MEMÒRIA, ORDENANCES NIVELL D: CONJUNTS I CONJUNTS … · concreció d’una normativa adaptada al...

CATÀLEG DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

REVISIÓ DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

INCLOU EL PATRIMONI INDUSTRIAL, ARQUEOLÒGIC, BOTÀNIC I GEOLÒGIC

Text

refó

s nov

embr

e 20

07

MEMÒRIA, ORDENANCES

NIVELL D: CONJUNTS I CONJUNTS TIPOLÒGICS

MEMÒRIA

Catàleg. Memòria 1

R E V I S I Ó D E L P L A E S P E C I AL D E P R O T E C C I Ó D E L PAT R I M O N I AR Q U I T E C T Ò N I C CATÀLEG DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

MEMÒRIA I. INTRODUCCIÓ. En la reunió de la Comissió de Patrimoni Cultural, celebrada el dia 17 d’octubre de 2000 i presidida per l’Il.lm. Alcalde de la ciutat, Sr. Lluís Recoder i Miralles, el Sr. Joan Recasens, Tinent d’Alcalde de Presidència, va explicar el procés d’actualització del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès, els treballs del qual s’havien iniciat mitjançant l’elaboració d’un document de treball de data octubre de 2000, elaborat pels serveis tècnics municipals el qual serviria de base per la citada revisió. La intenció manifestada per l’equip de govern és, a efectes legals i de planejament urbanístic, revisar el Catàleg de patrimoni arquitectònic i la Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès en un únic Pla Especial de protecció del patrimoni arqueològic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès. L’alcalde, Sr. Lluís Recoder, feu un encàrrec exprés a la Comissió de Patrimoni per tal que procedís a revisar les propostes formulades en el document dels serveis tècnics, donant plena llibertat per a presentar esmenes, noves addicions, exclusions o qualsevol altre suggeriment que ajudés a millorar-lo. Així mateix, demanà que els representats de les entitats presents actuessin de corretja de transmissió amb les seves respectives associacions per tal d’assolir la més àmplia participació ciutadana.

II. JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DE REVISIÓ DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC.

El Catàleg en sòl urbà i Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic vigent, aprovat definitivament en data 21 de novembre de 1985, ha estat objecte de nombroses addicions, fonamentalment per la formació i l’aprovació d’una sèrie d’instruments de planejament derivat d’abast territorial sectorial com són Plans Especials o Plans Parcials, els més significatius dels quals s’inclouen en la taula següent, juntament amb una breu descripció, de caràcter general, sobre les determinacions i elements que el respectiu instrument de planejament proposa protegir. Pla Especial de millora del medi urbà, protecció i equipament del sector Eixample Sud

Estableix la protecció d’una sèrie d’edificis. Alguns dels edificis que protegeix ja estaven protegits pel Catàleg en sòl urbà. Estableix normes de protecció, que inclouen gàlibs d’edificació per permetre, en cada cas, possibles ampliacions de l’edifici protegit, en els àmbits on l’ampliació permesa és compatible amb la protecció. Protegeix les tanques d’una sèrie d’edificis i solars. Respecte a la vegetació, el Pla Especial de millora del medi urbà, protecció i equipament del sector Eixample Sud, concreta una ordenança que permet una tala o aclarida de la vegetació existents condicionada a una sèrie de requisits.


Pla Especial de la Serra de Collserola

Determina una sèrie de nivells de protecció per a una sèrie d’edificis dins l’àmbit del Parc Metropolità de la Serra de Collserola. Els nivells de protecció responen a les característiques protegibles de cadascun dels edificis o elements protegits. Estableix una normativa general aplicable a cada cas o nivell de protecció.

El desenvolupament urbanístic de Sant Cugat del Vallès, s’ha realitzat mitjançant l’aprovació dels respectius Plans Parcials en els àmbits territorials que es relacionen, els quals, segons el vigent PGM, estaven classificats com sòl urbanitzable programat o com sòl urbanitzable no programat i en aquest darrer cas, s’ha desenvolupat prèviament el corresponent Programa d’Actuació Urbanística. Els sectors de planejament incloïen sovint elements protegibles, molts dels quals estaven llistats en el catàleg en sòl urbà dins del capítol II de la memòria corresponent. En cada Pla Parcial es concreta la protecció dels elements que estan dins del seu àmbit sectorial i es confecciona la fitxa de protecció o es determinen les corresponents normes de protecció. La formació de diferents instruments de planejament d’àmbit reduït (un o pocs solars o terrenys) on hi havien elements arquitectònics o arbrat d’interès, ha permès estendre la protecció a aquests elements. En el cas de Plans Especials, s’han concretat normes específiques de protecció o s’han concretat gàlibs o normes d’edificació compatibles amb la protecció. En aquest sentit, s’ha completat el catàleg en sòl urbà, pels àmbits dels xalets de la Plaça del Coll, o per l’àmbit de Can Quitèria.

En el cas d’Estudis de Detall, sense arribar a fer normes de protecció ja que un Estudi de Detall no és l’instrument de planejament adequat, s’han establert gàlibs o ordenat volums en forma tal que de fet s’obtenia el resultat de la protecció de l’edifici o element. Com exemple de l’anterior citarem l’ordenació de volums del carrer Plana Hospital, de la Casa Jaumandreu on hi ha la seu de la Policia Local o més recentment de les façanes de les cases del carrer Doctor Murillo – Sant Jordi. En el mateix sentit que hem indicat pels instruments de planejament d’àmbit reduït, s’han desenvolupat Modificacions de PGM de determinats àmbits, les quals, a més a més del seus propis objectius, han permès completar determinacions, protegir elements que no estaven protegits, etc. Com exemple citarem la Modificació del Pla General Metropolità en l’illa de Can Maristany, la del Reial Monestir que ha possibilitat la inclusió de les restes arqueològiques recentment descobertes, o la concreció d’una normativa adaptada al Pla Director del Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès. Altre exemple és la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit del Passeig del Roser, carrer Serra del Cadí i Avinguda de Can Cabassa on s’estableix la protecció singular d’una rotonda de plataners en la Riera de La Guinardera i la dels plataners de l’accés a la Masia de Can Cabassa així com la d’un til·ler singular ubicat al bell mig de la tanca d’un solar en el passeig del Roser. Dins d’aquest context caracteritzat per una activitat sostinguda en el temps de planejament o gestió urbanística respectuosa amb el patrimoni protegit o protegible, mereix especial atenció el que succeí en el nucli antic. El Pla Especial de protecció del Casc Antic, fou aprovat definitivament pel Consell Metropolità de la CMB en data 27 de juny de 1985. Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va determinar la nul·litat del referit instrument de planejament.


Aquest Pla Especial, en forma similar al Pla Especial de millora del medi urbà, protecció i equipament del sector Eixample Sud, determinava una sèrie d’edificis i elements protegits i concretava la fitxa de protecció i les normes generals o específiques per cada element. La nul·litat decretada per sentència judicial, ha deixat desprotegits els edificis del nucli antic que no eren inclosos en el catàleg en sòl urbà. Si bé, l’Ajuntament ha tirat endavant una tasca de diàleg amb els propietaris i ha endegat els instruments de planejament d’àmbit reduït que hem citat, el fet és que, avui dia, molts edificis i elements d’interès del nucli antic estan sense protecció. El mateix podem dir d’una sèrie d’edificis que estan en sòl urbà que no foren inclosos en el catàleg vigent i que l’aplicació d’uns criteris homogenis aconsella incloure’ls en el catàleg revisat. En resum, com expliquem en el capítol d’objectius i criteris de protecció, tant pel que fa als elements ja protegits com per aquells elements d’interès que no tenen cap tipus de protecció, cal una adaptació o revisió general del Catàleg que estengui el seu àmbit a tots els tipus de sòl del conjunt del terme municipal de Sant Cugat del Vallès. També resulta convenient la revisió, a fi i efecte d’homogeneïtzar les fitxes, els criteris de protecció, la normativa, etc., als criteris generals derivats de l’experiència en la gestió i disciplina urbanística acumulada en els anys de vigència del catàleg actual, per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i també d’altres municipis. Aquesta experiència ha generat un cos jurídic o tècnic amb criteris similars pel conjunt de Catalunya i en aquest sentit aquesta revisió adopta els criteris de desenvolupament de la protecció del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Aquesta revisió inclou també els elements arqueològics formats per jaciments descoberts o simplement per vestigis no documentats o insuficientment documentats i estableix en cada cas la normativa concreta per a les actuacions urbanístiques en l’àmbit de la Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès.

III. ÀMBIT D’AQUEST INSTRUMENT DE PLANEJAMENT.

Aquest instrument de planejament urbanístic es composa de dos tipus de determinacions: Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic És un veritable Pla Especial amb la corresponent documentació planimètrica i escrita tal que determina la legislació vigent. Les seves determinacions tenen validesa en cadascun dels elements o conjunts o paratges, etc. protegits, dins del seu perímetre de protecció. En aquest sentit, el Pla Especial no estableix determinacions fora d’aquest perímetre, excepció feta, en el seu cas, de la protecció de visuals. Les visuals determinen vinculacions en un àmbit territorial tan extern com els punts de vista segons cada cas, pròxim o llunyà, que pugui tenir un element determinat. En tot cas, el tema de les visuals es concretà només per a un nombre reduït d’elements en la fitxa i normativa corresponent. També en el mateix sentit s’ha d’entendre que aquest Pla Especial no estableix determinacions d’alineacions i rasants, ni qualificacions urbanístiques, remetent-se, per a les determinacions urbanístiques generals, als corresponents instruments de planejament o al PGM o a les transcripcions del PGM vigents o que es puguin formar i aprovar en el futur. La documentació gràfica composada pels plànols de localització i proposta núm. 1 a 25, conté una simbologia de colors temàtica, on es visualitza la tipologia urbanística del sòl d’una forma genèrica. Aquesta simbologia no té cap validesa urbanística remetent en tots els casos als instruments de planejament citats en el paràgraf precedent. En el sentit exposat, i en els límits de validesa que s’han dit, el Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic, és complet per a tots i cadascun dels elements que proposa protegir i incloure en el Catàleg de Sant Cugat del Vallès.


Tenint en compte que és possible que haguem comès alguna omissió o que el fet arqueològic que s’inclou en aquest Pla Especial i Catàleg està subjecte, forçosament a la investigació concreta de cada jaciment, o al fet que poden existir vestigis ocults, aquest Pla Especial podrà sempre completar-se per a altres elements que en el futur fos aconsellable incloure a causa d’omissions acceptables en aquest moment. Catàleg de Sant Cugat del Vallès Aquest instrument de planejament és un llistat, amb la corresponent fitxa de dades i determinacions del conjunt d’elements del patrimoni arquitectònic en el sentit més ampli que admet la legislació vigent. En aquest sentit, el Catàleg inclou: - Arquitectura: Edificis, elements ornamentals, elements singulars,

tanques, jardins particulars, construccions auxiliars, aparadors, paviments, etc.

- Indústria: Edificis industrials, xemeneies, bòviles, teuleries,

canteres, forns de calç, altres forns, molins de vent, mines, canalitzacions, etc.

- Obra civil: Ponts, aqüeductes, places, elements d’urbanització,

arbrat viari, etc. - Arbrat: Arbres singulars, conjunts de vegetació, arbredes, etc. - Arqueologia: Jaciments arqueològics o simplement vestigis

arqueològics insuficientment documentats, que indiquen una probabilitat elevada de trobar restes en un indret determinat.

El Catàleg no inclou el paisatge natural ni els seus elements, fora dels que figuren dins les classificacions anteriors o els que es diu més endavant. El paisatge natural, les rieres, les pedreres, els embassaments, els boscos, les àrees agrícoles, etc. seran objecte d’una proposta específica que en el seu dia completarà aquest Catàleg.

En tot cas, aquest Catàleg inclou ja els elements de paisatge natural que a dia d’avui ja estan protegits per un instrument de planejament anterior, sigui perquè el referit instrument de planejament els protegeix expressament (ex.: til·ler del passeig del Roser i rotonda de plataners de l’av. de Can Cabassa) o bé perquè estan inclosos en una zona qualificada com sistema general (clau 6 o 7) o de protecció de sistemes (clau 9) de cessió en favor de l’Administració. Validesa de les determinacions en els espais naturals protegits Els espais protegits actualment per un instrument d’àmbit supramunicipal, és a dir, la Serra de Collserola i la Serra Galliners resten protegits en els mateixos termes de l’instrument de planejament o d’altre tipus, corresponent a l’àmbit concret, sense que aquest Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès modifiqui les corresponents determinacions. En tot cas, aquest instrument de planejament completa i modifica les determinacions de protecció pels elements singulars inclosos en el Catàleg que estan ubicats en els àmbits citats. En els elements inclosos en aquest Catàleg, les determinacions d’aquest Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic substitueixen íntegrament les determinacions vigents. En els elements no inclosos en aquest Catàleg, continuen vigents les determinacions dels instruments de planejament anterior vigent. Validesa de les determinacions fora dels espais naturals protegits En els elements inclosos en aquest Catàleg les determinacions d’aquesta Revisió del Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic en tot el terme municipal de Sant Cugat del Vallès substitueixen íntegrament les determinacions vigents. Els elements que s’exclouen expressament o no s’inclouen en aquest Catàleg s’entén que no estan protegits, cessant el règim de protecció establert en cada cas pel planejament vigent.


En ambdós supòsits citats en els paràgrafs precedents s’exceptua el que s’ha indicat pels elements inclosos en els espais naturals protegits. Actualització de cartografia Respecte a la incorporació del planejament derivat, que d’ara en endavant es realitzi sobre l’àmbit o àmbits d’aquest instrument de planejament, serà suficient l’actualització de la documentació digital mitjançant la transcripció de les determinacions gràfiques sobre la cartografia oficial, sense necessitat de tramitar de nou un instrument de planejament amb l’abast i contingut d’aquest Pla Especial i Catàleg. La realització de noves bases topogràfiques, globals i/o parcials, si s’escau, s’incorporarà directament a la documentació digital, amb un criteri d’actualització permanent sense necessitat de més tramitació. Quan els ajustos de cartografia motivats per l’adaptació topogràfica es limitin a qüestions de detall que no suposin variació dels paràmetres bàsics com són: les qualificacions urbanístiques i/o afectacions per sistemes generals o locals, així com les determinacions que tenen influència en la determinació de l’alçada i/o la fondària de les edificacions i/o altres paràmetres bàsics d’edificació, s’incorporaran directament, sense necessitat de tramitació de cap instrument de planejament. Els ajustos de cartografia assenyalats motivats per l’adaptació topogràfica, es validaran en el seu cas, mitjançant la figura que correspongui. IV. OBJECTIUS I CRITERIS DE PROTECCIÓ. L’objectiu fonamental del Catàleg i/o Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic, és la protecció urbanística dels edificis-conjunts, paratges, jaciments arqueològics i altres objectes d’interès arquitectònic, històric-artístic, cultural o tradicional, ubicats en el terme municipal de Sant Cugat del Vallès. En aquest sentit, els objectius d’aquest Catàleg i/o Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic són els següents:

- Evitar la destrucció de l’edifici u objecte que es protegeix. Aquest objectiu es planteja tant en el nivell de la disciplina urbanística, prohibint expressament la destrucció de l’element, com en el d’evitar intervencions inadequades, establint a tal fi criteris i normes de restauració i rehabilitació.

- Ordenar les actuacions d’edificació i ús del sòl que potenciïn els

valors estètics i compositius dels elements protegits, dels entorns urbans d’interès o dels paratges o indrets amb valors dels ordres ambientals, estètic compositiu, etc.

- Potenciar l’ús, que en definitiva és la vida dels edificis. A tal efecte,

s’estableixen normes concretes d’ús, en dos sentits: alliberant als edificis i béns protegits de limitacions, que poden tenir sentit en l’àmbit pròxim, però no en una masia, per posar un cas, de grans dimensions. I d’altra banda, s’impedeixen usos nocius, o es regulen genèricament usos compatibles amb la protecció.

- Afavorir la restauració i rehabilitació dels edificis i objectes inclosos

en el Catàleg. - Afavorir que la comunitat pugui gaudir dels valors culturals, estètics,

ambientals, compositius, etc., del patrimoni que es protegeix. Aquestes propostes es fan partint de la normativa urbanística actual, de la legislació general sobre conservació, defensa del patrimoni arquitectònic i de les ordenances metropolitanes o municipals. En tal sentit, seran d’aplicació en cada cas que s’escaigui, els textos legals vigents relatius a la restauració i rehabilitació del patrimoni arquitectònic. Els criteris de protecció i d’ordenació del Catàleg i/o Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic són els següents: Els edificis amb valor històric artístic o cultural i tradicional Els edificis amb valor històric artístic o cultural i tradicional que pertanyen a diverses etapes històriques o a diferents estils s’inclouen en el Catàleg i es protegeixen en aquesta Revisió del Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic en base als seus propis valors.


A Sant Cugat del Vallès es troben edificacions, que en el cas de les més antigues són restes arqueològics, dels períodes històrics o estils següents:

Període Exemples Preromà: neolític i ibèric

Forn de Sant Adjutori, Pedres del Coll de la Vinaixa

Romà, paleocristià i visigòtic

Vil·la romana de Can Cabassa, Castrum Octavianum, Basílica paleocristiana del claustre de Reial Monestir

Medieval, romànic, transició del romànic al gòtic i gòtic

Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès, Torre Negra, Castell de Canals

Renaixement Galeria de dalt del claustre del Reial Monestir, Can Mates

Neoclàssic Can Monmany Masies tradicionals Can Ametller, Can Busquets, Can Mora Modernisme Casa Armet, Torre Lluch, Cases de Joan

Estapé Noucentisme Casa Jover, Casa Mòjica, Casa Barbany Arquitectura moderna: Gatcpac i Grup R

Casa Luque, Xalets racionalistes, Cafè Catalunya

L’herència històrica de la ciutat. Els edificis de la ciutat medieval o de l’Edat Moderna, és a dir anteriors al segle XIX, que encara resten dempeus, són testimonis del que fou l’antiga vila de Sant Cugat. Estan emplaçats, principalment, en els carrers de Sant Domènec, conegut també com carrer de Dalt (Can Mates, Mir, Ca l’Arús, etc). El centre de l’activitat de la vila medieval era la plaça de l’església de Sant Pere d’Octavià, on conflueixen els carrers Sant Domènec, Major i Castillejos, dels quals partien els antics camins que anaven a diversos indrets fora de la vila, el Camí dels Monjos entre Sant Cugat i Sant Llorenç que era la continuació del carrer Sant Domènec, el camí de Sabadell que entrava a la vila pel carrer Castillejos, la Baixada del Caçador (carrer Endavallada) i el carrer de Baix que continuaven en

els de Sant Cebrià de Valldoreix i camins de Barcelona. El carrer Major enllaçava l’era dels Monjos (plaça d’Octavià) i el recinte del Reial Monestir amb la vila, continuava cap a Cerdanyola i Barcelona per la vall de Gausac. El carrer Major era el carrer principal i el lloc on es feia el mercat o la fira. El cicle medieval de la vila de Sant Cugat finalitzà al segon terç del segle XIX amb la desamortització dels béns del Reial Monestir i l’inici de les urbanitzacions de les Planes del Rampeu, de l’Hospital i de la plaça de Barcelona. L’herència construïda de l’etapa medieval està representada per les cases o edificis de l’època que resten dempeus a dia d’avui els quals s’inclouen en el Catàleg ja que són testimonis de l’herència històrica de l’antiga vila. A partir la dècada de 1860-70, amb l’inici de dos nous eixamples: en la plana de Rampeu (entre els carrers de Sant Ramon i la baixada de l’Alba) o en els terrenys de la Plana de l’Hospital i els del pla de Can Pere Vell (plaça Barcelona) així com amb l’eixamplament del carrer del Príncep, fins llavors carrer de Baix (Santiago Rusiñol), comença el cicle de la ciutat moderna caracteritzat tant per l’expansió de la vila vers les planes de l’entorn del Monestir formant els eixamples esmentats, com per la renovació urbana que transformà les antigues cases de viticultors, de remences, etc. en cases de cos i cases de renda urbanes. L’arribada del ferrocarril al 1906, reforçà l’expansió de la vila seguint l’eix del carrer Santa Maria i del camí de Valldoreix, i juntament amb la construcció de la carretera de la Rabassada, portà a Sant Cugat els primers estiuejants, els quals bastiren els seus xalets entre el carrer Bergara i l’avinguda de Gràcia o en l’entorn del nou camp de golf, el primer d’Espanya, que també arribà a Sant Cugat amb el ferrocarril. El modernisme i el noucentisme són els estils dels millors edificis d’aquest període: la casa Armet de l’arquitecte Ferran Romeu i els xalets ubicats a l’Eixample Sud i Can Vilallonga de l’arquitecte Eduard M. Balcells com són: la Torre Lluch, la Villa Anita, la Casa Mir, la Casa Monès.


Els valors tipològics dels eixamples urbans. Els nous eixamples de la vila s’obriren en terrenys que fins la desamortització pertanyen al Reial Monestir, el primer fou en la plana de Rampeu que s’estenia baixant en un pendent suau des del carrer de Baix (carrer del Príncep o carrer Santiago Rusiñol) fins el riu Major (riera de Sant Cugat o Rambla del Celler Cooperatiu), el segon fou la Plana de l’Hospital, en l’entorn del carrer del mateix nom i del camí de Sabadell, el tercer fou en el pla de Can Pere Vell, on es formà un nou eixample centrat en una nova plaça (plaça d’Isabel, després plaça de Barcelona) de dimensions més grans que la plaça Major (plaça Major o de la Constitució o de Pere San), finalment, el quart eixample es feu en els terrenys de l’entorn de la carretera de Cerdanyola. Tots els nous eixamples van ser actuacions urbanes planificades traçant els carrers “a cordill”. La parcel·lació del sòl, es va fer en solars per bastir el tipus de casa d’un cos o d’un casal. És a dir, vint-i-cinc pams de Barcelona d’amplada (19,43 cm x 25 = 4,85 metres), que podia admetre les variants d’un cos i mig, de dos cossos i d’altres, en funció de les necessitats de cada propietari. A la plaça de Barcelona, els solars eren de només vint-i-dos pams (19,43 x 22 = 4,27 metres i dos cossos eren 8,55 metres). Les construccions noves, singularment les cases de cos i les cases de renda urbanes, es bastiren segons procediments constructius nous com són l’ús de maons de bòvila i de morter de calç tant en els paredats com en els entrebigats i en els dintells o arcs de descàrrega o en la volta catalana de maó de pla que en molts casos cobria la planta baixa, procediment constructiu que fou importat d’Itàlia al segle XVII i s’havia generalitzat al Principat. Les teulades de teula àrab, es recolzaven majoritàriament sobre bigues de fusta, les quals havien millorat molt amb la importació de pins d’altres contrades (Pirineus, Castella), degudament serrats per formar taulons escairats de diverses mides. La biga de ferro va fer irrupció en les construccions més nobles al darrer terç del segle XIX, va permetre cobrir llums més amples i, progressivament, substituí a la volta catalana i als embigats de fusta.

Les façanes tradicionals de les cases de cos es caracteritzen per la disposició asimètrica de les obertures on, en general, el balcó es sobreposa al portal d’entrada i les finestres estan disposades sobre el mateix eix vertical. La regla àuria o regla del nombre d’or (Nombre fi, Ø = 0,618) en forma aproximativa i espontània és present en aquest edificis. Fou usada conscientment en molts casos, com a pauta de composició, pels mestres d’obres i arquitectes que intervingueren en el procés de renovació urbana del darrer terç del segle XIX o primer terç del segle XX. La façana és sempre un reflex de la disposició en planta, el portal desplaçat de l’eix de simetria correspon a una entrada o vestíbul de pagès, on els estris i productes del camp s’han de desar al voltant de la porta, la petita finestra al costat, indica la presència ocasional d’un envà que tanca un quarto per desar els estris. En la casa de renda urbana, es disposa una entrada amb una segona porta vidriera darrera del portal gran el qual només es tanca per la nit, la finestra guanya dimensió ja que és una vertadera entrada de llum sobre una sala o un quarto de planta baixa. En la planta pis, la disposició del dormitori principal té la forma de sala i alcova amb la qual cosa varia la disposició d’àmbits respecte a la façana i el balcó tendeix a desplaçar-se des de la vertical del portal cap el centre de la façana. La sala que dóna pas a l’alcova és tot el que resta, en les humils cases de cos, de la “Sala” de les Masies; els millors mobles, i els de la dot de núvia, estan normalment en la sala que precedeix l’alcova. En els àmbits citats, s’han conservat en major o menor nombre les edificacions inicials de l’eixample urbà del XIX, amb o sense reformes posteriors. Els carrers més bén conservats, mereixen una protecció de caràcter tipològic, que preservi els valors ambientals mitjançant unes prescripcions normatives aplicables als edificis del conjunt per assegurar el manteniment de les característiques urbanes bàsiques. Aquests àmbits corresponen als carrers següents: el carrer del Carme de la Sort i de Sant Medir (Conjunt tipològic de l’antiga vila de Sant Cugat i de la Plana de Rampeu, D-I); la plaça de Barcelona i els carrers de Sant Antoni i del Sol (Conjunt tipològic de la Plana de l’Hospital i de l’Eixample de la Plaça de Barcelona, D-V)i, finalment, el carrer de Montserrat (Conjunt tipològic del carrer Montserrat, D-VII). La protecció tipològica del conjunt, no treu, sinó que complementa la de determinats edificis dins de cada àmbit, tal com s’explica en el punt 6


Metodologia: Nivell principal i nivells secundaris de protecció d’aquesta memòria. En l’àmbit de l’antiga vila de Sant Cugat es mantenen encara algunes edificacions les quals formen fileres o, en alguns casos, petites agrupacions o edificis aïllats representatius de les promocions immobiliàries per cases de renda, cases de cos o altres, les esmentades agrupacions són també objecte de protecció tipològica dins del Conjunt del Centre Històric i Comercial de Sant Cugat (D-VI). En els conjunts o conjunts tipològics que aquest Pla Especial i Catàleg determinen en els àmbits dels antics eixamples, la protecció implica normes aplicables tant als edificis protegits com a la resta d’edificis de l’àmbit i a les noves edificacions amb l’objectiu de mantenir i dignificar o potenciar els aspectes compositius i estètics materials o immaterials del conjunt. La composició arquitectònica. La composició arquitectònica és l’objecte fonamental de la protecció tipològica, implica el respecte envers els elements immaterials de la composició i els elements ornamentals presents en els edificis o béns protegits entre els quals hi ha els següents: el remat de coronament, el ràfec o la balustrada, etc.; el sòcol; els elements de l’ordre arquitectònic de la façana com són les columnes, els entablaments o frisos, les cornises, faixes i remats ornamentals i les motllures, guirnaldes, orles etc.; les obertures, és a dir: els balcons, les finestres, les portes i els portals etc. amb les seves baranes, reixats i altres elements de serralleria; els arrebossats i els esgrafiats o pintures; els detalls escultòrics com: estàtues, relleus, escuts, orles etc.; presents tant en l’edifici principal, com en les construccions auxiliars o les tanques. Els criteris generals de protecció tipològica i de composició o modificació de façanes, per a tot tipus d’obres tant les que es facin en els edificis protegits com les obres de rehabilitació i nova planta en l’àmbit dels conjunts o conjunts tipològics tendeixen a defensar i protegir els valors i elements estètics immaterials de la composició arquitectònica en general o la composició històrica com són: la concepció de l’espai, les relacions estètiques entre els elements, les

proporcions, els eixos de composició i simetria, els ritmes dels elements arquitectònics, la composició de volums, l’aplicació de la regla àuria o altres pautes de proporcions o composició, els detalls significatius com: el coronament dels edificis o la línia de ràfec, les textures i el color de les façanes, etc. En aquest Pla Especial i Catàleg, les normes de composició i estètica s’estableixen en referència al conjunt o conjunt tipològic de les fitxes D-I a D-X i, en el seu cas, en la fitxa individual. En les reformes, modificacions del volum edificat i en l’obra nova, la composició de façanes en el nou volum o en el volum ampliat ha de respectar la composició existent. Les actuacions de rehabilitació o, en general, les propostes d’intervenció, en cap cas impliquen mimetisme, sinó la formulació d’una proposta estètica que faci coherents els valors a respectar amb els valors innovadors de l’estètica contemporània, mitjançant l’aplicació de criteris d’excel·lència i mètodes de composició arquitectònica exigents, reconeguts universalment com la pràctica de la bona arquitectura com són, a tall d’exemple, els següents: respecte rigorós d’eixos i proporcions, variació sobre els eixos i les proporcions, contrast d’elements i proporcions, etc., imitació pura o matisada de les preexistències, aplicació de proporcions àuries o altres proporcions, etc., adaptació o negació de les pautes compositives existents, composició amb referències de modernitat o d’altres estils, etc., etc., etc. La ciutat jardí. L’any 1898, Ebenezer Howard (1850-1928) empleat del tribunal de Londres, publica un llibre amb el títol de “Tomorrow, a Peaceful Path to Real Reform” (Demà, un camí pacífic vers una reforma real), on exposà l’idea d’aplicar els principis del moviment cooperativista nord-americà, a escala reduïda a una ciutat experimental. El mateix any fundà la societat, la “Garden city and townplanning association” i publicà una revista per tractar de crear un moviment d’opinió pública. En el llibre, Howard descriu la futura ciutat i exposa alguns dibuixos que segons diu són simples esquemes ja que el projecte s’haurà d’ajustar al lloc. La seva proposta, que s’estén sobretot en els detalls financers, no és ideològica sinó que té el caràcter de proposta concreta. La ciutat-jardí serà dirigida per una societat anònima, propietària del terreny però no de les vivendes, ni dels serveis o activitats, cada qui serà lliure de fer la seva vida, sotmetent-se només


a les reglamentacions pròpies de la ciutat-jardí. Howard manté la idea dels utopistes com: Owen, Ruskin i altres que el precediren, que la ciutat-jardí ha de ser autosuficient i basar-se en un equilibri harmònic entre la indústria i l’agricultura. El moviment de Howard té una gran influència a Europa, de tal forma que les seves idees es desenvolupen i donen lloc a actuacions en gran nombre de suburbis de les ciutats europees com: Essen amb la Margarethenhölle dels Krup (1906), Hampstead a Londres (1907), Floreal i Logis a Brusel.les (1921), etc., sense comptar les fundades pel propi Howard: Letchworth a 50 km de Londres (1902) o Welwyn a mig camí entre Londres i Letchworth (1919). El terme ciutat-jardí, no fa referència a ciutats sinó a barris satèl·lits. Howard, com els utopistes de la primera meitat del segle XIX, vol resoldre el problema de la ciutat, però en el decurs de la seva investigació es planteja un problema nou i més complicat com és l’organització i la integració d’un submúltiple de la ciutat, el barri. Els ideals de l’urbanisme de ciutat-jardí, exaltaven la vida amb contacte amb la natura, la qual cosa va contribuir a promoure les urbanitzacions de la Serra de Collserola, les més importants de les quals foren la Floresta (veure fitxa D-IX) i Valldoreix (veure fitxa DVIII). En ambdós casos, la formació d’una ciutat d’estiueig fou coincident i es va veure beneficiada per l’arribada del ferrocarril. La major part de les edificacions de Valldoreix i de la Floresta són cases que en origen eren xalets d’estiueig, bastides entre el primer i segon terç del segle XX que responen, en general, a una tipologia similar, amb algunes variants que s’observen en gran nombre de les urbanitzacions de ciutat-jardí desenvolupades en el primer terç del segle XX. Els edificis de la Colònia Tarruell, influïts pels edificis de l’Exposició Universal del 1929, en la qual Gaietà Tarruell participà com a constructor, presenten una gran unitat compositiva que permet definir un veritable conjunt tipològic, els elements fonamentals del qual serien d’una part, l’ús d’elements de prefabricat de morter en columnes, balustrades, pèrgoles i caps de biga; o de prefabricat ceràmic, com és la teula plana omnipresent a la Floresta; d’altra part, la composició innovadora de les plantes dels seus xalets, que més enllà dels elements formals classicistes, incorporen elements de modernitat com

les porxades fondes o en angle, les ordenacions dels solars en pendent mitjançant esglaonats del terreny rematats amb balustrades, pèrgoles, etc. Gaietà Tarruell tingué cura dels detalls de la urbanització, formà amb vertadera cura les escales i els carrers per accedir a totes les parcel·les de la seva promoció, feu fonts públiques, clavegueres, instal·lacions d’aigua potable, etc. La tipologia i estil de la Colònia Tarruell s’estengué per tot el que ara és la Floresta, vers la Colònia de la Floresta Pearson o del turò del Fumet. V. NIVELLS DE PROTECCIÓ. Els nivells de protecció que planteja la proposta, s’estableixen en base als criteris de protecció del patrimoni cultural recomanats per la Generalitat de Catalunya, adaptats però als objectius i criteris de protecció d’aquest Pla Especial, i a las característiques del patrimoni de Sant Cugat del Vallès. El Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès proposa els següents nivells de protecció: A. Protecció interior i exterior.

L’edifici en la seva integritat és l’objecte de la protecció. Les intervencions possibles es limiten a la rehabilitació i restauració, no es permet l’enderrocament de l’edifici ni les modificacions que desfigurin la seva composició i estètica. Les intervencions que es produeixin a l’interior i exterior han de respectar els elements arquitectònics d’interès i per això l’Ajuntament demanarà la documentació necessària la qual, en el seu cas, inclourà un avantprojecte de l’actuació. L’Ajuntament o les institucions que tenen cura dels béns d’interès nacional o local podran sol·licitar un projecte bàsic o executiu de la intervenció per assegurar la coherència de l’actuació.


Aquest nivell de protecció es refereix als béns declarats o susceptibles de ser declarats d’interès nacional o local. El nivell de protecció A comporta, com a mínim, la declaració del bé com d’interès local.

B. Protecció exterior. L’exterior, és a dir, el volum, les façanes i en el seu cas les cobertes de l’edifici són els elements protegits. Les intervencions possibles en els elements protegits es limiten a la rehabilitació i restauració, no es permet l’enderrocament dels elements protegits ni la modificació que desfiguri la composició i estètica de l’aspecte exterior: el volum, les façanes o cobertes de l’edifici. Les intervencions en coberta, façana i tancaments han de respectar els elements arquitectònics d’interès i l’Ajuntament per aquest fi demanarà la documentació necessària la qual, en el seu cas, inclourà un avantprojecte de l’actuació. Es refereix a edificis i entorns immediats en el seu cas que sense assolir el nivell de bé d’interès local, es protegeix pels seus valors estètics, compositius, històric-artístics o tradicional.

C. Protecció d’elements. Els elements aïllats, parts d’edificació com les porxades, els torreons etc. són els elements protegits. Les intervencions possibles en els elements protegits es limiten a la rehabilitació i restauració, no es permet l’enderrocament dels elements protegits ni la modificació que desfiguri la composició i estètica de l’aspecte exterior. Aquesta protecció abasta la conservació d’elements arquitectònics o decoratius existents en un edifici, com ara: pòrtics, porxos, finestres, obertures, etc., els quals poden disposar-se en el propi edifici, en un edifici que substitueix l’existent, però sempre en el lloc, és a dir, en el solar o perímetre de protecció.

Les intervencions en els edificis protegits en aquest nivell han de respectar els elements arquitectònics destacats i protegits en la fitxa corresponent, proposant si s’escau, el trasllat a altre emplaçament que s'ha dit. L’Ajuntament per aquest fi demanarà la documentació necessària la qual, en el seu cas, inclourà un avantprojecte de l’actuació. L’enderrocament de l’edifici o part d’edifici no protegit ni destacat només s’admet si es justifica degudament la impossibilitat de protegir els elements protegits en el nivell C o no hi ha una alternativa viable d’actuació, tal com es proposa pels elements protegits en el nivell D.

D. Protecció tipològica. El caràcter, tipologia i composició dels conjunts, façanes a trams de vial, edificis amb valor tipològic, etc. són els elements protegits. És la protecció referida a conjunt o paràmetres d’interès tipològic, ambiental i compositiu o a la protecció d’entorns urbans d’interès mitjançant normes i ordenances de composició, volum, estètica, etc. El nivell D de protecció tipològica s’estructura en dos grups : Els conjunts o els conjunts tipològics, corresponen a la sèrie D seguida d’un nombre romà. La relació de conjunts o conjunts tipològics és la següent:

D-I Conjunt tipològic de l’antiga vila de Sant Cugat i de la Plana de Rampeu.

D-II Conjunt de les voltes del carrer Major. D-III Conjunt de l’Eixample Sud i el Golf. D-IV Conjunt tipològic de les Masies de Sant Cugat. D-V Conjunt tipològic de la Plana de l’Hospital i de

l’Eixample de la Plaça de Barcelona. D-VI Conjunt del Centre Històric i Comercial de Sant Cugat. D-VII Conjunt tipològic del carrer Montserrat. D-VIII Conjunt de Valldoreix. D-IX Conjunt tipològic de La Floresta. D-X Conjunt dels àmbits entre mitgeres de l’Eixample Sud.


En les fitxes del conjunt es defineix la normativa general aplicable tant als edificis protegits que formen part del conjunt en els diferents nivells de protecció com als edificis no protegits, o a les obres de nova planta, ampliació o reforma ubicats dins dels límits del conjunt. La majoria dels edificis protegits per aquest Pla Especial, tenen el nivell D com a nivell secundari de protecció. En les fitxes individuals s’indica el conjunt o conjunt tipològic al qual pertany, ja que la normativa del nivell D de protecció fa referència sempre a aquest conjunt. La referència indica les determinacions de normativa tipològica que correspon aplicar a les intervencions possibles sobre l’edifici o element protegit.

E. Protecció d’elements paisatgístics i naturals. El paisatge natural o els seus elements com: serralades, turons, muntanyes, paratges, llocs, embassaments, llacs, torrents, torrenteres, rieres, etc., són els objectes de la protecció. Els jardins particulars o públics es protegeixen en el nivell I. Els arbres singulars es protegeixen en el nivell J. Les arbredes i conjunts de vegetació es protegeixen en el nivell K. En tot cas, el nivell E comporta els nivells I i K pels elements corresponents encara que no es determinin. El nivell E no és objecte d’aquest Pla Especial. Els elements o béns susceptibles de ser protegits en el nivell D seran objecte d’una proposta específica que en el seu dia completarà aquest Catàleg.

F. Protecció del patrimoni industrial i arqueològic. Es refereix tant al patrimoni industrial com als jaciments arqueològics investigats i documentats amb estructures que s’han de conservar en el mateix lloc degudament protegits i visibles, també es refereix a les ruïnes dels edificis que mereixen ser protegides i conservades en el mateix lloc.

El patrimoni industrial el constitueixen una sèrie d’elements construïts que en el seu moment tenien una aplicació per a les activitats humanes: industrial, agrícola, obra pública o altres i actualment estan en desús en haver quedat obsoletes per a l’activitat que va justificar la seva construcció; com exemples tenim; les torres de molí de vent, forns de calç, bòviles, aqüeductes, ponts, mines, etc. Quan els elements del patrimoni industrial o d’obra pública mantenen el seu ús o tenen un nou ús compatible amb la protecció, es protegeixen en el nivells principals: A, B o C, tal és el cas del Pont de Can Vernet (A-45), el Viaducte de Can Ribes (A-57) o els ponts de camí de carro sobre el ferrocarril. Respecte al patrimoni arqueològic s’apliquen els mateixos criteris que pel patrimoni industrial o d’obra pública a fi d’ubicar els elements en un o altre nivell de protecció, tant principal com secundari.

G. Protecció de jaciments arqueològics documentats i patrimoni industrial no visibles. Es refereix a les estructures arqueològiques investigades i documentades que s’han de mantenir en el lloc, però no cal que siguin visibles. També es refereix a elements d’obra civil que no son visibles en haver estat coberts per actuacions posteriors, tals com alguns ponts sobre rieres, etc. En aquest cas, és compatible l’actuació edificatòria, urbanitzadora, etc. que mitjançant solucions adients en l’ordre constructiu permeti la conservació de les restes en el lloc original. Quan els elements del patrimoni arqueològic i del patrimoni industrial o d’obra pública, tinguin o no ús, no són visibles per estar enterrats o per qualsevol altre motiu físic, es protegeixen en el nivell G. Com exemple tenim les mines de captació d’aigua, les quals poden reutilitzar-se total o parcialment, o no utilitzar-se, però en tot cas estan enterrades llevat de les boques d’accés. En aquest cas també és compatible l’actuació edificatòria, urbanitzadora, etc, en els mateixos termes que es diuen en el paràgraf anterior.


El nivell G també es refereix a les excavacions o treballs arqueològics en curs en un àmbit determinat, en la fase prèvia a la seva classificació per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

H. Protecció de jaciments arqueològics no documentats. Es tracta de jaciments en procés de documentació, investigació i classificació en ordre a establir el seu nivell final de protecció. Es refereix als llocs on esporàdicament han aparegut vestigis arqueològics, els quals foren o no documentats i l’única noticia que hi ha correspon al fet de la troballa casual i així ho recull la Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès. Comporten la definició d’un camp arqueològic o un àmbit genèric on hi ha una probabilitat més alta del que és normal, de trobar restes arqueològiques d’interès. La protecció es concreta en la necessitat d’investigar en el jaciment amb caràcter previ a qualsevol intervenció que comporti alteracions del subsòl. El resultat de les investigacions s’ha de concretar en una proposta de protecció final en els nivells F o G o simplement de documentar el jaciment i permetre que sigui arrasat (no protegit).

I. Protecció de l’entorn. Es refereix tant a l’entorn immediat d’un element protegit, com a un lloc, indret o jardí, etc. per ell mateix i amb independència de que tingui o no edificis o altres elements protegits. També es refereix a les àrees del territori amb elements construïts per la mà de l’home, que mereixen protecció. El nivell I protegeix tant el lloc edificat com l’entorn de l’element, a tal fi en les fitxes es delimita un perímetre de protecció, on s’aplica el nivell I amb les corresponents determinacions. Les visuals són també objecte del nivell I, indiquen la protecció específica d'un determinat punt de vista o visual sobre un element protegit.

El nivell I, en tot cas, significa la protecció del lloc o de l’entorn immediat el qual ha de mantenir les seves característiques estètiques i compositives, així com els elements que expressament s’assenyalin. Aquest nivell inclou sempre les tanques i cancells dels solars o finques, el jardí o els elements existents en el solar, com són els paredats de contenció, les construccions auxiliars, etc. El nivell I de protecció, pot afectar a finques o solars fora del propi element protegit, en tal cas així s’indica al determinar el perímetre de protecció, o en el cas de les visuals, al grafiar i concretar, en les fitxes, les visuals que es proposa protegir.

J. Protecció d’arbres singulars. Es refereix als arbres o conjunts d’arbres que formen determinades composicions com rotondes, alineacions, etc. En la protecció de composicions d’arbres, es protegeixen tant els propis arbres, com la forma en que estan plantats en el territori. Les arbredes o conjunts espontanis o subespontanis de vegetació amb domini d’una espècie determinada es protegeixen en el nivell K. La protecció determinada pel nivell J es refereix a la vida del propi arbre o del grup o conjunt d’arbres. En el cas de conjunts o grups, la protecció es refereix també al manteniment de l’estructura del grup. Per raons d’ordre tècnic, el Catàleg no inclou la major part dels arbres públics en les zones verdes o vials de Sant Cugat del Vallès, els quals s’han de considerar protegits amb la garantia de l’actuació de l’Ajuntament.

K. Protecció d’arbredes o àrees de vegetació d’interès. Es refereix als àmbits de vegetació genèrica, el valor de la qual, està més en el conjunt vegetal o verd que en els seus elements singulars que poden o no ser reconeguts i protegits en del nivell J.


En general comprèn els boscos, les arbredes de ribera, les arbredes de marge, les bosquines espontànies o subespontànies dins dels solars o finques particulars, etc. Aquesta protecció és compatible amb unes normes de tala o aclarida, que tendeixin a la conservació del conjunt vegetal, no tant dels arbres singulars que s’han definit en el nivell J.

VI. METODOLOGIA: NIVELL PRINCIPAL I NIVELLS SECUNDARIS DE PROTECCIÓ

La metodologia del Catàleg per assignar els nivells de protecció de cada element o conjunt consisteix en assignar un nivell principal i varis nivells secundaris de protecció. El nivell principal de protecció és sempre el més alt que correspon a un element o conjunt, els nivells secundaris, són nivells complementaris, que fan referència a elements presents en l’edifici o solar, o dins del perímetre de protecció.

NIVELL PRINCIPAL En aquest Catàleg el nivell principal de protecció es determina en base a la intervenció que és possible sobre l’element protegit. Es defineix la intervenció com el contingut bàsic de la proposta d’actuació en un edifici o element, normalment serà una actuació de rehabilitació o restauració, admetent, en cada fitxa individual, segons els casos, la modificació parcial o global de l’edifici protegit. NIVELLS SECUNDARIS En els nivells arquitectònics A i B com a nivell principal, els nivells secundaris són: El nivell C, pels elements singulars o destacables que, en el seu cas, s’indiquen en la fitxa corresponent. El nivell D pel que fa al valor tipològic, als augments o modificacions del volum edificat i a les determinacions normatives derivades del conjunt tipològic al qual fan referència les fitxes individuals. El nivell

secundari D normalment és present en els edificis protegits en els nivells A i B com a nivell principal. En el nivell arquitectònic C com a nivell principal, normalment hi és present el nivell secundari D en els mateixos termes que pels nivells A i B. Els nivells arqueològics F, G i H i els nivells arboris o vegetals J i K són presents com a nivells secundaris, segons el cas, quan en el perímetre de protecció o en el solar hi ha elements que ho justifiquen. El nivell de protecció de l’entorn I és present en les fitxes individuals com a nivell secundari en referència a les tanques i cancells, els jardins i elements de jardineria presents en el solar, el perímetre de protecció i els gàlibs d’obra nova addicional o d’augment o modificació del volum edificat i la protecció general de l’entorn i de les visuals sobre l’element principal.

VII. NORMATIVA DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I CATÀLEG DE SANT CUGAT DEL VALLÈS.

Les determinacions d’aquest Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic i catàleg, estan contingudes en les fitxes individuals dins del capítol “Normativa específica de protecció”. En les fitxes de cada element, dins l’apartat “Normativa específica de protecció”, s’inclouen les determinacions normatives aplicables a l’element o bé protegit corresponent. Aquest Pla Especial, no introdueix, en cap cas, altres determinacions que les estrictament necessàries per tal de protegir els objectes inclosos en el Catàleg o els conjunts de protecció tipològica segons el nivell D de protecció.


Els aspectes generals de normativa que determinen tant el significat com els criteris generals de protecció i la corresponent aplicació d’aquests, s’estableix en un text articulat en les Ordenances del Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès. VIII. COMPLIMENT PRESCRIPCIONS DE LA

DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL.

Per tal de complimentar l’informe de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, relatiu a la Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès (informe de referència PL-13/06.- Sant Cugat del Vallès) s’ha procedit a esmenar o completar la documentació en el següent sentit: Respecte als punts 1, 2 i 3 de l’informe de la Generalitat de Catalunya, s’ha procedit a incorporar a les fitxes corresponents la indicació precisa corresponent de BCIL o BCIN per indicar, segons el cas, que l’edifici o bé està actualment protegit per la Llei 9/93 i que aquest règim de protecció no es modifica. Respecte al punt 2: valen les mateixes consideracions que s’han fet relatives al punt 1 ja que en les precisions normatives corresponents a BCIL o BCIN, tant els vigents com els que es proposa siguin declarats BCIL (nivell A), s’incorporen a les fitxes corresponents. Respecte al punt 3: en la Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès es proposa incorporar a la declaració de BCIL tots el béns protegits en el nivell de protecció A que ara no són BCIL. Això es fa per raons de coherència del propi Catàleg que es justifiquen en aquesta memòria. Respecte al punt 4: en les Ordenances revisades s’ha incorporat un text normatiu relatiu al nivell de protecció H (veure article 27 de les Ordenances). No s’ha transcrit literalment el que sol·licita l’informe ja que

el text proposat s’ha de fer compatible amb el caràcter general que forçosament te i que en tot cas ha de tenir, una Ordenança municipal. Respecte al punt 5: s’han delimitat els camps arqueològics segons les dades de la descripció de la carta arqueològica. Amb un perímetre mínim de 100 metres a l’entorn del jaciment principal o del lloc on s’han trobat indicis. Respecte al punt 6: s’han revisat totes les fitxes i la seva numeració. En la segona part de l’informe s’estableixen precisions sobre temes d’arqueologia: El punt 1 es dóna per aclarit en les anteriors consideracions. El punt 2 s’ha de dir que en la redacció de la Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, s’ha procedit a delimitar els jaciment no documentats o camps arqueològics amb la major cura possible. La disposició de l’article 27 relativa al supòsit de falta de delimitació del camp arqueològic NO ES DÓNA MAI en les fitxes individuals del Catàleg proposat, conseqüentment la disposició que s’estableix per defecte, no és altra cosa que una prevenció pel futur (article 12 Ordenances) o per si s’hagués produït alguna omissió. En cas d’omissió, no és possible delimitar el perímetre de protecció d’altra forma que la proposada, ja que és la forma general del Catàleg per a tot tipus de béns protegits, s’exceptuen les tanques, els arbres i les vistes les quals tenen precisions normatives associades que obliguen, en el primer i segon cas a delimitar un perímetre de protecció inferior al solar cadastral i en el segon cas a delimitar un perímetre exclusiu de protecció de vistes que en determinats casos abasta solars veïns on estableix una limitació molt genèrica. El punt 3: hem de dir que la Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès recull també la protecció del patrimoni industrial, forestal, paisatgístic, botànic, geològic, paleontològic, etc. Entenem que no es traca d’anomenar aquest instrument de planejament així:


“Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic, industrial, forestal, paisatgístic, botànic, geològic, arqueològic, paleontològic, etc. i Catàleg de Sant Cugat del Vallès.” Aquest Servei és del parer que és millor mantenir el nom tal com està, ja que es correspon amb el significat i definició de caràcter universal de la paraula ARQUITECTURA, tal com William Morris digué l’any 1881: « L’arquitectura abasta la consideració de tot l’ambient físic que rodeja la vida humana: en tant que formem part de la civilització no podem sostraure’ns a ella, per que l’arquitectura és el conjunt de modificacions i alteracions introduïdes en la superfície de la Terra a fi i efecte de satisfer les necessitats humanes, exceptuant únicament el pur desert. » Cita de la conferencia pronunciada a la «London Institution» el 10 de març de 1881 sota el títol : «The Prospects of Architecture in Civilization». Recopilada en el llibre «On Art and Socialism», Londres 1947. Sant Cugat del Vallès, novembre de 2007

L'ARQUITECTE MUNICIPAL

Vicens Tort Arnau


LLISTAT DE PLÀNOLS

0 Plànol de situació 1/20000 1 Àmbits: Nucli antic - Monestir 1/2000 2 Àmbits: Estació – Golf – Arxiu Nacional 1/2000 3 Àmbits: Eixample Sud – Centre Borja 1/2000 4 Àmbits: Barri del Coll – Torreblanca – Can Solà 1/2000 5 Àmbits: Camí dels Monjos – Pont de Can Vernet –

Sant Domènec 1/5000

6 Àmbits: Mira-sol – Can Ametller – Turó de Can Mates – Valldoreix Nord

1/5000

7 Àmbit: Valldoreix Oest 1/5000 8 Àmbits: Valldoreix Est – La Floresta nord – Can

Trabal 1/5000

9 Àmbits: Can Busquets – La Floresta sud 1/5000 10 Àmbits: Vall de Gausac – Sant Medir 1/5000 11 Àmbits: Torre Negra – Can Vasconcel 1/5000 12 Àmbit: La Floresta 1/2000 13 Àmbit: Valldoreix centre 1/2000 14 Plànol normatiu Plaça Barcelona 1/500 15 Plànol normatiu Carrer Sant Antoni 1/500 16 Plànol normatiu Carrer Xerric 1/500 17 Plànol normatiu Carrer de la Sort 1/500 18 Plànol normatiu Carrer del Carme 1/500 22 Plànol normatiu Conjunt tipològic D-X 1/500 23 Detall jaciments arqueològics en el Nucli Antic, Parc

Central, Sant Domènec i Bosc de Can Vullpalleres 1/5000

24 Detall jaciments arqueològics en el Nucli Antic de Sant Cugat

1/2000

25 Perímetre de protecció del Golf de Sant Cugat 1/2000

Resum de modificacions efectuades en el text refós de novembre de 2007

1.- Informe tècnic de l’arquitecte municipal relatiu al text refós:

Informe núm.: 077/07

INFORME TÈCNIC DE L'ARQUITECTE MUNICIPAL

En VICENÇ TORT I ARNAU, Arquitecte Municipal, Cap del Servei de Gestió Urbanística II d'aquest Ajuntament,

INFORMA: Expedient núm. 83005/04 – X/04/18280

Modificació puntual del PGM que requereix la revisió del Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès

INFORME:

Vist l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, relatiu a la Modificació puntual del PGM que requereix la revisió del Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès (informe de referència: CU: 25 2005/018280/B) s’ha procedit a esmenar o complementar la documentació i s’ha redactat un nou text refós que incorpora les modificacions, complementacions i, o, les esmenes efectuades al text refós de desembre de 2006, en el següent sentit :

Respecte al punt 1 : el nou text refós que porta la referència del mes de novembre de 2007, abasta el mateix contingut que l’anterior, limitant-se a recollir totes les modificacions, complementacions i, o, les esmenes de detall que s’han fet, les quals en cap cas tenen un contingut fonamental que impliqui una nova informació pública. En els punts següents es descriuen les i justifiquen les modificacions, complementacions o esmenes que s’han fet.

Respecte al punt 1.1 : Les prescripcions de l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge de 31 de juliol de 2007, s’han incorporat en els àmbits afectats, tenint en compte els criteris que de comú acord es van establir en una reunió conjunta entre tècnics de l’Ajuntament de sant Cugat del Vallès i del Departament.

La qüestió central que plantejava l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge de 31 de juliol de 2007, es refereix als temes del PEIN de Collserola els quals són objecte del punt 1.3 d’aquest informe.

Respecte al punt 1.2 : Per part d’aquest servei s’entén que els quadres resum i la normativa del document ja estan vinculades amb les diferents fitxes, ja que aquesta fou i és la voluntat amb la qual s’ha redactat el document.

La qüestió de les cessions, que es dona en alguna de les modificacions de la sèrie M, s'ha de considerar irrellevant en tots els cassos, ja que normalment és limita a ajustos d’alineacions afecten únicament a qui té una tanca afectada d'eixamplament de vial. No hi ha una relació de causa-efecte, ja que el Catàleg i la modificació es limiten a transcriure les alineacions vigents o en proposen de noves que sempre impliquen desafectació.


Sobre el repartiment de càrregues i beneficis no és dona mai el cas, ja que ni el Catàleg ni la Modificació són la causa objectiva de desigualtats en les càrregues i/o beneficis, es a dir, no hi ha cap relació de causa a efecte entre els diferents àmbits i d'alguna manera, tots els elements tenen càrregues i beneficis que es compensen en tots els casos, per exemple (els exemples són els que senyala l'acord de la CUB) :

La Casa Badés (Catàleg A-21 i Modificació M-9) : el fet de ser BCIL, en el Catàleg actual implica que no pot fer cap ampliació malgrat estar en zona 13b. Ara és proposa mantenir el BCIL, protegir-la en el nivell de protecció A, i permetre, ja que és compatible amb la protecció, una ampliació en la planta coberta actual, reculada 4 metres de la façana principal, ja que aquesta és l'ordenació volumètrica compatible.

Els propietaris actuals es proposen restaurar-la i rehabilitar-la per fer només 4 habitatges per a ells i els seus fills. La possibilitat d'ampliació els satisfà, de fet es proposen rehabilitar-la a partir de conèixer que el Catàleg els permet aquesta ampliació que consideren necessària.

Barriada Vallès (Catàleg A-53 i Modificació O-6) : com en el cas anterior, el fet de ser BCIL, implica que no poden fer cap ampliació malgrat estar en zona 13b. La transcripció al Barri del Coll (expedient Ajuntament 83002/96 i DGU 1997/537) abordava el tema de l'ampliació proposant una reculada de façanes en la planta coberta, però en una filera on cada casa és un solar cadastral amb el seu propietari (cosa que no passa a les cases de Tomàs Musella del carrer Montserrat A-58) mai un sol propietari compleix la norma de la façana mínima.

La proposta és mantenir el BCIL i protegir-la filera en el nivell de protecció A, així com permetre, ja que és compatible amb la protecció, una ampliació en la planta coberta actual, reculada 4 metres de la façana principal, ja que aquesta és l'ordenació volumètrica compatible, per compensar el sostre perdut, es deixa fer una ampliació del pati d'illa (no protegit ni protegible) que permet unes cases en filera de una fondària de 12 o 13 metres (fondària òptima).

Conjunt de casetes de la Colònia Montserrat (Catàleg B-24 i Modificació O-7) : es protegeixen ara per primer cop, no són BCIL ni es proposa que ho siguin. En tot cas ara no poden fer cap ampliació ja que es troben en un volum disconforme amb les condicions de la zona 20a/10 i moltes no arriben a la parcel·la mínima.

L'ordenació proposada amb un volum posterior que no sobresurt mai pel damunt del ràfec inferior de les façanes és suficient per fer atractiva la rehabilitació.

No són els únics casos ja que, de fet, molts edificis només estan el catàleg i no han donat lloc a una modificació puntual del PGM per que els seus problemes eren i són resolubles amb la pròpia qualificació urbanística i no tenen prou entitat com per modificar la qualificació urbanística de PGM.

La proposta de la Modificació consisteix en anomenar, a les zones on és dona el cas, amb la clau 15* (amb asterisc), tot indicat aquesta determinació (l'asterisc) en el Catàleg, no en la Modificació del PGM, ja que és la formula correcte jurídicament.

En major part dels àmbits d’aquesta Modificació no és necessària ni, conseqüentment s’estableix, cap unitat d’actuació, ja que com s'ha vist, en cap cas hi ha beneficiaris de les actuacions puntuals.

En altre ordre de coses, a partir la revisió de superfícies i determinacions de tots els àmbits d’aquesta modificació, s’ha corregit el Quadre General de l’annex I, tot incorporant, quan ha calgut, les noves dades revisades de sol, sostre i habitatges.

Respecte al punt 1.3 : S’incorporen les prescripcions de l’informe en els seus propis termes; aquesta esmena satisfà també els requeriments del informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge de 31 de juliol de 2007.

La substitució de la clau 8a/cat per la clau 8b, i el manteniment del règim de sol no urbanitzable tant per la part de finca qualificada com Parc Forestal (clau 27) com per la part qualificada com Verd privat d’interès tradicional (clau 8b), es reflexen en el plànol de proposta núm. 8 i en els plànols de les fitxes de la sèrie P següents : P-4, P-5, P-6 i P-7.

La justificació de les alteracions dels espais lliures, segons l’article 95 de la Llei d’Urbanisme, es concreta, per a cada àmbit amb edificis o altres bens protegits, en les corresponents fitxes d’aquest instrument de planejament. El balanç quantitatiu final, es concreta en l’annex I, el qual s’ha esmenat tot incorporant les modificacions, complementacions o esmenes que s’han fet, segons el que s’ha dit respecte als punts 1 i 1.2.

Respecte al punt 1.4 :

Atenent al contingut dels epígrafs de l’art 332 de les NN.UU. del PGM, tenim el següent :

a)- Les propostes de qualificació com zona 15, en cap cas afecten a espais lliures públics, només es refereixen a solars privats la dimensió i funcions dels quals resten sobradament concretades i determinades per l’article 11 de les Ordenances del Catàleg i per les fitxes individuals dels edificis o bens protegits tal com senyala l’apartat c) següent.

b)- Tots els solars afectats són sol urbà consolidat des de fa més de 50 anys, i en molts cassos des de fa gairebé 100 anys o més; conseqüentment no hi ha reserves de sol ni té sentit afectar amb cessions d’equipaments i altres, més pròpies d’una actuació de reforma interior que d’un pla de protecció de l’edificació, a uns solars tant petits.

c)- Les condicions d’edificació, concretament l’alçada, la façana mínima, la fondària edificable, els gàlibs o les línies d’edificació, incloses, en el seu cas, les línies límit de la porxada en planta baixa o les línies límit del retranqueig de la planta golfes, es concreten (amb escreix) en les fitxes d’aquest instrument de planejament i del Catàleg, concretament per a les sèries M i O tenim les següents :

En els casos següents, la proposta es limita a recollir el sostre existent, sense admetre més ampliacions i, en determinats casos reduint el sostre existent (no el sostre de PGM), ja que proposem la clau 15:

- B-53 Xalet al carrer Àngel Guimerà, 22; B-54 Xalet al carrer Àngel Guimerà, 20; B-56 Conjunt Maria Llinàs II i I-1 Golf de Sant Cugat (fitxa M-3 de la modificació del PGM).

- C-50 Cal Notari o Cal Bal (fitxa M-5 de la modificació del PGM). - B-51 Xalet de Juli Gonzàlez (fitxa M-6 de la modificació del PGM). - B-21 Casa al carrer Major, 14 (fitxa M-7 de la modificació del PGM).


- B-174 Colmado Víctor (fitxa M-8 de la modificació del PGM). - A-30 Cal Maset (A-30) i C-46 Cal Diapló (fitxa M-10 de la modificació del PGM). - D-II Conjunt de les Voltes del carrer Major; A-64 Casa de Joan Masachs; B-8

Casa de Josep Garcia; B-9 Cal Ros Barber; C-7 La Posada Nova (Cal Brinca); C-10 Casa de la plaça Pere San, 10; C-23 Cal Soler (fitxa O-1de la modificació del PGM).

- A-43 Can Matas i A-44 Penya Blaugrana (fitxa O-2 de la modificació del PGM). - A-19 Terrisseria Arpí (fitxa O-3 de la modificació del PGM). - A-21 Casa Badés (fitxa O-4 de la modificació del PGM). - A-22 El Generalife (Casa de Justo Sànchez) (fitxa O-5 de la modificació del

PGM). - A-53 Barriada Vallès (fitxa O-6 de la modificació del PGM). - B-24 Conjunt de casetes de la Colònia Montserrat (fitxa O-7 de la modificació del

PGM). - B-45 Casa Mòjica (fitxa O-8 de la modificació del PGM). - B-97 cases de Josep Viladelprat (fitxa O-9 de la modificació del PGM). - C-76 Arrabal de Can Brou (fitxa O-10 de la modificació del PGM).

En els casos següents, la proposta determina tots els paràmetres d'una ampliació mínima amb total compatibilitat amb la protecció referida al sostre existent, no sostre de PGM, ja que proposem la clau 15 :

- B-55 Conjunt Maria Llinàs I; B-57 Conjunt Maria Llinàs III (fitxa M-3 de la modificació del PGM).

En el conjunt Conjunt Maria Llinàs I (B-55) es determina una ampliació de 144,00 m2. respecte a l’edificació existent, que representa una disminució de 81,75 m2. respecte del sostre de planejament vigent.

En el conjunt Conjunt Maria Llinàs III (B-57) es determina una ampliació de 175,00 m2. respecte a l’edificació existent, que representa una ampliació de 301,25 m2. respecte del sostre de planejament vigent. La major part de l’ampliació es fera en planta golfes sense augment ni modificació del volum aparent, altra part consisteix en adaptar-se i tapar una paret mitgera al descobert.

- B-174 Colmado Víctor (fitxa M-8 de la modificació del PGM). Es determina una ampliació de 304,50 m2. respecte a l’edificació existent, que representa una ampliació de 47,33 m2. respecte del sostre de planejament vigent. L’ampliació es fera en planta baixa i semisoterrani, aprofitant el desnivell natural.

- A-21 Casa Badés (fitxa O-4 de la modificació del PGM). Es determina una ampliació de 144,00 m2. respecte a l’edificació existent, que representa una disminució de 81,75 m2. respecte del sostre de planejament vigent. En relació al punt 1.2 ja s'ha comentat aquesta modificació.

- A-22 El Generalife (Casa de Justo Sànchez) (fitxa O-5 de la modificació del PGM). Es determina una ampliació de 95,25 m2. respecte a l’edificació existent, que representa una disminució de 566,85 m2. respecte del sostre de planejament vigent. L’ampliació es fera en planta semisoterrani, en substitució d’una terrassa existent. La proposta recull el que ha estat el desenvolupament d'una Unitat d'Actuació del PEMU Eixample Sud.

- A-53 Barriada Vallès (fitxa O-6 de la modificació del PGM). Es determina una ampliació de 738,80 m2. respecte a l’edificació existent, que representa una disminució de 1737,20 m2. respecte del sostre de planejament vigent. La transcripció del PGM en el barri del Coll, proposa una solució similar a la del catàleg, amb una planta més. En relació al punt 1.2 ja s'ha comentat aquesta modificació.

- B-24 Conjunt de casetes de la Colònia Montserrat (fitxa O-7 de la modificació del PGM). Es determina una ampliació de 807,84 m2. respecte a l’edificació existent, que representa una disminució de 667,26 m2. respecte del sostre de planejament vigent. L’ampliació es fera en planta baixa i semisoterrani, aprofitant el desnivell natural. En relació al punt 1.2 ja s'ha comentat aquesta modificació.

- B-97 cases de Josep Viladelprat (fitxa O-9 de la modificació del PGM). Es determina una ampliació de 92,00 m2. respecte a l’edificació existent, que representa una ampliació de 218,75 m2. respecte del sostre de planejament vigent. L’ampliació es fera en planta golfes sense augment ni modificació del volum aparent.

1. Per les característiques de l’ordenació en els seus diverses aspectes ens remetem al que s’ha dit en els tres punts anteriors.

2. Per a les condicions estètiques ens remetem al que s’ha dit en els punts a), b), i c) anteriors. Cal recalcar que el Catàleg és, precisament, un recull normatiu de propostes relatives a les condicions estètiques.

3. Sobre el règim dels cossos sortints val a dir el mateix que ja s’ha dit en els punts anteriors.

4. Sobre les teulades, ràfecs i cornises ídem.

Els criteris d’aplicació obligatòria en els Plans especials en zona 15, segons els punts 2 i 3 de l’article 332 de les NN.UU. del PGM es compleixen amb escreix pel conjunt format per aquesta modificació i el Catàleg.

Respecte a la zona 8a/cat* : el resum de la proposta, pel que fa a les modificacions de la sèrie P restarà en els tremes que es resumeixen en la taula següent :

P-1 Can Magí (A-10) 8a/cat* Canvia a zona 8a/cat sense asterisc. P-2 Can Casulleres (C-22) 8a/cat* El tema esta resolt en la Modificació del

PGM als àmbits del camí del Bosc, torrent i riera d’en Nonell, Can Monmany, la Floresta i Can Cortès. Es proposa suprimir aquesta modificació P-2. En la fitxa del Catàleg s’indicarà correctament la nova qualificació urbanística de zona 20a/10.

P-3 Can Ametller (A-18) Capella de Sant Llorenç de Fontcalçada (A-17)

8a/cat No es modifica.


P-4 Cases del Rabassalet: B-120 Casa del Rabassalet I B-121 Casa del Rabassalet II B-122 Xalet de Joan Planas D – III Cases del camí del Rabassalet, 15 i 17

8a/cat*

P-5 Casa Torres (Cases adossades d'Àngel Carrión) (A-36) Xalet de Joan Puigventós (A-37)

8a/cat*

Canvien a règim de sol no urbanitzable amb les següents qualificacions urbanístiques : Part (menor) zona 8b Part (major) zona 27 de Parc Forestal de Conservació. En les edificacions protegides es manté la normativa de la Modificació puntual del PGM que requereix la revisió del Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, la qual restringeix totalment les ampliacions de volum.

P-6 Xalet de Pere Francitorra (B-149)

8a/cat* Ídem P-4 i P-5

P-7 Xalet a la Plaça Transwaal (B-141)

8a/cat* Ídem P-4 i P-5

P-8 Teuleria de Can Flo (F-21)

8a/cat* Es proposa suprimir aquesta modificació P-8. En la fitxa del Catàleg s’indicarà correctament la nova qualificació urbanística de zona 27. Veure el que es diu respecte al punt 1.6.

P-9 Casa Lluch (A-14)

8a/cat La qualificació 8a/cat no es modifica. Veure el que es diu respecte al punt 1.7.

P-10 Can Majó (A-39) 8a/cat* Canvia a zona 8a/cat sense asterisc. Com es pot comprovar en la taula, la qualificació de zona 8a/cat* (amb asterisc) deixa de tenir sentit en no haver cap element amb la referida qualificació. Conseqüentment, es suprimeix l’article 16 de la Normativa Refosa i totes les referències a la zona 8a/cat* (amb asterisc) i al seu significat.

Com a conclusió, el nou redactat del text refós proposa el següent :

a)-Els articles 13 i 31 de la Normativa Refosa s’han redactat de nou, suprimint la definició i totes les referències a la zona 15* (amb asterisc), i eliminant de tot l’articulat i memòria l’asterisc i el seu significat. Les fitxes del Catàleg recullen aquesta determinació en el punt dedicat a la qualificació urbanística de planejament vigent, la qual serà sempre zona 15 (sense asterisc).

b)-L’article 16 de la Normativa Refosa, com ja s’ha dit, es suprimeix juntament amb totes les referències que hi ha en l’esmentada normativa i en la memòria a la zona 8a/cat* (amb asterisc) i al seu significat.

L’article 16 de la Normativa Refosa es redacta de nou per regular les qüestions generals de la zona 8b en solars o finques que comparteixen aquesta qualificació amb la de zona 27 de Parc Forestal de Conservació.

Per a la resta de temes que puguin plantejar-se en relació a la compatibilitat amb la protecció de les actuacions en les zones 15 i 8a/cat o 8a i 8b, s’aplicarà el que disposa

la Normativa refosa i la normativa del Pla General, així com les prescripcions dels articles 8, 9 i 12 de les Ordenances del Catàleg.

Respecte al punt 1.5 : Respecte del solar del carrer sant Antoni s'ha de dir que el referit solar, en part dona front a la plaça de sant Antoni en la qual és vigent l’alçada de planta baixa més tres plantes pis (veure plànol annex). L’aplicació de les prescripcions de l’article 240. 6 i 240.2 justifica tres de les quatre plantes. La qüestió es tracta com una correcció d'errades, ja que aquest és el vertader contingut de la resolució del punt.

La correcció d'errades implica establir l'alçada de planta baixa més tres plantes pis en tot el front de la plaça de sant Antoni (veure plànol annex).

Respecte al punt 1.6 : Es proposa suprimir la modificació P-8 i restituir la qualificació urbanística de Parc Forestal de Conservació. En la fitxa del Catàleg s’indicarà correctament la nova qualificació urbanística de zona 27. Els usos industrials i comercials es substitueixen per l'ús de taller artesanal, a concretar en un Pla especial.

Respecte al punt 1.7 : A la casa Lluch (P-9) es reajusta el límit de la zona 27 amb la zona 8a/cat per deixar la torre de molí de vent nord dins aquesta qualificació urbanística.

Sant Cugat del Vallès 8 de novembre de 2007

L'ARQUITECTE MUNICIPAL

Vicenç Tort i Arnau

2.- Revisió de les fitxes del Catàleg: Les modificacions que s’han efectuat segons el punt 1 anterior, impliquen, en molts casos, la modificació de les fitxes dels nivells A i B, per tal d’incorporar-les. La necessitat de dotar al conjunt del Catàleg de la deguda coherència en el seu contingut i en la forma, ha portat a una revisió de les fitxes dels nivells de protecció A i B, així com de les fitxes dels Conjunts (Nivell D).

Aquesta refosa de contingut de les fitxes dels elements protegits en els nivells A, B, i D es resumeix en el següent :

1.- Establiment de la clau 15* (amb asterisc).

La qualificació urbanística de zona 15* (amb asterisc) que no s’estableix en la Modificació puntual del PGM que requereix la revisió del Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, d’acord amb l’article 31 de les Ordenances, s’indica en el plànol de les fitxes, i amb una nota en la pròpia fitxa.


2.- Revisió dels plànols

Els plànols annexos a les fixes dels elements protegits en els nivells A i B (i en altres nivells quan la fitxa porta plànol) s’per fer coherents la fitxa escrita amb el plànol de la fitxa i amb el contingut del nivell de protecció i dels elements protegits. En aquest sentit, s’han revisat moltes fitxes i s’han establert correctament les façanes protegides i les obres admeses,

3.- Aplicació de la normativa de Modificació del volum edificat en els Conjunts.

En les fitxes s’han revisat i en el seu cas, concretat o precisat les referències a la normativa de modificació del volum edificat establerta pels conjunts en el sentit següent :

a)- En les fitxes dels edificis protegits en els nivells B i C dels conjunts de Valldoreix (D-VIII) i de la Floresta (D-IX), s’han concretat les implicacions normatives dels punts 1, 5 i 6 de la normativa de modificació del volum edificat de la fitxa del Conjunt.

b).- En la fitxa del Conjunt de l’Eixample Sud i el Golf, s’han precisat determinacions relatives a la modificació del volum edificat com :

- La planta sòcol modernista o noucentista, present en molts edificis del conjunt es considera planta soterrani en tots els edificis protegits.

- Les parcel·lacions en el perímetre de protecció dels edificis protegits han de ser autoritzades en les fitxes individuals.

c)- En les fitxes dels edificis protegits en el nivell B del conjunt de L’Eixample Sud i el Golf (D-III), s’han concretat les implicacions normatives dels punts 1, 2, 5 i 6 de la normativa de modificació del volum edificat de la fitxa del Conjunt, en coherència amb el que s’ha dit en el paràgraf anterior.

d).- En les fitxes dels Conjunts tipològics de l’Antiga Vila de Sant Cugat i la Plana de Rampeu (D-I) i de la Plana de l’Hospital i l’Eixample de la plaça de Barcelona (D-V) s’han precisat determinacions relatives a la recuperació dels espais lliures interiors d’illa en punt 5 de la Normativa dels conjunts.

e).- En les fitxes dels Conjunts tipològics de l’Antiga Vila de Sant Cugat i la Plana de Rampeu (D-I), de la Plana de l’Hospital i l’Eixample de la plaça de Barcelona (D-V) i del Centre Històric i Comercial de Sant Cugat (D-VI) s’han precisat determinacions respecte a la protecció de l’entorn dels edificis protegits en els nivells A i B

f).- En la fitxa del Conjunt tipològic de les Masies de Sant Cugat (D-IV) s’han concretat determinacions relatives al règim d’usos, concretant l’ús històric com a ús preferent i determinant els usos compatibles amb referència al planejament vigent. S’ha precisat que la modificació del volum edificat implica, en el seu cas, suprimir els elements obsolets o impropis del Conjunt. També s’ha concretat l’abast de les ampliacions de volum tot referint-les al volum de l’edifici protegit, excloent sempre els elements impropis del Conjunt que s’han comentat. Les determinacions s’han concretat, en el seu cas, en les fitxes individuals.

3.- En les fitxes s’han revisat les qualificacions urbanístiques de planejament vigent, règim del sòl i protecció segons la llei del patrimoni cultural català.

3.- Revisió de les Ordenances. En coherència amb el punt 1 s’ha redactat de nou l’article 31 de les Ordenances.

En coherència amb el punt 2.e anterior, s’ha precisat l’abast de l’article 11.1 en els conjunts D-I; D-V i D-VI.

S’ha millorat el dibuix del gràfic normatiu annex 8.

Sant Cugat del Vallès, novembre de 2007

L'ARQUITECTE MUNICIPAL Vicens Tort Arnau

MEMÒRIA, ORDENANCES NIVELL D: CONJUNTS I CONJUNTS … · concreció d’una normativa adaptada al...

Documents

Transcript of MEMÒRIA, ORDENANCES NIVELL D: CONJUNTS I CONJUNTS … · concreció d’una normativa adaptada al...