DEFINICIÓ DE MATÈRIA

La Matèria és allò de que són fetes les coses, com per exemple el nostre cos, un llibre, una pissarra, un llapis, una taronja,etc.

La matèria posseeix dues propietats generals: té massa i ocupa un volum o espai.

Quins d’aquests elements són un exemple de matèria?

a) ferro b) amor c) aire d) foc e) benzina

COMPARACIÓ DE MASSES

La Matèria té massamassa. La massamassa és una magnitud relacionada amb la quantitat de matèria que té un objecte, és a dir que podem mesurar-la.

Un llibre, per exemple té més massa que un llapis, però menys que el nostre cos.

La massa s’expressa en grams si és petita, i en kilograms si és gran.

Del fet de mesurar la massa d’un objecte en diem pesar.

MESURA DE MASSES

La Matèria té massamassa. La massamassa és una magnitud relacionada amb la quantitat de matèria que té un objecte, és a dir que podem mesurar-la.

Un llibre, per exemple té més massa que un llapis, però menys que el nostre cos.

La massa s’expressa en grams si és petita, i en kilograms si és gran.

Del fet de mesurar la massa d’un objecte en diem pesar.

MESURA DE MASSES

Per mesurar la massa d’un cos podem emprar una balança.balança.

MESURA DE MASSES

A més de la balança, es necessita un joc de masses calibrades o pesos, que és un conjunt de cossos de massa coneguda.

Per mesurar la massa d’un cos qualsevol, es col·loca en un dels plats i es posen pesos a l’altra fins que la balança queda equilibrada. La massa total de pesos serà aleshores igual a la massa del cos.

La capsa de la figura conté les masses calibrades següents:

50g 20g 10g 10g 1g 2g 2g 5g

10mg 20mg 20mg 50mg 500mg 200mg 200mg 100mgCombinant aquestes masses es pot formar qualsevol massa fins a 101,1g, de centèssima en centèssima de gram.

VOLUM

El volum d’un objecte és la quantitat d’espai que ocupa. Per exemple, una pilota de bàsquet té més volum que una pilota de tennis, perquè ocupa més espai.

El volum dels líquids coincideix amb la capacitat del recipient que ocupen.

Els volums petits solen expressar-se en mil·límetres, si són més grans en litres.

MESURA DE VOLUMS

Per mesurar volums de líquids, s’utilitzen diferents classes de recipients. Uns estan graduatsgraduats: tenen una escala que ens permet mesurar diferents volums de líquids. D’altres estan aforatsaforats: tenen simplement un senyal, anomenat marca d’aforamentmarca d’aforament, i només serveixen per mesurar un determinat volum líquid.

a) Matràsb) Provetac) Buretad) Pipeta

MESURA DE VOLUMS

La proveta és un instrument volumètric, que permet mesurar volums superiors i més ràpidament que les pipetes, encara que amb menor precisió.Està format per un tub generalment transparent d'uns centímetres de diàmetre, i té una graduació (una sèrie de marques gravades) des de 0 mil·lilitres fins al màxim de la proveta indicant diferents volums. La part inferior està tancada i té una base que serveix de suport, mentre que la superior està oberta que permet introduir el líquid a mesurar i sol tenir un bec|pic que permet abocar|vessar el líquid mesurat. Generalment mesuren volums de 25 o 50 mil·lilitres, però existeixen provetes de diferents mides; fins i tot algunes poden mesurar un volum de 250 mil·lilitresPot estar constituït de vidre (el més comú) o de plàstic.

LA DENSITAT

La densitatdensitat ens permet relacionar la massa i el volum d’una matèria. És a dir, la densitat és la quantitatquantitat de la massamassa d’un objecte divididadividida pel seu volumvolum:

densitat = massa / volum

Prenent com a exemple l’aigua d’una ampolla d’1 litre, es pot comprovar amb una balança que la massa d’aigua que hi ha a l’interior, sense comptar l’envàs, és d’1 quilogram.

La densitat de l’aigua densitat de l’aigua és, per tant:

densitat de l’aigua = 1 quilogram (kg) / 1 litre (l) = 1 kg/l

La densitat es mesura en unitats de massa dividides per unitats de volum. Per exemple, són unitats de densitat el kilogram / litre.

PER PENSARLes diferents densitats dels objectes permeten comprovar el diferent comportament dels objectes que quan els submergim en un recipient que conté aigua.Hi ha objectes que suren a l’aigua, d’altres que s’enfonsen i alguns que queden entre dues aigües, en equilibri.

Fixa’t en les posicions de tres trossos de diferents matèries que submergim en l’aigua.L’un és ferro, l’altre és fusta i el tercer és plàstic. Les seves densitatsrespectives són 7,9; 0,8 i 1 ¿ Quin dibuix correspon a cadascun?

PER PENSAR

Com podeu veure a la taula:Una bola de plom pesa molt més que una de ferro de la mateixa grandària perquè la densitat de la primera és molt més gran.Totes dues s’enfonsarien a l’aigua perquè la densitat de l’aigua és més petita que la del ferro i del plom.

PER CONTESTAR

1. Què és la massa? I el volum?2. Quants quilograms són 3200 g ? Quants mil·límetres són 2,5 l ?3. Quanta aigua hi ha en una ampolla que pesa 1,2 Kg plena i que

buida pesa 300 g ?4. Quina densitat té un cert líquid si sabem que la seva massa és de

0,78 Kg i que el seu volum és 1 l ?5. Que passa si aboques una mica d’oli en un got d’aigua ?

ESTATS DE LA MATÈRIA

• Les substàncies són rígides

• Tenen forma definida

• El volum no canvia amb la pressió o la

temperaturaEstat sòlid

Estat líquid

Estat gasós

• Les substàncies adopten la forma del recipient

que les conté

• Els líquids són difícils de comprimir

• Són menys densos que els líquids i sòlids

• Ocupen tot el volum del recipient que els conté

• Són capaços d’expandir-se i comprimir-se

fàcilment

• Tenen volum i formes variades

ESTATS DE LA MATÈRIA

Molts sòlids es deformen amb dificultat com ara el ferro; uns altres fàcilment, com ara l’argila.

Els líquids no tenen forma pròpia adopten la del recipient

Els gasos ocupen tot l’espai i es comprimeixen sense dificultat

ESTATS DE LA MATÈRIA

Estat sòlid

Estat líquid

Estat gasós

COM ES POT CANVIAR L’ESTAT D’UNA MATÈRIA?

Els canvis d’estat es produeixen per efecte de la calorefecte de la calor. Així, doncs, si volem canviar l’etat d’una substància hem de donar-li calor, és a dir, l’hem d’escalfarescalfar o li hem de treure calor, és a dir, l’hem de refredarrefredar.

Els canvis d’estat principals són aquests:• Fusió.Fusió. La fusió és el pas de la matèria d’estat sòlid a estat pas de la matèria d’estat sòlid a estat líquidlíquid. Perquè un sòlid passi a líquid cal escalfar-lo.•SolidificacióSolidificació. La solidificació és el pas de l’estat líquid al pas de l’estat líquid al sòlidsòlid. Perquè un líquid se solidifiqui cal refredar-lo, és a dir, treure-li calor.•VaporitzacióVaporització. La vaporització és el pas de líquid a gaspas de líquid a gas. Per a vaporitzar un líquid cal escalfar-lo.•Condensació.Condensació. La condensació és el pas de gas a líquidpas de gas a líquid. Perquè es produeixi cal refredar el gas.

CANVIS D’ESTAT PRINCIPALS

PUNT DE FUSIÓ I EBULLICIÓ

Un glaçó acabat de treure del congelador d’una nevera es pottrobar a una temperatura de -15ºC. Si l’escalfem lentament, s’observa que, quan assoleix una temperatura de 0 ºC, comença a fondre’s. Mentre s’està fonent, la temperatura es manté en l’esmentat valor.Diem que el punt de fusió del gel és de 0 ºC.

Punt de fusió d’una substància pura és la temperatura a què esPunt de fusió d’una substància pura és la temperatura a què esfon.fon.

Suposem que, una vegada fos tot el gel, seguim escalfant l’aigua en estat líquid. Si ho fem en un recipient obert i la pressió de l’aire és la normal, en assolir una temperatura de 100 ºC, l’aigua comença a bullir. Mentre està bullint, la seva temperatura no variarà.Diem que el punt d’ebullició de l’aigua és de 100 ºC.

Punt d’ebullició d’un líquid és la temperatura a què bull quan estàPunt d’ebullició d’un líquid és la temperatura a què bull quan estàen un recipient obert i la pressió de l’aire és normal.en un recipient obert i la pressió de l’aire és normal.

PER CONTESTAR

1. Fes una llista de cinc substàncies sòlides, cinc de líquides i cinc de gasoses.

2. En què consisteix un canvi d’estat d’una substància?3. Quina és la causa dels canvis d’estat?4. Què cal fer per passar de sòlid a líquid? I de gas a líquid?5. Escriu el nom dels canvis d’estat indicats a continuació, i

digues si cal donar-hi calor o treure’n perquè es produeixin.- De sòlid a líquid - De líquid a sòlid- De líquid a gas - De gas a líquid

8. Per què s’entela el mirall del bany quan ens dutxem?

SOLUBILITAT EN EL LÍQUIDS

Si posem llimalla d’alumini en un got d’aigua, encara que la remoguem, la llimalla acabarà dipositant-se en el fons sense experimentar cap

canvi.Però si es fa el mateix amb una mica de sulfat de coure i es remou, la quantitat de substància sòlida va disminuint mentre el líquid es tenyeix de color blau; diem que el sulfat de coure es dissol en l’aigua.

SOLUBILITAT EN EL LÍQUIDS

De les substàncies que es dissolen en l’aigua diem que són solublessolubles enaigua. A les que no s’hi dissolen les anomenem insolublesinsolubles en aigua.

Molt freqüentment s’utilitzen substàncies dissoltes en líquids. A aquests líquids se’ls anomena dissolventsdissolvents. El més barat i abundant, i per tant, el més usual, és l’aigua; però com que hi ha moltes substàncies que hi són insolubles, és necessari emprar també altres dissolvents.

La indústria consumeix actualment una gran quantitat i diversitat de dissolvents.

La solubilitat en diferents dissolvents és una altra de les propietats que ens permeten diferenciar unes substàncies d’unes altres.

PARTÍCULA

La matèria, en qualsevol dels seus estats, està formada per partícules.

Aquestes partícules són tan petites, que són invisibles fins i tot amb un microscopi.

Les partícules estan en constant moviment i el grau de moviment és més gran com més alta és la temperatura.