Memòria justificativa de recerca de les convocatòries PBR, … · 2016-03-01 · Memòria...

Memòria justificativa de recerca de les convocatòries PBR, DEBEQ, FI, MQD, ACOM, RDG, AREM, ARIE, INEFC, AMIC i EXCAVA La memòria justificativa consta de les dues parts que venen a continuació: 1.- Dades bàsiques i resums 2.- Memòria del treball (informe científic) Tots els camps són obligatoris 1.- Dades bàsiques i resums Nom de la convocatòria AREM Llegenda per a les convocatòries: ACOM Ajuts a projectes de recerca d'abast local i comarcal AMIC Ajuts per a projectes de recerca en matèria d'immigració internacional a Catalunya AREM Ajuts per a projectes adreçats a la recuperació de la memòria històrica ARIE Ajuts per a donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i

d'ensenyament formal i no formal DEBEQ Beques de Cooperació Internacional i Desenvolupament EXCAVA Ajuts per al desenvolupament de treballs de camp de prospecció i/o excavació arqueològica o

paleontològica de rellevància científica i d'impacte internacional FI Beques predoctorals per a la formació de personal investigador INEFC Beques predoctorals i de col·laboració, dins de l'àmbit de l'educació física i l'esport i les ciències

aplicades a l'esport MQD Ajuts per al finançament de projectes per a la millora de la qualitat docent a les universitats de CatalunyaPBR PBR Projectes Batista i Roca. Ajuts per al finançament de projectes de recerca en l'àmbit de les Ciències

Socials i les Humanitats RDG Ajuts per al finançament de projectes de recerca que tinguin per finalitat l'estudi de les desigualtats i

violències originades per motius de gènere

Títol del projecte ha de sintetitzar la temàtica científica del vostre document. Els laboratoris de l'Escola Industrial (1936-1939). Guerra i depuració

Dades de l'investigador responsable Nom Guillermo

Cognoms Lusa Monforte

Correu electrònic [email protected]

Dades de la universitat / centre al que s’està vinculat UPC, Dept. Matemàtica Aplicada I, Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica, ETSEIB

Número d’expedient 2005AREM 10016 Paraules clau: cal que esmenteu cinc conceptes que defineixin el contingut de la vostra memòria. laboratoris, Escola Industrial, guerra, investigació militar, depuració

Data de presentació de la justificació 27-04-2007

Resum del projecte: cal adjuntar dos resums del document, l’un en anglès i l’altre en la llengua del document, on a més s’esmenti les dades següents: les dades del lloc on s’ha fet l’estada i la durada del projecte. Resum en la llengua del projecte (màxim 300 paraules) Els laboratoris de l’Escola Industrial (1936-1939). Guerra i depuració L’Escola Industrial de Barcelona, creada el 1904, incorporà el 1927 l’Escola d’Enginyeria Industrial. Des de 1919, a més, els laboratoris dels diferents centres docents havien constituït el Laboratori General d’Assaigs. D’aquesta manera, des del punt de vista de l’enginyeria, l’Escola Industrial es convertí en un centre de referència. Els laboratoris que servien la indústria i les obres públiques a Catalunya (per exemple, el metro de Barcelona) es convertiren després de juliol de 1936 en laboratoris al servei de les indústries de guerra, tal com es pot veure en el Butlletí de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, núm. 1, octubre de 1936. Hem portat a terme una tasca de documentació d’aquest laboratori durant la guerra i la situació en què quedà el 1939. Treballant en diversos arxius, hem localitzat un expedient de depuració i documents relatius a una proposta d’incorporació d’aquest laboratori al Consell Superior d’Investigacions Científiques. Hem trobat documentació relativa a quin va ser el personal dels laboratoris durant la guerra civil; quines eren les instal•lacions disponibles, comparant amb les que hi havia en la dècada anterior; quin paper li atorgaren la Generalitat, primer, i el govern de la República, després; quins encàrrecs i quins treballs concrets portaren a terme els laboratoris; finalment, hem localitzat documentació relativa a quina va ser la reorientació que imposaren les autoritats franquistes. La documentació serà indexada de manera que es pugui portar a terme, en una segona fase, l’anàlisi de l’activitat dels laboratoris, tenint present la tradició catalana i espanyola en aquest tipus d’instal•lacions i l’experiència dels laboratoris tècnics en temps de guerra, tant durant la primera com durant la segona guerra mundial.

Resum en anglès(màxim 300 paraules) The laboratories of the Industrial School of Barcelona (1936-1939). War and repression The Industrial School of Barcelona, set up in 1904, incorporated in 1927 the School of Industrial Engineering. Moreover, from 1919, the laboratories of the different teaching institutions had constituted the General Laboratory of Essays. In this way, from the point of view of the engineering, the Industrial School became a center of reference. These laboratories served the industry and the public works in Catalonia (for example, the underground of Barcelona), and became, after July 1936, laboratories for the war industry, as it is explained in the Butlletí de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, núm. 1, October 1936. We have done a research in several archives to identify documents reflecting the task of this laboratory during the Spanish civil war and the situation in which it resulted in 1939. We have identified a report of depuració and several documents related to a proposal of incorporation of this laboratory in the Higher Council for Scientific Research. We have also identified documents for knowing which was the staff of the laboratories during the civil war; which were the disposable facilities, comparing with those that there were in the former decade. Other documents explanis us which role the governments (Generalitat, Spanish Republic) conceded to the laboratories; which concrete works were carried out by the laboratories; finally, which was the re-orientation that the Francoist imposed. The documentation will be indexed in such a way that the analysis of the activity of the laboratories would be carried out in a second phase. It should be coonsider the Catalan and Spanish engineering tradition in this kind of facilities and the experience of the technical laboratories during the war in the XX century, the Worl War I and the World War II.

2.- Memòria del treball (informe científic sense limitació de paraules). Pot incloure altres fitxers de qualsevol mena, no més grans de 10 MB cadascun d’ells. Durant l’any 2006 el grup investigador ha acomplert els objectius que se senyalaren en la Memòria que acompanyava a la sol·licitud d'ajuda. El principal d'ells ha consistit a localitzar i avaluar la documentació relativa a l'activitat dels laboratoris de l'Escola Industrial de Barcelona durant el període de la guerra civil (1936-1939). Recordem que l’Escola o Universitat Industrial comprenia, en aquella època, tots els nivells de l’ensenyament tècnic, des de l’Escola del Treball, per al ensenyament bàsic i secundari, fins a l’Enginyeria Industrial superior, passant per l’ensenyament de tècnics de grau mig, denominat llavors Escola Industrial, incloent l’Escola Superior d’Agricultura. Els laboratoris del diferents centres s’havien unificat el 1919 per formar un Laboratori General d’Assaigs i Investigacions, que el 1922 havia obtingut el reconeixement com a Laboratori Oficial. L’Escola d’Enginyeria Industrial, que s’instal·là al recinte de la Universitat Industrial el 1927, també aportà els seus laboratoris. Tot plegat constituïa un gran potencial no solament en el camp docent, sinó en el de l’assaig i la recerca tecnològica. En esclatar la guerra civil, la Universitat Industrial va passar sota la responsabilitat del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU). Les activitats docents van continuar amb certa normalitat en l’Escola del Treball i l’Escola Industrial, però aviat afectaren centres com l’Escola d’Enginyeria Industrial, tant per incorporació d’alumnes al front (en un i altre bàndol), com per la deserció d’alguns professors. Tanmateix, l’any 1937 l’Escola encapçalà un gran projecte científic i tècnic, la Conferència per a l’Aprofitament Industrial de les Riqueses Naturals de Catalunya (CAIRN) que, tot i no celebrar-se, és una fita en la nostra història tecnològica. Els Laboratoris de la Universitat Industrial, com es plantejava en la memòria d’aquest projecte, van orientar la seva tasca per les condicions de guerra, emprats com a centres de formació, però també com a centres de recerca al servei de les necessitats que plantejava la guerra, com ara la Defensa Passiva i, a més, al servei tant de les indústries de guerra de la Generalitat com de l’Exèrcit de la República. En el curs de la present recerca documental, ens hem proposat identificar les fonts documentals d’aquesta activitat durant la guerra civil. En el termini d’un any, podem considerar que hem desbrossat el camí, identificant la major part dels arxius i col·leccions on trobem documentació relativa a l’activitat dels laboratoris de la Universitat Industrial durant la guerra civil. En algun cas, hem tingut la oportunitat d’iniciar-ne algun estudi, però quedarà fora de l’abast del primer any. Tot i els documents localitzats, som conscients que la recerca ha de continuar. El món dels arxius particulars és, ara per ara, un terreny poc explorat. Al mateix nivell personal, caldria fer una recerca sobre la depuració de responsabilitats després de la guerra civil, la documentació sobre la qual ha estat localitzada, però sospitem que ha de ser més quantiosa. D’altra banda, hem començat la recerca en un arxiu militar espanyol, però queda encara la resta d’arxius militars i, fins i tot, els arxius de l’administració central de l’Estat. Les línies generals d'aquest projecte van ser exposades a la comunitat universitària, als estudiosos de la història de la ciència i de la tècnica i al públic interessat en qüestions de Memòria Històrica a la IV Jornada Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil, celebrada el 30-XI-2006. En el seu transcurs, es va presentar la publicació del mateix títol, que s'adjunta a aquest Informe. En aquesta publicació es reprodueixen en facsímil alguns dels documents més rellevants identificats fins llavors. Durant la realització del present projecte s'han posat de manifest algunes altres qüestions no contemplades en el projecte inicial, però que estan íntimament vinculades a la problemàtica del mateix, com per exemple el treball específic per al servei de l’aviació republicana desenvolupat pel Laboratori de Química Orgànica de l'Escola d'Enginyers Industrials, o els cursos contra la guerra química impartits a la Universitat Industrial per encàrrec de la Junta de Defensa Passiva, etc. Això ha donat lloc a la nostra proposta de prolongació del present projecte, que el nostre equip investigador ha efectuat en el marc del programa “De l'Ebre als Pirineus: guerra civil i primera postguerra”. En la present memòria, incloem a continuació una presentació dels arxius i col·leccions sobre els quals hem portat a terme la recerca durant l’any 2006. Finalment, hom inclou els llistats de detall dels expedients més rellevants. 1- Arxiu Històric de l'Escola d'Enginyeria Industrial de Barcelona 2- Arxiu “Montserrat Tarradellas i Macià” (Poblet). Fons Pons i Garlandis 3- Arxiu de l'Abadia de Montserrat. Fons Ramon Perera 4- Arxiu Nacional de Catalunya. - Fons Laboratori General d'Assaigs i Investigació - Fons personal de Santiago Rubió i Tudurí - Fons d'empreses

5- Arxiu de la Filmoteca. Fons Fílmic 6- Arxiu fotogràfic de l'AHCB (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) 7- Arxiu dels Bombers de Barcelona (Arxiu Municipal Administratiu) 8- Archivio Storico dell'Aeronautica Militare Italiana 9- Arxiu General Militar de Ávila ANNEXOS Annex 1. Expedients. Llibre de registre AhEIB Annex 2. Expedients. Inventari Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià Annex 2bis. Fons documental en donació AMTM Annex 3. Fotografies. Fons Ramon Perera Annex 4. Unitats d’instal·lació. Inventari Fons del Laboratori General Annex 5. Arxiu Fotogràfic de l’AHCB Annex 6. Documentació filmogràfica Annex 7. Comunicació. L’Escola en guerra. Fonts, memòria i democràcia Annex 8. Publicació. IV Jornada Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil

L’AGAUR inclourà a RECERCAT la memòria justificativa en versió digital. Per aquest motiu, us demanem el vostre consentiment per introduir a RECERCAT el contingut científic de la vostra justificació de recerca. Si esteu d’acord amb aquesta proposta, cal que llegiu la llicència Creative Commons i ens envieu el document que us adjuntem imprès, omplert i signat a: Programa de documentació científica Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca Via Laietana, 28 2na planta 08003 Barcelona

RECERCAT La persona sotasignant, , en qualitat de beneficiària de l’ajut de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), amb núm d’expedient, manifesta el seu consentiment exprés per tal que la justificació presentada en el marc de l’esmentat ajut sigui introduïda al dipòsit digital RECERCAT del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, d’acord amb els termes especificats a la llicència Creative Commons de Reconeixement-No-Comercial-SenseObra Derivada. Aquesta llicència estableix que es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra sempre que se’n citi l’autor original i la institució que l’empara i no se’n faci cap ús amb finalitats comercials ni obra derivada. Per obra derivada s’entén aquell document que ha estat editat, traduït, combinat amb materials de tercers, canviat de format, o modificat de qualsevol altra forma.

Sí, estic d’acord amb el text anterior. No, no estic d’acord.

Barcelona, 27 de abril de 2007 Signatura DNI Aquelles persones o institucions que ho requereixin, amb una adequada argumentació, podran sol·licitar, si escau, un retràs màxim de dos anys per introduir la memòria justificativa a Recercat.

MEMÒRIA

1. ARXIU HISTÒRIC DE L’ETSEIB (AHEIB)

CAT/AUPC/IB_H

SUBFONS HISTÒRIC DE L’ETSEIB (ARXIU HISTÒRIC DE L’ETSEIB)

DATES DE CREACIÓ I D’AGREGACIÓ: 1851-1971

SUBFONS, COM A UNITAT INCORPORADA PER RAONS SUCCESSÒRIES

457 UNITATS D’INSTAL·LACIÓ-68 METRES LINEALS, PAPER

ETSEIB. AV. DIAGONAL, 647 - 08028 BARCELONA

L’Arxiu històric de l’ETSEIB és un arxiu públic universitari, integrat dins el Sistema

d’Arxius de Catalunya, fruit d’una agrupació documental natural, essent un conjunt orgànic

obert, és a dir, estadi final d’un sistema arxivístic vigent. Alhora, és obert al públic i gratuït, tot

atenent als drets d’accessibilitat als arxius catalans públics i als de confidencialitat i protecció de

dades.

Des de la seva creació, el 1851, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de

Barcelona va anar generant i preservant cartes, factures, actes, llistats, informes i expedients

entorn dels processos administratius, la gestió econòmica, l’avaluació acadèmica d’alumnes, els

òrgans rectors interns, la celebració d’esdeveniments, les trajectòries polítiques i socials que

l’afectaven directa o indirectament,... Si bé la conservació d’aquesta documentació va ser

deguda a les funcions legals, corporatives i administratives que acomplia -així com a

mecanismes deficients de gestió i avaluació arxivística-, es va veure reafirmada pel caràcter

històric que va assolir amb el temps. De fet, és molt possible que l’accés a l’Arxiu de l’ETSEIB

per a l’escriptura de la història -és a dir, el seu ús com a testimoni fragmentari del passat- sigui

prou llunyà: només cal parar atenció a escrits sobre la història d’aquesta institució que s’han

anat fent amb motius commemoratius. De totes maneres, aquest accés intermitent es va

començar a incrementar a partir dels anys 1970 amb els treballs historiogràfics de Ramon

Garrabou o Enric Freixa, per exemple. Posteriorment, altres investigadores i investigadors han

continuat accedint a la documentació històrica de l’ETSEIB, sobretot en el camp de recerca de

la història de les ciències i de les tècniques a Catalunya.

L’Arxiu de l’ETSEIB va acompanyar aquesta institució en les diferents seus que ha anat

tenint: és a dir, l’antic convent de Sant Sebastià (1851-1873), la Universitat literària a la plaça

Universitat (1874-1927), l’edifici del Rellotge a l’Escola Industrial (1927-1964), i, fins a

l’actualitat, l’edifici de Robert Terradas a l’avinguda Diagonal (1964-2006). Gairebé res se’n

1

coneix de la trajectòria física i metodològica del conjunt documental de l’ETSEIB, anteriorment

a 1964.

A la dècada de 1970, amb la creació de la Universitat Politècnica de Catalunya, l’ETSEIB

quedarà vinculada a aquesta universitat: i, conseqüentment, l’Arxiu de l’ETSEIB, a l’Arxiu de

la UPC (com a fons). És a dir, la integració de la ETSEIB a la UPC comporta una nova

estructuració jeràrquica a nivell orgànic, i, alhora, documental.

El setembre de 2004, es concreta un acord entre la Secretaria de l’ETSEIB, la Sotsdirecció

d’Afers Culturals i Biblioteca i el Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica, per tal de

dur a terme un conjunt de tasques de preservació d’emergència entorn de la documentació

històrica present a la Sala-dipòsit de l’Arxiu històric de l’ETSEIB (Dipòsit I).

Durant les primeres fases, es comença a pensar en la possibilitat de creació d’un sistema eficaç

de conservació, de tractament i d’accés de la documentació històrica conservada. D’aquesta

manera, es va anar projectant la Gestió integral de l’Arxiu (subfons) històric de l’ETSEIB tot

resseguint la metodologia científica que ha desenvolupat l’arxivística en les dècades darreres.

Aquesta nova gestió -que queda reflectida a les eines de descripció i d’accés o als materials

d’instal·lació- ha estat esbossada en la memòria Projecte de gestió integral de l’Arxiu històric

de l’ETSEIB (2006). A hores d’ara, s’està duent a terme l’adequació de la informació generada

entorn de la documentació tractada no eliminada de la fase I (disposició final: 457 unitats

d’instal·lació, 745 expedients, 68 metres lineals) als models i programari de descripció elaborats

des de l’Oficina de Documentació i Arxiu de la UPC (Sistema de Gestió de Documentació i

Arxiu-SGDA). Els instruments de descripció implementats són: a) Guia de l’AhEIB; b)

Inventari de l’AhEIB (figura 2); c) Índexs d’alumnat, professorat i personal d’administració i

serveis.

* * *

El Subfons històric de l’ETSEIB conté un dels conjunts documentals més rellevants per al

coneixement de la història de l’ensenyament de l’enginyeria a Catalunya, així com per a l’estudi

de la difusió de tecnologies, tant a nivell nacional com supranacional, que han anat modelant les

nostres societats. Alhora, engloba un cúmul de fonts històriques potencials a l’hora d’esbossar

hipòtesis i argumentacions entorn del naixement i projecció d’un nou grup social i/o corporatiu,

els i les enginyeres. També, entorn de la didàctica de les ciències i de les tècniques, de les

relacions acadèmia i indústria, del desenvolupament tecnològic, de les demandes socials i dels

actors que intervenen en aquest desenvolupament, dels episodis polítics que es succeeixen, de

l’apropiació femenina d’àmbits tradicionalment masculins,...

2

Selecció de continguts i tipologies de documentació presents al subfons:

· Actes d’examen (ingrés, curs, revàlida),

· Actes de comissions internes i externes, juntes de professors i alumnes, de patronats,

· Actes dels consells de disciplina,

· Beques i ajuts (ajuda nord-americana, fundació Juan March, Siemens,...),

· Càtedres especials (enginyeria nuclear, plàstics, humanitats, automàtica,...),

· Comissió depuradora del personal científic del Laboratori General d’Assaigs (1939),

· Comissions dels viatges de pràctiques,

· Comunicacions d’entrada i de sortida, oficis,

· Concursos i oposicions,

· Dossiers de commemoracions i esdeveniments oficials,

· Drets d’examen d’inscripció de matrícula,

· Exàmens i treballs d’alumnes,

· Expedients d’alumnes titulats i no-titulats, fulls d’estudis,

· Expedients del personal acadèmic (PAC), fulls de serveis i nòmines,

· Expedients del personal d’administració i serveis (PAS), fulls de serveis i nòmines,

· Instituts i patronats vinculats (Institut de Seguretat Industrial, Consell d'Investigació Pedagògica,...),

· Inventaris dels instruments científics, màquines, productes, mobiliari, bibliografia,

· Justificacions dels fons econòmics, comptes, rebuts, pagaments,

· Llibres de caixa i de comptabilitat,

· Memòries de curs,

· Museus de l’Escola,

· Premis, certàmens i exposicions,

· Projectes, reformes i trasllats de l’Escola, etc.

· Quadres estadístics,

· Reglaments i programes d’assignatures,

Aquestes tipologies documentals es repeteixen al llarg de la història de l’ETSEIB, i, en

particular, en l’interval 1936-1939. Per exemple, quant als expedients de professorat, hom pot

trobar noms com Luis Thió Rodès el qual va participar en les activitats dels Laboratori de

Química Orgànica de l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona (fig. 1). Igualment, són

remarcables els documents generats per la Comissió investigadora de les vicissituds

administratives i docents de l'Escola (1939) i per la Comissió investigadora dels fets ocorreguts

als laboratoris de l'Escola durant el període comprès entre el 18/07/1936 al 26/01/1939 (es tracta

de l’acta de constitució de la comissió depuradora del personal científic del Laboratori General

d'Assaigs i Investigació, juntament amb les declaracions jurades corresponents, inventaris i

l’informe de la comissió, 31/01/1939-05/04/1939), (fig. 3). Una selecció d’aquesta

3

documentació ha estat reproduïda en facsímil dins el volum editat en motiu de les IV Jornades

Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil, celebrades a l’ETSEIB, el 30 de

novembre de 2006, i organitzades per la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, juntament amb

el Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (pàgines 206-243).

A l’Annex I, hi consten els 43 expedients que contenen informació rellevant sobre els

laboratoris i la investigació a l’ETSEIB durant el període de la guerra civil. A més a més dels

exemples esmentats, hi trobem justificacions de comptes, llibres de caixa, expedients de

personal d’administració, de serveis i acadèmic, inventaris mobles, actes de juntes de professors,

etc. Val a dir que, del període 1936-1939, són presents a l’AhEIB altres expedients molt

rellevants per a l’estudi de la història de l’ensenyament de l’enginyeria i de l’ETSEIB, si bé no

ho són -a priori- per a l’estudi de la matèria que ens ocupa en aquest projecte (és per aquesta raó

que no estan en els llistats annexats documentació com les actes d’examen).

4

Fig. 1. Full de l’expedient de PAC, de Thio Rodès

5

Fig. 2. Fitxa d’expedient de l’Inventari de l’AhEIB, referent a les actes de l’escola, 1938-1939.

6

Fig. 3. Acta de constitució de la comissió depuradora del personal científic del Laboratori General d'Assaigs i Investigació

7

2. ARXIU MONTSERRAT TARRADELLAS I MACIÀ

DATES DE CREACIÓ (I D’AGREGACIÓ): 1920-1988 (-2005)

FONS, COM A UNITATS INCORPORADES PER SUCCESIÓ I DONACIONS

2000000 PÀGINES, 30000 FOTOGRAFIES (1182, SOBRE INDÚSTRIES DE GUERRA), 38

FILMS.

PALAU DE L’ABAT, MONESTIR DE POBLET

L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià -donat i dipositat al Monestir de Poblet

per Josep Tarradellas el 1981- resta ordenat en sis períodes o sèries: 1) anterior a la

dictadura (fins el 1939), 2) exili (1939-1977), 3) presidència de la Generalitat restablerta

(1977-1980), 4) darrers anys de vida del president Tarradellas (1980-1988), 5) fons

documental de l’Antònia Macià de Tarradellas, i 6) Arxiu Montserrat Tarradellas i

Macià, que conté la documentació que fa referència a peticions de consulta i treballs

realitzats des de l'Arxiu.

A més a més del llegat documental del Fons President Tarradellas, l’Arxiu compta

amb una àmplia hemeroteca i la biblioteca personal de Tarradellas (12000 volums, amb

una notable col·lecció de llibres sobre els períodes de la República, la guerra civil i el

franquisme). Igualment, els fons documentals amb que, des de 1985 fins avui, s’ha anat

ampliant l’arxiu constitueixen un conjunt arxivístic de referència per a la historiografia

contemporània. De fet, l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ha esdevingut una base

de dades molt rellevant pel que fa a la història contemporània de Catalunya: el període

de joventut nacionalista del president Tarradellas, els anys trenta (el Govern Macià,

E.R.C, la Guerra Civil, les indústries de guerra, la política financera de la Generalitat

Republicana,...), el Govern Irla, les relacions entre els governs basc i català a l'exili, els

lligams amb l'interior, la transició espanyola (1975-1977),...

L'Arxiu està gestionat per un Patronat format per vint-i-dos membres, onze

nomenats per l'abat del monestir i onze per la família Tarradellas. En el traspàs

d'Antònia Macià, la cessió que va fer Josep Tarradellas del seu arxiu va esdevenir

donació al Monestir de Poblet. Durant vint anys, la documentació de l’arxiu ha estat

consultada per tots els investigadors i investigadores que ho han sol·licitat, segons s’ha

9

manifestat des de l’Arxiu Montserrat Tarradellas. De totes maneres, cal veure matisada

aquesta declaració per reivindicacions d’algunes historiadores o alguns arxivers en favor

de l’accés de la documentació dipositada en aquest arxiu.1 Sigui com sigui, a hores

d’ara, val a dir que l’Arxiu Montserrat Tarradellas ha facilitat al nostre Centre (i facilita

en general) l’accés a tota la documentació conservada, llevat de les declaracions

d’acusació personal.

* * *

A l’annex II.A, trobem l’inventari arxivístic de la secció “Indústries de guerra” del

fons President Tarradellas de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Dins d’aquesta

secció, cal destacar com a documentació fonamental per a l’anàlisi històrica dels

laboratoris de l’Escola industrial del període 1936-1939, els següents conjunts serials:

− Actes de la Comissió d’Indústries de Guerra (A-1/8)

− Actes del Consell Tècnic de la Comissió d’Indústries de Guerra (A-1/8)

− Report d’actuació (A-1/Publ)

− Instal·lacions. Fàbrica número 1 (18.5/IG 11)

− Instal·lacions. Fàbrica número 4 (18.5/IG 15-17)


− Instal·lacions. Fàbrica número 10 (18.5/IG 23)


Es tracta de documentació relacionada amb aquelles instal·lacions

industrials de guerra que van ser dirigides directament des de la

Conselleria d’economia - Comissió d’indústries de guerra, i assessorades

i avaluades pel Laboratori de química orgànica de l’Escola d’Enginyeria

industrial.

− Laboratori de Química Orgànica (A-1/1-7): estudis, processos, instal·lacions,

inventaris, etc.

1 ALBERCH FUGUERAS, R.; CRUZ MUNDET, J.R. (1999) ¡Archívese! Los documentos del poder. El

poder de los documentos. Madrid, Alianza, 156 i 159.

10

Dins d’aquesta documentació, podem trobar inventaris mobles de les

sales dels laboratoris (per exemple, quant al material elèctric o a la sala

de balances). Els inventaris majoritàriament fan referència a instruments

científics, material tècnic auxiliar i mobiliari, i venen a ser llistats on

s’enumera sumàriament aquest patrimoni. Resseguint els objectius del

projecte, s’ha intentat contrastar amb el patrimoni de l’Escola T.S.

d’Enginyeria Industrial de Barcelona, catalogat a l’Inventari del

Patrimoni històric de l’ETSEIB.2 De totes maneres, els resultats han estat

negligibles. Hi ha objectes tecnocientífics que coincideixen en ambdós

inventaris, si bé no s’han pogut relacionar directament, degut a la manca

de descripció explicitada dels inventaris i a la generalització d’aquests

objectes en la pràctica de laboratori dels anys 30 del segle passat. En

aquest sentit, no s’ha efectuat cap anàlisi arqueològica del que s’han

denominat fonts no-intencionals.3 Tot i així, resta pendent l’anàlisi

directa del patrimoni no-documental (instrumentació d’assaig històrica,

majoritàriament) que ha estat conservat al Laboratori general, avui

gestionat per Applus+ Centre Tecnològic de Certificació (vegeu apartat

4).

Igualment, altres seccions de l’Arxiu Montserrat Tarradellas tenen documentació

amb informació relacionada amb els objectius del projecte present. Estem parlant, per

exemple, de la secció “Guerra civil” o “Finances” (v. Annex II.A). Quant a la secció

“Guerra civil” podem esmentar els papers dels conjunts serials següents:

4. Conflictes amb l’Estat Central

4.7. Indústria de guerra.

A. Requises.

B. Intervenció de l’Estat

7. Economia

7.3. Indústries

13. Guerra

2 VALENTINES ÁLVAREZ, Jaume (2005) El Patrimoni Històric de l’Escola Tècnica d’Enginyeria Industrial de Barcelona. L’inventari (documentació preliminar). Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica “Francesc Santponç i Roca”, ETSEIB. 3 NEWELL, Dianne (1985) “Arqueología industrial y ciencias humanas”. Debats, núm. 13, setembre, 38-41.

11

13.3. Material de guerra

14. Aviació

La selecció d’aquesta documentació fa referència a l’activitat

investigadora del Laboratori de química orgànica en el camp de

l’obtenció de combustibles per a l’aviació. De fet, l’estudi de

fabricació d’antidetonants per a benzines d’aviació va ser un dels

grups d’investigació d’aquest laboratori.

12

Figs. 4 i 5

13

FONS JOAN PONS I GARLANDIS

DATES DE CREACIÓ I D’AGREGACIÓ: 1920-1988

FONS, UNITAT INCORPORADA PER DONACIÓ (JOSEP POCA, 2001)

2.000.000 PÀGINES, 30.000 FOTOGRAFIES (1182 SOBRE INDÚSTRIES DE GUERRA), 38

FILMS

PALAU DE L’ABAT, MONESTIR DE POBLET

Dins d’aquest fons arxivístic, les memòries de Joan Pons i Garlandis constitueixen

un patrimoni imprescindible per a la recerca sobre les indústries de guerra vinculades

directament a la Conselleria d’Economia. Especialment, es notori el capítol següent:

17. Indústries de guerra, l’obra de govern i govern de don Josep Tarradellas.

Es tracta d’una part de les memòries de Joan Pons i Garlandis, dirigent d’Esquerra

Republicana de Catalunya que formà part del grup que dirigí la Comissió

d’Indústries de Guerra. En aquest capítol de les memòries hi figura la relació de

les fàbriques que treballaven per a la Comissió d’Indústries de Guerra, quins

productes fabricaven, així com els noms de llurs responsables respectius. No

caldria dir que, dins d’aquest conjunt de fàbriques, hi trobem aquelles en les que hi

va participar directament el Laboratori de química de l’Escola d’Enginyeria

Industrial de Barcelona (vegeu pàgines anteriors d’aquest apartat).

D’aquesta manera, aquesta documentació esdevé imprescindible per a la

identificació i localització geogràfica d’aquestes indústries de guerra, que

apareixen reanomenades en la documentació oficial per raons de seguretat

(nomenclatura numèrica: per exemple, Fàbrica número 1). Ulteriorment, això pot

permetre el creuament d’informació amb

a. la documentació continguda als fons d’arxiu de les empreses en qüestió,

sempre i quan hagi estat conservada. L’Arxiu Nacional de Catalunya conté

un conjunt de fons empresarials (vegeu apartat 4). Igualment, els arxius

14

locals corresponent poden ser dipòsits arxivístics d’aquest tipus de

documentació.

b. La prospecció i anàlisi directa de les evidències materials de l’activitat

industrial de guerra, és a dir, estudi arqueològic –immoble i moble- de les

indústries identificades.

El Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica “Santponç” ha participat en la

visibilització i reproducció d’una part d’aquesta documentació dins del volum

publicat com a motiu de la celebració de les IV Jornades Memorial Democràtic a

la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil. 4

4 “Fragment de les memòries de Joan Pons Garlandis (facsímil)”. Dins de: IV Jornades Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil (2006) Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB), Barcelona, 137-166.

15

3. ARXIU DE L’ABADIA DE MONTSERRAT. FONS RAMON PERERA

FONS RAMON PERERA

DATES DE CREACIÓ: 1936-1939. DATA D’AGREGACIÓ: 1981

FONS, COM A UNITAT INCORPORADA PER DONACIÓ

3 UNITATS D’INSTAL·LACIÓ (2 CARPETES-PAPER, 1 U.I-NEGATIUS)

MONESTIR DE MONSERRAT

Al Monestir de Montserrat, es conserven documents textuals i fotogràfics de

Ramon Perera, enginyer industrial (promoció 1931 de l’Escola d’Enginyers Industrials

de Barcelona) i Secretari tècnic de la Secció de plans i obres de la Junta de Defensa

passiva de Catalunya (des del 26 de febrer de 1938). Ell mateix va lliurar a la Biblioteca

del Monestir de Montserrat la següent documentació:

a. 638 negatius (més els positius corresponents, en dos volums i tires de 6

imatges per full) entorn de: obres de refugis antiaeris, conseqüències

bèl·liques per a l’estudi, activitats de divulgació de protecció civil, assajos

de materials, etc.

b. Descripció sumària de fotografies i apunts tècnics (ubicació geogràfica,

datació, notes de construcció, registre d’obra, etc.).

c. Diari d’exili, gener-març 1939 (possiblement reescrit i resumit)

Aquesta documentació és consultable amb cita prèvia acordada amb el

responsable de l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (actualment, el pare Marc Teixonera).

* * *

Malgrat que, fins a aquest punt, únicament s’han posat de relleu les instal·lacions

químiques, aquest fons mostra la investigació de guerra en altres àrees científiques dutes

a terme al recinte de la Universitat industrial, ja fos dins les instal·lacions pròpies de

l’Escola d’enginyeria o del Laboratori General d’Assaigs. De fet, la investigació en

17

resistència de materials i estructures, realitzada per Ramon Perera i la Junta de Defensa

Passiva, n’és un exemple. No obstant, llur investigació no només va ser “de laboratori”,

sinó que també va ser “de camp” amb el registre i estudi de les conseqüències a

immobles, estructures vials, etc.

Val a dir que la secció de Materials de construcció del Laboratori General

d’Assaigs i Investigacions -convertit en laboratori de guerra quan era requerit- estava

equipada de màquines d’assaig de tracció, compressió i flexió, permeabilitat, resistència

al desgast per fregament i per atac de raig de sorra, etc. Amb aquesta instrumentació es

duien a terme anàlisis i testatges de materials de construcció de refugis antiaeris, com

morters i formigons millorats (v. ANNEX III).

18

4. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA.

FONS LABORATORI GENERAL D’ASSAIGS I INVESTIGACIONS

CODI FONS: 82. Institucions

FONS LABORATORI GENERAL D’ASSAIGS I INVESTIGACIONS

DATA DE FORMACIÓ I DE PRODUCCIÓ: 1907-1989

SUBFONS, COM A UNITAT INCORPORADA PER CESIÓ

780 U.I. (INCLOU FOTOGRAFIES I PLÀNOLS)- 89,1 METRES LINEALS, PAPER

C/ JAUME I, 33-51 - 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS

“Els precedents del Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) es

remunten a l'any 1907, quan l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona van crear el

Laboratori d'Investigacions i Assaigs, situat en unes dependències de l'Escola Industrial

de Barcelona, amb l'objectiu de prestar un servei a la indústria i al comerç mitjançant els

assaigs i anàlisis de productes alimentaris i químics; materials de construcció i carbons i

olis industrials. L'any 1921 es van unificar tots els laboratoris que hi havia a l'edifici de

l'Escola Industrial, sota de nom de Laboratori General d'Assaigs i Condicionament, i el

1922 es va convertir en un laboratori general de caràcter oficial, depenent de la

Mancomunitat i organitzat en cinc laboratoris:

− Laboratori de l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades

− Laboratori de l'Institut de Química Aplicada

− Laboratori de l’Escola d'Agricultura

− Laboratori de l'Escola d'Adoberia

− Laboratori de l'Escola Tèxtil

Durant la República, el Laboratori va passar a dependre de la Generalitat de

Catalunya, adscrit als Departaments de Cultura (1931-1934 i 1934-1936) i d'Economia i

Agricultura (1934 i 1936-1939). L'any 1935 va passar a anomenar-se Laboratori

General d'Assaigs i Investigacions”. Amb l'acabament de la guerra civil, la Diputació de

Barcelona tornà a assumir la titularitat del Laboratori. A partir de 1944, arran de la

19

creació de l'Institut d'Investigacions Tècniques, el Laboratori es va dedicar

exclusivament al servei públic d'assaigs i anàlisi, mentre que la investigació tècnica

passava a ser competència del nou Institut. L'any 1984 va ser transferit a la Generalitat

pel Decret 44/1984, de 15 de febrer, quedant adscrit al Departament d'Indústria i

Energia, mentre que per la Llei 23/1984 de 28 de novembre, es creava de nou el

Laboratori com a entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia. Des de l'any

1987 les instal·lacions del LGAI són a Bellaterra. L'any 2002 es va iniciar el procés de

privatització del Laboratori amb la constitució de la societat LGAI Technological

Center, que des de 2003 pertany a Applus+ Centre Tecnològic de Certificació, filial

d'Aigües de Barcelona”.5

Cenyint-nos al període de guerra civil, val a dir que els laboratoris van continuar

tenint un objectiu parell a l’inicial i al final, com hem vist: donar servei a les indústries

catalanes, si bé, aleshores, transformades en indústries de guerra, “al servei del poble”.6

Igualment, altres assajos i investigacions per a la defensa passiva van dur-se a terme.

Les seccions que constituïen el Laboratori general eren aleshores:

− Secció de Mecànica i Metal·lografia

− Secció d’Electricitat i Assaigs físics

− Secció de Materials de construcció

− Secció de Química

− Secció de Tèxtil i Condicionament

Dins el contingut del fons, podem trobar: documentació administrativa,

comptabilitat, correspondència, expedients d'homologacions, sol·licituds, informes i

certificacions de proves i assaigs, documentació de gestió, etc. Quant als instruments de

descripció, existeix un inventari parcial (ANC/AFA 12-07-1999).

L’accés a la documentació està reservat parcialment, si bé la restricció és

exclusivament temporal i no afecta al període 1936-1939.

* * *

5 TORRAS SERRA, M. (2005) Fitxa de descripció de fons arxivístic. El Laboratori general d’assaigs i investigació [http:// cultura.gencat.net/anc/ FitxaFons.asp?CodiFons=82&Codi_Arxiu=1]. 6 “El Laboratori General d’Assaigs i Investigació al servei del poble” (1936) Conselleria d’Economia. Generalitat de Catalunya. Butlletí trimestral 1 octubre 1936. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 17-19.

20

Més de 120 unitats d’instal·lació del fons Laboratori general d’assaigs i

investigacions inclouen documentació del període de guerra (vegeu ANNEX IV). Això

ve a assenyalar que el número d’expedients relacionats és bastíssim. Alhora, les

tipologies documentals són heterogènies, com sol·licituds, pressupostos i certificacions

d’assaigs, comandes, projectes, factures, expedients de personal, inventaris, memòries,

correspondència, etc. Aquest llegat patrimonial ens obre les portes a les instal·lacions i

activitats d’altres seccions del Laboratori general que, fins a aquest moment, no

s’havien citat. En aquest sentit, a més a més dels laboratoris de química i de materials de

construcció, podem historiar els de mecànica i metal·lografia, tèxtil o electricitat.

21

Figs. 6 i 7. Reproducció de: Conselleria d’Economia. Generalitat de Catalunya. Butlletí trimestral 1 octubre 1936 (1936) Generalitat de Catalunya, Barcelona, 17-19.

23

FONS PERSONAL DE SANTIAGÓ RUBIÓ I TUDURÍ

CODI: 238

DATES DE CREACIÓ: 1933-1979

FONS, UNITAT INCORPORADA PER DONACIÓ

20 UNITATS D’INSTAL·LACIÓ (1 METRE LINEAL)


Es tracta del fons arxivístic del que fou un dels directors de l’Escola d’Enginyers

Industrials de Barcelona durant la Guerra civil. En aquest sentit, és versemblant la seva

relació amb l’activitat docent i investigadora de l’escola de la qual va ser alumne.

Alhora, Santiagó Rubió i Tudurí (1892-1980) va ser sotssecretari de Transports fins que

es va exiliar el 1938. La documentació present en aquest fons resta pendent de ser

buidada.

24

FONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (SEGONA REPÚBLICA)

CODI: 1

DATES DE FORMACIÓ:1931-1939 DATES DE PRODUCCIÓ:1917-1939

238,9 METRES LINEALS


En aquest fons, es troba la documentació referent a la Junta de Defensa Passiva de

Catalunya, conservada a l’Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca. És

consultable en format microfilm. En fase de buidatge.

25

FONS D’EMPRESA

Com s’ha esmentat en l’apartat 2, és necessari un creuament de dades per estudiar

els laboratoris de l’Escola industrial a través de les indústries a les quals estaven

vinculats. Si bé, cal continuar la recerca i verificar les hipòtesis de vinculació, podem

destacar els fons següents:

FONS SOCIEDAD ANÓNIMA CROS

CODI: 343


136 UNITATS D’INSTAL·LACIÓ (63 M LINEALS), QUE INCLOUEN DOCUMENTACIÓ

ESCRITA, FOTOGRÀFICA I ICONOGRÀFICA.

El 1931, la societat posseïa un total de 13 factories a tot l’Estat espanyol,

una de les quals romania a Badalona i va esdevenir indústria d’armament

bèl·lic republicà.

FONS SOCIEDAD ESPAÑOLA DE CARBUROS METÁLICOS, S.A.

CODI: 363


297 UNITATS D’INSTAL·LACIÓ (24,9 M LINEAL) ), QUE INCLOUEN DOCUMENTACIÓ

ESCRITA, FOTOGRÀFICA I FILMOGRÀFICA.

Aquesta empresa, situada a Berga, obtenia carbur de calci per a

l’obtenció de gas acetilè.

* * *

26

Com a apunt darrer entorn d’aquest arxiu, cal esmentar que la documentació

aplegada de la Conselleria d’Economia de la Generalitat republicana (ponències, actes

de constitució i reunió,...), així com de la Delegació provincial a Barcelona del Ministeri

d’indústria i energia (codi fons: 515), són fonts historiogràfiques rellevants –si bé,

secundàries- per als objectius a assolir.

27

5. ARXIU DE LA FILMOTECA DE CATALUNYA. FONS FÍLMIC

FONS FÍLMIC

DATA DE CREACIÓ: 1895-2006

75000 LLAUNES (18000 PEL·LÍCULES), DIFERENTS FORMATS ÀUDIOVISUALS

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES, 184, BAIXOS – BARCELONA

El fons de pel·lícules actualment supera les 75.000 llaunes, que corresponen a

18.000 títols catalogats. Dins aquest conjunt patrimonial trobem formats de cinema

primitiu, de vistes, panoràmiques, ficció, publicitat, noticiaris, documentals, reportatges,

industrial, amateur, didàctic, pedagògic, comercial, familiar, experimental, animació.... ,

en diferents suports com nitrat de cel·lulosa, diacetat de cel·lulosa, triacetat de

cel·lulosa, poliester, i diferents emulsions: blanc i negre, blanc i negre amb aplicacions

de color, ortocromàtiques, pancromàtiques, sistemes tricolor, bicolor i color; així com

emulsions magnètiques pel so i de manera més recent per a la imatge gravada en

sistemes analògics o digitals. L’accés es pot dur a terme a través del Catàleg consultable

a l'Arxiu i a la Biblioteca.

Igualment en el Fons en vídeo i DVD, hom pot trobar més de 9.000 vídeos i DVD,

la major part dels quals són còpies del fons fílmic per facilitar-ne l'accés sense

malmetre el suport original

El Fons gràfic resta per revisar com a patrimoni per a l’anàlisi historiogràfica de la

investigació de guerra. En aquest fons, trobem més d’un milió de fotografies, on destaca

la Col·lecció Sabaté de cinema espanyol dels anys 30 als 50, per exemple. Mitjançant un

conveni de catalogació entre la Filmoteca de Catalunya i la Universitat de Barcelona -

dirigit per la Dra. Palmira Gonzàlez- aquestes fotografies es cataloguen i s'escanegen

perquè puguin estar a disposició del públic.

La prioritat de tot arxiu vinculat a un territori és conservar el cinema que li pertoca

geogràficament. Així, la recuperació i conservació del cinema català és un dels objectius

principals d’aquest arxiu. Dins la temàtica que pertoca al projecte, cal destacar de les

29

col·leccions presents a l’Arxiu de la Filmoteca, la Col·lecció Laya Films, documentals

de la Generalitat Republicana durant la Guerra Civil.

L’Arxiu de la Filmoteca conté tots els documents catalogats, en un nivell de

descripció que va des de la pre-catalogació fins a la catalogació exhaustiva títol, autors,

productors, intèrprets, nacionalitat, dates i el buidatge del contingut, etc.), segons la

importància del document. Donada la diversitat de formats conservats a l'Arxiu,

diverses aplicacions del programari emprat, Mobydoc, permeten buidar amb eficàcia el

contingut de qualsevol document audiovisual i gràfic.7

* * *

Tot i l’extens conjunt patrimonial àudiovisual de l’Arxiu de la Filmoteca de

Catalunya, la cerca documental ha anat més enllà, gràcies a la consulta del Catálogo

general del cine de la Guerra Civil (Cátedra, Filmoteca Española, Madrid, 1996), editat

per Alfonso del Amo García, que inventaria i ressenya tota la producció fílmica de

diferents tipologies (ficció, reportatge, noticiari, propaganda,...) elaborada durant el

període 1936-1939 sobre el conflicte bèl·lic i la vida quotidiana, econòmica i política a

la reraguarda.

Malgrat que, al llarg de la recerca, han sortit a la llum nombrosos documents

entorn de les indústries de guerra i de l’activitat de la Conselleria d’economia, no s’han

trobat documents de específics sobre els laboratoris de guerra o la investigació per a la

defensa passiva. De totes maneres, a l’Annex V es destaquen les evidències cinètiques

més interessants per al projecte en qüestió, restringint el marc geogràfic i temàtic de la

producció extensíssima en cel·luloide del període (la nomenclatura utilitzada està

extreta del Catálogo general del cine de la Guerra Civil, on es pot trobar una descripció

documental més extensa, això és: títol, any, productora, direcció, direcció de fotografia,

guionista, muntadora, estudis, idioma original, duració, sinopsis, característiques

originals, tendència, conservació, observacions). Cal destacar l’índex minuciós d’aquest 7 [http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament

/menuitem.704524581c6421873748b049b0c0e1a0/?vgnextoid=19f72950b347a010VgnVCM1000000b0c

1e0aRCRD&vgnextchannel=19f72950b347a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default]

30

catàleg (que té entrades com “indústries de guerra” o “aviació”).8 La majoria de títols

seleccionats corresponen als noticiaris Espanya al dia/España al día (289), produïts per

Laya Films i Film Popular. Per exemple: (289) 36/50 (360) Indústries de guerra (juny

1936). Tarradellas visita una foneria per a la fabricació de carcasses per a obusos.

Imatges de la forja núm. 14 amb el president Companys. Factories.

Fig. 8. Fabricació d’equips anti-gas, 05-07/1937 Laya Films

Fig. 9. Industries de guerra, 03-09/1937. Film Popular

Fig. 10. Indústries de guerra, 06/1937. Laya Films

8 No s’han reproduït tots aquests camps donat que es tracta –el catàleg- d’una font publicada i recurrent en biblioteques i centres documentals.

31

6. ARXIU FOTOGRÀFIC DE L’AHCB (ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE

BARCELONA)

FONS FOTOGRÀFICS - ARXIU FOTOGRÀFIC, SECCIÓ DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA

CIUTAT DE BARCELONA (AHCB), SECTOR DE L’ARXIU MUNICIPAL DE

BARCELONA

DATA DE CREACIÓ: 1847-1998

FONS, COM A UNITATS INCORPORADES PER RAONS SUCCESSÒRIES, DIPÒSITS I

DONACIONS

3000000 CÒPIES FOTOGRÀFIQUES (APROX.). MULTIPLICITAT DE SUPORTS

CONVENT DE SANT AGUSTÍ. PLAÇA PONS I CLERCH, 2, 2a PLANTA - BARCELONA

La secció d’Arxiu Fotogràfic de l’AHCB és l'encarregada de recollir, conservar,

organitzar, descriure i difondre els fons fotogràfics de caràcter històric de l’Ajuntament

de Barcelona, així com els fons i col·leccions privades que siguin d’interès per a la

història de la ciutat i de la fotografia. Es conserven més de tres milions de fotografies de

totes les tipologies, suports, formats, procediments, continguts i autories des dels inicis

de la fotografia fins als nostres dies. Així, es poden trobar tipologies ben diverses que

van des de daguerrotips, ambrotips o ferrotips a positius sobre pel·lícula de plàstic

passant per autochromes o papers a l’albúmina.

La temàtica d’aquestes fotografies és, essencialment, la ciutat de Barcelona, entre

les quals alguns blocs temàtics de gran volum corresponen a esdeveniments com ara

l’Exposició Universal de 1888, la reforma de la Via Laietana de 1909, l’Exposició

Internacional de 1929 o els Jocs Olímpics de 1992.9

* * *

Malgrat que aquest arxiu compta amb força documentació de l’Escola industrial, i

les seves instal·lacions i laboratoris, anterior a 1936, no succeeix de la mateixa manera

en el període de guerra civil. De totes maneres, la cerca a servit per visibilitzar el

laboratori del Masnou (probablement, el laboratori Cusí, objectiu de guerra de l’aviació

9 [http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/seccions/fotogr.html]

33

italiana per la seva activitat científica).10 A l’Annex VI, hom pot veure la reproducció

d’una fotografia de 1937 d’aquest laboratori.

10 VILLARROYA, Joan; JULIANA, Enric (2001) “Los bien informados Savoia-79”. La Revista de La Vanguardia, Barcelona, 16 de desembre, 2-3.

34

ALTRES FONTS DOCUMENTALS:

BOMBERS DE BARCELONA (ANTIC ARXIU DE BOMBERS DE

BARCELONA). ARXIU MUNICIPAL ADMINISTRATIU C/ BISBE CAÇADOR, 4 - BARCELONA

El 2003, s’inicià l’inventari de la documentació històrica present al

Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS), amb

l’objectiu de dipositar-la a l’Arxiu Municipal Administratiu. En total, es

tracta d’unes mil dues-centes caixes de documentació avaluada i

conservada. “Aquesta documentació (...) està composada per algunes

sèries documentals que han perdurat fins a l’actualitat, com ara els

expedients d’intervenció tècnica de salvament o els llibres diaris

d’incidències, que tenen importància per conèixer les intervencions del

cos de bombers al llarg de la seva història”11.

* * *

Els llibres de sortides i actuacions dels bombers són una bona font

documental per a l’estudi dels objectius i conseqüències materials de

l’aviació feixista sobre Barcelona. L’impacte d’una bomba sobre l’edifici

del Rellotge de la Universitat industrial, el 17 de març de 1938, sembla

que no va ser fruit d’un objectiu militar precís contra els laboratoris de

11 “L’arxiu de Bombers de Barcelona” (2003) arxiBar. Butlletí de l’arxiu municipal de Barcelona, núm. 13. Ajuntament de Barcelona, desembre, p. 2.

35

guerra.12 Això es pot argüir per la distribució espacial d’impactes de

bomba d’aquella jornada.13

12 ROCA ROSELL, Antoni (2004) “Bombardeig de la Universitat Industrial (1938). Un testimoni d’Eduard Fontserè i de Josep Pons”. Quaderns d’Història de l’Enginyeria, VI, 297-301. VILLAROYA i FONT, Joan (1999) Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 287 pp. (2a edició). 13 Comunicació oral de Joan Villaroya, historiador especialista en els bombardejos sobre la Catalunya de reraguarda.

36

ARXIU HISTÒRIC DE L’AERONÀUTICA MILITAR ITALIANA (ARCHIVIO

STORICO DELL’AERONAUTICA MILITARE ITALIANA)

ROMA

En aquest arxiu, hi trobem documentació sobre les informacions i

instruccions rebudes per l’exèrcit de l’aire de Mussolini a través dels

serveis secrets i d’informació franquistes, per tal de fixar els blancs de

bombes. Dins aquesta documentació, hi són presents “centenars de

fitxes, amb les corresponents fotografies i informes annexos, sobre les

missions portades a terme per la Aviació Legionària a Espanya”.14 Així

doncs, entre altres hipòtesis, gràcies a aquest patrimoni documental es

pot saber sobre les intencionalitats feixistes de bombardeig sobre

l’Escola industrial.

14 VILLARROYA, Joan; JULIANA, Enric (2001) “Los bien informados Savoia-79”. La Revista de La Vanguardia, Barcelona, 16 de desembre, 2.

37

FONDO DOCUMENTAL DEL CUARTEL GENERAL DEL GENERALÍSIMO.

ARXIU GENERAL MILITAR D’ÀVILA

C/ VALLESPIN,9 – 05001 ÁVILA

En aquest fons, hi és present la documentació generada i rebuda del

SIFNE (Servicios de Información del Noreste de España) i del successor

SIPM (Servicio de Información y Policía Militar del Estado Español),

òrgans que gestionaven les informacions transmeses pels

quintacolumnistes. Especialment, ens interessa l’activitat de comunicació

de sabotatge per part d’un sector del personal de l’ETSEIB i els seus

laboratoris.15

El viatge a Àvila de Guillermo Lusa, dut a terme el febrer de 2007

ha servit per entreveure l’entrellat de l’actuació del personal acadèmic i

de serveis de l’ETSEIB i per respondre a la pregunta de si era aquesta

escola fou un “cau d’emboscats” o una “indústria de coneixements per a

la defensa de la República” o ambdues coses alhora.

En aquest sentit, des del Centre de Recerca per a la Història de la

Tècnica, es pretén que el projecte engegat a partir de 2006 tingui

continuïtat. D’aquesta manera, es vol superar els objectius primers de

localització i registre de fons i documentació sobre els laboratoris de

guerra a Catalunya (i, especialment, a l’Escola industrial) per fer-ne

l’anàlisi historiogràfica corresponent, recolzada per bibliografia

secundària (a l’Annex Bibliografia, se n’ha fet una selecció).

15 VILLAROYA i FONT, Joan (1999) Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 287 pp. (2a edició).

38

BIBLIOGRAFIA

El bombardeig de la Universitat Industrial, 17 de març de 1938, 07:40.

ALBERTÍ, Elisenda; ALBERTÍ, Santiago (2004) Perill de bombardeig. Barcelona sota les bombes (1936-1939). Albertí Editor, Barcelona, 383 pp.

Capítol 6 “Tres dies sagnants. 16-18 de març de 1938” (pp.201-225).

Annex “Els bombardeigs dia a dia” (pp. 359-374). Ref. a l’Escola d’Enginyers Industrials (carrer Urgell), p. 365. Citem: “Dijous 17 de març (1938). 07.40 h: (...) Eixample: Urgell (Escola d’Enginyers Industrials)”

ROCA ROSELL, Antoni (2004) “Bombardeig de la Universitat Industrial (1938). Un testimoni d’Eduard Fontserè i de Josep Pons”. Quaderns d’Història de l’Enginyeria, VI, 297-301.

VILLAROYA i FONT, Joan (1999) Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 287 pp. (2a edició).

Capítol III “Els bombardeigs del mes de març de 1938” (pp. 79-121). Ref. específica a l’Escola d’Enginyers Industrials (carrer Urgell), p. 89.

Documentació gràfica

Ramon Perera i la investigació de guerra en resistència de materials i estructures

PUJADÓ i PUIGDOMÈNECH, Judit (1998) Oblits de la reraguarda: Els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 199 pp.

Apartat 5.3 “L’enginyer Ramon Perera” (pp. 63-66). Visibilitza els treballs d’investigació en materials per a les construccions de refugis duts a terme a l’Escola del Treball, això és, a la secció de materials de construcció del Laboratori General d’Investigacions i Assaigs. Tot plegat queda corroborat amb la documentació fotogràfica del Fons Ramon Perera, conservada a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat.

Annex 10 “Fons Ramon Perera” (pp. 182-189).

Documentació gràfica sobre Ramon Perera. Es tracta de reproduccions de fotografies del Fons Ramon Perera, Arxiu de l’Abadia de Montserrat.

39

TUDELA, Xavier (1986)“Ramon Perera”. Presència, núm. 736, 40-41.

El Laboratori General d’Assaigs i Investigació

Conselleria d’Economia. Generalitat de Catalunya. Butlletí trimestral 1 octubre 1936 (1936) Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Conté l’apartat: “El Laboratori General d’Assaigs i Investigació al servei del poble”, pp. 17-19. Existeix edició facsímil (parcial) al dossier documental de: Fem memòria per fer futur. La indústria de guerra i les col·lectivitzacions a Catalunya (1936-1939) (2005) II Jornades Memorial Democràtic de la UPC, 23 de febrer de 2005. Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la UPC.

Descripció de les 5 seccions del Laboratori General d’Assaigs i Investigació: a) Mecànica i Metal·lografia; b) Electricitat i Assaigs Físics; c) Materials de Construcció; d) Química; e) Tèxtil i Condicionament. Enumeració de les seves instal·lacions, maquinàries, processos, destinats al “profit que tota mena d’indústria pot treure dels seus estudis i dels dictàmens per ella emesos, substituint en tot moment la manca de mitjans que per el seu elevat cost no pot posseir privadament la mitjana i petita indústria que són la riquesa principal de Catalunya”. Malgrat tor, no aprofundeix en la transformació parcial de laboratori civil a laboratori de guerra, al servei de la indústria i la enginyeria de guerra.

ROCA ROSELL, A. (1987) “Ciència i tècnica durant la Guerra Civil a Catalunya”. A: VEGA, E. et al. La guerra civil a debat. Centre d’Estudis de la Noguera, Balaguer.

ROCA ROSELL, A. (1996) “L’enginyeria de laboratori. Un repte del nou-cents”. Quaderns d’Història de l’Enginyeria, I, 197-240.

Sobre els antecedents, la creació i el desenvolupament del Laboratori General, anterior al conflicte bèl·lic.

L’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona i els seus laboratoris, en guerra

“Acta de constitución de la Comisión de Investigación de los hechos ocurridos en los laboratorios de la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona durante el período comprendido entre el 18 de julio de 1936 y el 26 de enero de 1939 (facsímil)”. Dins de: IV Jornades Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil (2006) Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB), Barcelona, 205-212.

40

“Fragment de les memòries de Joan Pons Garlandis (facsímil)”. Dins de: IV Jornades Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil (2006) Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB), Barcelona, 137-166.

“Informe que eleva a la Dirección de la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona la Comisión Investigadora de los trabajos realizados en los Laboratorios de Química de dicha Escuela durante el dominio rojo, 5-IV-1939 (facsímil)”. Dins de: IV Jornades Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil (2006) Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB), Barcelona, 213-243.

LUSA MONFORTE, G.; ROCA ROSELL, A. (2002) “La ETSEIB (1851-2001). Una trayectoria fructífera”. A: PUERTA SALES, F. (ed.) L’Escola d’Enginyers. 1851-2001 (ETSEIB-UPC). Barcelona, Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 15-72.

Especial rellevància de l’apartat “Guerra civil”.

Arxius, instruments de descripció i quadres de classificació

del AMO GARCÍA, Alfonso (ed.) (1996) Catálogo general del cine de la Guerra Civil. Cátedra, Filmoteca Española, Madrid, 1019 pp.

“L’arxiu de Bombers de Barcelona” (2003) arxiBar. Butlletí de l’arxiu municipal de Barcelona, núm. 13. Ajuntament de Barcelona, desembre, p. 2.

Els documents confiscats/retornats a Catalunya (2006) Generalitat de Catalunya, Barcelona.

FRAGO i PÉREZ, Pilar (1996) Guia dels fons d’empresa de l’ANC. 1 de març de 1996. ANC, Sant Cugat.

VALENTINES ÁLVAREZ, Jaume (2006) Projecte de Gestió Integral de l’Arxiu Històric de l’ETSEIB. Memòria i Trajectòria. Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica “Francesc Santponç i Roca”, ETSEIB.

VALENTINES ÁLVAREZ, Jaume (2006) Guia de l’Arxiu històric de l’ETSEIB. Descripció del Subfons històric de l’ETSEIB - Fons ETSEIB de l’Arxiu de la UPC. Barcelona, 8 de març de 2006. CRHT-ETSEIB, Barcelona.

41

VALENTINES ÁLVAREZ, Jaume (2006) L’Inventari de l'Arxiu històric de l’ETSEIB - Fons ETSEIB de l’Arxiu de la UPC (SGDA 240-ETSEIB). UPC, Barcelona, format electrònic (Access).

VALENTINES ÁLVAREZ, Jaume (2006) “El projecte de gestió integral de l’Arxiu històric de l’ETSEIB. Treball en curs”, Quaderns d’Història de l’Enginyeria, volum VII, 233-237.

Arxius, memòria i democràcia

FORBES, R.J. (1981) “Los inicios de la tecnología y el hombre”. Dins: KRANZBERG, Melvin; PURSELL, Carrol W. Jr. (eds.) Historia de la Tecnología. La técnica en Occidente de la Prehistoria a 1900.Gustavo Gili, Barcelona, volum I, 34-36.

CONTENAU, Georges (1962) “Mésopotamie et pays voisins”. Dins: DAUMAS, Maurice (ed.) Histoire Générale des Techniques. Presses Universitaires de France, París, 126-128, 141-142.

LABAT, R. (1971) “Mesopotamia”. Dins: TATON, René (ed.) La ciencia antigua y medieval. Destino, Barcelona,100-105.

CASTELLS, Manuel et al. (2003) La societat xarxa a Catalunya. UOC, Barcelona.

ALBERCH FUGUERAS, R.; CRUZ MUNDET, J.R. (1999) ¡Archívese! Los documentos del poder. El poder de los documentos. Madrid, Alianza.

ALBERCH i FUGUERAS, R. (2002) Els arxius, entre la memòria històrica i la societat del coneixement. Pòrtic, UOC, Barcelona.

42

ANNEXOS

ANNEX 1. EXPEDIENTS. LLIBRE DE REGISTRE DE L’ARXIU HISTÒRIC DE L’ESCOLA

TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA INDUSTRIAL DE BARCELONA (AHEIB)

UI. Unitat d'instal·lació: capsa, carpeta, lligall, llibre

AI. Any inicial

AF. Any final

Suport. Tipus de suport/unitat de mesura de volum

ND. Nivell de descripció

SE. Subdivisió específica

SU. Subdivisió uniforme

SN. Subdivisió nominal

ANNEX 2. EXPEDIENTS. INVENTARI ARXIU MONTSERRAT TARRADELLAS I MACIÀ ANNEX 2BIS. FONS DOCUMENTAL EN DONACIÓ A AMTM ANNEX 3. FOTOGRAFIES. FONS RAMON PERERA ANNEX 4. UNITATS D’INSTAL·LACIÓ. INVENTARI FONS DEL LABORATORI GENERAL ANNEX 5. ARXIU FOTOGRÀFIC DE L’AHCB ANNEX 6. DOCUMENTACIÓ FILMOGRÀFICA ANNEX 7. COMUNICACIÓ. L’ESCOLA EN GUERRA. FONTS, MEMÒRIA I DEMOCRÀCIA ANNEX 8. PUBLICACIÓ. IV JORNADA MEMORIAL DEMOCRÀTIC A LA UPC. LA TÈCNICA I LA GUERRA CIVIL (ETSEIB, 30 DE NOVEMBRE DE 2006), CÀTEDRA UNESCO DE TÈCNICA I CULTURA

UI

AI

AF

T

ítol C

ontin

gut

Sup

ort N

DSèries

SESU

SN

00454 1884

1945A

ctes del C

laustre d

e professors

06/05/1935. Docum

entació mecanografiada

Paper A4

E

A109

N240

00153 1931

1940A

ctes de l'E

scola d'E

ngin

yers In

du

strials Llibre d'actes de la Junta de professors i de la Junta de professors i alum

nes. 22/04/1931-13/02/1940 Paper Llib

E

A109

E3

N

240

00139 1938

1939A

ctes de l'E

scola d'en

ginyers

ind

ustrials

Llibre d'actes de la Junta de professors. 06/05/1938-14/10/1939. Les actes del 14/10/1939 en fulls adjunts al llibre

Paper Llib E

A

109 E

3

N240

00157 1940

1942A

ctes de la Ju

nta econ

òmica

Llibre d'actes de la junta econòmica. 18/06/1940-

17/12/1942 Paper Llib

E

A109

E3

N

240

00156 1940

1940A

ctes de l'E

scola d'en

ginyers

ind

ustrials

Llibre d'actes del Claustre de professors. 06/03/1940-16/05/1940

Paper Llib E

A

109 E

3

N240

00177 1936

1936C

orrespon

dèn

cia Com

unicacions d'entrada i de sortida (ordenació cronològica)

Paper A4

E

B141

N

240

00083 1936

1936E

ntrad

es i sortides

Comunicacions d'entrada i de sortida (ordenació

cronològica) Paper A

4 E

B141

N240

00083 1937

1937E

ntrad

es i sortides



4 E

B141

N240

00083 1938

1938E

ntrad

es i sortides



4 E

B141

N240

00083 1939

1939E

ntrad

es i sortides



4 E

B141

N240

00083 1940

1940E

ntrad

es i sortides



4 E

B141

N240

00095 1933

1937R

egistre d'en

trades i sortid

es Llibre de registre d'entrades i sortides. 26/06/1933-21/05/1937

Paper Llib E

B142

N240

00096 1937

1939R

egistre d'en

trades i sortid

es Llibre de registre d'entrades i sortides. 29/05/1937-29/12/1939

Paper Llib E

B142

N240

00086 1940

1947R

egistre d'en

trada

Llibre de registre d'entrades. 22/01/1940-27/12/1947 Paper Llib

E

B143

N

240

00086 1940

1947R

egistre de sortid

a Llibre de registre de sortides. 01/01/1940-23/12/1947

Paper Llib E

B144

N240

00412 1918

1969C

ròniq

ues

Recull de premsa. Tam

bé s'hi troba documentació

fotogràfica. [1918-1923, 1934-1940, 1962-1969] [Paper i fotografies P B/N

] Paper A

4 E

C117

N240

00441 1939

1939C

omissió in

vestigadora d

e les vicissitu

ds ad

min

istratives i d

ocents d

e l'Escola

Paper A

4 E

C123

N240

00441 1939

1939

Com

issió investigad

ora dels fets

ocorreguts als lab

oratoris de

l'Escola d

uran

t el períod

e com

près en

tre el 18/07/

1936 al 26/

01/1939

Acta de constitució de la com

issió depuradora del personal científic del Laboratori G

eneral d'Assaigs i Investigació.

Declaracions jurades. Inventaris. Inform

e de la comissió.

31/01/1939-05/04/1939

Paper A4

E

C123

N

240

00299 1931

1936C

omp

tabilitat. 1931-1936. D

iari Llibre diari de com

ptabilitat. 01/01/1931-31/12/1935 (a m

és a més, s'hi adjunta la com

ptabilitat general-resum de

1936) Paper Llib

E

F106

N

240

00290 1931

1936C

omp

tabilitat. 1931-1936. M

ajor Llibre m

ajor de comptabilitat. 01/01/1931-30/12/1936.

Volum

I Paper Llib

E

F106

N

240

00298 1931

1936C

omp

tabilitat. 1931-1936. M

ajor Llibre m

ajor de comptabilitat. 01/01/1931-30/12/1936.

Volum

II Paper Llib

E

F106

N

240

00349 1934

1937Ju

stificacions d

el fons d

e l'Escola

Comptabilitat. Justificació dels pagam

ents amb fons propis

de 1934-1937: Factures, rebuts Paper A

4 E

F106

N240

00343 1935

1936Ju

stificacions a l'E

stat

Comptabilitat. Com

ptes satisfetes amb lliuram

ents a justificar a l'E

stat-Relació de despeses de 1935 i 1936 (fins el tercer trim

estre, inclòs): Impresos com

plimentats, factures,

rebuts

Paper A4

E

F106

N

240

00344 1937

1939Ju

stificacions a l'E

stat

Comptabilitat. Com



stat-Relació de despeses de 1937, 1938 i 1939 (fins el prim

er trimestre, inclòs): Im

presos complim

entats, factures, rebuts

Paper A4

E

F106

N

240

00345 1939

1939Ju

stificacions a l'E

stat

Comptabilitat. Com



stat-Relació de despeses de 1939 (segon trim

estre i quart trimestre): Im

presos complim

entats, factures, rebuts

Paper A4

E

F106

N

240

00353 1934

1947D

rets de secretaria

Llibre de relacions de recaptació per drets de secretaria i la seva distribució. 01/07/1934-31/12/1947

Paper Llib E

F110

N240

00300 1931

1941P

agamen

ts de m

aterial i altres. M

ajor Llibre de pagam

ents de material ordinari, de laboratori, i

altres Paper Llib

E

F118

N

240

00300 1931

1937P

agamen

ts. Major

Llibre de pagaments (ordenació per nom

s de persones, entitats i em

preses a les que van dirigits). 01/01/1931-31/05/1937. Índex

Paper Llib E

F118

N240

00351 1932

1939P

agamen

ts Pagam

ents: Factures, rebuts, documentació diversa.

01/12/1932-31/01/1939 Paper A

4 E

F118

N240

00300 1932

1937P

agamen

ts amb

càrrec als fons d

e l'E

scola i a pràctiq

ues. M

ajor Llibre de pagam

ents Paper Llib

E

F118

N

240

00301 1932

1939C

aixa Llibre de caixa. 01/01/1932-19/12/1934

Paper Llib E

F138

N240

00301 1934

1939C


Paper Llib E

F138

N240

00302 1939

1946C


Paper Llib E

F138

N240

00302 1939

1952C


Paper Llib E

F138

N240

00414 1921

1960L

aboratoris i in

strum

entació

científica d

e l'Escola

Docum

entació gràfica del laboratori de química, laboratori

de màquines, calculadores analògiques i m

icroscopi electrònic

Foto - P E

G

100 E

12 N

240

00412 1924

1946D

isposicion

s reglamen

tàries

Projecte de reglament per al conservador de m

useus i gabinets. Reglam

ent per als mestres pràctics i operaris.

Disposicions reglam

entàries del curs 1946-1947 (1946). A

ltres

Paper A4

E

J103

N

240

00441 1939

1940D

ecrets i ordres

Docum

ents jurídics i administratius, referents a funcionariat

i ensenyament

Paper A4

E

J107

N

240

00457 1933

1958R

egistre de m

atrícula. P

. 1933 Llibre de registre de m

atrícula, convocatòries de setembre

de 1934 a juliol de 1958, ensenyament oficial i lliure

Paper Llib E

K

109

N

240

00456 1935

1960R

egistre de m

atrícula

Llibre de registre de matrícula, convocatòries de juny de

1935 a setembre de 1960

Paper Llib E

K

109

N

240

00441 1939

1939V

iatge de p

ràctiqu

es de 1936

Docum

entació de febrer de 1939 sobre el viatge de pràctiques de 1936. H

i consten els alumnes que retornen i

els alumnes que es queden a l'estranger. 13/02/1939

Paper A4

E

P113

N

240

00441 1937

1940D

ocum

entació d

iversa CA

IRN. E

xpedient de Puig Adam

. Personal docent i m

estres de taller. Informe "L'ensenyam

ent industrial a Catalunya".

Paper A4

E

N

240

00442 1933

1978D

ocum

entació d

iversa

Paper A4

E

N

240

FONS DOCUMENTALS

DONACIONS A L’ARXIU MONTSERRAT TARRADELLAS

• Fons documental de Joan Rodríguez Papasseit, delegat de la Generalitat republicana a Tarragona durant la guerra civil. Donat per ell mateix.

• Fons documental d’Andreu Cortines (1909-1989), col·laborador personal de Tarradellas a l'exili. Donat per la seva vídua.

• Fons documental del general Domènec Batet (1872-1937). Donat per la família Carbó-Batet.

• Fons documental d’Antoni Andreu i Abelló (5 d'agost de 1938 - 12 de desembre de 1956). Donat pel seu germà, Carles Andreu i Abelló.

• Fons documental de Mª del Carme Sedó i Vallvé. Donat per ella mateixa.

• Fons documental de Víctor Torres i Perenya, secretari general de la presidència de la Generalitat de Catalunya del Govern Irla. Donat per ell mateix.

• Fons documental de Lluís Gausachs i Raimon, secretari particular de la presidència de la Generalitat de Catalunya a l'exili, des del 25 d'agost de 1954 fins el mes de maig de 1980. Donat per ell mateix.

• Fons documental sobre la Falange Española, de Llorenç Cuffi i Canadell. Donat pels seus fills.

• Fons documental de Josep Munté. Donat per ell mateix.

• Documentació i fotografies d'una visita del president Tarradellas a Bèlgica l'any 1976. Donació per Mercè Roca, secretària del Centre Josep Carner de Brussel·les.

• Fons documental de les activitats professionals i polítiques de Manuel Ortínez i Murt. Donat per la seva família.

• Fons documental del Govern Suís (1942-1945). Donat per Josep Tarradellas i Macià.

• Fons documental de Josep Puig i Tost. Donat per la seva vídua.

• Fons documental del PSUC (fins 1939). Donat per la Diputació de Barcelona.

• Fons documental i gràfic de Romà Planas i Miró. Donat per la seva família.

• Fons gràfic de Eugeni Castelló (22 d'abril de 1980 - 27 d'octubre de 1993). Donat per ell mateix.

• Diaris oficials de la província de Tarragona i diaris oficials de la Generalitat de Catalunya (des de 1977). Donats per l'Ajuntament de Rocafort de Queralt.

• Fons documental i gràfic de M. Lluïsa Teixidor i Macià. Donat per ella mateixa.

• Fons documental de Felip Calvet. Donat per la seva vídua.

• Fons documental de Joan Pons i Garlandis. Donat pe Josep Poca.

• Fons documental de Ramon Barnils i Folguera (1959-2001). Donat pels seus fills.

• Gravacions d’Albert Arbós i Villasclaras (format vídeo) de converses amb Josep Tarradellas i persones coetànies (1985). Donat per ell mateix.

• Fons documental i gràfic, i hemeroteca, de Carles Sentís i Anfruns (1934-2001). Donat per ell mateix.

• Fons documental de l'Honorable sr. Lluís Armet. Donat per ell mateix.

• Documentació sobre la Guerra Civil donada pel germà marista Mariano Santamaria.

• Fons documental de Jaume Ros. Donat per ell mateix.

• Fons documental, bibliogràfic i hemeroteca d’Alejandro Lerroux. Donat per la sra. Maria Roselló i e Lluís Jordà.

• Documents escrits i videogràfics sobre la Guerra Civil. Donat per la Diputació de Barcelona.

• Fons documental de Josep Fornas. Donat per ell mateix.

• Documentació sobre les incautacions de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil. Donada pe Ramon Felipó.

• Fons bibliogràfic de Jordi Fornas. Donat per ell mateix.

• Fons documental de Ramon Nogués i Biset. Donat per la seva família.

• Fons documental i bibliogràfic de Josep M. Bricall. Donat per ell mateix.

Figures 1, 2, 3, 4, 5. Fotografies d’assajos de resistència de

materials, agost de 1938. Fons Ramon Perera.

“Per a reduir per una part la proporció de ciment en el formigó emprat en la construcció de refugis (que degut a les obres de fortificació al front era força escàs) i per altra banda obtenir un formigó de resistència. // A tal fi i per tal d’utilitzar materials que no afectessin les limitacions industrials en temps de guerra es va decidir fer proves emprant barreges de formigons amb tornejadures d’acer provinents de la ferralla de les fàbriques de material de guerra.// les proves foren fetes al laboratori de l’Escola del Treball emprant els blocs de prova de 10 cm de costat posats en una premsa hidràulica fins a la destrucció típica que deixen la part central de les provetes en forma de dues piràmides invertides”. Diferents proves indicaren que resistències a destrucció de l’ordre de 100 a 220 kg/cm2 eren obtenibles”.1 (fot. 316-334)

1 Apunts de treball de Ramon Perera, conservats a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat.

Figura 6. Conferència de defensa contra gasos a l’Escola

Industrial, desembre de 1938. Fons Ramon Perera.

(fot. 613-614)

Figura 7. Exercicis d’evacuació d’escoles duts a terme al

recinte de la Universitat industrial, 1938. Fons Ramon

Perera.

Entorn de les actuacions de defensa preventiva d’atacs químics, trobem documentació fotogràfica diversa:

a) exercicis d’evacuació i protecció al recinte de can Batlló-Universitat industrial, on estava inscrita l’Escola Normal (segurament, dirigits a professores i professors). (fot. 513-521, 540)

b) cartells d’aparells antigàs i reactivació pulmonar. (fot. 581-597)

c) detectors de gas. (fot. 605-612)

d) serveis “Z”. Cartells. (fot. 564-568)

Salto de página

Figura 1. El Laboratori d'experimentació del Masnou, 29/07/1937.

Fons CNT. Arxiu fotogràfic de l’AHCB. Autor: Pérez de Rozas.

ANNEX V. DOCUMENTACIÓ FILMOGRÀFICA

- (289) 1/2 (69) Barcelonne. École d’agriculture pour les

refugiés

- (289) 3/9 Els presidents Azaña i Companys visiten

indústries de guerra.

- (289) 6/4 (49) Barcelona. Working for victory

- (289) 15/3 (248) Industries de guerre

- (289) 31/1 (281) A l’escola de pre-aprenentatge. Barcelona

- (289) 34/1 (299) Fabricació de caretes i equips antigàs.

- (289) 35/2 (307) Guerra en el aire

- (289) 36/15 (325) Armes de guerra

- (289) 36/48 (358) Indústria de guerra

- (289) 36/50 (360) Indústries de guerra (juny 1936)

- (407) Women mobilization, Barcelona, Spain (02/02/1938)

- (559) La dona i la guerra

- (555) Motores de aviación

- 24 Amanecer sobre España

- 74 Barcelona trabaja para el frente

Observacions: nomenclatura utilitzada està extreta del Catálogo general

del cine de la Guerra Civil, on es pot trobar una descripció documental

més extensa, això és: títol, any, productora, direcció, direcció de

fotografia, guionista, muntadora, estudis, idioma original, duració,

sinopsis, característiques originals, tendència, conservació,

observacions.

Memòria justificativa de recerca de les convocatòries PBR, … · 2016-03-01 · Memòria...

Documents

Transcript of Memòria justificativa de recerca de les convocatòries PBR, … · 2016-03-01 · Memòria...