràfiques Fòrum – Imprès en paper reciclat 100% lliure de clor (TCF)Dipòsit legal: XXX
Producció de l’edició en catalàDiputació de Barcelona
Copyright© ICLEI European Secretariat GmbH, Freiburg, Alemanya, 2007La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, resta rigorosament prohibida sense l’autorització escrita del Secretariat Europeu de l’ICLEI – Ens locals per la sostenibilitat.
Podeu demanar o descarregar més exemplars a:ICLEI – Ens locals per la sostenibilitat Secretariat EuropeuLeopoldring 3, 79098 Freiburg, Alemanya Fax: +49-761 / 368 [email protected]/procurement
Aquesta publicació forma part del projecte DEEP (Difusió de mesures d’eficiència energètica en el sector dels edificis públics), que rep el suport del programa Energia Intel·ligent per Europa de la Comissió Europea. Només els autors són responsables del contingut d’aquesta publicació: no necessàriament reflecteix l’opinió de la Unió Europea. La Comissió Europea no és responsable de l’ús que es pugui fer de la informació continguda. Podeu trobar més informació sobre el projecte DEEP a www.iclei-europe.org/deep i a www.diba.cat/otc/deep.asp.
Diputació BarcelonaÀrea d’Infraestructures, Urbanisme i HabitatgeÀrea de Medi Ambient93 402 22 22, www.diba.cat
Membres de Procura+ a Catalunya
Ecoinstitut Barcelona93 348 13 86, [email protected]
�
Presentació 6Pròleg 8
Capítol I. Introducció
1 Compra sostenible: compra intel·ligent 102 Avantatges de la compra sostenible 113 El potencial de la compra pública 114 Raons per adoptar ara la compra sostenible 135 Reptes i solucions 146 El manual Procura+ 15
6.1 Contingut del manual 15 6.2 El CD-ROM 167 ICLEI – Ens locals per la sostenibilitat 18
Capítol II. La campanya Procura+
1 Què és la campanya Procura+ 202 Propòsit i objectius de la campanya 203 Beneficis d’adherir-se a la campanya 214 Com adherir-se a la campanya 235 Informació addicional 23
Capítol III. Com incloure criteris ambientals a la contractació pública
1 Principis bàsics de la contractació pública 252 Introducció de criteris ambientals en la contractació 25
2.1 Definició de l’objecte del contracte 26 2.2 Com definir les prescripcions tècniques 26 2.3 Capacitat i solvència de l’empresa 28 2.4 Criteris d’adjudicació 30 2.5 Condicions d’execució del contracte 31 2.6 Conclusions 313 Com desenvolupar les prescripcions ambientals 32
3.1 Ecoetiquetes 32 3.2 Exemples 344 Marc legal i documentació de referència 36
Capítol IV. Els costos de la compra sostenible
1 Introducció 382 Més enllà del preu: els costos del cicle de vida dels productes 393 Seguiment dels costos reals:
la taula de resultats de compra 404 Reducció al mínim de la necessitat de comprar 415 Compra conjunta 436 Manteniment de preus de compra competitius:
els preus màxims 45
Capítol V. Les fites Procura+
1 Procés de fites Procura+: introducció 47 1.1 Un marc flexible 47 1.2 Suport polític 48 1.3 Assignació de responsabilitats 492 Les fites Procura+ 49
2.1 Primera fita: preparació 49 2.1.1. Models d’implantació 2.1.2 Selecció de grups de productes o serveis 2.1.3 L’inventari de referència 2.2 Segona fita: establiment d’objectius 54 2.2.1 Com establir objectius 2.3 Tercera fita: desenvolupament del pla d’acció 56 2.3.1 El pla d’acció 2.3.2 Accions que cal emprendre 2.3.3 Assignació de responsabilitats 2.4 Quarta fita: implantació del pla d’acció 58 2.5 Cinquena fita: supervisió del progrés
i notificació dels resultats 583 Durada del procés de fites 594 Inici ràpid de Procura+ 60
4.1 Pas 1: selecció de grups de productes o serveis 60 4.2 Pas 2: incorporar criteris ambientals i socials
a la contractació 61 4.3 Pas 3: supervisió i control del progrés 61
Capítol VI. Criteris Procura+ de compra sostenible: introducció 63
A. Autobusos
1 Impactes ambientals i socials clau 642 Criteris Procura+ de compra sostenible: autobusos 64
• Contracte de subministrament d’autobusos 64 • Contracte de gestió del servei públic d’autobusos 653 Per anar més enllà 674 Etiquetes rellevants de producte 67
B. Productes i serveis de neteja i manteniment
1 Impactes ambientals i socials clau 682 Criteris Procura+ de compra sostenible: neteja 68
• Contracte de subministrament de productes de neteja 68 • Contracte de serveis de neteja d’edificis públics 703 Per anar més enllà 714 Etiquetes rellevants de producte 72
C. Electricitat verda
1 Impactes ambientals clau 732 Criteris Procura+de compra sostenible: electricitat verda 73
• Contracte de subministrament d’electricitat verda per a edificis públics 73
3 Per anar més enllà 75
D. Productes alimentaris i serveis de restauració
1 Impactes ambientals i socials clau 762 Criteris Procura+de compra sostenible:
productes alimentaris 76 • Productes ecològics 76 • Productes de comerç just 783 Per anar més enllà 794 Etiquetes rellevants de producte 79
E. Equipament informàtic
1 Impactes ambientals clau 802 Criteris Procura+de compra sostenible:
equipament informàtic 80 • Contracte de subministrament
d’equipament informàtic 803 Per anar més enllà 814 Etiquetes rellevants de producte 82
F. Construcció i rehabilitació d’edificis públics
1 Impactes ambientals i socials clau 832 Recomanacions de Procura+ 84
2.1 Apartats temàtics 84 2.2 Procés de construcció 84 2.3 Fases de la contractació 85 2.4 Obres de rehabilitació 85 2.5 Enumeració de les opcions 853 Per anar més enllà 91
G. Paper d’oficina
1 Impactes ambientals i socials clau 922 Criteris Procura+de compra sostenible: paper d’oficina 93
• Contracte de subministrament de paper d’oficina 933 Per anar més enllà 944 Etiquetes rellevants de producte 94
I
II
III
IV
V
VI
Continguts
�
IntroductionI
La Diputació de Barcelona és conscient dels problemes ambientals existents i d’entre
ells resulta crucial el repte d’aturar el procés de canvi climàtic global. La Diputació
de Barcelona considera que la solució a aquests problemes no és única i global sinó
múltiple i local.
Els ens locals, des de la seva posició estratègica de proximitat a la ciutadania juguen
un paper cabdal en el foment de canvis positius en tota la societat. Així, els ens locals
han de poder donar exemple des de les seves pròpies actuacions i és precisament
en aquest àmbit on la compra sostenible adquireix especial rellevància. En aquest
sentit, cal tenir en compte que les administracions públiques generen un gran volum
de compres que arriba a representar el 16% del PIB a nivell europeu. El present
manual pretén ser una guia per assolir, mitjançant la contractació pública, beneficis
ambientals i socials tant per a la comunitat local com per a la sostenibilitat en general.
Aquesta publicació és el resultat del treball desenvolupat de forma conjunta per
l’Àrea de Medi Ambient i l’Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge, amb la
col·laboració de l’entitat internacional ICLEI (Ens locals per la sostenibilitat), en
el marc de dos projectes europeus. En primer lloc, el projecte LEAP, inclòs dins
el programa LIFE - Medi Ambient, que ha donat com a resultat eines d’ajuda al
desenvolupament i a la implantació de polítiques de compra conjunta sostenible. En
segon lloc, el projecte DEEP, inclòs dins el programa Energia Intel·ligent per Europa,
que ha donat com a resultat models i criteris per al disseny, construcció i gestió
d’equipaments públics energèticament més eficients.
Presentació
�
IIntroduction
Presentació
Jordi Labòria President delegat de l’Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge
Núria BuenaventuraPresidenta delegada de l’Àrea de Medi Ambient
La Diputació de Barcelona, de manera conjunta amb els ajuntaments als quals
representa i serveix, continua treballant activament en la promoció i implantació de
polítiques de compra pública sostenible. En aquest sentit, està duent a terme el Pla
d’Optimització de Recursos que, a partir d’una distribució eficient dels recursos i
d’un canvi de cultura organitzativa, permetrà donar un millor servei públic. Alhora, la
Diputació de Barcelona és també membre actiu de la Campanya Procura+ de compra
sostenible, que trobareu àmpliament referenciada en aquest manual.
Confiem que els models, eines i criteris exposats en aquesta publicació resultaran
útils a totes les persones que treballen des dels governs locals per avançar vers una
contractació més sostenible i, en definitiva, per contribuir a un ús més eficient dels
recursos.
�
Compra sostenible és sinònim de compra intel·ligent. La compra sostenible no només
augmenta l’eficàcia de la compra pública, sinó que també permet utilitzar el potencial
dels ens públics per influir sobre el mercat i generar beneficis ambientals i socials a
gran escala, tant en àmbits locals com mundials.
Les societats de tot el planeta s’enfronten a les conseqüències dramàtiques del
canvi climàtic, l’ús excessiu dels recursos naturals, les amenaces a la biodiversitat
i l’augment de la pobresa. Aquests problemes no es podran solucionar sense
adoptar models de producció i consum més sostenibles. Si gastéssim els milers
de milions d’euros, dòlars i iens públics en productes i serveis que fomentessin el
desenvolupament sostenible, es podria fer un gran pas endavant.
El sector públic, que representa entre un 10% i un 20% de la despesa, té un poder
adquisitiu important, que pot conduir el mercat cap al subministrament de serveis
i productes sostenibles. De totes maneres, això només s’aconseguirà si els milers
d’institucions que conformen el sector públic s’alien per enviar un missatge clar i
unificat al mercat.
Reducció dels impactes sobre el medi ambient: tots els productes i serveis que es
compren tenen un impacte ambiental durant el seu cicle de vida, des de l’extracció de
la matèria primera fins a l’eliminació, passant per la fabricació i l’ús del producte. Si
es prenen decisions de compra intel·ligents, es poden reduir en gran mesura aquests
impactes, la qual cosa produirà beneficis tant en l’àmbit local com mundial. Ara
per ara, al mercat es poden trobar moltes més solucions respectuoses amb el medi
ambient a preus competitius (com ara escoles energèticament eficients, electricitat
verda, restauració amb productes ecològics i transports públics menys contaminants).
Pròleg
�
Pròleg
Mark Hidson, Director de compra sostenible i de la campanya Procura+
ICLEI - Ens locals per la sostenibilitat
Danielle Poliautre, Alcaldessa de Lille Presidenta de la campanya Procura+
Foment de millores de tipus social: l’acte de comprar té implicacions socials; en
aquest sentit les compres públiques es poden utilitzar per obtenir millores de tipus
social, ja sigui assegurant unes condicions laborals òptimes per al personal de la
construcció contractat per les administracions públiques, garantint l’accés als edificis
públics a les persones amb discapacitat física, oferint noves oportunitats de feina a
grups en risc d’exclusió, treballant contra l’explotació laboral infantil o afavorint el
comerç just.
Reducció de costos: la compra intel·ligent també es tradueix en una reducció dels
costos. Massa sovint només es té en compte el preu inicial a l’hora de comprar
productes i serveis, i es menystenen els costos d’explotació, com ara el consum
d’aigua i electricitat, les despeses en manteniment i els costos de deposició al final de
la vida útil. Tot sovint, també es compren productes innecessaris. Per tant, estalviar
costos és relativament fàcil.
La compra sostenible pot marcar veritables diferències, tant des del punt de vista
ambiental com des del punt de vista econòmic i social. Tanmateix, avui dia les
administracions públiques tenen dificultats per aplicar aquestes consideracions
socials i ambientals a la compra, per manca de suport i perquè no disposen de les
eines provades que necessiten.
Aquest manual ha estat desenvolupat per i per a administracions públiques europees
amb l’objectiu d’oferir consells bàsics per implantar la compra sostenible en els ens
públics, amb independència de la grandària o el nivell d’experiència que tinguin. A
més, presenta el model d’implantació i els criteris de compra desenvolupats per
Procura+, la campanya de compra sostenible de l’ICLEI.
Us animem a adherir-vos a la campanya.
Imma Mayol, Tercera Tinenta d’Alcalde de Barcelona Vicepresidenta de la campanya Procura+
�
I
Capítol I. Introducció
1 Compra sostenible: compra intel·ligent 10
2 Avantatges de la compra sostenible 11
3 El potencial de la compra pública 11
4 Raons per adoptar ara la compra sostenible 13
5 Reptes i solucions 14
6 El manual Procura+ 15
7 ICLEI – Ens locals per la sostenibilitat 18
Compra sostenible: compra intel·ligentCompra sostenible significa garantir que els productes i els serveis que contracteu
siguin tan sostenibles com sigui possible; és a dir, que generin el mínim impacte
ambiental i els màxims beneficis socials.
La forma més bàsica pot reduir-se a comprar sempre paper reciclat o cafè de comerç
just. La més desenvolupada implica integrar sistemàticament criteris ambientals i
socials en les activitats de compra, ja sigui de productes, serveis o obres. Això vol
dir definir les necessitats reals, redactar les prescripcions tècniques adients, adoptar
procediments d’avaluació apropiats i controlar el rendiment i els resultats.
De fet, cal considerar diverses característiques dels productes i serveis que contracteu,
com ara:
L’ús de substàncies no tòxiques i materials renovables.
El consum energètic i d’aigua.
Les opcions d’eliminació, reutilització i reciclatge al final de la vida útil del
producte.
Les condicions laborals en la prestació del servei.
Pot ser tan simple com excloure determinades substàncies químiques a les
prescripcions tècniques dels productes de neteja o tan ambiciós com revisar tot el
programa de neteja de l’oficina.
•
•
•
•
11
Introducció
10
IIntroducció
Només es pot assegurar l’eficàcia de les operacions si es tenen en compte tots els
costos i els beneficis durant el cicle de vida complet de les compres. Compra i compra
sostenible haurien de ser sinònims.
Avantatges de la compra sostenible Els participants de la campanya Procura+ han recalcat els diferents avantatges de la
compra sostenible:
Estalvi econòmic: els productes, els serveis i els edificis energèticament eficients i
que permeten l’estalvi d’aigua i recursos poden reduir significativament les factures
dels serveis i els costos d’explotació. La compra de productes respectuosos amb el
medi ambient pot retallar les despeses de la gestió de residus i el cost de prevenció
de la contaminació. L’Ajuntament de Tübingen (Alemanya) va aconseguir estalviar
30.000 euros anuals centralitzant la compra de serveis i productes de neteja i
emprant productes innovadors. Si voleu obtenir més informació sobre l’estalvi
econòmic que suposen les compres sostenibles, vegeu el capítol IV d’aquest
manual o el lloc web www.procuraplus.org.
Assolir objectius ambientals i de salut d’àmbit local: la compra sostenible pot ser un
mètode molt rendible per solucionar els problemes ambientals locals i per assolir
els objectius ambientals de l’ens. Per exemple, l’ús de productes de neteja no tòxics
i la compra d’aliments frescos ecològics permet millorar les condicions de salut
d’alumnes i personal d’oficines. Si s’utilitzen autobusos i autocars amb emissions
baixes, es pot millorar la qualitat de l’aire, mentre que si es contracta electricitat
verda es poden assolir els objectius per evitar el canvi climàtic.
Assolir objectius socials d’àmbit local: mitjançant la compra, i sobretot a través
de la contractació de serveis, es poden adreçar problemes fonamentals de caire
social, com ara la creació de llocs de treball, les condicions laborals i l’exclusió
de determinats grups. Es poden aconseguir grans millores imposant condicions
estrictes a les empreses que contracteu, com ara la discriminació positiva en favor
de minories ètniques o l’establiment d’unes condicions laborals favorables.
Fomentar la innovació en l’àmbit local: col·laborar amb els proveïdors locals
habituals per fomentar pràctiques innovadores des del punt de vista ambiental i
oferir mercats potencials per a aquests productes pot ajudar aquests proveïdors a
assolir un avantatge competitiu tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.
Millorar la imatge pública i guanyar legitimitat: implantar una política de compra
sostenible és una forma molt eficaç de demostrar el compromís amb la sostenibilitat.
Contribuir a la sostenibilitat en l’àmbit mundial: les compres sostenibles poden
tenir repercussions positives a tot el món, des de la reducció de les emissions de
gasos d’efecte hivernacle i la desforestació fins a la millora de la qualitat de vida
dels petits productors de països en desenvolupament per mitjà del comerç just.
El potencial de la compra públicaLes organitzacions públiques i semipúbliques, des d’organismes governamentals
locals i nacionals fins a universitats i escoles, passant per hospitals i empreses
de serveis públics, controlen pressupostos ingents i compren grans quantitats de
productes i serveis cada any. La Comissió calcula que els ens públics de la Unió
Europea es gasten cada any 1,5 bilions d’euros, xifra que representa aproximadament
•
•
•
•
•
•
22
33
11
IntroduccióI
el 16% del producte interior brut de la UE[1] (i en alguns països aquesta xifra encara
és més elevada). Aquesta quantitat inclou, per exemple, els 2,8 milions d’ordinadors i
monitors que cada any compren les administracions públiques de la UE.
País %
Alemanya 17
Itàlia 12
Holanda 21
Espanya 13
Suècia 20
Regne Unit 18
15 (UE) 16
Amb aquest gran potencial per influir sobre el mercat, les administracions públiques
no només poden aconseguir millores directes de tipus ambiental, econòmic i social,
sinó també exercir un paper important a l’hora de fer que tot el mercat tendeixi a
comprar productes i serveis més sostenibles.
Impacte directe:
Es calcula que el sector públic de la UE compra aproximadament 150.000 GWh
d’electricitat cada any, xifra que representa entre el 6 i el 7% del mercat. Si es
passés a utilitzar electricitat verda, es podrien deixar de produir fins a 60 milions
de tones d’emissions de CO2 (el 18% del compromís de la UE per al compliment
del protocol de Kioto, que equival a les emissions d’una ciutat de la mida de
Londres).[2]
La Universitat Autònoma de Barcelona consumeix cada any 6.500 kg de cafè de
comerç just a través de les màquines de distribució automàtica. Això permet que
visquin dignament entre 15 i 20 famílies de Tanzània.[3]
Impacte en tot el mercat:
A partir d’una normativa federal dels EUA, que establia que els ens públics
només havien de comprar ordinadors que complissin l’estàndard Energy Star [4],
la demanda d’aquests models va créixer tant que al cap de pocs anys gairebé
tots els productes del mercat s’ajustaven a aquest estàndard. Els fabricants es
van adonar que no tenia sentit fabricar dues línies diferents i van anar eliminant
els models menys eficients.
A més, la compra pública pot constituir una plataforma de llançament
importantíssima per a nous productes, cosa que fomenta la innovació.
[1] A report on the functioning of public procurement markets in the EU: benefits from the application of EU directives and challenges for the future (2004) (‘Informe sobre el funcionament dels mercats de compra pública a la UE: avantatges de l’aplicació de les directrius de la UE i reptes per al futur’), publicat a : http://ec.europa.eu/internal_market/publicprocurement/studies_en.htm (en anglès).[2] Xifres extretes del projecte europeu RELIEF, coordinat per l’ICLEI, que calcula els possibles avantatges per al medi
ambient que pot aportar la compra sostenible: www.iclei-europe.org/relief.[3] Xifra extreta de la Guia de compra justa disponible a: www.buyfair.org (en anglès).[4] Etiqueta de producte internacional que certifica que el producte és molt eficient des del punt de vista energètic
(www.eu-energystar.org/es/es_000.htm, en castellà).
•
•
•
Taula 1:
Percentatge del PIB
que representa la compra
pública en diferents països
(2002)
Taula 1:
Percentatge del PIB
que representa la compra
pública en diferents països
(2002)
Impacte directe:
Es calcula que el sector públic de la UE compra aproximadament 150.000 GWh
d’electricitat cada any, xifra que representa entre el 6% i el 7% del mercat. Si es
passés a utilitzar electricitat verda, es podrien deixar de produir fins a
60 milions de tones d’emissions de CO2 (el 18% del compromís de la UE per al
compliment del protocol de Kioto, que equival a les emissions d’una ciutat de la
mida de Londres).[2]
La Universitat Autònoma de Barcelona consumeix cada any 6.500 kg de cafè de
comerç just a través de les màquines de distribució automàtica. Això permet
que visquin dignament entre 15 i 20 famílies de Tanzània.[3]
•
•
Impacte directe:
Es calcula que el sector públic de la UE compra aproximadament 150.000 GWh
d’electricitat cada any, xifra que representa entre el 6% i el 7% del mercat. Si es
passés a utilitzar electricitat verda, es podrien deixar de produir fins a
60 milions de tones d’emissions de CO2 (el 18% del compromís de la UE per al
compliment del protocol de Kioto, que equival a les emissions d’una ciutat de la
mida de Londres).[2]
La Universitat Autònoma de Barcelona consumeix cada any 6.500 kg de cafè de
comerç just a través de les màquines de distribució automàtica. Això permet
que visquin dignament entre 15 i 20 famílies de Tanzània.[3]
•
•
Impacte en tot el mercat:
A partir d’una normativa federal dels EUA, que establia que els ens públics
només havien de comprar ordinadors que complissin l’estàndard Energy Star,[4]
la demanda d’aquests models va créixer tant que al cap de pocs anys gairebé
tots els productes del mercat s’ajustaven a aquest estàndard. Els fabricants es
van adonar que no tenia sentit fabricar dues línies diferents i van anar eliminant
els models menys eficients.
•
Impacte en tot el mercat:
A partir d’una normativa federal dels EUA, que establia que els ens públics
només havien de comprar ordinadors que complissin l’estàndard Energy Star,[4]
la demanda d’aquests models va créixer tant que al cap de pocs anys gairebé
tots els productes del mercat s’ajustaven a aquest estàndard. Els fabricants es
van adonar que no tenia sentit fabricar dues línies diferents i van anar eliminant
els models menys eficients.
•
12
IIntroducció
Foment de la innovació:
Aplicant una sèrie de mesures polítiques d’estalvi de recursos i eficiència
energètica, les autoritats d’Hamburg van implantar nous sistemes d’il·luminació
energèticament eficients a 1.500 edificis públics. Es va aplicar una normativa per
la qual tots els equipaments energètics havien de ser rendibles a llarg termini i,
per tant, calia considerar tots els costos del cicle de vida.
Mitjançant el gran volum de demanda es garantia que el mercat complís els
estrictes requisits establerts pels compradors a través de sistemes innovadors.
D’aquesta manera, el mercat dels nous sistemes d’il·luminació energèticament
eficients i dels serveis relacionats s’ha ampliat substancialment a Hamburg, i els
resultats s’han estès al sector privat, perquè ja hi ha moltes empreses de la zona
que estan duent a terme inversions semblants [5].
Prenent consciència d’aquest poder, a la Cimera Mundial per al Desenvolupament
Sostenible del 2002 a Johannesburg, les administracions públiques es van comprometre
a «promoure les polítiques de compra pública que fomentin el desenvolupament i la
difusió de productes i serveis respectuosos amb el medi ambient» [6].
Raons per adoptar ara la compra sostenible [7]
Cada vegada és més important i més fàcil realitzar compres sostenibles pels motius
següents:
Cada vegada és més fàcil comprar productes amb ecoetiquetes de sostenibilitat
ambiental i social. A mesura que creix el mercat d’aquests productes i serveis,
també ho fa la quantitat i la qualitat de l’oferta. A més, l’àmplia cobertura de les
etiquetes de productes eficients des del punt de vista ambiental i social en l’àmbit
nacional i internacional (per exemple, Cigne Nòrdic, Àngel Blau, Flor de la UE,
FSC i FLO[8]) permet endegar més fàcilment iniciatives de compra sostenible.
Amb aquestes etiquetes qui compra pot establir requisits ambientals i socials, i
comprovar que es compleixin.
Oportunitats de col·laboració. Molts ens públics treballen per implantar la
compra sostenible. Les administracions interessades poden beneficiar-se del fet
de compartir experiències i informació a través de xarxes internacionals, com ara
l’ICLEI.
Més consciència pública. A mesura que la ciutadania pren consciència sobre temes
ambientals i socials i augmenta la informació disponible, creix la pressió pública
exercida a través d’ONG i grups de defensa de drets de les persones consumidores.
Preparació prèvia a futura legislació. Com que la legislació ambiental és cada vegada
més estricta, pot resultar eficaç anar sempre un pas més endavant de la legislació
en lloc d’haver d’adaptar-se a les normatives amb presses.
[5] Mes detall sobre el cas a: ftp://ftp.cordis.europa.eu/pub/innovation-policy/studies/full_study.pdf (en anglès).[6] Pla d’implantació de la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible, paràgraf 19.[7] Text adaptat de Green procurement: Good environmental stories for North Americans (2003) (‘Compra verda: bones
històries ambientals per a nord-americans’), preparat per la Comissió de Cooperació Ambiental d’Amèrica del Nord (en anglès).
[8] Cigne Nòrdic: www.svanen.nu/Eng (en anglès), Àngel Blau: www.blauer-engel.de (en anglès), Flor de la UE: www.eco-label.com (en castellà), Consell per la Protecció dels Boscos (FSC - Forest Stewardship Council): www.fsc.org (en castellà), Organització pel Comerç Just (FLO - Fair Trade Labelling Organizations) www.fairtrade.net (en castellà).
•
•
•
•
•
Foment de la innovació:
Implantant una sèrie de mesures d’estalvi de recursos i eficiència energètica, les
autoritats d’Hamburg van instal·lar nous sistemes d’il·luminació energèticament
eficients a 1.500 edificis públics. Es va aplicar una normativa per la qual tots els
equipaments energètics havien de ser rendibles a llarg termini i, per tant, calia
considerar tots els costos del cicle de vida.
Mitjançant el gran volum de demanda es garantia que el mercat complís els
estrictes requisits establerts pels compradors a través de sistemes innovadors.
D’aquesta manera, el mercat dels nous sistemes d’il·luminació energèticament
eficients i dels serveis relacionats s’ha ampliat substancialment a Hamburg, i els
resultats s’han estès al sector privat, perquè ja hi ha moltes empreses de la zona
que estan duent a terme inversions semblants.[5]
•
Foment de la innovació:
Implantant una sèrie de mesures d’estalvi de recursos i eficiència energètica, les
autoritats d’Hamburg van instal·lar nous sistemes d’il·luminació energèticament
eficients a 1.500 edificis públics. Es va aplicar una normativa per la qual tots els
equipaments energètics havien de ser rendibles a llarg termini i, per tant, calia
considerar tots els costos del cicle de vida.
Mitjançant el gran volum de demanda es garantia que el mercat complís els
estrictes requisits establerts pels compradors a través de sistemes innovadors.
D’aquesta manera, el mercat dels nous sistemes d’il·luminació energèticament
eficients i dels serveis relacionats s’ha ampliat substancialment a Hamburg, i els
resultats s’han estès al sector privat, perquè ja hi ha moltes empreses de la zona
que estan duent a terme inversions semblants.[5]
•
44
13
IntroduccióI
Reptes i solucions [9]
Malgrat que els avantatges de la compra sostenible són evidents i àmpliament
reconeguts, encara cal solucionar un seguit de qüestions tècniques:
Manca de definicions clares. Bona part de professionals de la contractació encara té
problemes per definir què és un producte o servei «preferible des del punt de vista
ambiental o social» i per incloure la demanda en els concursos.
Solució: aquest manual presenta criteris fàcils d’aplicar. Molts ens públics
compradors utilitzen les ecoetiquetes per obtenir definicions. També es
poden consultar altres fonts de criteris de compra tant en l’àmbit nacional
com en l’internacional. Al capítol III i el VI trobareu altres consells per
definir els productes ecològics.
Canvi de mentalitat per tenir en compte altres criteris de compra a banda del preu.
Un dels principals reptes als quals s’enfronten moltes organitzacions del sector
públic és canviar la mentalitat dels serveis de contractació, que sovint només tenen
en compte el preu a l’hora de decidir entre ofertes, en lloc de dur a terme una
anàlisi completa del cost del cicle de vida del producte o servei.
Solució: oferir informació senzilla sobre els beneficis econòmics que té l’anàlisi del
cicle de vida pot ajudar a superar les reticències, tot i que la separació de
pressupostos interns pot seguir causant problemes. Al capítol IV d’aquest
manual trobareu més informació sobre aquest tema.
Integració en els sistemes de gestió. Per garantir l’aplicació coherent d’iniciatives
ambientals i socials als organismes descentralitzats cal implantar-hi sistemes de
gestió eficaços.
Solució: integrar les activitats de compra sostenible en un sistema de gestió
ambiental o de qualitat pot ajudar a garantir que s’estableixin els mateixos
objectius i procediments de càlcul a tota l’organització. En aquest manual
es presenta el procés de fites Procura+ al capítol V, un procés senzill
dissenyat per facilitar una implantació eficaç.
[9] Text adaptat de Green procurement: Good environmental stories for North Americans (2003) (‘Compra verda: bones històries ambientals per a nord-americans’), preparat per la Comissió de Cooperació Ambiental d’Amèrica del Nord (en anglès).
•
•
•
55
14
IIntroducció
El manual Procura+L’objectiu d’aquest manual és oferir unes pautes clares i fàcils sobre com posar
en pràctica la compra sostenible. Ha estat preparat per persones amb una
dilatada experiència en contractació dins el sector públic i en la integració de les
consideracions de sostenibilitat.
Es basa en el primer manual Procura+, escrit i imprès l’any 2004, i s’ha revisat com
a part del projecte DEEP. [10] L’objectiu d’aquest manual és oferir consells pràctics
d’implantació, directrius sobre com integrar els criteris de sostenibilitat al procés
de compra, un model per desenvolupar i gestionar el procés i criteris de compra
reals per a set grups de productes prioritaris (autobusos, productes de neteja,
electricitat, alimentació i serveis de restauració, equipament informàtic, construcció
o rehabilitació d’edificis i paper d’oficina) que compleixin les normatives i es puguin
introduir directament en els plecs de prescripcions.
Aquests grups de productes es van seleccionar per diferents motius seguint un procés
de debat dins el projecte RELIEF: [11]
Durant el cicle de vida d’aquests productes l’impacte ambiental és molt elevat.
Existeixen solucions preferibles des del punt de vista ambiental.
Es tracta de productes que tenen un pes important en el pressupost dels ens públics.
El manual també constitueix la guia d’implantació per a les administracions que
participen a la campanya Procura+. Qualsevol ens públic europeu es pot adherir a
Procura+, tant per comprometre’s amb la implantació de la compra sostenible com
per aprofitar la gran quantitat de recursos pràctics que ofereix la campanya. Si voleu
més informació sobre la campanya Procura+, vegeu el capítol II.
6.1 Contingut del manual
El manual conté la informació següent:
Com integrar la sostenibilitat en el procés de compra: guia pràctica sobre com
integrar els criteris de sostenibilitat en els concursos públics, des del producte o
servei fins a les prescripcions tècniques, passant per la solvència tècnica, els criteris
d’adjudicació i les clàusules del contracte (vegeu el capítol III).
Informació sobre el cost de la compra sostenible: introducció al concepte d’anàlisi
del cost del cicle de vida i consells per mantenir la despesa sota control (vegeu el
capítol IV).
Com gestionar la compra sostenible mitjançant el procés de fites: model
d’implantació simple que parteix d’un cicle de gestió estàndard per garantir la
inclusió sistemàtica dels criteris de sostenibilitat en la compra (vegeu el capítol V).
Criteris de compra sostenible: grup reduït de criteris de compra que se centren en
els principals impactes socials i ambientals i que pot emprar qualsevol ens públic
directament a l’hora d’adquirir productes dels set grups prioritaris: autobusos,
productes de neteja, electricitat, alimentació i serveis de restauració, equipament
informàtic, construcció o rehabilitació d’edificis i paper d’oficina (vegeu el capítol VI).
Guia de control dels resultats: sistema directe de control de la compra sostenible, que
es basa en el concepte de taula de resultats de compra (vegeu el capítol V, apartat 2.1.3).
[10] DEEP (Difusió de mesures d’eficiència energètica en el sector dels edificis públics), finançat pel programa Energia Intel·ligent per Europa de la Comissió Europea: www.iclei-europe.org/deep (en anglès).
[11] www.iclei-europe.org/relief (en anglès).
•
•
•
•
•
•
•
•
66
15
IntroduccióI
6.2 El CD-ROM
Amb el manual es proporciona un CD-ROM (adjunt a la tapa posterior),[12] que conté
la informació següent:
1. Manual imprès en format PDF
Per compartir el text del manual imprès amb les persones que creieu
convenient i poder accedir de manera electrònica a la informació.
2. Informació ampliada sobre els set grups de productes
Detall dels criteris, on s’amplia la informació per a cadascun dels set grups de
productes prioritaris: autobusos, productes de neteja, electricitat, alimentació
i serveis de restauració, equipament informàtic, construcció o rehabilitació
d’edificis i paper d’oficina.
Hi trobareu informació sobre el marc legal, el detall de com incorporar els
criteris als contractes i mesures per anar més enllà d’aquests criteris. També hi
ha annexos amb informació sobre els instruments de certificació (ecoetiquetes,
distintius, procediments...).
Taula de resultats de compra, full de càlcul que ha de permetre el seguiment
del grau d’implantació de la compra sostenible a cada ens (es descriu al
capítol V, apartat 2.1.3).
Preguntes freqüents: respostes a les preguntes més freqüents sobre compra
sostenible.
[12] La informació del CD-ROM també es pot descarregar del lloc web de Procura+, a l’adreça www.procuraplus.org (en diferents idiomes) i al lloc web de la Diputació de Barcelona www.diba.cat.
•
•
•
•
16
IIntroducció
3. Eines resultants del projecte europeu DEEP
de difusió de mesures de l’eficiència energètica en els edificis públics
El projecte Europeu DEEP (Difusió de mesures d’eficiència energètica en el
sector dels edificis públics) té com a objectiu incrementar l’eficiència energètica
dels edificis públics mitjançant l’elaboració i promoció d’un conjunt d’eines que
resultin fàcils d’aplicar pels ens locals. Aquestes eines tracten l’àmbit de l’eficiència
energètica des de diversos punts de vista: propostes d’implantació, instruments
d’avaluació, material de formació i finalment una sèrie de criteris:
Eina 1.a: guia per implantar una política de compra energèticament eficient:
descriu les etapes necessàries per redactar i implantar una política de compra
energèticament eficient.
Eina 1.b: matriu d’avaluació de l’estat de la compra energèticament eficient:
permet realitzar una comprovació senzilla i qualitativa del grau de compromís
de les polítiques de compra de l’ens respecte un nivell de referència considerat
bona pràctica.
Eina 2.a: LCCA: eina d’anàlisi del cost del cicle de vida: es tracta d’un full de
càlcul que permet realitzar de forma simple una anàlisi del cost del cicle de
vida de qualsevol producte. Aquesta anàlisi pot ajudar a prendre decisions
de compra energèticament eficients. Us permet demostrar que els productes
de més qualitat i més sostenibles poden tenir un cost inicial més elevat, però
tenen beneficis i fins i tot un cost inferior a llarg termini, perquè consumeixen
menys energia i aigua i impliquen menors emissions de CO2.
Eina 2.b: presentació sobre l’ús de l’eina LCCA: aquesta presentació és un
instrument de formació per a persones que vulguin utilitzar l’eina d’anàlisi del
cost del cicle de vida (LCCA) i/o explicar-la a d’altres perquè també l’emprin.
Eina 2.c: presentació per a la divulgació de l’eina LCCA: instrument per divulgar
els beneficis d’utilitzar l’eina d’anàlisi del cost del cicle de vida. Està pensat per
ajudar el personal tècnic municipal que vulgui proposar l’ús de l’eina LCCA a
nivells superiors o polítics.
Eina 3: SASEATO: eina d’autoavaluació energètica: aquest full de càlcul
permet realitzar una autoavaluació energètica d’un edifici públic que estigui
en funcionament. Mitjançant la introducció de dades bàsiques (imports de
factures, característiques dels aparells, instal·lacions...) permet realitzar una
aproximació a quins són els elements clau en la despesa energètica i identificar
mesures immediates per reduir-la i estalviar recursos.
Eina 4: criteris per a la contractació de tres grups de productes clau en l’àmbit
de l’eficiència energètica: construcció i rehabilitació d’edificis, electricitat verda
i equipament informàtic, que també estan inclosos dins l’apartat 2 d’aquest
CD-ROM, així com en el capítol VI del manual. Els criteris d’aquests tres grups
de productes són el resultat del procés de recerca, consulta i deliberació que
ha tingut lloc en el si del projecte DEEP.
•
•
•
•
•
•
•
17
IntroduccióI4. Eines de desenvolupament d’una política de compra
i un model de compra conjunta
El projecte LEAP (Local Authority Environmental Management Systems and
Procurement) ha tingut com a objectiu promoure la integració de la compra verda
en els sistemes de gestió ambiental. El projecte ha donat com a resultat un total
de vuit eines de les quals en aquest CD trobareu traduïdes al català les dues que
s’han considerat més rellevants per als ens locals catalans. La resta d’eines les
podreu trobar en anglès al lloc web del projecte, juntament amb un petit resum en
castellà.[13] Les dues eines contingudes en el CD-ROM són les següents:
Eina A: desenvolupament i implantació d’una política de compra sostenible:
eina que ofereix pautes sobre com aplicar les polítiques de compra sostenible
a l’activitat pròpia de l’ens.
Eina D: compra conjunta: aquesta eina incorpora informació pràctica de com
realitzar accions de compra conjunta entre dos o més ens locals.
5. Principals documents de consulta
Inclou el text de les principals directives, comunicacions i decisions de la Comissió
Europea que han estat referenciades en el manual, així com els textos legals de
referència sobre contracció pública del nostre país.
6. Informació de contacte
Més informació sobre l’ICLEI i la redacció del manual.
Informació sobre com adherir-se a Procura+, incloent-hi un formulari
d’inscripció i les condicions de participació.
ICLEI – Ens locals per la sostenibilitat ICLEI – Ens locals per la sostenibilitat és una associació internacional d’ens
locals i organitzacions nacionals i regionals que tenen un compromís amb el
desenvolupament sostenible. Compta amb uns 500 membres a tot el món. Ofereix
serveis d’assessorament tècnic, formació i informació per millorar les competències,
compartir coneixements i ajudar els ens locals a desenvolupar accions sostenibles en
el seu l’àmbit.
L’ICLEI ha estat pioner en el camp de la compra sostenible a Europa durant més
de deu anys, coordinant nombrosos projectes amb l’objectiu de demostrar-ne el
potencial i oferint eines pràctiques d’implantació als ens públics. Aquest treball ha
tingut com a punt culminant el desenvolupament de la campanya Procura+ (vegeu el
capítol II d’aquest manual).
L’equip de compra sostenible de l’ICLEI treballa per ajudar els ens públics a implantar
el procés de compra sostenible i els ofereix diferents recursos i serveis:
Campanya i xarxa: a més de la campanya Procura+, la xarxa BIG-Net (Buy it Green
– Network) de professionals de la contractació sostenible ofereix més informació i
l’oportunitat de treballar en xarxa.
Coordinació de projectes pilot i de recerca internacionals.
[13] Les podreu trobar a la pàgina web del projecte LEAP: www.leap-gpp-toolkit.org (resums en castellà, eines completes en anglès).
•
•
•
•
•
•
77
18
IIntroducció
Centre de distribució d’informació sobre compra sostenible, que publica butlletins
informatius cada dos mesos sobre activitats, casos, eines d’ajuda i guies de
formació.
Assessorament: servei d’assistència per dissenyar polítiques de compra sostenible i
plans d’acció, realitzar auditories de compra i preparar prescripcions ambientals.
Formació: l’ICLEI disposa del seu propi centre de formació internacional i ofereix
diferents serveis de formació personalitzats en l’àmbit de la compra sostenible.
Organització de congressos i seminaris: l’ICLEI disposa de personal dedicat a
preparar congressos i seminaris en actes locals, nacionals i internacionals. Els
congressos EcoProcura de l’ICLEI són fòrums que reuneixen diferents persones
interessades i que poden ajudar a promoure la compra sostenible en l’àmbit local,
nacional i europeu, i coordinar futures activitats per tot Europa.
Si voleu obtenir més informació sobre les activitats de compra sostenible de l’ICLEI,
visiteu el lloc web: www.iclei-europe.org/procurement.
•
•
•
•
19
La campanya Procura+II
Capítol II. La campanya Procura+
1 Què és la campanya Procura+ 20
2 Propòsit i objectius de la campanya 20
3 Beneficis d’adherir-se a la campanya 21
4 Com adherir-se a la campanya 23
5 Informació addicional 23
Què és la campanya Procura+L’any 2004 l’ICLEI va iniciar una campanya d’àmbit europeu en favor de la compra
pública sostenible. Aquesta campanya es diu Procura+ i la dirigeix el Secretariat
Europeu de l’ICLEI, amb seu a Friburg (Alemanya). S’ha dissenyat per i per a
responsables de contractació i de sostenibilitat dels ens locals.
Propòsit i objectius de la campanya La campanya Procura+ ofereix a qualsevol administració pública europea l’oportunitat
de comprometre’s amb la implantació de la compra sostenible i proporciona un
seguit d’eines per ajudar-la a fer-ho.
L’objectiu de la campanya és generar una massa crítica d’administracions públiques
compromeses amb l’aplicació de criteris ambientals i socials a les seves polítiques
i pràctiques de compra per tal de produir un autèntic canvi en el mercat per
subministrar productes i serveis de qualitat ambiental i social a preus raonables.
S’han desenvolupat diverses eines de suport que es revisen contínuament i que
inclouen els criteris clau de compra de sis grups de productes prioritaris, tal com es
presenten en aquest manual, i un model d’implantació clar: les fites Procura+.
La campanya també pretén generar un augment de la consciència política a tots
els àmbits. Les administracions públiques s’han de comprometre políticament
11
22
20
IILa campanya Procura+
per adherir-se a la iniciativa, i els resultats de la campanya s’utilitzaran per
aconseguir més suport per al concepte de compra sostenible en àmbits nacionals i
internacionals.
El concepte i els criteris de la campanya són la culminació del projecte europeu de
recerca RELIEF, [1] coordinat per l’ICLEI, que va reunir un grup d’experts i expertes,
així com d’administracions municipals pioneres amb experiència en el camp de la
compra sostenible per avaluar-ne els avantatges potencials en termes quantitatius i
desenvolupar models estratègics d’implantació.
Beneficis d’adherir-se a la campanya Qualsevol administració pública o organització semipública europea es pot
adherir a la campanya Procura+. Participar-hi proporciona diversos beneficis, amb
independència de la grandària de l’entitat i de l’experiència en compra sostenible.
Consells fàcils d’utilitzar
Els criteris clau de Procura+: una sèrie de criteris de compra preparats per
introduir-los directament als concursos de set grups de productes prioritaris,
tal com s’explica al capítol VI d’aquest manual.
Aquests criteris s’han desenvolupat mitjançant un vast procés de consulta
a tot tipus de grups implicats. Per fer-los més senzills, només se centren en
les qüestions més rellevants per a l’àmbit de la sostenibilitat. S’han dissenyat
perquè resultin pràctics a qualsevol ens públic i perquè el mercat els pugui
assolir de manera rendible. Inclouen els grups de productes següents:
➔ Autobusos ➔ Alimentació i serveis de restauració
➔ Productes de neteja ➔ Equipament informàtic
➔ Electricitat ➔ Construcció i rehabilitació d’edificis
➔ Paper d’oficina A mesura que es vagin desenvolupant més criteris per a altres productes o
serveis, s’aniran incorporant al lloc web www.procuraplus.org.
Les fites Procura+: es tracta d’un model d’implantació clar i flexible per a
qualsevol administració. La base del procés de fites Procura+ és el típic cicle
de gestió «planificar, implantar, comprovar, actuar», que assegura la millora
contínua. Podreu trobar més informació sobre aquest procés al capítol V
d’aquest manual.
Consells i suport: el personal de l’equip de compra sostenible de l’ICLEI us
podrà aconsellar en qüestions relacionades amb la campanya, com ara trobar
la informació sobre productes i desenvolupar convocatòries de concurs.
[�] El gener de 2001 va començar el projecte de recerca sobre compra verda més gran realitzat a Europa fins aleshores. El RELIEF —el nom sencer del qual és Environmental Relief Potential of Urban Action on Avoidance and Detoxification of Waste Streams through Green Public Procurement (‘Potencial de l’acció urbana per alleujar el medi ambient evitant i destoxicant els fluxos de residus mitjançant la compra verda pública’)— va rebre el suport del programa de recerca de la CE sobre medi ambient i desenvolupament sostenible. El projecte va concloure el setembre de 2003. Si voleu més informació, consulteu www.iclei-europe.org/relief.
•
•
•
33
21
La campanya Procura+II
Difusió del vostre compromís i presentació dels resultats en l’àmbit internacional
Ús del logotip de Procura+ al material corporatiu.
Difusió de la vostra decisió d’associar-vos-hi a un públic europeu més extens
mitjançant el lloc web de l’ICLEI. Oportunitat de fer més visibles les vostres
accions als esdeveniments de l’ICLEI i altres activitats de promoció de la
campanya.
Demostració pública del vostre compromís polític, que us farà guanyar
legitimitat.
Treball en xarxa i aprenentatge
Us podreu mantenir al dia dels últims avenços de la Comissió Europea,
del que estan fent les administracions pioneres i de les eines i els consells
relacionats.
Intercanviareu experiències amb altres participants i aprendreu com superar
reptes semblants en implantar la compra sostenible.
Formareu part de la comunitat BIG-Net (Buy it Green – Network) de compra
verda, que compta amb més de 200 participants; aprofundireu sobre la
matèria i descobrireu noves eines i recursos que us ajudaran.
Accés a seminaris de formació i congressos
Podreu assistir gratuïtament (o a preu reduït) a seminaris, cursos i congressos
on es presentaran les novetats i experiències sobre compra pública sostenible.
•
•
•
•
•
•
•
22
IILa campanya Procura+
Com adherir-se a la campanya Es pot adherir a la campanya qualsevol administració pública europea amb
independència de la grandària o l’experiència en compra sostenible. Per afiliar-se a la
campanya, l’entitat haurà de:
Enviar una sol·licitud signada per la persona responsable de contractació o per
l’alt càrrec que correspongui. Podeu trobar el formulari de sol·licitud al CD-ROM
adjunt o al lloc web de la campanya: www.procuraplus.org.
Comprometre’s a establir uns objectius propis de compra sostenible com a
mínim en un dels grups de productes inclosos a la campanya (autobusos,
productes de neteja, electricitat, alimentació i serveis de restauració,
equipament informàtic, construcció o rehabilitació d’edificis i paper d’oficina).
Informar anualment l’ICLEI del progrés en els resultats de compra sostenible
mitjançant la taula de resultats de compra (inclosa al capítol V, apartat 2.1.3).
Enviar a l’ICLEI les convocatòries de concurs de tots els set grups de productes
de Procura+ que incorporin condicions ambientals i/o socials, i destacar els
elements ambientals i socials d’un dels concursos.
Contribuir econòmicament amb una quota anual de participació. La quota
normalment és de poc més de 100 euros. Si voleu més informació sobre
aquesta qüestió, visiteu el lloc web de la campanya: www.procuraplus.org.
Nomenar una persona que representi l’ens i sigui el contacte per a la
campanya.
Podreu trobar les condicions de participació, incloent-hi aquestes condicions,
al CD-ROM adjunt.
Informació addicional Si voleu més informació sobre la campanya, visiteu el lloc web www.procuraplus.org
o poseu-vos en contacte amb l’equip de compra sostenible per correu electrònic a
l’adreça: [email protected].
�.
2.
3.
4.
5.
6.
44
55
23
Com incloure criteris ambientals a la contractació públicaIII
Capítol III. Com incloure criteris ambientals a la contractació pública
1 Principis bàsics de la contractació pública 25
2 Introducció de criteris ambientals en la contractació 25
3 Com desenvolupar les prescripcions ambientals 32
4 Marc legal i documentació de referència 36
La compra verda pública està permesa pel règim de comerç internacional i la
legislació de contractació de la UE, sempre que les administracions compleixin les
regles fonamentals de lliure comerç. Aquest capítol se centra en la inserció de criteris
ambientals. El marc jurídic de la UE per a la inclusió de criteris socials és menys clar,
tot i que s’espera que la Comissió Europea aviat estableixi directrius sobre la qüestió.
L’objectiu d’aquest capítol és il·lustrar com es poden incloure criteris ambientals a la
contractació pública d’acord amb les regulacions existents. La primera part resumeix
els principis bàsics que s’han de seguir en la contractació pública. A continuació, es
tracta de forma detallada com incorporar els requisits ambientals a les diferents fases
de la contractació. L’última part del capítol recull diverses fonts d’informació que us
ajudaran a desenvolupar els criteris o requisits ambientals que heu d’incloure als
concursos.
Recordeu que al capítol VI podreu trobar criteris de compra per a set grups de
productes o serveis. Aquests criteris estan preparats per incorporar-los als documents
de contractació i contenen instruccions clares de la fase on s’han d’incloure.
24
IIICom incloure criteris ambientals a la contractació pública
Principis bàsics de la contractació públicaL’adjudicació de contractes de compra pública està regulada de forma estricta per lleis
que tenen com a objectiu protegir tant qui compra com qui és contractat.
A la Unió Europea, el marc legal de contractació als Estats membres (EM) està definit
a les noves directives de contractació del 2004[1] i a les legislacions nacionals sobre
contractació.
Tots els ens públics dels EM tenen l’obligació de respectar els principis del Tractat de
la Comissió Europea en les seves contractacions, amb independència de l’import i la
complexitat del contracte i de les lleis que el regulin (nacionals o europees).
El principis bàsics del Tractat de la CE en l’àmbit de la contractació pública són:
La lliure circulació de productes.
La llibertat per prestar serveis.
La no-discriminació.
El tracte igualitari.
La proporcionalitat.
La transparència.
Així, els criteris ambientals es poden introduir en la contractació pública sense
contradir la legislació nacional, sempre que compleixin aquests principis. Les noves
directives de contractació de la UE donen indicacions de com fer-ho; aquestes
indicacions també es poden emprar en qualsevol contracte públic que es reguli per la
legislació nacional dels EM.
A l’apartat 4 d’aquest capítol trobareu les referències al marc legal aplicable en la
contractació pública a Catalunya.
Introducció de criteris ambientals en la contractació Les noves directives europees de contractació defineixen molt clarament on i com
es poden introduir els criteris ambientals en la contractació pública. Els diferents
moments de la vida del contracte en què es pot donar entrada als criteris ambientals
són:
Plec de clàusules administratives particulars:
Objecte del contracte.
Capacitat i solvència.
Criteris d’adjudicació del contracte (només en els concursos).
Condicions d’execució del contracte.
Plec de prescripcions tècniques particulars.
[�] Aquestes Directives són: Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell sobre coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes públics d’obres, de subministraments i de serveis. El text s’inclou al CD-ROM adjunt. Directiva 2004/17/CE del Parlament Europeu i del Consell que coordina els procediments de contractació d’entitats que operen al sector de l’aigua, l’energia, el transport i els serveis postals. El text s’inclou al CD-ROM adjunt.
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
11
22
25
Com incloure criteris ambientals a la contractació públicaIII
2.1 Definició de l’objecte del contracte
S’entén per objecte del contracte la definició d’allò que compra l’ens públic. Queda
recollit en el plec de clàusules administratives particulars.
La legislació sobre contractació defineix com fer les compres públiques, òbviament
sense especificar què s’ha de comprar (l’objecte del contracte), per permetre que les
administracions comprin el que necessitin.
Per tant, si voleu incloure consideracions ambientals al procés de contractació, la
millor forma de fer-ho és a l’hora de determinar l’objecte del contracte, triant un
producte o servei respectuós amb el medi ambient. Així, si existeix la determinació
i es vol donar plena visibilitat a la qualitat ambiental del producte o servei, s’ha
d’esmentar a l’objecte del contracte.
Els requeriments concrets es poden definir a les prescripcions tècniques, però si
els esmenteu ja a l’objecte del contracte, estareu comunicant la intenció de fer una
compra verda a qui es pugui presentar.
Cal tenir present que la definició de l’objecte del contracte no pot ser discriminatòria;
és a dir, no pot contravenir els principis del Tractat de la CE.
Per exemple:
Podeu dir que voleu contractar «serveis de restauració amb productes ecològics»,
però no podeu dir «serveis de restauració amb productes locals», ja que la
definició de local és discriminatòria (no permet la lliure circulació de productes).
Podeu dir que voleu comprar «ordinadors energèticament eficients», però no
podeu dir que voleu comprar «ordinadors amb la certificació Energy Star», ja que
estaríeu discriminant, perquè no estaríeu tractant de manera igualitària totes les
propostes pel fet de demanar una certificació en concret.
Alguns exemples de títols correctes per a la compra verda són:
➔ Contracte de subministrament de paper reciclat per escriure, imprimir i fotocopiar.
➔ Contracte de redacció de projecte i execució d’obra d’un edifici
energèticament eficient.
➔ Contracte per als serveis de neteja ecològica de dependències municipals.
2.2 Com definir les prescripcions tècniques
Una vegada definit l’objecte del contracte s’han de definir les característiques
tècniques que ha de complir el producte o servei objecte de contractació en el plec de
prescripcions tècniques particulars. Aquests requisits són obligatoris i, per tant, si una
oferta no els compleix no serà admesa.
Atenció:
Si existeix determinació de contractar
productes, serveis o obres més
sostenibles, i així s’ha fet constar
a l’objecte del contracte, en el plec
de prescripcions tècniques s’han de
detallar els requisits ambientals que
s’han de complir. Si els deixeu per
als criteris d’adjudicació, no podreu
garantir que el producte o servei
escollit sigui el més respectuós amb
el medi ambient (vegeu l’apartat 2.4).
Atenció:
Si existeix determinació de contractar
productes, serveis o obres més
sostenibles, i així s’ha fet constar
a l’objecte del contracte, en el plec
de prescripcions tècniques s’han de
detallar els requisits ambientals que
s’han de complir. Si els deixeu per
als criteris d’adjudicació, no podreu
garantir que el producte o servei
escollit sigui el més respectuós amb
el medi ambient (vegeu l’apartat 2.4).
26
IIICom incloure criteris ambientals a la contractació pública
Les prescripcions tècniques es poden definir a partir de:
a) Normes tècniques ambientals i criteris d’etiquetes ecològiques
Aquesta és la solució més comuna. Podeu emprar diverses normes tècniques
nacionals o europees, com les que desenvolupa el CEN (Comitè Europeu de
Normalització). Recordeu que sempre que feu servir alguna referència l’heu
d’acompanyar de l’expressió o equivalent, perquè no podeu rebutjar les empreses
licitadores que puguin demostrar que els seus productes o serveis compleixen els
estàndards d’una altra manera.
Podeu exigir més requeriments sempre que es respectin els principis de contractació.
També podeu utilitzar els criteris ambientals de les etiquetes ecològiques com a
prescripcions tècniques. No obstant això, no podeu demanar que tinguin cap etiqueta
en concret (això es considera discriminatori), només que compleixin els criteris. Les
ecoetiquetes poden servir com a verificació de la qualitat del producte, però sempre
heu de permetre altres mitjans de prova, com poden ser la presentació d’informes de
laboratoris. Si voleu més informació sobre ecoetiquetes, vegeu l’apartat 3.1
d’aquest capítol.
Per exemple:
Podeu incorporar els criteris de les ecoetiquetes com a prescripcions tècniques,
però sempre deixant la porta oberta perquè es pugui justificar el seu compliment
mitjançant altres mitjans de prova:
El paper ha de:
Contenir com a mínim un 80% de paper reciclat recuperat.
Ser completament lliure de clor (TCF).
Tenir una durabilitat de més de 100 anys, d’acord amb la norma ISO 9706,
DIN 6738 o equivalent.
Ser compatible amb els equips i complir la norma DIN 19309, AFNOR Q11-013
o equivalent.
Es considerarà que els productes etiquetats amb l’Àngel Blau compleixen aquests requisits,
de la mateixa manera que els que ho acreditin per altres mitjans de prova acceptables.
•
•
•
•
b) Rendiment o prestacions funcionals
Com alternativa a l’enfocament més prescriptiu es poden especificar els objectius
o les prestacions que ha de tenir el producte o servei que cal contractar. Aquesta
solució us permetrà redactar prescripcions tècniques menys detallades i deixar més
marge per a la creativitat del mercat. Tingueu present que podeu obtenir opcions
molt diferents i que haureu d’acotar prou les prescripcions per després poder fer
una avaluació adequada i justificable. Un exemple d’aquest tipus d’especificacions
basades en prestacions o objectius podria ser el següent:
Condicions de l’aire interior d’un edifici: temperatura interior de 18 oC a 22 oC a
l’hivern i de 26 oC a 28 oC a l’estiu i humitat relativa del 50%.
En aquest cas, l’agent licitador pot escollir qualsevol mètode per assolir els
requisits sense haver de seguir unes prescripcions tècniques específiques sobre el
sistema de calefacció o refrigeració.
27
Com incloure criteris ambientals a la contractació públicaIIIc) Mètodes de producció i processos
Quan compreu productes, també podeu incloure criteris sobre els materials concrets
que haurien d’incloure o no, així com sobre els processos i els mètodes de producció.
Per exemple, podeu exigir que:
El paper sigui totalment lliure de clor (TCF).
Els aliments es cultivin de forma ecològica (sense emprar pesticides ni
fertilitzants químics), d’acord amb el Reglament CEE 2092/91 de 24 de juny
de 1991 i amb el 1804/99/CE.
L’electricitat provingui de fonts renovables.
Els productes es lliurin a granel, en comptes d’empaquetats individualment.
S’utilitzin envasos reutilitzables per lliurar els productes.
Es recullin els embolcalls i els productes usats i es reciclin o reutilitzin.
Tots els productes indiquin la dosificació idònia, per evitar-ne un ús excessiu.
•
•
•
•
•
•
•
d) Ús de variants: en el plec de clàusules administratives particulars
Si la forma d’adjudicació és el concurs, és a dir, l’oferta econòmicament més
avantatjosa (vegeu l’apartat 2.4 més avall), podeu utilitzar la possibilitat d’admetre
variants en les ofertes presentades. Aquesta possibilitat s’ha d’haver indicat en
l’anunci i ha d’estar regulada en el plec de clàusules administratives particulars.
Les variants permeten comparar productes que compleixen especificacions tècniques
diferents amb els mateixos criteris d’adjudicació. És un mètode molt útil, sobretot
quan no teniu clar si els serveis, obres o productes que voleu contractar existeixen al
mercat o si dubteu de la seva qualitat o preu.
Per admetre variants cal:
Definir els requeriments mínims que han de complir totes les alternatives.
Establir sobre quins elements i en quines condicions es poden presentar les
variants.
Només s’han de considerar les variants que compleixin els requeriments mínims
exigits. En obrir les licitacions, podreu comparar entre les solucions convencionals i
les opcions més respectuoses amb el medi ambient. La valoració de totes les variants
presentades es farà mitjançant els criteris d’adjudicació de concurs.
2.3 Capacitat i solvència de l’empresa
a) Capacitat
En l’obertura de la documentació presentada a les licitacions (pliques), en primer lloc
s’estudiarà si l’agent licitador té la capacitat per contractar amb l’administració pública,
és a dir, si té la capacitat d’obrar i si no està incurs en cap prohibició per contractar. Les
prohibicions per contractar estan taxades per llei; per exemple, haver estat condemnat
mitjançant sentència ferma per falsedat, malversació, tràfic d’influències. O fins i tot si
l’empresa ha estat condemnada amb sentència ferma per delictes ecològics, sempre
que la legislació nacional els consideri com una falta professional greu, que incapacita
per fer contractes amb l’administració pública o prohibeix aquesta possibilitat. Si és el
cas, rebutgeu l’oferta sense fer-ne cap altra anàlisi.
�.
�.
28
IIICom incloure criteris ambientals a la contractació pública
b) Solvència tècnica
Pel que fa a la solvència, n’hi ha de dos tipus: l’economicofinancera i la tècnica. Com a
solvència financera es pot demanar una assegurança de responsabilitat civil amb una
cobertura específica de riscos ambientals.
Pel que fa a la solvència tècnica, convé destacar el següent: en els requisits de
solvència tècnica es poden exigir els mitjans o mesures de què disposa l’empresa
per assegurar la qualitat del servei o producte. Aquest fet dóna cobertura legal per
demanar a l’agent licitador l’acreditació de disposar d’un sistema de gestió ambiental
o bé el llistat o manual de bones pràctiques ambientals adoptades per l’empresa.
En aquesta línia, es pot demanar a l’empresa que tingui els certificats ISO 14001,
EMAS o equivalents, que acreditin una determinada qualitat en la gestió ambiental
de l’empresa, sense perjudici que la licitació pugui acreditar-ho per altres mitjans
alternatius (tal com hem dit en referir-nos a les etiquetes ecològiques).
Cal tenir present que la solvència tècnica i, per tant l’experiència, no pot ser mai
objecte de valoració, sinó que ha de ser un requisit d’admissió en el concurs.
En qualsevol cas, la solvència s’ha de demanar d’acord amb els mitjans establerts per
les directives europees i les lleis nacionals.[2]
Per exemple:
Si voleu contractar «el projecte i la construcció d’un edifici bioclimàtic», podeu
comprovar la solvència tècnica demanant que l’agent licitador presenti una llista
d’edificis que hagi construït seguint els principis bioclimàtics.
Per exemple:
Es pot requerir en la solvència tècnica que l’agent licitador disposi d’un sistema
de gestió ambiental per a obres en un contracte que tingui com a objecte la
construcció d’un pont en una zona protegida.
[�] Principalment la Directiva 2004/18/ CE sobre coordinació dels procediments d’adjudicació dels
contractes públics i el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques aprovat
pel Reial Decret Legislatiu 2/2000 (inclosos en el CD-ROM adjunt). I quan entri en vigor, la nova
Llei de Contractació, de la qual podeu consultar l’esborrany al CD-ROM adjunt 29
Com incloure criteris ambientals a la contractació públicaIII
2.4 Criteris d’adjudicació
Els criteris d’adjudicació s’utilitzen en els casos en què la contractació s’efectuï
mitjançant concurs:
En el cas de la subhasta, la decisió final depèn del preu de les ofertes. Per tant, si
no heu inclòs criteris ambientals ni a l’objecte del contracte i ni a les prescripcions
tècniques, no els podreu tenir en compte en el moment d’adjudicar, ja que haureu de
basar la decisió en l’import.
En canvi, si apliqueu el principi de l’oferta econòmicament més avantatjosa (el
concurs), podeu afegir altres criteris d’adjudicació a banda del preu. Els criteris
d’adjudicació han de ser els criteris objectius que han de servir de base per a
l’adjudicació del contracte. En el plec s’han de fer constar per ordre d’importància
decreixent establint una puntuació per a cadascun.
Aquests criteris poden valorar la qualitat, el preu, el termini d’execució o les
característiques ambientals del producte o servei. En tot cas, és fonamental que els
criteris d’adjudicació que definiu:
estiguin relacionats amb l’objecte del contracte
siguin quantificables objectivament
siguin proporcionals als altres criteris d’adjudicació
i estiguin ponderats
estiguin definits clarament
als plecs de clàusules administratives particulars.
Utilitzar criteris ambientals en els criteris d’adjudicació pot ser una bona opció si
no coneixeu el preu o la disponibilitat del producte o servei respectuós amb el medi
ambient. Introduir els criteris ambientals a la fase d’adjudicació vol dir que preferiu
productes ecològics, però que no els seleccionareu si són molt més cars. El pes que
assigneu als criteris ambientals en la ponderació, determina el preu addicional que
esteu en disposició de pagar.
Fins i tot, quan ja heu fixat uns nivells ambientals mínims a les prescripcions, també
podeu incloure criteris ambientals a la fase d’adjudicació (d’aquesta manera podreu
premiar les propostes encara més atractives).
Per exemple, si contracteu un servei de lísing informàtic, podeu especificar a
les prescripcions tècniques un nivell màxim de consum energètic. Als criteris
d’adjudicació podeu donar preferència a equips amb un consum energètic encara
més baix. En aquest cas, podríeu redactar els criteris d’adjudicació de la manera
següent:
per l’oferta econòmica: fins a 80 punts
per un consum energètic encara més baix que el definit a les prescripcions
tècniques: fins a 20 punts. [3]
•
•
Quan avalueu l’oferta econòmica en si mateixa, no cal que us limiteu al preu. És
millor considerar tots els costos del cicle de vida del producte o servei que contracteu.
Els costos del cicle de vida no només inclouen el preu de compra, sinó també les
despeses d’ús (consum elèctric o d’aigua), de manteniment i d’eliminació. Trobareu
més informació sobre aquest tema al capítol IV d’aquest manual.
[3] També hauríeu d’adjuntar un model de puntuació; per exemple, una escala variable que adjudiqui 10 punts a la millor oferta i 0 a la pitjor.
•
•
•
•
Nota:
La diferència entre prescripcions
tècniques i criteris d’adjudicació rau
en què les primeres estableixen els
requisits mínims que el producte o
servei ha de complir. En canvi, els
criteris d’adjudicació permeten a
l’òrgan de contractació indicar les
seves preferències.
Nota:
La diferència entre prescripcions
tècniques i criteris d’adjudicació rau
en què les primeres estableixen els
requisits mínims que el producte o
servei ha de complir. En canvi, els
criteris d’adjudicació permeten a
l’òrgan de contractació indicar les
seves preferències.
30
IIICom incloure criteris ambientals a la contractació pública
2.5 Condicions d’execució del contracte
Les condicions d’execució del contracte són aquelles obligacions que assumeix el
licitador com a part obligada al compliment del contracte. Com tots els altres agents
licitadors, ja les coneixerà amb anterioritat perquè s’hauran definit prèviament en els
plecs de clàusules administratives. No es poden confondre amb les prescripcions
tècniques o els criteris d’adjudicació.
Es poden preveure penalitzacions específiques en cas d’incompliment per part de
l’empresa contractista d’obligacions relacionades amb aspectes ambientals, i es pot
arribar fins i tot a resoldre el contracte si es comet una falta greu.
Per poder fer-ho, seria necessari que l’ens definís als plecs de clàusules
administratives particulars les accions constitutives de faltes o incompliments molt
greus, greus i lleus. Hauran de ser comportaments directament lligats a l’objecte
del contracte i hauran d’estar perfectament definits. Un incompliment molt greu pot
esdevenir una causa de prohibició per contractar amb l’administració pública.
Fins i tot, es pot considerar la possibilitat de demanar a l’empresa adjudicatària una
garantia definitiva complementària (sempre que així s’hagi previst en els plecs de
clàusules administratives particulars) per respondre de la bona execució en matèria
ambiental.
Per exemple:
➔ Els serveis s’hauran de prestar d’acord amb els procediments i els criteris del
sistema de gestió ambiental de l’ens.
2.6 Conclusions
En resum, podeu introduir criteris ambientals a la contractació pública sempre que
tingueu presents les consideracions següents:
Mencionar tots els criteris ambientals a la documentació reguladora
de la contractació (plecs).
Redactar els criteris respectant els principis de transparència, no-discriminació
i tracte igualitari.
Incloure només criteris relacionats directament amb l’objecte del contracte.
Incloure només criteris objectivament quantificables.
Acceptar els mitjans de prova que acreditin el compliment dels requeriments
i/o criteris ambientals.
•
•
•
•
•
31
Com incloure criteris ambientals a la contractació públicaIII
Com desenvolupar les prescripcions ambientalsEn els apartats anteriors s’indica on podeu incloure requisits ambientals, però la
qüestió més difícil és determinar quins requisits són els més adients. La majoria
de les persones que treballen en contractació no són expertes en medi ambient i el
personal de medi ambient generalment no té gaire experiència en contractació.
Un producte o servei ecològic és el que té un rendiment ambiental millor durant el
seu cicle de vida[4] i que proporciona iguals o millors funcions, qualitat i satisfacció a
la persona usuària final en relació amb un producte habitual. Els recursos més útils
a l’hora d’establir els estàndards ambientals adequats són les ecoetiquetes i les cada
vegada més nombroses directrius nacionals sobre la qüestió.
3.1 Ecoetiquetes
Cada cop hi ha més etiquetes ecològiques al mercat. Ajuden a indicar quins productes
assoleixen determinats nivells de qualitat ambiental perquè, abans d’obtenir el permís
per portar-les, els productes han de complir determinats requisits.
Existeixen desenes de sistemes d’etiquetatge a tot el món, gestionats per governs,
entitats privades i ONG. La majoria d’etiquetes usen criteris multidimensionals
basats en anàlisis del cicle de vida (ACV), però també hi ha algunes etiquetes basades
en un únic impacte ambiental, com ara l’Energy Star, un sistema de certificació sobre
eficiència energètica.
Com ja s’ha esmentat, les ecoetiquetes poden resultar molt útils al personal de
contractació, ja que pot aprofitar-ne els requisits ambientals. Es pot suposar que els
productes que porten una ecoetiqueta compleixen els criteris i d’aquesta manera
estalviar un llarg procés de verificació, però sempre s’han de permetre altres mitjans
de prova (vegeu l’apartat 2.2 més amunt).
[�] L’anàlisi del cicle de vida (ACV) és una eina que permet conèixer aquest aspecte dels productes o serveis. D’acord amb la definició de la Comissió Europea, l’ACV és un «mètode per avaluar els aspectes ambientals i els impactes potencials d’un producte, mitjançant un inventari dels consums i les emissions rellevants del sistema definit, per avaluar els possibles impactes ambientals associats a aquests consums i emissions i interpretar-ne els resultats» (Comissió Europea [2001], Llibre verd sobre la política de productes integrada COM[2001]68). Aquest mètode permet identificar els principals impactes ambientals d’un producte, quantificar els beneficis ambientals de possibles millores de disseny i comparar diferents productes o processos en competència per saber quin és més acceptable des d’un punt de vista ambiental.
33
«Hem pogut extreure els criteris per
identificar els productes ecològics de
les ecoetiquetes, com ara l’Àngel Blau
alemany. Així hem pogut aplicar els
criteris més fàcilment i sense haver
de tenir en compte tots els aspectes
del producte nosaltres sols. Tan de bo
hi hagués més productes etiquetats
al mercat.»
Roland Schütze, cap de contractació
de l’Ajuntament d’Stuttgart
(Alemanya)
«Hem pogut extreure els criteris per
identificar els productes ecològics de
les ecoetiquetes, com ara l’Àngel Blau
alemany. Així hem pogut aplicar els
criteris més fàcilment i sense haver
de tenir en compte tots els aspectes
del producte nosaltres sols. Tan de bo
hi hagués més productes etiquetats
al mercat.»
Roland Schütze, cap de contractació
de l’Ajuntament d’Stuttgart
(Alemanya)
32
IIICom incloure criteris ambientals a la contractació pública
No obstant això, si voleu emprar els criteris de les ecoetiquetes a les licitacions, és
primordial que us assegureu que l’organisme que les atorga és fiable i independent.
En alguns casos, els propis fabricants poden afirmar que els seus productes són
ecològics, potser injustificadament, per aconseguir un avantatge competitiu. Per
distingir entre ecoetiquetes acceptables i afirmacions enganyoses, l’organització
internacional de normalització (ISO) proporciona una sèrie de criteris per determinar
quins sistemes d’ecoetiquetes són acceptables: l’ISO 14024.[5] Els principals criteris
són:
Fiabilitat de la informació (és a dir, si s’apliquen procediments adients per
controlar les validacions i el compliment).
Transparència dels procediments administratius del sistema.
Existència d’un procés formal de consulta amb els implicats.
D’acord amb la classificació de l’ISO, hi ha tres tipus de sistemes d’ecoetiquetes,
que es resumeixen a continuació. La majoria dels sistemes europeus gestionats per
tercers es presenten al quadre 1.
Etiquetes ecològiques de tipus I
Aquest grup probablement és el més útil per a la compra pública. Aquestes etiquetes
de producte es basen en els impactes ambientals del cicle de vida; els criteris els
estableix un organisme independent, que també els controla amb un procés de
certificació o auditoria. La transparència i la credibilitat queden garantides per l’entitat
que certifica. La majoria d’ecoetiquetes oficials nacionals i internacionals a Europa
pertanyen a aquesta categoria.
Etiquetes ecològiques de tipus II
Autodeclaracions ambientals. Es tracta de les afirmacions que fan les empreses que
fabriquen, importen o distribueixen els productes sobre les seves característiques
ambientals. No les verifica cap entitat independent i no utilitzen criteris de referència
predeterminats i reconeguts; són les menys informatives dels tres tipus d’etiquetes
ecològiques.
Etiquetes ecològiques de tipus III
Aquestes etiquetes no jutgen la qualitat ambiental del producte, sinó que es
limiten a informar del seus impactes ambientals. Assignen una puntuació al
producte per determinats impactes ambientals, a partir de mètodes d’ACV. Aquesta
puntuació ambiental la calcula una agència de certificació independent segons un
seguit d’indicadors del rendiment, com ara el consum energètic, les emissions
atmosfèriques o la contaminació de l’aigua, entre d’altres. D’aquesta manera
qui compra pot comparar les puntuacions de diferents productes i comprar els
de puntuació més alta; tanmateix, no es rep massa orientació sobre què es pot
considerar un bon rendiment.[6]
[�] Organització internacional de normalització, ISO 14024: etiquetes i declaracions ambientals, etiquetes ambientals de tipus 1, directives i procediments que cobreixen les marques ecològiques i els logotips ecològics.
[�] Podeu trobar més informació sobre les declaracions ambientals, així com una base de dades i requisits de productes, al lloc web de GEDNet, la xarxa global de declaracions ambientals de productes de tipus III: www.environdec.com/gednet (en anglès).
•
•
•
33
Com incloure criteris ambientals a la contractació públicaIII
Etiquetes ecològiques de tipus I
La Flor de la UE (sistema europeu d’ecoetiquetes): www.eco-label.com
El Cigne Nòrdic (Escandinàvia): www.svanen.nu
L’Àngel Blau (Blauer Engel, Alemanya): www.blauer-engel.de
Umweltzeichen (Àustria): www.umweltzeichen.at
NF Ambiental (França): www.marque-nf.com
Milieukeur (Holanda): www.milieukeur.nl
AENOR (Espanya): www.aenor.es
Energy Star (etiqueta per a l’equipament d’oficina energèticament eficient):
www.eu-energystar.org
Podeu consultar una llista amb més sistemes d’ecoetiquetes
al lloc web de Global Eco-labelling Network (GEN):
www.gen.gr.jp/product.html
•
•
•
•
•
•
•
•
•
3.2 Exemples
Nombrosos governs nacionals i ONG us podran ajudar a implantar la compra
sostenible amb indicacions sobre com incloure requisits ambientals a les licitacions,
així com amb altres consells pràctics sobre compra verda o sostenible.
A més a més, algunes administracions i organitzacions no governamentals tenen
bases de dades de productes ecològics amb criteris ambientals i vincles amb
possibles empreses proveïdores. La major part d’aquesta informació és pública i es
pot consultar a Internet (vegeu el quadre 2).
Comissió Europea: la CE proporciona un ampli assessorament sobre com
implantar la compra pública verda: ec.europa.eu/environment/gpp.
Àustria: el Servei de Contractació d’Àustria ha desenvolupat directrius molt
extenses sobre diversos grups de productes, que podreu consultar a
www.oekoeinkauf.at.
Dinamarca: podreu consultar directrius sobre compra verda i altres informacions
d’interès a Greennet (www.ski.dk/greenprocurement), un lloc web patrocinat
per l’Agència de Protecció Ambiental danesa.
Finlàndia: Hymonet (www.hymonet.com) és un sistema informàtic basat en
Internet que ajuda a prendre decisions sobre compra respectuosa amb el medi
ambient.
França: lloc web sobre compra responsable a l’administració pública:
www.ecoresponsabilite.environnement.gouv.fr.
Plataforma per a la contractació pública i el desenvolupament sostenible:
www.achatsresponsables.com.
Alemanya: lloc web alemany amb especificacions de productes:
www.beschaffung-info.de.
Quadre 1:
Sistemes
d’ecoetiquetes a
Europa
Quadre 1:
Sistemes
d’ecoetiquetes a
Europa
34
IIICom incloure criteris ambientals a la contractació pública
Japó: la xarxa de compra verda Green Purchasing Network proporciona directrius
sobre compra sostenible, incloent-hi criteris sobre productes i una base de
dades d’empreses proveïdores: www.gpn.jp.
Holanda: lloc web holandès sobre compra pública verda:
www.senternovem.nl/duurzaaminkopen/English/Index.asp.
Noruega: directrius sobre compra ecoeficient de la Fundació GRIP per a la
producció i el consum sostenible: www.grip.no/Innkjop/English/Hoved.htm.
Suècia: instrument del govern suec per a la compra sostenible des del punt de
vista ecològic: www.eku.nu/eng.
Regne Unit: equip de treball del Regne Unit sobre compra sostenible i estratègies
de compra sostenible: www.sustainable-development.gov.uk/government/task-
forces/procurement/index.htm.
Oficina britànica per al comerç governamental, el recolzament de les polítiques
i les compres sostenibles: www.ogc.gov.uk/index.asp?id=1004338.
EUA: bases de dades de productes preferibles des del punt de vista ambiental de
l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) dels EUA:
www.epa.gov/oppt/epp/pubs/about/about.htm.
IGPN: la xarxa internacional de compra verda International Green Purchasing
Network és una organització que promou la compra verda arreu del món:
www.igpn.org.
EUROCITIES: directrius i bones pràctiques de CARPE (Ciutats Europees per al
Consum Responsable): www.eurocities.org/carpe-net.
UNEP: lloc web amb informació general i bases de dades de productes
www.uneptie.org/pc/sustain/design/green-proc.htm.
En l’àmbit català trobareu els següents llocs web de referència:
Generalitat de Catalunya: lloc web amb informació sobre l’ambientalització de la
contractació pública: www.mediambient.gencat.net/cat/compra_verda.
Diputació de Barcelona: lloc web de la Xarxa de Ciutats i Pobles per la
Sostenibilitat on un dels grups de treball d’ens públics és precisament sobre
compra verda: www.diba.cat/xarxasost/cat/index.asp.
Ajuntament de Barcelona: lloc web del programa Oficina Verda per promoure
l’ambientalització de la contractació de l’Ajuntament:
www.bcn.es/agenda21/oficinaverda.
Quadre 2:
Assessorament en
línia i eines sobre
compra sostenible
Quadre 2:
Assessorament en
línia i eines sobre
compra sostenible
Quadre 3:
Llocs web de
referència a
Catalunya
35
Com incloure criteris ambientals a la contractació públicaIII
Marc legal i documentació de referènciaEl marc jurídic aplicable a la contractació pública de les administracions locals ve
determinat per normativa comunitària, estatal i autonòmica:
En l’àmbit europeu, l’any 2004 es van aprovar dues directives comunitàries, que
s’han de transposar a la legislació estatal. Es tracta de:[7]
La Directiva 2004/17/CE, de 31 de març de 2004, sobre la coordinació dels
procediments d’adjudicació dels contractes en els sectors de l’aigua, l’energia,
els transports i els serveis postals.
La Directiva 2004/18/CE, de 31 de març de 2004, sobre la coordinació dels
procediments d’adjudicació públics d’obres, subministraments i serveis.
En l’àmbit estatal, la normativa existent es recull als textos següents:
Reial Decret 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de
Contractes de les Administracions Públiques.[8]
Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament
general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.
En aquests moments s’està tramitant un projecte de Llei de Contractes del Sector
Públic (podeu consultar el text de l’esborrany al CD-ROM adjunt).
En l’administració pública local és d’aplicació el marc legislatiu següent:
Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les Bases de Règim Local.
Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de
les disposicions en matèria de Règim Local.
Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.
Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,
activitats i serveis de les entitats locals.
[�] Trobareu el text de totes dues directives al CD-ROM adjunt.[�] Trobareu el text del Reial Decret 2/2000 al CD-ROM adjunt.
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
44
36
IIICom incloure criteris ambientals a la contractació pública
A banda de la normativa vigent d’aplicació, es recomana la consulta d’altra
documentació de referència:
Guia CARPE de compra responsable (2005):[9] elaborada per Eurocities dins
el marc del projecte europeu CARPE, la guia dóna orientacions sobre com
integrar aspectes socials i ambientals en la contractació pública.
Guia de compra verda per a la prevenció del canvi climàtic a les
administracions locals de les comarques gironines (2005):[10] elaborada pel
CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques
de Girona), l’objectiu d’aquesta guia és, per una banda, incorporar
criteris ambientals a la contractació pública i, per l’altra, protocol·litzar els
procediments de compra verda.
Codi de bones pràctiques ambientals en matèria de contractació local
(2005):[11] elaborat per l’Ajuntament de Madrid i dirigit als serveis i unitats
administratives que formen part de l’ajuntament per tal d’impulsar la
productivitat i millorar la contractació pública.
[�] Es pot consultar en castellà a la pàgina web d’Eurocities: www.eurocities.org/carpe-net.[�0] Es pot consultar a la web del CILMA: www.cilma.cat.[��] Es pot consultar en castellà a la web de l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Madrid: www.munimadrid.es/Agenda21.
•
•
•
37
Els costos de la compra sostenibleIV
Capítol IV. Els costos de la compra sostenible
1 Introducció 38
2 Més enllà del preu: els costos del cicle de vida dels productes 39
3 Seguiment dels costos reals: la taula de resultats de compra 40
4 Reducció al mínim de la necessitat de comprar 41
5 Compra conjunta 43
6 Manteniment de preus de compra competitius: els preus màxims 45
IntroduccióÉs cara la compra sostenible? L’error més generalitzat sobre la compra sostenible (o
verda) és creure que el preu dels productes i serveis més sostenibles és massa alt i
que els beneficis no justifiquen el temps i l’esforç esmerçats.
És veritat que en alguns casos avui dia el preu encara pot ser una mica superior,
però de cap manera en tots, especialment si es considera el conjunt de les despeses
relacionades amb el producte o servei durant tota la seva vida útil (preu de compra,
costos d’explotació, manteniment i eliminació), anomenades costos del cicle de vida,
i no solament el preu de compra. En molts casos, es poden arribar a assolir estalvis
substancials fins i tot sense tenir en compte els costos més amplis que poden
suposar els problemes socials i de degradació ambiental per a la societat.
A més, per aconseguir un estalvi superior, es poden fer servir altres enfocaments o
estratègies:
Reduir al mínim la necessitat de comprar: evitar la necessitat de comprar
és la forma més directa de retallar els costos de compra i assolir estalvis
ambientals.
•
11
38
IVEls costos de la compra sostenible
Fer compres conjuntes: l’aliança de diversos ens públics per comprar pot
ajudar a assolir estalvis significatius mitjançant l’augment del poder adquisitiu,
i és també una forma útil d’introduir la compra sostenible en una organització
cautelosa. Vegeu l’eina LEAP D de compra conjunta al CD-ROM.
Preus màxims: si us preocupa el possible augment de costos, feu servir els
aspectes ambientals o socials com a criteri d’adjudicació més que com a
prescripció (nivell mínim). Si es pondera bé, això garantirà que els preus no
pugin significativament.
Cadascun d’aquests punts es tracta amb més detall a continuació.
Finalment, és important no considerar cada producte de forma aïllada. Si augmenten
els costos d’alguns productes, el resultat s’equilibrarà amb els estalvis que es
produiran amb d’altres. A la ciutat de Kolding, a Dinamarca, el resultat de l’estratègia
d’ambientalitzar pràcticament el 100% dels concursos públics no ha afectat els costos.
Més enllà del preu: els costos del cicle de vida dels productesL’argument més adduït en contra de la compra sostenible és que els productes ecològics
costen més. Tanmateix, si s’analitza més de prop, aquesta afirmació no se sosté. En molts
casos, l’alternativa es troba fins i tot al mateix preu de compra que tindria el producte
habitual, o a un preu lleugerament superior. L’equipament informàtic energèticament
eficient, per exemple, no sol tenir un preu de compra superior, fins i tot passant per alt la
reducció de costos durant l’ús. En general, succeeix el mateix amb els productes de neteja.
Sovint es dóna el cas, però, que el producte sostenible costa lleugerament més que
l’alternativa estàndard. Això es deu a dues raons: d’una banda, el preu pot incloure
una prima per l’ús de noves tecnologies i disseny, i de l’altra, encara no s’han assolit
economies d’escala per a molts productes. Ara bé, el cost real d’un producte per a qui
compra és molt més que el simple preu d’adquisició. Per decidir quina alternativa és
la més barata, cal considerar els costos de tot el cicle de vida del producte, és a dir, les
despeses de compra, explotació, manteniment i eliminació.
Quan s’examina l’argument a favor de la compra sostenible, tan bon punt es tenen
en compte els costos de cicle de vida ocults, es fan palesos els avantatges econòmics
de comprar productes sostenibles. Com mostra la figura 1, a pesar de les despeses
inicials (preu del diagrama), els costos reduïts d’explotació i eliminació (ús i residu)
de molts productes sostenibles permeten una recuperació significativa de la inversió.
Per exemple, un edifici energèticament eficient pot costar més de construir, però
gràcies a les despeses d’explotació i manteniment inferiors (factures de calefacció,
per exemple) s’amortitzarà abans i resultarà més rendible. En el cas dels productes
energèticament eficients, un preu de compra car resulta sovint més que compensat
per uns estalvis a llarg termini fins i tot superiors. Per exemple, el preu de les
làmpades fluorescents compactes és d’uns 10 euros cadascuna. Aquestes làmpades
són més cares que les bombetes incandescents convencionals, però duren deu
vegades més i empren només un quart de l’electricitat que fan servir les bombetes
incandescents. Per tant, suposen un estalvi de més de 40 euros en subministraments
durant la seva vida útil. [1]
[�] Worldwatch Institute (2002). Vital Signs 2002 Highlights (‘Punts destacats dels signes vitals 2002’). Consulta en línia: www.worldwatch.org/pubs/vs/2002/energy.html (no es troba la pàgina). Vegeu www.worldwatch.org/node/4252, tot i que no s’hi troben els preus (en anglès).
•
•
22Nota:
Al CD-ROM adjunt, dins l’apartat 3,
s’hi ha inclòs l’eina 2.a - LCCA d’anàlisi
del cost del cicle de vida i l’eina 2.b,
que és un manual d’ús de la LCCA
perquè els ens públics puguin calcular
i comparar els costos del cicle de
vida de diferents productes de forma
senzilla amb un full de càlcul. Aquesta
eina s’ha desenvolupat dins el projecte
DEEP, finançat per la UE. També la
podeu trobar a www.procuraplus.org.
Nota:
Al CD-ROM adjunt, dins l’apartat 3,
s’hi ha inclòs l’eina 2.a - LCCA d’anàlisi
del cost del cicle de vida i l’eina 2.b,
que és un manual d’ús de la LCCA
perquè els ens públics puguin calcular
i comparar els costos del cicle de
vida de diferents productes de forma
senzilla amb un full de càlcul. Aquesta
eina s’ha desenvolupat dins el projecte
DEEP, finançat per la UE. També la
podeu trobar a www.procuraplus.org.
Preu
Ús
Residu
Preu
Ús
Residu
Cost
Figura 1:
Influència dels costos d’ús i eliminació en
el cost total
Preu
Ús
Residu
Preu
Ús
Residu
Cost
Figura 1:
Influència dels costos d’ús i eliminació en
el cost total
39
Els costos de la compra sostenibleIV
Moltes organitzacions públiques i privades d’arreu del món reconeixen els avantatges
de considerar els costos del cicle de vida dels productes. Se’n donen dos bons
exemples a continuació, al quadre 1.
[2].
Hamburg (Alemanya)
Quan el Departament de Medi Ambient d’Hamburg (Alemanya) va reemplaçar
cada dues velles làmpades ineficients per una làmpada de baix consum a 300
edificis públics, va reduir el consum anual d’electricitat aproximadament en 4,5
milions de kWh (l’equivalent aproximat de 2.700 tones d’emissions de CO2).
Suposant un preu de 5 cèntims per kWh, correspon a un estalvi de 225.000 euros
en electricitat per a l’Ajuntament d’Hamburg. [2]
Kolding (Dinamarca)
A la ciutat de Kolding s’ha dissenyat una nova escola que permet estalviar més
d’un 50% de despeses d’electricitat i manteniment només pel fet d’usar un
sistema de ventilació passiva.
Seguiment dels costos reals: la taula de resultats de compraA la majoria d’administracions públiques europees, els sistemes de comptabilitat
emprats dificulten el seguiment dels costos reals de compra; sovint fins i tot poden ser
contraproduents per a la implantació generalitzada de l’anàlisi del cost del cicle de vida.
El sistema de comptabilitat de les administracions públiques és complex i ve
determinat per la normativa nacional de pressupostos. De vegades es complementa
amb eines econòmiques d’anàlisi que provenen de l’economia d’empresa, però la
característica comuna de totes aquestes eines és que no documenten els costos de
compra amb precisió.
En primer lloc, els costos de compra queden dividits per tot el pressupost,
ja que els pressupostos públics tendeixen a interessar-se més per saber quin
departament gasta els diners que per a què es gasten exactament.
En segon lloc, el pressupost no és prou detallat i per tant resulta difícil distingir
entre diferents grups de productes (amb l’excepció puntual de productes com
ara el combustible o l’electricitat).
En tercer lloc, els pressupostos no proporcionen dades sobre les quantitats de
productes comprats. Evidentment, és molt diferent destinar un pressupost de
50.000 euros a 50 ordinadors que a 100.
Aquesta manca d’estructuració apropiada de les dades dificulta el seguiment dels
costos reals de compra i duu a una situació en què s’anima a comprar el producte
més barat sense considerar els costos del cicle de vida, ja que aquest aspecte és el
que se supervisa de més a prop.
Si bé aquest manual (i la campanya de compra sostenible) no pot eliminar aquestes
deficiències del sistema de comptabilitat, s’ha desenvolupat la taula de resultats de
compra (que trobareu al capítol V, apartat 2.1.3, d’aquest manual): una eina senzilla
però efectiva de seguiment dels costos de determinats productes.
[2] Informe d’estat de la ciutat d’Hamburg, projecte RELIEF: www.iclei-europe.org/index.php?id=1854 (en anglès).
•
•
•
Quadre 1:
Estalvis assolits
gràcies al fet de
considerar els costos
del cicle de vida
Quadre 1:
Estalvis assolits
gràcies al fet de
considerar els costos
del cicle de vida
33
40
IVEls costos de la compra sostenible
Reducció al mínim de la necessitat de comprarEvitar la necessitat de comprar és la forma més directa i segura de retallar els
costos de compra. Concretament, això vol dir que tant les persones usuàries finals
del producte com el departament de contractació han de revisar els productes que
demanen i identificar les oportunitats potencials per augmentar-ne l’eficiència d’ús.
Per exemple, l’Ajuntament de Zurich (Suïssa) informa que els cartutxos de tòner de
gran capacitat suposen un estalvi en el cost de compra del 30%, perquè contenen
un 30% més de tòner que els cartutxos originals i, per tant, duren més.[3] Alguns
exemples d’aquestes solucions s’esbossen al quadre 2.
Evitar d’entrada la necessitat del producte: fer servir el correu electrònic en lloc de les notes en
paper, per exemple, pot evitar l’ús de grans quantitats de paper a la vegada que s’estalvia en
costos de compra, arxiu, emmagatzematge i eliminació.
•
Disminuir els materials necessaris: (per exemple, l’embalatge per al transport) redueix la
necessitat de reciclar o eliminar aquests materials quan ja no es necessiten.
•
Comprar productes i equips duradors, reparables i actualitzables: com que aquests articles
s’han de substituir amb menys freqüència, redueixen tant els residus com la quantitat d’energia
i materials necessaris per fabricar nous productes, i disminueixen els costos de compra.
•
Millorar la gestió d’emmagatzematge, inventaris i estoc: pot ajudar a reduir els costos de
desaprofitament per obsolescència i minimitzar els costos administratius, de transport i de
distribució.
•
Comprar productes en grans quantitats i de forma concentrada (quan sigui possible):
minimitza els residus d’embalatge i enviament associats al lliurament, i posposa la necessitat
de comprar nous productes.
•
Usar sistemes de producte-servei: vol dir utilitzar un servei, més que un objecte físic, per
satisfer les necessitats de les persones usuàries finals (per exemple, contractes de neteja
i lloguer de mobles, d’equips o de vehicles). Això pot eliminar la necessitat de comprar,
mantenir i en última instància eliminar el material, a la vegada que es minimitzen els impactes
ambientals.
•
Posposar (fins quan sigui possible) la substitució dels productes: les organitzacions que
empren els productes fins que deixen de funcionar obtenen el valor màxim de les seves
compres.
•
Formar el personal en un ús més eficient de l’equip: per exemple, la formació sobre eficiència
energètica dels equips d’oficina ajuda a reduir els costos d’electricitat.
•
Garantir l’obtenció del valor màxim dels productes al final de la seva vida útil: cada cop hi ha més
alternatives a l’abocament: des de les empreses que fabriquen tèxtils i ofereixen programes
de reciclatge de moquetes usades, fins a les que refan, netegen i venen ordinadors que no es
necessiten, reutilitzen les peces a altres màquines o en reciclen els materials dels components.
•
[�] FIP (2001): RELIEF Status Report: Environmentally Favorable Procurement in the City of Zürich, Switzerland (‘Informe d’estat RELIEF: Compra ambiental favorable a la ciutat de Zurich [Suïssa]’) (www.iclei-europe.org/index.php?id=1854, en anglès).
[�] Adaptat de: INFORM Inc (1999): Waste at Work: Prevention Strategies for the Bottom Line (‘El malbaratament a la feina: estratègies de prevenció per millorar el compte de resultats’): www.informinc.org/wasteatworkfront.pdf (en anglès).
44
Quadre 2:
Reducció al mínim de la
necessitat de compra[�]
Quadre 2:
Reducció al mínim de la
necessitat de compra[�]
41
Els costos de la compra sostenibleIV
La pràctica ha demostrat que aquestes accions generen estalvis significatius, com
proven les activitats de nombrosos municipis de tot el món. Per exemple, el programa
de prevenció de desaprofitament de paper de l’Ajuntament de Zurich va estalviar
aproximadament 65.000 euros en costos d’emmagatzematge i eliminació el primer
any de funcionament i uns 125.000 euros els anys posteriors.[5] Un altre exemple d’èxit
és el de Wiener Neustadt, a Àustria, que va assolir una reducció de més d’un 30% en
les despeses de neteja (vegeu el quadre 3).
L’any 1996, l’Ajuntament de Wiener Neustadt, a Àustria, va llançar una iniciativa
per reduir els riscos ecològics associats a la neteja convencional. La iniciativa
incloïa la centralització de la compra de productes de neteja i la incorporació de
criteris ambientals als concursos públics. Es van prendre un seguit de mesures,
com ara:
Analitzar la situació de la neteja: es va demanar a una empresa de neteja
de la localitat que avalués la situació efectiva. Es va examinar la mida de la
zona que calia netejar, la càrrega i el grau de brutícia, l’equip existent, els
productes i els mètodes, entre d’altres aspectes. Aquesta avaluació es va fer
servir aleshores com a base per a nous concursos.
Identificar i dur a terme accions concretes: es va reduir la zona que calia
netejar, es van implantar mètodes de neteja alternatius (per exemple,
mecànics) i es va introduir un sistema de dosificació precís.
Formar el personal: van rebre formació en l’ús responsable de productes
de neteja des del punt de vista ambiental. Els temes de formació incloïen:
criteris ambientals de compra; mètodes de neteja alternatius; instruccions
específiques de dosificació; i informació sobre els riscos ecològics i per
a la salut dels productes. Abans del curs, per exemple, els detergents es
desaprofitaven, sota la falsa premissa que «com més detergent es feia servir,
més es netejava».
Supervisar els resultats del programa: l’oficina central de compres
comprovava el consum, així com l’elecció dels productes i els estris de
neteja; una empresa de la localitat inspeccionava la zona que calia netejar i
establia els requisits de material (de forma gratuïta).
Resultats i efectes: els impactes ambientals de la neteja es van reduir
significativament mitjançant la restricció de l’ús de productes de neteja en un 20-
30%. El personal, motivat i informat, segueix contribuint a la protecció ambiental.
Pel que fa a l’aspecte econòmic, aquestes mesures van estalviar més d’un 30% del
cost anual dels serveis de neteja.
•
•
•
•
[�] ICLEI (2002): Local Sustainability: European Good Practice Information Service (‘Sostenibilitat local: Servei europeu d’informació sobre bones pràctiques’), consulta en línia a: www3.iclei.org/egpis/egpc-156.html (en anglès).
[�] ICLEI (2002): Local Sustainability: European Good Practice Information Service (‘Sostenibilitat local: Servei europeu d’informació sobre bones pràctiques’), consulta en línia a: www3.iclei.org/egpis/egpc-159.html (en anglès).
Quadre 3:
Reducció al mínim de la
necessitat de compra:
estudi del cas de Wiener
Neustadt (Àustria)[�]
Quadre 3:
Reducció al mínim de la
necessitat de compra:
estudi del cas de Wiener
Neustadt (Àustria)[�]
42
IVEls costos de la compra sostenible
Compra conjuntaDins el sector públic, molts ens compren béns i serveis similars. Es poden obtenir
molts beneficis si els ens públics s’alien per fer compra conjunta:
Aspecte econòmic: aliar-se per comprar òbviament suposa augmentar les
quantitats que es compren i, per tant, el poder adquisitiu dels ens associats.
Això pot fer que les ofertes de les empreses licitadores siguin més atractives.
Molts ens públics petits poden obtenir-ne avantatges bastant significatius.
Costos administratius: la feina administrativa total es redueix
considerablement si en comptes de preparar i adjudicar diversos concursos
públics se’n fa només un. La reducció efectiva depèn de l’acord de compra
conjunta en concret.
Habilitats i coneixements especialitzats: quan diversos ens s’uneixen per fer
una compra conjunta, també poden aprofitar les habilitats i els coneixements
especialitzats de cada ens. El coneixement sobre contractació i altres qüestions
no està generalitzat i no tots els ens públics disposen de professionals amb
un bon coneixement d’aquests temes a tots els serveis.[7] Concretament, els
ens més petits poden beneficiar-se de l’expertesa dels ens més grans. Això
és particularment útil si es compren productes i serveis innovadors. La cerca
de productes i serveis nous pot requerir molt de temps, però si s’uneixen les
habilitats de diferents ens, la càrrega es pot compartir.
Kalithea (Grècia)
El municipi de Kalithea Rodes va participar el 2005 en una compra conjunta i,
gràcies a això, pot comprar paper reciclat a un preu més baix del que pagava
abans pel paper no reciclat (2,34 euros en lloc de 2,4 euros). D’aquesta manera, ha
aconseguit estalvis tant econòmics com ambientals.
Vorarlberg (Àustria)
L’any 2001 es va establir el servei de compra ecològica ÖkoBeshaffungsService
Vorarlberg amb l’objectiu principal que els municipis de la regió de Vorarlberg
accedissin als beneficis econòmics i ambientals de la compra conjunta. Els
informes de 2005 indiquen que l’estalvi va ser substancial, tant pel que fa al preu
dels productes (5%-10% inferior), com als costos administratius (20%-60%
inferiors). L’estalvi total va ascendir a 286.507 euros, sense considerar la reducció
en les despeses de telèfon i d’altres processos.
Aquests arguments, naturalment, s’apliquen a qualsevol forma de compra pública
i no només a la compra sostenible. No obstant això, la compra conjunta també és
una forma molt efectiva de fomentar el mercat de productes i serveis ecològics i
d’ajudar a reduir de diferents maneres els costos als quals han de fer front els ens que
introdueixen la compra sostenible:
Porta d’entrada per a la compra sostenible: en els ens on la compra sostenible
es coneix poc o rep poc suport, una bona forma de començar pot ser
convèncer altres departaments interns a participar en una compra conjunta
amb arguments de cost.
[�] Extret de: Local Authority Procurement: A research report (‘Compra als ens locals: Informe de recerca’), encarregat per l’Oficina del viceprimer ministre del Regne Unit i disponible a: www.odpm.gov.uk/index.asp?id=1136756 (en anglès).
•
•
•
•
55 Nota:
Al CD-ROM adjunt, a l’apartat 4,
s’inclou l’eina D, que ofereix consells
als ens locals sobre com establir i
organitzar accions de compra conjunta.
Aquesta eina s’ha desenvolupat dins el
projecte LEAP, finançat per la UE (també
la podreu trobar a www.procuraplus.
org).
Nota:
Al CD-ROM adjunt, a l’apartat 4,
s’inclou l’eina D, que ofereix consells
als ens locals sobre com establir i
organitzar accions de compra conjunta.
Aquesta eina s’ha desenvolupat dins el
projecte LEAP, finançat per la UE (també
la podreu trobar a www.procuraplus.
org).
Quadre 4:
Beneficis de la compra
conjunta
Quadre 4:
Beneficis de la compra
conjunta
43
Els costos de la compra sostenibleIVCreació de demanda per a solucions innovadores des del punt de vista
ambiental: comprant grans quantitats, els ens locals poden proporcionar la
demanda necessària perquè el mercat generi nous productes i serveis més
ecològics.
Reducció del preu de productes i serveis ecològics: com més gran és la
demanda de productes i serveis, més baixen els preus, sobretot en el cas
d’aquells productes i serveis encara no establerts del tot al mercat.
Introducció de nous productes als mercats nacionals: tant la disponibilitat
com el preu dels productes ecològics varia de forma considerable als
diferents països europeus. Comprar grans quantitats pot animar les empreses
proveïdores a introduir marques noves que ja existeixen a altres països i a
modificar les estratègies de fixació de preus. L’ús d’especificacions ambientals
—aplicades amb èxit a altres països— és una forma molt efectiva d’intentar
desenvolupar el mercat d’aquests productes.
Normalització de la demanda ambiental: com més normalitzada estigui
la demanda ambiental, més fàcil resultarà als proveïdors respondre-hi. La
compra conjunta pot ajudar a promoure la normalització.
Unificació dels coneixements especialitzats en el medi ambient: igual que amb
la compra en general, les habilitats i els coneixements sobre medi ambient
varien considerablement entre ens públics. La compra conjunta pot ajudar a
unificar-los.
Possibilitat d’encoratjar el sector perquè desenvolupi nous productes o
inverteixi en noves tecnologies menys perjudicials per al medi ambient; és a
dir, estimular el mercat. Succeeix sobretot quan es garanteix una demanda
superior amb un contracte a llarg termini, cosa que és menys probable que faci
un ens individual.
•
•
•
•
•
•
44
IVEls costos de la compra sostenible
Manteniment de preus de compra competitius: els preus màximsQuan no és possible fer una estimació dels costos del cicle de vida d’un producte
determinat o els productes ecològics són més cars, es poden emprar els criteris
d’adjudicació per limitar l’increment de preu a un valor màxim (preu màxim). Aquest
mètode, que també es coneix com a preu preferent, indica el percentatge addicional
(per exemple, el 5%) que un ens públic està disposat a pagar per un producte millor
des del punt de vista ambiental, segons uns criteris transparents i clarament definits.
Quan un ens públic inclou criteris de compra sostenible a la fase d’adjudicació d’una
licitació, pot definir la importància d’aquests criteris. Per exemple, una convocatòria
de concurs públic es podria dissenyar per permetre un màxim de 100 punts per oferta
en la fase d’adjudicació. D’aquests 100 punts, se’n podria assignar un màxim de 5 al
compliment de criteris ambientals, i els altres 95 al preu. Suposant que un increment
de preu del 5% per sobre de l’oferta més barata condueixi a un descompte de 5
punts en la categoria de preu, no s’adjudicarà el contracte enfront d’una alternativa
equivalent a tots aquells productes als quals s’hagi assignat 5 punts per rendiment
ambiental, però que tinguin un cost addicional superior al 5%.[8]
D’aquesta manera, l’ens públic no gastarà més d’un 5% addicional. La figura 2 mostra
aquest càlcul.
Punts adjudicats
Preu 100 c
= 95 punts
Preu 120 c
= 75 punts
Preu 102 c
= 93 punts
Criteris ambientals5 punts
Criteris ambientals4 punts
Criteris ambientals0 punts
Oferta 1 Oferta 2 Oferta 3: adjudicatària
95 punts 80 punts 97 punts
[�] Evidentment, un ens públic pot atorgar punts per altres aspectes com la qualitat, el disseny, el temps de lliurament, etc.; no obstant això, sempre que un augment del 5% del preu per sobre de l’oferta condueixi a una reducció de 5 punts en la categoria de preu, el preu màxim encara funcionarà.
66
Figura 2:
Ús d’un preu màxim
en la fase d’adjudicació
d’una licitació
Figura 2:
Ús d’un preu màxim
en la fase d’adjudicació
d’una licitació
45
Les fites Procura+V
Capítol V. Les fites Procura+
1 Procés de fites Procura+: introducció 47
2 Les fites Procura+ 49
3 Durada del procés de fites 59
4 Inici ràpid de Procura+ 60
En aquest capítol es presenten dues maneres de gestionar la implantació de la
compra sostenible a la vostra organització:
El procés de fites Procura+: sistema de gestió senzill i flexible, però ampli, per
implantar la compra sostenible en una administració pública (apartats 1-3).
Inici ràpid Procura+: enfocament simplificat, que permet als ens iniciar la
compra sostenible de seguida, sense haver d’implantar un sistema complet de
gestió (vegeu l’apartat 4).
Molts ens ja tindran un sistema de gestió adequat en vigor. El procés de fites que es
presenta a continuació pot suggerir-vos algunes idees que hi podreu adaptar.
•
•
46
VLes fites Procura+
El procés de fites Procura+: introduccióEl procés de fites s’ha dissenyat conjuntament amb un grup de destacats ens públics
per garantir que sigui pràctic i efectiu[1] i es basa en el típic cicle de gestió «planificar,
implantar, comprovar, actuar». Si seguiu els senzills passos que es presenten en
aquest document, podreu assolir una millora contínua del rendiment ambiental,
social i econòmic; només cal formular i dur a terme un pla d’acció sobre compra
sostenible, supervisar-ne la implantació, revisar-ne el progrés i fer-hi els canvis
necessaris. La figura següent proporciona una visió general dels passos que cal
seguir:
Controlar-neel progrés i
informar delsresultats
51
2
3
4
Preparació
Fixar objectius
Desenvoluparun pla d’acció
Dur a termeel pla d’acció
1.1 Marc flexible
El procés de fites Procura+ esbossat anteriorment s’ha concebut tenint present que
ha de ser flexible; és a dir, que s’ha de poder aplicar a qualsevol administració pública,
independentment de la seva mida o estructura. Podeu aplicar cada pas de forma més
restringida o més global, segons us convingui. Per exemple:
Podeu considerar aplicar el sistema a tot l’ens o només a una de les àrees.
Començar amb només una o dues àrees pot ser més apropiat si l’ens és gran,
o bé si és el primer cop que compreu productes sostenibles i voleu començar
per provar els resultats.
[�] www.iclei-europe.org/relief (en anglès).
•
11
Figura 1:
Visió general del
procés de fites
Procura+
Figura 1:
Visió general del
procés de fites
Procura+
47
Les fites Procura+V
Penseu quants grups de productes i serveis voleu cobrir. Com en el cas
anterior, els ens que comencin probablement voldran fer-ho amb un o
dos. Provar els resultats és molt útil per demostrar els aspectes pràctics i
avantatjosos de la compra sostenible. Als ens més avançats, el procés de fites
pot aplicar-se a les activitats de compra de l’organisme sencer.
El procés de fites també té en compte diferents enfocaments polítics d’implantació
(vegeu l’apartat següent). També es presenta un enfocament d’inici ràpid al final
d’aquest capítol (apartat 4) per a qui vulgui començar de seguida sense un marc
de gestió complet. Evidentment, no hi ha cap obstacle que impedeixi començar a
fer compres sostenibles de manera immediata; no obstant això, una implantació
sostinguda i sistemàtica al final exigirà un sistema de gestió com el de les fites
Procura+.
1.2 Suport polític
Comptar amb el suport polític per a la implantació de la compra sostenible és
imprescindible. Les experiències d’arreu d’Europa demostren molt clarament que
sense suport polític pot ser difícil, per a aquelles persones compromeses amb la
implantació, obtenir la col·laboració efectiva de l’entorn.
L’existència d’una política escrita de compra sostenible proporciona una base útil a
partir de la qual bastir un enfocament coherent i ben coordinat. Els càrrecs electes
s’han de fer responsables de mantenir el compromís polític de la compra sostenible.
Sense una política així, els esforços tendeixen a ser poc sistemàtics i a basar-se en
els esforços individuals de certes persones al departament de contractació. A més,
encoratjar qui té la responsabilitat de la compra a incloure consideracions ambientals
i socials en els seus mètodes sense disposar de declaracions de principis clares pot
ser més difícil.
El suport polític pot prendre formes diferents. Com feu servir el procés de fites
dependrà de la vostra pròpia situació:
Compromís general per implantar la compra sostenible: per exemple, una
declaració dins una política de compra que comprometi l’ens a tenir en
compte els aspectes ambientals i socials. En aquest cas, el procés de fites es
pot veure com el cicle complet per dur a terme aquesta política.
La política és anterior a la fita 1, com s’indica al diagrama de l’esquerra.
Política global de compra sostenible: és recomanable preparar un enfocament
més global que contingui objectius clars (es pot trobar més informació sobre
la creació d’una política d’aquesta mena a l’eina LEAP A del CD-ROM adjunt i
a la web www.procuraplus.org).
Si aquesta és la vostra opció, la fita 1 es convertiria en la preparació de la
política; per tant, a la fita 2 hauríeu fixat l’objectiu concret i la mateixa política,
com s’indica a l’esquerra.
Els participants de la campanya Procura+ s’han de comprometre políticament amb la
compra sostenible en el transcurs dels dos primers anys després d’haver-s’hi adherit.
•
•
•
51
2
34
Política
51
2
34
Política
51
2
34
Política
51
2
34
Política
48
VLes fites Procura+
1.3 Assignació de responsabilitats
Un sistema de gestió no es dirigeix sol. Abans d’implantar el procés de fites, cal
evidentment assignar-ne les responsabilitats.
De nou, el nombre de persones implicades dependrà de l’abast de les activitats que
es cobreixin i dels recursos disponibles de l’ens. En el nivell més bàsic, una persona
responsable assumirà la coordinació dels cinc passos. Naturalment, haurà d’estar
segur de rebre el suport de l’equip per fer-ho.
Si el nombre d’activitats és gran i cal implantar un sistema més ampli, serà més
efectiu constituir un grup de treball a les ordres d’un coordinador o coordinadora,
que inclogui representants de les diferents àrees pertinents a la implantació, com
per exemple responsables de contractació, de comunicació, de comptabilitat i de
medi ambient. Això contribuirà a desenvolupar i implantar un pla d’acció de compra
sostenible. La mida i la composició del grup dependran de la mida i l’estructura de
l’ens públic.
Els ens participants a la campanya Procura+ han de nomenar una persona de
contacte, responsable de la comunicació amb l’ICLEI.
Les fites Procura+
2.1 Primera fita: preparació
Finalitat Estudiar les pràctiques de compra actuals mitjançant
un inventari de referència
Definir l’abast de les activitats:
Hauria de cobrir tot l’ens?
O només determinades àrees?
En quins productes i serveis cal centrar-se
•
•
•
•
Resultat Inventari de referència, incloent-hi la taula de resultats
de compra
Definició de l’abast de l’activitat
•
•
Cal prendre algunes mesures preparatòries abans d’implantar la compra sostenible.
La primera consisteix a fer estudis sobre la situació actual (inventari de referència):
aquests proporcionaran una referència amb la qual contrastar el progrés que es faci i
ajudaran a identificar les mesures que cal prendre.
La segona és definir clarament quines parts de l’organisme cobriran les activitats
(l’ens sencer o només determinades àrees) i quins grups de productes i serveis
cobriran.
22
49
Les fites Procura+V
2.1.1 Models d’implantació
Hi ha diferents models depenent del que calgui fer a la primera fita, com es representa
al gràfic següent:
Model 1: enfocament global
Dur a terme un inventari
de tots els productes o serveis
a totes les àrees
Seleccionar grups de productes
o serveis i àrees implicades
a partir de l’inventari
L’enfocament més global (i que exigeix més temps) es basa en dur a terme un
inventari de referència (vegeu l’apartat 2.1.3) de totes les activitats de compra (tots els
productes o serveis i totes les àrees) de l’ens. Els resultats dels estudis us ajudaran
a seleccionar els grups i les àrees pels quals resulti més útil començar. En ens més
grans aquesta activitat serà probablement molt àrdua, i es recomana fer servir el
model 2 o el 3.
Model 2: enfocament simplificat
Seleccionar els grups
de productes o serveis
i les àrees que calgui implicar
Dur a terme l’inventari
només d’aquells productes o serveis
i àrees
El segon enfocament és el més senzill. Requereix prendre la decisió sobre els
productes, els serveis i les àrees al començament. D’aquesta manera podeu limitar
l’inventari de referència a aquests àmbits.
En algunes administracions, es pot començar prenent la decisió dels grups de
productes o serveis en què cal centrar-se; les raons poden ser que hi hagi prioritats
locals concretes procedents d’altres polítiques (per exemple, reduccions d’emissions
de CO2, de generació de residus o de l’ús de fusta no sostenible) o que els recursos
de temps siguin limitats.
Model 3: enfocament mixt
Seleccionar un ventall
de possibles grups
de productes o serveis
i àrees a implicar
Dur a terme l’inventari
només d’aquell ventall
de productes o serveis
i àrees
Seleccionar els grups
de productes o serveis
i les àrees que cal
implicar
L’enfocament final és una combinació d’ambdós. Es pren una decisió inicial sobre
quins productes o serveis i àrees poden ser apropiats per a la compra sostenible.
Aleshores es duen a terme els inventaris de referència per a aquesta selecció.
Finalment es decideix en quins productes o serveis i àrees estudiats cal centrar-se.
50
VLes fites Procura+
2.1.2 Selecció de grups de productes o serveis
La decisió sobre el nombre de grups de productes o serveis en què centrar-se i sobre
quins haurien de ser dependrà d’uns quants factors. Per exemple:
Habilitats i recursos disponibles.
Prioritats ambientals locals i socials.
Importància pressupostària de determinats grups de productes i serveis.
Nivell de compromís de les diferents àrees de l’ens.
Disponibilitat al mercat nacional de productes i serveis alternatius
a un preu competitiu.
Els set grups de productes Procura+ han estat seleccionats per la seva rellevància
pressupostària, els elevats beneficis potencials ambientals i socials i la disponibilitat
d’alternatives competitives al mercat. Es poden emprar com a referència en
seleccionar els grups que es volen cobrir.
Els participants de la campanya Procura+ han d’implantar la compra sostenible en
almenys un d’aquests set grups de productes.
2.1.3 L’inventari de referència
L’inventari de referència és una fase preparatòria important per a la implantació i es
pot dividir en dos àmbits:
Estudis previs d’organització per a les activitats de compra cobertes: si estan
centralitzades o descentralitzades, quines persones i àrees hi estan implicades
i de quina manera.
Taula de resultats de compra: recopilació de dades sobre les quantitats
comprades d’un servei o producte en particular, el preu abonat i els criteris
ambientals o socials que ja s’hagin emprat.
Aquesta taula de resultats constitueix la base de les activitats de supervisió
contínua de les fites.
L’inventari ajudarà l’administració a prendre decisions més ben documentades,
fixar objectius realistes, establir una referència per mesurar el progrés fet en compra
sostenible i revelar oportunitats de millora de l’eficiència general de les pràctiques de
gestió. També pot resultar ser una eina efectiva de comunicació interna.
Estudis previs d’organització
Per planificar amb eficàcia activitats de compra sostenible és útil tenir una visió
general adequada de com s’organitzen les activitats de compra que es volen cobrir; és
a dir, qui està implicat en les activitats de compra i de quina manera. Això també us
ajudarà a trobar la informació per completar la taula de resultats de compra. El nivell
de detall d’aquests estudis dependrà dels vostres recursos, però podríeu formular-vos
les preguntes recollides a la taula següent:
•
•
•
•
•
�.
2.
51
Les fites Procura+V
Finalitat Aquestes preguntes ajuden a identificar les persones implicades en el procés de
presa de decisions de contractació i, en conseqüència, quines haurien d’estar
implicades en activitats de compra sostenible.
La influència de les àrees individuals en els productes o serveis comprats pot
variar de forma considerable, fins a l’extrem que la seva demanda inclogui
marques o proveïdors específics.
Això també ajudarà a identificar si hi ha acords contractuals amb proveïdors
vigents. Si n’hi ha, caldria abordar primer altres grups de productes o serveis.
Pregunta 1. Qui és responsable de la compra dels productes o serveis coberts?
Està centralitzada aquesta compra?
2. Quines àrees empren els productes o serveis?
Només són rellevants si cobreixen més d’una àrea.
3. Quina influència té l’àrea que empra el producte o servei en el procés de
contractació, incloent-hi les característiques del producte o servei comprat?
4. Si en la compra es tenen en compte aspectes ambientals o socials, qui
proporciona els criteris?
5. Qui redacta els plecs de clàusules administratives particulars i els de
prescripcions tècniques?
6. Hi ha contractes vigents formalitzats amb empreses proveïdores?
Quina durada tenen els contractes?
Si heu realitzat un cicle complet del procés de fites i heu assolit aquesta fita per segona
vegada, és important realitzar aquests estudis de nou per tornar a avaluar l’estat. És
particularment rellevant si teniu la intenció de centrar-vos en més grups de productes o
serveis i/o àrees.
La taula de resultats de compra
La taula de resultats de compra és una eina senzilla per registrar les activitats de
compra sostenible i supervisar-ne el progrés anual. Al CD-ROM adjunt (així com a la
web www.procuraplus.org) s’inclou una versió electrònica en format Excel de la taula
que es mostra a la pàgina següent per facilitar-ne l’ús.
La taula mostra l’increment de productes i serveis sostenibles comprats
amb el temps, i com ha canviat la despesa. També incorpora la despesa dels
subministraments (electricitat, aigua, residus, etc.) per reflectir amb més precisió el
canvi dels costos.
S’hauria de completar durant la primera fita i revisar-la a la cinquena.
Quadre 1:
Inventari de
referència:
estudis previs de
l’organització
52
VLes fites Procura+
Prod
ucte
/se
rvei
Uni
tat
Tota
l d’
unita
ts
com
prad
es
el 2
00
6
Uni
tats
so
sten
ible
s co
mpr
ades
el
20
06
S’ha
n fe
t ser
vir
crite
ris
Proc
ura+
? (S
í/N
o)
Impo
rt to
tal (f
)To
tal
d’un
itats
co
mpr
ades
el
200
7
Uni
tats
so
sten
ible
s co
mpr
ades
el
200
7
S’ha
n fe
t ser
vir
crite
ris
Proc
ura+
? (S
í/N
o)
Impo
rt to
tal (f
)
Afegiu els anys següents
Com
enta
ris:
indi
queu
:
- Si f
eu s
ervi
r el
s cr
iteri
s Pr
ocur
a+ p
arci
alm
ent
o co
mpl
eta
- Si e
ls u
tilitz
a un
a àr
ea
o to
t l’e
ns
- Crit
eris
soc
ials
em
prat
s
- Com
enta
ris
sobr
e el
s cr
iteri
s Pr
ocur
a+
Uni
tats
so
sten
ible
sTo
tal
Uni
tats
so
sten
ible
sTo
tal
200
620
07
1. A
limen
taci
ó(k
g o c
)
2. E
dific
is n
ous
m2 c
onst
ruïts
3. In
form
àtic
a
4. A
utob
usos
unita
ts c
ompr
ades
5. S
erve
is d
e ne
teja
Supe
rfíc
ie
nete
jada
(m
2 )
6. P
aper
d’o
ficin
akg
Subm
inis
- tr
amen
tsU
nita
tC
ontr
acta
t 20
06
Con
trac
tat
sost
enib
le
20
06
Am
b cr
iteri
s Pr
ocur
a+?
(Sí/
No)
Impo
rt to
tal (f
)C
ontr
acta
t 20
07
Con
trac
tat
sost
enib
le
200
7
Am
b cr
iteri
s Pr
ocur
a+?
(Sí/
No)
Impo
rt to
tal (f
)
Elec
tric
itat
kWh
Aig
uam
3
Ges
tió d
e re
sidu
sTo
nes
Altr
es (g
as,
petr
oli…
)
Taula 1:
La taula de resultats
de compra està en
format Excel al CD-ROM
adjunt i al lloc web de
Procura+
www.procuraplus.org
53
Les fites Procura+V
La taula també es presenta en format d’un full de càlcul senzill per facilitar-ne l’ús
i la comprensió. Els ens participants de Procura+ poden mantenir un registre de
les compres sostenibles que han fet cada any amb els criteris Procura+ de compra
sostenible, així com amb qualsevol altre criteri, per a tants grups de productes o
serveis com calgui.
Potser trigareu una mica a recopilar aquestes dades, especialment en el cas de les
compres descentralitzades o d’estar cobrint totes les accions de compra de l’ens, però
proporcionen una informació essencial per notificar els assoliments i valorar-ne el
progrés.
Certament, alguns contractes poden tenir una durada d’uns quants anys, o en altres
casos pot no haver-hi compres d’un cert producte o servei en un any. Sigui com sigui,
caldrà introduir les dades de les compres efectives fetes aquell any i això permetrà
obtenir un escenari clar amb el temps.
La columna de comentaris s’ha inclòs per fer constar detalls importants. Aquests
podrien ser, entre d’altres, si heu seguit els criteris Procura+ de compra sostenible de
forma parcial o completa, si les compres eren per a una àrea o per a tot l’ens, si es va
fer servir algun criteri social, i per intercanviar informació sobre els criteris Procura+
de compra sostenible.
Els participants de la campanya Procura+ han d’enviar les seves taules de resultats
a l’ICLEI al final de cada any. Així, l’ICLEI pot compilar un informe documentant
els assoliments acumulats dels participants. Els resultats positius de la campanya
ajudaran a promoure més compra sostenible a la UE i arreu del món.
2.2 Segona fita: establiment d’objectius
Finalitat Establir objectius a la mesura dels interessos i capacitats
específics de l’ens local
•
Abast Es pot incloure la quantitat de productes o serveis que es
vulgui
Pot cobrir només una àrea o tot l’ens
•
•
Resultat Objectius clars i quantificables•
La comunicació clara dels objectius és important perquè l’equip responsable de la
implantació rebi un suport polític sòlid. També ajuda a mostrar el vostre compromís
al públic general i proporciona un marc per mesurar-ne el progrés.
Si l’ens està desenvolupant una estratègia sostenible global, heu d’incloure-hi
directament els objectius (per obtenir més assessorament, vegeu l’eina LEAP A al CD-
ROM adjunt i visiteu la web www.procuraplus.org).
Si ja disposeu d’una política, però no conté objectius específics, els podeu establir
com a objectius operatius interns. Tanmateix, els ha de subscriure el nivell de presa de
decisions més alt possible dins l’ens.
Si heu realitzat un cicle complet del procés de fites i heu assolit aquesta fita per
segona vegada, probablement molts dels vostres objectius es mantindran. Si esteu
projectant nous productes o serveis, segur que haureu d’establir nous objectius.
54
VLes fites Procura+
Per obtenir la màxima efectivitat possible, els objectius han de ser:
Específics de cada producte.
Mesurables.
Establerts per a un període de temps concret.
Ambiciosos, però realistes.
Al quadre 2 es proporcionen exemples de possibles objectius de productes.
<Nom de l’ens> es compromet a complir els objectius següents:
El 2008 ....................... garantir que el 30% de productes agrícoles i aliments
procedeixin de fonts orgàniques.
El 2008 ....................... garantir que cap producte de neteja adquirit contingui
substàncies perilloses.
El 2009 ....................... garantir que el 80% d’edificis nous gaudeixin d’alts nivells de
rendiment energètic.
El 2010 ....................... garantir que els autobusos públics de nova adquisició
tinguin nivells d’emissió molt baixos.
El 2011 ........................ garantir que el 90% de l’equipament d’oficina nou sigui
eficient des del punt de vista energètic.
El 2012 ........................ garantir que el 20% de l’electricitat adquirida procedeixi de
fonts renovables.
2.2.1 Com establir objectius
Feu servir la informació de l’inventari de referència, que us indicarà l’estat actual.
Això us ha d’ajudar a saber quins poden ser els objectius realistes.
Estudis de mercat: és important tenir clar el que hi ha disponible al mercat i a quin
preu. En els casos en els quals no n’estigueu segurs, podeu establir un diàleg tècnic
obert amb el mercat i altres experts o expertes, a fi d’investigar potencials empreses
proveïdores.
Obtingueu assessorament d’altres ens que tinguin experiència. També podeu
estalviar molt de temps parlant amb altres administracions públiques que ja tinguin
experiència de compra sostenible en aquell àmbit. Mitjançant la vostra adhesió a
Procura+, tindreu fàcil accés a professionals amb experiència de tot Europa que
puguin servir d’ajuda.
Penseu en els factors organitzatius, ja que el nivell de centralització de la compra
pot influir en els objectius fixats. Amb una compra altament centralitzada és
més fàcil garantir que totes les accions de compra compleixin els nous nivells
de sostenibilitat. En els casos en què les responsabilitats de compra estiguin
descentralitzades és més difícil garantir que totes les persones encarregades de
la contractació tinguin les habilitats necessàries per integrar les demandes de
sostenibilitat i supervisar si ho estan fent.
•
•
•
•
•
•
•
•
Quadre 2:
Exemples d’objectius de compra
sostenible fixats per un ens públic
Quadre 2:
Exemples d’objectius de compra
sostenible fixats per un ens públic
55
Les fites Procura+V
2.3 Tercera fita: desenvolupament del pla d’acció
Finalitat Planificar activitats i assignar responsabilitats per assolir els
objectius
•
Producte Pla d’acció•
2.3.1 El pla d’acció
El pla d’acció és un document concís i clar fet a la mesura de les necessitats i les
pràctiques de compra específiques de cada ens. S’ha de comunicar i fer accessible a
tot el personal implicat en totes les fases del procés de contractació.
Si ja teniu una política de compra sostenible global, el pla d’acció proporcionarà
detalls clars i pràctics sobre com assolir-ne els objectius.
L’abast i el detall del pla d’acció dependran de l’amplitud de l’enfocament
d’implantació que estigueu adoptant.
El pla hauria de contenir, idealment:
El compromís polític de l’ens, incloent-hi els objectius fixats.
Una descripció de les responsabilitats assignades.
Una descripció de les mesures i els procediments d’implantació.
Indicadors de procés rellevants.
Un marc temporal.
2.3.2 Accions que cal emprendre
Certament, això depèn en un grau molt alt de l’abast dels objectius fixats per l’ens.
De fet, haureu de considerar molt detingudament com aconseguir cada objectiu.
Les accions amb tota seguretat afectaran les licitacions. També haureu d’endegar
activitats de formació i comunicació.
Licitació:
Identificar requisits ambientals o socials apropiats; potser haureu de dur a
terme estudis de mercat.
Incorporar aquestes demandes al plecs de condicions concrets.
Identificar oportunitats de compra conjunta (és a dir, d’aliança amb altres
administracions a fi de dur a terme accions de compra) per accedir a estalvis
administratius i de costos (per obtenir-ne més informació, vegeu el capítol IV,
apartat 5, i l’eina LEAP D de compra conjunta, disponible al CD-ROM adjunt i a
la web www.procuraplus.org).
Convocar concursos públics, avaluar ofertes i signar i formalitzar contractes.
Supervisar i notificar les accions i els resultats.
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
56
VLes fites Procura+
Formació:
És essencial garantir que el personal de contractació responsable de dur a terme
aquestes tasques tingui les habilitats adients; si no és el cas, impartiu la formació
adequada:
Per al personal de contractació: aspectes tècnics de la compra sostenible.
Per al personal de finances: el concepte de costos del cicle de vida.
Per a les persones usuàries: ús sostenible dels productes.
Comunicació:
La compra sostenible és més efectiva si el personal de contractació de l’organisme i
les empreses proveïdores entenen clarament en què consisteix i les raons de la seva
introducció. Caldria incloure les activitats següents:
Activitats de sensibilització per al personal de contractació en general,
possiblement a través de seminaris, butlletins interns, la intranet de
l’organisme, o altres mitjans.
Comunicació del canvi a les empreses proveïdores, proporcionant el temps
i la informació perquè s’adaptin als nous requisits; podeu arribar a impartir
seminaris, si s’escau.
Presentació d’activitats al públic general.
2.3.3 Assignació de responsabilitats
L’administració pública ha de decidir:
Qui serà responsable de la coordinació general dels esforços de compra sostenible?
La responsabilitat de coordinar totes les activitats i garantir que es compleixen
els objectius declarats s’ha d’assignar a una persona.
Qui serà responsable de la implantació efectiva? El pla d’acció ha d’esbossar les
tasques específiques i assignar responsabilitats clares per dur-les a terme.
El procés de preparar les especificacions de compra ambiental o social
requerirà probablement les aportacions especialitzades de diverses persones
(sobretot de l’àrea de medi ambient i de l’equip de contractació). Tanmateix, la
responsabilitat final per garantir la implantació efectiva residirà probablement
en el mateix equip de compra.
•
•
•
•
•
•
•
•
57
Les fites Procura+V
2.4 Quarta fita: implantació del pla d’acció
Finalitat Implantar el pla d’acció•
ResultatCompra de productes o serveis més sostenibles
Formació del personal de contractació i comunicació interna
Comunicació externa i màrqueting
Comunicació amb empreses proveïdores
•
•
•
•
Per obtenir més assessorament sobre la incorporació efectiva de demandes
ambientals i socials a les licitacions concretes, vegeu el capítol III d’aquest manual.
Els criteris Procura+ de compra sostenible del capítol VI proporcionen el text concret
que es pot incloure als plecs de condicions, acompanyat d’assessorament clar sobre
com inserir-lo. Si us centreu en un d’aquests grups de productes, us podreu estalviar
la feina de desenvolupar els vostres propis criteris. Les etiquetes ecològiques i la
documentació nacional de referència també us serviran d’assessorament.
2.5 Cinquena fita: supervisió del progrés i notificació dels resultats
Finalitat Avaluar i notificar els assoliments
Revisar els objectius que s’havien fixat
•
•
ResultatTaula de resultats de compra
Revisió interna
•
•
Aquesta fita serveix per avaluar si s’han complert realment els objectius prèviament
fixats per l’ens, identificar qualsevol problema i proposar solucions. També s’ha
d’aprofitar per comunicar el progrés fora de l’ens, i així contribuir a augmentar la
sensibilització general.
La fita implica dues accions:
Actualitzar la taula de resultats de compra per mostrar el progrés fet cap a la
consecució dels objectius fixats.
Fer una revisió interna, que estudiï concretament si s’han implantat les
mesures i els procediments planificats, què s’ha assolit, quins obstacles s’han
trobat i les solucions proposades. Pot ser informal o oficial, i el seu abast
dependrà certament del de les activitats que s’emprenguin.
Un cop realitzat el cicle complet del procés de fites heu de tornar a la primera fita i
repetir les operacions. El final del primer cicle també és un moment útil per dur a
terme una avaluació més detallada de qualsevol obstacle a la compra sostenible dins
el propi ens.
•
•
58
VLes fites Procura+
Els ens participants de Procura+ han d’enviar les taules de resultats de compra
completades a l’ICLEI. Això permetrà a l’ICLEI comunicar assoliments conjunts a un
públic europeu ampli, i contribuir a elevar el perfil de la compra sostenible als ulls dels
principals agents interessats (governs nacionals, Comissió Europea, UNEP, etc.).
Durada del procés de fitesEl temps necessari per dur a terme un cicle complet del procés de fites depèn molt de
la mida de l’ens públic, del nombre de productes inclosos i de l’experiència prèvia de
l’ens sobre compra verda o sostenible. Si bé cada pas per separat està concebut per
requerir el mínim temps possible, per ser realistes hem de tenir present que el procés el
duu a terme el personal de contractació de l’ens local, que també han de realitzar altres
tasques habituals. El següent gràfic mostra la durada estimada de les diferents fases:
51
2
34
4-8 mesos
4-8 mesos
12-24 mesos
3-6 mesos
1-6 mesos
La revisió de les pràctiques de compra actuals i la creació d’un inventari ha de durar
entre tres i sis mesos. Els objectius es poden fixar en un mes, però si susciten un
debat substancial, poden trigar a fixar-se fins a sis mesos (o més). El procés de
desenvolupament d’un pla d’acció no hauria de trigar més de tres a sis mesos,
mentre que es preveu una durada d’almenys un any per implantar el pla d’acció local.
El motiu és que hi ha certs productes que només es compren un cop l’any (de fet,
molts contractes duren fins i tot més). S’ha de preveure un màxim de 24 mesos. La
supervisió i revisió del progrés s’ha de poder fer en un període de quatre a vuit mesos.
Si se sumen aquests marcs temporals, totes les fites es poden superar en dos anys,
però aquest procés també pot durar fins a quatre anys.
33
Figura 2:
Durada estimada de
les fites Procura+
Figura 2:
Durada estimada de
les fites Procura+
59
Les fites Procura+V
Inici ràpid de Procura+ Pot ser que algunes administracions vulguin començar amb la compra sostenible de
seguida, sense esperar a implantar sistemes complets de gestió. Això pot permetre,
per exemple, realitzar algunes activitats pilot ràpides que serveixin per obtenir un
suport addicional a una implantació més global.
Cal tenir en compte, però, que per garantir genuïnament una implantació sistemàtica
—que no depengui de l’interès particular d’un determinat equip directiu— és
aconsellable establir un sistema de gestió adequat, o integrar la implantació de la
compra sostenible dins un sistema ja existent.
L’enfocament d’inici ràpid és una versió reduïda del procés de fites i comprèn tres
passos:
Seleccionar grups de productes o serveis.
Incorporar criteris ambientals o socials a les convocatòries
de concursos públics.
Supervisar i controlar els resultats.
4.1 Pas 1: selecció de grups de productes o serveis
Les consideracions presentades a la primera fita (apartat 2.1.2) són certament
rellevants per a aquest punt, de manera que també les hauríeu de llegir.
Per dur a terme un inici ràpid cal considerar:
Començar amb els productes. Probablement és més fàcil que fer-ho amb els
serveis, ja que és més fàcil inserir requisits ambientals o socials als concursos
de productes.
Començar amb un producte amb criteris ambientals o socials més senzills. Per
exemple, equipament informàtic, paper, productes de neteja o alimentació.
Començar amb productes que impliquin els estalvis econòmics més alts
durant el cicle de vida (típicament, els productes de consum energètic) o que
suposin una despesa més baixa (com ara el paper o els productes de neteja).
�.
2.
3.
•
•
•
44
60
VLes fites Procura+
Començar amb productes per als quals ja tingueu criteris de compra; per
exemple, els grups de productes Procura+ i els productes coberts per etiquetes
ecològiques o directrius nacionals.
4.2 Pas 2: incorporar criteris ambientals i socials a la contractació
Per minimitzar el treball és aconsellable emprar criteris de compra ja desenvolupats.
Els criteris Procura+ de compra sostenible en són un exemple. Com s’ha observat
anteriorment, les etiquetes de producte ecològic i les directrius nacionals també
poden oferir ajuda.
Una altra solució és posar-se en contacte amb altres administracions públiques que
tinguin experiència en aquest camp o estiguin treballant en el tema actualment.
L’ICLEI pot ajudar a identificar aquestes administracions en els casos oportuns.
Al capítol III trobareu més orientacions sobre com inserir requisits ambientals als
documents de contractació.
4.3 Pas 3: supervisió i control del progrés
Amb independència de l’abast al qual apliqueu la compra sostenible, és vital que
us assegureu de registrar i revisar els resultats. La taula de resultats de compra i la
revisió interna esbossada a la fita cinquena (apartat 2.5) proporcionen un enfocament
molt senzill per recopilar les dades sobre assoliments i per identificar problemes.
•
61
VI Criteris Procura+ de compra sostenible
Criteris Procura+ de compra sostenible
62
VIEn aquest capítol presentem els criteris de compra per a set grups de productes prioritaris:
A Autobusos
B Productes i serveis de neteja
C Electricitat
verda
D Alimentació
E Equipament informàtic
F Construcció
i rehabilitació d’edificis
G Paper
d’oficina
Aquests productes han estat seleccionats per un grup d’experts i expertes en el marc del projecte europeu
RELIEF [1] finançat per la Comissió Europea. La raó per la qual han estat seleccionats és que constitueixen
els productes que tenen més possibilitats de millora ambiental mitjançant la compra pública sostenible. Per
determinar-ho, s’ha considerat l’impacte ambiental del producte al llarg del cicle de vida, la facilitat per trobar
solucions preferibles des del punt de vista ambiental a un cost raonable i la importància del producte als
pressupostos de les administracions públiques.
Els criteris Procura+ de compra sostenible s’han dissenyat per:
Reduir els principals impactes ambientals del cicle de vida de cada grup de productes.
Complir el marc legal vigent i resultar fàcils d’aplicar i verificar, requerint l’esforç i el temps mínims
per part de l’ens local.
No provocar un increment del cost massa important.
Els criteris els revisa periòdicament un consell d’experts i expertes europeus procedents dels principals
grups implicats: la indústria, els governs locals, la investigació i el màrqueting o la comunicació.
Si voleu consultar les actualitzacions sobre aquests i altres grups de productes,
visiteu el lloc web de la campanya: www.procuraplus.org.
Les fitxes de producte s’han dissenyat per proporcionar als ens locals tota la informació que necessiten per
convocar concursos de productes més sostenibles de forma immediata, incloent-hi criteris que es poden
introduir directament als plecs de condicions.
Cada fitxa conté quatre apartats:
1 Impactes ambientals i socials clau: un resum breu dels principals impactes ambientals o socials i
com solucionar-los.
2 Criteris Procura+ de compra sostenible: els criteris en si, que estan a punt per ser introduïts en
els contractes. Inclouen un seguit de «Notes per a la implantació», que proporcionen tota la
informació addicional necessària per fer-los servir.
3 Per anar més enllà: suggeriments per a les administracions que desitgin anar més enllà dels
criteris clau i resoldre altres problemes o adoptar solucions més innovadores.
4 Etiquetes rellevants de producte: etiquetes que es poden prendre com a base per desenvolupar
altres criteris.
El CD-ROM adjunt proporciona més detalls sobre cada grup de productes i amplia la informació
continguda a les fitxes de producte.
L’apartat de construcció i rehabilitació és lleugerament diferent dels altres sis productes. Resulta impossible
aplicar criteris uniformes per a tot Europa i, per tant, presentem diverses opcions que inclouen diferents
aspectes relacionats amb la construcció sostenible. Vegeu l’apartat sobre construcció i rehabilitació
d’edificis al CD-ROM adjunt per conèixer millor les raons d’aquestes diferències.
[1] Podreu trobar més informació sobre el projecte RELIEF al lloc web www.iclei-europe.org/relief (en anglès).
•
•
•
Criteris Procura+ de compra sostenible: introducció
63
VI
A. Autobusos
Impactes ambientals i socials clauImpacte Solució
Problemes de salut d’àmbit local causats per
partícules i ozó a nivell del terra
Comprar autobusos amb emissions
baixes
Danys ambientals causats per acidificació,
eutrofització i ozó a nivell del terra
Comprar autobusos amb emissions
baixes
Generació de gasos d’efecte hivernacle pel consum
de combustibles fòssils
Millorar l’eficàcia de la conducció
Contaminació acústica elevada Comprar autobusos més silenciosos
Altres formes de reduir els impactes ambientals inclouen l’ús de combustibles alternatius, com ara els
biocombustibles, o la manera d’eliminar els vehicles un cop ha finalitzat la seva vida útil.
Criteris Procura+ de compra sostenible: autobusosContracte de subministrament d’autobusos
Els criteris Procura+ de compra sostenible per al subministrament d’autobusos se centren en tres aspectes:
Nivells d’emissió: la forma més fàcil d’assegurar-se que els nivells d’emissió són adequats és utilitzar
els estàndards EURO. En general, tots els autobusos nous han de complir els estàndards EURO IV.
Atès que és fàcil trobar-los al mercat i que el seu cost és competitiu, als criteris recomanem demanar
autobusos amb l’estàndard VEM. Així, esperem que es produeixi un autèntic canvi al mercat.
Estil de conducció: instal·lar aparells per mesurar els estils de conducció costa poc i, si es combinen
amb la formació corresponent, són molt efectius per reduir el consum de combustible.
•
•
11
22
Criteris Procura+ ➔ A. Autobusos
64
VI
Emissions acústiques: actualment existeix una gran varietat d’autobusos amb emissions acústiques
molt baixes, sense que això en disminueixi el rendiment ni n’augmenti gaire el cost. Els nivells que
perseguim es basen en suggeriments de l’Agència Ambiental Alemanya i són més exigents que la
definició de vehicles pesants poc sorollosos de les directives europees.
Contracte de subministrament d’autobusos
Objecte del contracte: contracte de subministrament d’autobusos amb emissions baixes.
Prescripcions:
Els motors dels vehicles han d’estar certificats per a l’estàndard VEM sobre emissions, d’acord amb la
Directiva 1999/96/CE.[1]
S’hi han d’instal·lar aparells de mesura dels estils de conducció per controlar l’ús del combustible.
Les emissions acústiques del vehicle no han de superar els 75 dB (A) en el cas de vehicles amb motors
de 75–150 kW de potència i 77 dB (A) en el cas de vehicles amb motors de més de 150 kW de potència.[2]
•
•
•
Notes per a la implantació:
Verificació (emissions): tots els autobusos que compleixen els estàndards VEM se certifiquen en el moment de
producció. La informació sobre això s’inclou a la documentació tècnica del vehicle.
Verificació (soroll): les emissions acústiques s’inclouen a la documentació tècnica del vehicle i, per tant, qui compra
les pot revisar amb tota facilitat.
✎
✎
Contracte de gestió del servei públic d’autobusos
Els criteris Procura+ de compra sostenible per a la contractació de la gestió del servei públic d’autobusos
s’assemblen als de subministrament, amb un enfocament lleugerament diferent i més ampli:
Nivells d’emissió: no és gaire realista pensar que els operadors compten amb molts vehicles VEM
i tampoc podem esperar que renovin completament la flota. De totes maneres, sí que hauríem
d’intentar que en facin una renovació parcial i, per tant, hauríem de fomentar que incloguin un
cert percentatge de vehicles amb l’estàndard VEM. També hauríem de demanar un augment de la
quantitat d’autobusos VEM durant la vigència del contracte. Per últim, és important que tota la flota
compleixi uns nivells ambientals mínims. En suggerim alguns criteris:
Establir nivells ambientals mínims per a autobusos en servei (EURO III).
Atorgar una valoració afegida pel nombre de vehicles VEM a la fase d’adjudicació del concurs.
Incloure condicions al contracte que permetin a l’administració verificar l’ús dels autobusos
VEM i fomentar-ne un ús cada cop més intensiu.
Estil de conducció: encara que instal·lar aparells de mesura als autobusos vells resulta car, a la
convocatòria del concurs s’ha d’assegurar que els vehicles nous en portin. Per assolir la màxima
eficàcia, també cal proporcionar la formació corresponent, que es pot incloure al concurs amb facilitat.
Servei de bona qualitat: promoure l’ús del transport públic en comptes del cotxe comporta beneficis
ambientals evidents. És clar que, per augmentar l’ús del transport públic, el servei ha de ser atractiu.
Les condicions del contracte es poden aprofitar per assegurar un servei de bona qualitat.
[1] Podeu trobar-la al CD-ROM adjunt.[2] Handbuch für umweltfreundliche Beschaffung (‘Manual d’emissions contaminants’), Oficina per a la protecció del medi ambient, Munic 1999
(vegeu també: VCD Fakten, Umweltstandards im ÖPNV [‘Dades de la VCD, estàndards ambientals al transport públic’], Bonn 2001). Tots dos, només en alemany.
•
•
•
•
•
•
•
Criteris Procura+ ➔ A. Autobusos
65
VI
Contracte de gestió del servei públic d’autobusos
Objecte del contracte: contracte per a la provisió del servei públic d’autobusos de forma respectuosa amb el
medi ambient.
Prescripcions tècniques:
a) Nivells d’emissió:
Tots els autobusos emprats per proporcionar el servei han de tenir motors conformes als estàndards
EURO III, d’acord amb la Directiva 1999/96/CE. Si els autobusos no compten amb la certificació
EURO III, però s’hi han incorporat modificacions tècniques per assolir el mateix nivell, caldrà incloure
aquesta informació a la licitació i l’haurà de comprovar un tercer. Perquè es pugui acceptar, s’haurà
d’aportar documentació que demostri que aquest tercer té prou coneixements tècnics sobre tecnologia
automobilística i és completament independent del licitador.
•
b) Estil de conducció:
Tots els autobusos que es comprin després de l’adjudicació del contracte i que s’utilitzin per al
servei hauran d’estar equipats amb aparells per mesurar els estils de conducció i controlar l’ús del
combustible.
•
Criteris d’adjudicació:
a) Nivells d’emissió:
S’adjudicarà el contracte a l’agent licitador amb major puntuació, d’acord amb l’esquema següent:
Motors amb estàndards EURO: 10 punts (de 100) – 1 punt per cada 10% d’autobusos emprats per al
servei i conformes a l’estàndard VEM.
Altres: 90 punts (de 100).
Condicions d’execució del contracte:
a) Nivells d’emissió:
Cada any s’ha de presentar un informe sobre el nombre de quilòmetres fets amb autobusos VEM
anualment. El nombre s’ha d’incrementar un 10% cada any.
b) Estil de conducció:
Per tal de millorar l’eficàcia en l’ús del combustible, tots els conductors i conductores que duguin a
terme el servei han de rebre formació periòdica sobre conducció respectuosa amb el medi ambient
impartida per alguna institució local reconeguda.
c) Servei de qualitat:
L’operador ha d’assolir un «servei de qualitat», segons els informes anuals que realitzarà una empresa
d’investigació de mercat independent a càrrec del proveïdor. A la licitació, el proveïdor haurà de
proporcionar les dades d’una empresa d’investigació de mercat adient.
•
•
•
•
•
Criteris Procura+ ➔ A. Autobusos
66
VI
Notes per a la implantació:
Verificació (emissions): tots els autobusos que compleixen els estàndards EURO III, IV, V o VEM reben la certificació
corresponent quan es fabriquen. La informació relacionada amb aquesta qüestió s’inclou a la documentació tècnica
del vehicle. Tal com s’ha establert als criteris, en el cas dels autobusos que han rebut modificacions tècniques
posteriors per assolir els estàndards EURO III, cal documentar i incloure aquestes mesures a la licitació; a més a
més, les ha d’haver comprovat un tercer amb prou credibilitat.
Criteris d’adjudicació: la ponderació i els aspectes que s’hi considerin dependrà de cada administració.
Condicions d’execució del contracte (plec de clàusules administratives): totes aquestes clàusules especials s’han
d’aclarir als potencials licitadors als plecs.
Condicions d’execució del contracte (servei de qualitat): s’haurà d’avaluar un any després de l’inici del contracte.
S’han d’acordar objectius concrets durant la negociació del contracte. S’han d’utilitzar tres indicadors per jutjar la
qualitat del servei: nombre de persones usuàries, preu dels bitllets i satisfacció (avaluada mitjançant enquestes);
el nombre de passatgers i passatgeres és crucial. Cal tenir en compte, però, que la capacitat dels operadors per
augmentar el passatge és limitada, ja que la influència de les polítiques locals i altres condicions contextuals
és cabdal. El mètode exacte per avaluar i analitzar els resultats correspon a l’empresa d’investigació de mercat
independent contractada per l’empresa proveïdora.
Condicions d’execució del contracte (penalitzacions en cas d’incompliment): per assegurar-ne l’efectivitat, cal
incloure penalitzacions en cas d’incompliment, com ara retardar el pagament fins que s’hagin complert les clàusules
del contracte.
✎
✎✎
✎
✎
Per anar més enllà
Poseu en pràctica idees noves per reduir les emissions; en el cas dels serveis a concurs, podeu considerar marcar
un límit per a les emissions de tota la flota, que es vagi tornant cada cop més estricte durant la vigència del
contracte. Això dóna a l’empresa contractista una major flexibilitat a l’hora d’assolir els nivells i fomenta una millora
continuada.
Penseu a utilitzar combustibles alternatius, com ara cèl·lules de combustible o biocombustibles.
La compra conjunta pot ser molt adient per adquirir autobusos, ja que es tracta d’un sector molt tecnificat, on els
productes es venen en unitats tancades amb un preu generalment alt.
Demaneu a l’empresa proveïdora que ofereixi solucions acceptables des dels punts de vista ambiental i social al final
de la vida útil del vehicle (el reciclatge, sempre que sigui possible, i no només la venda a països amb lleis ambientals
menys exigents).
➔
➔➔
➔
Etiquetes rellevants de producte
Ecoetiqueta alemanya (Àngel Blau)
RAL-UZ 59
Vehicles i autobusos municipals poc contaminants i amb baixa emissió acústica
www.blauer-engel.de
33
44
Criteris Procura+ ➔ A. Autobusos
67
VI
B. Productes i serveis de neteja i manteniment
Impactes ambientals i socials clauImpacte Solució
Contaminació de l’aire, formació d’ozó (boirum),
bioacumulació o exposició de la cadena alimentària
i possibles efectes nocius en organismes aquàtics
arran de l’ús de productes de neteja
Evitar fer servir productes innecessaris
Evitar fer servir certes substàncies o
ingredients d’alguns productes de neteja’alguns productes de netejaalguns productes de neteja
Impacte negatiu sobre la salut en el treball provocat
per l’ús de determinats productes de neteja amb
dissolvents classificats com a nocius per a la salut
Comprar o emprar productes que no
continguin substàncies nocives
Altres possibles solucions per reduir l’impacte ambiental, a banda d’embrutar men�s, inclouen la revisió, a banda d’embrutar men�s, inclouen la revisió inclouen la revisió
dels mètodes de neteja, la freqüència i la dosificació, l’optimització i la reducció del ventall de productes, la
participació i la formació del personal de neteja. La gran quantitat d’envasos de productes de neteja també
genera un problema de residus. Per tant, caldria considerar la possibilitat de comprar contenidors més
grans, reomplir les ampolles indicant clarament el producte que contenen o comprar productes de neteja
concentrats.
Criteris Procura+ de compra sostenible: netejaContracte de subministrament de productes de neteja
Els criteris de Procura+ per al contracte de subministrament de productes de neteja se centren en dos aspectes:
Exclusió de determinades substàncies o ingredients: pel que fa als productes de neteja, es proposa
excloure els productes i les substàncies més nocius per al medi ambient local i per a la salut quan
hi ha alternatives viables. Les classificacions es troben a la Directiva 1999/45/CE i a la Directiva del
Consell 67/548/CEE. Podeu trobar més informació sobre les substàncies excloses a l’apartat 5.
Dosificadors i instruccions d’ús: molt sovint es fa servir una quantitat excessiva de productes de
neteja per desconeixement de la dosi adequada que cal utilitzar o perquè no hi ha aparells per
mesurar-la. Es podria millorar molt la situació incloent-hi dosificadors i instruccions.
•
•
11
22
Criteris Procura+ ➔ B. Productes i serveis de neteja i manteniment
68
VI
Els criteris s’apliquen als productes per a la neteja general i el manteniment d’edificis: netejadors
multiusos i neutres; productes per a superfícies de plàstic o metàl·liques; netejadors per a
inodors i sanitaris; netejadors per a lavabos; detergents per rentar plats (amb rentavaixelles i a
mà); detergents per a la roba; suavitzants; netejadors per a vidres i amb alcohol; netejadors per a
moqueta i productes per al tractament de paviments.
Contracte de subministrament de productes de neteja (neteja no externalitzada)
Objecte del contracte: contracte de subministrament de productes de neteja respectuosos amb el medi ambient.
Prescripcions tècniques: tots els productes han d’anar acompanyats d’instruccions clares sobre la dosi i els
dosificadors i han de complir els criteris següents:
No han d’estar classificats com a irritants (amb R42 i/o R43) ni com a perillosos per al medi ambient
(N) segons la Directiva sobre preparats perillosos (1999/45/CE).
No han de contenir compostos orgànics volàtils en concentracions superiors al 10% del pes del producte
(o 20% en el cas dels productes per netejar i mantenir el paviment). Els dissolvents següents estan
permesos fins a un 30%: etanol, isopranol, n-propanol i acetona.
No han de contenir conservants amb potencial bioacumulatiu P(ow) >3 o exp. BCF>100.
No han de contenir agents tensioactius que no siguin fàcilment biodegradables (OCDE 301A-F).
Els agents tensioactius han de complir amb el que estipula el Reglament sobre detergents 648/2004/CE
sense aplicar els articles 5 i 6 (excepció).
No han de contenir els ingredients següents:
- Els que estan classificats com a cancerígens, mutàgens o tòxics per a la reproducció (R45, 46, 49, 60, 61),
o molt tòxics o tòxics per als organismes aquàtics i que poden causar efectes adversos de llarg termini en el
medi aquàtic (R50/53, 51/53) segons la Directiva sobre substàncies perilloses (67/548/CEE) en quantitats
que superin el 0,01% del pes del producte final. Aquest criteri també inclou tots els ingredients de qualsevol
preparació utilitzats en la formulació que superin el 0,01% del pes del producte final.
- Àcid etilendiaminotetracètic (EDTA).
- Alquilfenoletoxilats (APEO).
- Blanquejant a base de clor (compostos actius de clor).
- Nitroalmesc i compostos policíclics d’almesc.
Les barreges de perfum s’han de fer seguint les normes de l’IFRA.
Tints: els colorants han d’estar inclosos a la Directiva sobre cosmètica 2003/15/CE o s’ha de permetre
el seu ús com a colorant alimentari.
Verificació: l’empresa proveïdora ha de proporcionar proves que demostrin clarament el compliment dels
criteris. Es considera que els productes certificats amb l’ecoetiqueta europea o el Cigne Nòrdic compleixen
aquests criteris.
•
•
•
•
•
•
•
Notes per a la implantació:
Agents tensioactius: els criteris relatius a la biodegradabilitat dels agents tensioactius són els que es proposen a la
Directiva 648/2004/CE sobre detergents. Continuen formant part dels criteris, perquè fins i tot quan la regulació es
transposi, les empreses fabricants podran sol·licitar una derogació (exempció) sobretot per aplicacions especials.
Lots: com que els contractes dels productes de neteja normalment comprenen una àmplia varietat de tipus de
productes, com ja s’ha esmentat anteriorment, pot ser convenient dividir la licitació en lots. Això vol dir que el proveïdor
pot escollir si vol presentar productes en determinades categories i en altres no. Així, l’ens convocant del concurs pot
triar el millor producte de cada categoria (o lot), encara que cada lot correspongui a una empresa diferent.
✎
✎
•
Criteris Procura+ ➔ B. Productes i serveis de neteja i manteniment
69
VI
Contractació de serveis de neteja d’edificis públics
Els criteris de Procura+ sobre contractació de serveis de neteja se centren en els aspectes següents:
Exclusió de determinades substàncies o ingredients: pel que fa als productes de neteja, se suggereix
excloure els productes i ingredients més nocius per al medi ambient i la salut quan s’ha trobat una
alternativa viable. Les classificacions que s’esmenten són les de la Directiva 1999/45/CE i la Directiva del
Consell 67/548/CEE. Podeu trobar més informació sobre les substàncies excloses al CD-ROM adjunt.
Pràctiques de neteja responsables: el personal de neteja està permanentment en contacte amb
substàncies amb components químics que poden ser irritants, corrosius, etc. Per tant, a fi de garantir la
seguretat, cal que el personal tingui la formació necessària i apliqui uns procediments de neteja clars.
Contractació de serveis de neteja d’edificis públics
Objecte del contracte: contractació d’un servei de neteja d’edificis públics respectuós amb el medi ambient.
Prescripcions tècniques: l’empresa de neteja ha de fer servir uns productes que compleixin els criteris
següents:(inseriu els criteris que figuren a l’apartat contracte de subministrament de productes de neteja).
Verificació: l’adjudicatari ha de proporcionar una llista amb els productes que pensa utilitzar i ha de
presentar la informació que certifica que aquests productes compleixen les prescripcions tècniques. A finals
d’any, cal presentar un informe en el qual s’indiqui el nom i la quantitat de productes de neteja utilitzats. Si
s’ha fet servir algun producte que no figurava en la informació inicial de la licitació, caldrà presentar tota la
documentació que acrediti que aquest producte compleix les prescripcions tècniques.
Solvència tècnica:
El licitador ha de:
Tenir un sistema de gestió ambiental (SGA) per a serveis de neteja (com ara EMAS o ISO 14001) o
equivalent. O bé:
Comprometre’s a dissenyar i aplicar unes normes laborals sobre protecció ambiental i sobre seguretat
i higiene a l’hora de realitzar el servei. Haurà de presentar aquestes normes a l’òrgan de contractació
durant les primeres setmanes del contracte i les haurà de penjar als edificis, perquè tot el personal
de neteja hi tingui accés. Aquestes normes laborals haurien d’incloure la identificació i la correcta
manipulació dels productes perillosos, procediments adequats per a l’emmagatzematge de materials
perillosos, instruccions precises sobre la dosificació, classificació de residus i protecció de la pell.
Condicions d’execució del contracte:
a) Personal i organització
El personal de neteja ha de rebre la formació adient per a les tasques que duu a terme. Totes les
mesures de formació que es prenguin (formació inicial i continuada) s’hauran de registrar i presentar a
l’òrgan de contractació.
Cal nomenar una persona responsable que organitzi i supervisi la neteja. Haurà d’estar en contacte
amb l’òrgan de contractació i localitzable durant les hores de feina. Ha de tenir la formació necessària
en els àmbits de la salut i la seguretat al lloc de treball, així com en l’aplicació de les tècniques i aspectes’aplicació de les tècniques i aspectesaplicació de les tècniques i aspectes
ambientals.
b) Subministraments, materials i equipament que ha de proporcionar l’adjudicatari
A petició de l’òrgan de contractació, s’ha de dur un registre de tots els productes de neteja que
s’utilitzin en les diferents instal·lacions. El primer informe es presentarà sis mesos després de l’inici del
contracte i, posteriorment, es realitzarà un informe anual que rebrà l’òrgan de contractació segons el
que s’hagi estipulat amb anterioritat.
•
•
•
•
•
•
•
Criteris Procura+ ➔ B. Productes i serveis de neteja i manteniment
70
VI
Notes per a la implantació:
Solvència tècnica (SGA): la solvència tècnica per dur a terme un servei de neteja respectuós amb el medi ambient
s’ha de demostrar presentant un sistema de gestió ambiental (SGA) certificat, sempre que l’SGA es refereixi a la
prestació del servei i no a una altra àrea sense relació amb l’objecte del contracte.
Condicions d’execució del contracte (plec de clàusules administratives particulars): aquestes clàusules han de quedar
molt clares en el plec per a les empreses licitadores.
Condicions d’execució del contracte (penalitzacions específiques): per garantir-ne l’eficàcia, cal que s’estableixin
sancions per incompliment en el contracte, com ara no abonar el servei fins que no es compleixin les prescripcions
establertes.
✎
✎
✎
Per anar més enllà
Racionalització de la varietat de productes, sobretot considerant si cal utilitzar: ambientadors per a inodors, additius
per a cisternes, ambientadors, productes químics per desembussar, suavitzants, revestiments del terra a base de
polímers insolubles amb aigua, productes de neteja amb desinfectants, aerosols i propel·lents, decapants, productes
de neteja amb alta aciditat, desinfectants.
Ús de “tècniques de neteja ecològiques”, com ara les polidores rotatives, els sistemes d’escombrada, el mètode de
neteja amb tassa i els carrets de neteja.
Si el servei de neteja el duu a terme personal intern, considereu la possibilitat de donar una formació inicial completa
al personal nou i formació periòdica al personal permanent. Aquesta formació ha de cobrir un seguit de temes
importants, sobretot els que fan referència a les dosis i als dosificadors, a les noves tècniques i als productes de
neteja, així com a la conscienciació sobre els riscos per a la salut i als consells d’ús.
Estàndards més estrictes (1): si voleu aplicar estàndards ambientals més estrictes que els que es presenten en aquest
document, podeu restringir l’ús de productes classificats com a nocius (Xn), corrosius (C): R34, R35, i irritants (Xi,
amb R41).
També podeu excloure els productes que continguin ingredients classificats com a R39 (perill d’efectes irreversibles
greus) o R48 (perill de dan�s greus per a la salut en cas d’exposició prolongada), tot i que és poc probable que
formin part dels productes ofertats.
Cal tenir present que actualment només els productes amb l’etiqueta Cigne Nòrdic compleixen aquests criteris. Com
que l’ecoetiqueta europea no és una prova suficient que es compleixin aquests criteris, cal demanar altres proves als
proveïdors.
Estàndards més estrictes (2): a més, en aquells països on una part important dels residus es tractin en condicions
anaeròbiques, seria convenient incloure un altre criteri: «els productes no han de contenir agents tensioactius que
no siguin biodegradables en condicions anaeròbiques, de conformitat amb l’OCDE 11734». Aquest és un requisit tant
de l’ecoetiqueta europea com del Cigne Nòrdic i, per tant, totes dues es poden utilitzar per demostrar el compliment
del criteri.
Càrrega ambiental total: per ajustar-se als criteris de l’ecoetiqueta europea els productes també han de complir uns
estàndards pel que fa a la toxicitat general per al medi aquàtic, que s’indiquen mitjançant el volum de dilució crítica
(CDVTOX). Es tracta d’un sistema molt eficaç per garantir que s’està comprant el millor producte possible, però per
aplicar-lo l’òrgan de contractació haurà de realitzar una gran quantitat de càlculs o disposar d’un sistema alternatiu
per mesurar els productes ofertats, ja que aquestes dades no s’inclouen a la informació estàndard del producte.
Per obtenir més informació, vegeu els criteris de l’ecoetiqueta europea que trobareu a l’apartat de documents de
consulta.
Considereu quina és la freqüència de neteja més adient.
➔
➔
➔
➔
➔
➔
➔
33
Criteris Procura+ ➔ B. Productes i serveis de neteja i manteniment
71
VI
Etiquetes rellevants de producte
Ecoetiqueta europea (Flor)
Netejadors multiusos i productes de neteja de sanitaris (Decisió 2005/344/CE)
Detergents per a rentaplats (Decisió 2003/31/CE)
Detergents per rentar plats a mà (Decisió 2005/342/CE)
Detergents per rentar roba (Decisió 2003/200/CE)
http://europa.eu.int/comm/environment/ecolabel/ o www.eco-label.com
Ecoetiqueta escandinava (Cigne Nòrdic)
Netejadors multiusos i productes de neteja per a sanitaris Detergents per a rentaplats i detergents per rentar plats a mà Productes de neteja per al paviment Xampú i sabó Detergents per rentar roba
www.svanen.nu o www.ecolabel.no
Ecoetiqueta alemanya (Àngel Blau)
RAL UZ 70 Detergent per rentar roba
www.blauer-engel.de
Ecoetiqueta austríaca
UZ 19 Detergent per rentar plats a mà
UZ 20 Detergent per a rentaplats
UZ 21 Detergent per rentar roba
UZ 30 Netejadors multiusos i productes de neteja per a sanitaris
(idèntica a les indicacions de l’ecoetiqueta de la UE)
www.umweltzeichen.at
Ecoetiqueta del Programa d’elecció ambiental del Canadà
Netejadors multiusos
Productes de neteja industrials i comercials
www.terrachoice.ca
Ecoetiqueta (Segell Verd)
Productes per rentar a mà (GS-41)
Productes de neteja industrials i institucionals:
Netejadors multiusos (GS-37) • Blanquejant de roba en pols (GC-11)
Productes per netejar vidres (GS-37) • Productes per netejar paviment (GS-40)
www.greenseal.org
44
Criteris Procura+ ➔ B. Productes i serveis de neteja i manteniment
72
VICriteris Procura+ ➔ C. Electricitat verda
C. Electricitat verda
Impactes ambientals clauImpacte Solució
La producció d’energia a partir de combustibles
fòssils és la primera font mundial d’emissió de gasos
d’efecte hivernacle
Augmentar la quantitat d’electricitat
produïda a partir de fonts renovables
Les companyies elèctriques són responsables d’una
part important de les emissions, perquè la major part
d’electricitat encara es genera cremant carbó o gas
Fomentar l’ús de l’electricitat verda
més enllà dels plans nacionals d’ajut a
aquest tipus d’energia (addicionalitat)
Altres maneres de reduir els impactes ambientals són: comprar serveis de millora de l’eficiència energètica
amb l’electricitat, dur a terme activitats de sensibilització i excloure l’energia nuclear. Per fomentar que les
petites empreses proveïdores d’electricitat verda es presentin, podeu dividir les convocatòries en lots parcials.
Criteris Procura+ de compra sostenible: electricitat verdaContracte de subministrament d’electricitat verda per a edificis públics
Els criteris Procura+ per a l’electricitat verda cobreixen els següents aspectes:
Compliment de la definició de fonts d’energia renovables de la UE: vegeu la definició a la
Directiva 2001/77/CE, que trobareu al CD-ROM adjunt.
Preferència de fonts d’energia renovables no hidroelèctriques: ateses les preocupacions ambientals
que aixequen els plans hidroelèctrics i la quantitat de grans centrals hidroelèctriques existents, els
criteris Procura+ fomenten altres fonts d’energia renovables.
Addicionalitat: per augmentar la construcció de noves plantes de fonts d’energia renovables, els
criteris Procura+ exigeixen que un determinat percentatge de l’electricitat subministrada procedeixi
de noves centrals.
•
•
•
11
22
73
VI
Contracte de subministrament d’electricitat verda per a edificis públics
Objecte del contracte: contracte de subministrament d’electricitat per a edificis públics amb un determinat
percentatge de fonts d’energia renovables.
Prescripcions tècniques:
a) Com a mínim un 50% de l’electricitat subministrada ha de procedir de fonts d’energia renovables, tal com
les defineix la Directiva 2001/77/CE.
Verificació: cal que un tercer independent certifiqui l’origen de l’electricitat i que no s’ha venut a altres agents
compradors. Aquestes garanties sobre l’origen han de ser atorgades per organismes competents que designin
els mateixos Estats membres de conformitat amb la Directiva 2001/77/CE (art. 5).
b) Un 30% de l’electricitat procedent de fonts renovables ha de correspondre a plantes noves. Es considerarà
que una planta és nova si ha començat a funcionar menys de set anys abans de la convocatòria de concurs.
Com a alternativa, l’agent licitador es pot comprometre a posar en funcionament una nova planta
d’energia renovable en el termini de dos anys a partir de l’inici del contracte i fins a arribar a una capacitat
global del 30% de l’electricitat subministrada (energia de plantes noves).
Verificació: l’empresa proveïdora ha de presentar proves fiables del compliment d’aquest criteri.
Criteris d’adjudicació:
S’adjudicarà el contracte a la licitació que aconsegueixi més punts, atorgats de la manera seg�ent�seg�ent��
Energia renovable addicional� 10 punts (de 100) per l’electricitat generada amb fonts renovables
admeses que superi el requisit mínim.
Plantes d’energia renovable noves� 5 punts (de 100) per l’electricitat generada a plantes d’energia
renovable noves que superi el requisit mínim.
Preferència de fonts d’energia renovables no hidroelèctriques� 5 punts (de 100), atorgats si l’energia de
fonts renovables no prové de producció hidroelèctrica.
Altres� 80 punts (de 100).
Verificació: l’empresa proveïdora haurà de presentar proves fidedignes del compliment d’aquests criteris. En el
cas del criteri d’adjudicació 1, cal garantir l’origen amb els mitjans estipulats a les prescripcions.
Condicions d’execució del contracte:
L’òrgan de contractació es reserva el dret de realitzar comprovacions aleatòries per verificar que el contracte es
duu a terme de conformitat amb l’oferta original.
1.
2.
3.
4.
Criteris Procura+ ➔ C. Electricitat verda
74
VICriteris Procura+ ➔ C. Electricitat verda
Notes per a la implantació:
Prescripció a: naturalment, l’administració pot optar per demanar un mínim superior al 50%. Si el subministrament
no es considera suficient per assolir el 50%, s’ha d’especificar un objectiu inferior.
Prescripció a, verificació: tots els països de la UE estan obligats per llei a establir sistemes de garantia d’origen. En
els països que encara no ho han fet, una alternativa és que l’empresa proveïdora ofereixi una verificació independent
per garantir que una determinada quantitat d’energia s’ha generat a partir de les fonts d’energia renovables
definides. Per exemple, comprant un certificat a un organisme independent, com ara RECS. Si voleu consultar més
informació sobre el sistema de certificació RECS, vegeu el lloc web www.recs.org (en anglès).
Prescripció b: si l’empresa proveïdora es compromet a posar més plantes en funcionament, això ha de quedar
reflectit clarament al contracte i s’ha d’imposar una penalització adient per incompliment.
Ponderació dels criteris d’adjudicació: el barem exacte i els aspectes considerats dependran de l’ens.
Condicions d’execució del contracte: si l’òrgan de contractació sospita que no s’estan complint els criteris durant
l’execució del contracte, pot encarregar una auditoria independent per verificar-ho.
✎
✎
✎
✎✎
Per anar més enllà
Cada cop és més habitual demanar a les empreses proveïdores d’electricitat serveis de millora de la gestió i l’eficiència
energètica amb la contractació d’electricitat i és una forma eficaç de reduir els impactes ambientals. Si voleu incloure
aquests serveis a les prescripcions tècniques o els criteris d’adjudicació, ho heu d’esmentar clarament a l’objecte del
contracte.
Per tal de permetre la licitació d’empreses grans i petites, podeu dividir les convocatòries en lots.
Aconseguir un compromís polític per combatre el canvi climàtic, per exemple, és fonamental per a la implantació de
la compra d’electricitat verda.
La forma més eficaç d’assegurar que el mix energètic que us ofereixen no inclou energia nuclear és indicar-ho a
l’objecte del contracte. Per exemple: «Compra d’electricitat procedent d’energies renovables en un 50% i amb exclusió de
l’energia nuclear».
Podeu demanar a l’empresa proveïdora que organitzi esdeveniments o campanyes de sensibilització sobre temes
ambientals, com ara l’eficiència energètica. Si voleu incloure aquesta qüestió a les prescripcions tècniques o els
criteris d’adjudicació, l’haureu d’esmentar amb claredat a l’objecte del contracte.
➔
➔➔
➔
➔
33
75
VI
D. Productes alimentaris i serveis de restauració
Impactes ambientals i socials clauImpacte Solució
Ús d’adobs i pesticides químics que causen la
contaminació de l’aigua i el sòl de la zona i tenen
impactes negatius en la salut humana
Augment de la proporció
de productes ecològics
Salaris baixos i condicions laborals precàries per als
productors a petita escala de productes importats
de països en desenvolupament (p. ex. cafè, te, fruita
fresca, sucs i xocolata)
Augment de la proporció
de productes de comerç just
Altres solucions per reduir els impactes ambientals són: revisar les pràctiques de restauració, reduir la
necessitat de transport, disminuir el consum de carn i donar suport a les explotacions pesqueres sostenibles.
Criteris Procura+ de compra sostenible: productes alimentaris
Productes ecològics
Els criteris Procura+ per a la contractació del subministrament de productes alimentaris i la contractació
del servei de restauració se centren a augmentar la proporció de l’adquisició de productes biològics.
S’han desenvolupat dues versions dels criteris, en funció de si la compra és directa o si la fa una empresa
de restauració contractada. En ambdues versions es recomana que establiu uns percentatges mínims
d’aliments ecològics amb criteris d’adjudicació per recompensar les millors ofertes. Tanmateix, no es fixen
uns percentatges mínims concrets, atès que les condicions de mercat varien considerablement entre els
països europeus. És aconsellable que feu estudis de mercat sobre les possibles diferències de preu per a
diferents productes alimentaris.
11
22
Criteris Procura+ ➔ D. Productes alimentaris i serveis de restauració
76
VI
Contracte de subministrament de productes alimentaris: productes ecològics
Objecte del contracte: contracte de subministrament de productes alimentaris amb un percentatge
determinat de producció ecològica.
Prescripcions tècniques: un X % de [introduïu el nom del(s) producte(s) alimentari(s), per ex. X% de
verdura, X% de productes lactis] per pes [introduïu el pes] han de ser ecològics i, per tant, han de complir la
Reglamentació 2092/91 CEE, de 24 de juny de 1991, sobre la producció biològica de productes agrícoles i la
Reglamentació 1804/1999 CE, de 19 de juliol de 1999, que es refereix específicament als productes biològics
d’origen animal (bestiar).
Criteris d’adjudicació: el contracte serà adjudicat a la licitació que aconsegueixi la puntuació més alta, segons
el barem següent:
Proporció de productes biològics: 10 punts (de 100). Punts que s’atorguen per un augment, en pes,
de la proporció de productes biològics per als productes alimentaris (per ex. verdura, productes lactis)
inclosos en la prescripció per damunt del nivell mínim exigit.
Altres: 90 punts (de 100).
•
•
Contracte de serveis de restauració: productes biològics
Objecte del contracte: contracte de serveis de restauració, incloent-hi el subministrament de productes biològics.
Prescripcions tècniques: un X% de [introduïu el nom del(s) producte(s) alimentari(s), per exemple, X% de
verdura, X% de productes lactis] en pes [introduïu el pes] han de ser biològics i, per tant, han de complir la
Reglamentació 2092/91 CEE, de 24 de juny de 1991, sobre la producció biològica de productes agrícoles i la
Reglamentació 1804/1999 CE, de 19 de juliol de 1999, que es refereix específicament als productes biològics
d’origen animal (bestiar).
Criteris d’adjudicació: el contracte serà adjudicat a la licitació que aconsegueixi la puntuació més alta segons
el barem següent:
Proporció de productes biològics: 10 punts (de 100). Punts atorgats per un augment, en pes, de la
proporció de productes biològics per als productes alimentaris (per exemple, verdura, productes lactis)
inclosos en la prescripció per damunt del nivell mínim exigit.
Altres: 90 punts (de 100).
•
•
Notes per a la implantació:
Prescripcions: tenint en compte la gran varietat de condicions de mercat als diferents països de la UE, no és
possible recomanar percentatges mínims específics per als diferents productes alimentaris. És recomanable dur a
terme alguns estudis de mercat per determinar quin percentatge de productes alimentaris (per exemple, verdura,
productes lactis o cereals) s’ha d’exigir sense que augmentin els costos substancialment. Aquest percentatge pot ser
incrementat progressivament en els futurs concursos. En aquells casos en què no sigui possible dur a terme estudis
de mercat, el percentatge es pot fer servir com a criteri d’adjudicació en lloc de prescripció.
Condicions d’execució del contracte: les exigències sobre productes biològics han de figurar clarament al plec de
clàusules administratives signat amb l’empresa proveïdora que guanyi la licitació, juntament amb els mecanismes
de control adients i unes penalitzacions estrictes per incompliment. Això és particularment important per als
contractes de serveis de restauració.
Criteris d’adjudicació:’adjudicació:adjudicació: el barem exacte utilitzat i els aspectes considerats dependran de la voluntat de l’ens.
✎
✎
✎
Criteris Procura+ ➔ D. Productes alimentaris i serveis de restauració
77
VI
Productes de comerç just
S’han desenvolupat dos conjunts de criteris per demanar productes de comerç just en els concursos, en
funció de si es contracta el subministrament de productes alimentaris o el servei de restauració.
Avui dia hi ha alternatives de comerç just de nombrosos productes alimentaris: begudes (te, cafè, suc de
fruita, cacau, vi, cervesa), fruita dolça i fruits secs, xocolata i cereals (arròs o quinoa). Podeu adaptar elsfruita dolça i fruits secs, xocolata i cereals (arròs o quinoa). Podeu adaptar elsxocolata i cereals (arròs o quinoa). Podeu adaptar els
criteris seg�ents a qualsevol d’aquests productes.seg�ents a qualsevol d’aquests productes.a qualsevol d’aquests productes.
No es fixen percentatges mínims de productes de comerç just perquè les condicions del mercat varien molt
entre els països europeus. Es recomana estudiar les possibles diferències de preu entre productes.
Contracte de subministrament de productes d’alimentació: comerç just
Objecte del contracte: contracte de subministrament de cafè amb un percentatge de fonts de comerç just.
Prescripcions tècniques: un X% de productes de cafè s’han d’haver produït de conformitat amb els’han d’haver produït de conformitat amb elshan d’haver produït de conformitat amb els’haver produït de conformitat amb els produït de conformitat amb els
paràmetres de la Resolució del Parlament Europeu sobre comerç just i desenvolupament 2005/2245 (INI).
Verificació: les empreses proveïdores han de presentar proves fidedignes del compliment d’aquests criteris. Es
considerarà que els productes que porten una etiqueta de comerç just o que són importats o distribuïts per
organitzacions de comerç just els compleixen.[1]
Contracte de serveis de restauració: productes de comerç just
Objecte del contracte:: contracte de serveis de restauració, amb el subministrament de productes de comerç just.
Prescripcions tècniques:: un X% de cafè, te, xocolata, fruita tropical i sucs de fruita tropical oferts en els
serveis de restauració s’han d’haver produït seguint els paràmetres de la Resolució del Parlament Europeu’han d’haver produït seguint els paràmetres de la Resolució del Parlament Europeuhan d’haver produït seguint els paràmetres de la Resolució del Parlament Europeu
sobre el comerç just i desenvolupament (A6-0207/2006).[2]
Verificació:: les empreses proveïdores han de presentar proves fidedignes del compliment d’aquests criteris.
Es considerarà que els productes que porten una etiqueta de comerç just o que són importats i distribuïts per
organitzacions de comerç just els compleixen.
Notes per a la implantació:
Prescripcions: alguns dels problemes jurídics que poden sorgir si compreu productes de comerç just ja s’han plantejat
en la legislació europea sobre compra pública. Tot i que no es pot donar un consell definitiu, podeu minimitzar les
q�estions legals. Si voleu obtenir-ne més informació, consulteu la pàgina web www.buyfair.org (en anglès).
Prescripcions �percentatges�: �percentatges�: tenint en compte que les condicions de mercat varien entre països, no es pot recomanar
un percentatge mínim de productes de comerç just. És aconsellable dur a terme estudis de mercat que determinin quin
percentatge mínim exigir sense augmentar gaire els costos. Podeu incrementar aquest percentatge en futurs concursos.
Si no podeu fer un estudi de mercat, empreu el percentatge com a criteri d’adjudicació en lloc de prescripció.
Prescripcions �elecció de productes�: �elecció de productes�: si qualsevol dels productes esmentats a la introducció es conrea a la zona (per
exemple, fruita tropical o sucs de fruita), podeu excloure aquest producte de la llista.
Verificació: podeu emprar els criteris darrere de les etiquetes de productes per redactar el plec de condicions. No podeu
exigir una etiqueta determinada, però sí que poden servir per demostrar que el licitador compleix les condicions. També
haureu d’acceptar altres mitjans de prova. Hi ha més informació sobre l’ús d’etiquetes de productes al capítol III.
Condicions d’execució del contracte: els requisits dels productes de comerç just han de ser clarament inclosos en el
contracte signat amb el proveïdor guanyador, juntament amb els mecanismes adients de control i unes penalitzacions
estrictes en cas d’incompliment. Això és particularment important per als contractes de serveis de restauració.
✎
✎
✎
✎
✎
[1] Vegeu la llista d’etiquetes reconegudes al final del capítol. [2] Podeu trobar-la al CD-ROM adjunt.
Criteris Procura+ ➔ D. Productes alimentaris i serveis de restauració
78
VI
Per anar més enllà
A la fase d’adjudicació, incentiveu la contractació de proveïdors que ofereixin peix i marisc d’indústries pesqueres
sostenibles de conformitat amb els criteris de l’etiqueta l’organització MSC (Marine Stewardship Council).
Demaneu productes que no continguin organismes modificats genèticament �OGM� a la preparació o als ingredients.
Desenvolupeu els menús tenint en compte quins productes són els de temporada i oferiu només menjar fet amb
productes locals de temporada. Així minimitzareu el transport d’aliments i el sector agrícola local en sortirà beneficiat.
Considereu la possibilitat de limitar el contingut càrnic dels menús, atesos els importants impactes ambientals
associats a la producció de carn. Una bona opció, per tant, és incrementar l’oferta de plats vegetarians.
➔
➔➔
➔
Etiquetes rellevants de producte
Associació Internacional de Comerç Just
�IFAT�
www.ifat.org
Segell internacional de certificació de comerç just Fairtrade
�FLO�
www.fairtrade.net
Etiqueta de l’organització MSC
�MSC�
www.msc.org
Etiqueta de productes biològics de la UE
(productes conformes a la Reglamentació CEE 2092/91)
Demeter
(etiquetatge de productes elaborats
de conformitat amb els principis Biodynamic)
www.demeter.net
33
44
Criteris Procura+ ➔ D. Productes alimentaris i serveis de restauració
79
VI
E. Equipament informàticEl concepte d’equipament informàtic comprèn una gran varietat de productes: ordinadors de taula i
portàtils, monitors, impressores, fotocopiadores, equips multifuncionals (MF), [1] escàners i faxos.
Impactes ambientals clauImpacte Solució
El consum d’electricitat i les consegüents
emissions de CO2
Compra de models
energèticament eficients
L’equipament informàtic també pot produir altres impactes, com ara danys per la inclusió de substàncies
nocives per a la salut i per al medi ambient, generació de grans quantitats de residus, emissions acústiques
i radiació electromagnètica.
Per solucionar aquests impactes cal limitar la quantitat d’aquestes substàncies i emissions, fomentar cicles
de vida més llargs, assegurar la recuperació i el reciclatge al final de la vida útil, limitar l’embalatge i garantir
una formació adient. Altres solucions més innovadores passen per emprar sistemes de client lleuger.
Criteris Procura+ de compra sostenible: equipament informàtic
Contracte de subministrament d’equipament informàtic
Els criteris Procura+ per a la compra de productes informàtics se centren en:
Rendiment energètic: entre un 25% i un 35% dels productes al mercat compleixen els criteris Energy
Star més recents per a ordinadors i equips d’impressió d’imatges (impressores, fotocopiadores,
dispositius multifuncionals i escàners), ambdós inclosos a la pàgina web www.eu-energystar.org
(també en castellà). La majoria d’organismes que certifiquen els productes ja empren, o ho faran ben
aviat, els requisits de rendiment energètic d’aquests criteris. �e fet, es poden utilit�ar com a criteris’aquests criteris. �e fet, es poden utilit�ar com a criterisaquests criteris. �e fet, es poden utilit�ar com a criteris
mínims, perquè proporcionen requisits molt clars, ambiciosos i en consonància amb el mercat.
[1] Els dispositius multifuncionals (MF) combinen diverses funcions, com ara imprimir, copiar, enviar faxos o escanejar en un sol aparell.
•
11
22
Criteris Procura+ ➔ E. Equipament informàtic
80
VI
Contracte de subministrament d’equipament informàtic
Objecte del contracte: contracte de subministrament d’ordinadors personals (impressores o equips
multifuncionals, si s’escau) respectuosos amb el medi ambient.
Prescripcions tècniques: tots els productes que s’ofereixin han de complir els criteris actualitzats Energy Star
per al rendiment energètic, disponibles a www.eu-energystar.org (també en castellà), o criteris equivalents.
L’etiqueta Energy Star s’acceptarà com a prova de solvència tècnica. També s’acceptarà documentació tècnica
fidedigna subministrada per l’empresa proveïdora que demostri el compliment dels estàndards.
Notes per a la implantació:
Prescripcions tècniques: no és obligatori especificar els límits exactes al plec de condicions, n’hi ha prou amb fer
referència als criteris de l’etiqueta, sempre que reuneixi certes condicions (vegeu el capítol III). Els criteris són
bastant complexos i tècnics (sobretot per als equips d’impressió d’imatges), però els podreu trobar a la pàgina web
www.eu-energystar.org (també en castellà).
Verificació: tant les prescripcions tècniques com els criteris d’adjudicació s’han elaborat d’acord amb els criteris
d’etiquetatge de productes. �e fet, la majoria de productes ja tindran l’etiqueta, però també haureu d’acceptar altres
mitjans de prova.
✎
✎
Per anar més enllà
�emaneu la limitació de l’ús de mercuri a les fonts lluminoses dels monitors.
Assegureu que la vida del producte s’allargui demanant garanties prolongades, disponibilitat de peces de recanvi i
facilitat per actualit�ar les màquines.
Assegureu-vos que el producte es pot desmuntar fàcilment i que es pot reciclar al final de la vida útil.
�emaneu la limitació de les emissions electromagnètiques.
�emaneu la limitació de les emissions de soroll.
�isminuïu la quantitat de paper i tinta que utilit�a l’equipament informàtic. Estipuleu que els aparells admetin paper
reciclat i imprimeixin a doble cara. Limiteu l’ús de substàncies com el cadmi, el plom, el crom i el mercuri a la tinta.
Els cartutxos s’haurien de poder reomplir.
�oneu una formació sen�illa a les persones usuàries sobre com estalviar energia amb l’equipament informàtic.
Considereu la possibilitat de passar-vos a un «sistema de client lleuger», on el processador i els programes estiguin
centralit�ats al servidor.
Penseu a comprar un equip multifuncional (MF), que combini vàries funcions (impressora, fotocopiadora, fax,
escàner) de manera més eficaç.
➔➔
➔➔➔➔
➔➔
➔
En moltes d’aquestes qüestions, la manera més fàcil d’incloure-les a les prescripcions és utilit�ar els criteris
de les etiquetes de productes que es recullen a continuació. A més, al C�-ROM adjunt podreu trobar la
versió ampliada d’aquest capítol i, a la secció de documents de consulta, les especificacions que han de
complir els ordinadors personals i portàtils per rebre l’ecoetiqueta europea (Flor).
33
Criteris Procura+ ➔ E. Equipament informàtic
81
VI
Etiquetes rellevants de producte
Ecoetiqueta europea
(Flor)
Ordinadors personals i
portàtils
www.eco-label.com
Cigne Nòrdic
Ordinadors personals,
copiadores, impressores,
faxos i equips multifuncionals
www.svanen.nu/Eng/
default.asp
Etiqueta alemanya
Àngel Blau
Ordinadors, portàtils,
monitors, impressores,
fotocopiadores, equips
multifuncionals
www.blauer-engel.de
Energy Star
Ordinadors, monitors,
impressores, copiadores,
equips multifuncionals, faxos,
màquines classificadores
postals, escàners
www.eu-energystar.org
GEEA
Ordinadors, monitors,
impressores, copiadores,
màquines classificadores
postals, equips
multifuncionals, escàners
www.efficient-appliances.org
TCO (Confederació
Sueca de
Professionals)
Ordinadors, portàtils,
impressores, pantalles
www.tcodevelopment.com
EPEAT
(Eina d’avaluació
ambiental dels
productes electrònics)
www.epeat.net
44
Criteris Procura+ ➔ E. Equipament informàtic
82
VICriteris Procura+ ➔ F. Construcció i rehabilitació d’edificis públics
F. Construcció i rehabilitació d’edificis públics
Impactes ambientals i socials clauImpacte Solució
El consum energètic per a calefacció, climatització,
ventilació, aigua calenta i electricitat, i les emissions
de CO2 resultants
Garantir uns bons nivells d’eficiència
energètica
Fomentar l’ús de fonts d’energia
renovables localitzades[1]
El consum de recursos naturals Fomentar l’ús de recursos extrets de
forma sostenible
Emissió de substàncies tòxiques durant la producció
o l’eliminació dels materials de construcció que
causen contaminació atmosfèrica o de l’aigua
Fomentar l’ús de materials de
construcció no tòxics
Impactes negatius per a la salut de les persones
usuàries de l’edifici provocats per materials de
construcció que contenen substàncies tòxiques
Fomentar l’ús de materials de
construcció no tòxics
[1] Fonts d’energia renovables localitzades es refereix a la generació d’energies renovables al mateix edifici (per exemple, plaques solars, calderes de biomassa, turbines eòliques, etc.).
11
83
VI
Recomanacions de Procura+Atès que els marcs jurídics i altres condicions varien molt entre els països de l’UE,
no és possible proposar uns estàndards directament aplicables en tots els casos.
En canvi, s’ha desenvolupat un conjunt de recomanacions concretes que proposen
enfocaments alternatius. Si desitgeu utilitzar aquestes recomanacions, haureu de
decidir quina alternativa és més adient per a la vostra situació. Essencialment, les
recomanacions s’apliquen a l’eficiència energètica dels edificis i a l’ús dels materials
de construcció sostenibles.
Podeu trobar més informació sobre aquesta qüestió i un tractament més detallat de
les recomanacions a la versió ampliada del capítol sobre construcció i rehabilitació
d’edificis públics del CD-ROM adjunt (també podeu descarregar aquesta informació
al lloc web www.procuraplus.org). És aconsellable que estudieu amb deteniment la
versió ampliada abans de fer servir les recomanacions.
2.1 Apartats temàtics
Aquestes recomanacions es divideixen en cinc apartats temàtics:
Consum energètic.
Ús de fonts d’energia renovables[2].
Ús de materials de construcció sostenibles.
Monitorització i aspectes relacionats amb l’ús.
Experiència de l’equip d’arquitectura.’arquitectura.arquitectura.
A cada apartat es presenten enfocaments alternatius (de vegades complementaris)
per tractar el tema principal.
2.2 Procés de construcció
A més, les recomanacions indiquen a quina part del procés de construcció es poden
aplicar els criteris:
A) Avantprojecte o concurs arquitectònic.
B) Concurs per les obres de construcció.
C) Concurs per les obres d’instal·lacions. Les instal·lacions són: calefacció,
ventilació, aire condicionat i refrigeració. També és possible contractar una
empresa especialitzada en instal·lacions per projectar i instal·lar (a vegades
també mantenir) les instal·lacions de l’edifici.
Les fases esmentades corresponen als diferents contractes dins d’una mateixa obra
en el sector europeu de la construcció. No obstant això, aquest esquema pot variar,
tant pel que fa al tipus de contracte com al nombre de concursos. Tingueu present
que, si només heu de fer una licitació per a totes les fases, heu de considerar totes les
alternatives i criteris.
[2] Les energies següents es consideren com provinents de fonts renovables: • Energia solar: - Passiva. - Activa (tèrmica, elèctrica). • Biomassa (fusta, plantes energètiques, biogàs). • Calor ambiental i de procés (bombes de calor, recuperació de calor). • Energia geotèrmica. • Minihidràuliques.
1.
2.
3.
4.
5.
22
Criteris Procura+ ➔ F. Construcció i rehabilitació d’edificis públics
84
VI
2.3 Fases de la contractació
Cada opció proposada indica també on cal incloure els criteris en la contractació.
En nombrosos casos, els criteris s’han d’incloure dins les prescripcions tècniques,
que és el moment en el qual s’estableix el seguit d’estàndards mínims que totes les
empreses licitadores han de complir.
Algunes recomanacions s’han elaborat per als criteris d’adjudicació, que és l’etapa on
es comparen les diferents ofertes que compleixen els estàndards mínims. En aquesta
fase, l’eficiència energètica pot servir com un criteri d’adjudicació, amb altres aspectes
com ara el preu. La ponderació atorgada als criteris de rendiment ambiental que se
suggereix més avall ha de ser determinada per l’òrgan promotor, però es recomana
que representi entre un 10% i un 20%. En alguns casos, es podrien introduir diferents
criteris d’eficiència energètica en la fase d’adjudicació del concurs arquitectònic. Per
exemple, la demanda energètica neta (opció 1.A.2) i l’ús de plaques solars (2.A.1).
Els punts d’adjudicació atorgats en les opcions que figuren tot seguit només són
exemples orientatius.
2.4 Obres de rehabilitació
Els criteris que es presenten a continuació s’han dissenyat per a la construcció de
nous edificis i per a les obres de rehabilitació importants. El procediment i les fases
de licitació a les obres de rehabilitació variarà entre els països europeus i dependrà
també del tipus de rehabilitació. Tingueu en compte aquest fet a l’hora de definir on
cal incloure els criteris. En els casos en què els criteris no siguin aplicables a les obres
de rehabilitació, s’indica més avall.
2.5 Enumeració de les opcions
Les opcions que es presenten a continuació estan numerades per indicar quin punt
temàtic es tracta (el primer dígit), i a quina etapa del procés de construcció s’han
d’aplicar (segon dígit). El darrer dígit serveix per diferenciar les opcions que cobreixen
la mateixa àrea temàtica i que s’han d’emprar en la mateixa fase.
Exemples:
L’opció 1.A.1 es refereix al consum energètic (número 1). Ha de ser utilitzada durant la
fase de l’avantprojecte o concurs arquitectònic (lletra A) i es tracta de l’opció 1.
L’opció 3.B.2 es refereix a l’ús dels materials de construcció sostenibles (3). S’ha
d’utilitzar durant la licitació per a les obres de construcció i es tracta de l’opció 2.
Si voleu consultar més notes d’implantació de cada opció, vegeu la versió ampliada al CD-
ROM adjunt o al lloc web www.procuraplus.org.
Criteris Procura+ ➔ F. Construcció i rehabilitació d’edificis públics
85
VI
A – Contracte de consultoria i assistència per a la redacció de l’avantprojecte o concurs arquitectònic
1. Consum energètic
1.A.1 – Estàndards mínims per a la demanda neta d’energia
Prescripcions:
La demanda energètica neta no ha de superar un valor X.
Criteris d’adjudicació (optatiu):
Punts addicionals atorgats per a la demanda energètica neta millor que l’estàndard mínim.
Exemple:
S’atorgaran 10 punts (sobre 100) a la proposta amb la demanda energètica neta més baixa. Pel
que fa a altres ofertes, cada 1% d’augment de la demanda implica una reducció d’un 1% en el
nombre de punts.
S’atorgaran 90 punts (sobre 100) per altres aspectes, incloent-hi el preu.
•
•
•
•
1.A.2 – Concurs sobre la demanda energètica neta
Criteris d’adjudicació:
S’atorgaran punts addicionals per a la demanda energètica neta més baixa.
Exemple::
S’atorgaran 10 punts (de 100) a l’oferta que presenti la demanda energètica neta més baixa. Pel
que fa a altres projectes, cada 1% d’augment de la demanda redueix un 1% el nombre de punts.
S’atorgaran 90 punts (de 100) per a altres aspectes, incloent-hi el preu.
•
•
•
1.A.3 – Estàndards mínims per als valors d’U i/o la ràtio superfície exposada / volum
Prescripcions:
La ràtio entre la superfície exposada i el volum brut a climatitzar no ha de superar un valor X.
Els valors de U no han de superar un valor X.
Criteris d’adjudicació (optatiu):
Punts addicionals atorgats a la ràtio superfície exposada / volum (no pertinent en el cas dels
projectes de rehabilitació).
Exemple::
S’atorgaran 10 punts (de 100) al projecte que presenti la millor ràtio superfície exposada / volum.
Per a altres projectes, cada augment d’un 1% de la ràtio, reduirà en un 1% el nombre de punts.
S’atorgaran 90 punts (de 100) per a altres aspectes, incloent-hi el preu.
•
•
•
•
•
Criteris Procura+ ➔ F. Construcció i rehabilitació d’edificis públics
86
VI
1.A.4 – Concurs sobre la ràtio superfície exposada / volum
Criteris d’adjudicació:
Punts addicionals atorgats a la ràtio superfície exposada / volum (no pertinent en el cas dels
projectes de rehabilitació).
Exemple::
S’atorgaran 10 punts (de 100) al projecte que presenti la millor ràtio superfície exposada / volum.
Per a altres projectes, cada augment d’un 1% de la ràtio, reduirà en un 1% el nombre de punts.
S’atorgaran 90 punts (de 100) per a altres aspectes, incloent-hi el preu.
•
•
•
2. Ús de fonts d’energia renovables
2.A.1 – Ús mínim d’energia solar
Prescripcions:
Un percentatge mínim de la demanda d’energia neta, d’aigua calenta, de calefacció, ded’aigua calenta, de calefacció, deaigua calenta, de calefacció, de
climatització o d’electricitat ha de ser subministrat per X plaques solars.d’electricitat ha de ser subministrat per X plaques solars.electricitat ha de ser subministrat per X plaques solars.
•
5. Experiència de l’equip d’arquitectura’arquitecturaarquitectura
5.A.1 – Selecció basada en l’experiència sobre disseny d’edificis sostenibles
Solvència tècnica: l’equip ha de tenir una experiència anterior suficient en el camp del disseny
d’edificis sostenibles. Cada candidatura haurà de presentar un document de dues pàgines que
expliqui la seva experiència anterior en els àmbits següents (llista indicativa):
Disseny de construccions energèticament eficients; cal incloure-hi, si és possible, la demanda
energètica específica per m2 en calefacció, climatització i il·luminació d’un edifici anterior.
Hermeticitat i sistemes d’intercanvi d’aire amb recuperació de calor.
Ús de fonts d’energia renovables i cogeneració.
Arquitectura bioclimàtica, per assolir l’eficiència energètica, el confort tèrmic i òptic, evitant els
sistemes mecànics, per exemple, el subministrament de llum amb sistemes d’aprofitament de la
llum natural.
Ús d’eines ACV en el projecte.
Ús de materials de construcció sostenibles.
Obtenció d’un bon estàndard de qualitat de l’aire interior.
•
•
•
•
•
•
•
5.A.2 – Ús obligatori d’una eina ACV durant el projecte
Condicions d’execució del contracte:
Quan es dissenya el projecte cal utilitzar... <inseriu el nom de l’eina ACV seleccionada>.•
Criteris Procura+ ➔ F. Construcció i rehabilitació d’edificis públics
87
VI
B – Concurs d’obres de construcció
1. Consum energètic
1.B.1 – Concurs sobre els valors d’U – avaluació sobre el preu i els valors d’U
Criteris d’adjudicació:
Punts addicionals atorgats pels valors d’U.’U.U.
Exemple::
S’atorgaran 10 (de 100) a l’oferta que presenti els millors valors d’U. Per a altres ofertes, cada’U. Per a altres ofertes, cadaU. Per a altres ofertes, cada
augment d’un 1% del valors d’U implicarà una reducció del nombre de punts d’un 1%.’U implicarà una reducció del nombre de punts d’un 1%.U implicarà una reducció del nombre de punts d’un 1%.
S’atorgaran 90 punts (de 100) per altres aspectes, incloent-hi el preu.
•
•
•
3. Ús de materials de construcció sostenibles
3.B.1 – Exclusió de determinats materials
Prescripcions::
L’agent licitador ha de declarar que en la construcció no s’utilitzaran els materials o les substàncies
següents:
Fusta reciclada que no vagi acompanyada de documents que certifiquin les proves efectuades
per tercers independents declarant que no conté cap substància perillosa (tal com la defineix la
legislació nacional).
Productes que continguin hidrofluorocarburs (H-FKW).
Productes que continguin sulfurhexafluorur (SF6).
Pintures i vernissos d’interior amb un contingut de dissolvents[3] superior a:
• per a pintures de paret (segons la norma EN 13300): 30 g/l (sense aigua)
• per a altres pintures amb una velocitat de difusió mínima de 15 m2/l i una capacitat de
recobriment del 98% d’opacitat: 250 g/l (sense aigua)
• per a tots els altres productes (incloent-hi pintures que no són pintures de paret i que tenen
una velocitat de difusió de menys de 15 m2/l, vernissos, colorants de fusta, revestiments i
pintures per al paviment, i productes relacionats): 180 g/l (sense aigua).
•
•
•
•
Fusta recol·lectada de forma no sostenible o il·legal.[4] Tota la fusta verge procedirà de boscos i
plantacions amb una garantia de gestió forestal sostenible.
A Europa, els principis i les mesures esmentats correspondran com a mínim a les Directrius
Operatives Paneuropees per a la Gestió Forestal Sostenible, adoptades per la Conferència
de Ministres de Lisboa (2-4 de juny de 1998) sobre la protecció dels boscos a Europa. Fora
d’Europa, correspondran com a mínim als Principis Forestals de la UNCED (Rio de Janeiro,
juny de 1992) i, en els casos on siguin aplicables, als criteris o directrius per a la gestió forestal
sostenible que van ser adoptats sota les iniciatives internacionals i regionals corresponents
(ITTO, Procés de Mont-real, Procés de Tarapoto, Iniciativa per a les Regions Àrides d’Àfrica
UNEP/FAO).
•
Verificació de la fusta:
En els casos en què s’empra fusta verge de boscos o plantacions certificades, l’agent licitador
presentarà el(s) certificat(s) adient(s), com ara l’etiqueta de l’FSC (Forest Stewardship Council),
amb la documentació pertinent que demostri que el pla de certificació avalua correctament les
mesures i els principis esmentats sobre gestió forestal sostenible.
En el cas de la fusta verge provinent de boscos que no estan certificats com a boscos o
plantacions de gestió sostenible, l’agent licitador presentarà les declaracions, la carta o el codi de
conducta escaients per demostrar el compliment dels requisits esmentats més amunt.
Criteris Procura+➔ F. Construcció i rehabilitació d’edificis públics
88
VI
3.B.2 – Quantitat mínima de materials de construcció sostenibles
Prescripcions::
L’agent licitador ha de declarar que un mínim del percentatge dels materials que serà utilitzat en
l’obra (en concepte de preu) ha de ser fabricat de conformitat amb els estàndards corresponents
a l’ecoetiqueta de tipus 1, segons les normes ISO 14024.
Verificació:
Es considerarà que els productes que porten una ecoetiqueta de tipus 1 compleixen aquests
criteris. Com a alternativa, també s’acceptarà documentació fiable que acrediti que es compleixen
els estàndards d’una determinada ecoetiqueta de tipus 1.
Criteris d’adjudicació (optatiu):
S’atorgaran punts addicionals pel percentatge de materials utilitzats en l’obra (en concepte de
preu) produïts de conformitat amb els estàndards d’una ecoetiqueta de tipus 1 segons la norma
ISO 14024, per damunt de l’estàndard mínim establert en les prescripcions.
Exemple::
S’atorgaran 5 punts (de 100) a l’oferta que presenti el percentatge més elevat. Per a altres
projectes, cada reducció d’un 1% en el percentatge disminuirà en un 1% el nombre de punts.
S’atorgaran 95 punts (de 100) per a altres aspectes, incloent-hi el preu.
•
•
•
•
•
3.B.3 – Concurs sobre l’ús de materials de construcció sostenibles
Criteris d’adjudicació:
S’atorgaran punts addicionals pel percentatge de materials utilitzats en l’obra (en concepte
de preu) produïts de conformitat amb els estàndards corresponents a l’ecoetiqueta de tipus 1,
segons l’estàndard ISO 14024.
Exemple::
S’atorgaran 5 punts (de 100) a l’oferta que presenti el percentatge més alt. Per a altres ofertes,
cada disminució d’un 1% en el percentatge implica una disminució d’un 1% del nombre de
punts.
S’atorgaran 95 punts (de 100) per a altres aspectes, incloent-hi el preu.
•
•
•
4. Monitorització i aspectes relacionats amb l’ús
4.B.1 – Blower door test (‘prova d’infiltracions d’aire: porta-ventilador’) obligatòria
Prescripcions::
En els casos de ventilació mecànica de l’edifici, la proposta guanyadora ha d’assegurar l’execució
d’un blower door test durant <inseriu la fase del procés constructiu que s’escaigui>. Aquesta’escaigui>. Aquestaescaigui>. Aquesta
prova s’ha de repetir fins que es comprovi que s’ha assolit l’estàndard adient.
•
[3] Els dissolvents són compostos orgànics volàtils (COV) amb un punt d’ebullició de 250 °C màxim.[4] Els criteris i el procediment de verificació provenen dels criteris subjacents de l’ecoetiqueta UE per a còpies i el paper gràfic disponibles al
CD-ROM adjunt.
Criteris Procura+ ➔ F. Construcció i rehabilitació d’edificis públics
89
VI
C – Concurs d’obres per a les instal·lacions
1. Consum energètic
1.C.1 – Estàndards mínims per al consum energètic primari o final
Prescripcions::
El consum energètic final o primari no ha de superar el valor X.
Criteris d’adjudicació (optatiu):
Punts addicionals atorgats pel consum energètic final o primari que millori l’estàndard mínim.
Exemple::
S’atorgaran 10 punts (de 100) a l’oferta que presenti el consum energètic més baix. Per a altres
ofertes, cada augment d’un 1% del consum implica la reducció d’un 1% en el nombre de punts.
S’atorgaran 90 punts (de 100) per altres aspectes, incloent-hi el preu.
•
•
•
•
1.C.2 – Concurs sobre el consum energètic primari o final
Criteris d’adjudicació:
Punts addicionals atorgats per un consum energètic final o primari més baix.
Exemple::
S’atorgaran 10 punts (de 100) a l’oferta que presenti el consum energètic més baix. Per a altres
ofertes, cada augment del consum d’un 1% implica una reducció d’un 1% en el nombre de punts.
S’atorgaran 90 punts (de 100) a altres aspectes, incloent-hi el preu.
•
•
•
2. Ús de fonts d’energia renovables
2.C.1 – Percentatge mínim de fonts d’energia renovables localitzades
Prescripcions::
Un percentatge mínim del consum energètic (primari, final o net) ha de procedir de fonts
d’energia renovables localitzades.
Criteris d’adjudicació (optatiu):
Punts addicionals atorgats pel percentatge de consum energètic (primari, final o net) procedent
de fonts d’energia renovables localitzades, per sobre de l’estàndard mínim establert al plec de
prescripcions.
Exemple::
S’atorgaran 10 punts (de 100) a l’oferta que presenti el percentatge més alt. Per a altres ofertes,
cada disminució d’un 1% implica una reducció de 0,5 punts.
S’atorgaran 90 punts (de 100) a altres aspectes, incloent-hi el preu.
•
•
•
•
2.C.2 – Concurs per al percentatge de fonts d’energies renovables localitzades
Criteris d’adjudicació:
Punts addicionals atorgats pel percentatge de consum energètic (primari, final o net)
subministrat per fonts d’energia renovables localitzades.
Exemple::
S’atorgaran 10 punts (de 100) a l’oferta que presenti el percentatge més alt. Per a altres ofertes,
cada disminució d’un 1% implica la reducció de 0,5 punts.
S’atorgaran 90 punts (de 100) per a altres aspectes, incloent-hi el preu.
•
•
•
Criteris Procura+ ➔ F. Construcció i rehabilitació d’edificis públics
90
VI
4. Monitorització i aspectes relacionats amb l’ús
4.C.1 – Registre periòdic
Prescripcions::
Cal contractar una empresa independent per dur a terme un servei periòdic de registre de dades
durant els tres primers anys després d’entrar en funcionament l’edifici, que proporcionarà xifres
mensuals sobre el consum energètic de calefacció, climatització, ventilació, aigua calenta i
electricitat.
•
4.C.2 – Pantalla indicadora del consum energètic
Prescripcions::
Cal instal·lar en un lloc visible una pantalla que indiqui el consum diari de tot l’edifici.•
4.C.3 – Sessió de formació per a l’equip gestor de l’edifici’equip gestor de l’edificiequip gestor de l’edifici
Prescripcions::
Cal impartir una sessió de formació a l’equip gestor de l’edifici sobre eficiència energètica un cop’equip gestor de l’edifici sobre eficiència energètica un copequip gestor de l’edifici sobre eficiència energètica un cop
acabada la construcció / rehabilitació.
•
Per anar més enllà
Infraestructura: baseu l’urbanisme en infraestructures tècniques i socials adequades i (preferiblement) ja existents.
Costos del cicle de vida: en la gran majoria de casos, les despeses d’explotació i manteniment dels edificis superen
amb escreix la inversió inicial en construcció. Considerar només el cost de la construcció, implica fer més esforços
econòmics al llarg del cicle de vida. Demaneu els costos de cicle de vida.
Els models de cost alternatius (com finançament per tercers, contractació de l’eficiència energètica) poden ser una
manera de resoldre la diferència entre la inversió en construcció i els costos del cicle de vida.
Implicació de les persones usuàries: el seu comportament té un paper crucial en l’eficiència energètica i ambiental
dels edificis. Faciliteu la implicació de les persones usuàries des de les primeres fases del projecte, especialment si
es tracta d’obres de rehabilitació o de construcció d’habitatges.
Obres de rehabilitació: fomenteu la renovació del parc d’edificis existent per assolir els majors estalvis energètics, de
materials, de territori i d’infraestructures socials i tècniques.
Reutilització de solars abandonats: fomenteu el reciclatge de solars abandonats (p. ex. espais dedicats a altres usos)
per a obres de nova construcció.
Densitat de l’indret: minimitzeu l’ús del territori mitjançant una densitat major, sempre considerant els aspectes
arquitectònics i socials.
Projectes i microclima: tingueu presents els aspectes climàtics i topogràfics a totes les fases del projecte, sobretot en
la concepció i el projecte arquitectònic.
Qualitat interior: el confort tèrmic, la llum natural o un bon sistema d’il·luminació, el control de la humitat i el soroll
són imprescindibles per al confort dels ocupants.
Reutilització d’aigües residuals i de pluja: els sistemes de reutilització d’aigües residuals (recuperació d’aigües
grises, circuits per estalviar aigües, etc.) i l’ús d’aigua de pluja no només produeixen estalvis econòmics, sinó
beneficis ambientals.
Planificació integral: la construcció sostenible es basa en un diàleg continu i una cooperació entre tots els actors del
procés de projecte i construcció, d’una banda, i els de l’ús i el manteniment de l’edifici, de l’altra.
➔➔
➔
➔
➔
➔
➔
➔
➔
➔
33
Criteris Procura+ ➔ F. Construcció i rehabilitació d’edificis públics
91
VI
G. Paper d’oficinaEs considera paper d’oficina el paper utilitzat per escriure, imprimir i fer fotocòpies, així com els productes
fabricats amb paper reciclat, com ara llibretes, blocs de notes, quaderns de dibuix, agendes, sobres, bosses
d’enviament, manuals i pòsters.
Impactes ambientals i socials clauImpacte Solució
Destrucció dels boscos i de biodiversitat pel consum
de fusta per produir paper
Dificultat per garantir i evitar la fusta procedent
d’explotacions forestals il·legals
Compra de paper reciclat
Elevat consum d’aigua per a la producció de paper
no reciclat (entre 55 i 115 m3/t)
Compra de paper reciclat
(entre 15 i 21 m3/t)
Consum molt elevat d’energia per a la producció
de paper no reciclat (entre 5.900 i 10.700 kWh/t)
Compra de paper reciclat (entre 2.700
i 4.200 kWh/t)
Riscos de salut per l’ús de gas clor als processos
de blanqueig de paper
Presència de compostos organoclorats a les aigües
residuals procedents dels processos de blanqueig
de paper amb substàncies clorades
Compra de paper totalment lliure
de clor (TCF, Total Chlorine Free)
Altres impactes, causats per algunes de les substàncies utilitzades en el procés de fabricació de paper,
poden perjudicar la salut humana i el medi ambient. La solució per reduir aquests impactes passa per
limitar o prohibir determinades substàncies.
11
Criteris Procura+ ➔ G. Paper d’oficina
92
VI
Criteris Procura+ de compra sostenible: paper d’oficinaContracte de subministrament de paper d’oficina
Els criteris Procura+ per a la compra de paper d’oficina es basen en:
Origen de la polpa de paper: la producció de polpa a partir de fibres reciclades segueix sent més
eficient, pel que fa al consum d’aigua i energia, que la polpa procedent de fusta, tot i les millores de la
tecnologia i els processos que s’han donat a les indústries europees d’aquest sector. No obstant això,
la producció s’està desplaçant cap a països amb lleis i controls ambientals menys estrictes.
Procés de blanqueig: les tecnologies totalment lliures de clor són fàcilment assequibles, i moltes
marques de paper ofereixen paper TFC sense augmentar el seu cost.
Característiques de qualitat: es pot trobar paper reciclat de qualitat, que garanteixi una llarga
durabilitat i que sigui apte per a l’ús en impressores i fotocopiadores.
Contracte de subministrament de paper d’oficina
Objecte del contracte: contracte de subministrament de paper d’oficina (i altres productes derivats del paper)
100% reciclat i totalment lliure de clor (TCF).
Prescripcions:
Les fibres de paper han de provenir en un 100% de paper postconsum 100% reciclat.
El paper ha de ser totalment lliure de clor (TCF).
El paper ha de tenir una durabilitat de més de 100 anys, segons les normes ISO 5630,
DIN 6738 [LDK 24-85] o equivalent.
Ha de ser apte per ser utilitzat en impressores i fotocopiadores, segons la norma EN 12281:2003
o equivalent.
L’ecoetiqueta Àngel Blau serà acceptada com a prova de compliment dels criteris especificats, així com
qualsevol altra documentació tècnica aportada pel licitador que demostri el compliment dels criteris.
•
•
•
•
Notes per a la implantació:
Control de qualitat (que s’inclourà als plecs): per tal de garantir el correcte funcionament del paper a les màquines
de les oficines, es lliurarà una mostra del producte ofertat a l’òrgan contractant perquè realitzi els tests de qualitat
necessaris amb la seva maquinària.
Verificació: tant les prescripcions tècniques com els criteris d’adjudicació s’han definit d’acord amb els estàndards
d’etiquetatge de productes. La majoria de productes ofertats estaran etiquetats, tot i que també s’han d’acceptar
altres formes d’acreditació.
✎
✎
•
•
•
22
Criteris Procura+ ➔ G. Paper d’oficina
93
VI
Per anar més enllà
Demaneu que es limiti l’ús d’agents blanquejants òptics i altres substàncies químiques utilitzades durant la
producció de paper.
Demaneu que es limiti el grau de blancor al voltant del 70%, segons l’ISO 2470:1999.
Demaneu que l’embalatge del paper sigui preferentment de paper o cartró reciclat. Si l’embalatge està format per
diferents materials, demaneu garanties que es poden separar fàcilment a mà.
Afegiu criteris ambientals fins i tot quan no compreu paper reciclat.
Reduïu el consum de paper:
Garantiu que les impressores i les fotocopiadores tenen sistemes dúplex o capacitat per imprimir a doble cara.
Configureu les impressores i les fotocopiadores perquè imprimeixin per defecte a doble cara o dues pàgines en una.
Reduïu el nombre d’impressores, fotocopiadores i faxos, i centralitzeu-los per àrees o sectors.
Programeu els ordinadors per enviar faxos directament des del PC.
Maximitzeu la recollida selectiva de paper:
Col·loqueu papereres per a la recollida selectiva de paper a tots els llocs de treball i al costat de les impressores, les
fotocopiadores i els faxos.
Assegureu-vos que el servei de neteja manté el sistema de recollida selectiva.
➔
➔➔
➔➔
➔
Per als primers quatre punts, la forma més senzilla d’establir unes condicions determinades és utilitzar els
criteris que hi ha darrere de les ecoetiquetes de producte que es troben a continuació. Trobareu informació
ampliada sobre el paper d’oficina al CD-ROM adjunt. Per als aspectes relacionats amb els equips
informàtics, vegeu l’apartat de productes del CD-ROM adjunt.
Etiquetes rellevants de producte
Logotip Matèria primera Procés de blanqueig Procés de producció
Ecoetiqueta
alemanya
(Àngel Blau)
www.blauer-engel.de
100% de fibres provinents
de paper reciclat
postconsum
TFC i lliure
de blanquejants òptics
Ecoetiqueta europea
(Flor) www.eco-label.com
Paper reciclat
postconsum i/o fibres
de fusta (com a mínim
un 10% amb certificació
de gestió forestal
sostenible)
Mínim ECF (també pot
ser TCF. En aquest cas
estaria especificat)
Les emissions a l’aigua i
a l’aire estan controlades
i limitades (COD, AOX,
NOx, SO2...)
Ecoetiquta
escandinava
(Cigne Nòrdic)
www.svanen.nu/Eng/
default.asp
Paper reciclat postconsum
i/o fibres de fusta (com
a mínim un 20% amb
certificació de gestió
forestal sostenible)
Mínim ECF (també pot
ser TCF. En aquest cas
estaria especificat)
Les emissions a l’aigua i
a l’aire estan controlades
i limitades (COD, AOX,
NOx, SO2...)
33
44
Criteris Procura+ ➔ G. Paper d’oficina
Nom i enllaç
94