Memòria cooperativa de Sants
-
Upload
sants-cooperatiu -
Category
Documents
-
view
246 -
download
5
description
Transcript of Memòria cooperativa de Sants
Memòria CooperativaSants (1887-1939)
En els inicis del segle passat, el cooperativisme prengué força en barris obrers i populars com els nostres. Entre l’any 1887, quan les societats obreres obtingueren la legalitat amb la nova Llei d’Associacions i l’any 1939, en què la victòria del feixisme esclafà qualsevol expressió de democratització social, floriren multitud de locals obrers, mutualitats, cooperatives i ateneus.
Eren expressió, per una banda, del desig de l’emergent classe treballadora d’expressar la seva subjectivitat i, per l’altra, de la necessitat d’establir mecanismes de solidaritat entre els sectors més explotats del capitalisme industrial, en uns anys en què no existia l’Estat del benestar.
Pel que fa al cooperativisme, s’implantaren sobretot fórmules vinculades al consum, que permetien una capacitat de compra col·lectiva major per part dels obrers i així ob-tenir uns preus més econòmics.
Les cooperatives de consum al barri no només esde-vingueren un mitjà mancomunat de distribució d’aliments, sense intermediaris, sinó que foren espais de sociabilitat i aprenentatge (grups de teatre, corals, biblioteques, idio-mes, salut) i impulsaren polítiques socials per als seus associats, com mutualitat per a la jubilació o malaltia, escola i fins i tot en alguns casos, habitatge. Moltes d’elles tingueren moneda pròpia i els seus membres par-ticiparen en la vida social i política del país.
Les cooperatives de consum A Hostafrancs, algunes foren:
Cooperativa La Balança Econòmica (1903-1912)Cooperativa Economia Social (1912)
De Sants, en podem destacar les següents:
La Formiga Obrera (1885)La Igualtat (1892)La Lleialtat Santsenca (1892) La Nova Obrera de Sants (1897)El Progrés Santsenc (1907)L’Empar Obrer (1909)L’Amistat Santsenca (1911)L’Actuació Econòmica (1917)La Igualtat Cooperativista (1923)
O d’altres especialitzades com: Farmàcia Cooperativa Popular (1910)Forn Col·lectiu de Sants (1914)
La Lleialtat Sansenca
Sucursal núm. 2La Flor de Maig
Cooperativa Obrera Productora de Cartrons
La Redemptora
La Formiga ObreraSucursal núm. 3 de La Flor de Maig
Foment de Sans
Cooperativa Obrerade Cadiraires
Nova Activitat Obrera
L’Econòmica de Sans
Fragment del «Plànol de Barcelona i rodalies: amb els projectes d’urbanització i reforma (1916)»
Localització de les cooperatives de producció i de consum creades entre 1872 i 1936 als barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta.
Autor: Lit. Oliver i RipollFont: Cartoteca Digital de l’Insitut Cartogràfic de Catalunya
Adaptació: La Ciutat Invisible
Model del Segle XX
Forn Col·lectiu de Sans
Fabricació Mecànica de Baules i Embalatges
Manufactures del Vidre
L’Empar de l’Obrer
La Balança Econòmica
Agrupació Vidriera
Altres Cooperatives no localitzades al mapa
Unió Obrera de SansLa Igualtat
El Progrés SansencCooperativa Economat Fraternitat Republicana
Farmàcia Cooperativa PopularL’Amistat Sansenca
Cooperativa Economia SocialL’Antunenca
L’actuació EconòmicaCooperativa de la Unió de les Vaqueries
La Igualtat Cooperativista
La Nova Obrera
Cartilla de consum de la cooperativa el Foment de Sants
Portada de la cartilla de consum que utilitzaven els socis de la cooperativa per adquirir aliments.
La seu estava situada al carrer Galileu, 9 (1938)
Font: Arxiu Històric de Sants
Interior de la cartilla del Foment, d’una família de 5 membres, amb la relació de productes de la cooperativa (1938)
Font: Arxiu Històric de Sants
Màquina registradora National
Utilitzada per la Cooperativa Obrera Model del Segle XX i per La Nova Obrera (1928)
Font: SERVICOOP Adaptació: La Ciutat Invisible
La Fraternitat Republicana Radical Santsenca, l’any 1933
Font: Arxiu Històric de Sants
Graella setmanal
Graella setmanal per a l’entrega de la moneda social de la cooperativa la Nova Activitat Obrera, del carrer Jocs Florals, 118 i 120Font: Arxiu Històric de Sants.
Monedes de les cooperatives de Sants
La de 10 cèntims i la de 5 pessetes són de la Nova Obrera; la de 2 pessetes és de la Nova Activitat Obrera. Fetes de bronze i níquel, varen ser encunyades el 1932 i sobresegellades amb el logo de la Unió de Cooperadors de Barcelona el 1936. Serien vàlides a tota la xarxa de cooperatives barcelonines.Fons: Projecte Barri Cooperatiu
Balanç econòmic, social i de beneficència
Dades estadístiques de la Cooperativa Model del Segle XX (1926)Font: Arxiu Històric de Sants
El Grup de Sants
Algunes cooperatives de consum del barri estaven coordinades en el Grup de Sants que entre moltes ac-tivitats, organitzà al barri la XIV Festa Internacional de la Cooperació, el 5 de juliol de 1936. La Lleialtat Santsenca va organitzar al carrer Olzinelles un «Gran Míting d’Afirmació Cooperativista» i l’obra de tea-tre titolada «Abaix lo existent».
Les cooperatives de consum de Sants també es coordi-naren amb la Fusió de les Cooperatives de Sants per la Com-pra de Carbó, entre altres experiències d’intercooperació.
Les Cooperatives que conformaren el Grup de Sants foren:
L’Empar de l’Obrer La Lleialtat Santsenca La Model del Segle XX La Nova Activitat Obrera La Nova Obrera La Unió Cooperatista Barcelonesa
14è aniversari de la Festa Internacional de la Cooperació
Gran Míting d’Afirmació Cooperatista, coordinat pel Grup de Sants el 5 de juliol de 1936.
Dues setmanes més tard es produí l’aixecament feixista i s’inicià la Guerra Civil (1936)
A sota, el programa del Grup de Sants inclòs dins del llibret de la Federació Local de Cooperatives de Barcelona,
on es publicitaven els actes realitzats pels diferents grups de la ciutatFont: Arxiu Històric de Sants
A la dreta , la versió serigrafiada d’un cartell de gran format i realitzat en tres fases,
a causa del seu gran tamanyFont: Arxiu Històric de Sants
En un grau menor, per la major dificultat econòmica, també nasqueren al barri cooperatives de producció, constituïdes per treballadors d’un mateix ofici que s’esti-maven més treballar per ells mateixos que no ser assala-riats per un patró. Als nostres barris foren importants la Cooperativa de Producció la Redemptora, d’obrers rajolers, fundada a Collblanc el 1899; la Cooperativa Obrera de Cadiraires, rellevant sobretot durant els anys 20 i situa-da al carrer Riego, i l’Agrupació Vidriera, fundada l’any 1932 al carrer Gayarre.
Sumades a altres experiències com la Societat de So-cors Mutu la Igualtat (1891-1904) de Sants, o la Mutua-litat Escolar Nostra Guardiola (1918) d’Hostafrancs, aquelles experiències de cooperació social teixien una xarxa de relacions d’ajuda mutua, de solidaritat i de capaci-tat col·lectiva d’organització, que es basaven i alhora teixien una sociabilitat de barri. Com suggereix l’historiador Chris Ealham, constituïen una veritable esfera pública pro-letària. Si hi afegim els ateneus obrers, o els centres de treballadors que evolucionarien cap al sindicalisme revolucionari, oferien un bon contrapès de cara a crear conflicte social, necessari no només per a limitar els abusos del capitalisme industrial, sinó per a somiar una societat que anés més enllà de la mercantil. Aquelles xarxes so-cials s’activarien en les vagues generals revolucionàries de 1902 i de 1909, la batejada per la burgesia com la Setmana Tràgica. A més, ajuden a comprendre la capa-citat dels i les treballadores catalanes a l’hora de fer front a les col·lectivitzacions de 1936.
Les cooperatives de producció
Xarxes d’ajuda mútua obrerai sociabilitat de barri
La cooperació com a camí per una societat futura
Text en defensa de la cooperació publicat a l’àlbum de la Lleialtat Santsenca, de data indeterminadaFont: Arxiu Històric de Sants
Cartell de la Festa Major de Sants
Actes de la Festa Major de 1920 celebrats per la Cooperativa Obrera Model del Segle XX, del carrer Violant d’Hongria amb Alcolea Font: Arxiu Històric de Sants
Carnet del grup sardanista Roure
Secció sardanista de la Cooperativa la Nova Obrera, del carrer GuadianaFont: Arxiu Històric de Sants
Cartell del «Grandiós Festival Teatral»
A la Flor de Maig del carrer Galileu, el 8 de juliol de 1933Font: Arxiu Històric de Sants
Cartell anunciant dues obres de teatre
A la Nova Activitat Obrera, l’octubre de 1932Font: Arxiu Històric de Sants
Carta del centenari de la Nova Obrera
Segons la carta, als anys 90, la Cooperativa la Nova Obrera no va poder fer front a la competència dels supermercats
i va haver de tancar, donant lloc a una cooperativa cultural recreativa (1997)
Font: Arxiu Històric de Sants
Avui, d’aquelles experiències, en queden documents en arxius, records en els familiars de qui en partici-paren i, sobretot, alguns edificis d’aquell patrimoni cooperatiu, com la Lleialtat Santsenca del carrer Ol-zinelles, la Popular Santsenca, del carrer Premià, o la Model del Segle XX, a Violant d’Hongria amb Alcolea.
Una memòria cooperativa que aprofundim en tres cooperatives de l’anomenat Grup de Sants (la Lleialtat Santsenca, la Model del Segle XX i l’Empar de l’Obrer), les sucursals santsenques de la Flor de Maig i dues cooperatives de producció (la Rede-mptora i l’Agrupació Vidriera). Aprendre d’aquelles experiències d’autoorganització i cooperació obre-res ens ha de servir no com una memòria històrica, és a dir, passada, sinó com a memòria política que ens ajudi a crear noves experiències de cooperació social per als dies vertiginosos d’avui.
Memòria política per avui
Il·lustració de SHUM
Il·lustració publicada al núm. 270 d’ Acción Cooperatista, el 26 de juliol de1928 amb el lema: «Obrero! Tu puesto está en la
Cooperativa. En vez de quejarte, obra!» (1928)
Font: SERVICOOP