MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1 · 2019. 6. 1. · L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs...

MEMORIA2007-OK_pau:Maquetación 1 14/4/08 13:29 Página 1

Ant

igam

ent,

l’orde

militar

era

teng

ut e

n tant

a reve

rència

que no

eradecorat d’h

onor de milícia

sinó lo fort,

anim

ós, p

rudent e m

olt expe

rt enl’ex

ercici d

e les

arm

es. F

ortit

ud corpo

rae ardimen

t se v

ol exercir

ab s

avies

a: com, pe

r la

prud

ència

eindú

stria

dels

batall

ants, dive

rses v

egades los

pocs

han

obte

sa v

ictòria dels

molts, l

a sa

viesa e as

túcia

dels

cav

allerha

bas

tat aterrar les

forces dels ene

mics

. E p

er ço foren

per los an

tics

ordena

des

justes e

torne

igs, n

odrin

t los

infants

de p

oca

edat en

l’exercici m

ilitar,

perquè

en

les b

atall

es fos

sen

forts

ean

imos

os, e

no h

ague

ssen

terror

de la

vista

dels e

nemics

La

dign

itat militar

deu

ésse

r molt de

corada

, pe

rquè

sen

saque

lla lo

s regn

es e ciutats n

o es p

orien

sos

tenir en

pau

, se

gons

que

diu lo

gloriós

San

t L

luc en

lo

seu

Eva

ngeli

Mereix

edor é

s, d

oncs, lo v

irtuó

s e

valen

t cava

ller

d’hon

or e

glòr

ia, e

la fam

a d’aq

uell

no d

eu p

reterir

per

long

itud

demolts d

ies. E

com

entre los

altr

es ins

igne

s cava

llers d

e glo

riosa

recordació

sia estat aqu

ellva

lentís

sim cav

aller T

irant lo

Blanc, del qu

al fa

espe

cial commem

oració lo

pres

ent llibre

per ço d

’aque

ll, e

de

les s

ues

gran

díss

imes v

irtuts

e cava

llerie

s, s

e fa s

ingu

lar e

expr

essa

men

ció ind

ividua

l, sego

ns reci

Publicació d’Òmnium Cultural© Òmnium Cultural, abril 2008

Coordinació: Roser SebastiàRealització editorial: Ara IdeesImpressió: Gramagraf, scclDipòsit legal: B-23.090-2008

Diputació, 276, pral.08009 Barcelona

Tel. 93 319 80 [email protected]

www.omnium.cat


ries, s

e fa s

ingu

lar e

expr

essa

men

ció ind

ividua

l, sego

ns reci

[ 3 ]

[ LLENGUA ] Grups de conversa (5) El català a la societat (6) [ CULTURA ] Frankfurt (7) Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (8)

Col·laboració amb el FC Barcelona (11) Nit de Santa Llúcia (12) Notícies (15) [ PAÍS ] Un any de mobilitzacions (16) 11 de setembre

(18) El futur de Catalunya (20) Escoles en xarxa (22) ‘Quedem?’ (23) Notícies (24) [ FEDERACIÓ LLULL ] 300 anys (26) TV3 al País

Valencià (27) Trobades (28) [ SEU NACIONAL ] Activitats i Projectes (29) Cicles (31) Publicacions (34) Gabinet jurídic (35)

[ ÒMNIUM ] Seus Territorials (37) Comunicació i expansió (44) Activitat interna (46) Balanç de gestió (50)

MEMÒRIA 2007 ÒMNIUM CULTURAL

mb les eleccions generals del març del 2008 s’haurà tancat un període elec-toral que, en principi, no es tornarà a obrir fins a la tardor del 2010.

El catalanisme polític, pendent de poder exercir un dia el dret a l’autode-terminació, ha assajat durant els darrers trenta anys diverses estratègies a fid’incrementar l’autogovern en benefici dels ciutadans de Catalunya.

La primera ha estat la de poder governar l’autonomia catalana i al mateix temps tenir prou forçaal Congrés dels Diputats per tal de condicionar la cessió de competències. És l’estratègia que s’haexperimentat durant vint-i-tres anys. La segona ha estat la de governar l’autonomia catalana i teniren el govern de Madrid un germà ideològic que comparteixi plantejaments. És el que s’ha assa-jat durant els darrers cinc anys, condicionat parcialment per la presència i l’acord d’un partit inde-pendentista.

No és la tasca d’Òmnium fer un balanç valoratiu de les dues estratègies. Només volem fer notarque hi ha una possible estratègia, encara no assajada suficientment, que consisteix en la suma deles forces catalanistes, siguin majoritàries o no en els partits, per tal de dissenyar uns objectius d’au-togovern en el mig termini que permeti avançar significativament. Encara que es pugui qualifi-car d’utòpica aquesta pretensió, es va realitzar, en part, en el projecte d’Estatut del 30 de setem-bre del 2005 quan la nostra representació parlamentària la va aprovar amb el 89% dels vots.

La nostra associació, com a entitat transversal en el catalanisme, independent però no neutral,intentarà prosseguir la seva tasca en aquest sentit com ja ho ha intentat aquest any 2007 amb l’ac-te del 8 de maig Nosaltres decidim: dignitat nacional, amb la jornada de debat del 10 de novembre:El futur de Catalunya, un marc comú de reflexió, i, juntament amb altres entitats, amb la manifestacióde l’1 de desembre sobre El dret a decidir.

Tant en els aspectes institucionals com en els referents a la cultura i a la llengua, Òmnium Culturalno es vol afegir a les posicions de desànim i d’autoflagelació, en aquests moments freqüents en elsmentors públics del país, i volem continuar treballant amb visió positiva sobre el futur del nostrepoble.

Jordi Porta i RibaltaPresident

AM

arc V

ila


LL

EN

GU

A C

ULT

UR

A P

AÍS


L'any 2007 es va inaugurar el programade Grups de Conversa entre els partici-pants del programa de Voluntariat lingüísticen el qual participa Òmnium Cultural.

La iniciativa consisteix a formar grups d’unmàxim de 15 persones que es reuneixen perpracticar la llengua catalana a partir de con-verses sobre un tema determinat.

La primera sessió va tenir lloc el 16 de no-vembre i va girar al voltant de la música. Al-tres temes escollits pels participants per a lesconvocatòries següents van ser la lectura il’arquitectura.

El projecte va sorgir com un pas més enllàdel programa de Parelles lingüístiques, queva continuar desenvolupant-se amb moltd’èxit durant el 2007. La pretensió dels grupsde Conversa és donar noves oportunitats depràctica del català i propiciar l’intercanvicultural entre persones nouvingudes i catala-noparlants.

VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA El curs 2007 de Voluntariat lingüístic es vatancar el 20 de juny a la seu nacional d’Òm-nium Cultural amb la presència de l’escrip-tor Màrius Serra, que va destacar la impor-tància de les llengües al món. La festa decloenda va estar protagonitzada pels jocs de

paraules de Serra, que va demostrar als assis-tents la similitud del català amb molts d’al-tres idiomes diferents.

Al 2007 cent parelles lingüístiques van inter-canviar experiències en català. Durant la clo-enda del curs es va posar de manifest la ne-cessitat d’ampliar el nombre de sessions perpoder perfeccionar la llengua. Els nouparlantsvan destacar el fet d’haver aconseguit perdrela por a expressar-se en català en públic i elscatalans van remarcar la importància d’acolliri integrar a través de la llengua.

Tant catalanoparlants com nouvinguts vanestablir lligams d’amistat durant el curs imolts d’ells van afirmar la seva voluntat decontinuar en contacte malgrat haver finalit-zat l’experiència.

LLENGUA. GRUPS DE CONVERSA

S’ENGEGUEN ELS GRUPSDE CONVERSA

La música, la lectura i l’arquitectura van ser els temes escollits per practicar el català.

L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs 2007.

Els grups de conversavolen donar novesoportunitats de practicar elcatalà i afavorir l’intercanvicultural entre nouvingutsi catalanoparlants.

LA DADA

[ 5 ]


LLENGUA. EL CATALÀ A LA SOCIETAT

CAMPANYA PEL CATALÀ A L’ESCOLA

PREMISACCID-ÒMNIUM

Ò mnium Cultural, juntament amb CAL, Intersindical,Plataforma per la llengua, FAPAC, SEPC, Ciemen iUstec van ser les entitats promotores de la campanya Pel catalàa l’escola. El conjunt d’entitats va considerar que el Reial decret1513/2006 de la LOE, en establir l’obligació d’impartir unmínim de tres hores de llengua castellana a primer i segon ciclede Primària, ignorava el model d’escola catalana en llengua icontinguts adoptat al Principat durant els últims trenta anys.

La campanya va sorgir com a resposta a l’allau de visites iadhesions que el web www.pelcatala.lateneu.org va rebre du -rant els primers tres mesos de l’any. Oriol Ampuero, portaveudel grup d’entitats “Pel català a l’escola”, va explicar en unaroda de premsa a la seu nacional d’Òmnium Cultural, que lesentitats promotores de la campanya es reactivaven per ferpúblic un manifest contra els decrets de desplegament de laLOE i en defensa de la llengua catalana a les escoles i als ins-tituts del país.

Les organitzacions promotores van fer una crida a la comu-nitat educativa i a tota la societat catalana per:� Rebutjar el Reial decret d’ensenyaments mínims per a l’e-ducació primària i la imposició d’una tercera hora de castellà.� Reclamar la capacitat dels representants elegits en els terri-toris de parla catalana de poder decidir, sense invasions com-petencials de l’Estat, tot allò que afecta els horaris i currícu-lums en l’aprenentatge de llengües.� Reclamar al Departament d’Educació de la Generalitat deCatalunya el compliment integral del model d’escola catala-na, tant en l’educació infantil com en l’educació primària isecundària.� Renovar el consens a favor del català com a llengua d’en-senyament i aprenentatge i de cohesió social. � Donar suport al professorat que ja havia manifestat la sevainsubmissió a la normativa.� Encoratjar a desobeir el Reial decret esmentat i a mobilit-zar-se fins a la seva derogació.

E l maig es van atorgar els II Premis Accid-Òmnium, en elmarc del II Congrés Català de Comptabilitat i Direcció.Amb aquest guardó es va premiar l'esforç en la potenciaciódel català a través de l'activitat empresarial de l'empresa Bon-preu SA i el foment i l'ús de la llengua catalana en l'àmbit uni-versitari dels professors de la Universitat Politècnica de Valèn-cia, Elies Seguí i David Pla.

El grup Bonpreu, dirigit pels germans Font, va néixer el 1974a Manlleu i des de llavors s'ha destacat per la seva tasca en l'úsi la potenciació de la llengua catalana i per vetllar pels trets ivalors d'identitat de la societat civil. Bonpreu comercialitzatots els seus productes en català, ven als seus establiments pro-ductes de comerç just i col·labora regularment amb institu-cions relacionades amb el Tercer Món.

De la seva banda, Elies Seguí i David Pla han destacat pels seusestudis econòmics al País Valencià respecte als indicadors demercat, els estudis fiscals o la comptabilitat, entre d'altres.

Els Premis Accid-Òmnium formen part d'un conveni decol·laboració entre ambdues entitats.

DIFUSIÓ DEL CINEMAI TEATRE CATALÀ

D'acord amb l'objectiu d'Òmnium de defensar i difon-dre la cultura i les produccions culturals catalanes,l'entitat va ajudar a promoure diversos espectacles culturals através dels seus mitjans habituals de comunicació (butlletins,revistes, web, etc.). Durant el 2007, Òmnium va contribuir ala difusió de les pel·lícules El Coronel Macià, de Josep MariaForn, sobre el president republicà, i la intimista Dies d'agost,de Marc Recha. A més a més, es va ajudar a promoure l'obrade teatre de Víctor Alexandre Èric i l'exèrcit del Fènix, sobre elcas del jove de Lloret acusat de terrorisme per demanar l'eti-quetatge en català.

[ 6 ]

Òmnium va contribuir a la difusió de ‘El Coronel Macià’, de JosepMaria Forn.


[ 7 ]

Ò mnium Cultural,va participar a prin-cipis d'octubre a la Fira del Llibre deFrankfurt 2007. L'esdeveniment, que s'inau-gurà el 9 d'octubre, va tenir com a convidadad'honor la cultura catalana.

Òmnium va participar activament en algu-nes de les activitats prèvies a la inauguracióde la fira com la taula rodona “El procés po-lític, un obstacle per al canvi?”, moderadaper Jordi Porta. El debat s'incloïa dins el sim-posi “Per una Europa oberta. Societats euro-pees cap a noves identitats”, coorganitzat perl'Institut Ramon Llull, la Fira de Frankfurt iels centres PEN alemany i català. La delega-ció d'Òmnium Cultural desplaçada fins aFrankfurt també va participar en les jornadesinaugurals de la Fira, i en la inauguració del'exposició Cultura catalana singular i universali del projecte Frankfurt 2007. Un passeig per lacultura catalana.

Paral·lelament, Òmnium, juntament ambEnciclopèdia Catalana, va aprofitar la fira perdonar a conèixer als visitants els 10 darrersguanyadors del premi Sant Jordi de novel·la.Es va fer per mitjà de la promoció del llibreTen Dragons. The latest Sant Jordi Prizes, editatespecialment per a la cita literària de la ciutat

alemanya. D'altra banda, també es va presen-tar el projecte de l'Associació de Publica-cions Periòdiques en Català (APPEC) decrear un quiosc digital, on s'hi poden trobardes de llavors una cinquantena de revistes,entre les quals hi ha la publicació d'ÒmniumEscola Catalana.

Òmnium Cultural va valorar molt positiva-ment la participació de la cultura catalanacom a convidada a la Fira Internacional delLlibre de Frankfurt, i considera que la fira hapermès situar la llengua, la literatura i la cul-tura catalanes en un espai de referència in-ternacional i en una posició d'igualtat res-pecte d'altres llengües, literatures i cultureseuropees.

L'esdeveniment ha potenciat l'interès editorialper les traduccions d'autors catalans i el reco-neixement públic de la seva qualitat, i ha per-mès que es reconegui el paper de Catalunyaen la construcció cultural d'Europa. Exemplesde la projecció internacional de la cultura ca-talana són el fet que Catalunya serà la convi-dada d'honor al Festival Internacional Cer-vantino de Guanajuato (Mèxic) el 2008 i quela Biennal de Venècia estudia que Catalunyacompti amb un pavelló propi a la mostra.

CULTURA. FRANKFURT

ÒMNIUM, PRESENT A LA FIRADEL LLIBRE DE FRANKFURT

Els ponents al simposi “Per una Europa oberta. Societats europees cap a noves identitats”, entre elsquals es trobaven Jordi Porta i Isidor Marí.

Òmnium Cultural va ferpúblic, en alemany i enanglès i en diversosespais de la fira, elposicionament de l'entitatrespecte de la presènciade la cultura catalana aFrankfurt.

LA DADA


[ 8 ]

Jordi Porta i Baltasar Porcel a l’entrega del 39è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

E l Palau de la Música va ser, com de cos-tum, l’escenari perfecte per al lliuramenta l’escriptor mallorquí Baltasar Porcel del 39èPremi d’Honor de les Lletres Catalanes.

En aquesta edició, el jurat el componienJosep M. Roig i Rosich, Salvador Alegret, Albert Manent, Vinyet Panyella, Josep M.Domingo, Salvador Cardús, Pere Tió, RicardTorrens i Vicenç Villatoro, que en va ser elportaveu. Villatoro va descriure Porcel com“una de les veus més àmplies i ambicioses dela literatura catalana moderna” i va destacarque “ha practicat la catalanitat més que nopas l’ha proclamada”.

Baltasar Porcel va néixer a Andratx el 14 demarç de 1937 i la seva obra consta denovel·les, contes, teatre, assaigs, biografies, lli-

bres de viatges i nombroses col·laboracionsperiodístiques, a més d’haver participat enprogrames de ràdio i televisió. La seva obraés una de les més extenses i ambicioses de laliteratura contemporània catalana, i hi desta-quen títols com Cavalls cap a la fosca (1975),Les primaveres i les tardors (1986), El cor delsenglar (2000) o la seva darrera novel·laOlympia a mitjanit (2004).

LA GALAEl vespre del 6 de juny, el Palau de la MúsicaCatalana es va omplir per celebrar una citaanual amb la cultura. A la gala de lliuramentdel 39è Premi d’Honor de les Lletres Catala-nes, atorgat per Òmnium Cultural, va assis-tir-hi un nodrit nombre de representants dela vida cultural, social i política de Catalun-ya. Jordi Porta, president d’Òmnium, hi va

CULTURA. PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES

PORCEL, 39È PREMI D’HONOR DELES LLETRES CATALANES

Baltasar Porcel, autor demés de 30 obres, va rebre elpremi tocat amb un barreti amb les mans a la butxaca:“Estic agraït als meuslectors perquè sense ellsjo no sóc res”.

LA DADA


[ 9 ]

exercir d’amfitrió rebent els assistents, entreels quals hi havia els guardonats d’anys ante-riors, que seien en una de les llotges lateralsdel Palau. La plana política va estar represen-tada pel president de la Generalitat, JoséMontilla, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu,i d’altres personalitats com Josep Lluís Ca-rod-Rovira, Joan Manuel Tresserras, ArturMas o Jordi Vilajoana.

El cantautor Roger Mas va ser l’encarregatd’inaugurar la festa amb una selecció depoemes musicats de Rusiñol, Cassasses, Ver-daguer i Marçal, i va acabar amb un home-natge a Francesc Pujols. A continuació, JoanFrancesc Mira va començar el seu parlamentevocant la batalla d’Almansa –de la qual secelebrà durant l’any 2007 el 300 aniversari–,i exhortant el públic assistent a reflexionarsobre la importància d’aprendre de les lliçonsde la història ja que “amb memòria podremser alguna cosa, encara; sense, és segur que nosom res”. Jordi Porta va ser el següent a ocu-par l’escenari del Palau amb una reivindica-ció convençuda de la cultura catalana com al’actiu fonamental del país tot repassant algu-nes qüestions pendents en la normalitzaciódel català.

Roger Mas va inaugurar la festa amb una selecció de poemes musicats.

Jordi Porta va reivindicarla cultura catalana com al’actiu fonamental del paístot repassant algunesqüestions pendents en lanormalització del català.

LA DADA

Vicenç Villatoro va ser el portaveu del jurat.


Els assistents a la celebració no coneixienencara el nom del guardonat i va ser VicençVillatoro, portaveu del jurat, qui va descobrirel secret tot presentant el 39è Premi d’Ho-nor de les Lletres Catalanes com un escrip-tor “amb una de les obres amb més profun-ditat i ambició excepcional, i una de lesmillors cartes de presentació de la literaturacatalana a l’exterior”. L’escriptor mallorquíde 70 anys, Baltasar Porcel, va pujar a l’esce-nari modernista de Puig i Cadafalch amb unbarret al cap i les mans a la butxaca.

EL MIRACLE DEL LLEDONERL’autor es va remuntar 700 anys enrere, quanels seus avantpassats van arribar a Mallorca,10 anys abans que nasqués Ramon Llull, unLlull que “no coneixia Pompeu Fabra”, vaexplicar Porcel donant a entendre el seu po-sicionament sobre el català normatiu.

Porcel va explicar que mai ningú de la sevafamília no havia vist un text en català fins queva ocórrer “el miracle”. Un Baltasar Porcelamb 14 anys menjava lledons sota un lledoneramb un amic quan el capellà del poble vaarribar amb tres llibres en català que li va re-galar. Els llibres eren L’Hostal de la Bolla, deMiquel dels Sants Oliver, Tres viatges amb calmaper l’illa de la calma, de Gafim i Flor de card, de

Salvador Galmés. L’escriptor confessà que elsva llegir i va veure que amb aquella llengua espodien escriure coses extraordinàries.

També va tenir paraules emocionades en re-cord de la seva mare i dels udolars de gosque sentien junts i que significaven que lamort passava a prop; un udolar que la sevamare pronunciava “ludar”, en la llengua notant de Mallorca o d’Andratx, sinó la pròpiade casa seva, de la seva família. L’autor vaconcloure el seu discurs, emocionat i forçaimprovisat, amb una frase encoratjadora:“Endavant cadascú amb la seva arma”, l’armade la pròpia llengua.

El final de la vetllada va arribar amb el cantd’Els Segadors acompanyat, a l’escenari, de ladansa de la ballarina valenciana Sol Picó.Acabat l’acte, molts dels assistents van aprofi-tar el moment per felicitar el guardonat, xer -rar i fins i tot signar autògrafs.

Els que van assistir aquell dia a la cerimòniaorganitzada per Òmnium Cultural van gaudird’un espectacle de poesia, paraules i refle-xions, un homenatge a un home que ha estati és digne representant d’un pais i d’una llen-gua que, en paraules de Heidegger pronun-ciades per Porcel, “és la casa de l’ànima”.

L’autor, que acaba de superaruna malaltia greu, vaconfessar: “Ara que uncàncer m’ha fet lluitar cos acos amb la mort, he tornat asentir aquell gos ‘ludant’ tanfort que sempre m’hi feiapensar”.

LA DADA

[ 10 ]

Joan Francesc Mira, Jordi Porta i Vicenç Villatoro, entre altres, van participar a l’acte de lliurament del Premi d’Honor.


E l 2007 ha estat un any d'especial entesa icol·laboració entre el club blaugrana ientitats com Òmnium Cultural o la FederacióLlull. El FC Barcelona, per mitjà del seu presi-dent Joan Laporta, ha demostrat que Catalunyai el català formen part essencial del seu tarannàa través d'un compromís actiu amb el país.

El 29 de novembre, el Dijous d'Òmniumportava com a títol “Barça, més que un club:compromís nacional, compromís global”.Toni Rovira, membre de la Junta directiva iresponsable de l'Àrea institucional del FutbolClub Barcelona, va assistir-hi en representacióde l'entitat per explicar als assistents les princi-pals accions de la Junta actual en la vessanthumanitària. Va començar parlant de l'acordde patrocini amb Unicef, que va definir comquelcom que anava més enllà de l'esponsorit-zació de la samarreta, o el projecte d'escolesXIC per a joves en situacions de safavorides.“El nostre objectiu és tornar a la societat totel que ella ens ha donat”, va afirmar. Roviratambé va exposar les principals accions en lesqüestions de país, com són l'ús del català entotes les gestions del club, les ajudes econòmi-

ques a l'Escola Bressola o la promoció inter-nacional dels símbols nacionals catalans. Final-ment, Toni Rovira i Jordi Bosch, membre dela Junta directiva d'Òmnium Cultural, van ex-plicar alguns dels projectes comuns entre totesdues entitats, entre els quals hi ha les classes decatalà per als esportistes i treballadors del Fut-bol Club Barcelona.

Uns dies després, durant la Nit de Santa Llú-cia, el president del club, Joan Laporta, i elpresident d'Òmnium Cultural, Jordi Porta,van presentar un nou premi literari promo-gut pel Barça. El premi, anomenat Esport iCiutadania, va adreçat a joves escriptors, me-nors de 35 anys, i es lliurarà per primera ve-gada el 2008 durant la 58a Festa de les Lle-tres Catalanes.

Dins del seu compromís amb el país, Laportava signar també un conveni amb la FederacióLlull, pel qual el club va cedir part de la re-captació del partit Barça-Madrid al CampNou el desembre. La finalitat de la col·labo-ració és promoure la llengua i la cultura cata-lanes a tot el territori lingüístic català.

CULTURA. COL·LABORACIÓ AMB EL FC BARCELONA

EL FC BARCELONA,AMB ÒMNIUM CULTURAL

El FC Barcelona i ÒmniumCultural tenen projectesen comú com ara el noupremi literari Esporti Ciutadania.

LA DADA

Joan Laporta va presentar el nou premi literari Esport i Ciutadania durant la Nit de Santa Llúcia.

[ 11 ]


[ 12 ]

E l 14 de desembre Reus es va convertirper segon cop en l'amfitriona de la Nitde Santa Llúcia, la 57a edició de la Festa deles Lletres Catalanes. Prop de 900 personeses van reunir al Palau de Fires i Congressosreusenc en una vetllada multitudinària en laqual es van lliurar premis literaris, de cultura,ràdio i televisió i teatre. Entre el assistents hihavia el president del Parlament, Ernest Be-nach; el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; el conseller de Cultura,Joan Manuel Tresserras; l'alcalde de Reus,Lluís Miquel Pérez, i el president d'ÒmniumCultural, Jordi Porta.

El reusenc Gabriel Ferrater va ser el fil con-ductor de la gala de la Nit de Santa Llúcia.Ferrater va ser la condició sine qua non queva posar l'ajuntament de Reus quan es vaconvocar el concurs d'idees per adjudicarl'organització de l'acte i així va ser.

El gran poeta de la ciutat va ser present d'u-na manera o una altra en totes les actuacionsartístiques que es van desenvolupar durant lavetllada. Van destacar-hi les actuacions deLluís Gavaldà interpretant un dels poemes deFerrater, acompanyat pel saxo de Xavier Pié,la de l'actriu Vicky Peña i el pianista Jordi

CULTURA. NIT DE SANTA LLÚCIA

REUS ACULL LA 57A FESTA DELES LLETRES CATALANES

Una quinzena d'actorsvan passejar entre elpúblic xiuxiuejant a caud'orella versos del poetareusenc Gabriel Ferrater.

LA DADA

Els guanyadors de la 57a Nit de Santa Llúcia amb Jordi Porta i les autoritats assistents.


[ 13 ]

Camell interpretant Brecht, un dels mites delpoeta, o l'aparició de 15 actors que, passejantentre el públic, xiuxiuejaven a cau d'orelladels assistents versos esparsos de l'escriptor.

Montse Lluçà, com a veu en off, va ser l'en-carregada de presentar la vetllada de celebra-ció de la Nit de Santa Llúcia. Durant la festaes van lliurar una dotzena de premis i nomésva quedar desert el VIIè Premi Joaquim M.Bartrina de teatre, que convocava l'InstitutMunicipal d'Acció Cultural de Reus.

LA GROSSA, CAP A LLEIDAEls lleidatans Pep Coll amb Les senyoretes deLourdes i Txema Martínez amb L'arrel i lapluja es van emportar, respectivament, elspremis Sant Jordi de novel·la i el Carles Ribade poesia. També va anar cap a les comarquesde Lleida el Folch i Torres de literatura in-fantil, que va recaure en Lluís Hernández,professor del Pont de Suert, per la seva obraCertificat C99+.

Pep Coll, nascut a Pessonada (Pallars Jussà) el1949 i professor de llengua i literatura catala-nes a Lleida, és l'autor de la biografianovel·lada de Bernadette Soubirous que esva endur el 48è Premi Sant Jordi. Coll, coma escriptor, ha conreat tota mena de gèneresen prosa, però, sens dubte, la novel·la és elseu preferit. La premiada Les senyoretes deLourdes explora el costat femení de la religió,i novel·la la vida de la noia que el dijous deCarnaval de 1858 va assegurar que havia vistuna senyoreta amb un vestit blanc a la covade Masabielle, la Mare de Déu de Lourdes.

El jove poeta Txema Martínez Inglés, nascutel 1972 a la ciutat de Lleida, és l'autor de di-versos reculls de poemes i pertany al grup dejoves escriptors agrupats entorn del sobre-nom d'“Imparables”. La seva obra L'arrel i lapluja, amb què va guanyar el 49è Carles Ribade poesia, és un dietari poètic que recull tantvivències concretes com aquelles sentimen-tals, morals i intel·lectuals que ens condicio-

El president d'Òmnium,Jordi Porta, va avançarque la pròxima Festa deles Lletres Catalanes secelebrarà a la ciutat deBarcelona.

LA DADA

Txema Martínez, guanyador del Carles Riba. El Premi Sant Jordi va ser per a Pep Coll.

Guillem Frontera va guanyar el Mercè Rodoreda de contes. M. Dolors Farrés, finalista del Premi Sant Jordi.


[ 14 ]

nen però que no es veuen. És un llibre divi-dit en quatre parts que es poden llegir perpeces però que remeten també a una imatgeoculta global.

MÉS PREMIS EN LA NITDE SANTA LLÚCIAEl Mercè Rodoreda de contes va recaure enl'escriptor Guillem Frontera, nascut a Ariany(Illes Balears) el 1945. Aquesta desena ediciódel premi recupera un autor que no publica-va des del 1994, l'obra Un cor massa madur,tot i que no havia deixat d'escriure.

El llibre guardonat, La mar enfora, és un con-junt de relats que l'autor va definir com “unarxipèlag de contes que tenen una mateixaveu i es desenvolupen totalment o parcial-ment en un mateix escenari”, on alguns per-sonatges apareixen de vegades com a prota-gonistes, de vegades com a secundaris. Unpoblet de l'interior de Mallorca durant elsanys d'infantesa de Frontera és el marc delscontes de La mar enfora.

La resta de guardons de la nit van ser per lesobres El catxalot, de Maria Fonollosa amb di-buixos d'Alexis Monti, dintre del concurs li-terari El llibre de la meva vida; per Interac-cions amb l'art a l'educació infantil de MaitePujol i Mongay, que guanyà el 22è Joan Pro-fitós d'assaig pedagògic; per El manuscrit deWadi-Al-Abmar de Silvestre Hernández i

Carné, en el premi Leandre Colomer de no-vel·la històrica; per El mas i la vila a la Cata-lunya medieval (segles XI-XV) de Víctor FariasZurita dintre del 24è Ferran Soldevila debiografia, memòries i estudis. Maria Pilar Gilamb Créixer amb Poe se'n va emportar el Joa-quim Ruyra de narrativa juvenil; Josep Lli-gades Vendrell va guanyar el Joan Maragallsobre cristianisme i cultura amb La política iels cristians; Joan Ramon Resina i l'EquipCanal Arte es van endur ex aequo el 25è Pre-mi Memorial Joan B. Cendrós per l'articleDie Stimmen des Meeres under Füsse al diariFrankfurter Allgemeine Zeitung i per la progra-mació del 6 al 12 d'octubre a Canal Arte,respectivament; i l'Òmnium Cultural de Rà-dio i Televisió va anar cap a Jordi Tardà pelprograma Tarda Tardà de Catalunya Ràdio icap a Alfred Rodríguez Picó per El temps delPicó, a BTV.

PARLAMENTS I NOU PREMIPER AL 2008Un dels moments àlgids de la nit va arribarcap a quarts de dotze: Jordi Porta, presidentd'Òmnium, i Joan Laporta, president delBarça, van presentar un nou premi literarique es lliurarà per primera vegada el 2008.El premi, amb el nom d'Esport i Ciutadania,el patrocinarà el club blaugrana i s'adreçarà aescriptors de fins a 35 anys.

Així que van estar lliurats tots els guardons,es va donar pas al torn de discursos institu-cionals en què va ser present reiteradamentla qüestió dels tancaments dels repetidors deTV3 a València. El president d'Òmnium,Jordi Porta, va fer especial menció a l'“ab-surda decisió de la Generalitat Valenciana deno deixar arribar TV3 (...), tancant els repe-tidors i multant Acció Cultural del País Va-lencià”. Durant els seus parlaments, tant Er-nest Benach, com Josep-Lluís Carod-Roviravan lamentar també el fet dels repetidors, ivan elogiar igualment la projecció interna-cional de la cultura catalana a la Fira deFrankfurt.

Durant la segona Nit de Santa Llúcia cele-brada a Reus, la primera havia estat el 1979,es va demostrar el bon moment que viu laliteratura catalana tant per la veterania i qua-litat dels principals guanyadors, com pel bonnivell de participació en les categories d'as-saig, novel·la i poesia.

Per al premi Sant Jordi esvan rebre 27 originals; peral Mercè Rodoreda, 24 iper guanyar el Carles Ribavan participar 45 obres.

LA DADA

Alfred Rodríguez Picó va guanyar l’ÒmniumCultural de Televisió.


[ 15 ]

CULTURA. NOTÍCIES

ÒMNIUM, ACPV I OCBGUARDONATS PER L’APPEC

L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català(APPEC) va celebrar a finals de gener la Nit de les Re-vistes en Català. Òmnium Cultural, Acció Cultural del PaísValencià i l'Obra Cultural Balear van ser guardonades amb elsVIII Premis Extraordinaris de l'APPEC per la promoció i ladefensa de la llengua i la cultura catalanes. D'aquesta maneraes va reconèixer, un cop més, el seu compromís amb la unitat

de la llengua i els Països Catalans. Altres guardonats van ser lesrevistes Lluc i Benzina, l'editorial La Terra i el dibuixant FrancescVila Rufas, Cesc, a títol pòstum.

L'APPEC va néixer el 1983 amb dos objectius: contribuir alprocés de normalització lingüística i defensar els interessos deles revistes associades.

Ò mnium i l'editorial Mina han engegat una col·leccióde llibres pensats i escrits per introduir i mantenir enel debat públic les qüestions de “llengua, cultura i país” quemés interessen. Inicialment, l'editorial Mina publicarà cadaany un llibre de la col·lecció. La temàtica variarà en cada nú-mero. El primer volum ha estat Nació.cat, que Saül Gordillo,el seu autor, va presentar el juny en roda de premsa a la seunacional d'Òmnium.

Nació.cat és la història d'un triomf col·lectiu. Saül Gordillo,amb la col·laboració de Vicent Partal, que en va fer l'epíleg,narra els fets que van portar a aconseguir el .cat, el primerdomini d'internet que representa una comunitat lingüística.Un èxit de gran transcendència política i que va ser possiblegràcies a l'impuls de milers de ciutadans i a la complicitatd'algunes institucions.

Els llibres es podrancomprar a lesllibreries per 12euros i els socisd'Òmnium els po-dran adquir ir a laseu nacional per 10euros. Els socis quevulguin rebre els lli-bres a casa ho podranfer inscrivint-se a la llis-ta de distribució d'Òm-nium i comprometent-sea rebre'n, com a mínim,tres exemplars (un exem-plar per any).

SÈRIE SOBRE ELS PREMIS D’HONOR

Ò mnium Cultural ha creat la sèrie documental Els Pre-mis d'Honor de les Lletres Catalanes. L'objectiu és im-pulsar la imatge dels premiats com a referents culturals i di-fondre el seu paper clau en la nostra societat. La sèrie constade 13 capítols de 26 minuts de durada cadascun, dedicats aglossar la carrera i la personalitat dels Premis d'Honor.

Miquel Martí i Pol, Joan Triadú i Font, Jordi Sarsanedas i Vi-ves, Antoni Cayrol (Jordi-Pere Cerdà), Josep Benet i Morell,Avel·lí Artís Gener “Tísner”, Joaquim Molas i Batllori, JosepPalau i Fabre, Josep Vallverdú i Aixalà, Antoni M. Badia i Mar-

garit, Joan Francesc Mira, Feliu Formosa i Josep Termes sónels noms dels premiats que figuren en la sèrie.

El Canal 33 va incloure en la seva graella aquesta sèrie, que vatenir una bona rebuda, i en va emetre un capítol cada divendresentre els mesos de gener i març del 2007. A més, els usuaris dela Televisió Digital Terrestre ho van poder visionar pel Canal 33digital, el qual en va fer dues emissions cada divendres. La sèrieha estat editada en format DVD amb la col·laboració d'Enci-clopèdia Catalana i està disponible als principals punts de ven-da del país.

COL·LECCIÓ “ELS LLIBRES D’ÒMNIUM”


[ 16 ]

E l 8 de maig unes 800 persones van as-sistir a l'acte d'Òmnium Cultural quees va celebrar a l'Auditori Winterthur sota ellema “Nosaltres decidim: dignitat nacional”.A l'acte, van assistir-hi tant els socis d'Òm-nium com altres simpatitzants de l'entitatque van respondre molt positivament a unacrida per reafirmar les demandes de la socie-tat civil catalana, en un moment de cert des-ànim respecte la situació política.

L'acte va començar amb un fragment del'Alçament de Joan Maragall i va continuaramb la projecció d'un vídeo que reclamava launitat dels ciutadans de tots els punts del te-rritori català. Al mateix temps, persones dediverses ciutats del Principat, del País Valen-cià i de les Illes Balears pujaven a l'escenarisimbolitzant aquesta unitat.

ELS PARLAMENTSTot seguit, van tenir lloc els parlaments d'Isi-dor Marí, vocal de la Junta directiva d'Òm-nium, i de Jordi Porta, president de l'entitat.

Isidor Marí va subratllar que, si bé cal que laclasse política defensi l'autogovern, la responsa-bilitat és de tots i convé que la societat es mo-

bilitzi. Contra el desànim, Marí va expressar elseu convenciment que “les plenes capacitats dela societat civil catalana permetran trobar sorti-des satisfactòries davant d'aquesta situació”. Elvocal de la Junta directiva d'Òmnium va fina-litzar el seu discurs assegurant que “la crisi polí-tica d'avui pot ser i ha de ser el punt de partidad'un projecte nacional renovat”.

De la seva banda, Jordi Porta va centrar-se enproblemàtiques concretes com ara l'incom-pliment de l'Estatut, ja rebaixat; les invasionsde competències del Govern estatal; i l'ame-naça del Tribunal Constitucional de retallarencara més l'Estatut. A més, el presidentd'Òmnium va reclamar una actitud de corat-ge del govern de la Generalitat per rebutjarla transgressió de la voluntat del poble querepresenten. No va passar desapercebut eldesencís de Porta quan va expressar que“després de 30 anys d'experiència democrà-tica, era d'esperar una actitud diferent perpart de la ciutadania i dels polítics espanyolsrespecte a la concepció d'Estat”.

L'acte va finalitzar amb el cant d'Els Segadorsi amb els aplaudiments i les ovacions d'unpúblic que es va mostrar eufòric.

PAÍS. UN ANY DE MOBILITZACIONS

“NOSALTRES DECIDIM: DIGNITATNACIONAL”

Òmnium va posarautocars gratuïts adisposició de socis isimpatitzants perquèpoguessin assistir al'acte, des de diversosindrets del territori.

LA DADA

L’auditori Winterthur, ple de gom a gom durant l’acte “Nosaltres decidim: dignitat nacional”.


[ 17 ]

E l 2007 va ser un any ple d'accions reivindicatives de lasocietat civil catalana, rebel·lada contra decisions que l'a-fectaven molt negativament. Catalunya va reivindicar una au-togestió més gran, tot lluitant contra ingerències i atacs ex-terns, i Òmnium Cultural es va sumar a aquestesma ni festacions civils i en va formar part activa.

PER L'AUTOGESTIÓ DEL'AEROPORTEn la campanya Catalunya vol volar més alt, per la descentralit-zació de la gestió de l'aeroport de Barcelona, Òmnium va do-nar el seu suport immediat, juntament amb innombrables en-titats públiques i privades del món econòmic i social català. Lacampanya demanava una gestió eficient, moderna i professio-nal que permetés al nostre aeroport i, per tant, a Catalunyadesenvolupar la seva missió i projectar-se cap al futur com unapotència europea de primer nivell.

ÒMNIUM AMB EL PAÍS VALENCIÀDurant l'any, Òmnium, com a membre de la Federació Llull,va donar suport incondicional a Acció Cultural del País Valen-cià davant la crisi del tancament dels repetidors de TV3 a Va-lència i per ajudar a sufragar la multa que el Govern valenciàva imposar a ACPV per no haver cessat en l'emissió del senyalde la televisió catalana. A més, al maig més de 200 socisd'Òmnium van viatjar des del Principat amb els tres autocarsque l'organització havia posat a la seva disposició. La manifes-tació unitària, que commemorava el 300 aniversari de la bata-lla d'Almansa, va recórrer els carrers de la capital de l'Horta.Prop de 70.000 manifestants van secundar la manifestaciód'Acció Cultural del País Valencià.

PELS PAPERS DE SALAMANCACap a l'octubre, la Comissió de la dignitat va organitzar unacte-concert per exigir el retorn de tots els papers confiscatsals arxius de Salamanca. L'acte se celebrà al Palau Sant Jordi deBarcelona i comptà amb la participació de la Banda del Sur-do, Raimon, Maria del Mar Bonet, Toni Albà i Pep Sala. Totsells presentats per Antoni Bassas, i Josep Maria Terricabras vaser l'encarregat de la lectura del manifest. Diverses seus terri-torials de l'entitat van organitzar autobusos per assistir al PalauSant Jordi. Més de 1.000 socis van participar en l'acte "La na-ció catalana diu PROU. Volem els papers", per reclamar el re-torn complet dels papers confiscats l'any 1939.

1 DE DESEMBRE, PEL DRET A DECIDIRÒmnium Cultural, juntament amb prop de 200 entitats de lasocietat civil, es va sumar també al desembre a la convocatòriade la Plataforma pel Dret a Decidir per exigir la sobiraniad'inversió i gestió de les infraestructures del país. Milers de so-cis i simpatitzants d'Òmnium Cultural van participar en elbloc que l'entitat va organitzar per a aquesta manifestació, ivan reclamar a les administracions competents la fi del desga-vell ferroviari i d'infraestructures que pateix el Principat deCatalunya. Jordi Porta, en representació d'Òmnium Cultural,va participar a la manifestació des de la capçalera, mostra delventall de forta representació social de la convocatòria. ToniGisbert i Tomeu Martí, en representació d'Acció Cultural delPaís Valencià i Obra Cultural Balear, respectivament, tambévan voler donar suport actiu a la convocatòria unint-se a lacapçalera de la manifestació, que va transcórrer en un ambientfestiu i de reivindicació pels carrers més cèntrics de Barcelo-na, fins arribar a la simbòlica Estació de França, on es va pro-cedir a la lectura del manifest i van tenir lloc les actuacions deFeliu Ventura, “Titot” i Gerard Quintana.

PAÍS. UN ANY DE MOBILITZACIONS

ALTRES MOBILITZACIONSUNEIXEN LA SOCIETAT CATALANA

Milers de socis i simpatitzats d’Òmnium van ser a la manifestacióde l’1 de desembre.


[ 18 ]

P rop de 50.000 persones van fer acte depresència a alguna de les activitats orga-nitzades per Òmnium Cultural durant el dia11 de setembre al passeig Lluís Companys deBarcelona. Les activitats infantils del Viul'Onze en família, el dinar popular (organit-zades per Òmnium) o la Mostra d'entitats(organitzada pel col·lectiu Gent de la Terra)van ser alguns dels actes que més personesvan aplegar al llarg de la jornada.

Durant el matí, les activitats més concorregu-des van ser les proposades pel Viu l'Onze enfamília ja que estaven adreçades sobretot alsmés petits. Eren també molts els que vanaprofitar una jornada de sol per passejar per laMostra d'Entitats dels Països Catalans. A l'ho-ra del dinar popular es van servir prop de 400plats de fideuà i els comensals van poder gau-dir dels cants d'improvisació, els garrotins i lesglosses d'especialistes vinguts d'arreu dels Paï-sos Catalans.

Cap a les set, es van iniciar les actuacions pre-vistes per al gran concert que va cloure laDiada. Les guitarres i dolçaines d'Obrint Pas,el cant d'autor de Feliu Ventura i la percussióde La Banda del Surdo van posar punt final al'edició 2007 de la Festa per la Llibertat.

PAÍS. 11 DE SETEMBRE

L’11 DE SETEMBRE, MÉSMULTITUDINARI QUE MAI

Els visitants van poderconèixer de primera màles últimes novetatsd'Òmnium Cultural.

LA DADA

Les activitats del Viu l’Onze en Família van gaudir d’una gran afluència de públic.

La Banda del Surdo va animar el públic del concert.


[ 19 ]

Durant el dia, nombroses personalitats es vanapropar al passeig Lluís Companys per parti-cipar a la festa: Saül Gordillo va estar signantexemplars del seu llibre, Nació.cat, a l'EspaiÒmnium, per on van passar el president delParlament, Ernest Benach; el conseller deCultura, Joan Manuel Tresserras; Dolors Ca-mats, d'ICV; Xavier Trias, de CiU; Jordi Por-tabella, d'ERC; Mònica Sabata i Gerard Fer-nández, de la Plataforma pel Dret a Decidir;el president del FC Barcelona, Joan Laporta;l'aleshores director de l'Avui, Vicent Sanchis;o l'historiador Joan B. Culla.

UN MOMENT PER CONVOCARAprofitant el marc de la Festa per la Llibertat,Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, vafer una crida a les plataformes i entitats de lasocietat civil catalana per concretar un pro-jecte de país per als propers deu anys. Òm-nium va oferir-se com un espai de reflexióconsiderant important l'augment de platafor-mes sobiranistes i creient que calia aprofitar

aquesta empenta amb unes jornades de de-bat. Aquesta proposta es va concretat el no-vembre en la jornada “El futur de Catalunya:un marc comú de reflexió” organitzada perÒmnium i duta a terme a l'hotel AB Skipperde Barcelona.

Òmnium va fer una crida ales plataformes i entitatsde la societat civilcatalana per concretar unprojecte de país per alspropers deu anys.

LA DADA

L'ONZE ARREU DEL TERRITORI

BadalonaEl 6 de setembre, Isidor Marí va impartir laconferència “Catalanisme i llengua, avui”.

BergaEs va fer un acte de commemoració de l'11de Setembre al Casal d'Europa.

FigueresEs va organitzar l'exposició “Els defensorsde les llibertats a Catalunya”.

IgualadaEl 7 de setembre es van lliurar els Premis alCompromís Cultural amb parlaments deRamon Tremosa i l'actuació de cloenda deMiquel Gil.

La GarrigaEl 10 de setembre es va fer l'acte tradicionalde la Diada.

LleidaEs van organitzar conferències de JoanFrancesc Mira i Joan B. Culla, en col·labo-ració amb l'Ajuntament.

Òmnium TarragonèsEn homenatge a Mercè Rodoreda, l'11 desetembre es va representar A la meva Mercè,al teatre Metropol.

Òmnium MataróEl 5 de setembre es va fer un acte acadèmicamb Josep Fontana.

ReusEl dia 11 es va fer una manifestació de laCoordinadora d'Entitats sota el lema “Perun Camp viu, lliure i combatiu!”.

SabadellEl 15 de setembre es va representar Els fillsdel Mar i el 18 es va fer una conferència so-bre el centenari de la Santa Espina.

Sant CugatEs va projectar la pel·lícula El Coronel Macià,en un acte coorganitzat amb l'Ajuntament.

TerrassaOfrena floral davant el monument de l'11de Setembre.

Com és habitual, la Federació Llull va participar a l’ofrena floral a Rafael Casanova.


[ 20 ]

A mb el títol “El futur de Catalunya.Un marc comú de reflexió”, Òm-nium Cultural va convocar el 10 de novem-bre una jornada de debat amb la participacióde plataformes i entitats de la societat civil ide partits polítics catalanistes. L'activitat,oberta als socis d'Òmnium i amb una filazero representada per personalitats i entitatsrellevants de la xarxa ciutadana, va començaramb dues conferències inaugurals que vanestar precedides de la presentació del presi-dent d'Òmnium, Jordi Porta. Les conferèn-cies van anar a càrrec del catedràtic d'Histò-ria de la UPF i Premi d'Honor de les LletresCatalanes 2007, Josep Termes, que va repas-sar l'evolució del catalanisme des del segleXVIII fins a l'actualitat, i de Ferran Requejo,catedràtic de Ciències polítiques a la UPC,que va situar els assistents en el context ons'emmarca el catalanisme en l'actualitat.

INICI DEL DEBAT I LA REFLEXIÓA continuació de les conferències inaugurals,es va donar pas al debat i a la reflexió. La tau-la rodona del matí estava composta per Al-fons López Tena, del Cercle d'Estudis Sobira-nistes; Mònica Sabata, de la Plataforma pel

Dret a Decidir, i Ramon Carranza, de la Pla-taforma Sobirania i Progrés. Una fila zero depersones vinculades al catalanisme civil va in-tervenir sovint en el paper de la societat al'hora de portar endavant un projecte comú.Formaven part d'aquesta fila zero Hèctor Ló-pez Bofill, del Cercle d'Estudis Sobiranistes;Fèlix Martí, Albert Rossich, Rita Marzoa iMiquel Strubell, membres tots del Consellassessor d'Òmnium; Agustí Colomines, direc-tor del Centre UNESCO a Catalunya;Montserrat Guibernau, catedràtica de Cièn-cies polítiques de la Universitat de Londres;Isabel Pallarès, intersindical CSC, i diversosmembres de la Junta directiva d'Òmnium.

CONCLUSIONS DEL MATÍDe la taula rodona i la participació de lafila zero es van poder extreure cinc conclu-sions compartides per la gran majoria delsassistents a l’acte:� Catalunya viu un moment de crisi, de frac-tura entre la ciutadania i la classe política,que fa necessari iniciar una nova etapa.� L'estat de les autonomies està esgotat.L'úni ca opció viable és iniciar el camí cap ala construcció d'un estat propi.

PAÍS. EL FUTUR DE CATALUNYA

EL FUTUR DE CATALUNYA,UN MARC COMÚ DE REFLEXIÓ

Marcel Mauri i JoanMaria Piqué van presentarun resum de la jornada apartir de les intervencionsdels participants, que espot consultar a la webd'Òmnium i que servirà dematèria de treball de caraal futur.

LA DADA

Agustí Colomines, director del Centre UNESCO a Catalunya.


[ 21 ]

� S'ha acabat el temps de la pedagogia amb Es -panya. S'ha de fer pedagogia interior, per crearuna majoria social favorable al progrés, i unaexterior, per internacionalitzar el conflicte.� Malgrat el descrèdit polític, cal que les forcespolítiques liderin un procés que també ha decomptar amb la societat civil organitzada.� Cal unitat entre els agents polítics i socialsdel país, aprofitar sinergies i marcar un full deruta comú cap a la sobirania. És en aquestpunt on Òmnium Cultural pot tenir unpaper de coordinació i punt de trobada.

ELS PARTITS CATALANISTESLa tarda va estar protagonitzada per la taularodona formada per Joan Herrera, d'ICV;Anna Simó, d'ERC; Isidre Molas, del PSC iJosep Rull, de CiU. Isidor Marí, vocal de laJunta d'Òmnium, va introduir la sessió de latarda tot recuperant el concepte d'autoinde-terminació, plantejat al matí.

A la fila zero s'hi van afegir Alfons LópezTena i Ramon Carranza, de la taula del matí,i el mateix president d'Òmnium, Jordi Porta,que va reclamar als partits una unitat quehauria de ser la reedició d'aquella unitat del30 de setembre de 2006, quan el president

de Catalunya va aprovar el projecte d'Estatutque es va enviar a Madrid. Porta es preguntà,també, què hauria passat si aquella unitats'hagués mantingut durant la tramitació deltext a les Corts Generals espanyoles i en elreferèndum.

Més enllà de l'examen parcial que va suposarla jornada, es va fer palès el desig d'avançarplegats cap a un nou model de convivènciainclusiu i útil per millorar la qualitat de vidadels catalans i les catalanes.

La idea d'organitzaraquesta jornada va sorgirel dia de la Festa per laLlibertat en fer-se palès elcreixement de lesplataformes sobiranistes,no solament en nombresinó també en activitat.

LA DADA

La primera jornada de debat sobre el futur del catalanisme polític es va dur a terme a l’hotel AB Skipper.

Josep Termes, Jordi Porta i Ferran Requejo.


[ 22 ]

E l mes de maig es va presentar oficial-ment un nou curs del projecte d'Òm -nium Escoles en Xarxa a la seu nacional del'entitat. Van intervenir-hi Vicent Partal, direc-tor del diari digital Vilaweb; Jordi Porta, presi-dent d'Òmnium Cultural; Carme Alcoverro,directora de la revista Escola Catalana i d'Esco-les en Xarxa; i Ernest Maragall, conseller d'E-ducació de la Generalitat de Catalunya.

Escoles en Xarxa és un projecte de periodis-me digital que vol reflectir la realitat de l'es-cola des de la base i en la llengua comuna.Parteix d'un sistema de blocs en línia en quèalumnes de diversos centres van penjant crò-niques i notícies sobre les activitats que duena terme. També inclou un fòrum de debat id'intercanvi d'experiències entre els mestres iprofessors que hi participen.

L'objectiu principal del projecte és crear unaxarxa virtual entre els centres de secundària iprimària d'arreu dels Països Catalans.

Jordi Porta va destacar en la presentació laimportància d'Escoles en Xarxa i del seufoment de la comunicació entre alumnes detots els punts del territori de parla catalana.Per la seva banda, Carme Alcoverro va posaralguns exemples d'estudis i treballs d'investi-gació duts a terme per alguns centres escolarsi difosos a través d'Escoles en Xarxa. A més,va agrair els esforços de Vilaweb per propor-cionar tota la plataforma tecnològica neces-sària per tirar endavant el projecte.

El mes de novembre, els tècnics del programaEscoles en Xarxa es van reunir a la seu d'Òm-nium amb Pitu Martínez, del Depar tamentd'Educació, Assumpció Maresma de Vilaweb iun grup de professors i mestres de diversoscentres per tal de comentar l'evoluciód'Escoles en Xarxa durant els últims mesos del'any. La valoració general va ser molt positivai es va decidir la incorporació de millores tèc-niques com vídeo, so o l'ús de quaderns vir-tuals creats especialment per als estudiants.

PAÍS. ESCOLES EN XARXA

EL PROJECTE ESCOLES EN XARXAAGAFA EMPENTA

El primer aplec d'Escolesen Xarxa es va celebrar elmes d'abril a Puçol ambuns dos-cents assistents,entre els quals hi haviarepresentants de centrescatalans i valencians, itambé del Principat, del'Alguer i de les Illes.

LA DADA

Escoles en Xarxa vol reflectir la realitat de l'escola des de la base i en la llengua comuna.


[ 23 ]

E n tancar el curs 2006-2007 del progra-ma Quedem?, més de 2.600 personeshavien participat en alguna de les 111 activi-tats organitzades des del setembre fins al ju-liol. Molts dels participants van repetir mésd'una vegada i, fins i tot, algunes persones vanquedar en llista d'espera per a alguna activitata causa de l'alta demanda.

El programa Quedem? és un projecte de co-hesió social per mitjà del lleure que projectatrobades entre ciutadans de Catalunya deprocedències diverses perquè es coneguin i esrelacionin. Les activitats consisteixen a visitarllocs emblemàtics, participar a festes i tradi-cions, conèixer els barris, assistir a espectaclesi tot un seguit d'àrees que permetin als parti-cipants no sols divertir-se sinó també conèi-xer millor casa seva. Les procedències delsusuaris del programa són molt diverses i, a

més dels d'origen català, hi ha participat gentd'arreu d'Espanya, de l'Amèrica Llatina i d'al-guns països europeus.

Durant la visita de l'alcalde Jordi Hereu a laseu nacional d'Òmnium Cultural el mes denovembre, el president d'Òmnium, Jordi Por-ta, va mostrar a Hereu la necessitat de trobaracords comuns per tirar endavant i potenciarprojectes com els programes Quedem? o Vo-luntariat per la llengua a la Ciutat Comtal.L'èxit dels projectes és un aval de la seva qua-litat i necessitat.

‘QUEDEM?’, A D'ALTRES INDRETSTot i que inicialment el programa funcionavanomés a la província de Barcelona, durant el2007 han estat moltes altres seus d'Òmniumque han encetat el projecte Quedem?. A Llei-da, Òmnium i el Centre de NormalitzacióLingüística iniciaren el desembre amb unaprova pilot del programa que consistia en unavisita a la Seu Vella, en col·laboració amb elsAmics de la Seu. Hi van participar personesde Rússia, Romania, Veneçuela, Perú, Argen-tina i de diverses parts de l'Estat espanyol. Vi-sitar el Museu Diocesà o anar a alguna repre-sentació al Teatre de Balaguer eren altresactivitats previstes.

Dins del programa Quedem? s'han dut a ter-me més activitats de la mà d'Òmnium al Ba-ges o Òmnium al Gironès. Aquests últimsvan iniciar l'octubre amb una activitat noc-turna en què els setze participants van assistiral correfoc de la Fira de Girona i van acabarmenjant-se el típic entrepà de barraques. Eldesembre també es va organitzar una visita alMuseu del Cinema de la ciutat.

El programa Quedem? és una maneraexcel·lent que nouvinguts, catalans d'origeno gent que viu fa temps a Catalunya, cone-guin i s'integrin en l'entorn que els acull, amés de ser un bon mitjà per practicar la llen-gua catalana.

PAÍS. “QUEDEM”

“QUEDEM?” ES CONSOLIDAI S’ESTÉN PEL TERRITORI

Els participants mésassidus provenen d'algunlloc d'Espanya, d'AmèricaLlatina o d'Europa i, enmenor mesura, delscontinents asiàtic i africà.

LA DADA

“Quedem?” projecta trobades entre ciutadans deprocedències diverses perquè descobreixin l’en-torn on viuen i es coneguin.


[ 24 ]

E l mes d'octubre, el Govern va signar un conveni de qua-tre anys amb Òmnium Cultural d'ajuda a les seves acti-vitats. La Generalitat va atorgar un ajut de 2,7 milions d'eurosa l'entitat distribuït des del 2007 fins al 2010, per fomentar lesactivitats relacionades amb la llengua i la cultura catalanes.

Amb aquest conveni, el Govern va voler refermar el seu com-promís amb la promoció de la llengua i la cultura catalana iva acordar atorgar-hi una subvenció, que permetrà finançarconjuntament les activitats relacionades amb la llengua, lacultura i la personalitat nacional de Catalunya, per distribuir-

la de la manera següent: 2007, 650.000 euros; 2008, 669.500euros; 2009, 689.585 euros, i 2010, 710.273 euros.

El conveni estableix les línies d'actuació prioritàries que pas-sen, entre d'altres, per la promoció i el suport al desenvolupa-ment de les activitats de referència d'Òmnium Cultural; l'a-juda a l'activitat ordinària de la seu nacional de l'entitat, queinclou cicles de xerrades, conferències, cicles formatius i cul-turals, o l'impuls a l'aplicació, el seguiment i l'avaluació delPla estratègic 2007-2009 que marca el full de ruta de l'enti-tat durant els propers anys.

PAÍS. NOTÍCIES

CONVENI DE QUATRE ANYS ENTRE LAGENERALITAT I ÒMNIUM CULTURAL

E l conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i el presi-dent d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, van signar el mesd’abril un contracte pel qual l’entitat va cedir el seu fons do-cumental a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que quedà encar -regat de la seva classificació, descripció i informatització. Elfons està considerat com “un dels més importants per docu-mentar l’activisme de la societat civil catalana en defensa de laseva cultura durant el tardofranquisme i la democràcia”. Ladocumentació cedida abraça un període que va des de la cre-ació d’Òmnium Cultural, l’any 1961, fins al 1990. L’entitat va

decidir cedir la seva documentació a la Generalitat per tald’assegurar-ne la preservació i perquè la puguin consultar in-vestigadors acreditats. La cessió es va establir per un períodede 10 anys prorrogables automàticament. El fons, que ocupa81 metres lineals de prestatgeria, està format per 202 conteni-dors. Inclou, entre altres documents, material de les reunionsdels òrgans directius, com també de les relacions amb les dele-gacions i amb altres entitats. El fons consta de documentaciósobre activitats pròpies, com ara la Nit de Santa Llúcia o elPremi d’Honor de les Lletres Catalanes.

ÒMNIUM CEDEIX EL SEU FONS DOCUMENTALA LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Joan Manuel Tresserras i Jordi Porta en el moment de la signatura del contracte de cessió.


[ 25 ]

E l president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla,va rebre en audiència el 4 de juliol una delegació d'Òm-nium Cultural. La trobada, que feia mesos que estava concerta-da, va servir per fer un petit intercanvi d'impressions i per do-nar a conèixer al president les activitats programades per alspropers dos-tres anys, segons recull el Pla estratègic de l'entitat,i perfilar alguns aspectes tècnics. José Montilla va mostrar alsrepresentants d'Òmnium la seva preocupació per l'ús social dela llengua i va reconèixer la important tasca d'Òmnium en elcamp de la integració de les noves onades migratòries i la sevaintervenció en l’àmbit de les indústries culturals.

PAÍS. NOTÍCIES

EL PRESIDENT MONTILLA REP ÒMNIUM

L'Auditori Enric Granados de Lleida va acollir el 26 dejuny passat la primera edició del premi Sambori-Òm-nium, convocat per Òmnium per mitjà de la seva publicacióEscola Catalana. Nascut al País Valencià, el premi Sambori s’es-tà estenent per tots els Països Catalans i enguany se n’ha cele-brat la primera edició al Principat. En aquest premi hi partici-

pen les obres premiades en els concursos literaris infantils or-ganitzats per les delegacions d’Òmnium al territori. Els guar-donats anaven des del Cicle inicial de primària fins al batxille-rat i Cicles formatius.

Josep Chaqués, president de la Fundació Sambori del País Va-lencià, va agrair a Carme Alcoverro, en representació d’Òm-nium Cultural, l’extensió que està donant al premi al Princi-pat, que es preveu que en les pròximes edicions encara creiximés. Així mateix, va agrair a Josep M. Forné, president de ladelegació de Ponent, l’acolliment de la ciutat en aquesta pri-mera edició del premi Sambori-Òmnium.

L’acte de lliurament dels premis es va fer coincidir amb elXXIX Premi de literatura jove Enric Farreny, de la delegacióPonent-Lleida d’Òmnium Cultural. La companyia Festuc vaposar color, poesia i música a l’acte, amb una escenificaciómolt especial d’El soldadet de plom.

I PREMI SAMBORI-ÒMNIUM

E l 9 d'abril Telemadrid va emetre un reportatge en què esmanipulaven declaracions i situacions de manera ques'induïa a creure que Catalunya es troba en una greu situacióde confrontació social per motiu de la llengua.

Òmnium Cultural, juntament amb Miquel Calçada, Joel Joan,la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana i laPlataforma per la Llengua, com a afectats, van fer un escritadreçat a la cadena de televisió per denunciar la manca d'ètica

dels periodistes i per tal de puntualitzar certes circumstànciesque es relataven al programa.

El text insistí sobre el fet que la llengua catalana ha estat i ésun element de cohesió social, i que el model d'immersió lin-güística garanteix el coneixement real de totes dues llengües.Els sotasignants van lamentar la realització d'un reportatgeque en lloc de contribuir a la comprensió contribuís a la in-viabilitat de l'estructura de l'Estat espanyol.

LA RESPOSTA A TELEMADRID

La companyia Festuc va posar color, poesia i música a l’acte.

El president Montilla i Jordi Porta a la recepció.


[ 26 ]

E l novembre, la Federació Llull, formadaper Òmnium Cultural, Acció Culturaldel País Valencià i Obra Cultural Balear, vadonar a Lleida el tret de sortida a una cam-panya que vol commemorar els 300 anys dela pèrdua de llibertats del poble català amb laderrota d'Almansa. La campanya “300 anys.Caminant cap al futur” es desenvolupa entrel’any 2007 i el 2014, tot seguint la cronolo-gia de la Guerra de Successió, amb la cele-bració d'un gran esdeveniment anual i de di-verses activitats que permetin crear espais departicipació, intercanvi i reivindicació arreudel territori.

2007, LLEIDAUnes 400 persones de diferents punts delsPaïsos Catalans es van desplaçar a Lleida perparticipar en les activitats programades.Durant el matí, historiadors locals van oferirals assistents una visita històrica per la Lleidadel 1707, durant la qual es van veure llocsemblemàtics de la ciutat com ara el conventdel Roser, edifici que va representar un puntde resistència catalana en el moment de laconquesta borbònica. Després del dinar, es vainiciar una marxa de cultura popular des del'Auditori fins a la Seu Vella. Dolçainers del

País Valencià, xirimiers de les Illes Balears igrups de cultura popular de Lleida com aragrallers, geganters i castellers van participar-hi, i l'acte va tenir un toc festiu.. Al claustrede la Seu Vella, diversos actors van escenificarla batalla que va portar a la caiguda de lacapital del Segrià fa 300 anys i, tot seguit, vacomençar l'acte central de la jornada.

Presentat per l'historiador Oriol Junqueras,l'acte a la Seu Vella (catedral que va ser con-vertida en caserna popular després de la vic-tòria de Felip V) va combinar els parlamentsdels representants de les tres entitats que for-men la Federació Llull amb diversos apuntshistòrics i actuacions.

El cantautor valencià Pep Gimeno va oferiruna mostra de música popular del PaísValencià, mentre que l’innovador grupProjecte d'Efak va interpretar versions depoemes i cançons del manacorí Guillemd'Efak. Finalment, l'Orfeó Lleidatà va estre-nar la cantada Lleida: 1707-1714. Ambaquestes celebracions, la Federació Llull volreflectir la unitat de les tres entitats que larepresenten en el conjunt de les comunitatsde parla catalana, segons va explicar JordiPorta, president d'Òmnium Cultural. De laseva part, Jaume Mateu, president d'ObraCultural Balear i de la Federació, va demanarla convicció i el compromís de la ciutadaniaper poder recuperar els drets que es van per-dre fa 300 anys. Porta va destacar un altredels objectius de la campanya, el de “ferpedagogia del que va ser la pèrdua d'unsdrets col·lectius per la força de les armes”.

El 2008 Tortosa prendrà el relleu com a seude la campanya; el 2009 serà el tornd'Alacant; València acollirà la campanya el2010; el 2011 arribarà a la ciutat de Girona;el 2012 se celebrarà a Mallorca; l'anysegüent, a Vic; i finalment a Barcelona, el2014, any en què es compliran els 300 anysde la caiguda de la ciutat.

FEDERACIÓ LLULL. 300 ANYS

INICI DE LA CAMPANYA “300 ANYS.CAMINANT CAP AL FUTUR”

Cronologia de la campanya:2007: Lleida 2008: Tortosa 2009: Alacant 2010: València 2011: Girona 2012: Mallorca2013: Vic2014: Barcelona

LA DADA

Jordi Porta va explicar a l’Auditori els objectius de la campanya de la Federació Llull.


[ 27 ]

E l 2007 va ser l'any de la demanda detancament dels repetidors que perme-ten al País Valencià rebre el senyal de la cade-na TV3. La Federació Llull va lluitar contraaquesta decisió unilateral del Govern valen-cià i va donar suport actiu i incondicional aACPV quan va ser multada per no havercessat les emissions.

El dia 17 d'abril la Federació organitzà al'Auditori de la Fundació Tàpies un acte perdemanar, davant de membres de diverses ins-titucions i de la societat civil, la possibilitatque les televisions en llengua catalana arribes-sin a tots els Països Catalans. Durant l'acte, esva lamentar la manca de solucions i que TV3fos prohibida dins d'una mateixa comunitat.

A l'octubre, Eliseu Climent i el vicepresidenttercer d'Òmnium, Joan Abellà, van anunciaren roda de premsa una nova campanya. Estractava d'una crida popular al conjunt delsPaïsos Catalans per fer front als 300.000 eu-ros de multa a ACPV per no haver tancat elsrepetidors, una sanció inassolible per una en-titat sense afany de lucre.

A la campanya, que consistia en la possibilitatde fer un donatiu de 10 euros a canvi de lalitografia d'una obra cedida per Antoni Tà-pies, s'hi van adherir immediatament els ex-presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall i elsabats de Montserrat i de Poblet. Comptàtambé amb el suport de cares conegudes dela CCRTV, com Miquel Calçada, AntoniBassas, Toni Soler, Carles Capdevila, XavierGraset, Xavi Torres o l'actor Joel Joan.

A finals d'any, els representants de les tres for-macions de la Federació Llull van mostrar elseu punt de vista sobre el tancament del re-petidor de la Carrasqueta, que va deixar sensesenyal de Televisió de Catalunya al sud delPaís Valencià. La Federació Llull reclamà alMinisteri d'Indústria la intercessió per trobaruna solució estable i segura al conflicte, sol·li-citant la titularitat dels canals. Com a soluciómés permanent, va exigir també un canvi le-gislatiu que reforçaria les directrius de laCarta Europea de les Llengües Minoritàries,signada per l'executiu espanyol, i que és favo-rable a les emissions transfrontereres de tele-visions de llengües minoritàries.

FEDERACIÓ LLULL. TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

LA FEDERACIÓ LLULL AMB TV3AL PAÍS VALENCIÀ

Les emissions de TV3 alPaís Valencià s'havienmigrat a TDT, ja que elMinisteri d'Indústria haviadonat les freqüències peron s'emetia TV3 enanalògic a La Sexta.

LA DADA

Concentració al cim de la Carrasqueta.


[ 28 ]

A l febrer, dos mesos i mig després de la primera reunióorganitzada per Obra Cultural Balear a Palma, els re-presentants de les tres entitats que formen la Federació Llullvan retrobar-se a la nova seu de l'Octubre Centre de CulturaContemporània, ubicat a l'emblemàtic edifici dels grans ma-gatzems El Siglo, a la ciutat de València. La trobada havia d'a-conseguir coordinar i refermar l'objectiu bàsic de la Federa-ció: treballar per la unitat de la llengua catalana i elreconeixement internacional del català. La reunió, a la qualvan assistir tant els presidents com altres membres de les res-pectives juntes, va marcar la línia de les accions previstes per al'any 2007. D'una banda, es va actualitzar la imatge corporati-va de la Federació amb la intenció de transmetre la unitat icohesió de les tres entitats. I de l'altra, es van posar sobre lataula els projectes que es desitja dur a terme el 2007. Final-ment, es va decidir el calendari d'actes i la presència de lestres entitats a les diades nacionals dels tres territoris.

La trobada següent es va produir el divendres 1 i el dissabte 2de juny a Palma, amb motiu de l'elecció del nou president dela Federació, càrrec rotatiu que va recaure en Jaume Mateu,també president d'Obra Cultural Balear. Les entitats van apro-var aleshores el calendari d'actes conjunts.

La Federació va anunciar que presentaria el 6 d'octubre aLleida, amb motiu del tercer centenari de la defensa d'aques-ta ciutat contra les tropes borbòniques, la campanya d'actes decommemoració dels tres-cents anys de la Guerra de Successió2007-2014. També es va destacar que la Federació Llull dis-posaria per primer any d'un espai conjunt durant la Diada de

l'11 de Setembre a Barcelona, on, com cada any, les tres enti-tats farien una ofrena conjunta a l'estàtua de Rafael Casanova.

No es poden oblidar tampoc les trobades de la Federació ambrelació a la crisi dels repetidors de TV3 al País Valencià, ja queels representants de les tres entitats es van reunir diversesvegades, com, per exemple, el 20 de juny a la seu nacionald'Òmnium, a Barcelona. En aquesta trobada es van debatre elsprincipis d'acció de la Federació pel que fa als movimentsque se succeirien respecte de l'emissió del senyal de Televisióde Catalunya arreu dels Països Catalans.

FEDERACIÓ LLULL. TROBADES

TROBADES DE LA FEDERACIÓ LLULL

L a Federació Llull, integrada des de l'any 1990 per AccióCultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òm-nium Cultural, va ser guardonada amb el Premi d'Honor dela Fundació Lluís Carulla. Amb aquest premi, la Fundació“reconeix i distingeix la col·laboració i l'entesa entre les tresentitats del conjunt dels països de llengua catalana que hancontribuït decisivament a enfortir la consciència de compar-tir una mateixa llengua i una mateixa cultura”. El Premid'Honor Lluís Carulla, dotat amb 50.000 euros, es concedeixen vida a persones o bé a entitats que amb la qualitat de laseva activitat científica, cultural o cívica hagin ajudat a enfortir

la consciència de comunitat nacional i el sentit de la pertinen-ça a la cultura dels països de llengua catalana. El guardó ha dis-tingit, en altres ocasions, entitats com l'Institut d'Estudis Cata-lans, l'Escola Bressola, o la Universitat de València, entre altres.Òmnium Cultural ja havia estat guardonada l'any 1992, ObraCultural Balear el va rebre a la segona edició, el 1979, i AccióCultural del País Valencià ho va fer l'any 1983.

El lliurament del Premi d'Honor i dels Premis d'ActuacióCívica es va celebrar el 28 de novembre al Saló de Cent del'Ajuntament de Barcelona.

LA FEDERACIÓ LLULL, PREMI D'HONORDE LA FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA

Els representants de les entitats que formen la Federació Llull s’hanreunit diverses vegades durant l’any.


[ 29 ]

E l divendres 27 d'abril es va celebrar a la seu nacionald'Òmnium Cultural un homenatge a la narrativa me-norquina contemporània.

Joan López Casasnovas, professor de Llengua castellana iLiteratura de l'IES J. M. Quadrado de Ciutadella, va fer unaintroducció a la literatura contemporània de l'illa. A continua-ció, van intervenir els quatre autors convidats, que van pre-sentar cadascuna de les seves darreres obres.

Josep Maria Quintana Petrus va parlar del seu llibre ElsNikolaidis, publicat el 2006. De la mateixa manera, MaiteSalord presentà la seva novel·la La mort de l'ànima, finalistarecent del Premi Sant Jordi i que acabava de publicar l'edito-rial Proa. Joan Pons va parlar de Barba-rossa, novel·la publica-da el setembre del 2006 per l'editorial La Magrana. I final-ment, Esperança Camps, guanyadora l'any 2004 del Premi deNovel·la Ciutat d'Alzira amb l'obra Quan la lluna escampa elsmorts, que va ser publicada el 2005 per l'editorial Bromera, ensva introduir a la seva obra.

ACTIVITATS I PROJECTES. SEU NACIONAL

NARRATIVA MENORQUINA CONTEMPORÀNIA

E l dimarts 5 de juny la seu nacional d'Òmnium Culturalva ser l'escenari d'una xerrada per abordar la nova reali-tat sociopolítica d'Escòcia arran de la victòria de l'SNP (Par-tit Nacional Escocès) el mes de maig. Amb 47 escons, aquestpartit històric fundat el 1934 es va convertir en la primeraforça parlamentària i, per primer cop, un grup independen-tista entrà a formar part del govern autònom escocès.

L'SNP, liderat per Alex Salmond, derrotà l'unionisme britànicrepresentat pel Partit Laborista de Jack McConnell, queobtingué 46 escons, quatre menys que en les eleccions del2003. Aquest gir polític a Escòcia va provocar un importantenrenou polític tant a la Gran Bretanya com a Europa. Peraquest motiu, Òmnium va organitzar una xerrada per parlarsobre aquest episodi històric que va obrir una nova perspec-tiva en l'horitzó de les nacions sense estat. David Caminada,periodista i sotscap de la secció Internacional del diari Avui,va explicar la seva experiència com a corresponsal a Edim -burg durant les eleccions del 3 de maig i els paral·lelismes, idiferències, que existeixen amb el cas català.

ASCENS INDEPENDENTISTA A ESCÒCIA

Òmnium Cultural va retre homenatge a la narrativa menorquina.

David Caminada va explicar la seva experiència a Escòcia.


[ 30 ]

L'associació Amics de Joan Ballester va anunciar el cessa-ment de la seva activitat el novembre passat, en una salad'actes plena de gom a gom. L'acte va servir també per presen-tar el llibre de Robert Surroca sobre la vida de l'activista català,com a punt final de les activitats de l'entitat.

Van participar en l'acte Lluís Puntís i Ermengol Passola, presi-dent i secretari de l'associació, respectivament, juntament ambl'autor del llibre i el president d'Òmnium, Jordi Porta. El relleude la tasca d'Amics de Joan Ballester –mantenir viu el recordde l'activista i continuar la seva funció de sensibilització sobrela causa i els drets nacionals dels catalans– l'ha pres ÒmniumCultural, que treballarà per preservar aquests principis que hanpresidit l'associació fins al moment de la seva dissolució.

ACTIVITATS I PROJECTES. SEU NACIONAL

AMICS DE JOAN BALLESTER S'ACOMIADAA LA SEU D'ÒMNIUM

L a situació actual del món artístic visual català va ser l'eixd'un debat a la seu nacional d'Òmnium. L'acte, organit-zat a l'abril, comptà amb la presència de l'artista i comissàriad'art Clara Garí; dels artistes visuals Josep Asunción i GemmaGuasch, i del director i fundador de la revista BonArt, RicardPlanes. En el decurs de l'acte es van debatre diversos aspectesde la situació actual, entre els quals la concepció global del'art o com la globalització pot afectar l'art català. Sobre laproximitat de la ciutadania a l'art, Ricard Planes assegurà que“l'art és societat i els artistes, ciutadans”, mentre que ClaraGarí afirmà que, “malgrat tot, l'art segueix allunyat de la ma-joria de la gent”.

LES ARTS VISUALS CATALANES A DEBAT

E l 19 de maig, es va celebrar a la sala d'actes d'ÒmniumCultural el lliurament dels Premis 2007 per a la promo-ció del lleure educatiu. L'acte va comptar amb la presència deJordi Porta, president d'Òmnium, i d'Eugeni Villalbí, secretarigeneral de Joventut de la Generalitat. Tots els presents van vo-ler destacar la importància de l'esperit associacionista del país ila destacada implicació social i nacional de les entitats de lleu-re. La Plataforma Poble Sec per a Tothom va ser guardonada

amb el 17è Premi Joaquim Franch a la trajectòria personal ocol·lectiva pel seu projecte Espai de la Infància; Clara Rubio vaser la premiada pel seu programa d'educació social amb el 10èPremi SED, mentre que Damián Hoyos va rebre el primerpremi del 16è Mirall per la cançó Rumba per compartir i l'accès-sit per Somnis de colors. Finalment, el 26è premi Esteve Molins-Fundació Pere Tarrés, que premia la millor plana web, va re-caure en l'Esplai Xiroia pel web www.xiroia.cat.

PREMIS 2007 PER A LA PROMOCIÓDEL LLEURE EDUCATIU

Imatge d’arxiu de Joan Ballester.

La situació actual de l’art català va ser l’eix central del debat.


[ 31 ]

E l 4t taller de lectura premis Sant Jordi, organitzat a laLlibreria Proa Espais, es va centrar en l'obra dels autorsIsidre Grau, Baltasar Porcel, Maria Aurèlia Capmany i Joa-quim Pijoan. El cicle es va estructurar en dues sessions perautor, una primera d'introducció a l'escriptor i una segona delectura, debat i comentaris sobre una de les seves obres.

Amb aquest taller, Òmnium Cultural i la Fundació Enciclo -pèdia Catalana tenien com a objectiu no solament donarforma a una proposta cultural, sinó també estimular la lectu-ra dels millors escriptors catalans i posar de manifest l'alt nivellassolit per la narrativa catalana els darrers cinquanta anys.

El novel·lista Isidre Grau i la seva obra Els colors de l'aigua van serels protagonistes de les dues primeres sessions, que va moderarel director d'Edicions Proa, Isidor Cònsul. El torn següent va serper a Baltasar Porcel, introduït per l'escriptor Sebastià Alzamora,que també va ser moderador en la segona sessió de treball sobrel'obra Les primaveres i les tardors. Maria Aurèlia Capmany i Un llocentre els morts van ser l'objecte de treball de les cites següents, sotala direcció d'Àlex Broch, crític literari. I, per acabar, es va retrehomenatge a Joaquim Pijoan i la seva obra Sayonara Barcelona, acàrrec de Vicenç Villatoro. Les segones sessions van comptaramb la presència i participació dels autors protagonistes, ambl'excepció òbvia de l'única autora.

CICLES. SEU NACIONAL

ELS PREMIATS DEL SANT JORDI

A mb aquest cicle, Òmnium Cultural va voler divulgarla tasca de personalitats de diferents èpoques que vantenir rellevància en l'àmbit dels Països Catalans però que perdiverses raons van caure en l'oblit. La peculiaritat d'aquestspersonatges és que, malgrat que la seva obra en el seu mo-ment i camp d'activitat va aconseguir gran prestigi i renom,fins i tot internacionalment, són desconeguts per gran part dela societat catalana actual. Jordi Mata, historiador i escriptor,va coordinar les diferents sessions del cicle que van repassarobra i vida de personatges com Jordi Farragut, capità militar

que fou heroi de la Guerra d'Independència americana; Vi-cenç Martín i Soler, el defenestrat Mozart valencià; Lluís deRequesens, heroi català de la batalla de Lepant; Eusebi Mole-ra, important dissenyador i industrial vigatà emigrat als EstatsUnits, o sant Oleguer, “arquitecte de Catalunya” i un revolu-cionari en el camp polític i eclesiàstic.

PERSONATGES DESCONEGUTS

P oetes del Carles Riba és un programa ideat per Òm-nium Cultural i Fundació Enciclopèdia Catalana, ambla col·laboració de la UOC, per acostar a la població la lectu-ra dels poetes catalans contemporanis que han estat guardo-nats amb el premi Carles Riba. Amb aquest objectiu es vaprogramar un cicle de conferències en què es van treballarquatre autors guanyadors del Premi Carles Riba i una de lesseves obres. Els autors escollits van ser Agustí Bartra amb Elshimnes, Maria Mercè Marçal amb Cau de llunes, Pere Roviraamb La mar de dins i Jaume Pont amb Enlloc, obra guanyadoradel Premi Carles Riba 2006.

L'activitat consistia a treballar cada autor en dues sessions, unaprimera, introductòria de l'obra de l'autor, i una segona, enforma de conferència, de comentari i debat sobre l'obra esco-llida. L'assistència al cicle pressuposava, doncs, la lectura prè-via de les obres comentades.

CICLE “POETES DEL CARLES RIBA”

Amb el suport de:

Amb el suport de:

Joan Elies Adell i Pere Rovira, guanyador del Premi Carles Riba 2002


[ 32 ]

Ò mnium Cultural va organitzar durant els mesos demaig i juny, amb la col·laboració de La Vanguardia, uncicle de quatre conferències sota el lema Catalunya, reptes ètics.

La primera sessió va anar a càrrec de Ferran Sàez, filòsof iprofessor de la Universitat Ramon Llull. Sota el títol “Lacomunicació de masses: entre la complexitat i la confusió”,Sàez va analitzar les principals característiques de l'actualsocietat de la informació. En la segona cita del cicle, el direc-tor de la Fundació Trias Fargas, Antoni Vives, va traçar lescaracterístiques principals de l'educació del sentiment nacio-nal. Durant la seva participació, va afirmar que “el naciona-lisme només triomfarà en el segle xxi si és capaç de desvet-llar consciències”. La tercera conferència va tenir com a pro-tagonista el filòsof i teòleg Francesc Torralba, que va exposarels seus raonaments sobre la necessitat de tenir referents decarn i ossos que ens permetin lluitar contra “l'afebliment dela consciència de pertinença a un poble”. En la darrera sessiódel cicle Catalunya, reptes ètics, Vicenç Villatoro va fer unadefensa aferrissada del model occidental de vida. Villatoro,però, va voler aclarir que el concepte d'occidentalisme és unaconvenció que no té perquè respectar criteris estrictamentgeogràfics, però sí socials i de manera d'entendre la vida.


CICLE “CATALUNYA, REPTES ÈTICS”

D urant el mes de febrer i principis de març, es va orga-nitzar a la seu d'Òmnium un cicle de conferències idebats sobre la immigració en el nostre país. Durant les ses-sions, es van tractar aspectes ben diferents com ara el tracta-ment que rep el tema en els mitjans de comunicació; la situaciólaboral dels immigrats i l'ús que fan de la llengua al treball; l'en-torn escolar i els plans educatius, o les xarxes d'entitats i de co-operació. El cicle va cloure amb el testimoni de quatre perso-nes que, en un moment de la seva vida, van immigrar aCatalunya, i cadascun d'ells va fer un repàs de la seva experièn-cia vital a l'hora de marxar del seu país d'origen. Els convidatseren Patricia Gabancho, Pablo González, Abdoulaye Fall i RafaCruz, que es consideren i són considerats per la seva gent ciu-tadans catalans. Al cicle van participar, cada un com a expert enel seu àmbit, professionals com Mary Nash, catedràtica d'His-tòria contemporània i Xavier Giró, doctor en Ciències de laComunicació; Carles Beltran, coordinador del CITE-CCOO,i Raquel Gil, presidenta d'AMIC-UGT de Catalunya; MariaMajó, professora de Secundària; Jaume Font, director de Page-sos Solidaris i Papa Sow, coordinador de GERÀFRICA.

CICLE “QUÈ SABEM DE LA IMMIGRACIÓ?”

Amb el suport de:

Amb el suport de:

Vicenç Villatoro va tancar el cicle de conferències.

La immigració va ser el tema central del cicle de conferències.


[ 33 ]

D urant l'any, Òmnium va programar prop de quaranta“Dijous” dedicats a l'actualitat social i política catalana,a la cultura i a la història, a la presentació de llibres i produc-cions audiovisuals o a converses amb personatges rellevants.

Entre les cites setmanals a la seu nacional de l'entitat, es potdestacar la presentació dels llibres Teoria de l'evolució, recopilacióde dibuixos de Joma; L'esquerra independentista avui, de RogerBuch; Quan el mal ve d'Espanya, de Toni Gisbert; Elogi de latransgressió, recopilació de ponències de les Jornades de psicologia iidentitat nacional organitzades a Sueca; o Ancoratges de baix cost,de Gabriel Pena. També es va presentar al febrer la pel·lículaEl Coronel Macià, que narra la vida del president en la sevaèpoca de coronel, en el moment en què planta l'exèrcit enprotesta per l'assalt al setmanari Cu-cut, i al maig el documen-tal Catalunya màrtir (1938), produït per Laya Films, sobre elbombardeig de ciutats catalanes durant la Guerra Civil.

Pels “Dijous de l’Òmnium”, van passar periodistes com EvaPiquer, Vicent Sanchis, Saül Gordillo, Patricia Gabancho oSalvador Cardús; historiadors com Josep Maria Solé i Sabatéo Josep Maria Torras i Ribé; representants d'entitats com laFundació Jaume Bofill, el FC Barcelona, la Fundació BernatMetge o el Cercle XXI, a més de polítics, politòlegs, sociò-legs, juristes, directors de cinema, escriptors i una llarga llistad'experts i personatges rellevants de la Catalunya actual.


ELS “DIJOUS DE L’ÒMNIUM”

Amb el suport de:

L a seu nacional d'Òmnium Cultural va encetar al setem-bre de 2007 la iniciativa “Dimarts us presentem…” queconsisteix a parlar setmanalment de noves o recuperades pro-duccions literàries i musicals, a més d'altres productes cultu-rals com poden ser revistes o diccionaris. Fins a finals d'anys'hi van presentar una dotzena de llibres i un parell de discos.

L'activitat del “Dimarts...” es va inaugurar amb la presentaciódel llibre Ten Dragons. The latest Sant Jordi Prizes, editat perÒmnium i Enciclopèdia Catalana per divulgar-lo a la Firaliterària de Frankfurt. Però aquesta va ser només la primeraobra, a la qual van seguir d'altres com Doctor Ramon Masnou.Miscel·lània de reconeixement, promogut per la Lliga Espiritualde la Mare de Déu de Montserrat; Nació.cat, de Saül Gordillo;Pas a pas, camí de l'alba. Memòria de l'Acadèmia de la LlenguaCatalana, de Manuel Sayrach i Miquel Àngel Sayrach; Creaciód'empreses, amb diversos autors; Les dones d'Esquerra. 1931-

1939, de Dolors Ivern; La memòria dels reis. Les quatre grans crò-niques, d'Stefano M. Cingolani; En nom de Catalunya. Els cata-lanismes moderns a través dels seus autors, d'Emili López; La llen-gua que ens va parir. 7 pensadors a la recerca del català, de JordiSolé i Camardons; Alícia i el país de les meravelles, d'IgnasiBlanch i Àngel Burgas; i els clàssics Poemes, de Pseudo-Cebriài Història vol. IV, d'Heròdot.

Quant a la música, una de les produccions presentades va serLa sínia i l'estrella. Suite d'Agustí Bartra, de Miquel Pujadó. Lasessió va comptar amb la presència del músic i lletrista i ambla col·laboració de Sam Abrams, que va glossar l'obra deBartra. L'altre disc presentat va ser Balades i testament, deJaume Arnella, considerat l'últim romancer en actiu delsPaïsos Cat

MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1 · 2019. 6. 1. · L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs...

Documents

Transcript of MEMORIA2007-OK pau:Maquetación 1 · 2019. 6. 1. · L’escriptor Màrius Serra va tancar el curs...