Barcelona, 16 de desembre de 2011

Mapa de Tendències 2011 de les

Tecnologies de la Informació i de

la Comunicació (TIC) en els

serveis de salut de Catalunya

Propuesta de colaboración

Índex

1 Pròleg 3

2 Introducció 4

3 Enquesta TIC 2010 5

3.1 Presentació enquesta ....................................................... 5

3.2 Enquesta TIC: Principals conclusions ................................. 7

3.3 Mètriques internacionals: EMRAM. .................................... 19

3.4 Mètriques internacionals: Índex Compost de la UE – IC (JRC-

IPTS) ............................................................................ 21

4 Tendències TIC i Salut 23

4.1 Govern/Regulació ........................................................... 24

4.2 Provisió de serveis assistencials ....................................... 31

4.3 Tecnologia - software ..................................................... 38

4.4 Tecnologia – hardware .................................................... 42

4.5 Implicacions .................................................................. 48

5 Bibliografia 49

6 Webs de referencia 50

7 Col·laboradors 52

8 Acrònims 53

1 Pròleg

Fa just cinc anys que vàrem començar el que anomenem “Mapa de Tendències” de la

Fundació TicSalut amb l’objectiu de conèixer de prop la implementació de les TICs en les

organitzacions de la salut. En aquell moment teníem clar que no podíem anar enlloc si no

sabíem a on érem. Cada una de les cinc edicions del Mapa ens ha permès de tenir una visió

acurada d’ allà a on som i això ens ha ajudat a identificar i planificar els passos següents.

Cada any també hem identificat les Tendències Internacionals en Tic i Salut que ens han

permès tenir una perspectiva global i de l’ impacte de les innovacions que han anat sorgint

d’arreu. Sens cap dubte, el món de les tecnologies és molt local alhora que és molt global.

Aquesta tensió sana ens ajuda a tenir en compte les innovacions d’ arreu del món i el seu

impacte en els serveis de salut.

Malgrat un entorn econòmic gens afalagador, s’ha seguit invertint i millorant els sistemes

d’informació. La consolidació de la Història Clínica Compartida (HC3), a on un 88% dels

professionals s’hi connecta i un 85% hi publica , l’ús del 100% de la recepta electrònica i la

constatació de que un 94% de centres ja no imprimeixen plaques radiodiagnòstiques, en són

el major exponent. Es pot constatar doncs que el Pla SITIC 2008/2011 que dirigeix el Dr.

Joan Guanyabens ha estat clau per dissenyar i implementar les noves tecnologies d’una

forma ambiciosa i realista a la vegada.

El model “català” és apreciat a diferents fòrums i congressos a on hem tingut la oportunitat

d’explicar-lo, i ens posicionen com a capdavanters en l’aplicació de les TICs, però no podem

caure en el cofoisme. Encara hi ha molt a fer. El Pla de Salut 2012-2015 marca un seguit

d’objectius a assolir, en els que les TICs tenen un rol important. Ara es tracta d’alinear el nou

pla SITIC amb els objectius i reptes del Pla de Salut. A destacar la posta en marxa del Pla de

Prevenció i atenció al Pacient Crònic. Les diferents experiències pràctiques que hem tingut en

els darrers anys en l’àrea de la Telemedicina són una base sòlida per a dissenyar nous

processos de prevenció tractament de la cronicitat amb el suport de les noves tecnologies.

Venen uns anys fascinants. Els sistemes de salut s’han d’anar transformant per a fer front als

nous reptes socials: l’envelliment de la població, l’augment de malalts amb malalties

cròniques, una ciutadania més exigent, l’arribada de noves eines tecnològiques i la necessitat

que els sistemes de salut siguin sostenibles a nivell econòmic. Les TICs per si soles ni

pretenen ni poden aconseguir fer front a tots aquests reptes, però la transformació dels

sistemes de salut es farà amb el suport de les TICs.

Finalment agrair molt a tots aquells i aquelles que fan possible any rere any elaborar el Mapa

de Tendències. Som conscients que suposa un notable esforç, però creiem que val la pena. A

la fi i al cap estem tots treballant per un millor sistema de salut, per a facilitar la tasca dels

professionals i fer possible que el ciutadà sigui cada cop més actiu en la gestió de la seva

salut.

Seguim...

Joan Cornet i Prat

President Executiu Fundació TicSalut

2 Introducció

La situació a Catalunya és complexa amb una gran diversitat de proveïdors i solucions de

Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs), més de 58 solucions implementades

entre les 139 entitats que han respòs a l’enquesta. És necessari mesurar per a saber on

estem i definir les estratègies oportunes per anar on volem estar. Per cinquè any consecutiu,

la Fundació TicSalut, ha portar a terme l’estudi Mapa de Tendències per a conèixer el nivell

d’adopció de les TICs en les organitzacions sanitàries de Catalunya i s’ha pogut constatar

l’esforç de les Entitats Proveïdores de Salut (EPS) del Sistema Integral de Salut d’Utilització

Pública de Catalunya (SISCAT) en la modernització i ús de les TICs, com element estratègic

per afrontar els nous reptes.

El Mapa de Tendències s’estructura en dues parts: d’una banda l’enquesta per avaluar la

implementació i ús real de les TICs de les EPSISCAT i d’altra banda, una revisió bibliogràfica

de les tendències internacionals i nacionals dels serveis de salut en el camp de les TIC.

L’enquesta està dividida en dos parts. La primera part del qüestionari correspon a la

contextualització general de les TIC (Enquesta TIC) que engloba diversos blocs. La segona

part és un monogràfic específic que aquest 2011 ha estat centrat en mètriques comparatives

a nivell internacional. Altres anys s’ha tractat aspectes com la implementació de les pàgines

web (2007), la Gestió de les TICs (2008), la Imatge Mèdica (radiològica i no radiològica), i

l’ampliació a les entitats de l’àmbit SocioSanitari (2009) i finalment al 2010 es va ampliar a

les entitats de l’àmbit de Salut Mental i Addiccions.

Per a l’enquesta de la present edició 2011 s’ha identificat les preguntes clau a partir de

l’enquesta anterior, eliminant aquells conceptes que pràcticament s’han assolit a la totalitat

d’EPs i matisant/afegint aquells nous aspectes que són rellevants en l’adopció de les

tendències TICs emergents o són d’interès estratègic del Departament de Salut. Tot plegat,

ens ha facilitat disposar de les dades necessàries per a permetre una anàlisi

multidimensional i més detallat de l’estat i desenvolupament de les TIC en les institucions

sanitàries de Catalunya.

El monogràfic d’enguany permet a les entitats d’atenció especialitzada poder disposar d’una

valoració a nivell internacional mitjançant dues mètriques:

- La mètrica americana adaptada a Europa EMRAM (Electronic Medical Record Adoption

Model) del HIMSS (Health Information and Management Systems Society). Per dur a terme

aquesta valoració EMRAM s’ha signat un conveni de col·laboració amb HIMSS Analytics

Europe (HAE).

- La mètrica europea IC-EU27. Índex Compost per a l’avaluació comparativa de la

implantació de tecnologies e-Health en els Hospitals d’Aguts Europeus (EU27). Aquesta

mètrica ha estat elaborada per JRC-IPTS (Join Research Centre - Institute for Prospective

Tecnological Studies), dins del marc de l’European Comission Information Society and Media.

Respecte a les tendències TICs i Salut del 2011, s’ha realitzat una revisió exhaustiva de la

literatura nacional i internacional d’informació a més del seguiment continu de l’activitat en

les xarxes socials (Twitter, Facebook, blogs) i s’ha recollit el posicionament de reconeguts

experts del sector per aprofundir en la determinació de les últimes tendències de les TIC en

els sistemes sanitaris d’arreu del món.

3 Enquesta TIC 2010

3.1 Presentació enquesta

Per a la present edició de l’Enquesta TIC, la Fundació TicSalut ha comptat amb

el suport de la participació de vàries institucions representatives i coneixedores

del sector que han aportat el seu coneixement per donar valor afegit a la

qualitat del qüestionari. En l’àrea TIC del qüestionari han participat:

- per part de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut

(AIAQS): l’Oficina de Seguretat, el Programa de la Història Clínica

Compartida de Catalunya (HCCC), el Pla Director d’Imatge Mèdica,

Simulació;

- per part del Departament de Salut: el Canal Salut, la Direcció

General de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris;

- el Servei Català de Salut (CatSalut);

- l’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TicSalut.

Amb l’ànim de fer més entenedora l’explotació que ve a continuació creiem

oportú aclarir una sèrie de conceptes:

- Entitats Proveïdores de Salut del SISCAT (EPSISCAT):

denominem així el conjunt d’entitats proveïdores de salut del Sistema

Integral de Salut d’Utilització Pública.

- Entitats Proveïdores de Salut mixtes (EPMixtes): denominem

així al conjunt d’entitats del SISCAT que disposen d’Atenció

Especialitzada i/o Atenció Primària i addicionalment poden disposar

d’Atenció en Salut Mental i Addiccions i/o Atenció Sociosanitària. A

partir d’ara les denominarem EPMixtes

- Entitats Proveïdores d’Atenció Sociosanitària Pures (EPSS

Pures): denominem així al conjunt d’entitats SISCAT que disposen

exclusivament d’Atenció Sociosanitària.

- Entitats Proveïdores d’Atenció de Salut Mental i Addiccions

Pures (EPSM Pures): denominem així al conjunt d’entitats SISCAT

que disposen exclusivament d’Atenció en Salut Mental i Addiccions.

El grau de participació ha estat:

- 100% de les 68 Entitats Mixtes

- 85% de les 33 Entitats Sociosanitàries Pures

- 97% de les 38 Entitats Salut Mental i Addiccions Pures

3.2 Enquesta TIC: Principals conclusions

Per a l’obtenció de la situació actual de les EPs es va dissenyar una enquesta

que contenia els diferents apartats:

- Àmbit de Plataformes Tecnològiques. Bàsicament tots aquells

conceptes relacionats amb el software i hardware de base utilitzat a nivell

de sistemes centrals (Sistemes operatius, Bases de dades...) llocs de

treball (dispositius, ofimàtica...), comunicacions (tipus, ample de banda,

xifrat...), telefonia (número, IP, serveis,..), l’ús de Cloud Computing,…

- Àmbit de Sistemes d’Informació. Tot allò relacionat amb els diferents

programes de suport clínic i no clínic, que inclou Backoffice (RRHH, Gestió

econòmica,…), HIS Administratiu, els departamentals (Farmàcia,

Laboratori, Radiologia, …), disponibilitat d’estació de treball clínic

(infermeria, mèdica,…) tant a nivell de producte, com el grau de satisfacció

i intenció de canvi.

- Àmbit de Sistemes d’Informació de Tractament de la Informació

Clínica. En aquest apartat preguntem pels continguts i ús de la història

clínica electrònica i aspectes relacionats, com la imatge mèdica radiològica

i no radiològica, l’ús de la telemedicina o l’adopció de la tecnologia Web

2.0 o serveis d’accessibilitat oferts al ciutadà.

- Àmbit de Connectivitat i Interoperabilitat. Es contempla el grau

d’accés a extranets/intranets per part dels professionals així com el nivell

d’interoperabilitat amb altres centres i l’ús d’estàndards.

- Àmbit de Seguretat. Es recullen tots aquells aspectes relacionats amb la

seguretat de les organitzacions sanitàries tan en relació a les polítiques

organitzatives com del control d’accés a la informació, la gestió de les

còpies i la continuïtat del negoci.

- Àmbit de la Gestió de les TICs. Es fa referència a tots aquells aspectes

específics de la pròpia gestió dels departaments de SI (recursos humans,

financers, estructures,...) i l’ús d’eines de gestió.

Passem a relacionar els resultats segons els apartats de l’enquesta:

1. Plataformes tecnològiques

Aquest any i veient l’evolució es constata una millora general de les

infraestructures en els EPMixtes, com es pot observar en la gràfica:

Segons els resultats de l’enquesta, el rati de dispositius per personal

assistencial és de 0,80 dels quals el 10% són dispositius mòbils.

En relació al Open Source ofimàtic, aquest any ha augmentat la seva

penetració. En els EPMixtes s’ha multiplicat per 3, arribant a un 9%. És a les

EPSS Pures on el seu ús està més estès arribant a un 24% d’utilització. En

canvi en les EPSM Pures el seu ús baixa fins al 5%.

Pel que fa als servidors virtualitzats, es constata que el seu ús es consolida

situant-se el percentatge de virtualització al voltant del 50%, independentment

de la tipologia de les entitats proveïdores.

Respecte a les comunicacions, les entitats disposen d’un important

percentatge de ports a 1GB o superior (27% EPMixtes, 49% per les EPSS

Pures i un 33% per les EPSM Pures).

Tanmateix, el percentatge d’EPs amb bona amplada de banda de connexió

a l’anella TicSalut encara és incipient fora de l’àmbit de les EPMixtes, però

s’ha vist incrementat d’un 34% a un 47%.

Pràcticament les EPMixtes que disposen d’una xarxa wifi doblen en

percentatge a les EPSM Pures i a les EPSS Pures, arribant a ser en els primers

d’un 78%. S’ha observat un increment en EPSM Pures. Respecte a la

cobertura s’ha multiplicat per 3 els centres que arriben al 100% de cobertura.

Finalment, en relació a la telefonia IP, cal destacar l’increment de la seva

adopció per part de les EPMixtes, arribant al 40%, continuant en els altres

sectors al voltant del 25%

S’ha multiplicat per 2 el número de centres que utilitzen serveis de Cloud

Computing (23,53%), sobretot a nivell d’infraestructures de hardware, seguit

de les aplicacions estàndards (correu electrònic, escriptori) i amb poca

prevalença els que han migrat alguna aplicació de negoci tan a nivell de

producció com de pre-producció i de desenvolupament.

2. Sistemes d’informació

En relació a les aplicacions de suport no assistencials (Backoffice) podem

constatar que 8 de cada 10 EPMixtes disposen de Datawarehouse (78%). En

les EPSS Pures i EPSM Pures el seu ús és menys important (18% i 4%

respectivament).

La valoració de la satisfacció global de les aplicacions de suport no assistencial

(Backoffice) és elevada i, en una escala d’1 a 4, sempre supera el 2.

Tanmateix algunes entitats manifesten la intenció de canvi/compra d’un nou

aplicatiu per a diferents mòduls. En aquest sentit les EPMixtes són les que

manifesten en major nombre una voluntat de canvi per a diferents mòduls

del Backoffice: de RRHH i en concret la Gestió de Torns i la Gestió del Talent,

pel mòdul Quadre de Comandament, Datawarehouse i Manteniment. I a la

resta d’entitats també mostren una intenció de canvi en el mòdul Econòmic

Financer.

Quan entrem a valorar la intenció de canvi dels conjunt de mòduls clínics

(estació mèdica, estació d’infermeria) hi ha un alt grau d’intenció de canvi que

està al voltant del 26%, on els mòduls que més intenció de canvi hi ha són el

“Pla de cures d’infermeria” i disposar d’un Datawarehouse clínic.

En el quadre es pot observar el gran volum de solucions de HIS que hi ha

desplegades en les EPMixtes:

EPMixtes-A.Especialitzada EPSMixtes-A.Primària

EPSS Pures EPSM Pures

Finalment, per altres mòduls departamentals assistencials (com ara

Anatomia Patològica, Farmàcia, Laboratori, Microbiologia, etcètera), només

destaca la intenció de canvi/compra en el cas del Departament de Farmàcia i

en Anatomia Patològica. En tots dos casos hi ha un 21% de les EPSISCAT

estan disposades a canviar, seguit d’un 14% en Microbiologia i Laboratori.

3. Sistemes informàtics de tractament de la informació clínica

Pel que respecta a la HCCC

Pel que fa als sistemes informàtics de tractament de la informació clínica cal

destacar que tots els àmbits assistencials creixen en el seu esforç

d’informatització del contingut de la Història Clínica (HCCC) així com el seu ús

per part del personal assistencial.

També observem un esforç en la recollida de les dades clíniques utilitzant

plantilles i/o informació estructurada, on pràcticament 1 de cada 3 entitats

declaren utilitzar plantilles en la recollida de les mateixes.

Evolució de la informatització de la HCE

En l’àmbit assistencial de l’Atenció Primària el percentatge d’EPSISCAT amb

Història Clínica Electrònica és del 89% i el increment relatiu respecte l’any

anterior és d’un 2%.

En l’àmbit assistencial de l’Atenció Especialitzada el percentatge d’EPSISCAT

amb Història Clínica Electrònica és del 77% i el increment relatiu respecte l’any

anterior és del 10%.

Finalment en l’àmbit assistencial de l’Atenció Sociosanitària i de l’Atenció en

Salut Mental i Addiccions observem en el diagrama anterior que el nivell

d’informatització és superior en aquelles entitats que formen part d’un grup de

centres amb Atenció Especialitzada.

El 74% dels hospitals d’aguts ja disposen d’eines d’ajuda a l’assistència

(alertes per a l’activitat clínica, guies clíniques informatitzades, etc).

Pel que respecta a la Telemedicina

Aquest any ha augmentat les entitats que declaren fer ús de Telemedicina. Es

constata que les noves tecnologies permeten resoldre problemes

d’accessibilitat sense generar nous costos, mitjançant la prestació d’assistència

en el lloc més adient segons la necessitat del pacient. No obstant, tot i

l’augment del nombre de projectes de telemedicina o teleassistència, ens

trobem encara davant d’un escenari de projectes en fase pilot, iniciatives però

que en un futur estan cridades a ser eines bàsiques de suport en la gestió de

la cronicitat.

Cal destacar que una de cada deu EPSISCAT ja disposa de serveis de

teleconsulta local (13%). Les especialitats més emprades són Oncologia,

Psiquiatria i Dermatologia. Si ens centrem en la teleconsulta de referència

aquest percentatge encara augmenta més i el rati se situa en dos de cada deu

(18%). Les especialitats més emprades són Cardiologia, Neurologia i

Dermatologia.

En relació als serveis de telediagnòstic, una de cada tres de les EPSISCAT

disposen d’aquest servei (30%). Dins d’aquest percentatge d’entitats, les

especialitats més emprades són Radiologia, Dermatologia, Oftalmologia,

Neurologia, entre altres.

Actualment, només les aplicacions de telemonitorització tenen encara una

presència menor en l’àmbit de la telemedicina, si bé han doblat en percentatge

les dades de l’any anterior. Les EPs que disposen d’aquest servei constitueixen

un 8% del total i les especialitats amb més pacients són les de la insuficiència

respiratòria (MPOC) i la insuficiència cardíaca (HTA).

Les eines que estan començant a utilitzar les entitats per a fer

videoconferència són:

Pel que respecta a la Imatge Mèdica

La digitalització de la imatge mèdica radiològica i no radiològica ha

experimentat una millora substancial, en els darrers 3 anys, gràcies al Pla

d’Imatge Mèdica impulsat pel Departament de Salut i a les inversions de les

entitats en el procés de la digitalització. Del 58% d’estudis radiològics que

es guardaven en PACs s’ha passat a pràcticament el 100%, on un 96%

s’informa en format digital, el 97% treballen amb Worklist i un 94% del

personal assistencial també consulten les imatges en format digital a través

de les estacions de treball.

Aquest any, un 94% de les EPMixtes declaren no imprimir plaques de

radiologia, treballant amb les imatges pràcticament un 96% amb Dicom

worklist i treballant directament amb l’estació de treball clínic tant els

radiòlegs com els metges per diagnosticar/consultar les imatges en format

digital. Es constata també l’esforç en la digitalització de la imatge mèdica no

radiològica. El PACS radiològic (Picture Archiving and Communications

Systems) s’està transformant en un repositori global de tota la imatge

mèdica, facilitant-hi l’accés des de la Història Clínica Electrònica.

Com es pot comprovar en la gràfica següent, els aparells més digitalitzats i

guardats en PACS són els electrocardiogrames, OCT (Oftalmologia),

ecògrafs no radiològics, i ORL d’Otorrinologia. Hi ha altres digitalitzats no

guardats en PACS com són Broncoescop, ORL Otorrinologia, aparells

d’espirometria i eco dopplers:

Cada cop hi ha més cultura de digitalització com ho demostra que el 79% de

les EPSMixtes contemplen requeriments tècnics pel que fa referència a

interoperabilitat quan es compren aparells d’electromedicina.

Pel que respecte a Web 2.0

Les noves tecnologies també faciliten la interacció dels pacients amb els

centres sanitaris i cada vegada són més els centres que s’inicien en oferir eines

d’interacció als malalts. Segons les dades de l’enquesta cal destacar que la

utilització professional de la xarxes 2.0 s’ha doblat anualment des de l’any

2008 i aquest any arriben a 29% seguit de EPSM Pures amb un 16% i a EPSS

Pures amb un 14%.

Un 41% de les EPMixtes ja ofereixen la gestió de cites per Internet, un 41%

d’aquestes entitats possibiliten les consultes assistencials per telèfon i un 44%

interactuen amb els pacients via SMS. A nivell de EPSS Pures i EPSM Pures hi

ha molt poca penetració i l’únic destacable és el 48& en EPSM Pures en

consultes assistencials per telèfon, baixant a un 21% a les EPSS Pures.

Els continguts que més s’utilitzen són les Xarxes Socials (Facebook, Twitter...)

seguit per blocs corporatius i seguiment per RSS en els EPMixtes. L’ús

d’aquestes eines en les EPSM Pures i EPSS Pures és gairebé inexistent.

Tot i que encara es pot considerar un fenomen incipient, l’enquesta destaca

que 3.275 professionals sanitaris manifesten que utilitzen les xarxes 2.0 per al

seu desenvolupament professional. Iniciatives de comunitats virtuals entre

professionals, entre malalts i professionals i entre els mateixos malalts, estan

agafant cada vegada més força.

4. Connectivitat i interoperabilitat

Respecte als estàndards utilitzats, els responsables dels sistemes

d’informació afirmen que utilitzen diversos tipus d’estàndards diferents. Entre

aquests, destaca que el 75% de les EPMixtes ja han adoptat l’estàndard

d’interoperabilitat HL7. Igualment també un percentatge molt important

d’EPMixtes (40%) ja utilitzen l’estàndard semàntic Snomed. En relació al

LOINC, el percentatge de penetració d’aquest estàndard en els sistemes

d’informació de laboratori de les entitats és del 10%.

5. Seguretat

Respecte les polítiques de seguretat, cal destacar que més d’un 90% de les

EPSISCAT disposen d’una estructura organitzativa de suport a la

implantació de la seguretat de la informació.

En relació a la seguretat i el control d’accés, un dels aspectes més rellevants

és que en un 53% de les EPMixtes, els seus professionals metges, utilitzen

certificat digital a l’hora d’accedir als Sistemes d’Informació de la seva

organització. Tot i això, el percentatge de les entitats en que tots els seus

metges fan un ús d’aquest instrument informàtic és menor i està situat en el

15%. Però s’ha incrementat en un 3% respecte a l’any anterior.

Destaca que més del 70% de les EPSISCAT fan proves de recuperació de

dades, dels quals un 30% també realitzen proves periòdiques de recuperació.

Només un 26% de les EPMixtes serien capaces de recuperar les dades en

menys d’un dia en cas de destrucció total del CPD, pujant a un 42% en el cas

de les EPSM Pures i un 57% en el cas d’EPSS Pures.

6. Gestió de les TIC

En aquest apartat cal destacar que la mitjana de treballadors a temps

complet en els Departaments de Sistemes d’Informació de les

EPMixtes se situa en un promig de 19,50 persones en plantilla en una

tendència estable –tot i el context de crisi– respecte al 20,38 de persones

de l’any anterior.

Pel que fa als percentatge d’EPSISCAT que disposen de catàleg de serveis

i Service Level Agreement, les entitats de les EPMixtes arriben a un 27%

i l’àmbit de EPSM Pures és del 13% de penetració. En el cas de les EPSS

Pures, aquest percentatge és del 14%.

Un anàlisi detallat de les dades proporcionades per les mateixes entitats a

nivell financer en quan a les TICs ens revelen que la inversió en TIC en

salut s’està recuperant d’un retard històric. Tot i que només un 95% de les

entitats han respost a aquest apartat, al 2011, podem concloure que en els

darrers cinc anys s’ha duplicat la inversió i això s’ha traslladat en millores

de les infraestructures (actualització de la xarxa, incorporar nova tecnologia

com servidors virtualitzats o cloud computing, etc), millores en la

informatització de la HCE així com la digitalització de la imatge

mèdica, entre altres.

A la gràfica podem observar les dades financeres respecte al tancament de

l’any 2010 de totes les EPSISCAT:

Si comparem les dades de finançament SITIC del que es va pressupostar

pel 2010 (indicat al Mapa de Tendències 2010) amb el que realment ha

succeït en el tancament del 2010 (dades del Mapa de Tendències 2011)

podem concloure que el pressupost global (despesa i inversió) que

correspon al Departament de Sistemes d’Informació ha augmentat en

un 1,15%; això ha estat gràcies a l’esforç en inversió, un 9,37% superior

al previst, ja que el pressupost final s’ha reduït en un 0,91%.

3.3 Mètriques internacionals: EMRAM.

El model EMRAM (Electrònic Medical Record Adoption Model), adaptació

europea que ha realitzat HIMSS Analytics Europe (Healthcare Information

and Management Systems Society) de la seva mètrica americana, és una

mesura de prestigi tecnològic que classifica als centres hospitalaris en

vuit nivells. Avalua 177 ítems adreçats a conèixer el grau d’ús de la història

clínica electrònica i d’implementació dels diferents registres clínics electrònics.

A Estats Units l’assoliment d’un o altre nivell d’implantació estarà vinculat al

finançament per al 2016.

Catalunya també ha estat capdavantera en oferir la possibilitat a tots els

centres d’aguts catalans d’avaluar-se segons aquesta mètrica.

Es pot consultar els articles que des de la Fundació TicSalut es van realitzar

sobre la mètrica EMRAM:

Impacte de Meaningful Use i la seva aplicació en forma de fons ARRA en

el context de la reforma sanitària dels Estats Units

(http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir3594/ticsalut_penteo_

reformasanitariausajuny2010_110115152558_phpapp01.pdf)

Sistema d’Avaluació de la Implementació de la Història Clínica

Electrònica (EMR) als Estats Units i la seva adaptació a Europa

(http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir3594/ticsalut_penteo_

emramnovembre2010_110115152601_phpapp01.pdf )

L’any passat, i a partir de les dades del Mapa de Tendències 2010, la Fundació

TicSalut va fer una estimació del posicionament de Catalunya en aquesta

mètrica:

Estimació de l’aplicació de la mètrica EMRAM a Catalunya

per la Fundació TicSalut a desembre de 2010

Aquest any hem incorporat i adequat preguntes específiques en el qüestionari

principal, per a recollir les necessitats de la mètrica EMRAM. Addicionalment

s’ha signat un conveni de col·laboració amb HAE que ens ha permès:

a) Facilitar les dades d’aquells centres hospitalaris que vulguin i autoritzin

ser avaluats segons la mètrica EMRAM.

b) Els centres que ho han autoritzat obtindran:

– el seu nivell de classificació en la mètrica EMRAM,

– accés a la plataforma de HAE (online i personalitzat) que permet

comparar l’hospital amb altres centres similars en l’àmbit de regions

(autonomies), Europa (12 països), Canada i EEUU i segons certs filtres

(número de Llits, Metges, Treballadors, per despesa, per estacions de

treball,...).

– Informe amb els aspectes de millora per avançar de nivell

En els propers mesos es publicaran els resultats d’aquesta avaluació. Als

resultats provisionals, amb només 21 centres pre-avaluats dels 45 que han

accedit a ser avaluats, hi destaquen dos hospitals a nivell 6 (Badalona Serveis

Assistencials i l’Hospital Clínic) 2 hospitals a nivell 5 i dotze hospitals tributaris

d’estar a nivell 4 o superior. Aquestes dades suposen una evolució molt

positiva respecte al darrer any, on mitjançant la pre-avaluació realitzada per la

Fundació TicSalut, cap hospital català assolia el nivell 6 (el pas previ a la

història clínica totalment electrònica, sense papers), 3 centres es podien

classificar en un nivell 5 i cap assolia el nivell 4.

3.4 Mètriques internacionals: Índex Compost de la UE – IC (JRC-

IPTS)

L’IC-EU27 (JRC-IPTS) és un Índex Compost per a l’avaluació comparativa de

la implantació de tecnologies e-Health en els Hospitals d’Aguts Europeus

(EU27). Ha estat elaborat per JRC-IPTS (European Commission Join Research

Centre - Institute for Prospective Tecnological Studies), dintre del marc de

l’European Comission Information Society and Media.

Dins del marc de la Agenda Digital Europea hi havia la necessitat d'una eina

d'eHealth Benchmarking per als Hospitals d'aguts d'Europa. Amb aquest

objectiu es va fer una enquesta d’implantació de eHealth a 1.000 hospitals,

que es va convertir en una proposta d’índex basada en 43 ítems que s’agrupen

en 4 dimensions: Infraestructura, Aplicacions i integració, fluxos d’informació i

seguretat i privacitat que han anomenat IC-UE27:

Per més informació:

http://ipts.jrc.ec.europa.eu/publications/pub.cfm?id=4179

Com hem fet amb la mètrica EMRAM, hem incorporat/adaptat preguntes a

l’enquesta de TicSalut per donar resposta a les necessitats comparatives de la

mètrica IC-EU27.

Catalunya és la primera regió europea que ha passat aquests indicadors al

100% dels seus hospitals, fet que li permet tenir una dada objectiva per a

comparar els seus resultats amb la mitjana dels 27 països europeus avaluats.

Segons el resultat obtingut, Catalunya (color verd a la gràfica següent) està en

el vuitè lloc en l’eHealth Hospital Deployment Index que agrupa als 27 països,

sobresortint de la mitjana europea (color taronja de la gràfica) i amb un 92%

dels hospitals de la xarxa pública catalana per sobre de la mitjana.

Un anàlisis detallat dels Hospitals d’Aguts Catalans indica que el 8% dels

hospitals catalans es troben per sota la mitjana europea i un 57% per sobre de

la mitjana catalana. El 35% dels hospitals es troben entre la mitjana europea i

catalana.

Podem veure a les gràfiques següents el posicionament de la mitjana dels

Hospitals d’Aguts Catalans segons les 4 dimensions que defineixen l’índex:

Totes aquestes mètriques internacionals complementen l’actual comparativa a

nivell català.

4 Tendències TIC i Salut

L’anàlisi realitzada per a identificar les grans tendències internacionals de les

Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en l’àmbit de la salut per

l’any 2011 ha portat a la selecció de 8 grans tendències. Aquestes s’han

estructurat al voltant dels 4 eixos següents:

Govern / regulació: tendències relacionades amb l’organització del

desenvolupament de les TIC, amb la seva planificació i regulació i en els

mecanismes establerts per assegurar el seu govern.

Provisió de serveis assistencials: tendències relacionades amb la

utilització i l’impacte de les TIC en la prestació de serveis de salut.

Tecnologia / software: tendències relacionades amb els programaris

posats a disposició dels gestors i professionals de salut per al

desenvolupament de les seves responsabilitats.

Tecnologia / hardware: tendències relacionades amb el maquinari

necessari pel desenvolupament dels projectes i prestacions TIC.

La selecció d’aquestes les tendències internacionals s’ha realitzat seguint la

metodologia següent:

1. Anàlisi de pàgines web, de blocs, de newsletters i d’informes relacionats

amb les TIC en general, i en particular el seu ús en l’àmbit de la salut.

Aquesta anàlisi ha donat lloc a una primera relació de tendències.

2. Avaluació i cribratge de la selecció de tendències realitzada, amb un

doble filtre:

a. Professionals i col·laboradors de la Fundació TicSalut, en especial

el seu Consell Assessor Científic.

b. Professionals de reconegut prestigi en el sector TIC i salut,

mitjançant una enquesta web realitzada a l’efecte.

L’avaluació realitzada ha considerat, a més de confirmar si efectivament

es considera una tendència per l’any 2011, dos variables:

Importància pel desenvolupament del sector salut.

Grau de maduresa en el seu desenvolupament.

Atesa doncs l’anàlisi i l’avaluació realitzada, presentem a continuació les

tendències seleccionades.

1. Augment d’estructures i organitzacions permanents per al govern de les TIC

4.1 Govern/Regulació

Un fet que es constata cada vegada amb més intensitat, és la consolidació de

l’establiment d’estructures i organitzacions permanents per al govern de les

TIC, les quals tenen com objectiu principal promoure les TIC en l’àmbit sanitari

del seu país, així com per desenvolupar Centres de Competència.

L’anterior és un clar senyal del compromís que els planificadors i reguladors

dels sistemes sanitaris tenen amb el desenvolupament de les TIC i amb el seu

bon govern.

El rol que juguen aquestes entitats és variat, però caldria destacar les funcions

següents:

Creació de bases de dades nacionals que localitzen i registren

experiències TIC i eHealth.

Definició d’estàndards tecnològics i d’interoperabilitat.

Desenvolupament de l’entorn normatiu i jurídic.

Creació de guies, determinació de principis i normalització de processos

per a la gestió de diferents àmbits de les TIC.

Selecció de projectes on invertir, i avaluació dels mateixos.

A continuació es detallen alguns exemples d’organismes de govern de les TIC a

nivell internacional:

Estructura permanent Descripció

L’agence des systèmes d’information

partagés de Santé és l’agència de govern de

les TIC en el sector salut de França. Aquesta

agència s’encarrega d’establir la base de

dades nacional de projectes e-health,

mantenir relacions amb els diferents

proveïdors, establir estàndards i

desenvolupar l’entorn jurídic i normatiu.

The National Information Governance Board

for Health Care and Social Care del Regne

Unit té la funció d’ajudar en la promoció,

millora i monitorització dels principis,

processos i responsabilitats legals i ètiques

de la gestió de la informació de salut.

- Intenta protegir l’interès dels individus

en la utilització, compartiment i

emmagatzemen de dades en el NHS i

l’assistència social per adults.

- S’encarrega de la interpretació i

l’aplicació de polítiques, procediments i

guies a nivell nacional per assegurar

que la pràctica ètica estigui lligada

amb els requeriments legals.

Health Canada Infoway és una organització

independent, finançada amb fons federals,

sense ànim de lucre encarregada d'accelerar

el desenvolupament de històries clíniques

electròniques (EHR) a Canadà. Treballen com

un inversor estratègic a les províncies i

territoris del Canadà amb l’objectiu de crear

una Història Electrònica Compartida.

Gematik és una societat de responsabilitat

limitada, on els accionistes són les

associacions nacionals de proveïdors i

asseguradors del sistema sanitari alemany.

Gematik realitza diverses tasques en la

implementació de la targeta sanitària i la

infraestructura telemàtica. Es focalitzen en

els interessos del pacient, en el sentit de la

privacitat i autodeterminació informativa dels

assegurats.

El HealthLink és un sistema integrador de

salut que té com objectiu principal permetre

que les pràctiques clíniques es comuniquin

amb tot el sistema de salut fomentant la

interoperabilitat i el paperless del sistema de

salut

Finalment, cal destacar que Catalunya ha apostat clarament per la instauració

d’entitats per al desplegament de les TIC en el sector salut, esdevenint pionera

a nivell espanyol, amb missions alineades amb els exemples anteriorment

descrits. Així, organismes com l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en

Salut i la Fundació TicSalut han potenciat i liderat el desenvolupament de

projectes emblemàtics com ara:

El Pla Estratègic dels Sistemes d’Informació i les Tecnologies de la

Informació i la Comunicació en el àmbit de salut.

La Història Clínica Compartida de Catalunya.

El Pla de Digitalització de la Imatge Mèdica.

El propi Mapa de Tendències, que aquest any acompleix la seva

cinquena edició.

El Pla Estratègic de Telemedicina i Teleassistència Mèdica.

L’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat.

La Recepta Electrònica.

2. Es fa evident la necessitat de mesurar i avaluar els

sistemes d’informació i l'ús de les TIC en les organitzacions

de salut

Una tendència que es va observant en els darrers anys, però que aquest últim

any s’ha fet més palesa en el nostre entorn, és la necessitat de mesurar el

grau d’informatització de les institucions sanitàries, el desenvolupament de

l’eHealth i l’avaluació de l’ús real de les TIC.

Per què es mesura?, amb quina finalitat? La resposta no és única, ja que

s’identifiquen experiències per a:

Desenvolupar comparatives i benchmarks, a nivell de centres

assistencial o a nivell de país. Exemples d’això són:

o El mapa de tendències que realitza anualment la Fundació

TicSalut, en el qual posiciona els centres assistencials catalans.

o L’índex eHealth Deployment europeu (A Composite Index for the

Benchmarking of eHealth Deployment in European Acute

Hospitals), el qual mesura el desenvolupament de l’eHealth en

els països europeus.

Acreditar institucions de salut, com és el cas dels premis de HIMSS

Analytics, amb la mètrica EMRAM (Electronical Medical Record Adoption

Model).

Donar incentius de finançament, com és el cas dels Estats Units,

associat al bon ús (el meaningful use) de les TIC.

De les mètriques esmentades, destaca el model EMRAM realitzat als EUA, el

qual és un sistema de medició que permet comparar el grau d’implantació de

les TIC en els centres hospitalaris, mitjançant la seva classificació en 8 nivells

segons el grau d’ús de la història clínica electrònica i de implementació dels

diferents registres clínics electrònics.

Actualment HIMSS Analytics Europe (HAE) està implantant aquest model a

Europa per poder identificar els hospitals amb millors pràctiques obtenint una

imatge clara i objectiva del grau d’adopció de les TIC en els hospitals

europeus.

A Catalunya, la Fundació TicSalut té un conveni amb HAE que permet obtenir

el grau d’adopció de les TIC dels hospitals catalans segons la mètrica EMRAM.

L’acord signat facilita que els centres hospitalaris que ho vulguin, poden ser

avaluats segons la mètrica EMRAM per HIMSS Analytics Europe, a partir de les

dades ja facilitades per a la realització de l’enquesta del mapa de tendències.

Amb aquesta anàlisi els hospitals tenen la possibilitat de conèixer el seu nivell

de classificació en la mètrica EMRAM i poden comparar la seva institució amb

altres centres similars de Catalunya, Espanya, Europa i de l’àmbit

internacional, i a més tenen accés a una eina interactiva amb la qual, de forma

personalitzada, poden seleccionar criteris de comparació “a la carta”.

L’adopció dels 8 nivells del model EMR a Europa és el següent:

Nivell Capacitats acumulades

7 Història clínica totalment electrònica, capacitats para compartir

història clínica resumida, data warehousing, control de qualitat i

BI; permetent el contínuum assistencial.

6 Documentació mèdica fent ús de plantilles estructurades

totalment integrades en sistemes d’ajuda a la presa de decisions

clíniques i R-PACS complet i circuit de medicació complet

5 Cicle del medicament implantat o R-PACS complet.

4 Prescripció d’ordres mèdiques implantada en almenys un servei

i/o prescripció electrònica; podria tenir un sistema d’ajuda a la

presa de decisions clíniques basat en protocols clínics; com a

mínim, en un departament o planta d'hospitalització.

3 Documentació clínica i d’infermeria (fluxos de treball); podria

disposar d’ajudes a la detecció d’errors, a la introducció d’ordres

mèdiques i/o PACS disponible externament al diagnòstic per la

imatge.

2 Repositori de documentació clínica, història clínica electrònica o

data warehouse clínic; pot tenir un vocabulari mèdic controlat i

regles bàsiques de control d’errors de suport a la presa de

decisions. Integració de l’R-PACS amb el HIS (Health

Information System)

1 Implantats els departamentals de farmàcia, laboratori i

radiologia o estan externalitzats i els tenen integrats.

0 Algun dels tres departamentals no està implementat, o estan

externalitzats i no han processat en línia la informació dels

proveïdors externs.

(*) Es pot assolir fins al nivell 6 si almenys està implementat en un servei clínic en el 100%.

Cal destacar que només un centre europeu, el UKE (Hospital Universitari

d’Hamburg-Eppendorf), ha obtingut el nivell 7 EMRAM i que tan sols nou

hospitals europeus han obtingut de moment el nivell 6, entre els quals es

troben Badalona Serveis Assistencials i, més recentment, l’Hospital Clínic de

Barcelona.

L’experiència més avançada respecte a l’ús de les mètriques de grau

d’informatització i de desplegament de l’eHealth, és l’establiment d’incentius

encaminats a la informatització de les organitzacions de salut i la implantació

de la història clínica electrònica, sobre la base del nivell de bon ús establert pel

model EMRAM. Els objectius i els requeriments principals d’aquest programa

són:

Incentivar a proveïdors de Salut que utilitzen les TIC amb l’objectiu de

millorar la salut pública i de les persones.

Utilitzar estàndards oberts i estrictes per assegurar que els usuaris i els

proveïdors d’Històries Clíniques Electròniques treballen en la mateixa

direcció.

Certificar el Software per assegurar que la Història Clínica compleix amb

els estàndards de qualitat, seguretat i eficiència adequats per tal

d’assegurar la privacitat i la seguretat.

Millorar la coordinació de l'atenció.

Involucrar els pacients i les seves famílies.

La definició detallada del “meaningful use” ha de ser desenvolupada amb 3

fases que està previst que siguin realitzades abans del 2015. De moment,

només s’ha definit la primera. Aquesta primera fase per aconseguir “l’ús amb

sentit” és tenir una historia clínica certificada i poder demostrar que està sent

utilitzada per a complir els requeriments. Concretament compté 25

objectius/mesures per els proveïdors elegibles i 24 objectius o mesures per els

hospitals elegibles.

L’experiència anterior és important tenir-la en compte, ja que en l’entorn

europeu no hi ha una política homogènia per al finançament de projectes TIC,

essent en general polítiques molt orientades a projectes puntuals sense una

avaluació clara.

Així mateix, un tema també a desenvolupar és la definició i implantació dels

mecanismes de reemborsament de les prestacions assistencials portades a

terme mitjançant les TIC.

La definició de mecanismes de finançament i de reemborsament

esdevé un factor clau pel desenvolupament de l’eHealth

4.2 Provisió de serveis assistencials

El desenvolupament de les TIC i la seva penetració cada cop més important en

la vida quotidiana,ha tingut un impacte important en l’atenció sanitària.

Les TIC ha seguit, a grans trets, l’evolució següent:

1. Eina de suport als processos de gestió, suport i administratius.

2. Eina de suport als processos assistencials.

El grau de desenvolupament dels dos eixos anteriors és bastant dispers,

sobretot com a eina per als professionals assistencials. Tanmateix estem

observant darrerament com les TIC adquireixen un rol més protagonista,

formant ja part de la cartera de serveis.

De fet, s’estan generalitzant models assistencials nous que sense les TIC no

podrien existir, o en tot cas tindrien un abast molt diferent. Entre aquests

models cal destacar:

La telemedicina i la teleassistència són segurament les prestacions

assistencials on la preeminència de les TIC és més important.

Els models de gestió de crònics, on les TIC juguen un paper central per

als pacients (amb eines per la monitorització o per l’autogestió de la

malaltia) i pels professionals (amb eines per a la gestió de la malaltia, el

seguiment terapèutic i l’anàlisi dels paràmetres de salut).

En aquest sentit, cada vegada existeixen més Personal Health Systems

que faciliten la (tele)monitorització dels paràmetres de salut dels

pacients crònics, amb l’objectiu afegit d’optimitzar la seva qualitat de

vida.

3. Les TIC esdevenen ja part intrínseca de la cartera de

serveis

La proliferació de dispositius de salut personals planteja un repte als

sistemes de salut, en el sentit de la necessitat d’integrar-se amb la

Història Clínica del pacient així com en la importància d’ésser

acreditats i normalitzats.

Una experiència d’èxit a destacar en l’ús de les TIC per a la gestió dels pacients

crònics, és l’eina HealthConnect de l’asseguradora americana Kaiser

Permanente. La importància d’aquesta eina rau per una banda en la total

integració amb la resta de sistemes d’informació de la institució i en la història

clínica en particular, i per una altra banda en la diferenciació dels serveis

segons les característiques i necessitats del pacients crònic.

Així, segons el nivell de cronicitat de la persona, les eines que s’ofereixen són

diferents:

Finalment, un fet que posa en evidència el rol actual dede les TIC com a part

intrínseca de la cartera de serveis, és el fet que ja s’estan duent assajos cínics

de prestacions TIC, com ara els exemples següents:

El fet anterior reforça la importància i la creixent necessitat d’avaluar

l’eficiència de les prestacions eHealth i el seu impacte en la salut de les

persones i a nivell socioeconòmic.

Finalment, cal també destacar la importància de les TIC per a desenvolupar i

assegurar la seguretat del pacient, com va evidenciar l’any 2000 l’informe To

Posibles aplicaciones disponibles a través de Healthconnect Posibles aplicaciones disponibles a través de Healthconnect

Assajos clínics Descripció

Projecte europeu per a l’avaluació i validació

de serveis de telemonitorització de malalties

cròniques.

Assaig Clínic randomitzat sobre l’efectivitat

de les tecnologies de Teleassistència i

Telesalut.

Err is Human, Building a Safer Health System del Institut of Medicine americà.

En aquest sentit, els àmbits on les TIC juguen un rol més important és:

en el sistema de registre i gestió de les incidències

en les tecnologies per garantir la traçabilitat dels processos i la ubicació

dels recursos

El progressiu ús dels Sistemes d’Informació Clínics, i en especial la

generalització de la Història Clínica, fa que s’acumuli una ingent quantitat de

dades sobre els pacients i sobre les prestacions assistencials realitzades.

Aquestes dades contenent informació que potser valuosa una vegada

transformada en coneixement; la transformació de les dades en informació, i

aquesta en coneixement esdevé un gran repte de futur per les institucions

sanitàries:

Aquesta transformació requereix disposar de models de referència per a

normalitzar les dades i transformar-les en coneixement.

El coneixement que podem obtenir és important per a diversos objectius:

Per a la gestió de les institucions i els sistemes de salut

Per a l’avaluació de les prestacions proporcionades

Per a desenvolupar projectes de recerca

Per a la planificació de serveis i recursos

Per a la presa de decisions clíniques

El desenvolupament de la Intel·ligència

Clínica (Clinical Intelligence), la qual co

4. verteix les dades en coneixement clínic

Dels àmbits anteriors, el que està més d’actualitat és l’obtenció de

coneixement i intel·ligència clínica, i en especial els, Sistemes de Suport a la

Presa de Decisions Clíniques (en anglès Clinical Decision Support System –

CDSS). Aquestes aplicacions es defineixen com:

Els Sistemes de Suport a la Presa de Decisions Clíniques relacionen les

observacions de salut amb el coneixement per influenciar (orientar?) les

decisions dels clínics.

Dins d’aquests sistemes, cal diferenciar les aplicacions que donen

suport als clínics en la interpretació de les imatges mèdiques, el que

anomenem aplicacions CAD (computer-aided diagnosis – CADx).

Els avantatges principals d’aquestes aplicacions són:

Reducció d’errors i efectes adversos.

Millora de la gestió de patologies específiques i de les malalties

cròniques en particular.

Pràctiques clíniques consistents amb l’evidència científica i disminució

de la variabilitat clínica.

Foment del bon ús.

Integració amb el workflow del professional.

Traçabilitat de les accions clíniques.

La importància actual, i futura, dels CDSS es constata també en el fet que la

mètrica EMRAM els considera elements centrals en els nivells 2, 4 i 6 de la

seva classificació:

4.3 Tecnologia - software

Una tendència ja totalment consolidada és l’ús de les xarxes socials per la

ciutadania en general. Així, les principals xarxes socials (Facebook, Twitter i

linkedin) han doblat el seu número d’usuaris en el darrer any:

Font: http://econsultancy.com/uk/blog/7334-social-media-statistics-one-year-later

Aquest augment també té un impacte important sobre el sector sanitari; a

Estats Units, per exemple, segons dades de http://socialmedia.mayoclinic.org:

el 80% dels usuaris d’Internet han buscat durant el 2011 informació

sobre salut

el 41% dels pacients busquen informació sobre salut en les xarxes

socials

el segment de població que més creix en l’ús de Facebook és el de

dones de més de 55 anys

Aquest ús intensiu de les xarxes socials pels pacients, actuals i futurs, fa que

els professionals i les institucions sanitària estiguin ja presents a Internet,

vulguin o no.

En aquest sentit, esdevé clau la gestió de la reputació de les

institucions i dels professionals de la salut.

Xarxa social Gener 2010 Març 2010

75 M usuaris

175 M usuaris

50 M usuaris

100 M usuaris

350 M usuaris

640 M usuaris

5. Augmenta el desenvolupament i l’ús de les eines de Salut

2.0 com a canal de comunicació i interacció del sistema de salut, i els seus professionals, amb els pacients i usuaris

Els dispositius mòbils, tan els smartphones com les tabletes, estan ja a punt de

sobrepassar als ordinadors portàtils i de sobretaula; així, un informe de The

Economist preveu que això ja passi el 2011, i que el 2013 pràcticament es

venguin el doble! Pel que fa al seu ús:

Al 1993 hi havia 100 milions de PC en ús

Al 2008 hi havia 1000 milions de PC en ús

Al 2020 es preveu que hi hagi 10.000 milions de dispositius mòbils

connectats

Aquest sorpasso dels dispositius mòbils està acompanyat per l’ingent volum

d’aplicacions (o apps) pels mateixos. En març de 2011 hi havia disponibles en

el mercat americà1:

75.755 aplicacions per l’iPad

333.214 aplicacions per l’iPhone

206.143 aplicacions pels dispositius Android

1 http://es.engadget.com/2011/04/29/el-numero-de-apps-gratuitas-

de-android-ya-supera-al-de-iphone/

6. Es consolida la mobilitat total dels professionals assistencials i la ubiqüitat de la informació

Els professionals de la salut no són aliens a aquest fenomen, havent també un

nombre important d’aplicacions adreçades a aquest col·lectiu. Cal destacar en

aquest sentit les dades següents:

Des de setembre, Apple ha afegit a la seva botiga on line AppStore una

secció pera professionals de la salut.

Es preveu que al final de 2012 s’assoleixin 6.000 apps per a

professionals de salut.

S’estima que, als EUA, el 64% dels clínics disposen d’un smartphone i

un 27% d’un tablet.

De fet, aquest important augment de les aplicacions per a professionals

sanitaris ha provocat que l’agència americana del medicament (U.S. Food and

Drug Administration) hagi desenvolupat una guia per al desenvolupament

d’aplicacions mèdiques mòbils (mobile apps).

D’altra banda, ha augmentat el nombre d’organitzacions que utilitzen el Cloud

computing o informàtica en núvol. És una forma de computació que té els seus

fonaments a Internet i que permet proporcionar a ordinadors i d’altres

dispositius, recursos compartits, programari i informació a la carta, com a

serveis.

El cloud computing implica passar dels ordinadors personals a un

núvol de dispositius, i accedir a la informació des de qualsevol lloc i

dispositiu.

La combinació dels elements anteriors possibilita la mobilitat total del

professional i la ubiqüitat de la informació:

Una darrera reflexió...

La combinació del cloud computing i del smartphone, la clau per

implantar amb èxit el Personal Health Record?

Mobilitat

Ubiqüitat

IInformació

Coneixement

Generalització de

smartphones i

tablets

Arquitectura en

núvol

Acreditació de

dispositius i apps

Evolució de les

apps per

professionals mèdics

4.4 Tecnologia – hardware

Una altre fet que sens dubte té un important impacte en la societat en general,

i en el món de la salut en particular, és la disponibilitat cada vegada major de

xarxes de comunicacions, tan mòbils com fixes, de banda ampla.

Un estudi de l’OCDE sobre l’estat de les telecomunicacions en 2011 constata el

significatiu increment de la penetració de la banda ampla (en xarxes fixes) en

els països membres de l’OCDE:

Font: http://www.oecd.org/document/54/0,3746,en_2649_34225_38690102_1_1_1_1,00.html

Així, en el cas d’Espanya, de l’últim quadrimestre de 2005 al segon del 2011 la

penetració de la banda ampla ha augmentat del 8% al 23,73%.

7. La implementació progressiva de xarxes de comunicacions

d’alta velocitat fiabilitza prestacions on line, i facilita el desenvolupament de nous serveis

Tot i això, tal i com es pot observar en el següent gràfic, existeix molta

diferència en la velocitat de connexió observada entre els diferents països. Per

exemple, a Espanya la velocitat mitja observada l’any 2010 és de 2,7 Mbps (i

no ha variat des de 2009) mentre que a Corea ha estat de 16,6 Mbps.

Font: OECD Communications Outlook 2011

En l’àmbit sanitari, aquest augment de les xarxes de comunicacions de banda

ampla fiabilitza la prestació de servei on line, com per exemple la telepresència

o la telecirurgia...

Telepresència Telecirurgia

... i fins i tot faciliten la creació de nous serveis, com ara la traducció i mediació

cultual on line.

De fet, l’increment de la disponibilitat de xarxes de banda ampla facilita en

gran manera la mobilitat dels professionals i dels usuaris.

Xarxes d’alta velocitat

Traducció i mediació cultural online

La necessitat d’identificar a les persones de manera unívoca és un

component important de les estructures regionals i nacionals d’eHealth, i

no només dels pacients i professionals de salut, sinó també de tots els

actors que participen en la cadena de valor, com ara els proveïdors i les

farmàcies.

Els identificadors únics són un element central per a garantir la seguretat

de la informació i la traçabilitat de les accions portades a terme.

És necessari disposar d’estàndards per l’estructuració de la

informació comuna per la identificació dels pacients i

professionals.

Un dels aspectes crítics actualment és la identificació dels professionals

de salut, ja que és un tema encara no solucionat. El projecte europeu

HPRO ha analitzat la tipologia d’identificadors utilitzats pels professionals

de la salut (concretament els farmacèutics, els metges, els dentistes, les

matrones i les infermeres) en diversos països europeus:

Font: http://www.hprocard.eu/

Els identificadors únics e

8. evenen un element clau per compartir la informació clínica

En primer lloc constatem la gran disparitat dels països europeus, i per

una altra banda, la baixa penetració de targetes intel·ligents. Només a

França, Llombardia, Holanda, Eslovènia i Suècia (de la selecció de països

mostrada) disposen de targetes intel·ligents per a tots els professionals

analitzats.

La importància de disposar de targetes intel·ligents rau en el fet

que poden potencialment acomplir els requeriments per esdevenir

identificadors eHealth pels professionals.

El projecte europeu HPRO Card busca homogeneïtzar les targetes

professionals i possibilitar el seu ús com identificador eHealth, tenint com

premissa “facilitar el lliure moviment dels professionals de la salut en

Europa, tot i garantit la seguretat del pacient”.

A banda de la identificació dels professionals, es comença a pensar en la

utilització de targetes intel·ligents per a pacients, incorporant-hi

informació clínica bàsica. Entre altres, destaquen els projectes següents:

Exemples Descripció

La targeta sanitària alemana (eGK –

eHealth Card) pot incorporar la història

clínica del pacient, la mateixa

infraestructura suporta també la

identificació dels professionals.

Els pacients de la xarxa de salut de

Queens (EUA) diposen d’una smart card

que conté informació bàsica de salut.

L’asseguradora nacional de salut de

Taiwan proporciona també una smart

card amb informació de salut.

4.5 Implicacions

Davant d’aquest context internacional, existeixen diverses implicacions

que s’han de considerar en el sistema de salut català.

1. En primer lloc, sorgeix la necessitat d’avaluar l’eficiència, el bon ús i

l’impacte dels projectes i prestacions TIC.

2. En segon lloc, s’ha de contemplar l’impacte de les TIC en la manera

de treballar dels professionals, la seva formació, així com l’aparició

de nous rols professionals i una major implicació del ciutadà.

3. A més, sorgeix la necessitat de certificar dispositius i aplicacions per

tal de que existeixin garanties en la seva fiabilitat.

4. Així mateix, s’han d’establir i definir mecanismes de finançament i

reemborsament.

5. Finalment, cal insistir en la importància de col·laborar a nivell

internacional i aprendre de les millors pràctiques.

5 Bibliografia

Giordano R., et al, Perspectives on telehealth and telecare. WSD

Action Network; 2011.

Karl A. Stroetmann et al, eHealth strategies support: European

countries on their journey towards national eHealth

infraestructures; gener 2011.

Cristiano Codagnone et al, A Composite Index for the

Benchmarking of eHealth Deployment in European Acute

Hospitals. European Commission; 2011.

EHR Advancing Canada`s next generation of healthcare. Canada

Health Infoway; 2011.

Glasgow R.E et al, Twelve-month outcomes of an Internet-based

diabetes self-management support program; 2011.

Tackling US Health Plan Challenges with Advanced Analytics. SAS;

2011.

Consumer Health Information, FDA; Juliol 2011.

Climane M. et al, interoperability of health professionals

authentication in Europe, eHealth Conference 2010; març 2010.

Beer G. et al, Healthcare without walls; novembre 2010.

Laurent Ulmann et al, El reto de la telemedicina en Europa, The

European Files; juny-juliol 2010.

Review of Health Technology Assessment in Australia. Australian

Government; desembre 2009

Agarwal S. et al, The US stimulus program: Taking medical

records online. McKinsey Quarterly; juliol 2009.

6 Webs de referencia

Tendència 1:

Agence des Systèmes d’information partagés de santé:

http://esante.gouv.fr

Gematik: http://www.gematik.de

National Information Governance Board of Health: www.nigb.nhs.uk

Canada Health Infoway: https://www.infoway-inforoute.ca

Tendència 2:

TicSalut: http://www.gencat.cat/salut/ticsalut

Hims Analytics http://www.himssanalytics.org

American Recovery and Reinvestment Act: http://www.recovery.gov

NHS Connecting for Health: http://www.connectingforhealth.nhs.uk

Tendència 3:

The King’s Fund: http://kingsfundlibrary.co.uk/telehealth

Renewing Health: http://www.renewinghealth.eu

Department of Health: http://www.dh.gov.uk

Health Affairs: http://www.healthaffairs.org/

Tendència 4:

Health Care Media: http://www.healthleadersmedia.com

Diario Médico: http://www.diariomedico.com

Healthcare Technology Online:

http://www.healthcaretechnologyonline.com

Flash TicSalut:

http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/flashticsalut/index.html

Tendència 5:

Antares Health Lines: http://antares-healthlines.com

Mayoclinic: http://socialmedia.mayoclinic.org

Econsultancy: http://econsultancy.com

SearchHealth IT: http://searchhealthit.techtarget.com

Tendència 6:

MedCity: http://www.medcitynews.com

Mobi Health News: http://mobihealthnews.com

US Food and Drug Administration: http://www.fda.gov

Healthcare Technology Online: http://hitm.eu

Healthcare IT News: http://www.healthcareitnews.com/

Tendència 7:

OECD: http://www.oecd.org

The Economist: http://www.economist.com/node/21531109

TicSanté: http://www.ticsante.com

Tendència 8:

HPRO Card, European Health Professional Card:

http://www.hprocard.eu

World of Healh of Information Techonlogy

http://worldofhealthit.org/2012

Life as a healthcare CIO: http://geekdoctor.blogspot.com

7 Col·laboradors

Els participants en la selecció i valoració de les tendències han estat els

membres del Consell Assessor Científic de TicSalut, així com els

professionals següents:

Col·laboradors Institució

Francisco Lupiáñez-

Villanueva

IPTS

Josep M Canals Cabiró AIAQS

Maria Rovira CatSalut

Eduardo Vigil Martin Hospital Universitario Virgen del Rocio

(Sevilla)

Ramon Carlos Romero

Serrano

Conselleria Sanitat de la Generalitat

Valenciana

Guillem Paluzie Avila Corporació de Salut del Maresme i la Selva

José Antonio Falagán Mota C. Hospitalario de Pontevedra

Carolina Conejo Gómez Servicio Andaluz de Salud. Hospital Virgen de

la Victoria.

Maria Luisa Tamayo Canillas Hospital Universitario Central de Asturias

(Oviedo) - Servicio de Salud del Principado

de Asturias

Mateo Acedo Anta ICS

Albert Alonso i Beltran Hospital Clínic de Barcelona

Niels Rossing MedCom

Denis Protti University of Victoria

Madis Tiik Institute of Clinical Medicine Tallinn

University of Techology

Charles Parisot Industry Expert

8 Acrònims

ARRA: American Recovery and Reinvestment Act

BI: Business Intelligence

CDA: Clinical Document Architecture

CDC: Center for Disease Control and Prevention

CDSS: Clinical Decision Support System

CIM: Catàleg Internacional de Malalties

CMBD: Conjunt Mínim de Bases de Dades

CPD: Centre de Processament de Dades

EAI: Enterprise Application Integration

EHR: Electronic Health Record

EMR: Electronic Medical Record

EMRAM: Electronic Medical Record Adoptation Model

ePHR: Electronic Personal Health Record

ETC: Estació de Treball Clínica

FDA: Food and Drug Administration

HAE: HIMSS Analytics

HCE: Història Clínica Electrònica

HIS: Hospital Information System

Mb: Megabytes

NAC: Network Access Control

NHS: National Health Service

NIGB: National Information Governance Board

OECD: Organisation for Economic Co-operation and Development

PACS: Picture Archiving and Communication System

PC: Personal Computer

RFID: Radio Frequency Identification

RIS: Radiology Information System

TC: Tomografia Computaritzada

TIC: Tecnologies de l’Informació i de la Comunicació