Mar i cel

Personatges

Cristians Moriscs

Blanca Saïd

Carles Hassèn

Ferran Malek

Joanot Osman

Mahomet

Blanca: és la filla d’en Carles, cosina del Ferran. És una noia sensible i

religiosa. Quan els seus sentiments incontrolables juguen en contra del que

sap que hauria de fer, es veu una blanca molt insegura. El vaixell que els

pirates aborden es dirigia a Barcelona per a que la Blanca pogués consagrar

els seus vots i preparar-se per la clausura. Al final de l’acte veurem com

sent compassió per la història que explica en Saïd, tot i que després ella

se’n avergonyeix i se sent culpable.

Carles : és el pare de la Blanca i el capità del vaixell dels cristians. És

autoritari i de vegades dur amb la Blanca, és molt creient, molt conservador

i amb molt d’odi cap als moriscos. És un home amb mot diners així que sap

que si l’empresonen podrà pagar la seva fiança i per això el que més li

preocupa ara mateix és la seva filla. Intenta evitar que la seva filla tingui

qualsevol relació amb el Saïd. I mentre els cristians estan empresonats en

el vaixell dels moriscs, en Carles continua exercint de capità.

Saïd: és el capità del vaixell dels moriscs, es va fer pirata per una venjança

personal contra els cristians. Es mostra molt dur i amb molta decisió en

mots casos, és un home molt respectat per la seva tripulació, tot i que té un

constant enfrontament amb el Malek. En dues escenes veurem com el seu

paper d’home dur trontolla-la, sobretot devant de la Blanca. En l’escena on

ella l’està curant el braç i ell li explica la seva historia i en definitiva la dels

Pare

seus pares, ja veiem a un Saïd una mica més tendre. I en l’escena ja al final

del primer acte, quan ella decideix anar a matar-lo ell la reta descordant-se

la camisa, i és aquí on la Blanca descobreix a un Saïd no només més humà i

tendre si no un Saïd, molt diferent al que coneixíem fins ara. Això serà l’inici

d’un canvi entre ells dos.

Ferran: és el cosí de la Blanca i sent molta admiració i sobretot molt d’amor

cap a ella. La mare de la blanca ja des de ben petits es volia cassar. Ella

rebutja el seu amor cap al Ferran, però ell ho respecta molt, tant a ella com

a les decisions d’ella, tant que en un futur veurem com el Ferran sacrifica el

el seu amor per la felicitat d’ella.

Joanot:és la mà dreta d’en Saïd, és un cristià convers, de manera que està

del costat dels musulmans. Apareix i fa el paper d’un personatge ambigu.

Hassèn:és el home de més confiança d’en Saïd i sempre fa el que ell li

mana, en certa manera el veurem reflectit com el gos del amo, en aquest

cas del capità.

Malek: és un dels pirates més importants, sempre està en constant

competició amb el Saïd, tots dos volen manar el vaixell i per això farà tot el

possible per empipar al Saïd i posar-los de la seva contra. Es molt crític amb

les decisions de l’actual capità del vaixell.

Osman i Mahomet: són dos pirates més de la tripulació, i es posicionaran de

banda del Malek.

Parafrasegi del primer acte.

Ambientat en el segle XVII cap al 1639, veiem com una tripulació de pirates

algerians, assalten un vaixell de cristians de classe alta mentre es dirigien

cap a Barcelona. En la tripulació de pirates trobem en Saïd, el capità del

vaixell , en Malek el segon cap amb més poder en la tripulació, el Joanot un

cristià convertit en musulmà, l’Osman i el Mahomet dos pirates més que

s’encarreguen del funcionament del vaixell , i en Hassèn la mà dreta del

capità.

Per part dels cristians trobem a la Blanca la protagonista que es dirigia a

Barcelona per exercir com a monja, el Carles el seu pare i capità del vaixell

dels cristians, i en Joanot, el cosí de Blanca i enamorat d’ella.

En una acció en la que Saïd queda ferit, la Blanca amb nocions de

infermeria el cura ja que es la única que el pot ajudar en aquells moments,

just després de curar-li la ferida al braç de Saïd, ell li explica els seus

orígens, es mestís de pare cristià i mare musulmana. Quan els seus pares

van morir la seva mare va demanar venjança , la venjança dels moriscos

cap als cristians, per això ell ara és pirata. La Blanca s’emociona amb

l’historia i sent compassió.

A mesura que l’acte avança veurem converses entre el Saïd i el Hassèn que

parlaràn d’amor i que parlaran de vida.

Entre els dos protagonistes de l’obra sorgeix un amor i un afecte molt

especial que no serà acceptat pel Carles, i això farà encara que la situació

sigui molt més difícil.

Al final de l’acte veurem com la Blanca penedida i avergonyida del seu

comportament al plorar davant la història del passat del Saïd, voldrà matar-

lo i anirà amb ràbia al camarot del Saïd. Aquest trobament és una de les

claus de la història perquè trobarem a una Blanca una mica desconcertada

amb el seu futur com a monja i a un Saïd més tendre i proper.