1

MARIONA LA CASTANYERA

NARRADOR: La Mariona era una nena orfe que la senyora Cisca havia recollit. La

senyora Cisca vivia en una casa petita i neta, però era molt pobra i per culpa d’això li va

dir a la Mariona:

SENYORA CISCA: - Hauràs de treballar i guanyar cèntims. Què et sembla si vas a la

plaça a vendre castanyes?

MARIONA: I ja en sabré de vendre castanyes?

SENYORA CISCA: En aquesta vida de tot se n’aprèn, noieta! I veuràs que amb uns

centimets podrem comprar més roba d’abric que aquest hivern farà un bon fred i sinó

se’t congelaran els peus!

MARIONA: Ui, quin fred! Encara recordo aquell avi de l’any passat que de tan

congelats que li van quedar els peus li van caure tres ungles!

SENYORA CISCA: I tant! Per això ens hem d’abrigar bé a l’hivern!

NARRADOR: Amb un fogó, un paraigües i una cadira, la Mariona es va instal·lar sota un

arbre del passeig.

NARRADOR: Aviat van arribar un noi i una noia, després altres nens, tots compraven

castanyes i moniatos. La Mariona estava contenta perquè havia venut moltes

castanyes i la senyora Cisca se n’alegraria molt quan arribés a casa. Però de sobte, la

Mariona veu un nen petit que mira les castanyes i li diu:

MARIONA: - T’ agraden les castanyes? Té, agafa-les.

NEN/A 1- Són per mi?

MARIONA (exagerant, amb to burleta) – No, són pels ratpenats de la plaça que surten

de nit! I és clar que són per tu, despistadot!

NARRADOR: Aquell nen va marxar corrent a ensenyar les castanyes als seus amics i

tots li demanaven:

NEN/A 1 -D’ on has tret aquestes castanyes? Són tan grosses que semblen taronges

de València!

NEN/A 2 - La nena del fogó me les ha donades.

NEN/A 3: - Caram, quina bona olor que fan! Semblen mig castanyes mig taronges...

NEN/A 4: - Què dius tu ara?

NEN/ A 1: - És clar! Si he dit que semblen taronges...

2

NEN/A 5 Me’n deixes provar una?

NEN/A 6 - Són bones?

NEN/A 7: - Fan molt bona pinta!

NEN/A 8: -Què hi pinta una pinta ara? A veure si encara haurem de pentinar-les abans

de menjar-nos-les...

NEN/A 9: - I si enlloc de tant xerrar hi anem i n’hi demanem? Segur que si ho fem amb

gràcia i imitem en Nuñez també ens en donarà. És que no tenim euros, eh??? (imitació

Nuñez amb els dits en posició de voler diners).

NARRADOR: Tots van anar a demanar castanyes a la Mariona, que encara continuava

a la parada de castanyes, talment com el primer instant que aquell nen mort de fam

l’havia trobat.

TOTS ELS NENS I NENES: - Si us plau, dóna’ns unes castanyes!!! Volem fer la

castanyada tots plegats!!!

NARRADOR: I ella a tots els feia contents. Però és clar, no es va adonar que hi havia

una cua molt llarga de nens i tots tenien gana de debò. Fins i tot un nen que es va

haver d’esperar una estona, es volia menjar les orelles d’un altre tot confonent-les

amb aquelles castanyes que tan bona flaire feien.

En tornar a casa, la senyora Cisca va dir:

SENYORA CISCA: - Mariona, portes el cistell buit de castanyes, però de cèntims no n’hi

ha gaires. Com és això?

MARIONA: - És que he donat castanyes a uns nens que tenien gana! Hi ha molts nens

plens de gana allà la plaça i el cor se m’encongeix...

SENYORA CISCA: (amb energia) - No, no i no! Això no pot ser! No veus que les

castanyes, les venem per guanyar diners? Si et torna a passar, val més que no tornis

més a casa meva!

NARRADOR: La Mariona es va passar tota la nit pensant en el que li havia dit la

senyora Cisca. Va pensar que no regalaria més castanyes, però quan va arribar al

passeig, tots els nens l’esperaven per demanar-li castanyes.

TOTS ELS NENS I NENES: -Tenim gana i fred, si us plau, dóna’ns unes castanyes!!!

NARRADOR: Tant van insistir que la Mariona es va oblidar del que li havia dit la

senyora Cisca i va anar repartint totes les castanyes que portava. Es va anar fent de nit

i sota el paraigües plorava i anava dient:

3

MARIONA: -Perquè m’he deixat convèncer, no tinc cap castanya, ara no podré tornar a

casa!

NARRADOR: Cansada de plorar, es va adormir. Uns follets que vivien a la capçada dels

arbres del passeig, anaven dient:

FOLLETS: - Pobre Mariona, pobre Mariona! Ha donat totes les castanyes i ara no podrà

tornar a casa la senyora Cisca. Li donarà quatre castanyes, però de les altres, de les que

fan mal!

NARRADOR: Els follets van voler ajudar-la i mentre ella dormia. Uns van encendre el

foc i uns altres van tornar a omplir els cistells de castanyes. Aquells follets tenien molt

bon cor i volien veure-la feliç, amb aquell somriure que feia que més d’un nen enrogís

al demanar-li la seva ració de castanyes.

FOLLET 1: - Va de pressa, encenem-li el foc!

FOLLET 2: - Sí, sí, que se n’alegrarà molt quan es desperti!

FOLLET 3: - I si agafem branquetes per fer el foc? El pare follet així m’ho va ensenyar!

FOLLET 4: - I tu on has après a encendre tan ràpidament un foc?

FOLLET 3: (dissimulant) – Doncs mira...secrets de follets! I el meu pare que vivia a les

muntanyes de Sant Julià n’havia d’encendre molts de focs!

FOLLET 2: - Què us sembla si omplim tots els cistells de castanyes? I si també li posem

moniatos per vendre?

FOLLET 1: - Sí, sí, d’acord, fem-ho!

FOLLET 4: -D’acord, bona idea!

NARRADOR: Quan al matí la Mariona es va despertar, no es podia creure el que li

estava passant: TENIA UN FOGÓ PLE DE CASTANYES TORRADES!

MARIONA: - Però que ha passat aquesta nit! Qui ha pogut encendre el fogó? Qui ha

omplert el cistell de castanyes i moniatos?

NARRADOR: La Mariona de seguida va començar a vendre castanyes i moniatos. N’hi

havia per a tothom. La senyora Cisca va anar a la parada i penedida del que havia dit a

la Mariona i quan va veure la cua de nens que anaven a comprar-ne, va exclamar:

SENYORA CISCA: - Ets molt bona amb mi, Mariona. No pateixis, no et deixaré mai sola.

Sempre estarem juntes.

NARRADOR: I aquí acaba la història d’una nena, que podria haver viscut a Sant Julià de

Vilatorta o als voltants i que potser els nostres avis o rebesavis la van poder conèixer.

Adaptació teatral de l’obra Mariona la Castanyera elaborada per Anna Fontseca Bayés