Revista de divulgació cultural gratuïta

nº19 novembre 2012MASSADA SABADELL

HANUKKAHla festa de la llum

Sota els míssils de HamasEXCLUSIVA

última hora

Crònica des de Tel-Aviv

EDITORIAL

Des de l’aparició del darrer número de Massada-Sabadell, hem estat testimonis d’unes dies força convulsos, intensos i difícils, que ens han tingut preocupats i molt pendents de la seva evolució. Efectivament, com a reacció a les nombroses agressions en forma de coets disparats contra la població civil, l’exercit d’Israel, en una resposta contundent, atacà i destruí nombrosos punts estratègics de l’organització terrorista Hamas. Malauradament, aquesta situació ha provocat víctimes en la població civil d’un i d’altra costat de la frontera, cosa que lamentem profundament.Des de aquesta editorial, volem manifestar la voluntat que una pau ferma i duradora imperi en aquesta zona del planeta. Però també volem deixar clar que aquesta pau no pot donar-se a qualsevol preu i els enemics d’Israel han de ser conscients que, si no saben, no volen o no poden negociar una sortida pacífica al conflicte, es trobaran amb la reacció d’un país que només aspira a poder viure amb pau i llibertat.De nou també volem manifestar el nostre enuig pel fet que les imatges que ofertes han tornat a mostrar la visió esbiaixada dels mitjans de comunicació, recreant els vells tòpics de l’antisemitisme més furibund. No és just.Des de Massada-Sabadell seguirem treballant, des de la nostra modèstia, per mostrar al mon les qualitats i els mèrits d’una cultura la Jueva i d’un país Israel als quals admirem i estimem. Shalom!

HANUKKAH

Des de Tel-Aviv, sota els míssils de Hamas.

pàg.3

pàg.5

pàg.11

pàg.15

pàg.15

SUMARI

Libertat Religiosa

Madeleine Truel

Sta Coloma de Queralt

La bibliotecària d’Auschwitz pàg.16

EN PORTADA

EL PERSONATGE

EL CALL

EL LLIBRE

ACTUALITAT

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 2

pàg.17AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS

Israel , Patrimonio de la Humaniada pàg.10CULTURA

Disseny GRÀFIC - Disseny WEB - COMERÇ Electrònic

TALLER DE MARKETING

www.tallerdemk.com info@tallerdemk.com

El Hanukkah (ó Janucá) és la festa de la llum que dura vuit dies i que comença la vigília del 25 del mes jueu de Kislev, on es celebra el triomf de la llum sobre les tenebres, el triomf de la puresa enfront de l’adulteració, de l’espiritualitat sobre el materialisme.Fa més de vint-i-un segles, la terra d’Israel va ser governada pels Seljúcides (greco-sirians), que pretenien hel·lenitzar per la força Terra Santa. Contra tot pronòstic, un petit grup de fidels jueus va derrotar a uns dels exèrcits més poderosos de la terra, va expulsar als grecs de la terra, va recuperar el Sant Temple de Jerusalem i el va tornar a posar al servei de Déu.Quan van tractar d’encendre la Menorah del Temple (el canelobre de set braços), només van trobar una única llàntia amb oli d’oliva que no havia estat requisada pels grecs. Miraculosament, la quantitat prevista només per un dia, va cremar durant vuit dies, fins que un nou oli es va poder preparar en condicions de puresa ritual.Per a commemorar i difondre aquests miracles, els savis van instituir la festa de Hanukkah. El punt culminant d’aquesta festa és la nit de la il·luminació de la Menorah: a la primera nit crema una flama, a la segona dues i així successivament fins a la vuitena nit de Hanukkah, quan cremen les vuit llums.Durant la Hanukkah hi ha el costum de menjar aliments fregits en oli, com ara els latkes i els sufganiot, també el jugar amb el dreidel (que és com una balfufa en la qual hi ha inscrites les lletres hebrees, i el Hanukkah Gelt, en el qual es regalen diners als nens.

Simbologia: la il·luminació de la Menorah es va instituir per divulgar a tot el món que Déu fa miracles per tots aquells que defenen la veritat i la justícia.Quan: Els macabeus no van fer fora els invasors amb l’espasa però també amb la fe. S’encenen les Menorah poc després de la posta del sol, amb dues excepcions, el divendres a la nit, s’encenen abans de la posta del sol. A la nit de dissabte, s’il·lumina a la nit.On: A qualsevol lloc on s’estigui visquen . La Menorah es situa al damunt d’una taula, o prop de la porta d’entrada o bé hi ha qui té costum de posar-la a una finestra que doni al carrer.

EN PORTADAMASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 3

Hanukkah

EN PORTADAMASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 4

La Menorah es situa al damunt d’una taula, o prop de la porta d’entrada o bé hi ha qui té costum de posar-la a una finestra que doni al carrer.

MASSADA SABADELL pàg. 5

MASSADA SABADELL

La nostra amiga Raxel Israel, ens ha enviat un article en exclusiva, des Tel Aviv, per a Massada-Sabadell durant la fase més àlgida de l’Operació “Pilar de Defensa”

Tel-Aviv 20/11/12 .Normalment, la nit del dijous és un moment agradable en la vida israeliana: s’acosta el cap de setmana. El divendres, després de treballar mig dia, ens preparem per al shabbath, que comença al capvespre, un temps de descans total. En definitiva, ja es difumina l’estrés vinculat a les múltiples tasques quotidianes.

Però el dijous passat, 15 de novembre, hi havia a Israel un ambient tens i d’extrema preocupació: el dia anterior, havia començat l’operació militar “Amud anan”, que els mitjans de comunicació tradueixen per “Pilar de Defensa” i que prefereixo traduir tal com sona en hebreu: “Columna de Boira”, paraules extretes del versicle bíblic segons el qual, al creuar el desert, després de la caiguda d’Egipte, sota la direcció de Moises, els hebreus seguiren una columna de núvols que miraculosament els mostrava el camí.

Des del 2003, amb el primer míssil caigut a Ashkelón i malgrat Israel haver-se retirat poc més tard de la Franja de Gaza, la població del sud

d’Israel pateix regularment els atacs de míssils llançats des de Gaza pels terroristes de Hamas, que apunten intencionadament a objectius civils.

La ciutat més tristament famosa per aquest fet és indubtablement Sderoth, que ha aprés a viure amb

l’amenaça constant dels « katiushes ».

No obstant, quan de cop i volta ha sonat a Tel-Aviv la sirena d’alerta al final de la tarda d’aquest dijous, nosaltres, els habitants d’aquesta ciutat gran, moderna, centre econòmic de la nació,

Des de Tel-Aviv, sota els míssils de Hamas.ACTUALITAT

MASSADA SABADELL pàg. 6

MASSADA SABADELL

sempre animada, inclús sempre festiva per a la jove generació i pels afeccionats als esdeveniments culturals, hem tingut una profunda sorpresa.

Sorpresa que es va manifestar i va desaparèixer amb la velocitat d’un llampec, perquè l’exèrcit ja ens havia proporcionat el llistat de les pautes comportamentals adequades en aquestes circumstàncies. A més, en uns escassos segons, em van venir a la ment els records de la Guerra del Golf de 1991, amb el comportament que cal tenir en el minut i mig que separa el soroll de la sirena que anuncia l’arribada dels míssils sobre el nostre sostre. Aquest curtet període de temps és tot un luxe comparant-ho amb els breus 15 segons atorgats a la població del sud per a que entressin en les habitacions de seguretat de les seves cases o, en un exercici encara més difícil, per a que els vianants aconseguissin arrupir-se contra una paret o darrera un cotxe aparcat.

Aleshores, com gairebé vint-i-dos anys enrere, vaig agafar el meu mòbil, les meves ulleres, una lot de butxaca i les meves claus, tot ja preparat per si de cas, ho vaig posar dins de la meva bossa, em vaig posar les sabates, vaig tancar la porta del meu pis i vaig baixar per les escales –res d’ascensor evidentment- rumb al refugi blindat que hi ha en el soterrani de cada edifici.

Prou bé sabia que no hi arribaria a temps i que la caixa de les escales, en les plantes mitjanes i

baixes, proporciona una bona protecció, sempre i quan no hi hagi una finestra, els vidres de la qual, a l’esclatar, ens podrien ferir. Fins i tot vaig pensar amb alleujament que aquesta vegada no tenia que enganxar-me una mascareta contra els gasos químics.

A l’arribar a la quarta planta, vaig veure al llindar del seu pis, a la veïna que, òbviament per haver arribar tant sols uns anys abans, no entenia en absolut el què estava passant. Li vaig dir que es tractava d’un atac amb míssils i que baixés amb mi de pressa. Arribàvem a la segona planta i ja escoltàvem les veus dels altres veïns agrupats una mica més avall, quan varem sentir dos sorolls forts i secs. Tot seguit em vaig topar amb un grup de veïns, entre ells el meu nebot, intercanviàrem abraçades i preguntes i cadascú va començar a trucar a les persones de la seva família i a teclejar en el seu smartphone a la recerca de notícies gairebé “en directe”. Vaig parlar amb el meu fill, em va dir que un míssil havia caigut en un descampat i un altre al mar. La tensió va anar decreixent i algú va sospirar un: “Ja està!”.

Però des de la planta baixa, escoltàrem uns crits i baixàrem tots precipitadament. La resta de veïns de l’edifici estaven tornant del refugi blindat, mentre les noies joves de les botigues de fora no sabien què fer i es posaren histèriques.

El meu nebot, sense ni tant sols pensar-s’ho, va

recordar també del seu paper de soldat anys enrere i les va tranquil·litzar, les va empènyer fins a dins de l’edifici i els hi explicà què calia romandré allà durant deu minuts, fins que estigués clar que ja ho hi havia perill.

Les cares es van posar més rialleres i de cop i volta, cadascun preguntava als altres si els hi venia de gust un cafetó!.

Em va trucar la meva jove: la sirena l’havia agafat mentre estava dins del seu cotxe, al centre de la ciutat, de tornada del seu treball i ella va tenir el comportament correcte: va aturar el cotxe i va arrencar a córrer fins el portal d’un edifici, lloc més angoixant i insegur que l’empara d’unes parets blindades.

La parella volia acollir-me per a que m’estalviés la gimnàstica de les escales en futurs atacs, però sóc una panxacontenta i no deixo fàcilment les meves obligacions domèstiques.

Al dia següent, divendres, va haver-hi un nou atac a Tel-Aviv i un altre més el dissabte, en ple shabbath i encara dos més el diumenge. El primer, al matí i el segon al voltant de dos quarts de vuit de la tarda, ja de nit en aquella latitud.

Tots ens anàvem acostumant a reaccionar ràpid a la lúgubre queixa de la sirena. La gent del carrer entrava a protegir-se i la feia petar mentre les

MASSADA SABADELL pàg. 7

MASSADA SABADELL

pantalles dels mòbils mostraven els impactes en el cel, sobre la ciutat. Pel soroll net i llunyà dels mateixos, sabíem que els míssils havien estat abatuts pel nostre genial sistema anti-míssils, molt més eficaç que l’americà de 1991.Vaig beure’m l’apetitós cafè amb el meu nebot davant del televisor, mirant l’estètic ball dels míssils i dels anti-míssils, uns punts rodons, lluminosos i

bellugadissos, en front d’una espècie de cometa de llarga cua blanca que es parteix i els persegueix fins arribar a eliminar-los.

Les vegades que vaig sortir a passejar, la ciutat em va semblar menys animada: és evident que els pares s’afanyaven a tornar a casa per vigilar als seus nens, la qual cosa escurçava les activitats del dia. Però

les terrasses de la meva plaça estaven plenes, totes les botigues obertes i un amic meu, que és actor de teatre, em va explicar ahir que totes les sales estaven de gom a gom, amb un públic serè donat que aquestes també serveixen com a bunker.Ara, dimarts dia vint a la nit, es contempla la possibilitat d’un alto-el-foc, però mentrestant, els terroristes no deixen de disparar a les poblacions

del sud de país i a les seves dues ciutats més grans: Ashkelón a la riva del mar i Rishón-le-Tzión. Terra endins els míssils van impactar en uns edificis, causant ferits, un d’ells de gravetat i espectaculars estralls.

Per tant, vull fer especial esment a que, per molt desagradable que fos estar pendent de la sirena en qualsevol moment, inclús al dormir o en la dutxa, resulta rotundament impossible equiparar la nostra situació a Tel-Aviv, amb la d’aquella multitud d’herois anònims que, en la zona del sud, des de tant de temps i amb tanta intensitat aquests darrers dies, suporten amb una força anímica, una intel·ligència i un valor fora del normal, la guerra imposada pel terrorisme palestí.

Ningú pot imaginar el que significa començar a córrer enmig del carrer portant els nens a la mà i estirar-se al terra i posar-se damunt d’ells, intentant protegir-los, resant perquè el míssil no caigui a prop i esperant seguir amb vida en els propers segons! Ningú pot imaginar la tensió interna generada als nens per l’ambient d’incertesa, perill i impotència, que els obliga a recordar, quan juguen als parcs o van de camí cap a l’escola, van de compres amb les seves famílies o van solets a casa, les instruccions de seguretat, les quals són, a vegades, tan inversemblants com amagar-se sota una taula a l’escoltar la sirena! Ningú pot imaginar el l’ardidesa dels camperols que llauren els seus camps i tenen cura dels seus animals, als kibutz i

poblets que estan al llindar amb la Franja de Gaza, i que resulten ser a cada moment les dianes dels morters i de les “katiushes” de Hamas, sense que cap sistema anti-míssil pugui garantir i salvar les seves vides!Acabaré amb uns informes proporcionats a la meitat del sisè dia de l’operació “Pilar de defensa”: les organitzacions terroristes han llançat des de Gaza, per ara, 1130 míssils, dels quals 650 van caure en territori israelià i entre aquests només 40 en les zones habitades. També van haver 121 míssils que en ser llançats van caure dins del propi territori palestí. El sistema anti-míssil ha destruït 325 míssils. Tzahal ha realitzat 1350 atacs als seus objectius a la Gaza controlada per Hamas.

Raxel ISRAEL, Tel-Aviv 20/11/12

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 8

La població del sud d’Israel pateix regularment els atacs de míssils llançats des de Gaza pels terroristes de Hamas,

que apunten intencionadament a objectius civils.

www.tallerdemk.com

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 9

CULTURA

El aprecio que siente Israel por su historia se ha visto premiado por la UNESCO. Por eso, ahora cuenta con 13 lugares Patrimonio de la Humanidad, desde que en 1981 fuera reconocida la ciudad vieja de Jerusalén. Las dos últimas incorporaciones se realizaron en 2008, con la Fe Bahai en Haifa y San Juan de Acre. Y entre medias: Massada, la Ciudad Blanca de Tel Aviv, la Ruta del Incienso y restos nabateos -Mamshit, Avdat, Haluza y Shivta-, los Tels bíblicos de Megiddo, Hazor y Beersheba y los Santuarios.

Y es que poco más se le puede pedir a Israel para impresionar al viajero. Como ejemplo de esa variedad y riqueza que atesora el país está San Juan de Acre (aunque en muchas señales encontrará Akko, en hebrero), que ganó el puesto en las Ciudades Patrimonio gracias a su maravillosa ciudad medieval y a sus murallas, con increíbles vistas al Mediterráneo.

Massada, en cambio, es un símbolo de la identidad judía y la lucha por la libertad ante la opresión. Construida por Herodes El Grande, también se le considera un testimonio extraordinario de toda una villa romana así como del asedio sufrido en torno a la meseta. El Parque Nacional de Massada, en continua investigación, cuenta con un innovador

y moderno museo que muestra algunos de los más preciosos hallazgos de sus excavaciones.

Las tendencias arquitectónicas

Asimismo, la UNESCO considera que la Ciudad Blanca de Tel Aviv simboliza la síntesis de las tendencias arquitectónicas del Movimiento

Moderno y su integración al medio local. Sus edificios son uno de los últimos atractivos de Tel Aviv, que se pueden ver en Dizengoff, el bulevar Rothschild y las calles anexas. Si le sabe a poco debe seguir la Ruta del Incienso y de las ciudades Nabateas (Mamshit, Avdat, Haluza y Shivta), que forma parte de las 1.500 millas de la larga travesía comercial que unía a Arabia hasta su salida al mar

Trece enclaves Patrimonio de la Humanidad, como la ciudad vieja de Jerusalén, la Ruta del Incienso o las fortificaciones de Massada, y una gastronomía especial mezcla de influencias marroquíes, yemenitas, rusas, árabes y polacas hacen de Israel un destino único.

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 10

Mediterráneo, cruzando Israel por el desierto del Negev.

Las ciudades se construyeron hace dos milenios atrás y las caravanas no sólo llevaban preciadas especias, sino que facilitaron un rico intercambio cultural. La agricultura que se desarrolló a lo largo del camino muestra cómo un pueblo -entonces y ahora- podría convertir un medio hostil en un próspero desierto. Continuamos nuestro recorrido por los Tels Bíblicos de Megiddo, Hazor y Beersheba, testimonio de los intercambios culturales a lo largo de las principales carreteras antiguas. Sus intrincados sistemas de abastecimiento de agua también muestran el ingenio de las comunidades antiguas. Los lugares, con sus palacios, murallas y almacenes, son testigos de grandes civilizaciones antiguas pudiendo constatar el saber y la fidelidad de la narrativa bíblica.

En julio de 2008, la UNESCO añadió los Santuarios y Jardines Baha'i, en Haifa y Acre, a los ya 11 lugares declarados Patrimonio Mundial en Israel. Las tumbas de Baha'u'llah y Bab (fundadores de esta religión), representan los primeros sitios conectados con una tradición religiosa nacida en los tiempos modernos. Los bellos jardines y santuarios son lugar de peregrinación, no sólo para los cinco millones de fieles Baha'i, sino para miles de turistas. La cúpula dorada del santuario Baha'i en Haifa, rodeada por inmaculados jardines simétricos distribuidos en 18 terrazas

que descienden sobre el Monte Carmelo hacia la Colonia Alemana, es sin duda la imagen más conocida de Haifa. El santuario de Baha'u'llah, rodeado también de jardines y situado cerca de la Ciudad Vieja de Acre, atrae a 50.000 visitantes.

La cocina, un placer milenario

No podemos dejar de lado la gastronomía israelí, un placer milenario debido a sus distintas influencias: marroquíes, yemenitas, rusas, árabes y polacas. Y es que los israelíes son únicos en el arte de servir entradas. Tan importantes son estos mezes para una comida que se suele juzgar a un restaurante por su calidad y surtido. ¿Algunos? Jumus (puré de garbanzos con aceite de oliva y condimentos), tejina (pasta de semillas de sésamo molidas y condimentos), lábane (queso levemente agrio hecho con yogur)... Los primeros platos incluyen una especie de pescado en escabeche, una ensalada mixta u hojas de parra rellenas. Naturalmente, a nadie se le ocurriría servirlos sin pan de pita.

En cuanto al pescado de agua dulce más popular, el de San Pedro. O amnún en hebreo y musht en árabe. De carne firme algo grasosa, tenía fama de ser sabroso pero no muy agradable a la vista. Por eso, hace años, Eran Lahav, biólogo a cargo del laboratorio de cría de peces del kibutz Nir David, decidió cambiarle el color. Su plan fue un éxito y se consiguió un exquisito naranja-rojizo, con un mínimo de grasas y un mejor sabor. Hoy se exporta

ahora a Italia, Francia, Estados Unidos y Japón.

Si hablamos de fast food, muchos de los alimentos servidos hace cinco milenios continúan ofreciéndose hoy en casi todas las ciudades. El shawarma, delgadas lonchas de sabrosa carne de cordero sazonada que gira en vertical frente a un fuego alimentado por carbón; el shishlik, trozos sazonados de carne de cordero o vaca ensartados en un pincho de madera o metal y asados al carbón; el falafel, bolitas fritas y picantes de harina de garbanzos; y la shakshuka, huevos cocinados en una condimentada mezcla de tomates, cebolla y ajo, forman parte del escenario urbano israelí de hoy, como lo hacían miles de años atrás.

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 11

La declaración de independencia del Estado de Israel (1948) garantiza la libertad de culto a toda la población. Toda comunidad es libre, por ley y de hecho, de practicar su fe, observar

sus festividades y su día semanal de descanso, y administrar sus asuntos internos. Cada comunidad tiene sus propios consejos y cortes religiosas, con jurisdicción sobre todos los asuntos religiosos y de derecho personal, como matrimonio y divorcio. Cada una tiene sus lugares de culto, en los que ha desarrollado a lo largo de los siglos sus rituales propios y una arquitectura característica.

Sinagoga:

El rito judío ortodoxo tradicional requiere la asistencia a la oración de un minyán (diez varones adultos). Las plegarias tienen lugar tres veces por día. Hombres y mujeres se sientan separados, y se cubren la cabeza. Los servicios pueden ser conducidos por un rabino, o un miembro de la congregación. El rabino no es un sacerdote o un intermediario con Dios, sino un maestro. El punto central de la sinagoga es el Arca Sagrada, orientada hacia el Monte del Templo en Jerusalén, y que contiene los rollos de la Torá (Pentateuco). El texto de la Torá está dividido en capítulos, uno de los cuales se lee cada semana, conforme a un calendario anual fijo. Las plegarias son particularmente solemnes en shabat (sábado, el día de descanso judío) y en las festividades.

Mezquita:

Las plegarias musulmanas tienen lugar cinco veces por día. Hombres y mujeres oran por separado. Al

entrar se deben quitar los zapatos, y realizar una ablución ritual. Oran dirigiéndose hacia La Meca en Arabia Saudita, dirección que es indicada por un mihrab (nicho) en el muro de la mezquita. Los fieles son guiados por un imán, encargado de dirigir las oraciones. Los viernes, el día tradicional de descanso musulmán, se pronuncia generalmente un sermón.

Iglesia:

La forma y frecuencia de los servicios varía según la denominación, pero todas celebran rituales especiales el domingo, día de descanso cristiano. Los servicios son conducidos por un sacerdote o un pastor. Hombres y mujeres rezan juntos. Los hombres se descubren la cabeza, mientras que las mujeres suelen cubrírsela. Los servicios son acompañados muchas veces por música y canto coral. Tradicionalmente las iglesias tienen planta en forma de cruz.

Lugares Santos Cada sitio y santuario es

administrado por la autoridad religiosa pertinente.

La libertad de acceso y culto está garantizada por la ley.

ISRAEL ,Libertad ReligiosaCULTURA

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 12

Los principales lugares santos son:

Judíos:

El Kotel, el Muro Occidental (o “de los lamentos” o “de las lamentaciones”), último remanente del muro de contención del Segundo Templo, y Monte del Templo, en Jerusalén; la Tumba de Raquel, cerca de Belén (Beit Lejem); la Tumba de los Patriarcas en la Cueva de la Macpelá en Hebrón; las tumbas

Exterior de la iglesia en el monte de Las Bienaventuranzas, sitio tradi-cional del Sermón de la Montaña

Haifa: Santuario bahai y jardines del sepulcro del Bab

de Maimónides (Rambam) en Tiberíades y de Rabí Shimón Bar Yojái en Merón.

Islámicos:

Haram ash-Sharif, complejo de edificios en el Monte del Templo de Jerusalén, que incluye el Domo de la Roca y la mezquita de El Aksa; Tumba de los Patriarcas en Hebrón; Mezquita Al-Jazzar en Acco.

Cristianos:

Vía Dolorosa, Cenáculo, Iglesia del Santo Sepulcro y otros sitios de la pasión y crucifixión de Jesús en Jerusalén; Iglesia de la Natividad en Belén; Iglesia de la Anunciación en Nazaret; Monte de las Bienaventuranzas, Tabja y Capernaum cerca del Mar de Galilea (Lago de Tiberíades).

Drusos:

Nebi Shueib (tumba de Jetró, suegro de Moisés), cerca de los Cuernos de Hattín en la Galilea.

Bahaí (religión mundial independiente fundada en Persia a mediados del siglo XIX):

Centro Mundial Bahaí, en Haifa; tumba de Baha’-Ulla, profeta fundador del movimiento, cerca de Acco.

El Domo de la Roca en Jerusalén

Jerusalén, el Kótel - Muro occidental

MASSADA SABADELL pàg. 13

MASSADA SABADELL

El personatge MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg.14

MADELEINE TRUEL

Una vintena de peruans van ser víctimes del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial. Només un d’ells no tenia origen hebreu. S’anomenava Madelei-ne Truel. No va ser una víctima més perquè la seva vida és la d’una heroïna. Va formar part de la resis-tència a la França ocupada pels alemanys i va salvar de la mort a desenes de jueus. La seva història va romandre enterrada durant gairebé 65 anys. Ara, un documental ha recuperat la seva memòria i pretén

fer justícia des de la seva pàtria. L’any 2010, el periodista peruà Hugo Coya va pu-blicar el llibre “Estació final”, per al qual va seguir la pista dels peruans deportats pels nazis a Europa. El llibre narra la història de Madeleine Truel, nas-cuda el 28 d’agost de 1904 a la capital peruana d’un matrimoni d’immigrants francesos. La seva infància i adolescència va transcòrrer als barris colonials de Lima, i en una escola religiosa recrear-se d’una profunda fe catòlica.El 1924 va viatjar a París, buscant les seves arrels franceses. Va alternar els seus estudis a La Sorbona amb l’assistència a l’església de Sant Francesc de Sales, fins que esclatà la guerra. El 1940 la meitat del territori francès caure en mans de l’exèrcit alemany, incloent-hi la capital. “Quan va desencadenar-se la Segona Guerra Mundial, la persecució i la fam, ella podria haver tornat a Perú ja que tenia la nacionalitat, peruana i francesa, i no era jueva, així que hagués pogut continuar amb calma la seva vida a Sudamèrica, però va decidir quedar-se perquè va veure la injustícia patida pels nens i les famílies que vivien a l’edifici on ella vivia. És per això que va decidir unir-se a la Resistència, per un sentit de justícia molt arrelat en ella, on fa fer un meticulós i perillós treball, falsificant documents.D’aquesta manera va aconseguir docu-ments per a un nombre important de jueus i, a més a més, els seus treballs de falsificación van proporcionar documents fiables a soldats aliats que operaven darrera les línies del front en

Una peruana que s’enfrontà al totalitarisme nazi

tasques d’intel·ligència.El 19 de juny de 1944 va ser detinguda per la Gesta-po, torturada i empresonada, tenint sempre a prop la seva Biblia com a companyia. Va suportar amb valentia els interrogatoris esgotadors als quals va ser sotmesa sense revelar els noms dels altres mem-bres de la Resistència. “Davant Déu respondré,” va ser la seva resposta a les infames tortures dels agents nazis. A principis de 1945 va ser deportada al camp de concentració de Sachsenhausen. Allà va rebre el sobrenom de “Ocell de les illes”, per la seva alegria i esperança. Va morir el 3 de maig de 1945, a Stolpe, durant una de les “marxes de la mort” organitzades pels alemanys per desallotjar els campaments, abans de l’imminent avanç aliat.Abans de ser sepultada, una de les seves companyes li va posar el braçalet jueu i van cobrir el seu pit amb geranis blancs i vermells que simbolitzaven la bandera del Perú. El seu nom apareix en el memorial d’homenatge a totes les persones que van ser deportades de França durant la Segona Guerra Mundial, davant de la Catedral de Notre Dame a París.Molta gent traça un paral.lelisme entre Madeleine

Truel i Oskar Schindler, el famós empresari alemany, salvador també de jueus.

La seva història va inspirar el documental independent “Madeleine Truel, l’heroïna peruana de la Segona Guerra Mundial”.

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 15

Santa Coloma de QueraltEL CALL

El call jueu de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) està situat davant del pati del Castell, on avui trobem els carrers de les Quarteres i del Forn de Baix .

La comunitat jueva de Santa Coloma va ser una de les més nombroses i ben organitzades de Catalunya, du-rant els segles XII a XV. Les primeres referències sobre la comunitat jueva de daten del 1272.

Aquesta comunitat la formaven entre trenta i cin-quanta famílies, un terç de la població del municipi i tenia lligams comercials i familiars amb el call de Cervera. La seva activitat era bàsicament mercantil, i tingué especial importància el comerç del safrà, producte molt apreciat en I’ època medieval. Aquest comerç, com el del blat, es feia sobre tot en el mercat dels dilluns. El centre de contractació era a la Plaça de l’Om (actual Plaça de l’Església), on hi havia les ano-menades “taules del safrà “, que establien els preus.

Entre els jueus també hi trobem sastres, drapers, ramblers i argenters, però eren coneguts sobre tot en l’exercici de la medicina i de la cirurgia. Alguns arribaren a ocupar càrrecs importants en el govern de la vila.

El perímetre del barri queda delimitat per les mura-lles, la plaça Major, el Castell i la plaça de l’església. Al seu interior trobàvem uns banys, la sinagoga, una carnisseria i un hospital. Fora muralles hi havia el cementiri.

La comunitat jueva de Santa Coloma va ser una de les més nombroses i ben organitzades de

Catalunya, durant els segles XII a XV.

“La bibliotecària d’Auschwitz”. Antonio Iturbe

EL LLIBRE

Dita Kraus tenia 13 anys quan va arribar a Auschwitz, on va perdre tota la seva família, i s’encarregava de tenir cura dels llibres

Dita Kraus té ara 82 anys. Quan en tenia 13 els nazis la van treure del gueto jueu de Terezin, a la República Txeca, i la van portar amb un tren a Auschwitz. “No vaig ser especialment forta, però sempre vaig tenir la ferma convicció que no moriria, que no acabaria en una càmera de gas”, assegura. Ella és la protagonista de ‘La bibliote-cària d’Auschwitz’, la novel•la d’Antonio G. Iturbe. L’escriptor s’inspira en la vida de Kraus per crear una història de ficció en què ella és una autèntica heroïna de la cultura, que s’encarrega de la bibliote-ca clandestina del camp nazi.“A Auschwitz hi havia un barracó de nens, com que era una nena estava en aquest barracó i era la responsable dels pocs llibres que hi havia, era una cosa única que no existia en altres camps de con-centració”, relata. Hi havia dotze o catorze llibres, però ella només en recorda un: ‘Breu història del món’, d’H. G. Welles. Kraus tenia cura dels llibres i els prestava als altres nens. Els llibres, però, no aju-daven a sobreviure, “no feien aquest paper”, afirma la supervivent.

Els llibres els hi feia arribar un presidiari polonès, que seleccionava la literatura en txec per als nens del barracó 31 quan els presos que arribaven a la rampa d’accés eren desposseïts de tots els seus béns. El pas pel camp d’extermini va marcar la vida de Kraus: “Vaig perdre tota la meva família, els meus pares, els meus avis, els meus oncles...”.

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 16

AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS

MASSADA SABADELL pàg.17

Tens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.Publicitat efectiva, publicitat que es veu.

PUBLICITAT

massadasabadell@gmail .com

Vols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-cions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci.

COL·LABORA

massadasabadell@gmail .com

-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es

-ASEI Asociación Solidaridad España-Israel http://www.aseiweb.net

-ACAI Associació Catalana d’Amics d’Israel http://www.acai.cat

ENLLAÇOS

Taller de Mk http://www.tallerdemk.com

CONTACTA’NS massadasabadell@gmail .com

AGRAÏMENTS

MASSADA SABADELL

MASSADA

SABADELL

Suscripció a larevista.

Vull rebre

MASSADA

SABADELL

SabadellBotigues.com

Amb el petit i mitjà comerç de la ciutat

-Tarbut Sefarad Amics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarad.com

-ARCCI Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel http://www.arcci.cat

-Radio Sefarat http://www.radiosefarad.com/joomla/ DISSENY I MAQUETACIÓ

Taller de Mk http://www.tallerdemk.com