Memòria del Servei de Teràpia Ocupacional 2010

Memòria Teràpia Ocupacional 2010

2

EL CARNAVAL

Tinc 35 anys i sóc esquizofrènic paranoide. Diagnosticat fa poc mes d’un any. Aquesta malaltia

és un trastorn de la personalitat, una distorció del pensament. Els que la patim tenim

freqüentment el sentiment d’estar controlats per forces extranyes. Poseim idees delirants que

poden ser extravagants, com l’alteració de la percepció i autisme entès com aïllament.

I aquí em trobava jo, amb alguns d’aquest símptomes, tancat en una habitació durant molt de

temps, sense poder sortir, aïllat, incomunicat, sense medicació que em controlés. Tota una

vida amb la malaltia on alts i baixos eren la tònica de la meva existència. Com un carnaval en

països de fred i boira, sense trobar una sortida, sense poder-me treure la màscara de guix i

poder ser jo mateix. Veient imatges irreals, sons ficticis, rialles, xiscles, tot amb un to de

menyspreu i mofa. Dia i nit, sense parar. Sense una pausa per poder descansar. Fins que el

final vaig entendre que em passava alguna cosa i vaig començar el tractament farmacològic.

Un tractament que el principi em va fer baixar més avall d’on em trobava, però que a poc a poc

anava pujant a les esferes més altes i poder-me trobar molt millor.

I aquí va ser quant em van parlar de la Fundació Humanitària Doctor Trueta. Una Fundació on

la base fundamental és el reciclatge de medicament i enviament de material sanitari pel tercer

món. Sabia que existia la Fundació però no em veia en ganes de poder realitzar una feina amb

un horari establert. Estava espantat, atamorit, com un nen el primer dia de col.legi amb bata

nova. Hi vaig anar. Vaig reunir forces i hi vaig anar. No recordo quant medicament vaig reciclar,

segur que poc. Però en aquell moment era més important poder mantenir l’horari, fer-me amb

els companys nous. Tenia por de no ser exceptat.

Els mesos han passat, jo em trobo més bé. Surto al carrer i cada dia, menys els dimecres,

treballo a la Trueta com a voluntari. He trobat bons amics, m’ajuden a superar les meves pors.

Aguanto l’hora que vaig a treballar prou bé. Estic content d’haver començat a fer de voluntari

a la Fundació. Ara, amb la medicació, sembla que el Carnaval de la ment ja no és tant fort. Estic

content, me n’estic sortint amb forces i ajuda de tothom.

Voluntari de la Trueta


3

Teràpia ocupacional a la Fundació Trueta?

Què es fa de teràpia ocupacional a la Fundació Trueta? Aquesta és la pregunta que es

fan els estudiants de TO quan venen de pràctiques o a visitar la Trueta. De fet, quan la feina del

dia a dia t’aclapara, aquesta pregunta també ens la fem les terapeutes de la Fundació. Si ens

parem, i pensem en el què fem i el com ho fem, és quan es troba la resposta.

Quan estem estudiant, estem acostumats a planificar tractaments individuals i grupals

per treballar diferents aspectes de la persona, ja siguin, per exemple, grups d’estimulació

cognitiva o habilitats socials. Però quina és la funció del TO en un centre especial de treball on

l’objectiu principal de la persona és treballar? Quin és el treball a fer des de TO quan la

persona ja està compensada i ja ha seguit un tractament de rehabilitació?

Per contestar aquestes preguntes, primer hauríem de definir què és la teràpia

ocupacional:

La teràpia ocupacional és una disciplina sanitària relacionada amb persones que

pateixen alguna alteració, discapacitat i/o disminució física o mental, ja sigui temporal o

permanent que valora i tracta les persones utilitzant activitats propositives per prevenir la

discapacitat i desenvolupar la independència funcional. (La Federació mundial de terapeutes

ocupacionals (WFOT), El consell de terapeutes ocupacionals per els països europeus (COTEC)).

Dit d’una altra manera, els terapeutes ocupacionals utilitzen les ocupacions

significatives per preservar, mantenir o millorar la salut de les persones. Un cop definit això es

presenta un altre dubte, les tasques que es fan a la Trueta són significatives?

Si comparem la Trueta amb altres CETs, veiem que a part de l’activitat manipulativa i

repetitiva en si (ja sigui fer destrucció de medicaments, encaixar peces o preparar bosses amb

diferents components), l’activitat que es fa a la Trueta té un altres significats.

Per una banda, el fet del reciclatge de fàrmacs, tòners, radiografies, entre altres;

contribueixen a disminuir la contaminació que comporta llençar aquests materials a les

escombraries. Un altre significat que té aquesta activitat és la vessant humanitària que té ja

que es recupera el material sanitari, es revisa i classifica i s’envia en països en vies de

desenvolupament. Per als treballadors, el fet de manipular i revisar les bosses, no només és la

destrucció sinó que recuperen els materials que estan en bon estat per poder-los donar una

segona vida i ajudant a persones en situació de necessitat. Passen de ser persones que

sol·liciten ajuda a oferir ajuda a d’altres que ho necessitin.

Tot això fa que es potenciï la dimensió social de l’activitat, integrant les persones amb

malaltia mental en el mercat laboral, recuperant el rol de treballador i abandonant el rol de

malalt, exclòs. D’aquesta manera, són una persona més de la nostra societat.


4

Un cop explicat tot això, podem clarificar i dir quines són les funcions de la terapeuta

ocupacional a la Trueta:

- Valorar a totes les persones amb malaltia mental vinculades a la Fundació: es tracta

d’avaluar les capacitats de la persona per saber quines es poden treballar, millorar o

mantenir.

- Planificar objectius conjuntament amb la persona: marcar metes tan a llarg com a curt

termini. Aquests objectius s’aconseguiran a través de les activitats que es realitzen.

- Graduar l’activitat segons les capacitats de la persona: segons la persona se li assignarà

una tasca o una altra, graduant la complexitat de l’activitat segons les capacitats que

té la persona. D’aquesta manera, s’ajusta l’activitat a la persona, evitant la frustració

(si l’activitat és complicada i la persona no la pot portar a terme) i la desmotivació (si la

tasca és massa senzilla pel que pot fer la persona).

- Fer un seguiment i donar suport a la persona en tot el seu pas pels serveis laborals de

la Fundació.

- Adaptar el lloc de treball: ja sigui modificant l’entorn, variant els estímuls, simplificant

les eines, entre altres, segons el perfil del treballador.

- Coordinació amb serveis de Salut Mental.

resum, el terapeuta ocupacional és el perfil idoni per aquestes tasques ja que té les

eines i els coneixements específics tan de l’ocupació com de les persones. D’aquesta

manera, s’aconsegueix que les activitats que es fan siguin terapèutiques per a les persones

evitant que estiguin ocupades perquè si.

Tot i així, molts cops la pressa del dia a dia ens fa perdre de vista aquesta feina i

dubtem si el què fem és teràpia o no, o si estem fent bé la nostra feina com a terapeutes.

Però quan ens parem a analitzar les nostres tasques és quan ens reafirmem com a

terapeutes.

Laia Lores

Núria Salvans

Terapeutes Ocupacionals de la Fundació Trueta


5

SUBVENCIONS 2010 Organisme

- Agència de Residus de Catalunya 29.855,00€

- Ajuntament de Barcelona 5.000,00€

- Bancaja 4.000,00€

- Departament de Salut 6.000,00€

- Consell Comarcal del Berguedà 8.041,85€


6

Memòria anual 2010

C.E.T. EL MERMA VIC


7

“La Trueta va significar per mi un començar de zero

conèixer gent nova i ocupar els caps de setmana.

M’ajuda, em fa sentir part d’un grup,

em socialitza i a poc a poc vaig canviant.”

Durant l’any 2010 el centre que té la Fundació pel 3r i 4rt món a Vic hi ha passat 49 persones,

d’aquestes, 40 tenen un trastorn mental sever, 6 són professionals i 3 és persona voluntària.

Centre de Vic

82%

12%

6%

persones amb enfermetat

mental

professionals

voluntaris

18 persones han estat usuàries del Centre Especial de Treball (CET).21 persones han estat

usuàries del Servei de Voluntariat Terapèutic (SVT) de la Fundació Trueta de Vic. Una persona

del CET ha estat donada d’alta ja que ha canviat de feina.

“El treball, en nostre constant aliat,

moralitza els fantasmes de la nostra ment.”


8

Residència dels treballadors CET:

El lloc de residència on viuen més treballadors del CET és Vic, amb un total de 12 persones. Les

altres 6, viuen a altres poblacions de la comarca com Torelló, Masies de Voltregà, entre altres.

Lloc de residència CET

6

12

0

2

4

6

8

10

12

14

Altres Vic

Residència dels treballadors SVT:

El lloc de residència on viu la majoria dels treballadors del SVT El Merma és a Vic i Manlleu, on

hi viuen 7 persones a cada ciutat. La resta de persones estan repartides en altres poblacions

de la comarca com són Centelles, Calldetenes o Torelló entre altres.

Lloc de residència SVT

2

7

1

7

2 21

012345678

Centelles Manlleu Sant Boi de

Lluçanès

Vic Calldetenes Torelló Prats de

Lluçanès

“A casa no faig res, em cau el món a sobre.”


9

Patologies CET:

Hi ha 12 persones en el CET, el 66% tenen esquizofrènia, 6% trastorn obsessiu compulsiu. I el

28% correspon a altres patologies com poden ser trastorns afectius.

Patologies CET

1

5

12

0

2

4

6

8

10

12

14

Esquizofrènia TOC Altres

Patologies CET

66%6%

28%

Esquizofrènia

TOC

Altres


10

Patologies SVT:

La patologia que té més incidència en els usuaris del SVT és l’esquizofrènia i trastorns

obsessius compulsius, amb un 33 % i 19% respectivament. Desprès d’aquestes, es troben amb

un 10% el trastorn bipolar. La resta de percentatge 38% són altres malalties, un total de 8

persones que presenten alcoholisme associat a un trastorn mental sever, depressió, trastorns

mentals d’origen orgànic, psicosis, entre altre diagnòstics.

Patologies SVT

2

7

4

8

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Tn. Bipolar Esquizofrènia TOC Altres

Patologies SVT

10%

33%

19%

38%

Tn. Bipolar

Esquizofrènia

TOC

Altres

“El fet de treballar m’ha afavorit en tots els aspectes. He fet un gir

de 180º. Abans m’estava a casa sol, no anava enlloc, no trobava feina,…

Tenia moltes pors, però les he anat superant.

Tenia moltes obsessions que han anat desapareixent.”


11

Derivació CET:

Les derivacions del Centre Especial de Treball venen del Centre de dia amb un 55%. L’11%

varen ser derivats del Centre de salut mental. I un 6% dels Serveis Socials.

Derivació CET

55%

11%

6%

28%

Centre de Dia

Centre de Salut Mental

Serveis Socials

Altres

Derivació SVT:

La majoria de derivacions ens venen del centre de salut mental d’adults d’osona, amb un 47%.

El 43% acudeix derivat del centre de dia. L’hospital de dia i el servei d’inserció laboral,

representen un 5% cada un.

Derivació SVT

43%

47%

5% 5%

Centre de Dia

Centre de Salut Mental

Hospital de Dia

Servei Inserció Laboral

“La funció terapèutica que té la Fundació és molt útil en la meva depressió.

Aquí he entrat en contacte amb altres persones.

He millorat molt el meu rendiment psicològic, estar aquí m’està curant molt,

més que les medecines.”


12

Igualtat Gènere CET:

En la plantilla de persones que formen el CET de Vic 12 homes i 6 dones.

Igualtat Gènere CET

67%

33%

Homes

Dones

Igualtat Gènere SVT:

En la plantilla de persones que formen el SVT de Vic hi ha 15 homes i 6 dones.

Igualtat Gènere SVT

71%

29%

Homes

Dones

“Crec que hi ha diferències entre un lloc normalitzat i la Trueta,

aquí no hi ha baralles, crits ni pressions.”


13

Edat CET:

La majoria de gent tenen entre 31 anys i 40 anys, que representa un 49%. Un 17% correspon a

la franja de 41 a 50 anys i de 51 a 60 anys. Seguidament amb un 11% correspon a persones

d’entre 21 a 30 anys i un 6% de més de 60 anys.

Edat CET

11%

49%

17%

17%

6%

de 21 a 30

de 31 a 40

de 41 a 50

de 51 a 60

més de 60

Edat SVT:

Pel que fa a l’edat de les persones del SVT la franja més freqüent és de 51 a 60 anys, amb un

38%, seguint amb un 24% la franja de 31 a 40 anys i 41 a 50 anys. L’últim percentatge, el 14%

correspon a la franja de 21 a 30 anys.

“La malaltia mental m’ha ocasionat una falta d’il·lusió per engegar projectes,

com per exemple estudiar o treballar en un altre lloc.”

Edat SVT

14%

24%

24%

38% de 21 a 30

de 31 a 40

de 41 a 50

de 51 a 60


14

ACTIVITATS D’ART TERÀPIA

Aquest any 2010, hem continuat portant a terme diferents activitats d’art teràpia com pintura,

ràdio, bijuteria i teatre.

Els objectius que pretenem aconseguir amb aquests tallers són:

- Augmentar l’autoestima, la confiança i la seguretat en si mateixos

- Expressar-se sense por davant altres persones

- Potenciar l’expressió corporal i verbal

- Ser i sentir-se subjecte creador d’emocions internes transformades en creacions

artístiques

- Descobrir capacitats i potencials creatius ignorats

- Harmonitzar el moviment

- Aprendre la coordinació del cos, la ment i la música

- Millorar la propiocepció i la interacció amb altres persones

- Potenciar l’externalització del col·lectiu

- Aprendre a organitzar i estructurar l’activitat a realitzar

L’evolució dels usuaris està sent molt positiva ja que són ells qui ens manifesten la pròpia

millora i la superació: expressió verbal i no verbal, vocalització, treball en equip, exteriorització

de les emocions, ganes de fer coses, han augmentat la seva pròpia seguretat acceptant els

possibles errors que puguin cometre.

A partir de les sessions de teatre-clown, es va crear el grup de teatre ELS NORMALS,

nom escollit per ells mateixos, reivindicant la seva igualtat en la societat. Aquest grup està

format per 7 persones afectades per un Trastorn Mental Sever. A partir d’aquesta iniciativa

van crear l’obra de teatre “INSTANTS” que aquest 2010 es va representar a Barcelona a la Nau

Ivanow i a Viladrau, amb un gran èxit de públic i participació.


15

En el marc de l’obra de teatre Instants, el dia 30 de Maig, els actors i actrius de l’obra i

la resta de companys de la Fundació, van poder anar als cinemes Sucre de Vic per veure la

projecció en una sala de cinema de l’obra de teatre.

BTV Obra de teatre a la Nau Ivanow - Febrer 2010

http://www.trueta.cat/n222.html

http://www.btvnoticies.cat/2010/02/07/lespectacle-instants-trenca-les-barreres-dels-trastorns-mentals/

http://www.nauivanow.com/plt_Page.aspx?IdObjeto=1462

INSTANTS A VILADRAU – Març 2010


ACTIVITATS LÚDIQUES I DE SOCIALITZACIÓ

“El companyerisme és la nostra bandera que teixim plegats

i que pintem amb el color de l’amistat.”

Des dels nostres centres intentem no oblidar aquest aspecte mancat i alhora tant

necessari per a ells. Per això a mig matí fem una parada de 20 minuts per esmorzar, no ens

quedem al centre sinó que anem a un bar. Aquesta parada creiem que és important

principalment per dues raons. La primera per diferenciar l’espai i el temps de treball del de

l’oci. Quan estem treballant hem d’estar per la feina que estem realitzant i quan sortim a

esmorzar és moment de descansar i relaxar-se. I la segona raó és la de potenciar la

comunicació i la socialització entre els propis companys i amb la resta de la societat. És el

moment també, per poder explicar i comentar coses de la seva vida, què han fet durant el cap

de setmana, comentar les notícies dels diaris, explicar acudits, etc.

Com a entitat, també hem participat en diverses fires que ha organitzat la ciutat de vic,

com per exemple el Mercat del Ram (març 2010) o la Mostra d’Entitats (maig 2010).

MERCAT DEL RAM – Març 2010



16

LA DOCÈNCIA I ACTIVITATS DE FORMACIÓ

També tenim un conveni amb l’ IES Antoni Pous i Argila de Manlleu perquè els

alumnes del mòdul del cicle formatiu de grau superior de Tècnic Superior en Integració Social,

puguin fer les pràctiques al nostre centre. Durant aquest 2010 3 alumnes han fet pràctiques

en el nostre centre.

Una altra activitat que es porta a terme a la Fundació són les visites al centre. Durant

aquest any han visitat les nostres instal·lacions l’Escola Vedruna de Tona, visita dels estudiants

de Teràpia Ocupacional de la Universitat de Vic de l’assignatura d’inserció laboral i un grup de

voluntaris del Centre de Dia de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic.

MESURES PENALS ALTERNATIVES

Les mesures penals alternatives consisteixen en el compliment d’obligacions o tractaments

imposats a l’autor d’un delicte per un jutge o tribunal com a pena alternativa a l’ internament a

la presó. Permeten donar una resposta als fets delictius d’una manera menys aflictiva que

d’internament, atesa l’orientació reeducativa i de reinserció social establerta a la Constitució.

Amb plena salvaguarda dels drets de les víctimes, aquestes mesures permeten l’infractor

conciliar el règim penal al qual s’han de sotmetre amb la seva vida familiar, laboral i social.

Aquestes mesures es porten a terme en col·laboració amb el Departament de Justícia de la

Generalitat de Catalunya des de l’any 2006.

Durant aquest any 2010 han realitzat treballs en benefici de la comunitat 1 persona.


17

Memòria anual 2010

C.E.T. MN. ARMENGOU BERGA


18

“La Trueta va significar per mi un començar de zero

conèixer gent nova i ocupar els caps de setmana.

M’ajuda, em fa sentir part d’un grup,

em socialitza i a poc a poc vaig canviant.”

Durant l’any 2010 el centre que té la Fundació pel 3r i 4rt món a Berga hi ha passat 26

persones, d’aquestes 26 persones, 23 tenen un trastorn mental sever, 2 són professionals i 1

és persona voluntària.

Plantilla centre Berga

19%

8%

4%

69%

CET

professionals

voluntaris

SVT

5 persones han estat usuàries del Centre Especial de Treball (CET).

18 persones han estat usuàries del Servei de Voluntariat Terapèutic (SVT) de la Fundació

Trueta de Berga, d’aquestes 18, 3 han estat altes aquest any 2010 i 4 ja no assisteixen al SVT

de la Fundació per diversos motius:

Plantilla CET

62%

25%

13%

CET

professionals

voluntaris


19

Plantilla SVT

85%

10%5%

Usuaris SRL

Professionals

Voluntàris

1 persones per baixa voluntària. 1 persones per recaiguda i ingrés al recursos assistencials de

salut mental. 1 per vinculació a altres serveis de salut mental de la comarca. 1 persona per

desvinculació. Els recursos humans que hi ha per aquest servei és: 2 professionals. 1 persona

voluntària.

Altes SVT

25%

25%25%

25%

Baixa voluntaria

Desvinculació

Recaiguda

Ingrès altres serveis

de salut mental

“El treball, en nostre constant aliat,

moralitza els fantasmes de la nostra ment.”


20

Residència dels treballadors CET:

El lloc de residència on viuen més treballadors del CET és Berga, sent 3 persones, 1 a Viladomiu

Nou i 1 persona a Espinalbet.

Lloc de residència CET

3

1 1

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

Berga Viladomiu Nou Espinalbet

Residència dels treballadors SVT:

El lloc de residència on viu la majoria dels treballadors del SVT Mn. Armengou, és a Berga, a

on hi viuen 11 persones, seguint de 2 persones a Gironella, 2 Guardiola de Berguedà, 1 Olvan,

1 Puig-reig, 1 Vilada.

Lloc de residència SVT

11

2 21 1 1

0

2

4

6

8

10

12

Berga Gironella Guardiola

de

Berguedà

Olvan Puig-reig Vilada

“A casa no faig res, em cau el món a sobre.”


21

Patologies CET:

Hi ha 5 persones en el CET, 40% tenen esquizofrènia, 40% trastorn obsessiu compulsiu. I 20%

correspon a altres.

Patologies CET

2

1

2

0

0,5

1

1,5

2

2,5

Esquizofrènia TOC Altres

Patologies CET

40%

40%

20%

Esquizofrènia

TOC

Altres


22

Patologies SVT:

La patologia que té més incidència en els usuaris del SVT és l’esquizofrènia i trastorns de

personalitat amb un 21 % i 22% respectivament, desprès d’aquestes es troben amb un 17%

cadascuna la depressió, el trastorn bipolar i trastorn obsessiu compulsiu. Per últim trobem

amb un 6% la patologia de retard mental.

Patologies SVT

34 4

3

1

3

012345

Tn. B

ipola

r

Esquiz

ofr

èni

a Tn.

Pers

onalit

at

Depre

ssió

Reta

rd

menta

l

TO

C

Patologies SVT

17%

21%

22%

17%

6%

17% Tn. Bipolar

Esquizofrènia

Tn. Personalitat

Depressió

Retard mental

TOC

“El fet de treballar m’ha afavorit en tots els aspectes. He fet un gir

de 180º. Abans m’estava a casa sol, no anava enlloc, no trobava feina,…

Tenia moltes pors, però les he anat superant.

Tenia moltes obsessions que han anat desapareixent.”


23

Derivació CET:

Les derivacions del Centre Especial de Treball venen del Centre de dia amb un 40%. I un 60%

per manera individual. Són persones que van venir de manera personal al centre.

Lloc derivació CET

40%

60%

Centre de Dia

Privat

Derivació SVT:

La majoria de derivacions ens venen del centre de salut mental d’adults del Berguedà, amb un

60%. Només un 6% són els usuaris que venen derivats del hospital de dia. Trobem un 17%

d’usuaris que venen directament, sense venir derivats de cap servei assistencial de salut

mental i un 17% són els usuaris que venen del centre de dia.

Lloc derivació SVT

17%

60%

17%

6%

Centre dia

Centre salut mental

Privat

Hospital de dia

“La funció terapèutica que té la Fundació és molt útil en la meva depressió.

Aquí he entrat en contacte amb altres persones.

He millorat molt el meu rendiment psicològic, estar aquí m’està curant molt,

més que les medecines.”


24

Igualtat Gènere CET:

En la plantilla de persones que formen el CET de Berga 2 dones i 3 homes.

Igualtat Gènere CET

60%

40%Homes

Dones

Igualtat Gènere SVT:

En la plantilla de persones que formen el SVT de Berga 9 homes i 9 dones.

Igualtat Gènere SVT

50%50%Homes

Dones

“Crec que hi ha diferències entre un lloc normalitzat i la Trueta,

aquí no hi ha baralles, crits ni pressions.”


25

Edat CET:

L’edat del CET és jove, un 60% tenen entre 21 anys i 30 anys. I 40% de 31 anys i 40 anys.

La mitjana d’edat dels usuaris del CET de Berga és 30.4 anys.

Edat CET

60%

40%de 21 a 30

de 31 a 40

Edat SVT:

Per el que fa a l’edat dels usuaris del SVT la franja més freqüent és de 41 a 50 anys, amb un

67%, seguint amb un 22% la franja de 51 a 60 anys. Amb un 11% de 31 a 40 anys. No trobem

cap usuari dins les franges de 16 a 20 anys ni de 21 a 30 anys. La mitjana d’edat dels usuaris del

SRL de Berga és de 43.77 anys.

Edat SVT0%

0%

11%

67%

22%de 16 a 20

de 21 a 30

de 31 a 40

de 41 a 50

de 51 a 60

“La malaltia mental m’ha ocasionat una falta d’il·lusió per engegar projectes,

com per exemple estudiar o treballar en un altre lloc.”


26

Insercions laborals CET a empresa ordinària:

No hi ha hagut cap inserció de Centre Especial de Treball.

Insercions laborals SVT:

Una inserció. Al novembre vam derivar una persona del Servei de voluntariat terapèutic a

l’Oficina Tècnica Laboral del Berguedà (OTL), del Consorci de Formació i Iniciatives de Cercs-

Berguedà (CFI), a un pla d’ocupació de Gestió Forestal per una durada de 6 mesos.

Insercions SVT

6%

94%

Insercions

No insercions

ACTIVITATS LÚDIQUES I DE SOCIALITZACIÓ

Des del nostre centre donem importància a les activitats d’oci i socialització, un aspecte a tenir

molt en compte perquè és molt necessari per a ells, ja que en gairebé tots els casos és un ítem

mancat a les seves vides. A mig matí fem una parada de 20 minuts per esmorzar, no ens

quedem al centre sinó que anem a un bar. Aquesta parada és important per dues raons. La

primera per diferenciar l’espai i el temps de treball del de l’oci. Quan estem treballant hem

d’estar atents a les tasques que estem realitzant i quan sortim a esmorzar és moment de

descansar, relaxar-se i desconnectar. I la segona raó és potenciar la comunicació i la

socialització entre els propis companys i amb la resta de la societat, es quan s’expliquen i

comenten coses de la seva vida, el què han fet durant el cap de setmana, és moment de

comentar notícies d’actualitat, explicar acudits, fer broma..

Les activitats lúdiques i de socialització realitzades al centre de Berga durant el 2010 són:

-27 de març 2010: Participem a la Fira Solidària de Berga en un stand on fem mostra del que realitzem a la Fundació Trueta. -22 d’abril 2010: Fem una xerrada al col·legi “La Salle” de Berga, explicant als al·lumnes de 2n. ESO, la funció de la nostra Fundació.


27

-23 d’abril 2010: Com cada any, per Sant Jordi, fem una parada de roses i llibres al Passeig de la Indústria de Berga. -1 de maig 2010: També com cada any, per la Fira de Maig de Berga, compartim un stand amb l’Associació de Fibromiàlgia al Passeig de la Indústria de Berga. -2 de juny 2010: Tots junts, com cada any, participem del passacarrers de la Patum i donem entrada a la festa més famosa de Berga. -8 setembre 2010: És festa local a Berga, la Gala de Queralt. Els que poden van fins al Santuari de Queralt a participar de la festa. -Novembre 2010: Confeccionem una comanda de 500 postals en motiu de les festes de Nadal per la Federació d’ADF del Berguedà. -29 Novembre 2010: Amb la col·laboració de Creu Roja del Berguedà, es realitza un taller de cuina, on alguns usuaris hi participen. - Desembre 2010: Realitzem una comanda i fem els lots de Nadal per els treballadors de l’Hospital Sant Bernabé de Berga. -24 Desembre 2010: Dinar d’empresa a un restaurant de Berga. -Durant tot l’any 2010, usuaris del Servei de Voluntariat Terapèutic han participat en l’organització de les activitats lúdiques i de socialització que organitza l’ASFAM (Associació d’amics i familiars de malalts mentals del Berguedà).

“El companyerisme és la nostra bandera que teixim plegats

i que pintem amb el color de l’amistat.”


28

....... I LA PREGUNTA ÉS .........

Quins canvis hi ha hagut durant l’abans i el després d’estar a la Trueta?

Doncs molts, abans era com si estigués tancada en un castell i només sortia per treure

la meva estimada gossa a passeig. Em costava molt relacionar-me amb les persones, només

intercanviava quatre paraules amb la gent que tenia gossos, (almenys hi veia alguna cosa en

comú, que també els hi agradaven els animals). Però amb la resta de la gent, jo sentia una por

estranya, potser perquè em notava diferents a elles. Jo tot el dia a casa, tenint cura de la

neteja i després passejar la gossa, és que no podia tenir tema amb ningú.

Potser, el principal problema era que no estava bé amb mi mateixa i llavors......... va

sortir la feina a Trueta. Aleshores algunes coses varen canviar, ja no estava tantes hores a casa

i he conegut bellíssimes persones.

Crec que moltes empreses tindrien enveja de l’harmonia que hi ha en el treball a

Trueta. Aquesta “labor” d’estar ajudant a països del tercer i quart món, que tanta misèria

passen, que si més no els podem ajudar enviant-los material sanitari...... i per un altre cantó,

reciclar que és ideal pel medi ambient, on tothom hauria de tenir tanta cura i posar-li més mà.

Ser voluntària m’omple d’orgull. Em fa sentir una persona més valorada perquè faig

coses..... el treball em fa sentir-me útil en aquesta vida.

Bé, crec que ho hauria de deixar aquí, sinó, ja m’aniria enrotllant en un pròxim futur i

això és dolent si més no per a mi; pensar i dir coses en un futur incert m’angoixa. Però sé que

el fet d’estar a la Trueta sempre serà un pas ben fet.

Una voluntària agraïda de treballar en aquesta fundació.


29

Fundació Humanitària pel 3r i 4t món Dr. Trueta

C/ Canigó, 33

08500 Vic

Tel : 93 886 92 76

www.trueta.cat

[email protected]

Memòria del Servei de Teràpia Ocupacional 2010 · Tinc 35 anys i sóc esquizofrènic paranoide....

Documents

Transcript of Memòria del Servei de Teràpia Ocupacional 2010 · Tinc 35 anys i sóc esquizofrènic paranoide....