M'endevines?

FORMACIÓ LITERÀRIA A L’AULA

D’INFANTIL

EL RACÓ DE LES

ENDEVINALLES

FLORIDA UNIVERSITÀRIA

DATA: 09/12/2013

ASSIGNATURA: FORMACIÓ LITERÀRIA A L’AULA D’INFANTIL

AUTORS/ES: DAVID ARCOS, LIDIA BARBOSA, BORJA GONZALEZ,

SHEILA JORDÁN I MIGUEL RAMÓN

A L’ATENCIÓ DE: FRANCESC RODRIGO

Racó de les endevinalles

FORMACIÓ LITERÀRIA A L’AULA D’INFANTIL 1

ÍNDEX

1. Introducció ...................................................................................................................... 2

2. Marc teòric i metodològic ................................................................................................ 4

3. Elements d’aprenentatge ................................................................................................. 6

3.1. Objectius de l’educació literària ......................................................................................... 6

3.2. Objectius de l’àrea: Els llenguatges comunicació i representació ..................................... 7

3.3. Continguts específics del taller .......................................................................................... 7

3.4. Competències especifiques del taller ................................................................................ 9

4. Planificació del treball .................................................................................................... 11

4.1. Fase inicial ........................................................................................................................ 11

4.2. Fase formativa .................................................................................................................. 12

4.3. Fase final........................................................................................................................... 14

4.4. Recursos i materials ......................................................................................................... 16

5. Avaluació ....................................................................................................................... 19

6. Conclusions ................................................................................................................... 22

7. Bibliografia .................................................................................................................... 23



1. Introducció

El nostre racó literari s’anomena “m’endevines?”. En aquest anem a treballar la tipologia

textual de la retòrica, concretament el gènere de cultura oral i tradició popular i més

específicament les endevinalles.

Segons el diccionari Fabra (1977:691) les defineix com “qualsevol enigma per entretenir-se a

endevinar-lo”. Per la seua banda, el diccionari escolar J. Tió (1989: 175) defineix l’endevinalla

com a “ frase o versos que diuen una cosa que costa de veure i que s’ha de descobrir”.

L’estudi del folklore a l’escola és un aspecte que considerem molt important per això, nosaltres

l’hem volgut incloure en el nostre racó literari. D’aquesta manera, ens centrarem en la

literatura oral, ja que aquesta ens serveix com una eina del coneixement de la realitat que

vincula l’escola i l’entorn a través d’uns continguts. Així com, afavoreix a l’alumnat en el procés

de comprensió de l’entorn tot fent servir els coneixements i sentiments de tot un poble que es

transmeten de generació en generació.

D’altra banda, l’estudi del folklore des d’aquesta perspectiva de la literatura oral també actua

com a base de l’aprenentatge de la nostra llengua, doncs la maduració del llenguatge està

determinada per la seua relació afectiva amb la realitat. En aquest cas, el que hem de fer és

que el xiquet/a es puga sentir protagonista del seu llenguatge, és a dir, que busque noves

formes d’expressió i noves formes de relació amb l’entorn. Es tracta que l’alumnat puga

conèixer el patrimoni cultural que s’amaga davall la tradició oral, analitzant-lo amb un sentit

crític, la qual cosa li aportarà un llenguatge ric, enèrgic i ple d’imaginació, enginy i precisió.

Així mateix, el tractament del folklore ens ofereix un ampli vassall de recursos orals que podem

emprar per a treballar-los amb els nostre alumnat, i que podem treballar no tan sols de forma

oral sinó també escrita. A més, aquesta importància del llenguatge oral també es veu reflectida

en les característiques dels recursos orals presenten ja que a nivell general, aquests recursos

permeten facilitar el coneixement del propi cos, provocar un plaer a causa de la sonoritat, de

la rima i de la musicalitat i per últim, tenen el do de poder incidir sobre l’estat d’ànim.

En primer lloc, pel que fa als embarbussaments aquests són jocs de paraules que incideixen en

la repetició d’un so que presenta dificultats. D’aquesta manera, l’embarbussament ens pot

ajudar en el treball concret d’un so. Per exemple: En cap cap cap el que cap en aquest cap.

Aquest recurs també ens ajuda a treballar la lectura amb els xiquets/es tant en els que estan

aprenent a llegir en eixe moment com en els que encara no saben.

En segon lloc, les dites són construïdes normalment en forma de rodolí i faciliten així la seua

interiorització i memorització. A més, sintetitzen i defineixen coneixements i vivències. Aquest

recurs contribueix a descobrir la relació existent entre el cicle de l’any i els productes del camp:

“Pel maig, tot gra és espigat”. També podem treballar la interpretació plàstica d’una dita. Amb

aquest recurs, estem incidint en la memòria, una àrea del pensament que de vegades s’oblida

de treballar.



Per últim, les endevinalles són composicions, generalment en vers, que ens refereixen d’una

manera ambigua a un objecte o concepte que cal esbrinar. En aquest cas, nosaltres hem volgut

centrar-nos en questa perquè permeten treballar de forma integrada diverses habilitats (la

parla, l’escola, la interacció, l’escriptura i la lectura) així com, provoquen una actitud de

recerca, d’observació de l’entorn, de curiositat i ganes d’aprendre.

El nostre racó literari va destinat al 2n Cicle d’Infantil, concretament per a xiquets i xiquetes de

5 anys. Primerament, abans de crear les activitats a desenvolupar, vam considerar important,

tenir en compte les característiques que presenta l’alumnat en aquesta etapa. Segons Jean

Piatget, aquests s’encontren en l’etapa preoperatori.

En aquest moment, es produeix l’inici de les funcions simbòliques i de la interiorització dels

esquemes d’acció en representacions. En la transició a aquest període, el nen descobreix que

algunes coses poden prendre el lloc d'unes altres. A més, les representacions internes

proporcionen el vehicle de més mobilitat per a la seva creixent intel·ligència, és a dir el

pensament infantil ja no està subjecte a accions externes, sinó que comença a interioritzar-se.

Les formes de representació internes que emergeixen simultàniament al principi d'aquest

període són: la imitació, el joc simbòlic, la imatge mental i un ràpid desenvolupament del

llenguatge parlat. Malgrat importants avançaments en el funcionament simbòlic, l'habilitat

infantil per pensar lògicament està marcada amb certa inflexibilitat, és altament egocentrista.

Per concloure, en referència a l’ús didàctic de les endevinalles, ens agradaria destacar que les

endevinalles populars no han anat sempre dirigides als infants tot i això, en l’actualitat és cert,

que s’han convertit en una de les eines d’entreteniment i joc. Avui en dia, permeten un treball

educatiu a l’escola o fora d’ella, gràcies a la interacció que promouen i al intercanvi lingüístic i

cultural que possibiliten.



2. Marc teòric i metodològic

Els racons són zones delimitades de l'aula, adscrites a àmbits o àrees concretes, en les quals

poden realitzar-se simultàniament diferents activitats, bé individualment o en grup,

possibilitant que l'acció de l'alumnat siga en general, lliure i autònoma. Els racons són una

proposta d'estratègia que ajuda a alternar el treball organitzat amb el treball lliure. Els

materials i les propostes de treball que en ells trobarà el xiquet/a fan possible una interacció

entre ell i el seu entorn i açò, farà que la seua experiència es fonamente en el bagatge que

posseïsquen, fent possible que vaja descobrint nous aspectes i ampliant els seus coneixements

de forma significativa.

Totes aquestes característiques es fonamenten en el moviment d’Escola Nova, on experiències

innovadores com la pràctica dels racons està present en el paper del/de la docent. Autors com

Claparède veu l’escola com un laboratori on l’infant intervé activament, mentre que el

mestre/a es dedica a ser un guia en el seu procés d’aprenentatge. L’educació, és vida, un

assaig, una mena de preparació per a la vida, per tant el treball mitjançant racons és una molt

bona proposta, ja que no hi ha creixement sense activitat, sense manipulació, sense

experimentar.

Els xiquets i xiquetes han de desenvolupar-se sensorialment i experimentar tot allò que els

envolta, amb la intenció que tot allò que viuen, tot allò que aprenen dia a dia, siga molt més

significatiu; tal i com afirma la metodologia de Maria Montessori. Així com, OvideDecroly

centra la riquesa de l’aprenentatge de l’infant, a través de l’ús una metodologia que faja

possible l’adquisició d’una capacitat física, afectiva, i mental necessària per al creixement

integral del xiquet/a.

En general, la relació que volem és enaltir, basant-nos en tots aquests mestres i autors del

moviment de l’Escola Nova, professionals de l’educació, la importància de la metodologia de

treball per racons. Gràcies a aquesta, els/les estudiants aprenen d’una forma activa,

significativa, mitjançant la manipulació, les experiències que viuen interactuant amb el seu

medi físic, o amb la interacció social amb la resta de companys/es, tot això fa que l’alumnat es

desenvolupe no tan sols intel·lectualment sinó també emocionalment, adquirint no sols

coneixements, sinó també desenvolupant competències, habilitats necessàries per a

progressar.

El treball per racons respon a la necessitat d'establir estratègies organitzatives que donen

resposta als diferents interessos dels xiquets i les xiquetes i que alhora, permeten respectar els

diferents ritmes d'aprenentatge. Els racons sempre han de respondre als objectius que es

vulguen aconseguir, ja que un mateix racó pot presentar diferents possibilitats.

Aquests espais de l'aula en els quals es realitzen activitats de joc encara que tradicionalment

s'ha denominat racons, poden cridar-se també: zones, àrees, espais etc. Aquesta distribució

espacial porta amb si una dinàmica de treball, de no són tan sols espais de joc lliure, sinó que

en certs moments del dia es poden plantejar activitats o jocs a realitzar en cadascun d'ells.



Per tant, en elaborar una unitat didàctica ha d'indicar-se activitats per a cadascun dels racons

de l'aula.

Per a garantir l'assumpció dels diferents continguts curriculars, és necessari oferir la

possibilitat de treballar de forma individual i de forma col·lectiva, ja que cadascuna d'aquestes

formes ofereix possibilitats diferents de donar resposta diferent, que siguen complementàries

en el procés d'aprenentatge significatiu i funcional, a les diverses situacions educatives. Per un

costat, treballant col·lectivament, van prenent formes d’interacció socials i de convivència, ja

que es senten integrats dins d’un grup i tenen un propòsit comú. Aquest principi, el de

socialització gràcies al treball col·lectiu, juntament amb la individualització, que també és

important a l’hora de desenvolupar tasques o racons, han d’estar present sempre en

l’educació infantil.

Per tant a l’hora de desenvolupar racons a l’aula d’infantil, haurem de tenir presents aquests

objectius:

- Treballar i realitzar activitats a partir dels interessos de l’alumnat.

- Respectar el ritme de treball i el desenvolupament cognitiu de cada xiquet/a.

- Perdre la por a equivocar-se, hem d’aprendre mitjançant l’error/encert.

- Estimular el raonament lògic a partir de les seues experiències.

- Tindre un recull de solucions per a un mateix problema.

- Aconseguir més autonomia i seguretat de treball per part de l’alumnat, desenvolupant

activitats individuals i autònomes.

- Desenvolupar l’esperit de recerca mitjançant l’observació, la comparació i la seua

reflexió durant les activitats que desenvolupen.

- Oferir a l’infant la possibilitat de programar i de realitzar el treball d’una manera més

lliure.

- Accelerar l’organització individual i els progressos individuals interioritzats.

- Adquirir experiències directes.

- Oferir al alumnat la possibilitat d’utilitzar materials diferents que els que es fan servir

col·lectivament.

No hem d’oblidar el paper del mestre/a dins de la metodologia del treballs per racons. El seu

paper ha de ser el de fer funcionar la classe, potenciar tot allò que l’alumnat necessita per al

seu desenvolupament. El professorat ha de tenir en compte les etapes del creixement de

l’alumnat, i el seu desenvolupament psicològic, a més de ser acompanyants per tal de

potenciar el creixement integral dels xiquets i xiquetes. També ha de ser capaç d’oferir

estímuls perquè cada un dels alumnes siga capaç de dur a terme cada una de les activitats que

es plantegen a classe. En altres paraules, el/la docent, ha de fer de guia intentant que

l’alumnat puga tindre un aprenentatge actiu i significatiu. Ha de tenir sempre present les

característiques del seu alumnat i a partir de les seues fortaleses i debilitats, dissenyar

activitats el més adequades possibles, on l’alumnat aprenga fent, aprenga de l’experiència.

Com a conclusió, podem afirmar després de la investigació realitzada, que els racons de treball

són una ferramenta de treball més que útil, quasi imprescindible, doncs fa possible treballar

partint dels interessos i característiques de l’alumnat, a més, fan del procés d’ensenyança



aprenentatge un fet global, que permet als xiquets/es aprendre d’una forma integrada i d’una

forma més pràctica, així com, el fet d’apropar la realitat al context escolar fa que allò que

l’alumnat aprèn no siguen tan sols sabers sense connexió alguna, sinó habilitats, coneixements

útils per al dia a dia de l’infant, necessaris per al seu desenvolupament social, cognitiu i

emocional.

3. Elements d’aprenentatge

3.1. Objectius de l’educació literària

1. Conèixer textos literaris de tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, així

com alguns aspectes formals simples de la narració i de la poesia per a recolzar la

lectura i escriptura d'aquests textos.

2. Descobrir la lectura com a experiència satisfactòria fundada en la resposta afectiva del

lector el qual s'emociona amb la intriga; s'identifica amb els personatges; reconeix en

el text la seua pròpia experiència vital com a experiència humana; descobreix mons

allunyats de la seua experiència immediata; contrasta la seua pròpia interpretació amb

la d'altres lectors; es sorprèn amb el mode diferent d’usar el llenguatge i gaudeix amb

tot això.

3. Aprendre a construir el sentit del text, és a dir, a confrontar la visió que té el lector de

si mateix i del món amb l'elaboració cultural de l'experiència humana que li ofereix

l'obra literària.

4. Conèixer les particularitats discursives, textuals i lingüístiques dels textos literaris,

característiques que estan condicionades històricament i configuren els gèneres o

formes convencionals de la institució literària mitjançant les quals la humanitat ha

simbolitzat la seua experiència.



3.2. Objectius de l’àrea: Els llenguatges: comunicació i representació

1. Descobrir, a través dels diferents llenguatges, el seu propi cos i les seues possibilitats

d’expressió i comunicació.

2. Conèixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques perquè desenrotllen la imaginació

i la creativitat.

3. Utilitzar les distintes formes de representació per a expressar i comunicar situacions,

accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats.

4. Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les distintes formes de representació enriquint

les possibilitats comunicatives.

5. Valorar i apreciar les produccions pròpies, les dels seus companys i algunes de les

diverses obres artístiques del patrimoni conegudes per mitjà de TIC o in situ, i donar-

los un significat que els aproxime a la comprensió del món cultural a què pertanyen.

6. Expressar sentiments, desitjos i idees per mitjà de l’expressió artística a través dels

distints llenguatges.

7. Interpretar i produir imatges com una forma de comunicació i de gaudi, a fi de

descobrir i identificar els elements bàsics de l’expressió artística.

8. Aplicar hàbits d’higiene i rutines en l’ús del material per al desenrotllament de

l’expressió artística, que faciliten la consecució de l’autonomia personal i la

col·laboració amb el grup social a què pertanyen.

3.3. Continguts específics del taller

Els continguts que hem extret del DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual

s’estableix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana i que

considerem es treballen al nostre racó d’endevinalles són:

Bloc 2. Llenguatge verbal

2.1. Escoltar, parlar i conversar

a) La utilització i valoració progressiva de la llengua oral per a evocar i relatar fets, per a

explorar coneixements i aprendre; per a expressar i comunicar idees i sentiments, per a

establir relacions amb els membres de la seua societat i per a regular la pròpia conducta i la

dels altres.

b) La iniciativa, l’interés i la participació en la comunicació oral en les situacions de la vida

quotidiana a l’aula, com a mitjà per a establir i mantindre relacions socials, resoldre un



conflicte o planificar una activitat al mateix temps que es respecten les normes socials que

regulen l’intercanvi lingüístic.

c) L’ús progressiu, d’acord amb l’edat, d’una estructuració gramatical correcta, una entonació

adequada i una pronunciació clara.

d) La participació i l’escolta activa en situacions habituals de comunicació. Acomodació

progressiva dels seus enunciats als formats convencionals, així com l’acostament a la

interpretació de missatges, textos i relats orals produïts per mitjans audiovisuals.

e) La utilització adequada de les normes que regeixen l’intercanvi lingüístic, sobretot el

respecte al torn de paraula i l’escolta atenta i respectuosa.

f) L’ús progressiu de les estratègies bàsiques per a la comprensió: escoltar atentament,

conèixer les relacions de causa-efecte que l’ajuden a predir el desenrotllament de la trama,

etc., i connectar el que s’escolta amb les experiències personals.

2.2.Aproximació a la llengua escrita

a) L’ús de les competències de lectoescriptura bàsiques (direccionalitat, linealitat, orientació

esquerra-dreta, distribució del text, posició a l’escriure) des dels primers moments del procés

de construcció de l’escrit.

b) L’interés i l’atenció en l’escolta de narracions, explicacions, instruccions o descripcions

llegides per altres persones.

c) La interpretació i la producció col·lectiva i individual de paraules, frases i textos en situacions

comunicatives rellevants i pròximes a la xiqueta o al xiquet, així com de paraules, frases i

textos que acompanyen imatges amb intenció comunicativa i lúdica, després d’una preparació

col·lectiva prèvia i amb la guia de la mestra o del mestre.

2.3. Aproximació a la literatura

a) L’escolta, la memorització i el recitat, de forma individual i en grup, d’alguns textos de

caràcter poètic, de tradició cultural o d’autor, de manera que es gaudisca de les sensacions

que el ritme, la rima i la bellesa de les paraules produeix.

b) La participació creativa en jocs lingüístics per a divertir-se i per a aprendre.

c) L’interés per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les

produccions literàries.

d) El descobriment dels textos literaris com a font de construcció i d’enriquiment del discurs

propi.



e) La valoració del contingut i la presentació de les produccions pròpies i dels altres, i de

l’adequació a les diverses exigències de les diferents situacions comunicatives.

Bloc 3. La llengua com a instrument d’aprenentatge

a) L’ús precís i apropiat del lèxic genuí característic de les diferents àrees, especialment del que

ha sigut substituït per formes híbrides, incorrectes o per vocabulari d’altres llengües.

b) La comprensió de les explicacions de la mestra o del mestre sobre un tema d’interès, els

passos d’una tasca, la manera de buscar informació..., sense que se li haja d’explicar

individualment.

c) L’ús d’estratègies de comprensió i d’utilització de recursos i fonts d’informació escrita

(fullets informatius, llibres divulgatius, biblioteca d’aula...) i de les tecnologies de la informació

i la comunicació com a mitjans d’informació i d’aprenentatge.

d) La interpretació i l’ús de l’escrit combinat amb altres formes de representació (imatges,

fotografies...) amb diverses finalitats: fer un registre de dades, elaborar un dossier explicatiu

d’una investigació o un projecte...

3.4. Competències especifiques del taller

Les competències bàsiques actualment estan incorporades al currículum escolar, açò fa que

alguns aprenentatges que es consideraven imprescindibles, ara siguen més importants encara;

ja que, per a finalitzar l'ensenyament obligatori la persona deu haver desenvolupat uns

continguts i una sèrie de competències bàsiques per a poder aconseguir la seua realització

personal i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Les competències bàsiques establides pel curriculum i que considerem que el nostre alumnat

hauria de treballar en la mesura del possible al realitzar el nostre racó sobre les endevinalles,

són les següents:

1. Competència en comunicació lingüística.

Aquesta competència utilitza el llenguatge com a instrument de comunicació tant oral com a

escrita, i com a comprensió de la realitat, les emocions i la conducta.

Aquesta, és molt important ja que comunicar-se i conversar són accions que suposen habilitats

essencials per a establir vincles i relacions constructives amb els altres companys i companyes i

amb l'entorn.

D'altra banda, la lectura facilita la interpretació i comprensió del codi que permet fer ús de la

llengua escrita i a partir d'ella es descobreixen altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i

de saber. Tot açò afavoreix la consolidació de la competència comunicativa.



2. Competència social i ciutadana.

Aquesta competència fa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar,

conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre's a

contribuir a la seua millora. En aquesta competència estan integrats coneixements diversos i

habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en

determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

Així mateix, formen part fonamental d'aquesta competència aquelles habilitats socials que

permeten saber que els conflictes de valors i interessos formen part de la convivència.

En conclusió, aquesta competència es basa a comprendre la realitat social en què es viu,

afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques

democràtiques, i exercir la ciutadania contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i

mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i

obligacions cíviques.

3. Competència cultural i artística.

El conjunt de destreses que configuren aquesta competència es refereix tant a l'habilitat per a

apreciar i gaudir amb l'art i altres manifestacions culturals, com a aquelles relacionades amb

l'ocupació d'alguns recursos de l'expressió artística per a realitzar creacions pròpies; açò

implica un coneixement bàsic de les diferents manifestacions culturals i artístiques, l'aplicació

d'habilitats de pensament divergent i de treball col·laboratiu, una actitud oberta, respectuosa i

crítica cap a la diversitat d'expressions artístiques i culturals, el desig i voluntat de conrear la

pròpia capacitat estètica i creadora, i un interès per participar en la vida cultural i artística, tant

de la pròpia comunitat, com d'altres comunitats.

4. Competència per a aprendre a aprendre.

Aprendre a aprendre suposa disposar d'habilitats per a iniciar-se en l'aprenentatge i ser capaç

de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d'acord als propis

objectius i necessitats.

És a dir, aprendre a aprendre implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i

coneixements des d'un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el

pensament estratègic, com la capacitat de cooperar, de autoavaluar-se, i el maneig eficient

d'un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual, tot açò es desenvolupa a través

d'experiències d'aprenentatge conscients i gratificants, tant individuals com a col·lectives.

5. Autonomia i iniciativa personal.

Aquesta competència es refereix, d'una banda, a l'adquisició de la consciència i aplicació d'un

conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la

perseverança, el coneixement de si mateix i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control



emocional, la capacitat de triar, de calcular riscos i d'afrontar els problemes, així com la

capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d'aprendre dels errors i d'assumir

riscos. D'altra banda, remitent a la capacitat de triar amb criteri propi, d'imaginar projectes i de

portar avant les accions necessàries per a desenvolupar les opcions i plans personals

responsabilitzant-se d'ells, tant en l'àmbit personal, com a social i laboral.

4. Planificació del treball

El que nosaltres a continuació presentem és una proposta de racó de treball, concretament, un

taller per a treballar a l’aula d’Infantil l’educació literària mitjançant la cultura oral i la tradició

popular. Aquest gènere literari el treballarem a través de diverses activitats que s’englobem

en les següents tres fases:

Fase inicial: està composta per les activitats 1 que tenen com a principal objectiu que l’alumnat

entre en contacte amb el recurs oral que són les endevinalles.

Fase formativa: integrada per les activitats 2, 3, 4, 5, 6, la finalitat de la realització d’aquestes

és que l’alumnat treballe a través de la tipologia textual de la retòrica, d’una forma integradora

i globalitzada les habilitats lingüístiques bàsiques, sota un enfocament comunicatiu. Nosaltres

ens centrem més en l’expressió oral, no obstant això, com que les habilitats són indissociables

l’alumnat desenvolupa al mateix temps altres habilitats.

Fase final: les activitats que la integren son la 7 i la 8, i són activitats de consolidació de

coneixements i identificació del progrés de l’alumnat.

El taller d’educació literària tindrà una duració mínima d’un mes.

4.1. Fase inicial 1- Conta endevinalles

Amb la finalitat que l’alumnat entre en contacte amb el món de les endevinalles i despertar el

seu interès per aquestes, convidarem a un “conta endevinalles”. La persona que ajudarà al

professorat a descobrir els coneixements previs de l’alumnat, a través d’un qüestionari que

inclourà preguntes com per exemple: sabeu què és una endevinalla? o Us han contat mai una

endevinalla?, en sabeu alguna?... Desprès de la petita pluja d’idees, es contaran algunes

endevinalles.



4.2. Fase formativa En les activitats formatives treballarem amb endevinalles focalitzades en tres grans centres

d’interès: la salut, la roba i les parts del cos i com ja hem comentat anteriorment, a banda de

treballar el folklore popular, es té com a objectiu principal que l’alumnat desenvolupe les

quatre habilitats lingüístiques bàsiques.

Cal destacar que durant tot el procés del taller faríem servir diversos recursos, per una banda,

desembullaríem les endevinalles que foren necessàries (tal com mostra la imatge), ja que

algunes requereixen una explicació d’acord al seu grau de dificultat de comprensió, per això,

caldrà dedicar-hi alguna sessió més i ho faríem explicant-les a través de dibuixos.

2. La meua família també sap endevinalles

Des del dia que comencem a treballar les endevinalles, vindran cada dos dies (una hora abans

d’acabar l’escola) un o dos membres de la família de cada xiquet/a que ens plantejaran una

endevinalla, la contaran i explicaran el seu significat.. Per a que no es puguen repetir, el

professorat aportarà a les famílies tots els recursos que siguen necessaris.

Les endevinalles que ens conten les famílies les anirem recollint, així doncs, crearem un

quadern en el que anirem arxivant-les. Cada vegada que vinguen les famílies a contar una



endevinalla, tots els xiquets/es hauran d’escriure l’endevinalla, però, específicament, cada dia

hi haurà un xiquet/a responsable d’escriure l’endevinalla i registrar-la en el nostre quadern

d’endevinalles arreplegades o conegudes.

3. Trobe la meua parella

El mestre reparteix a la meitat dels xiquets/es una cartolina amb enunciats d’endevinalles, i a

l’altra meitat, els donarà un dibuix (cada dibuix és el resultat d’una endevinalla, és a dir, cada

dibuix concedeix amb les cartolines escrites que ha repartir a l’altra meitat).

En aquesta activitat, el xiquet/a amb la cartolina escrita haurà de llegir en veu alta

l’endevinalla que li ha tocat, aleshores, entre tots/es resoldrem l’endevinalla i ajudarem al

xiquet/a que tinga el dibuix corresponent a posar-se al costat del xiquet/a que acaba de recitar

l’endevinalla.

Desprès, per a que tots/es els xiquets/es llisquen i desenvolupen la competència oral,

canviarem els rols (els que han llegit i tenien les cartolines escrites ara els donaríem un dibuix),

d’aquesta forma també repassem les endevinalles, fent que l’alumnat les puga recordar amb

més facilitat.

4. Jo dic... I tu dius...

El professorat recitaria una part de les endevinalles (les que s’han estat treballant a classe) i

l’alumnat haurà de completar la segona part. Aquesta activitat es podria fer oralment o per

escrit, per exemple:

-Professorat: una capseta blanca...

-Alumnat: que sobri i no es tanca.

Aquesta seria una altra activitat que ajudarien als xiquets/es a anar recordant les endevinalles

que han estat treballant- se a classe fins el moment.

5. A dir endevinalles

Prèviament a aquesta sessió s’havera demanat als xiquets/es que s’aprengueren de memòria

una endevinalla que els hagueren contat a casa. A classe el que l’alumnat faria és recitar en

veu alta l’endevinalla que els han contat a casa i que no s’haja dit ja a classe. Així com, cascú

escriuria la seua endevinalla i l’arxivaríem al nostre quadern d’endevinalles arreplegades o

conegudes.

6. Som creadors i creadores

Una vegada els xiquets/es ja porten temps treballant les endevinalles, és hora que passen a ser

creadors i creadores, així doncs, l’alumnat partint d’una estructura interna determinada,

hauria d’inventar, d’escriure una endevinalla i fer un dibuix de la seua solució.

Nosaltres partiríem de la fórmula mnemotècnica “Ser x i no ser y”, ja que considerem que per

a l’edat en la que es troba l’alumnat, aquesta és l’estructura més senzilla i que facilita tan el

discurs oral com el tex escrit.



Per exemple:

És verd i no és julivert,

és groc i no és albercoc,

és negre i no és pega.

(Lledó)

El professor/a recolliria totes les endevinalles creades per a fer un concurs. Com en altres

activitats organitzaríem a l’alumnat en equips, cada xiquet/a llegiria en veu alta la seua

endevinalla, l’equip que l’encerte tindrà un punt. Guanyarà l’equip que més endevinalles haja

endevinat.

Finalment cada xiquet/a plantejaria la seua endevinalla, la llegiria en veu alta, i anotaríem a la

pissarra quines han sigut les endevinalles més difícils.

4.3. Fase final Per concloure el taller literari de les endevinalles faríem activitats de reflexió i debat, per a

consolidar coneixements i comprovar quin ha sigut el procés d’evolució, el progrés de

l’alumnat.

7. Reflexionem sobre els nostres quaderns

Donades les diferents activitats que hauríem estat realitzant durant tot el taller, hauríem pogut

recollir gran diversitat d’endevinalles.

Per una banda tindríem el nostre quadern d’endevinalles conegudes, que serien aquelles que

les famílies haurien contat a l’aula i per una altra banda tindríem el quadern d’endevinalles

creades pels propis xiquets/es.

El/la professor/a hauria maquetat, el quadern d’endevinalles conegudes, d’aquesta forma es

podria deixar al racó de la biblioteca d’aula, per a poder llegir-lo quan es volguera. Però abans

de incorporar-lo a la biblioteca es faria a classe un cercle, i entre tots/es aniríem llegit les

endevinalles recopilades (com que estan escrites per els xiquets/es tal vegada hi ha

nens/nenes que no entenen la lletra del company, per això, la professora tindria un altre

exemplar de quadern d’endevinalles conegudes amb una tipografia més senzilla). Mentre

llegim, voluntaris anotarien a la pissarra el número de les endevinalles que més els han

agradat, que es publicarien a la revista de l’escola en la secció de “les famílies a l’escola”.

Per una altra banda, pel que fa al quadern d’endevinalles inventades o creades que haguerem

arxivat, el professorat també li donaria al quadern un format bonic (fent servir produccions

plàstiques del propi alumnat) i faria tantes còpies com alumnes hagueren a l’aula més una per

al racó de la biblioteca, per a que cadascú poguera endur-se a casa el seu quadern i així



fomentar l’hàbit lector a casa. En aquest cas, també llegiríem totes les endevinalles i hi hauria

una discussió, és a dir, democràticament, per votacions decidiríem les 15 millors endevinalles,

que serien les que la classe recitaria al recital de poesia de l’escola que es realitzaria durant la

setmana cultural.

8. Dòmino

Per acabar el nostre taller d’educació literari ens agradaria jugar al dòmino de les

endevinalles. Agruparíem als xiquets/es en equips de 4-5 persones, cada equip tindria 5 fitxes

de dimensió A3, ja que, com que anem a jugar al sol de la classe, necessitem que la lletra siga

gran per a poder llegir-ho.

Primer sortejaríem els torns de partida, després la professora repartiria les fitxes i començaria

el joc posant la primera fixa al terra. A partir d’ací cada equip hauria d’anar seguint el joc, és a

dir, unint l’endevinalla la seua solució representada amb un dibuix i la paraula escrita. Podríem

fer servir fitxes com la que s’observa a continuació:



4.4. Recursos i materials Aquestes serien algunes de les endevinalles que podríem fer servir al nostre racó:

Parts del cos

Un palau amb una font;

Damunt la font, dos miralls;

Damunt els miralls, la plaça on pasturen els polls.

(El cap)

Una senyora

Molt ensenyorada

Tot el dia va en cotxe

I sempre està mullada.

(La llengua)

Redó i tallat

I amb pèls pel costat.

(Ull)

La roba

No té peus ni braços,

però té dues cames;

no pot anar enlloc

si l’home no l’acompanya

(calçons)



Una cosa que té coll

i no té cap,

té cos i no té peus ni mans

(Camisa)

Dues germanetes

molt igualetes,

quan són velletes

obren les boquetes

(Sabates)

La salut

En tinc,

però me les han de fer

(Pessigolles)

Endevina, endevinalla,

Quin és el cuc que pica la panxa?

(Gana)

Tothom m’estima, tothom em vol,

hi ha qui no em dóna gaire valor,

altres procuren guardar-me molt

i tots en tenen fins a la mort

(Vida)

Podríem fer servir moltes altres més endevinalles, que podríem extraure entre altres

llibres dels que citem a la bibliografia.



Fitxes dòmino

Altres materials que fem servir serien: retoladors, fulls blancs, llàpissos, quadern

d’endevinalles, cartolines, fitxes dòmino, suport audio- visual, entre d’altres.



5. Avaluació

Per avaluar al nostre alumnat al llarg de les activitats que hem programat, d’una forma

continua cal destacar, en primer lloc, que no es pot fer mitjançant exàmens o proves

valoratives. Creguem que la millor eina per aprendre és el gaudi, la manipulació i

l'experimentació a través dels quals s’adquireixen els continguts. Per tal cosa, els nostres

instruments d’avaluació intentaran d’alguna manera, registrar, corroborar que els nens i nenes

experimenten, creen, gaudeixen, parlen, escolten, etc, i aprenen amb tot açò.

En altres paraules, per avaluar a l’alumnat en el nostre racó, tindrem en conte tant l’actitud,

com els coneixements apressos, com les habilitat desenvolupades i l’esforç i progrés realitzat.

Els criteris i instruments d’avaluació emprats, ens ajudaran a determinar, a confirmar tot el

que els xiquets/es han pogut aprendre.

Tal com es veu registrar a la legislació vigent, el DOCV, tenint en compte el decret 38/2008 de

28 de març pel que fa a l'avaluació per a segon cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat

Valenciana, hem acordat uns criteris d'avaluació per saber què avaluar concretament en

cadascuna de les activitats plantejades. A més a més, per a fer l’avaluació més efectiva, també

s'han plantejat uns descriptors en els quals es basarem per poder avaluar a l'alumnat d'una

forma equitativa, evitant els prejudicis i la subjectivitat. Tots aquests barems estan inclosos en

la graella que mostrem a continuació:

ACTIVITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ INSTRUMENTS DESCRIPTORS

Activitat 1 1.Utilitzar la llengua oral de la mena més

convenient per a una comunicació positiva

amb els seus iguals i amb els adults, segons

les intencions comunicatives, i comprendre

missatges orals diversos, mostrant una

actitud d'escolta atenta i respectuosa.

Qüestionari d'idees

prèvies.

1.Es capaç d'escoltar.

2.Mostra interès per

escoltar allò que diu

l'adult.

3.Recorda algunes

endevinalles.

4.Participa en les

activitats en grup, sense

cap problema.

Activitats 2, 3 i 4 1.Utilitzar les llengües cooficials com a

instrument de comunicació, d'expressió, de

representació, d'estructuració del

pensament, de gaudi, d'aprenentatge i de

regulació de conducta, valorant i

respectant la diversitat lingüística de la

nostra societat.

Diari del professor-

Registre

d'anècdotes

1.És capaç de llegir

(nivell bàsic).

2.És capaç d'escriure

(nivell bàsic).

3.És capaç d'escoltar

allò que se li diu.



2.Utilitzar la llengua oral de la mena més






3.Mostrar interès pels textos literaris i pels

escrits presents a l'aula i l¡entorn pròxim

iniciant-se'n en l'ús, en la comprensió de

les finalitats i en el coneixement d'algunes

característiques del codi escrit, i interessar-

se i participar en les situacions de lectura i

escriptura que es produeixen a l'aula.

4.Escoltar, comprendre, recitar i

representar diferents textos tradicionals i

contemporanis com a font de gaudi i

d'aprenentatge, valorant el llibre i altres

suports textuals i la biblioteca com a fonts

d'informació, entreteniment i fruïció.

5.Aprendre el llenguatge oral i escrit es

realitza a través del intercanvi verbal que

els xiquets i les xiquetes realitzen entre ells

i amb altres membres de la societat.

4.És capaç

d'interaccionar amb el

seu entorn i les

persones que l'ocupen.

5.És capaç de parlar

amb fluïdesa (nivell

bàsic).

6.Participa activament.

Activitat 5 1.L'aprenentatge del llenguatge oral i escrit

es realitza a través del intercanvi verbal

que els xiquets i les xiquetes realitzen

entre ells i amb altres membres de la

societat.

2.Escoltar, comprendre, recitar i

representar diferents textos tradicionals i

contemporanis com a font de gaudi i

d'aprenentatge, valorant el llibre i altres

suports textuals i la biblioteca com a fonts

d'informació, entreteniment i fruïció.

3.Utilitzar la llengua oral de la mena més






Rúbrica d'expressió

oral.

1.Es capaç

d'interaccionar en

l'àmbit familiar per

descobrir noves

endevinalles.

2.És capaç de recordar

endevinalles.

3.És capaç de contar

endevinalles a la resta

del grup.

4.És capaç d'escoltar

endevinalles d'altres

membres del grup, i

mostrar-ne interès.



Activitat 6 1.Utilitzar la llengua oral de la mena més





actitud d'escolta atenta i respectuosa

2.Mostrar interès pels textos literaris i pels

escrits presents a l'aula i l¡entorn pròxim

iniciant-se'n en l'ús, en la comprensió de

les finalitats i en el coneixement d'algunes

característiques del codi escrit, i interessar-

se i participar en les situacions de lectura i

escriptura que es produeixen a l'aula.

3.L'aprenentatge del llenguatge oral i escrit

es realitza a través del intercanvi verbal

que els xiquets i les xiquetes realitzen

entre ells i amb altres membres de la

societat.

4.Manifestar les experiències que va vivint

a través del llenguatge plàstic, utilitzar el

material plàstic amb precisió, cuidar-lo,

netejar-lo i respectar i gaudir de les

produccions pròpies i dels altres.

5.Expressar, comunicar, crear, compartir i

interactuar en la societat en que viu i

manifestar la sensibilitat i presa de

consciencia de si mateix en postures,

gestos i accions de la vida quotidiana que

formen part del llenguatge corporal.

Full de control /

Llistat de control.

1.És capaç d'escriure

una endevinalla.

2.És capaç d'inventar-se

una endevinalla.

3.És capaç d'interpretar

una endevinalla

mitjançant el dibuix.

4.És capaç de valorar el

treball de la resta de

companys i companyes.

5.Mostra interès per

escoltar les creacions de

la resta de companys i

companyes.



6. Conclusions

Després de la investigació sobre la metodologia dels racons, així com, a través de la realització

del racó literari sobre el tractament de les endevinalles en l’aula d’infantil, hem extret les

següents conclusions:

A nivell general, mitjançant el treball per racons, desenvolupem l’autonomia dels nostres

alumnes, a més, aquets aprenen d’una forma significativa, és a dir, partint dels seus

coneixements inicials i dels seus interessos i mitjançant la manipulació i les experiències

derivades de la interacció amb el medi físic i la interacció social amb la resta de companys/es.

Així mateix, a l’hora de planificar les activitats per racons, sempre es té en compte els

interessos del xiquet o de la xiqueta ja que com hem exposat en el treball, l’objectiu dels

racons és respectar els diferents ritmes d’aprenentatge ja que un mateix racó pot presentar

diferents alternatives.

Pel que fa a la utilització de les endevinalles per mitjà dels racons de treball observem què:

En primer lloc, des d’un punt de vista personal, la realització d’ aquest racó literari ens ha

semblat una eina molt interessant per a treballar-ho a l’etapa d’infantil. A més, també ens hem

adonat, que a l’hora de treballar la temàtica del folklore des del llenguatge oral disposem

d’una amplia gama de recursos ja que a les endevinalles, se’ls uneix altres com les dites o els

embarbussaments. Així com, també pensem que pot resultar molt motivador per a ells i elles

ja que en les endevinalles tractem aspectes relacionats amb la seua vida diària i els seus centre

d’interès.

En segon lloc, des d’un punt de vista pedagògic, les endevinalles en infantil són un recurs molt

interessant per a treballar, la competència lingüística ja que durant la realització del nostre

racó literari i al llarg de les sessions, utilitzem el llenguatge com a instrument de comunicació

tant de forma oral com escrita, així mateix, com a instrument d’aprenentatge.

D’altra banda, mitjançant les activitats que hem proposat considerem l’alumnat podria no tan

sols desenvolupar la seua competència lingüística sinó també la creativitat doncs, al llarg de les

sessions seran ells i elles els que hauran de crear les seues pròpies endevinalles, això sí, seguint

l’estructura marcada pel docent.

Per últim, ens agradaria dir, a que a través d’aquest treball hem aprés d’una més detallada la

metodologia dels racons, així doncs, el fet de crear-ne un ha fet possible que apliquem tots els

coneixements teòrics que hem anat adquirint al llarg de la nostra investigació. Així com, estem

molt satisfets/es ja que considerem ara tenim una eina més, com és aquest racó literari que

hem creat, que podrem fer servir i dur a la pràctica quan acabem de formar-nos i esdevinguem

professors/es. Esperem doncs, poder aplicar tot allò que hem anat aprenent al llarg d’aquest

quadrimestre i fer de l’educació literària una ferramenta clau per al desenvolupament de

l’alumnat de les seues competències, del seu coneixement, del seu esperit.



7. Bibliografia

Bassa, R; Cabot M; Díaz,R; Lladonet,J; Pastor,I. Una cosa que no és cosa: Les endevinalles a

l’escola. Any 2010. Editorial Moll.

Correig i blanchar, M; Cugat i solà,L; Rius i Benito, MªD. Una capseta blanca que s’obre i no és

tanca. Anys 1986. Editorial Graó.

DECRET 38/2006, de 8 de març, del Consell, pel qual s’establix el currículum del segon cicle de

l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.

Figueras, C. i Pujol, M. A. Els racons de treball. Una nova forma d’organitzar el treball

personalitzat. Editorial Eumo.

Webgrafia:

Estadis evolutius de Piaget:

Amapisi (Asociación mexicana de alternativas en psicologia) a

distanciahttp://amapsi.org/distancia/mod/wiki/view.php?id=349&page=Teor%C3%ADa+cogno

scitiva+de+Jean+Piaget

Educació literària:

Gutiérrez,A. Quaderns d’educció i desenvolupament: L’educació literària. Any 2009, abril. En

línea. El podem trobar en: http://www.eumed.net/rev/ced/02/apgg.htm

http://amapsi.org/distancia/mod/wiki/view.php?id=349&page=Teor%C3%ADa+cognoscitiva+de+Jean+Piaget

http://amapsi.org/distancia/mod/wiki/view.php?id=349&page=Teor%C3%ADa+cognoscitiva+de+Jean+Piaget

http://www.eumed.net/rev/ced/02/apgg.htm

M'endevines?

Education

Transcript of M'endevines?