MEMÒRIA CURS 2013-2014ceiplaromana.edu.gva.es/documentos/MEM%D2RIA%20FINAL%2020… · es porta des...

Col·legi Públic “Sagrados Corazones” La Romana Curs: 2013-2014

1

MEMÒRIA CURS 2013-2014

C.E.I.P. SAGRADOS CORAZONES LA ROMANA


2

ÍNDEX GENERAL

1. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

2. CONCRECIÓ CURRICULAR

3. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

4. VALORACIÓ DEL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA

5. VALORACIÓ DEL PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

6. ELABORACIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE.

7. CONVIVÈNCIA AL CENTRE

8. RESULTATS ACADÈMICS

9. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT

9.1 COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

10. ANÀLISI DEL CURS ESCOLAR PER CICLES

10.1 INFANTIL.

10.2 PRIMER CICLE.

10.3 SEGON CICLE.

10.4 TERCER CICLE

11. ÒRGANS UNIPERSONALS I COL·LEGIATS

11.1 EQUIP DIRECTIU I CLAUSTRE

11.2 CONSELL ESCOLAR

12. ESPECIALITATS

12.1 EDUCACIÓ FÍSICA

12.2 ANGLÉS

12.3 RELIGIÓ

12.4 MÚSICA

12.5 EDUCACIÓ ESPECIAL: PT

12.6 EDUCACIÓ ESPECIAL: AL

12.7 SPE

13. ALTRES ACTIVITATS

13.1 COORDINACIÓ TIC

13.2 PROJECTE I COORDINACIÓ DE FORMACIÓ EN CENTRES

13.3 PROJECTE MERCACOLE

13.4 PROJECTE OBRIM UNA FINESTRA AL MÓN

13.5 ELABORACIÓ PAT

13.6 LA TROBADA

14. SERVEIS COMPLEMENTARIS

14.1 MENJADOR


3

1. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

Va estar aprovat pel consell escolar el 28 de maig del curs 2009-2010.

Aquest curs s’han modificat els annexes afegits el passat any i relacionats amb les

mesures de millora de llengua i matemàtiques, mitjançant projectes que hem començat.

2. CONCRECIÓ CURRICULAR.

Va ser elaborat fa dos cursos d’acord amb la LOE i amb els Decrets 111/2007, de 20 de

juliol , del Consell, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Primària a la Comunitat

Valenciana. [2007/9730] i el DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual

s’estableix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.

[2008/3838].

Aquest curs, se li han afegit annexes relacionats en les mesures de millora i la seua

relació directa amb les competències bàsiques del currículum de la CV.

PROPOSTES DE MILLORA

El proper curs haurem de modificar el nostre Projecte Curricular quan comptem amb el

Decret d’Educació Primària de la CV.

3. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

Anàlisi per cicles.

4. VALORACIÓ DEL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA

Aquest document, va ser aprovat pel Consell Escolar el dia 28 de Maig de 2010.

Aquest curs s’ha aplicat el disseny i s’han aprofitat les reunions de principi de curs per a

informar als pares i mares.


4

5. VALORACIÓ DEL PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

La valoració per part de l'equip ha estat altament positiva i satisfactòria, ja que els

alumnes segueixen aconseguint els objectius proposats amb més competència lingüística

tant en valencià com en castellà. Els materials curriculars estan ben adaptats a la línia que

es porta des d'Infantil al Centre. Al Pla d'acollida es fa una adaptació del material als

alumnes nouvinguts que desconeixen la llengua, ja siga individualment o en grup reduït

per tal que l'alumne puga aprofitar al màxim les classes.

D'altra banda, els pares/mares que són implicats als programes estan satisfets perquè

han pogut comprovar que els seus fills/filles tenen competència lingüística amb les dues

llengües, a nivell oral i escrit, sense les dificultats que es van plantejar quan es va

implantar el programa a la nostra escola.

Aquest curs, els alumnes de 4t de Primària, han fet conta contes en valencià als

xiquets/es d’Ed. Infantil una vesprada a la setmana.

També s'ha utilitzat el projecte del MERCACOLE per fomentar l'ús del valencià. Aquest

projecte s'ha treballat en Infantil i des de 1r fins a 6é de Primària.

Els tallers de matemàtiques que es fan a 1r cicle, també han sigut en valencià com altres

anys.

ANÀLISI I PROPOSTES DE MILLORA

- Per al proper curs, l'objectiu és fomentar encara més l'estima i ús de la llengua,

mitjançant activitats no sols atractives i motivadores, sinó també que aquestes

siguen funcionals i properes a la realitat del nostre alumnat.

- Major implicació i participació de les famílies en el desenvolupament d'aquestes

activitats .

6. PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE El Projecte Lingüístic de Centre va ser elaborat i aprovat pel Consell Escolar del centre

amb data 15 de Febrer de 2013.

La data de revisió serà Febrer de 2015.

El nostre centre va elegir el PPEV (Programa Plurilingüe d’ensenyament en valencià).

Aquest curs infantil de 3 i 4 anys han comptat amb una hora i mitja d’anglès setmanal.

El proper curs s´incorporarà infantil de 5 anys amb el mateix horari.


5

7. CONVIVÈNCIA AL CENTRE Respecte a l’alumnat:

En aquest centre, la convivència, s’enfoca des d’un punt de vista preventiu de conflictes,

tal com tenim previst als següents plans: Pla de convivència, RRI i PAT.

Respecte a l’AMPA:

Existeix una programació anual que contempla una reunió mensual i el tema que es

tractarà (les reunions estan obertes a noves aportacions).

Respecte a les famílies:

Aquest curs els cursos de 1r cicle han continuat comptant amb la participació de pares i

mares al taller de matemàtiques.

Per al proper curs es proposa fer una vesprada de convivència dels pares amb la classe

dels seus fills.

Així mateix, si és possible el proper any entrarà en funcionament l’hort escolar, on també

es pensa possibilitar la participació de les famílies.

Respecte a l’entorn:

Al centre tenim un protocol d’actuació amb els agents externs com ara bé l’SPE o els

centres psicopedagògics privats... per tal de prevenir possibles conflictes.

El centre està obert a participar i promoure campanyes per tal de preservar el medi

ambient i el nostre entorn immediat.

Es pretén fer partícips els alumnes d’altres nivells dels projectes en què treballem.


6

8. RESULTATS ACADÈMICS


7


8

9. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT 9.1 COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

La finalitat d’aquesta comissió és crear una línia d’actuació comú a tot el centre i

aconseguir que els coordinadors de cicle siguen més actius a l’hora de traslladar acords i

aportar suggeriments i necessitats.

A més, la COCOPE ens permet tindre un seguiment i una coordinació de tots el personal

directament relacionat amb tot l’alumnat amb necessitats de suport educatiu facilitant el

trasllat de la informació als canvis de cicle, etapa...

Aquest curs les funcions de la COCOPE han sigut assolides pel Claustre, ja que al ser un

centre molt petit, la totalitat dels mestres poden formar part d’aquest òrgan de coordinació.

A més, altre motiu per a que el claustre assolirà les funcions de la CoCoPe, fou que

durant el 1r trimestre no vam comptar amb atenció psicopedagògica, degut a la baixa de

la titular de la plaça.

Fa dos cursos, vam crear una planificació i temporalització anual, on s’estableixen dates

concretes per tal de desenvolupar tasques directament relacionades amb el suport

educatiu i l’alumnat i personal implicats.

La Cap d’estudis i la PT, segueixen encarregant-se al mes de setembre, de que tots els

tutors i especialistes coneguen al nou alumnat amb necessitats de suport escolar i siguen

coneixedors de la informació existent de cadascú; a més, d’assegurar la coordinació entre

l’anterior equip docent que intervenia amb els nens i l'actual.


Continuar coordinant i concretant, el més prompte possible a principi de curs, el dia

d’atenció del SPE, per tal que no coincidís amb altres horaris del centre.


9

10. ANÀLISI DEL CURS ESCOLAR PER CICLES 10.1 INFANTIL

La planificació i distribució de continguts propis del nivell d’educació infantil la realitzem al

començament del curs tenint en compte les pautes marcades en el Projecte Curricular

d’Educació Infantil.

Es dona especial importància al període d’adaptació, programant unes activitats especials

per aquest moment i procurant en tot temps un ambient afectiu i acollidor.

La dinàmica és el treball per projectes i la interacció entre els alumnes la qual cosa,

estimula i afavoreix el desenvolupament dels coneixements previs de cada xiquet.

El desenvolupament de les activitats s’ha de portar a terme mitjançant el treball en gran

grup, menut grup i individual, mantenint una dinàmica de classe en constant evolució, tant

en els aprenentatges com en l’adquisició d’hàbits.

Aquest curs continuem treballant el pla de lectura a la classe de 4 i 5 anys amb el préstec

de llibre de lectura .

També en aquets curs la programació didàctica ha anat completant-se així com innovant

en el treball per projectes.

L’avaluació es l’observació diària i sistemàtica, observant no tant el resultat, com el procés

que es du a terme per part dels alumnes.

Tenim en compte l’atenció personalitzada, el respecte dels alumnes acceptant les

diferencies individuals, i la potenciació d’hàbits, són bons punts per a la consecució d’una

actitud i disciplina en la classe molt positiva.

L’acció tutorial és un seguiment personalitzat i diari de cada alumne, aprofitant els

coneixements previs dels propis xiquets/es, en activitats concretes responent a les seves

necessitats.

La mestra de suport ha sigut l’encarregada de consolidar totes les ensenyances del

mestre i reforçar als alumnes que ho necessiten de forma més personalitzada, així mateix,

ha dut a terme activitats relacionades amb les TIC respectivament, treballant jocs

multimèdia als ordinadors per parelles i activitats amb la pissarra digital.

L’horari de la mestra de suport ha sigut repartit per igual entre totes les classes d’infantil.

Estant a temps complet al mes de setembre a l’aula de 3 anys.


10

Les activitats extraescolars al cicle d’infantil s’han estructurat tal i com estaven

programades, però els xiquets de 3 anys no van fer la sortida de la Carrasca ni de la

Cova, degut a que es va considerar que no era adequada per a ells.

Al tercer trimestre es va fer una eixida al Riu Safari d’Elx. La duració de l’activitat va ser de

mitja jornada.

L’educació compensatòria s’ha dut a terme dins de l’aula amb la mestra de suport

reforçant a aquells alumnes que han presentat alguna necessitat educativa de suport

específic en els seus aprenentatges.

Així mateix les mestres de PT, i AL han treballat de forma més personalitzada i

individualitzada a les seues aules amb continguts més específics amb xiquets i xiquetes

que així ho han necessitat.


Posar en marxa el préstec de llibre de lectura a les aules de 4 i 5 anys.

En procés.

Posar una font en el pati d’infantil adequada als alumnes.

Ampliar el pati d’infantil, ja que degut als cursos tant nombrosos que hi ha en

l’actualitat queda massa xicotet, per aquest motiu queda reduïda la seua mobilitat i

el joc és limitat.

Material de jocs per al pati.

10.2 PRIMER CICLE

Dels 18 alumnes de segon, han finalitzat el cicle 16 alumnes , 7 xiquetes i 9 xics dels

quals ú es repetidor (no ha assolit els objectius però ha de passar), dos alumnes repetiran

segon el proper curs.

Les activitats extraescolars i complementàries han estat realitzades a nivell de cicle. Cal

destacar l’eixida a la Fàbrica de Xocolate i les fonts de l’Algar i la visita al Pinós i al

paratge de les Tres Fonts on vam viure un dia mediambiental.

S’han realitzat els TALLERS DE MATEMÀTIQUES una vesprada al mes en 2n, amb la

implicació i col·laboració dels pares i mares. Han sigut divertits i profitosos per als

alumnes. A més, s’ha utilitzat l’aula d’ordinadors per a treballar les matemàtiques i el seu

ús ha sigut tot el satisfactori i motivador que s’esperava.


11

També vam utilitzar el Mercacole per a treballar matemàtiques, sobretot en els tallers.

Els suports han estat a primer de primària degut a que és un curs amb 26 alumnes i 4

d’ells amb necessitats educatives especials (PT i AL) han sigut sobretot a millorar la

lectoescriptura, tan important en aquest cicle. S’han aconseguit els objectius proposats en

la programació d’aula i s’ha desenvolupat la competència educativa en les llengües

pròpies treballant i ampliant el seu vocabulari., prioritzant la llengua valenciana amb

lectures variades de textos i llibres diversos adequats al nivell dels alumnes. La lectura

s’ha realitzat de forma individual amb els alumnes que més ho necessitaven dins i fora de

l’aula, utilitzant també el recurs de l’ordinador i totes les possibilitats que ofereixen les TIC.

Cal destacar l’ús de la biblioteca d’aula a diari.

Han participat tots els alumnes en Taller d’expressió amb molta dedicació i motivació.


Millorar la implicació de les famílies en la tasca educativa dels seus fills tant dins com fora

de l’escola.

10.3 SEGON CICLE

Amb el curs finalitzat tanquem el període de dos anys que vam començar el curs 2012-

13.Els resultats acadèmics del grup de quart han estat: dún total de 21 alumnes, hi

promocionen 19, alguns amb pendents. Dáquests últims sínclouen dos repetidors que no

han mostrat cap tipus de millora a pesar de la dedicació de mitjos i atenció personal.

Promocionen per haver-hi repetit prèviament.

Els alumnes que repeteixen el fan per no haver aconseguit la major part dels objectius del

cicle ni láutonomia que es necessita per al cicle següent.

Dáltra banda, al grup dálumnes que hi promocionen han arribat a aconseguir

amplament els objectius que ens vam plantejar però observe que, en alguns casos, tenen

tendència a relaxar-se i baixar el rendiment i per això he traslladat les meus impressions a

les famílies implicades per tal dévitar futurs problemes.

Respecte a les activitats realitzades destacaria el projecte “Contem contes a infantil” en el

que hem practicat la lectura i expressió oral per a un públic molt receptiu i motivat i que

ha estat molt valorat pel alumnes. També hem participat amplament al projecte “Pilota a

léscola” que ha implicat fins i tot a les famílies que ens han acompanyat a les diferents

competicions.

Finalment, hem pogut realitzar láctivitat del “Campament Fontés” amb els alumnes de

tercer, quart i els de cinquè que no la van poder fer el curs anterior. A léscola hem


12

promogut léstalvi mensual voluntari dúns diners que han seguit la majoria i que ha

facilitat molt la seua realització. La valoració ha estat molt positiva per a alumnes, famílies

i professorat.


En quant al Projecte Mercacole , s´han realitzat activitats relacionades amb lássignatura

de Matemàtiques però caldria ampliar el seu ús a altres.

Per al curs vinent inclourem activitats déscolta per a millorar la comprensió oral.

10.4 TERCER CICLE

Aquest curs escolar 2013-2014 hem continuat amb les activitats extraescolars. El tercer

cicle hem anat a Biar a visitar el poble, el Castell i el Santuari a banda de realitzar la resta

d’activitats compartides amb el centre.

Els suports s'han dut a terme per part de la PT i han resultat molt profitosos per als

alumnes que han assistit a aquestes classes. Es tractava de grups molt reduïts i es

donaven fora de l'aula ordinària. En aquestes classes es reforçaven els continguts de

classe i s'explicaven continguts que encara no es tenien assolits.

A l'aula de 6é s'ha dedicat el suport a cinc alumnes, una xiqueta holandesa amb

desconeixement del valencià, dos alumnes amb dificultats amb la lectoescriptura del

valencià i del castellà i dos xiquetes que necessitaven reforçar els continguts que ja

estaven assolits per la resta de la classe.

A la classe de 5é el suport s’ha dedicat a tres xiquetes, una d’elles sí que ha tret el màxim

profit, a les altres dos els hi ha faltat motivació, interès i treball diari.

Tant en un cas com en l'altre ha hagut un progrés, encara que amb una alumna de 5é el

progrés ha sigut molt menor, ja que hem tingut en contra la seua desmotivació envers

l'estudi i la seua falta de treball i d’atenció.

Cal destacar l'ús de les TIC en certes activitats de suport, compensació i a les distintes

àrees d'estudi.

L’aula de 6é ha seguit contant amb una pissarra digital a l’aula.


Potenciar les activitats de desenvolupament oral i d’expressió escrita.

Passar als alumnes de 2n, 4t i 6é les proves diagnòstiques que hem elaborat als

grups de treball que hem realitzat els mestres, per a entrenar-los en aquest tipus de

prova.

Equipar a totes les aules amb una pissarra digital i el seu corresponent ordinador

portàtil.


13

11. ÒRGANS UNIPERSONALS I COL·LEGIATS 11.1 EQUIP DIRECTIU I CLAUSTRE

Seguim amb la mateixa línia de fomentar i intentant aconseguir que cada vegada es

treballe més en equip i seguint una línia de centre.

Hem utilitzat la pàgina web del centre per a donar a conèixer l’escola a tots els membres

de la comunitat educativa. Les reunions de claustre han segut regulars i molt profitoses.


Donar a conèixer la importància de la tasca dels coordinadors de cicle al principi de curs.

Informar i animar al Claustre a posar en pràctica, allò que aprenem a les reunions en

altres centres.

11.2 CONSELL ESCOLAR

Aquest curs s’han celebrat eleccions al Consell Escolar. Al nostre centre, no s’ha

presentat cap representant dels pares. Així, sols ha entrat a formar part del Consell la

representant designada per l’AMPA, i comptem amb tres membres representants dels

pares menys.

Tot el proposat a les reunions, ha sigut aprovat, el que no vol dir que haja sigut concedit

per altres organismes com l’ajuntament o conselleria.

Per exemple, s’ha sol·licitat un augment del pati d’educació infantil així com canviar la

tanca que es troba en un estat perillós per a l’alumnat, un frontó per a EF...

12. ESPECIALITATS 12.1 EDUCACIÓ FÍSICA

L’àrea D’Educació Física al Col·legi Públic Sagrados Corazones de La Romana a comptat

amb un mestre especialista propietari definitiu.

Entenem l’àrea d’Educació Física com una educació integral que col·labora en el

desenvolupament ple de la personalitat dels xiquets/es que la reben.

Hem intentat desenvolupar els continguts de tots els blocs temàtics contextualitzats i

seqüenciats al PCC del Centre.


14

A l’inici del curs s’han passat fitxes de control a tots els alumnes, que complementen la

informació que ja teníem del curs anterior, per intentar conèixer els problemes de tipus

orgànics o funcionals que es puguen presentar, intentant acomodar així en la mesura de

los possible les activitats a desenvolupar.

Cal dir que en totes les avaluacions s’ha incidit en els aspectes higiènics i de la Salut

relacionats amb l’àrea. Així com hem tractat de fugir d´una actitud competitiva i de rivalitat

remarcant l’autoestima, el companyerisme, la cooperació i el tret lúdic de les activitats.

També vull assenyalar que aquest curs hem participat per segon any consecutiu en el

programa Pilota a l’Escola per als alumnes de quart curs havent-nos classificat un equip

masculí i un femení per a la fase final que es va celebrar el 3 de Juny en Massalfassar.

Cal dir que aquest any hem introduït el Colp-bol en el segon cicle i el tercer de primària.

Aquest curs també hem treballat la Boccia, esport paralímpic, hem treballat una part

teòrica en el cicle segon i tercer i una part pràctica en la que han participat tots els

alumnes del col·legi. El mestre del Col·legi Rafael Ferri es l’ajudant d’un jugador de

Boccia ell ens va fer la presentació de l’esport i ens va fer una explicació pràctica de com

es juga. En una última sessió van vindre tres esportistes paralímpics , van fer una

demostració i després jugaren amb molts dels xiquets i xiquetes. Els esportistes eren:

Alejandro (cadira de rodes), Ivan i Rebeca. Va ser una experiència molt enriquidora. Els

xiquets van estar molt correctes i atents amb els esportistes i van viure de prop la seua

realitat.

L’avaluació a l’àrea ha sigut molt positiva i queda reflectida als butlletins informatius de

cada curs i en els informes de final de cada cicle.

DIFICULTATS TROBADES

Caldria assenyalar com a dificultat el que el sostre del gimnàs es molt baixet per fer

alguns jocs, però també ens adonem que la solució és molt complicada per no dir

impossible.


Malgrat que sé que aquest no és el lloc més adequat per incloure aquesta proposta, és

l’únic lloc un any més que tinc per exposar-la: la millora que proposem seria que en la

tanca del final de la pista poliesportiva es podria retirar aquesta i alçar una paret de

blocs d’uns tres o quatre metres als quals podríem afegir la tanca a la part de dalt amb la

qual cosa aconseguiríem tindre un bon frontó que inclús podria servir com mini trinquet en

el que es podrien fer moltes activitats esportives amb una petita inversió. A més a més,

aquesta instal·lació faria que el Centre s’apropés al que assenyala l’annex III de l´ Ordre

de 2 de març de 2000 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en allò referent a

instal·lacions esportives amb que deu comptar un centre educatiu de les nostres

característiques.


15

12.2 ANGLÉS

ANGLÉS 3 ANYS Amb 15 alumnes en la classe, s’ha pogut treballar molt be, ja que a pesar de ser el primer

any que es donava Anglès en este curs, l’acceptació per part dels alumnes ha sigut molt

bona.

S’han fet dues sessions a la setmana de 45 min cadascuna fent coincidir una d’elles

abans de l’esmorzar per tal d’aprofitar els aliments que ells portaven per a esmorzar.

La forma de treballar ha sigut a base de fer coses amb ells utilitzant sols l’Anglès. Algunes

sessions les hem fet fora de la classe, en audiovisuals i en la sala d’ordinadors utilitzant

cançons d’internet.

Els alumnes han aprés a acomplir ordres com ara: vindre, tirar coses a la paperera,

seure’s. També a saludar i acomiadar-se. A contestar com els diuen. Alguna cançó. Els

noms dels aliments que menjaven per a esmorzar. Els colors. El nom d’algunes coses

d’ús diari . A entendre quan se’ls preguntava on estaven les coses.

Hem fet algunes activitats dintre de la classe com ara: fer crispetes, inflar globus, repartir

l’esmorzar que portaven. Portar animals a classe. Vestir-se amb roba i complements

diversos.

Molts dels alumnes quan em veuen fora de l’aula me saluden en Anglès.

ANGLÉS 4 ANYS

Durant aquest curs 2013-2014 els alumnes d'infantil de 4 anys han continuat tenint

contacte amb la llengua anglesa durant hora i mitja a la setmana, temps repartit en 2

sessions de 45 minuts cadascuna (dimecres i divendres després de l'esplai).

El que s'ha pretès ha sigut que els alumnes s'inicien en l'ús oral de l'anglès per

comunicar-se en activitats dins de l'aula. La majoria han sigut activitats orals, encara que

al llarg del tercer trimestres també s'han introduït activitats escrites o de relacionar.

Una vegada al mes hem anat a l'aula d'ordinadors a fer ús de la pissarra digital. D'aquesta

manera els alumnes estan més en contacte amb l'anglès oral per part de persones

natives.

Dels 24 alumnes que componen la classe de 4 anys, podem trobar diferents ritmes

d'aprenentatge i un alumne amb NEE. Però la majoria dels xiquets i xiquetes han adquirit

les rutines de la classe d'anglès i les expressions bàsiques que s'han de dir sempre en

anglès.

ANGLÉS 1R CICLE

Al primer cicle hem treballat l´aprenentatge de l´anglès sobre tot de les destreses orals.

Els alumnes han estat exposats a la llengua oral mitjançant tots els mitjans dels que

disposa el centre (audiovisuals, pissarra digital, reproductor de cd, mestra, etc.) per a

facilitar-los un model de llengua que posteriorment incitaven a la seua pràctica a través de


16

dramatitzacions, cançons, rutines, etc. També hem utilitzat als alumnes estrangers que

tenim als dos cursos com a exemple real de llengua.

Cal destacar que hem demanat col·laboració de les famílies per a que introduïren el

material sonor del llibre de text com a una eina lúdica per a utilitzar en casa i ha estat

valorat molt positivament.

Aquesta part oral s ‘ha anant ampliant al escrit passant del reconeixement de la paraula a

la seua reproducció al final del curs de segon . Però aquest ha estat un objectiu secundari

ja que resulta imprescindible escoltar i practicar la part oral; sobre tot , tenint en compte

que el contacte visual amb la paraula pot produir interferències que són de difícil solució.

També cal assenyalar que el nombre de sessions a segon ha limitat molt les activitats i el

poder gaudir més de láprenentatge.

Lóbjectiu fonamental de lénsenyament primerenc de lánglès ha sigut el desenvolupar el

gust per aquesta llengua associant-la a diversió, expressió corporal, a fer el que

normalment no es fa a la classe… Crear la necessitat de parlar. Sense oblidar la

importància de “la escolta” , déscoltar per a poder arribar a parlar.

Les activitats han estat molt variades i el més realista possible. Així hem compartit

aliments, portat fotos familiars, joguets, etc., per tal de fer láprenentatge més viscut.

Els resultats han estat molt positius amb 25 aptes i 1 suspès en primer , seien aquest el

cas dún alumne amb moltes dificultats dáprenentatge. A segon , 14 aptes i 4 suspeses.


El plantejament actual de lénsenyament de lánglès al primer cicle bàsicament de forma

oral haurà de ser adaptat a mesura que els actuals cursos dínfantil vagen arribant al

cicle.

Per al pròxim curs propose la realització més sistemàtica de gravacions en vídeo com a

element motivador i la seua reproducció per a les famílies.

ANGLÉS 2n CICLE

L’alumne ha entrat en contacte amb la lectura i l’escriptura d’aquesta llengua a través

dels llibres de text a més del que havia fet fins ara en primer i segon que era sobre tot,

escoltar i parlar.

Aquest és un moment molt important en el que l’alumne/a ha de adonar-se que la nova

llengua no s’escriu tant pareguda a la pronuncia com pot ser el Castellà o el Valencià.

En aquest cicle ha de llegir molt i fixar-se com estan escrites les paraules per tal de poder

escriure després correctament.


17

En aquest cicle, els alumnes han aprés, sobre tot frases curtes i senzilles que li permeten

demanar permisos, demanar coses, expressar sentiments, i també aprenen vocabulari de

les coses que els envolten.

Aprenen a dir coses que li agraden i no, el que vol, el que tenen etc.

En classe, tots els dies, tots els alumnes, llegeixen, tradueixen, escriuen i escolten al

mateix temps que veuen el que està escrit i això ens dona una idea de l’evolució que

segueix cadascú. Tots els dies són avaluats i corregits en aquells aspectes en els que ho

fan malament.

Els alumnes que coneixen l’anglès, quan arriben a aquest cicle sols el coneixen a nivell de

parla i entendre’l, però no saben escriure i llegir costa prou, de tal manera que al finalitzar

el cicle molts alumnes nascuts ací, son millors escrivint Anglès que alguns anglesos.

Hem tingut 17 alumnes en tercer i 21 en quart. El nivell ha sigut prou bo en els dos cursos

i sols uns 7 alumnes no han pogut aconseguir bons resultats.

ANGLÉS 3R CICLE

Els alumnes han aconseguit aquest curs en sisè un bon nivell d’Anglès i en general els

objectius proposats s’han aconseguit, ja que diàriament parlen lligen escriuen i escolten

en anglès

Aquest és un moment molt important en el que l’alumne/a ha d’adonar-se que l’anglès és

un idioma que ha de conèixer per a la seua futura formació.

És per això que en aquest cicle havem perfeccionat sobre tot la seua capacitat per a

entendre discursos cada vegada més complicats.

En aquest cicle, els alumnes han aprés, sobre tot frases més llargues i complicades que li

permeten comunicar-se amb els demés expressar sentiments, escriure millor i també

aprenen vocabulari de les coses que els envolten.

En classe, tots els dies, tots els alumnes, llegeixen, tradueixen, escriuen i escolten al

mateix temps que veuen el que està escrit i això ens dóna una idea de l’evolució que

segueix cadascú. Tots els dies són avaluats i corregits en aquells aspectes en els que ho

fan malament.

Hi ha que destacar que en el curs de cinquè, per les seues característiques, i a pesar de

ser 16 alumnes, no s’han aconseguit tots els objectius proposats ja que és un curs poc

cohesionat i un poc conflictiu.

PROPOSTES DE MILLORA:

Treballar mes la convivència del curs que serà de 6é.

Utilitzar més els recursos audiovisuals de que disposa l’escola.


18

12.3 RELIGIÓ

En relació als nivells en què ha sigut impartida l'assignatura de Religió Catòlica

(Infantil i Primària) cal assenyalar que els objectius que s'havien proposat a principi de

curs i els continguts que s'han treballat al llarg d'ell han sigut aconseguits. Els objectius

que s'han treballat en este àrea han estat relacionats amb “presentar i descobrir el

missatge i la persona de Jesús, per a invitar als alumnes a una actitud de canvi,

proporcionant una jerarquia de valors i actituds de respecte al sentit de la vida” objectiu

que es pretén aconseguir al llarg de tota l'etapa educativa, tant en Infantil com en

Primària.

Els criteris metodològics que s'han utilitzat, s'han basat en tot moment :

- Partir del nivell de desenvolupament de l'alumne considerant les seues

capacitats i coneixements anteriors, respectant les peculiaritats i la forma de

veure l' assignatura de cada un d'ells.

- Promoure el diàleg i la participació en classe, per a l'aprenentatge de

conceptes, actituds i procediments.

- Fomentar la construcció d'aprenentatges significatius i l'autoaprenentatge.

- Impulsar l'exercici de l'activitat mental en l'alumnat, a través d'estímuls i

procediments intuïtius.

- Proporcionar un ambient acollidor i càlid, on els xiquets s'assenten còmodes i

segurs.

- Fomentar el treball en grup.

- Organitzar activitats respectant el ritme i les característiques de cada alumne.

Els criteris d'avaluació que s'han seguit han sigut:

- L'esforç personal diari de cada alumne, tenint en compte les seues possibilitats i

limitacions.

- La realització de les activitats proposades en classe.

- La neteja amb què s'ha elaborat el quadern de classe.

- La participació activa de l'alumnat en el desenvolupament de les mateixes.

- La col·laboració i participació amb els seus companys.

La valoració del curs ha sigut:

Generalment, les sessions han evolucionat bé i les programacions s'han adaptat o

modificat en relació a les necessitats de l'alumne o a la duració de les sessions i

característiques del centre.


19

Amb els alumnes d'Infantil, tot ha anat molt bé, s'han estat treballant fitxes durant tot el

curs, normalment una per sessió. A més d'estes activitats, s'han proposat altres diferents

per a treballar el Nadal, la Pasqua o el dia de la Pau. En este cicle destaca l'alta motivació

i participació per part dels alumnes.

En primària, els xiquets han treballat durant tot el curs sense llibre, amb fitxes elaborades

pels mestres. El desenvolupament dels continguts ha sigut satisfactori i s’han complit els

objectius proposats.

Aquest mètode de treball ha suposat un estalvi per a les famílies, per això, el curs pròxim

continuarem amb la mateixa metodologia.

ASPECTES POSITIUS

La valoració del curs és molt positiva també deguda al bon ambient de treball que hi ha.


Com a propostes de millora, no hem trobat cap que ens puga afectar als especialistes de

Religió, pensem que el ritme de treball és molt bo i el plantejament del treball al llarg del

curs també.

12.4 MÚSICA

Els objectius de l’àrea de música programats al llarg del curs han sigut prèviament

redactats a la programació d’aula a principi del present curs, havent aconseguit la

consecució dels mínims exigits en un gran percentatge dels alumnes del centre. En primer

en un 100%, en segon en un 94%, en tercer en un 89%, en quart en un 81%, en cinquè i

sisè en un 100%.

Els continguts de música, segons el Decret 111, s’han classificat en 2 blocs , Escolta i

Interpretació i creació musical.

S’han prioritzat amb la finalitat d’aconseguir els objectius mínims proposats a l’inici del

curs, sempre partint dels seus coneixements previs i relacionant-los amb els nous de

forma coherent, coordinada i progressiva.

Als cursos que s’ha impartit l’assignatura 1 sessió setmanal, els continguts han sigut

prioritzats, sempre tenint present la consecució dels objectius mínims de l’assignatura.

L’avaluació dels processos d’aprenentatge a l’àrea de música ha sigut processual i

contínua, atenent tots el àmbits de la persona, no a soles el cognitiu i tenint en compte la

singularitat de cada alumne, analitzant el seu propi procés d’aprenentatge,

característiques i necessitats específiques.

En lo referent als mètodes emprats han sigut l’observació del procés i registre en graelles,

proves experimentals objectives, escrites, orals, o pràctica instrumental o vocal.


20

Igualment s’ha avaluat també el procés d’ensenyament del propi docent, els recursos,

l’adequació, els espais i els temps.

Enguany s’ha continuat amb les adaptacions individuals significatives a 2 alumnes de

sisè.

A la classe s’utilitza una metodologia activa i participativa, integradora, potenciant un

aprenentatge significatiu i útil per a l’alumne.

Sempre des del nivell inicial del grup, fragmentant les activitats, treball en eco e imitació

com a pas previ per a la posterior creació musical individual i grupal. Amb un fort

component vivencial per a potenciar la interiorització dels elements musicals treballats.

INFANTIL

A 3, 4 i 5 anys s’ha treballat d’una manera vivencial, per tal d’interioritzar el conceptes

musicals bàsics. Utilitzant el cant, instruments de xicoteta percussió, instruments no

convencionals, s’ha treballat l'atenció, l’estimulació de la percepció, de la intel·ligència i de

la memòria a curt i llarg termini, potenciant la imaginació i la creativitat.

Al grup de 3 anys s’ha començat a treballar l’assignatura dintre de la seua aula amb

l’objectiu de fer l’adaptació del mestre al grup i viceversa.

Després de treballar dins del grup aspectes previs com l’escolta activa, l’atenció, l’actitud

front a l’assignatura i determinades normes de comportament, hem començat

progressivament a pujar a altres dependències del centre com a l’aula de audiovisuals per

a altres tipus d’activitat.

MESURES A PARTIR DE LES PROPOSTES DE MILLORA DE L’ANY ANTERIOR

Enguany s’ha pres la decisió de suprimir els llibres de text. Aquesta decisió ha sigut molt

satisfactòria, aconseguint els propòsits perseguits: seleccionar millor els continguts més

idonis per a la consecució dels objectius; poder elaborar el propi material; tindre la llibertat

de coordinar l’assignatura amb altres activitats del centre com per exemple assajar les

cançons del dia de la pau o la cançó de la trobada; i fer un estalvi per a les famílies del

centre.

Continuant amb les indicacions de l’any anterior de programar per cicles, els cursos de

primer i segon s’han orientat com a un bloc considerant segon com la continuació de

primer. Igualment amb els cursos de tercer i quart.

Un altre aspecte a destacar ha sigut l’optimització de l’ús del projector coordinant-nos

amb altres grups que també l’utilitzen.


21


Enguany el curs de primer ha sigut molt nombrós. A les sessions de música on les

activitats predominants han sigut de moviment o de cant hem utilitzat l’aula de música

però a les sessions on hem tingut que fer un treball escrit s’ha decidit utilitzar la pròpia

aula de primer per qüestions de falta d’espai i de material de treball.


Renovació dels instruments i del mobiliari de l’aula de música.

Un altre aspecte a tindre en compte, és que degut a la supressió dels llibres de text, he

confeccionat i recopilat activitats interactives per a pissarra digital, vídeos i música, i seria

molt interessant disposar en classe d’una pissarra digital.

Una altra proposta personal per a l’any pròxim és confeccionar material d’estímul visual

com murals ja que com no s’ha treballat amb editorials, no s’han rebut pòsters ni murals

per a recolzar visualment l’ensenyament.

De la mateixa forma continuar implementant activitats interactives per a pissarra digital i

per a l’aula d’informàtica que siguen motivadores i per desenrotllar en els alumnes la seua

competència digital, aprendre a aprendre i autonomia e iniciativa personal.

12.5 EDUCACIÓ ESPECIAL: PT

Aquest curs, a l'aula de Pedagogia Terapèutica hem treballat dos mestres (degut a que la

titular de PT es troba desenvolupant funcions directives).

S’ha atès un total de 20 alumnes d'edats compreses entre els 3 i els 13 anys.

Es preveu que aquest pròxim curs, aquest nombre es mantinga.

Passen 4 alumnes amb nee a l'IES.

El proper curs, a l’aula de 3 anys entraran 3 xiquets amb informe psicopedagògic, que es

preveu siguen sols d’Ai LL, però que caldrà observar per si fora necessària la intervenció

de PT.

Aquest curs s'ha donat una baixa d'una alumna amb nee que es va traslladar de centre.

El nombre de nens i nenes amb dificultats escolars, proposats per valorar

psicopedagògicament el proper curs és de 6 alumnes.

Aquesta és la graella a la que podem observar als alumnes atesos, el diagnòstic, així com

les mesures educatives preses i el nivell al qual s’encontren.


22

NIVELL MESURES EDUCATIVES DIAGNÓSTIC

EI 3 anys

Reforç dins de l'aula ordinària

Def. Auditiva. Trastorn emocions de la infància

EI 4 anys Reforç dins de l'aula ordinària

Trastorn específic del desenvolupament mixte. RL associat a RM

1r Ed. Primària Reforç dins de l'aula ordinària

Retard Mental lleu RL associat a RM


Retràs maduratiu Trastorn del llenguatge expressiu.


Capacitat Cognitiva Límit. TEL (DISFASIA)

2n Ed. Primària Reforç dins de l'aula ordinària

Retard mental lleu RL associat a RM

2n Ed. Primària

Reforç fora de l'aula ordinària

Trastorn de la lectura i l’escriptura

3r Ed. Primària

Reforç fora de l'aula ordinària

Trastorn de l’aprenentatge no especificat

4t Ed. Primària Reforç fora de l'aula ordinària

TGD no específic. Desorganització del llenguatge associat.

4t Ed. Primària Reforç dins i fora de l'aula ordinària


4t Ed Primària Reforç dins i fora de l'aula ordinària

TDA-H no especificat. Trastorn lectura/escriptura

4t Ed Primària Reforç fora de l'aula ordinària

Trastorn de l’aprenentatge no especificat.

4t Ed Primària Reforç dins i fora de l'aula ordinària


5é Ed. Primària Reforç fora de l'aula ordinària

Capacitat Intel·lectual Límit / Trastorn lectura/escriptura /càlcul.

Problemes psicosocials.




Dificultats d'aprenentatge. Atenció

6é Ed. Primària Reforç fora de l'aula ordinària / ACIS

Dèficit intel·lectual lleuger Compensació educativa

6é Ed. Primària Reforç fora de l'aula ordinària / Adaptació d'accés al currículum

Dislèxia: trastorn de la lectura i de l’escriptura



6é Ed. Primària Reforç fora de l'aula ordinària / ACIS

Dèficit Cognitiu lleuger Compensació educativa


23

A més s’ha treballat amb el centre Gàlop de Novelda, fent el seguiment dels alumnes que

van sol·licitar la beca de suport educatiu.

També s'ha informat als pares de tots els alumnes atesos, de les possibilitats de les

beques de suport educatiu i se'ls ha donat suport per posar-se en contacte amb els

centres d'estimulació primerenca o de rehabilitació pedagògica i del llenguatge.

Coordinació amb la Psicopedagoga:

Durant aquest curs, hem dedicat la primera hora del dimecres de cada setmana, per

coordinar-nos les mestres de PT, la mestra d’Audició i Llenguatge i la psicopedagoga

(sempre que ha sigut necessari). Informant-nos ella de les avaluacions que anava

realitzant, i comunicant-li nosaltres les necessitats del centre, a més de preparant les

reunions de la Comissió Pedagògica, i s'han analitzat de forma minuciosa els informes

psicopedagògics que anaven realitzant-se...

Coordinació mitjançant la Comissió de Coordinació Psicopedagògica:

Aquest curs, les funcions de la Comissió de Coordinació Psicopedagògica (establides per

a dimecres de 12 a 13 hores), han sigut desenvolupades pel claustre de mestres, degut a

que durant el 1r trimestre, per diverses raons, no hem comptat amb la presència de la

psicopedagoga.

Coordinació amb altres especialistes:

Amb el mestre d’Anglès i el mestre de música s’ha portat el seguiment dels alumnes amb

ACIS en aquestes àrees.

Per finalitzar, també es manté una coordinació amb la mestra

d'A i LL, ja que tractem molts alumnes en comú, i cal definir la metodologia a seguir,

els continguts a prioritzar respectant una temporalització...

Coordinació amb els tutors/es

La coordinació amb totes les tutores dels cursos als que done suport als alumnes a sigut

encaminada a:

- Tractar les dificultats principals que presenten els alumnes i cercar solucions.

- Reunir-nos amb els pares/mares.

- Definir les línies d'actuació amb el nen o nena.

- Elaborar les ACIS als casos necessaris.

- Cercar i emprar materials específics quan és precís.


24

- Fer el seguiment dels xiquets/es al llarg del curs.

- Fer les valoracions oportunes per a les sessions d'avaluació

- Etc...

Coordinació amb Agents Externs:

També s'ha mantingut contacte presencial, telefònic i via e-mail amb el gabinet

psicopedagògic Gàlop de Novelda per fer el seguiment dels alumnes que hi acudeixen i

per preparar les beques dels candidats a rebre-la.

ASPECTES POSITIUS A MANTINDRE

Mantenir la coordinació amb tots els membres del centre i externs a ell, ja que ha donat

molt bon resultat.


La principal dificultat que hem trobat, ha sigut la falta d’atenció pricopedagògica durant el

primer trimestre, lo que ens ha provocat una acumulació de feina i de casos a valorar.

PROPOSTES DE MILLORA I ACORDS PRESOS PER AL PROPER CURS:

Cal continuar amb la coordinació amb tutors, especialistes...

12.6 EDUCACIÓ ESPECIAL: AL

Aquest curs, a l'aula d’ Audició i llenguatge s’ha atès un total de 14 alumnes d'edats

compreses entre els 3 i els 13 anys.

Aquest nombre d’alumnes es prevé que per al pròxim curs es mantinga. ja que s’han

escolaritzat al centre alumnes per a Educació Infantil 3 anys amb necessitats educatives

especials en l’àrea de la comunicació i el llenguatge.

Per altra banda, han passat a l’IES 3 alumnes amb necessitats educatives especials i

s’han donat de baixa dos alumnes que han superat les seues dificultats. Per últim, aquest

curs, s’ha donat de baixa una alumna amb n.e.e. que es va traslladar de centre.

A continuació podem observar als alumnes atesos durant aquest curs:


25

NIVELL Nº EXP/NIA DIAGNÒSTIC

1 EI 3 173

11208337

Def. auditiva. Trastorn de les

emocions de la inf. sense especificar

2 EI 4 134

11100281

Trast. específic del desenvolupament

mixt.

RL associat a RM

3 EI 5 38

11025343 Dislàlia

4 1r EP 89

10876639

Retard mental lleu.

RL associat a RM

5 1r EP 110

10871555

Retard maduratiu.

Trastorn del llenguatge expressiu

6 1r EP 96

10894404

Capacitat cognitiva limite.

TEL (Disfàsia)

7 2n EP 86

10779564

Retard mental lleu.

RL associat a RM

8 2n EP 83

10779375 Dislàlia

9 2n EP 156

10715736 Retard Simple del Llenguatge (RSL)

10 4t EP 73

10715704

TGD no especificat. Desorganització

del llenguatge associat

11 5é EP 102

10715689 Dislàlia

12 6é EP 35

10084666

Def. Intel·lectual Lleuger.

RL associat a RM

13 6é EP 27

10577058 Disfonia

14 6é EP 197

10084738

Def. Intel·lectual Lleuger.

RL associat a RM


26

OBJECTIUS I CONTINGUTS GENERALS DEL PLÀ D’INTERVENCIÓ

Dins de la possibilitat de cada alumne i de les necessitats educatives especials de

cadascun, s’ha intentat treballar els següents objectius:

NIVELL OBJECTIUS CONTINGUTS

Ca

pa

cit

ats

favo

reix

ed

ore

s

-Desenvolupar les bases funcionals.

-Treballar la discriminació i memòria

auditiva.

-Treballar la imitació.

-Desenvolupar el joc simbòlic.

-Aconseguir una correcta respiració.

-Augmentar la capacitat de bufit.

-Realitzar una deglució salivar correcta.

-Atenció i percepció visual i

auditiva.

-Integració auditiva.

-Imitació motora, gestual, visual i

oral.

-Discriminació auditiva grossa i

fina.

-Anàlisi sil·làbic-sònic.

-Respiració i bufit.

-Deglució salivar.

Fo

nèti

c

-Aconseguir major agilitat en els moviments

linguals, labials i mandibulars.

-Aconseguir la correcta configuració dels

esquemes vocàlics.

-Aconseguir una correcta articulació de tots

els fonemes.

-Pràxies (posició dels òrgans)

-Mobilitat i agilitat lingual, labial i

mandibular.

-Esquemes vocàlics.

-Pronunciació dels fonemes.

Fo

no

lòg

ic

-Afavorir la seqüenciació i segmentació

sil·làbica.

-Millorar la consciència fonològica

especialment a nivell de la paraula.

-Potenciar la consciència fonològica a nivell

del fonema.

-Diferenciació de conceptes

fonològics.

-Consciència fonològica.

-Seqüenciació i segmentació.

-Seqüenciació i segmentació lèxica

sil·làbica.

-Integració en el llenguatge

espontani.

Lèx

ic

-Desenvolupar la lògica verbal.

-Afavorir el desenvolupament semàntic i

incrementar la capacitat lèxica en un nivell

comprensiu i expressiu.

-Fiançar els conceptes d’afirmació i

negació.

-Augmentar el vocabulari i la capacitat

d’evocació.

-Ampliar el lèxic referit a objectes.

-Potenciar l’ús dels verbs.

-Afavorir l’adquisició d’adjectius.

-Vocabulari bàsic.

-Associació de conceptes.

-Classificació de paraules.

-Família de paraules.

-Identificació, designació i

denominació.

-Comparació i diferenciació.

-Classificació i categorització.

-Definició.

-Vocabulari relacionat amb les

unitats didàctiques de l’aula.


27

Mo

rfo

sin

tàcti

c

-Ampliació d’estructures morfosintàctiques.

-Utilitzar correctament els diferents

elements morfosintàctics.

-Establir i fiançar l’esquema oracional

simple.

-Afavorir la consciència sintàctica.

-Utilitzar oracions coordinades i

subordinades de relatiu, completives i finals.

-Estructures morfològiques ,

estructures sintàctiques,

concordança de gènere i nombre.

-Concordances verbals.

-Estructuració sintàctica: det. +

sus. + verb + cc

Lle

ng

uatg

e c

om

pre

nsiu

-Reconèixer el vocabulari adequat a la seua

edat cronològica.

-Comprendre el significat de frases de

dificultat creixent.

-Comprendre les relacions semàntiques

existents entre les paraules i els distints

matisos que pot adquirir el seu significat.

-Extraure les idees generals i específiques

de diferents textos.

-Vocabulari adequat a la edat.

-Frases amb dificultat creixent.

-Relació entre paraules.

-Matisos de significat.

-Idees generals i específiques de

textos.

-Ordes amb dificultat creixent.

-Conceptes bàsics i espais

temporals.

-Associacions que impliquen

categoritzacions.

-Analogies i comprensió del

llenguatge implícit.

Pra

gm

àti

ca

-Analitzar l’ús de les funcions que el xiquet

atribueix al seu llenguatge.

-Desenvolupar les funciones comunicatives

orals adequades al seu nivell de

desenvolupament.

-Funcions del llenguatge.

-Funcions comunicatives orals.

-Integració.

-Planificació.

-Conversació.

-Diàlegs.

-Narració.

-Lògica verbal.

Rit

me i p

rosò

dia

-Controlar el ritme d’expressió oral, treballar

les variacions rítmiques que respecten els

aspectes estructurals de la llengua, evitar

les trencades mecàniques, els talls...

-Treballar l’entonació, el to, la intensitat i el

timbre adequats a cada moment discursiu.

-Ritme: ràpid, lent...

-Intensitat.

-To.

-Timbre.

-Duració.


28

Ve

u

-Inhibir patrons anormals d’emissió.

-Establir bona coordinació entre respiració i

fonació.

-Facilitar les variacions de to i les inflexions

de veu.

-Aconseguir un to vocal adequat.

-Aconseguir una correcta ressonància en

coordinació amb la respiració i la tècnica

vocal.

-Facilitar la projecció vocal.

-To vocal adequat.

-Ressonadors facials.

-Projecció vocal.

-Respiració i fonació.

Co

mu

nic

ac

ió n

o v

erb

al

- Crear la necessitat de comunicar-se amb

l’alumnat.

-Dotar-li d’un instrument per a la

comunicació.

-Integrar els SAAC a l’aula.

-Conèixer estratègies i habilitats

conversacionals per part dels seus

interlocutors.

-Coordinar a tots els implicats per a seguir

el mateix mètode comunicatiu.

-Els SAAC.

-Gestos d’ús comú.

-Intencionalitat comunicativa.

Lec

to-e

sc

rip

tura

-Millorar i progressar en la comprensió i

expressió lectoescriptora.

-Afavorir una bona mecànica lectora:

entonació, ritme, puntuació.

-Desenvolupar la composició escrita:

expressió

-Mecànica lectora: entonació, ritme

i puntuació.

-Comprensió lectora.

-Coherència en les estructures i en

la seqüència del text.

-Increment progressiu de la

capacitat per a elaborar

composicions escrites.

COORDINACIÓ

Coordinació amb la Psicopedagoga:

Durant aquest curs, la coordinació amb la Psicopedagoga s’ha realitzat els

dimecres i ens hem reunit amb les mestres de PT quan ha sigut necessari. La

psicopedagoga ens ha informat sobre les avaluacions que anava realitzant, i

nosaltres li hem comunicat les necessitats del centre, a més s'han analitzat de

forma minuciosa els informes psicopedagògics que s’anaven realitzant.

Coordinació amb la mestra de Pedagogia Terapèutica (PT):

Al llarg de tot el curs, he mantès coordinació amb la mestra de PT, ja que tractem

molts alumnes en comú, i cal definir la metodologia a seguir, els continguts a

prioritzar respectant una temporalització, etc.


29

Coordinació amb els tutors/es:

La coordinació amb tots/es les tutores dels cursos als que done suport als alumnes

a sigut encaminada a:

Tractar les dificultats principals que presenten els alumnes i cercar

solucions.

Reunir-nos amb els pares/mares.

Definir les línies d'actuació amb el nen o nena.

Fer el seguiment dels xiquets/es al llarg del curs.

Fer les valoracions oportunes per a les sessions d'avaluació

ASPECTES POSITIUS A MANTINDRE

Els aspectes positius que considere que s’han de mantenir per al pròxim curs, es la

coordinació amb tots els membres del centre i externs a ell, ja que aquest any ha donat

molt bon resultat.


Les dificultats que he trobat aquest curs es que per a tots els alumnes que hi ha amb

necessitats educatives especials son necessàries més hores per a donar-los més suport,

així i tot, s’ha intentat donar la major atenció logopèdica possible, tenint en compte els

temps de dedicació setmanal marcats per la Conselleria d’Educació.

Una altra dificultat, ha sigut la falta d’atenció psicopedagògica durant el primer trimestre, lo

que ens ha provocat una acumulació de feina i de casos a valorar

PROPOSTES DE MILLORA I ACORDS PRESOS PER AL PROPER CURS

- Cal continuar i tenir més coordinació amb tutors, especialistes...

- Dotar a l’aula d’Audició i Llenguatge un ordinador que funcione correctament.


30

12.7 SPE MEMÒRIA DEL PLA D'ACTIVITATS EN CENTRE/ MEMORIA DEL PLAN DE ACTIVIDADES EN CENTRO

A . Dades generlas / Datos generales

Codi/Código:03008058 - Centre/Centro:CEIP. SAGRADOS CORAZONES - Localitat/Localidad: LA ROMANA Especialitat/Especialidad: ORIENTACIÓN EDUCATIVA Nom i Cognoms/Nombre y Apellidos: LARA MENÉNDEZ TORRECILLAS - DNI: 48560078V

Programes del centre en el curs 2013-14/ Programas del centro en el centro 2013-14

Se ha participado en la puesta en marcha y seguimiento del Plan de Transición a Secundaria.

Valoració i avaluació del servici en el centre / Valoración y evaluación del servicio en el centro

La valoración se considera positiva y muy satisfactoria. En general se han cumplido con las actividades

propuestas en el Plan de Actividades presentado al inicio de curso. El tiempo de atención a este centro ha

sido de un día a la semana, los miércoles. El último día de cada mes se intercambia por el jueves.

Desde el centro se ha contado con los recursos necesarios para desempeñar nuestras funciones, se ha

habilitado un aula para llevar a cabo nuestras funciones pero es necesario para agilizar nuestra intervención

disponer de un ordenador. Respecto al material de evaluación psicopedagógica ha sido insuficiente, ya que

contábamos con las mismas pruebas para los tres centros a los que atendemos y por lo tanto cada semana

se ha tenido que trasladar las pruebas de un colegio a otro.

Es preciso destacar la colaboración y total implicación por parte de la dirección del centro, jefatura de

estudio y del profesorado especialista en las distintas cuestiones planteadas, así como en las propuestas y

peticiones realizadas, especialmente en el tratamiento de la atención a la diversidad. Con la Jefa de

Estudios, la maestra de Pedagogía Terapéutico y la maestra de Audición y Lenguaje la coordinación ha sido

semanal, todos los miércoles, que era el día de atención a este centro. La valoración de estas reuniones es

muy positiva ya que nos ha permitido llevar un seguimiento y las nuevas demandas que surgían durante la

semana.

La colaboración con los tutores ha sido en general satisfactoria y con gran accesibilidad. Respecto a las

familias la colaboración ha sido muy positiva, asistiendo a todas las reuniones a las que se les ha convocado

y llevando a cabo las recomendaciones dadas desde este servicio. Por falta de tiempo no se ha podido llevar

a cabo un seguimiento más exhaustivo del trabajo de las familias con los alumnos.

Respecto a los alumnos la colaboración ha sido efectiva, colaborando en todas las actividades planteadas.


31

B. Atenció a la diversitat/Atención a la diversidad

1. Sol·licituds i informes psicopedagògics realitzats durant el

curs per a l'aplicació d'alguna de les mesures educatives

previstes en l'orde de l'informe psicopedagògic. (DOGV

13/05/2006) / Solicitudes e informes psicopedagógicos

realizados durante el curso para la aplicación de alguna de

las medidas educativas previstas en la orden del informe

psicopedagógico. (DOGV 13/05/2006)

Solicituts Solicitudes

Informes 1

Favorables No favorables

Determinació de la modalitat d'escolaritat /

Determinación de la modalidad de escolaridad 1 1 0

Adaptació curricular individual significativa / Adaptación

curricular individual significativa 1 1 0

Adaptació d’accés al curriculo / Adaptación de acceso al

currículo 0 0 0

Flexibilización de curso por sobredotación intelectual

Flexibilitazació de curs per sobredotació intelectual /


0 0 0

Prórroga de permanència extraordinaria en E. Infantil o

Educació Primària per alumnat amb n.e.e. / Prórroga de

permanencia extraordinaria en E. Infantil o Educación

Primaria para alumnado con n.e.e.

0 0 0

Atenció educativa del/de la mestre/a d’audició i

llenguatge / Atención educativa de la maestro/a de

audición y lenguaje

5 5 0

Altres no contemplats en els apartats anteriors / Otros no

contemplados en los apartados anteriores. Revisiones de

Informe Psicopedagógico.

10 10 0

Determinació de les necessitats de compensació educativa

/ Determinación de las necesidades de compensación

educativa

0 0 0

2. Alumnes identificats durant el curs a partir dels informes psicopedagògics realitzats per a/Alumnos/as identificados durante el curso a partir de los informes psicopedagógicos realizados para

1 2 3 4 5 6

Determinació de la modalitat

d'escolaritat/Determinación de la modalidad de

escolaridad

1

Adaptació curricular individual

significativa/Adaptación curricular individual

1


32

significativa

Adaptació d’accés al curriculo/Adaptación de

acceso al currículo

Flexibilitazació de curs per sobredotació

intelectual/Flexibilización de curso por

sobredotación intelectual

Prórroga de permanència extraordinaria en E.

Infantil o Educació Primària per alumnat amb

n.e.e./Prórroga de permanencia extraordinaria en

E. Infantil o Educación Primaria para alumnado

con n.e.e.

Atenció educativa del/de la mestre/a d’audició i

llenguatge/Atención educativa de la maestro/a de

audición y lenguaje

5

Altres no contemplats en els apartats

anteriors/Otros no contemplados en los apartados

anteriores

3 7

1. Discapacitat/Discapacidad 2. TGC 3. Altes capacitats/Altas capacidades. 4. Dificultades específiques d’aprenentatge/ Dificultades específicas de aprendizaje 5. Incorporació tardana al sistema educatiu/Incorporación tardía al sistema educativo. 6 Condicions personals o d’historia escolar/Condiciones

personales o de historia escolar

Valoració, avaluació i observacions / Valoración, evaluación y observaciones

Durante el curso 2013-2014, la actuación de la orientadora se ha centrado en la atención y resolución de las

demandas del profesorado en materia psicopedagógica, así como en el seguimiento de las propuestas del curso

anterior. Se ha revisado el Dictamen de Escolarización un alumno con necesidades educativas especiales que cursa 6º, ya

que es prescriptivo por cambio de etapa.

Se mantiene el aumento de peticiones de informes para distintas instituciones externas al centro: Centro de

Valoración de Minusvalías, Neuropediatría y USMI. A parte de estas solicitudes nuevas, se han revisado diversos

informes psicopedagógicos.

Direcció Territorial d’Alacant

SERVEI PSICOPEDAGÒGIC ESCOLAR A-10

DEL VINALOPÓ MITJÀ – LES VALLS

C/ PLAZA de España14, 2on - 03660-NOVELDA Telèfon 965604811 i 965606179

Fax 965604811

[email protected]

33

3. Alumnat amb Propostes de Pla d'actuació, després de

la corresponent valoració i identificació de necessitats

educatives, durant el curs/Alumnado con Propuestas de

Plan de actuación, tras la correspondiente valoración e

identificación de necesidades educativas, durante el

curso2

Criteris més utilitzats

Núm Nº

PT AL ED F

Determinació de la modalitat d'escolaritat en centre

ordinari / Determinación de la modalidad de

escolaridad en centro ordinario

Determinació de la modalitat d'escolaritat en centre

específic / Determinación de la modalidad de

escolaridad en centro específico

Adaptació curricular individual significativa

/Adaptación curricular individual significativa

Adaptació d'accés al currículum / Adaptación de acceso

al currículo

Flexibilització de curs per sobredotació intel·lectual /



El Plan de Actuación establecido a través de los informes psicopedagógicos se ha llevado a cabo satisfactoriamente

por los profesionales asignados.

Otras actuaciones que se han llevado a cabo son la valoración de una alumna por petición de la Unidad de Salud

MentalInfanto-Juvenil (USMI) de Elda

Algunos de los alumnos que atendemos en el centro asisten a gabinete externos. Es necesario establecer un

protocolo de actuación desde el centro con los gabinetes externos, para coordinarnos, con ellos al menos

una vez al trimestre, y llevar un seguimiento más adecuado de los alumnos.

2 Correspon a l'apartat F de l'informe psicopedagògic i favorable per a l'aplicació de la mesura / Corresponde al apartado F del informe

psicopedagógico y favorable para la aplicación de la medida





Fax 965604811

[email protected]

34

Alumnat a qui es proposa altres mesures

educatives no previstes en l'apartat

anterior i que compten amb suport de PT

(Indicar quines mesures) / Alumnado a los

que se propone otras medidas educativas

no contempladas en el apartado anterior y

que cuentan con apoyo de PT (Indicar qué

medidas)

Núm / Nº

Criteris més utilitzats Criterios más utilizados

ACI (no significativa)

Apoyo dentro en el aula ordinaria

Derivación a servicios externos al

centro educativo 1

- Alumnado que necesita de una atención especializada que no puede ser

atendida por el entorno educativo del centro

- Alumnado que precisa de un profesional que no se encuentra en el centro educativo

- Alumnado que precisa confirmar / descartar posibles diagnósticos

- Alumnado que necesita ser atendido por un facultativo - Alumnado que necesita ser atendido por Salud Mental

- Alumnado que pertenece a una familia que precisa de la intervención de Servicios Sociales

- Alumnado que precisa de una atención fuera del horario escolar y que no

puede ser facilitada por el entorno familiar

Revisions i seguiments de les propostes de

Plans d'actuació establits, en cursos

anteriors, en els informes psicopedagògics

per a / Revisiones y seguimientos de las

propuestas de Planes de actuación

establecidos, en cursos anteriores, en los

informes psicopedagógicos para:

Núm /Nº

Criteris més utilitzats Criterios más utilizados


d'escolaritat en centre ordinari /

Determinación de la modalidad de

escolaridad en centro ordinario

1

-Seguir los principios educativos de normalización, inclusión

y no-discriminación. -Capacidad cognitiva del alumnado.

-Nivel de Competencia Curricular.

- L’alumne/a va a iniciar l’escolaritat el pròxim curs i

presenta N.E.E. (ordre 11.11.94. Art. 2.a)

- L’alumne/a va a iniciar l’escolaritat el pròxim curs i

presenta N.E.E. (ordre 11.11.94. Art. 2.a)





Fax 965604811

[email protected]

35


d'escolaritat en centre específic /

Determinación de la modalidad de

escolaridad en centro específico

Adaptació curricular individual significativa / Adaptación curricular individual significativa

1

-Desfase Curricular de más de un ciclo.

-Orden 16 julio de 2001 Titulo III, Artº 14 Medidas de atención

educativa: ACIS en Primaria.

Adaptació d’accés al curriculo /

Adaptación de acceso al currículo

Flexibilitazació de curs per

sobredotació intelectual /

Flexibilización de curso por

sobredotación intelectual


Los alumnos atendidos por la maestra de PT se han agrupado por niveles de competencia curricular y el apoyo este

curso ha sido fuera del aula. Trimestralmente se les ha realizado un informe para llevar a cabo el seguimiento y los

resultados en la mayoría de los casos han sido satisfactorios

La Adaptación Curricular Individualizada Significativa (ACIS) de alumno 3º Ciclo estaba ya elaborada por lo

que no ha sido necesario su elaboración. Por falta de tiempo no se ha podido realizar un seguimiento de

dichos documentos.

Col·legi Públic “Sagrados Corazones La Romana

36

C. Orientació / Orientación Núm. / Nº

1. Reunions realitzades amb l'equip directiu en temes d'orientació i atenció a la diversitat

/ Reuniones realizadas con el equipo directivo en temas de orientación y atención a la

diversidad

22

2. Entrevistes individuals realitzades amb tutors/es per a orientar el desenrotllament dels

plans d'actuació establits a partir de l’informe psicopedagògic./ Entrevistas indiviuales

realizadas con tutores/as para orientar el desarrollo de los planes de actuación

establecidos a partir del informe psicopedagógico

7

3. Reunions o entrevistes realitzades amb el/la Mestre de P.T'o A.L. Tutors/es per a

orientar el desenrotllament dels plans d'actuació establits o realitzar el seguiment

d'alumnes amb necessitats suport educatiu / Reuniones o entrevistas realizadas con

el/la Maestro de P.T o A.L. tutores/as para orientar el desarrollo de los planes de

actuación establecidos o realizar el seguimiento de alumnos/as con necesidades de

apoyo educativo

15

4. Reunions o entrevistes realitzades amb el professorat per a orientar

psicopedagògicament sobre el procés d'adaptació personal i social dels alumnes dins

del centre degut a problemes d'adaptació o ajust personal (TCA, desprotecció...) /

Reuniones o entrevistas realizadas con el profesorado para orientar

psicopedagógicamente sobre el proceso de adaptación personal y social de los

alumnos dentro del centro debido a problemas de adaptación o ajuste personal (TCA,

desprotección...)

5

5. Reunions o entrevistes amb l'alumnat en matèria d'orientació educativa: en processos

de transició a altres etapes educatives i altres accions d'orientació. / Reuniones o

entrevistas con el alumnado en materia de orientación educativa: en procesos de

transición a otras etapas educativas y otras acciones de orientación.

0

6. Reunions o entrevistes realitzades amb les famílies per a orientar-les sobre les

característiques i el procés de desenrotllament integral dels seus fills/es. / Reuniones o

entrevistas realizadas con las familias para orientarlas sobre las características y el

proceso de desarrollo integral de sus hijos/as.

11

7. Entrevistes individuals amb l'alumnat degut a problemes d'adaptació o ajust personal

(TCA, desprotecció...) / Entrevistas individuales con el alumnado debido a

problemas de adaptación o ajuste personal (TCA, desprotección...)

0


Se han realizado diversas reuniones con el profesorado para llevar a cabo una respuesta más ajustada a las necesidades

que presentaban los alumnos. Para ello, en primer lugar, se han realizado observaciones en el aula, entrevistas con las

familias, entrevistas con los alumnos y por último reuniones con los profesores para poner en marcha un programa de

actuación.

También, a nivel individual, se ha atendido a las demandas realizadas por las familias para orientarles sobre el proceso de

desarrollo integral de sus hijos


37

E . Intervenció logopédica amb

alumnat Intervención logopédica

con alumnado

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Alumnes identificats a partir de l'informe

psicopedagògic / Alumnos identificados a partir del

informe psicopedagógico

Alumnes valorats i identificats pel Mestre d'Audició i Llenguatge / Alumnos valorados e identificados por el

Maestro de Audición y Lenguaje

Alumnes amb tractament logopédico individual /

Alumnos con tratamiento logopédico individual

Alumnes amb tractament logopédico en xicotets grup (no inclosos en l'apartat anterior) / Alumnos con

tratamiento logopédico en pequeños grupo (no

incluidos en el apartado anterior)

Temps mitjà setmanal destinat a cada alumne (en les sessions es dividirà pel nombre d'alumnes) / Tiempo

medio semanal destinado a cada alumno (en las

sesiones se dividirá por el número de alumnos)

1.Afàsia; 2.Disfàsia; 3. Discapacitat auditiva mitjà; 4.Discapacitat auditiva severa; 5.Discapacitat auditiva profunda; 6.Retard simple del llenguatge; 7.Disàrtria; 8.Disglòsia; 9.Disfèmia; 10.Disfonia; 11.Dislàlia; 12.Retard de Llenguatge associat a dèficit intel·lectual; 13.Desorganització del llenguatge

en trastorns de personalitat; 14.Altres / 1.Afasia; 2.Disfasia; 3. Discapacidad auditiva media; 4.Discapacidad auditiva severa; 5.Discapacidad

auditiva profunda; 6.Retraso simple del lenguaje; 7.Disartria; 8.Disglosia; 9.Disfemia; 10.Disfonía; 11.Dislalia; 12.Retraso de Lenguaje asociado a déficit intelectual; 13.Desorganización del lenguaje en trastornos de personalidad; 14.Otras Valoració, avaluació i observacions / Valoración, evaluación y observaciones

D. Assessorament / Asesoramiento Núm. / Nº

1. Reunions realitzades amb la Comissió de Coordinació Pedagògica per a assessorar en

el desenrotllament del pla d'acció tutorial, programes d'absentisme o altres. /

Reuniones realizadas con la Comisión de Coordinación Pedagógica para asesorar en

el desarrollo del plan de acción tutorial, programas de absentismo u otros.

3

2. Reunions realitzades amb equips directius per a assessorar en el desenrotllament del

pla d'acció tutorial, programes d'absentisme o altres. / Reuniones realizadas con

equipos directivos para asesorar en el desarrollo del plan de acción tutorial,

programas de absentismo u otros.

5

3. Reunions grupals realitzades amb tutors per a assessorar-los en la seua acció tutorial,

acompanyament i programes del centre (convivència, acollida, absentisme, etc). /

Reuniones grupales realizadas con tutores para asesorarlos en su acción tutorial,

acompañamiento y programas del centro (convivencia, acogida, absentismo, etc)

0

4. Reunions grupals realitzades per a informar i assessorar les famílies. / Reuniones

grupales realizadas para informar y asesorar a las familias.

0


La Orientación Educativa se ha canalizado a través de la Jefa de Estudios y de la profesora

especialista en P.T.; se ha seguido un calendario sistemático de reuniones.

No se han efectuado reuniones grupales a familias porque los temas de orientación han sido siempre de

carácter individual.


38

F. Intervenció treball social / Intervención trabajo social

1 2 3 4 5 6 7

Intervencions del/de la treballador/a social amb l'alumnat en el centre / Intervenciones del/de la trabajador/a social con el alumnado en el centro

Intervencions del/de la treballador/a social amb les famílies en el centre / Intervenciones del/de la trabajador/a social con familias en el centro

Intervencions del/de la treballador/a social amb tutors en el centre / Intervenciones del/de la trabajador/a social con tutores en el centro

Intervencions del/de la treballador/a social fora del centre / Intervenciones del/de la trabajador/a social fuera del centro

1. Desprotecció infantil / Desprotección infantil. 2. Absentisme / Absentismo.3. Informes tècnicss de canvis d'escolarització / Informes técnicos de

cambios de escolarización. 4. Gestió de recursos: beques de comedor, de transport, ajudes tècniques, etc / Gestión de recursos: becas de comedor, de transporte, ayudas técnicas, etc. 5. Orientació cap a altres recursos sociocomunitaris / Orientación hacia otros recursos sociocomunitarios. 6.

Intervenció en necessitats sociofamiliars i de compensació educativa: valoració, diseny e intervenció social / Intervención en necesidades

sociofamiliares y de compensación educativa: valoración, diseño e intervención social. 7. Coordinació amb centres i profesionals d'altres serveis

públics/privats / Coordinación con centros y profesionales de otros servicios publicos/ privados. 8. Actuacions enmarcades dins de la convivència

escolar / Actuaciones enmarcadas dentro de la Convivencia Escolar/Mediación familia-escuela 9. Participació en programes soicoeducatius: de

qualificació professional, assetjament a grups de pares i mares, activitats per a l'alumnat, … / Participación en programas socioeducativos: de cualificación profesional, asesoramiento a grupos de madres y padres, actividades para el alumnado…/ 10. Otros/altres



39


40

13. ALTRES ACTIVITATS 13.1 COORDINACIÓ TIC

Al curs 2013/14 s’ha continuant amb la tasca de coordinació del curs passat:

- Actualització de l’inventari TIC del centre (2 Pissarres digitals, 2 portàtils,

2 ordinadors estacionals, 1 ordinador estacional enviat per conselleria).

- Reubicació dels equips vells en un altre emplaçament del centre

- Manteniment dels equips informàtics i de la xarxa del centre

- Manteniment i actualització de l’equip de biblioteca (servidor i 3 clients

lleugers)

- Manteniment i actualització del software lliurex del centre.

- Actualització i manteniment de la web del centre

ceiplaromana.edu.gva.es

- Suport als mestres amb la utilització dels equips TIC del centre.

- Coordinació amb el servici SAI de les incidències TIC del centre.

- Coordinació i comunicació als membres del claustre les instruccions de

servici, rebudes pel correu Tic, en el que fa referència a les noves

tecnologies: espais webs, comptes de correu, llicències de software,

utilització del SAI, seguretat i bon ús de les TIC, etc..

- Seguiment i assessorament de les tasques de l’auditoria Microsoft per

mitjan de Deloitte.

DIFICULTATS TROBADES Les dificultats trobades enguany han sigut sobre tot a la tasca de l’auditoria Microsoft ja que no hem rebut cap ajuda ni indicacions del programari Microsoft amb necessitat de llicència. Igualment cap mencionar que la majoria de les incidències TIC requereixen una gran inversió de temps per a solucionar-les.


41


Després d’haver augmentat la dotació de pissarres digitals seria convenient la dinamització de les TIC al centre per al pròxim curs 2013/14, ja siga demanant en el Pla de formació qualsevol modalitat de formació TIC per als pròxims cursos.

De la mateixa forma és recomanable continuar augmentant la dotació de

pissarres ja que progressivament les editorials comencen a treballar més amb

llibres digitalitzats i activitats interactives.

13.2 PROJECTE I COORDINACIÓ DE FORMACIÓ EN CENTRES

El passat curs vaig ser nombrada coordinadora de formació del centre.

Aquest any, va ser elaborat el PAF i s’ha dut a terme un curset de 1rs Auxilis al

que va participar la major part del claustre. També teníem programades unes

jornades, que han sigut aplaçades per al mes de setembre, degut a diferents

problemes dels mestres participants.

4 mestres adscrits al nostre centre, estan fent el curs on-line de la Conselleria

d’Educació “Auladirecta”.

A continuació adjunte la memòria que vam elaborar segons el model que ens

ha facilitat l’Assessoria d’informàtica del CEFIRE d’Elda i que ja està adjunta a

la Plataforma on-line on vam elaborar el PAF.


42

MEMÒRIA D'AVALUACIÓ DEL PAF CURS 2013-2014

DADES DEL CENTRE

Codi Nom del centre Localitat

3008058 CEIP SAGRADOS CORAZONES LA ROMANA

GRAU DE SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS FORMATIVES DETECTADES

Valoreu en quina mesura les accions realitzades al llarg del curs han cobert les necessitats de formació detectades inicialment.

Aquest curs vam proposar dos activitats en el nostre PAF. Una era la realització d'un curset de 1rs auxilis, on el professorat del centre es formarà per poder atendre qualsevol incident que poguera ocorrer. L'altra era la realització d'unes jornades investigatives al mes de juny i que portem fent alguns anys. La primera necessitat ha sigut satisfeta amb totalitat.

Expliqueu quines necessitats formatives han quedat sense cobrir.

Degut a diversos motius relacionats amb el personal que assisteix a les jornades i les que les imparteixen, no hem pogut dur a terme les jornades, que hem aplaçat fins al mes de setembre del proper curs.


43

VALORACIÓ DEL PAF 2013-2014 PROPOSTES DE MILLORA PER AL PAF 2014-2015

Avalueu el PAF en els seus diferents aspectes i realitzeu propostes de millora per al següent curs escolar.

Procés de detecció de necessitats

No vam tindre cap problema.

Detectar les necessitats reals del claustre, dels cicles, del centre... a partir dels canvis que comporta la nova legislació.

Criteris de priorització de les necessitats detectades

El claustre considera que el procés de priorització és l’adequat i si cal alguna millora es proposarà el proper curs.

El claustre considera que el procés de priorització és l’adequat i si cal alguna millora es proposarà el proper curs.

Elecció de les modalitats formatives adequades

Han sigut les adequades

Major coneixement per part de la coordinadora de formació, del funcionament de les diferents modalitats formatives.

Programació d'objectius i continguts de les accions

Considerem que els objectius de la formació van ser els adequats a les necessitats de formació del centre i els docents.

Considerem que els objectius de la formació van ser els adequats a les necessitats de formació del centre i els docents.

Criteris de selecció de ponents Considerem que el professional que va impartir el curs fou l’adequat i que comptava amb els coneixements necessaris.

Tot ha funcionat be aquest curs.

Mètodes d'avaluació de les diferents accions

Les accions formatives s’han avaluat amb qüestionaris individuals als participants.

A més al claustre s’ha realitzat una valoració de les mateixes accions.

Pensem continuar igual.


44

Temporalització en el curs escolar

Fer més d’una acció formativa al curs, en un centre amb un nombre de docents no molt elevat, és molt difícil.

Adequar el nombre d'activitats a la realitat del nostre professorat.

Seguiment Considerem que ha sigut correcte. Considerem que ha sigut correcte.

Paper del coordinador de formació del centre

La coordinadora de formació a pesar de formar part de l’equip directiu va decidir continuar aquest curs amb la tasca de coordinació. Al començar el proper curs es valorarà la idoneïtat de continuar sent la coordinadora.

La coordinadora de formació a pesar de formar part de l’equip directiu va decidir continuar aquest curs amb la tasca de coordinació. Al començar el proper curs es valorarà la idoneïtat de continuar sent la coordinadora.

Difusió de la formació adquirida Pensem que la difusió entre els diferents membres del claustre ha sigut correcta

Pensem que la difusió entre els diferents membres del claustre ha sigut correcta

Coordinació amb l'assessor de referència

La coordinació amb els diferents assessors del CEFIRE ha sigut molt sovint i molt fluida.

Continuar igual


45

13.3 PROJECTE MERCACOLE

CONTINGUTS

Compra-venda de productes

Activitats d’observació, seriació, classificació i seqüenciació (recepta)

Familiarització amb monedes i bitllets, unitats de mesura de temps de massa i

de capacitat.

Conèixer els preus dels distints productes, estar en contacte amb la realitat.

Invenció de problemes amb la temàtica del Mercacole

Utilització de les TIC per al desenvolupament de la competència Matemàtica.

Ús de la calculadora.

VALORACIÓ

Enguany tos els nivells han fet totes les activitats del Mercacole en gran grup .

El primer cicle ha enllaçat les activitats del Mercacole amb els seus tallers de

matemàtiques.

En el segon i tercer cicle hem globalitzat les activitats del Mercacole amb les

activitats de llengües, amb les receptes de cuina, els camps semàntics adients.

Per tal de resoldre els problemes de la vida quotidiana hem emprat productes

del Mercacole i hem fet molt bon ús de la calculadora. Hem fet ús de pagines

webs per tal d’anar a fer compres virtuals, i visites a restaurants.

El menjador i la cuinera del centre han aportat al Mercacole els aliments frescs

que no poden mantenir-se durant molt temps com ara fruites, verdures, carn,

formatge, oli, etc. D’aquesta manera, hem pogut treballar els menús saludables

i l’alimentació equilibrada.

Els recursos han estat adequats en la mesura de la resposta família/escola. El

que hem trobat a faltar ha sigut més hores de suport per poder traure més

sovint els alumnes a fer activitats al Mercacole, hi ha que tindre en compte que

aquest any no hem comptat amb un mestre de suport per dur endavant les

activitats en grups més menuts. Aquest projecte continuarà el pròxim curs.

Cal dir que aquest any hem traslladat el Mercacole de lloc, la qual cosa ha

suposat que cada cicle haja sigut encarregat d’una secció:. els materials que

els alumnes han produït han sigut: etiquetes, catàlegs de productes, rètols

informatius en diferents idiomes, cartells amb ofertes i promocions, pòsters

informatius, dibuixos sobre alimentació saludable i reciclatge, problemes i les

seues solucions, etc. Amb aquestes produccions hem treballat els continguts

proposats i a més de decorar el Mercacole ens serveixen com a base per a

continuar treballant el Projecte el pròxim curs.

Finalment, destaquem la gran implicació per part de tots els docents que hem

estat gaudint d’aquesta activitat/ taller i la implicació de les famílies per aportar

el material per fer-la possible. El pròxim curs mantindrem l’horari de visites al

Mercacole per a que tots els alumnes puguen beneficiar-se d’aquesta

experiència. El curs que ve continuarem proposant nou material i noves

activitats.


46

13.4 PROJECTE OBRIM UNA FINESTRA AL MÓN

TROBADA D’OBRIM UNA FINESTRA AL MÓN EKONO-MOVIDA

El passat dijous 28 de Novembre al Centre Cívic de Novelda es va realitzar la

trobada d’ Obrim una Finestra al Món. Aquest any s’han realitzat dos trobades;

la segona va ser al mes d’abril, però nosaltres no poguérem participar, degut a

que era una data molt propera a la Trobada d’escoles en valencià, que aquest

any es va celebrar ací a La Romana.

Els participant van ser: Escola de La Romana, IES Azud de Afeitamí

(Almoradí), IES Joanot Martorell (Elx), IES La Mola (Novelda) i IES Navarro

Santafé (Villena)

Aquest any anava entorn la “Ekono-Movida”. Anava adreçada per als alumnes

de 6é, que van col·laborar amb un vídeo que van elaborar amb la seua tutora i

l’alumne de pràctiques (Alfred Vallés).

La trobada va començar amb un joc cooperatiu, al que es barrejaven tots els

alumnes formant xicotets grups. Aquests grups, tenien unes necessitats i unes

habilitats, i havien de trobar la forma de satisfer-les.

També hi havia racons temàtics pels que anaven passant els alumnes per a

realitzar diverses proves.

A meitat del matí vam fer un esmorzar cooperatiu, intentant ser consumidors

Ekono-Movida, amb productes casolans i no globalitzats.

Quan va finalitzar la gimcana vam veure una obra de teatre titulada “Libertad de

opresión”, representada pel grup “Universo Azud”, format pels alumnes del IES

“Azud de Alfeitamí” d’Almoradí. Va estar molt divertida i va agradar moltíssim a

tots els que estàvem allí presents.

La trobada va ser un èxit com tots els anys. Va servir per a conèixer a més gent

i integrar-se amb altres alumnes que no havien vist mai. També els desperta la

curiositat per temes que mai s’havien plantejat. Cal destacar que l’única escola

participant era la nostra, ja que la resta eren instituts. Per tant, els nostres

alumnes eren els més menuts, però es van adaptar de meravella.

JORNADA OBRIM UNA FINESTRA AL MON

Dissabte 21 de Juny durien haver-se celebrat al centre unes Jornades

investigadores per a compartir experiències educatives.

Aquestes jornades han sigut aplaçades al proper mes de setembre, degut a

diferents motius dels mestres participants i ponents.


47

13.5 ELABORACIÓ PAT

Aquest document, va ser aprovat pel Consell Escolar el dia 29 de Gener de

2014.

Al nostre centre sempre hem tingut pautes d’actuació davant una acció tutorial,

però és a partir d’aquest document on ho hem actualitzat.

En el Pla d'Acció Tutorial queden reflectides, dintre del marc legal, les funcions

tutorials, els objectius (amb els alumnes, les famílies, l'equip docent i el

professor de suport i equips de suport externs), la metodologia, la

temporalització i l'avaluació.

Partim sempre dels agents implicats en l'acció tutorial, com són: el centre

educatiu, el professorat i l'alumnat com a part especialment implicada sobre la

qual recau la pròpia acció tutorial i els pares com a agents subsidiaris i

col·laboradors en la funció tutorial dels seus fills.

Pensem que la funció tutorial facilita, com a acció educativa, el procés

d'aprenentatge de l'alumnat. No és una tasca individual, correspon a tots els

professors/res que tenen contacte amb els xiquets/es dur a terme les funcions

tutorials, com puguen ser: facilitar la integració dels alumnes en el grup i en el

conjunt de la dinàmica del col·legi, potenciar l'esforç individual i el treball en

equip, informar els pares de tot el que afecta l'educació dels seus fills...

És per tant que, des del centre, duem a terme aquest pla per a millorar la

convivència entre els alumnes, mestres i pares.


48

13.6 XVII TROBADA D'ESCOLES EN VALENCIÀ DE LES VALLS DEL

VINALOPO

Aquest curs 2013-2014 el nostre centre ha portat tota l'organització de la

Trobada (presentació i Trobada) de la nostra comarca, ja que només hi ha una

escola a La Romana. Hem tingut el suport d'ESCOLA VALENCIANA amb la

persona de Sandra Serrano i Mira, que ha estat sempre al nostre costat.

Aquest esdeveniment ha suposat una tasca extra (a banda de la que ja fa

l'escola) que s'ha dut a terme des de desembre de fins a final de curs. Encara

que la data clau va ser el 6 d'abril de 2014, la tasca encara continua.

Aquesta experiència, que ha estat molt positiva, es la tercera vegada que es fa

a la Romana.

Les conclusions a que vam arribar una vegada analitzat tot el treball són:

Va ser un acte lúdic, festiu i educatiu important.

A banda de l'esforç organitzatiu, l'alta participació probablement va estar

l'èxit d'aquest acte.

Tot el que vam viure va ser possible gràcies a la participació i

col·laboració de tot el poble de la Romana i sense cap dubte, del

ajuntaments, centres educatius i AMPES participants de la comarca.

Aquest projecte ens demostra a tots i totes el que és el nostre centre:

UNA ESCOLA PÚBLICA VIVA, DINÀMICA I DEMOCRÀTICA. Entre tots

l'hem portat endavant. No sols els sectors que, directament, formen part

de la comunitat educativa, com són els mestres, els alumnes, les

famílies i l'administració (en aquest cas representada per l'ajuntament),

sinó que, a més, han participat tots els sectors que indirectament

influeixen en la tasca educativa: la societat en el seu conjunt

representada per les diferents associacions del poble, empreses,

comerços i veïns en general.

Tots i totes podem sentir-nos orgullosos del nostre poble i de la nostra escola

perquè tots junts hem fet possible aquest esdeveniment.


49

14. SERVEIS COMPLEMENTARIS 14.1 MENJADOR

El nostre menjador escolar ha funcionat amb una mitjana de 70 comensals: 41

alumnes amb ajudes assistencials de les quals 28 són ajudes completes i 13

són ajudes parcials de 70% ,la resta han estat alumnes del poble,

principalment d’educació infantil.

Respecte a l’alimentació podem afirmar que el menjador ha contribuït a que els

nostres alumnes adquirisquen uns bons i sans hàbits alimentaris, així com

bones maneres de comportar-se a la taula. Hem ofert als nostres alumnes la

possibilitat d’elegir com gaudir del seu temps lliure després de dinar; per

exemple, utilitzant la biblioteca per a llegir o acabar els seus deures, jugar a

jocs de taula, realitzar alguns tallers, sobretot en les dades més assenyalades,

jugant lliurement al pati o practicant algun esport, generalment futbol.

Els pares dels nostres alumnes han estat correctament informats sobre

qualsevol incidència que haja pogut ocórrer així com sobre els menús

(composició i acceptació) i el comportament dels seus fills en horari del

menjador.

DIFICULTATS

Són problema per a nosaltres els dies de pluja i els dies molt calorosos perquè

no tenim una zona coberta al pati . Ens hem vist obligats a que tots els alumnes

estiguen a l’interior del centre, repartits entre la sala d’audiovisuals, el gimnàs i

la biblioteca quan el temps ho ha exigit.


-Seria molt convenient disposar d’una zona semi coberta al pati.

-Continuar millorant el nostre objectiu, que es aconseguir en tots els nostres

comensals uns bons hàbits alimentaris i una bona higiene buco-dental.

-Continuar avançant en els nostre objectiu: millorar la convivència.

MEMÒRIA CURS 2013-2014ceiplaromana.edu.gva.es/documentos/MEM%D2RIA%20FINAL%2020… · es porta des...

Documents

Transcript of MEMÒRIA CURS 2013-2014ceiplaromana.edu.gva.es/documentos/MEM%D2RIA%20FINAL%2020… · es porta des...