Memòria 2016 HTML/gif... · 2017. 10. 2. · Memòria 2016 . Página 2 de 49 ÍNDEX 1....
Transcript of Memòria 2016 HTML/gif... · 2017. 10. 2. · Memòria 2016 . Página 2 de 49 ÍNDEX 1....
Página 1 de 49
Memòria 2016
Página 2 de 49
ÍNDEXÍNDEXÍNDEXÍNDEX
1. Introducció........................................ 3
2. Atenció directa................................... 7 2.1 Dades assistencials 2016
2.1.1 Els nostres derivadors
2.1.2 Motius de consulta
2.1.3 Motius de consulta per derivador
2.1.4 Nombre de consultes per edat
2.1.5 Motius de consulta per edat
2.1.6 Anàlisi de les baixes
2.1.7 Activitat assistencial general
2.2 Valoració treball familiar i grupal
3. Projectes de col·laboració i prevenció..... 30 3.1 Col·laboració amb l’Hospital Germans Tries i Pujol 3.2 Col·laboració amb Badalona Serveis Assistencials 3.3 Col·laboració amb les Escoles Bressol Municipals de
Badalona
4. Coordinacions amb dispositius d’atenció a la infància........................................................ 37
5. Pla de Formació................................... 38 6. Valoració pla anual 2016 ...................... 41
7. 4a Jornada IMSP: 35è aniversari CDIAP:
afavorint vincles ................................. 45
Página 3 de 49
1.1.1.1. INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ
Què entenem per atenció precoç?
Conjunt d’intervencions assistencials i preventives, dirigides a la
població infantil fins a 6 anys, a la família i a l’entorn, que tenen per objectiu
donar resposta, el més aviat possible, a les necessitats transitòries o
permanents que presenten els nens amb trastorns en el seu
desenvolupament o que tenen el risc de patir-los.
Els CDIAPs són els serveis que reben l’encàrrec de dur a terme
aquesta tasca assistencial i preventiva.
L’objectiu essencial d’un CDIAP esdevé promoure una integració
més complerta de l’infant en el seu medi familiar, escolar i social així com
l’increment de la seva autonomia personal. Les intervencions dels
professionals han de considerar la globalitat del nen i treballar en totes les
àrees del desenvolupament, partint d’un model bio-psico-social.
Destinataris del CDIAP:
� L'atenció precoç va adreçada als infants que presenten
trastorns en el seu desenvolupament (crònics o transitoris), que tenen
antecedents de risc biològic, psicològic i social es troben en situació de
risc de patir-los, o bé presenten dificultats en la criança. A més, l'atenció
precoç també s'adreça a les famílies d'aquests infants.
� Als infants que en condicions normals no necessiten
aquesta atenció, però el medi familiar i social en que viuen poden fer-la
necessària.
Página 4 de 49
� Als infants que en condicions normals no arriben a un
desenvolupament adequat a la seva edat i per tant necessiten una
atenció per aconseguir-ho.
� Als infants que presenten malformacions evidents, defectes
congènits, lesions cerebrals de qualsevol origen i d'altres anomalies
� Es prioritzaran les actuacions als infants de menys de tres
anys i als infants amb afectació greu, d’acord al criteri clínic dels
professionals del CDIAP.
� La durada dels serveis serà la que precisi cada infant i
s’estendrà fins que les necessitats d’atenció puguin ser cobertes pels
serveis de caràcter general, ja siguin educatius, sanitaris o socials o, en
tot cas, quan compleixi l’edat de 6 anys.
Funcions del CDIAP:
� Avaluació global de la problemàtica de l’infant i de la seva
família, procés diagnòstic.
� Informació, orientació, suport i assessorament a la família.
Grups de pares i mares.
� Atenció terapèutica a l’infant de forma individualitzada.
Grups terapèutics.
� Orientació i suport a les escoles bressol i infantils.
� Seguiment de l’evolució de l’infant.
� Col·laboració en els programes de prevenció i detecció.
� Participar en els projectes de coordinació
interdepartamental.
� Tasques de recerca, docència i formació.
Equip multidisciplinari al CDIAP:
Página 5 de 49
Entenem el desenvolupament com un procés dinàmic en què l'infant i el
seu entorn intervenen de forma activa i interactiva, això fa que l'atenció precoç
tingui com a principal objectiu actuar sobre el conjunt que formen l'infant i la
seva família, com a primer nucli de relació.
Professionals de diverses disciplines amb formació específica en
diferents àmbits del desenvolupament del nen, a més de la formació comuna
en el desenvolupament global de la primera infància.
Aquesta multidisciplinarietat permetrà orientar i facilitar el tractament cap
a la globalitat de l’infant.
Equip multidisciplinari del CDIAP- IMSP:
� Metgessa
� Psicòlegs
� Fisioterapeutes
� Logopedes
� Treballadora Social
� Administratives
Página 6 de 49
A més a més de l’atenció directa individual, familiar i/o grupal (Grup de
Criança dirigit a pares, grups terapèutics, teràpia aquàtica) s’estan portant a
terme els següents programes de col·laboració, encaminats a prevenir i/o
detectar situacions de risc biològic, social i psicològic:
- Escoles Bressol Municipals de Badalona (Nero Nas,
Ralet Ralet, Pam i Pipa, Uni Dori i Virolet), pel qual s’ofereix orientació i
assessorament als professionals de les EBM donant-los suport en
l’observació i l’enteniment de l’evolució dels nens de 0 a 3 anys.
- Unitat de Neonats de l’Hospital Germans Trias i Pujol, es
fa el seguiment a través de l’observació i reunions setmanals amb l’equip
de la unitat (metges i infermeres), el cap de unitat i el cap de pediatria.
- Seguiment de nadons d’alt risc, seguiment de la
maduració neurològica i el desenvolupament psicomotor dels nadons i
lactants amb risc d’alteracions (prematurs, infeccions perinatals,
toxicomania materna, encefalopatia hipóxico-isquèmica i altres malalties
congènites o adquirides), fins els 2 anys. Aquest seguiment es fa
conjuntament amb Servei de Pediatria de l’Hospital Germans Trias i
Pujol
Página 7 de 49
2.2.2.2. ATENCIÓ DIRECTAATENCIÓ DIRECTAATENCIÓ DIRECTAATENCIÓ DIRECTA
L’atenció directa que es realitza al CDIAP, un cop realitzada l’acollida i el
procés diagnòstic, es divideix en els següents tipus de visita,:
- Psicoteràpia individual
- Psicoteràpia familiar
- Teràpia familiar amb coterapeuta
- Tractament logopèdia individual
- Tractament fisioteràpia individual
- Treball social
- Seguiment neuropsicològic
- Grup criança dirigit a pares
- Grup terapèutic dirigit a nens i el paral·lel dels pares
- Grup psicomotricitat dirigit a nens
- Sessions d’hidroteràpia
- Teràpia aquàtica amb pares/mares i nadons
Tenint en compte que la metodologia de treball és interdisciplinar i/o
transdisciplinar, es realitzen coordinacions amb els serveis que intervenen en
l’atenció de l’infant i la seva família (salut, educació, serveis socials, etc.)
Página 8 de 49
2.1. DADES ASSISTÈNCIALS 2016
• Nombre d’acollides 447 • Nombre d’històries obertes 436
La diferència de 11 demandes no ateses són els nens que després de fer l’acollida s’ha considerat que pel motiu de consulta s’havien de derivar a altres serveis o bé no calia ser atesos.
2.1.1. Els nostres derivadors
• SERVEIS EDUCATIUS : ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS I
PRIVADES, EAPP, ESCOLES PÚBLIQUES I CONCERTADES
• SALUT: AREES BÀSIQUES DE SALUT, CENTRES HOSPITALARIS
(SERVEIS NEONATOLOGIA, SERVEIS NEUROPEDIATRIA PÚBLICS
I PRIVATS), CSMIJ, CSMA
• SERVEIS SOCIALS: EAIA, ALTRES CDIAPS, SERVEIS SOCIALS
PRIMÀRIA, JUGUEM PLEGATS
• ALTRES: CÀRITAS, ALTRES
• PRÒPIA FAMÍLIA
Página 9 de 49
2.1.2. Motius de consulta
• DESENVOLUPAMENT MOTRIU • DESENVOLUPAMENT SENSORIAL • DESENVOLUPAMENT COGNITIU • COMUNICACIÓ I RELACIÓ • ATENCIÓ/CONDUCTA • RETARD DESENVOLUPAMENT GLOBAL • LLENGUATGE /PARLA • DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL • SON • ALIMENTACIÓ • RISC SOCIAL • RISC BIOLÒGIC • ASPECTES DE CRIANÇA
• ALTRES
Página 10 de 49
2.1.3 Motius de consulta per derivador
EDUCACIÓ SALUT SOCIALS FAMÍLIA ALTRES Desenvolupament motriu 7 38 3 2 0
Desenvolupament sensorial
0 0 0 0 0
Desenvolupament cognitiu 0 0 0 0 0
Comunicació i relació 9 6 0 2 0
Atenció / Conducta 17 13 2 3 0
Retard desenvolupament global
8 12 2 1 0
Llenguatge /parla 33 78 10 7 0
Desenvolupament emocional
19 6 0 4 0
Son 1 2 0 1 0
Alimentació 1 2 0 0 0
Risc Biològic 2 81 4 0 0
Risc Social 0 1 1 3 2
Aspectes de criança 14 0 0 1
Altres 0 35 0 2 0
TOTAL
111 274 22 26 3
Página 11 de 49
Página 12 de 49
Página 13 de 49
Podem concloure que la majoria de nens abans d’arribar al CDIAP els
veu el pediatre, infermera i/o metges especialistes de l’hospital, i el motiu
principal de derivació aquest any es reparteix entre infants que presenten algun
tipus de risc biològic i el trastorn de llenguatge.
Página 14 de 49
2.1.4. Nombre de consultes per edat
2.1.5 Motiu de consulta per edat 0-12 m 13-24m 25-36m 37-48m 49-72m
Desenvolupament motriu
29 13 1 7 0
Desenvolupament sensorial
0 0 0 0 0
Desenvolupament cognitiu
0 0 0 0 0
Comunicació i relació
0 4 7 6 0
Atenció i conducta
0 4 15 16 0
Retard desenvolupament Global
2 7 4 9 1
Llenguatge i Parla
0 10 42 66 12
Desenvolupament emocional
1 5 15 9 0
Son
1 2 1 0 0
Alimentació
0 2 0 1 0
Risc Biològic
76 7 4 1 2
Risc Social
0 1 1 0 0
Aspectes de criança
1 6 6 1 1
Altres
32 2 1 1 1
TOTAL
142 63 97 117 17
Página 15 de 49
Continua la tendència dels anys anteriors, on els motius de consulta
majoritaris de 0 a 1 any són el desenvolupament motriu i els nens de risc, sigui
biològic o social, després ja comença a aparèixer el llenguatge i la parla, a
partir dels dos anys.
Página 16 de 49
2.1.6 Diagnòstic Clínic de les noves consultes i del
total de nens atesos
NENS NENES
Trastorn desenvolupament motor 16 16
Trastorn auditiu 0 1
Trastorn psicomotor 1 1
Trastorn cognitiu 2 0
Trastorn desenvolupament del llenguatge 31 13
Trastorn d’expressió somàtica 4 1
Trastorns afectius-emocionals 28 13
Trastorns regulació i del comportament 5 2
Trastorn de la relació i la comunicació 20 0
Altres trastorns 24 19
Variant normalitat 22 17
Factors de familia, entorn i risc 65 50
En procés diagnòstic 61 24
TOTAL 279 157
Página 17 de 49
En la distribució dels diagnòstics podem apreciar que aquest any ha
augmentat els factros de risc, sigui biològic, psicològic i/o social, això implica
una major intervenció en els treballs amb xarxa.
Página 18 de 49
2.1.7 Nous indicadors: Unitats de convivència, mesures
transitòries el diagnòstic social
Amb aquestes dades podem veure que del total de nens atesos (1006) hi ha
776 que viuen en famílies nuclear. També que el 81 % dels nens té els
progenitors separats.
Página 19 de 49
Podem observar un 9% de les famílies que atenem necessiten
intervenció intensa des del treball social, veurem en els propers anys com es va
desenvolupant aquest indicador.
Página 20 de 49
2.1.9 Anàlisi de les baixes
Motius de les baixes
NENS NENES
Variant normalitat 6 9
Edat límit 52 18
Iniciativa familiar- Fase
diagnòstica
22 12
Iniciativa familiar- Fase
tractament
26 5
Derivació altres dispositius
esp.
23 14
Canvi domicili 8 4
Defunció 1 0
Millora simptomàtica 104 72
Altres 20 11
TOTAL 262 145
20
64
33
34
41
13
1
108
53
Variant de normalitat
Edat Límit
Iniciativa familiar - Fase diagnòstica
Iniciativa familiar - Fase de Tractament
Derivació altres dispositius esp.
Canvi de domicili
Defunció
Millora Simptomàtica
Altres
MOTIU DE LES BAIXES
Página 21 de 49
Quants nens/es es deriven
• Nombre de baixes 407
• No s’han derivat 288
• Derivacions 119
Destí de les derivacions
CEE 4 CSMIJ 15 EAP 21 CREDA 1 ALTRES CENTRES PUBLICS 37 ALTRES CENTRES PRIVATS 41 TOTAL 119
Página 22 de 49
2.1.10 Resultats generals
• NOMBRE D’INFANTS A 1 DE GENER 570 • NOMBRE D’INFANTS A 31 DE DESEMBRE 599 • NOMBRE D’ALTES 436 • NOMBRE DE BAIXES 407 • TOTAL NENS ATESOS DURANT L’ANY 1006
Evolució del Servei
NENS NENES TOTAL
Any 2010 412 187 599
Any 2011 512 213 725
Any 2012 517 236 753
Any 2013 518 303 821
Any 2014 528 325 853
Any 2015 592 345 937
Any 2016 655 351 1006
Constatem un augment progressiu de l’atenció directa al Centre, en
aquests darrers anys.
Página 23 de 49
2.2 VALORACIÓ TREBALL FAMILIAR I
GRUPAL
2.2.1 Psicoteràpia familiar amb coterapeuta
Al setembre del 2015 es va iniciar aquesta modalitat de teràpia familiar després
de reflexionar sobre les famílies que estàvem atenen. Els infants són molt
sensibles a tot el que passa al seu voltant. Hi han simptomatologies que
presenten els nens que són el reflex d’unes dinàmiques familiars particulars
o alterades per alguna situació complicada o traumàtica que està afectant la
bona evolució i els vincles d aquest grup familiar.
Pretenem ajudar a identificar i entendre les dificultats que expressen cadascú
del membres de la família, respectar i rescatar el lloc i funció de cadascú i
ajudar-los a rescatar els seus propis recursos. Ajudar als pares a pensar sobre
la dinàmica familiar així com la sobrecàrrega que la situació genera en la
família.
Aquesta modalitat la realitzen 4 professionals del centre, 3 psicòlogues i la
treballadora social. Hem atès a 5 famílies, amb una freqüència quinzenal,
alguna després ha passat a freqüència mensual.
La valoració que en fem és molt positiva ja que es produeixen millores en la
vinculació dels diferents membres de la família, a partir de la vivència i
comprensió de les dificultats. Els moviments en la dinàmica , es donen d’una
manera més ràpida.
El fet, de donar un espai per poder reflexionar sobre els sentiments i les
intencions/interaccions entre els fills i ells com a pares /parella, espai que dona
pas a la mentalització que actua com a protectora de la relació.
Es una modalitat que requereix un important esforç de contenció i elaboració
per part dels terapeutes i, en algunes famílies, una col·laboració estreta amb
els altres serveis implicats en el cas.
Página 24 de 49
2.2.2 Hidroteràpia
Les sessions d’hidroteràpia les hem portat a terme tots els dijous (excepte el
mes d’agost) de 12:30h a 14:30h. En aquest interval de temps, els nens tenen
una atenció individualitzada de mitja hora de durada per infant.
La freqüència de tractament de cada nen depèn de la seva patologia i dels
criteris i objectius marcats al programa individualitzat i consensuats amb la
família.
La freqüència del grup ha estat setmanal coincidint amb el curs acadèmic.
En la majoria dels casos, s’ha alternat el tractament en el CDIAP amb les
sessions de teràpia a la piscina.
Durant aquest any, s’han tractat 21 nens i nenes amb patologies diverses de
forma individualitzada. En la majoria dels infants un dels progenitors o altre
familiar (ties, avi/es) han estat a l’aigua amb el nen/a i el terapeuta.
• 6 infants amb PCI.
• 2 amb PBO
• 3 amb retard global del desenvolupament,
• 1 amb mielomeningocele
• 1 amb risc biològic
• 2 amb displàsia de malucs,
• 2 amb cromosomopaties,
• 1 amb encefalopatia cromosòmica
• 1 amb retard motor simple
• 1 amb plagiocefàlia i torticolis recidivant,
• 1 amb trastorn de la relació i la comunicació
Página 25 de 49
2.2.3 Grup de mares/pares i nadons
S’ha continuat amb el grup de pares i nadons, d’una durada de mitja hora, cada
setmana. Està prevista la seva continuïtat en el temps.
Els objectius a treballar al grup son:
• Potenciar vincles entre pares i infants,
• Afavorir i potenciar la comunicació pares-fill,
• Construir confiança en les possibilitats de cada individu,
• Millorar la confiança i seguretat com a pares,
• Aprofitar i valorar allò que el nen sap fer.
El nombre de famílies ateses al grup ha estat 5. Els diagnòstics dels nens eren:
• 2 amb retard motor simple
• 2 amb retard global del desenvolupament
• 1 amb trastorn de la relació i la comunicació
Aquest grup ha estat dirigit per les dues fisioterapeutes de centre.
Página 26 de 49
2.2.4 Grup de criança
Al llarg de l’any 2016 es va continuar oferint tractament grupal a pares atesos al
CDIAP per tractar diverses situacions relacionades amb la criança. Aquest grup
té com a objectiu, crear un espai per pensar la demanda que cada família té en
els diferents moments evolutius pels que passen els seus fills. Per pensar
conjuntament amb els altres pares els seus neguits i per compartir experiències
com a vehicle per calmar ansietats, tot oferint una comprensió i
acompanyament. Que afavoreixi la reflexió conjunta i permeti enriquir-se a
partir de l’experiència dels altres. En aquest espai, els professionals, per la
seva part, poden clarificar i donar un sentit a aquestes demandes.
És a dir, ajudar-los a entendre l’evolució del seu fill ja que no es tracta
d’accelerar el desenvolupament, sinó que vagin entenent el ritme del nen d’una
manera global. I alhora, un espai on se sentin acollits i puguin expressar els
seus dubtes, angoixes, pors... sobre el seu paper com a pares.
Es van realitzar 2 grups de pares, y es van atendre a 16 famílies.
De cara a afavorir l’assistència dels pares un dels grups es va dur a terme en
horari de tarda.
Els grups tenen una durada de 6 mesos aproximadament, d’una hora cada
quinze dies.
El temes que es van desenvolupant giren al voltant del ritme de cada nen, de la
sobreprotecció, la diversitat, preparar i acompanyar pels canvis (treure bolquers,
xumet, inici d’escolarització, naixement d’un germà...), poder tolerar la frustració,
les pors, els límits....
Les famílies van valorar molt positivament l’espai perquè els ha permès agafar
confiança per poder fer canvis a partir d’entendre què li estava passant al seu
fill, trobar estratègies diferents a partir de les experiències dels altres pares i de
les reflexions pròpies i gestionar l’estrès d’una manera diferent.
Els professionals que hi participen valoren que l’espai ha estat molt vàlid i
constructiu, els pares entenen ràpidament el funcionament i es crea un clima de
col·laboració i recolzament mutu, sense judicis de valor. Aquest fet els permet
Página 27 de 49
anar comprenent millor el que li passa al seu fill i anar ajustant la resposta des
d’aquesta comprensió.
Aquest grup el realitzen una logopeda i la treballadora social.
2.2.5 Grup de psicomotricitat
Durant el 2016 s’han realitzat dos grups de psicomotricitat,
• Un de gener a juny, en el que van participar quatre nens.
Dels quals tres van ser donats d’alta per edat i el quart, ha seguit
l’activitat durant el curs 2016-17.
• Al setembre de 2016, s’inicia un altre grup que tindrà la durada del curs
acadèmic.
De setembre a desembre, tres nens són els que l’han gaudit.
Tant els pares com els terapeutes valorem positivament l’activitat, ja que els
nens ens han expressat a partir del seu cos les seves pors i els seus anhels.
L’evolució de tots ells ha estat molt bona i els ha permès explorar i expressar
les seves inquietuds i el seu món interior.
S’han afavorit la funció simbòlica, l’autonomia, la iniciativa i la relació i la
comunicació entre els iguals així, com s’han desenvolupat processos de
seguretat pròpia en front a les angoixes de pèrdua por mitjà del plaer d’acció.
Aquest grup el realitzen una fisioterapeuta i una psicòloga.
Página 28 de 49
2.2.6 Psicoteràpia Grupal de nens i pares paral·lel
Pensem que el format que el format grupal tant amb pares com amb nens és
molt útil per a poder treballar les relacions interpersonals d’una forma molt
directa. Per un costat, en el treball grupal amb els nens, permet primer fer un
diagnòstic més acurat de les dificultats ja que se’ls pot veure interactuar tant
amb els seus iguals com amb adults referents, veure com es posicionen davant
d’aquests dos grups i especialment en una situació lliure grupal, segurament el
context on es poden expressar d’una manera més lliure i natural. L’evolució de
tots els nens i nenes atesos ha estat molt positiva, el grup serveix coma
contenidor i també com a element per a promoure els canvis. Hi ha la capacitat
d’aprendre des de la pròpia relació que tenen amb els companys. Al llarg de les
sessions es poden ajustar, poc a poc, les diferents formes d’aproximar-se a
l’altre i poden posar paraules a les dificultats que tenen amb temps suficients
per anar-les incorporant i posar-les en pràctica.
D’altra banda, el grup de pares permet incidir en l’àmbit familiar. Els pares
fàcilment entren en contacte amb com es senten ells respecte els seus fills i
com això està directament implicat en com s’hi relacionen. El format de grup
permet fer emergir aquests dificultats per identificació, dóna acompanyament,
suport i aprenentatge compartit. Creiem que és un format que facilita contacte,
la revelació i l’insight, ja sigui per expressió pròpia o per aprenentatge a tavés
de l’altre.
Aquest any s’han realitzat 2 grups, en el segon ja es va incorporar el grup
paral·lel de pares:
GRUP 1:
Nombre de nens: 5
Freqüència: setmanal
Durada: 6 mesos
GRUP 2:
Nombre de nens: 5
Freqüència: setmanal
Durada: 6 mesos
Página 29 de 49
Paral·lel Pares: 5 famílies
Freqüència: quinzenal
Durada: 6 mesos
La valoració és positiva donat que s’observa una evolució en els nens en
diferents àrees:
- Evolució en el tipus de relació que estableixen amb els iguals
- Millora en el seu nivell de llenguatge
- Millora en el grau de diferenciació
- Canvi en la posició que tenen a casa, més comunicatius, més autonomia.
Respecte al Grup de Pares:
Valoració positiva tant per part dels professionals com de les famílies donat que
hi ha una evolució en quant a la comprensió del que els nens presentes, també
millora en les relacions pares-fills i en la gestió dels límits.
Les famílies valoren positivament l’espaia per poder parlar tant d’ells com a
pares com del que els hi passa als fills, i fer-se ressò del que els hi passa a les
altres famílies i de com ho gestionen.
Aquests grups els realitzen dos psicòlegs.
Página 30 de 49
3.3.3.3. PROJECTES DE PROJECTES DE PROJECTES DE PROJECTES DE
COL.LABORACIÓ I PREVENCIÓCOL.LABORACIÓ I PREVENCIÓCOL.LABORACIÓ I PREVENCIÓCOL.LABORACIÓ I PREVENCIÓ
3.1 COL·LABORACIÓ AMB L’HOSPITAL GERMANS
TRIES I PUJOL:
3.1.1 Des del 1988 el CDIAP col·labora en el Programa de Seguiment
dels nadons en risc, per l’estudi i seguiment de la maduració neurològica i el
desenvolupament psicomotor dels nadons i lactants amb risc d’alteracions
(prematurs, infeccions perinatals, toxicomania materna, encefalopatia hipóxico-
isquèmica i altres malalties congènites o adquirides), realitzant el seguiment
d’aquests nens i les seves famílies fins als tres anys.. Una doctora del CDIAP
es desplaça setmanalment al HUGTiP, per realitzar les visites de seguiment i
les interconsultes conjuntament amb el neonatòleg
Durant l’any 2016 s’han realitzat:
Primeres visites 34
Visites de seguiment 154
Interconsultes 105
Baixes als 3 anys 5
Baixes per abandonament 2
Página 31 de 49
3.2.2 Coordinacions i interconsultes periòdiques amb el Servei de
Neuropediatria. Des del 2007 neuropediatres del HUGTiP es desplacen
mensualment al CDIAP per fer el seguiment i la coordinació d’aquells infants
que estan sent atesos per ambdós serveis. Així aconseguim una major qualitat
en l’atenció: per una banda, més rapidesa en la primera visita a l’Hospital i, per
altra, prèviament a la visita, el servei de neurologia disposa dels antecedents
de l’infant i l’evolució del tractament al CDIAP. També es facilita la derivació
d’aquells nens que el neuropediatra considera que es podria beneficiar del
tractament al CDIAP i/o d’aquells casos en que es necessita poder realitzar el
diagnòstic conjuntament.
Durant aquest any hem fet:
3.2.3 Donat que el CDIAP fa detecció i tractament de nens amb
problemes de llenguatge, al 2009 es va concretar una nova col·laboració amb
el Servei Otorinolaringologia, nens atesos al CDIAP amb dificultats de parla
es poden beneficiar de la realització de visites i proves diagnòstiques, per
poder ajustar amb la màxima rapidesa el seu tractament.
Durant aquest any s’han fet:
Nombre de derivacions a Otorrino 20
Nombre de derivacions al CDIAP 0
Nombre de coordinacions 20
Nombre de coordinacions 53
Nombre de derivacions a neurologia 8
Nombre de derivacions al CDIAP 4
Página 32 de 49
3.2.4 Col·laboració a la Unitat Neonatal: Des del 2007 a petició del
Cap de Neonatología s’està col·laborant amb la Unitat, fins el 2013 el treball es
va considerat com a Projecte Pilot, donat que es feia des de la metodologia
d’Acsent Organitzacions, A principis d’any es va presentar la valoració d’aquest
treball. S’observa una millora significativa en la qualitat de l’atenció global al
nen i a la seva família. S’ha pogut aprofundir en les necessitats emocionals del
nounat, en la importància de l’aliment emocional que li dóna la relació amb
l’altre i en la comprensió del seu estat anímic. L’objectiu del nostre treball
amb els professionals de la Unitat ha estat ajudar a pensar, a entendre i a
sentir, a posar en marxa els seus recursos perquè poguessin fer-se càrrec de
la complexitat de la tasca.
El programa de prevenció pretén millorar l’atenció al nadó i a la seva
família en el temps que el nen està ingressat.
Sabem que el nen ingressat per algun motiu mèdic, veu altament alterat
el seu procés d’adaptació al medi nou i a la seva família. Per altra banda,
sabem la importància dels primers vincles que s’estableixen entre el nen i la
seva família com a base d’una bona evolució futura.
A llarg d’un any veiem un número aproximat de 200 nens i les seves
famílies que són atesos a la Unitat, i treballem amb uns 60 professionals
(infermeres, auxiliars, pediatres i caps) que incideixen en l’atenció al nen i a la
seva família.
Les professionals assisteixen setmanalment a la Unitat, en els diferents
torns (matí, tarda i nit), fan reunions amb l’equip de professionals que estan a la
unitat i amb els seus caps.
Página 33 de 49
S’hi dediquen un total d’11 hores mensuals, per part de 2 professionals
del CDIAP.
DIES D’ASSISTÈNCIA 40
DIES TORN MATÍ 19
DIES TORN TARDA 11
DIES TORN NIT 20
NOMBRE D’OBSERVACIONS 104
NOMBRE DE REUNIONS AMB PEDIATRES, INFERMERES
42
NOMBRE DE REUNIONS AMB ELS CAPS 16
Página 34 de 49
3.2 ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS DE BADALONA
La col·laboració del CDIAP de Badalona amb les Escoles Bressol
Municipals té com a objectiu general que l’escola esdevingui un espai saludable
tant pels infants que hi assisteixen com per les seves famílies. Intentant afavorir,
de manera conjunta, la comprensió dels aspectes evolutius i emocionals del
nen i enriquir i/o optimitzar les seves pròpies potencialitats.
És a dir, es tracta d’ajudar als professionals a comprendre l’infant per tal
de poder respondre adequadament a les seves necessitats individuals, així
mateix és important entendre les relacions dels pares amb el seu fill.
El nostre treball també ajuda a diferenciar els trastorns adaptatius o
reactius dels patològics.
Les professionals del CDIAP es desplacen setmanalment a les escoles
bressol, durant el temps d’estada a escola les tasques a fer són:
- Recollida de les demandes que faci l’escola
(educadores/directora)
- Observació
- Intercanvi amb les educadores
- Reunions amb direcció
- Reunions mensuals amb tot l’equip de l’escola bressol
(tutores + educadores de reforç + direcció)
Aquest any s’ha continuat col·laborant a les escoles bressol municipals :
Ralet-Ralet, Nero-Nas, Pam i Pipa, Uni Dori i Virolet.
Som presents a les reunions de pares on es fa la presentació de l’equip
de professionals de cada llar i els serveis externs municipals que també estan
presents al llarg del curs, i a la reunió d’adaptació realitzada abans de
començar el curs.
Página 35 de 49
Des del CDIAP valorem positivament la tasca que s’està fent a les
escoles bressol, malgrat cada una d’elles està en moments diferents. Cal
continuar treballant en els diferents espais de reflexió amb les educadores i la
direcció.
En la valoració general que s’ha fet destaquem aquests punts forts:
- La reflexió conjunta al voltant dels nens, ajuda a pensar la manera com
modificar la relació amb el nen i les educadores veuen els efectes que té
sobre el nen
- El treball d’aprofundiment en la relació amb les famílies, que cal
continuar treballant
- El treball que es pot fer amb les direccions en relació a l’equip
d’educadores,
A nivell general s’ha realitzat la següent activitat :
Curs 2015-2016
DIES D’ASSISTÈNCIA A CADA ESCOLA BRESSOL 42
NOMBRE TOTAL D’OBSERVACIONS 297
NOMBRE TOTAL DE REUNIONS D’INTERCANVI AMB EDUCADORES 225
NOMBRE TOTAL DE REUNIONS D’EQUIP AMB EDUCADORES 45
NOMBRE TOTAL DE REUNIONS AMB DIRECCIÓ 70
NOMBRE TOTAL DE NENS QUE S’HA FET SEGUIMENT 107
NOMBRE TOTAL DE NENS DERIVATS AL CDIAP 9
ALTRES REUNIONS 17
Página 36 de 49
3.3 COL·LABORACIÓ AMB BADALONA SERVEIS ASSISTENCIALS
3.3.1 ABS NOVA LLOREDA – APENINS MONTIGALÀ: des del gener
del 2015 fruit de la col·laboració que ja s’estava realitzant amb BSA, una
professional psicòleg visita setmanalment a l’ABS de Nova Lloreda, on atén
nens de la zona de Nova Lloreda i de Montigalà, són nens que s’han derivat al
CDIAP i que es després d’haver fet l’acollida es valora que l’atenció es pot fer
des de l’àrea bàsica. Aquest treball també inclou sessions d’interconsulta amb
l’equip de pediatria de les dues àrees bàsiques.
3.3.2 Servei Otorinolaringologia, a l’octubre del 2015 es va acordar
aquesta col·laboració, per tal de poder derivar a ORL tots aquells nens que
necessitin una exploració complementària d’aquest servei. Són nens atesos al
CDIAP i que tenen l’ABS gestionada per BSA.
Nombre de derivacions a Otorrino 14
Nombre de derivacions al CDIAP 0
Nombre de coordinacions 14
Página 37 de 49
4.4.4.4. RESUM COORDINACIONS RESUM COORDINACIONS RESUM COORDINACIONS RESUM COORDINACIONS
DISPOSITIUS D’ATENCIÓ A LA DISPOSITIUS D’ATENCIÓ A LA DISPOSITIUS D’ATENCIÓ A LA DISPOSITIUS D’ATENCIÓ A LA
INFÀNCIAINFÀNCIAINFÀNCIAINFÀNCIA Periodicitat
Territori Impulsades
per Liderades
Neurologia HUGTiP
Mensual Badalona, Montgat i Tiana
CDIAP + Servei Pediatria de Can Ruti
CDIAP
Servei ORL – HUGTiP
Trimestral Badalona, Montgat i Tiana
CDIAP CDIAP
Servei de Neonatologia HUGTiP
Setmanalment Badalona, Montgat i Tiana
HUGTiP CDIAP
Servei de Pediatria HUGTiP
Setmanalment Badalona, Montgat i Tiana
CDIAP CDIAP
5 Escoles Bressol Municipals
Setmanalment amb l’equip de professionals i direcció
Badalona Demanda Escoles Bressol Municipals
CDIAP
Coordinació Servei d’Escoles Bressol Municipals
3 trobades anuals
Badalona Servei Escoles Bressol Municipals + CDIAP
Servei Escoles Bressol Municipals + CDIAP
Servei de Pediatria ABS Nova Lloreda i Apenins-Montigalà
Setmanalment visites i interconsultes. Reunions amb equip de pediatria bimestrals
Nova Lloreda, Montigalà
CDIAP CDIAP
Servei Materno Infantil de Càritas, Badalona
Trimestral Badalona CDIAP CDIAP
Página 38 de 49
Periodicitat
Territori Impulsades per
Liderades
Consorci Badalona Sud.
3 trobades anuals
Territori Consorci
Consorci Badalona Sud
Consorci Badalona Sud
Coordinació: Serveis de Salut Mental i Addiccions de l’IMSP i Atenció Primària
Mensual Badalona nord, Montgat i Tiana
Regió Sanitària de Barcelona + IMPS
Les direccions dels centres IMSP que hi participen
Coordinació: Serveis de Salut Mental i Addiccions de l’IMSP i Atenció Primària
Mensual Badalona sud, St Adrià
Regió Sanitària de Barcelona + IMPS
Les direccions dels centres IMSP que hi participen
Coordinació amb Equip Atenció Psicopedagògic (EAP)
3 trobades durant , les direccions
Badalona CDIAP CDIAP
Seguiment ONCE
Mensualment Badalona. Montgat-Tiana
CDIAP + ONCE
CDIAP+ ONCE
Taula Local de Infància
3 trobades Badalona Ajuntament de Badalona
Ajuntament de Badalona
Centre d’Acollida LA DIDA
2 trobades anuals, les direccions
Badalona La Dida CDIAP
Página 39 de 49
5555. . . . PLA DE FPLA DE FPLA DE FPLA DE FORMACIÓORMACIÓORMACIÓORMACIÓ
El pla de formació realitzat durant l’any 2015 ha estat el següent:
Professional Curs Lloc Durada
Equip Supervisió Clínica CDIAP 17,5h
Aurora Fibla, Raimon Torres
Taller Infància i comunitat nivell 2
Fundació Vidal i Barraquer
19,5h
Núria Eixarch, Magda Pola
L’Atenció precoç centrada en la família
DINCAT-BARCELONA 5h
Conxita Baró, Miriam Santana
Aprofundiment psicoteràpia de famílies en risc
Carrilet
4h
Aurora Fibla, Natàlia Soler
Una comprensió integradora del nen amb dificultats de llenguatge
ACAP
8h
Miriam Santana, Núria Eixarch
I Jornada CDIAP Sant Adrià: nadons noves mirades dins i fora del CDIAP
CDIAP Sant Adrià
5h
Aurora Fibla, Natàlia Soler, , Maria del Puy Lezcano i Trinidad Burgueño
UTAC-SIRIUS 15-16 i 16-17
Seu UTAC-SIRIUS de Barcelona
9h
Maria del Puy Lezcano i Trinidad Burgueño
Productes de suport de baix cost
Hospital Sant Joan de Déu
10h
Conxita Baró, Míriam Santana
Intervenció precoç en trastorn de l’espectre autista en els primers anys
Carrilet 4h
Núria Eixarch, Magda Pola
Jornades el vincle i el desenvolupament infantil
Ajuntament de Barcelona, Xarxa Barcelona pel desenvolupament infantil i l’atenció precoç
5h
Página 40 de 49
Professional Curs Lloc Durada
Miriam Santana
L’entrevista diagnòstica ADIR-R
Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Familia
20.5h
Equip assistèncial i administratives
Sessió info-formativa PRL
CDIAP
2h
Equip asistencial i administratives
4º Jornada IMSP:35 è aniversari CDIAP, Afavorint vincles
Badalona
5h
La valoració mitjana de la formació feta pels professionals que l’han
realitzat ha estat de 8, pel que considerem que la formació ha estat adequada.
Página 41 de 49
6.6.6.6.Valoració pla anualValoració pla anualValoració pla anualValoració pla anual
LINEA ASSISTENCIAL I EDUCATIVA
EJECUCIÓ OBSERVACIONS
1. DONAR RESPOSTA
A LA DEMANDA
ATENCIÓ DIRECTA 100%
PROGRAMES DE
PREVENCIÓ I
COL·LABORACIÓ
100%
INICIAR JUGUEM
PLEGATS
100% Es va realitzar de gener a juny.
2. QUALITAT DEL
SERVEI
ADEQUACIÓ HCI
(canvis diagnòstics,
informes, PI)
90% Falta introduir el Pla Individual
AUGMENTAR HORES
DE LOGOPEDIA
100%
VALORACIÓ ATENCIÓ DIRECTA ABS NOVA LLOREDA
100% Es valora al setembre de
moment no augmentar hores
NOUS ESPAIS
D'ATENCIÓ
100% Al 217 s’iniciarà l’atenció de
directa als nous espais
VALORACIÓ
ENQUESTA DE
SATISFACCIÓ I
MESURES
100% A partir del resultat de les
enquestes no cal adoptar
mesures importants
REVISIÓ DISTRIBUCIÓ
DE DESPATXOS
Es farà al 2017, quan s’inicii
l’atenció a Jaume Solà
ESTABLIR
INDICADORS DE
VALORACIÓ DE
QUALITAT DEL
SERVEI
S’ha posposat pel 2017
Página 42 de 49
INICIAR REDACCIÓ
ACREDITACIÓ
S’ha posposat pel 2017
3. ATENCIÓ
INTEGRAL
AULA ESPECIAL 0-3
100%
projecte escrit fet, tornar a presentar-lo a l'Ajuntament
Protocol derivació DELTA-CDIAP CDIAP-DELTA
100%
Protocol derivació
CSMA2 - CDIAP
CDIAP- CSMA 2
100%
Protocol derivació
CSMIJ SUD-CDIAP
CDIAP-CSMIJ SUD
CSMIJ NORD-CDIAP
CDIAP-CSMIJ NORD
100%
INICIAR CONTACTES
AMB L’ASSIR
Posposat al 2017
4. RELACIÓ AMB
L’ENTORN
COORDINACIONS
AMB SERVEIS
EDUCATIUS, SALUT I
SERVEIS SOCIALS
100%
MATERN CÀRITES 100%
CENTRE ACOLLIDA
LA DIDA
80% Es continua donant suport, cal
sistematitzar-ho
REUNIONS D’ÀMBIT
DE SALUT MENTAL ,
ADICCIONS I
PRIMÀRIA, NORD I
SUD
100%
PARTICIPACIÓ TAULA
LOCALINFANCIA I
100%
Página 43 de 49
COMISSIÓ DE
MENORS DEL
CONSORCI BDN SUD
GESTIONEM EL NOSTRE SERVEI
EJECUCIÒ OBSERVACIONS
1. DESPLEGAMENT
DE LA LOPD
INTRODUIR
INFORMES A L’HCI
80%
ENCRIPTAR ELS
DOCUMENT QUE
S’ENVIEN PER MAIL
80%
REGISTRAR TOT
L’ATENCIÓ A L’OMI
95%
2. MANTENIMENT
EDIFICI I
INFORMÀTICA
CONGELACIÓ EQUIPS
INFORMÁTICS
Pendent des del
departament d’informàtica
DONEM VALOR ALS NOSTRES PROFESSIONALS
EJECUCIÓ OBSERVACIONS
1. ORGANITZACIÓ I
PLANIFICACIÓ DEL
SERVEI
CONTINUAR AMB ELS
DOS GRUPS DE
VALORACIÓ DE
CASOS
100%
REUNIONS
ORGANITZATIVES
QUINZENALS
100%
MOFICACIÓ
ORGANIGRAMA IMSP,
DIRECCIÓ CDIAP
100%
Página 44 de 49
REVISIÓ
PROCEDIMENTS
ADMINISTRATIUS
Posposat al 2017, amb l’inici
d’atenció a Jaume Solà
2. IMPLICACIÓ I
CORRESPONSABILITAT
DELS PROFESSIONALS
DEBAT TEMES
CLÍNICS
100%
GRUPS DE TREBALL
PER MILLORAR
L’ATENCIÓ
100%
INTRODUCCIÓ
DADES OMI
100%
3. PLA DE FORMACIÓ SUPERVISIÓ
MENSUAL
100%
TALLER INFÀNCIA I
FAMÍLIA
100%
GRUP AUTISME 100%
ASSISTÈNCIA A
FORMACIONS
EXTERNES
100%
4.CAMPANYA PRL REALITZAR LES
ACCIONS
PREVISTES
100%
Página 45 de 49
7.7.7.7.4444aaaa JORNADA IMSPJORNADA IMSPJORNADA IMSPJORNADA IMSP : 35è : 35è : 35è : 35è
ANIVERSARI CDIAPANIVERSARI CDIAPANIVERSARI CDIAPANIVERSARI CDIAP : : : :
AFAVORINT VINCLESAFAVORINT VINCLESAFAVORINT VINCLESAFAVORINT VINCLES
Aquest any 2016 ha estat de gran importància pel nostre servei, celebràvem els
35 anys de creació del CDIAP. Per tal de poder-ho compartir amb : tots els
professionals que han passat pel nostre servei, tots els companys de l’IMSP i
poder convidar a professionals externs, des de l’equip directiu s’ens va
encarregar la organització de la 4rt Jornada IMSP. Ha estat un repte per tot
l’equip.
Des d’aquí volem agrair el suport que hem rebut des de tot el personal tècnic
de la Gerència, els alummnes de l’Escola Maragassa que ens varen preparar
l’esmorzar i també de la Gerent.
I sobre tot, l’agraiment va per totes les famílies que durant aquests 35anys han
passat pel nostre servei.
Aquesta és la notícia que va aparèixer a la pàgina web de l’IMSP :
El passat dijous 10 de novembre es va celebrar la 4a Jornada IMSP, 35è aniversari del CDIAP: “Afavorint vincles”
La benvinguda a càrrec de la Sra. Anna Soler, gerent de l’IMSP, una primera presentació del recorregut del CDIAP des dels seus inicis, l’any 1981, que va presentar la Marta Padrós, on ens va explicar els tres eixos fonamentals del CDIAP: Prevenció, detecció i atenció de les dificultats en el desenvolupament dels nens en edats molt primerenques.
La inauguració va ser a càrrec del Sr. Francesc Ribot, vicepresident de l’IMSP i la Sra. Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona.
La jornada es va organitzar entorn del tema de la vinculació emocional, com a eix de la tasca que es realitza al CDIAP i que engloba tot el treball de l’atenció precoç.
En una primera part, Núria Eixarch, coordinadora del CDIAP, va explicar com es desenvoluparia la Jornada, i com es treballa des del CDIAP la vinculació pares/nens i família/CDIAP.
Página 46 de 49
La ponència “La criança com a fonament de la salut mental” a càrrec del Dr. Guillem Salvador, psiquiatre i psicoterapeuta, va fer-nos reflexionar sobre la visió global del nen i la seva família, els primers vincles on el nen necessita un referent disponible, estable i atent, el nen necessita ser entès i que cada nen té un tempo que s’ha de respectar. Tot això, contraposat a la vida moderna, la societat actual que no facilita disposar del temps per dedicar a la criança.
Durant el temps de descans els alumnes de l’escola Maregassa ens van oferir un refrigeri, també va ser el temps de poder compartir amb els assistents.
La primera taula: Teixint vinculacions: el treball en xarxa. Va ser el reflex de la complexitat de les situacions que s’atenen al CDIAP, la visualització del treball en xarxa. Hi eren representats tots els serveis que participen en l’atenció d’una família: CDIAP, Serveis Socials, EAP, EAIA, CAS DELTA, CSMA2. Cada ponent ens va explicar quina ha estat la seva vivència en aquest treball en xarxa, les dificultats i també els beneficis que aquest treball ha suposat tant per la família com per als serveis.
La segona taula: Les primeres vinculacions: projectes de prevenció, en aquesta eren representats els diferents serveis d’atenció primària que en aquests moment estan col·laborant amb el CDIAP:ABS de Nova Lloreda, Escoles Bressol Municipals, Hospital Germans Trias i Pujol. Els ponents ens van explicar com afavoreixen i acompanyen a les famílies.
A la cloenda es va presentar un vídeo de recull de diferents activitats d’atenció directa que es realitzen al CDIAP.
La jornada va comptar amb l’assistència de 160 professionals de la ciutat i d’altres CDIAP d’arreu de Catalunya.
Página 47 de 49
Página 48 de 49
Página 49 de 49