EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE JUNY DEL 201910 | Nacional |

8326

15-1

2052

56Q

CANTADA D’HAVANERES

Del 28 de juny al 4 de juliol

1190

01-1

2092

33L

DDaattaa HHoorraa PPoobbllaacciióó CCoommaarrccaa PPrroovvíínncciiaa AAddrreeççaa GGrruupp

28-6 18 LES FRANQ.DEL VALLÈS VALLÈS ORIENTAL Barcelona Carpa del Consell a Llerona ULTRAMAR28-6 20 BIGUES I RIELLS VALLÈS ORIENTAL Barcelona Auditori Polivalent EL BON CALIU28-6 22 TORDERA MARESME Barcelona Barri Sant Pere LA VELLA LOLA28-6 22.30 LLORET DE MAR SELVA Girona Barri Pescadors MAR I VENT29-6 21.00 BARCELONA BARCELONÈS Barcelona Trobada Barceloneta DIVERSOS GRUPS29-6 21.00 CERVIÀ DE TER GIRONÈS Girona Davant ajuntament LES ANXOVETES29-6 21.00 STA. COLOMA DE QUERALT CONCA DE B. Tarragona Capelleta PENJATS DE L’HAM29-6 21.30 DOSRIUS MARESME Barcelona Can Massuet del Far-Pl. Pla de la Calma L’ARJAU29-6 22.00 GRANOLLERS VALLÈS ORIENTAL Barcelona Casino BARCAROLA29-6 22.00 LA POBLA DE LILLET BERGUEDÀ Barcelona Parc Xesco Boix SAC I GANXO29-6 22.00 STA. COLOMA DE QUERALT CONCA DE B. Tarragona Capelleta de Sant Magí OLLA BARREJADA29-6 22.30 PALAMÓS BAIX EMPORDÀ Girona Restaurant La Selvatana L’ESPINGARI29-6 22.30 VULPELLAC BAIX EMPORDÀ Girona Plaça PORT BO30-6 14.00 SAINT CYPRIEN ROSSELLÓ França Place de Marbre LES ANXOVETES30-6 19.00 GIRONA GIRONÈS Girona Pla de Palau Sant Pau PORT BO30-6 19.00 VILAFRANCA DEL P. ALT PENEDÈS Barcelona Barceloneta/Sant Magí LA RIBERA30-6 19.30 PERAFITA OSONA Barcelona Plaça de l’Església NORAI30-6 20.00 ST. BOI DE LLOBREGAT BAIX LLOBREGAT Barcelona Barri SON DE L’HAVANA30-6 20.30 RUBÍ VALLÈS OC. Barcelona Plaça Dr. Guardiet LES ANXOVETES3-7 23.00 TERRASSA VALLÈS OC. Barcelona Plaça Lluís Companys LES ANXOVETES4-7 21.00 GIRONA GIRONÈS Girona Auditori de La Mercè PORT BO

El govern i el mateix presi-dent, Quim Torra, van de-manar ahir precaució mà-xima en qualsevol activi-tat que es desenvolupi al’aire lliure fins diumenge.La crida a la prevenció perla calorada inclou la reco-manació de limitar les ac-tivitats a l’aire lliure, tantles relacionades ambl’ocicom fins i tot les laborals.En aquest sentit, el Depar-tament de Salut va animarahir les empreses amb tre-balladors a l’aire lliure aevitar els cops de calor i li-

mitar les feines. L’any2018 van ser ateses 65persones per cops de calori 28 van morir.

El Departament d’Inte-rior va tancar ja ahir l’ac-cés als massissos delsPorts, el Montsant i el

Montsec, Montserrat, lesGavarres i les Cadiretesper evitar riscos. Només hipoden accedir els veïns i laprohibició estarà vigenttot el cap de setmana. Elgovern no descartava ahiracabar restringint encaramés les activitats a l’airelliure o els actes en àmbitsno urbans a qualsevol ho-ra. Aquesta mesura estàsobre la taula d’Interior, iinclouria actes festius, po-pulars, lúdics, d’esbarjo, fi-res, etc. L’evolució de l’in-cendi de la Ribera d’Ebreen marcarà la decisió, jaque “tots els cossos i els es-forços estan centrats en

aquest incendi i caldria noassumir-ne gaires més”,admetia ahir el secretarigeneral d’Interior, BrauliDuart.

També s’han prohibitles activitats de sega alcamp durant dos dies, totaquest cap de setmana. Estem que les guspires po-drien generar algun foc,quan tots els dispositiusestan concentrats a lesTerres de l’Ebre. ■

C. SabatéBARCELONA

Crida del governa extremarla prevenció

Temperaturesmàximes, ahirLleida(Segrià) 42,0

42,0

41,8

41,7

41,6

41,5

41,3

Oliana(Alt Urgell)

Artesa de Segre(Noguera)

Alcarràs(Segrià)

Montesquiu(Osona)

Vilanova de Segrià(Segrià)

Tremp(Pallars Jussà)

41,1Lladurs(Solsonès)

a Recomanen a les empreses que limitin la feina al sol a Estanca l’accés a cinc massissos i es prohibeix la sega 48 hores

Una dona refrescant-se els peus ahir a Girona ■ MANEL LLADÓ

Les temperatures van tocarahir sostre aquest any 2019 ivan ser les més altes assoli-des en un mes de juny dels úl-tims anys en molts observa-toris de la Depressió Central i

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

11comarques només tenenrisc alt d’incendi, totes dellitoral. La resta mantenenel risc molt alt de foc, avui.

les Terres de Lleida. Van arri-bar als 42 graus a la ciutat deLleida i a Oliana, però a bonapart de l’Urgell, el Segrià i elPallars van superar els 40graus.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Termòmetres per sobre dels 42º

Creu Roja de Girona va repar-tir ahir lots amb, entre altrescoses, gorres, sucs i cremessolars als indigents que viuenal carrer per ajudar-los a com-batre l’onada de calor. Això esva afegir a les bosses ambmenjar que els donen habi-tualment. ■ REDACCIÓ

La portaveu de Junts per Ca-talunya a l’Ajuntament de Bar-celona, Elsa Artadi, va recla-mar ahir al govern de Barcelo-na que declari l’emergènciaclimàtica a la ciutat. Artadi vaacusar el govern de Colau deparàlisi i va dir que hi ha te-mes, com el climàtic, que nopoden esperar. ■ REDACCIÓ

Barcelona, ensituació d’alertapel clima

Girona tanca lesbarbacoes fins unaltre avísL’Ajuntament de Girona vaprecintar ahir al migdia la zo-na de barbacoes de la font delFerro, a la vall de Sant Daniel,per l’elevat risc d’incendi i laprevisió d’onada de calor. Finsun altre avís no es podran en-cendre fogueres en cap espaipúblic. ■ REDACCIÓ

Creu Rojareparteix gorres isucs a Girona

Meteorologia Efectes de l’onada de calor

SituacióEls serveis d’extinció van tenir ahir grans dificultats per fer front a l’incendi forestal a causa de les altes temperatures i de la baixa humitat ■ EFE

NACIONAL P6-10

RISC · L’incendiforestal de laRibera d’Ebrecontinua sensecontrol i ja s’hancalcinat un totalde 6.500hectàrees

DIVENDRES · 28 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15042 - AVUI / Any XLI. Núm. 13912 - EL PUNT

1,20€

1020

56-1

2008

13L

1818

70-1

1901

65T

NACIONAL P14

El TSJC rebutja arxivar lacausa i hi veu desobediència

El presidentTorra, a un pasde judici pelsllaços grocs

EUROPA - MÓN P24,25

JxCat no té decidit el votrespecte de Pedro Sánchez

Sánchez, Rull iTurull apostenper abstenir-seen la investidura

NACIONAL P16

Torra i ColauplantenFelip VIen la Nit dela LogísticaEl MNAC va estartancat tot el dia

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE JUNY DEL 2019

an Xapes va ser unautèntic referent

de la cuina gironina.Un espai que, a poc apoc, després de ser uncinema i un bar, es va

convertir en un restaurant d’un nivell al-tíssim que combinava la devoció pelproducte, la delicadesa en el servei i, alsfogons, una autenticitat sense esclet-xes. “Cuinant amb carinyo, tot surt mésbo”, diu la Maria Carme Coll, que en vaser la cuinera, al costat de la seva sogra,l’àvia Fina. Amb el seu tarannà ponde-rat i formal, en Quim Vicens recorria lestaules i atenia la clientela. Can Xapes vatancar l’any 2010 i no es va reobrir finsal 2018, ara fa tot just un any. Els amosno el llogaven per por de perdre unaidentitat que s’havia forjat amb moltd’esforç i una dedicació exemplar, co-mençant per la famosa barra feta ambpedra de Figueres, tot un símbold’aquells anys, per la resta de decora-ció que ara en diríem vintage, i acabantper la filosofia de la mítica casa demenjars. “Havia de ser algú que respec-tés l’essència del local i li tornés a donar

vida”, diu Maria Carme Coll. Aquest algúva ser una entitat –AD Iniciatives So-cials– que procura que joves amb man-cances de coneixements professionalso d’habilitats psicosocials, tinguin unhoritzó personal i laboral.

Després de fer servir la cuina com alaboratori d’aquesta inserció, dirigitsper Conxi Martínez, es van decidir tam-bé a obrir el menjador, a través d’uncuiner jove (Lluc Quintana, intrèpid,atrevit, amb una base molt sòlida) id’un jove sommelier, Conrad Johera,atent al bategar del territori. Van obrir,com ells mateixos confessen, “el cofredel tresor”, i en aquests 365 dies n’hananat extraient joies cada dia. Fa poc, lavella i la nova generació es van ajuntarper oferir un sopar de tribut a la histò-ria. S’hi percebia aquell alè inoblidabled’abans i l’actual entusiasme. Un còctelmesurat i emocionant. Plats que for-men part del nostre patrimoni culinari ique ara tenen continuïtat amb una pro-posta amb accent solidari. Un relatd’amor i de confiança, de passat i futur,amb un present amarat del perfum detants anys.

C

Keep calmJosep Maria Fonalleras

Els tresors deCan Xapes

Fa poc, la vella i la novageneració es van ajuntarper oferir un sopar de tributa la història

igília de Sant Pere. Abans demàera festa i avui hi havia una se-gona revetlla, amb coca i una

mica menys de pirotècnia que perSant Joan. La van suprimir juntamentamb Sant Josep, Corpus, Sant Jaume,l’Assumpció... Per Sant Jaume tambéhi havia revetlles però com que s’hi ve-nerava el patró d’Espanya semblavenpatrocinades pel Frente de Juventu-des i que fossin una contraprograma-ció de les catalaníssimes de Sant Joan.

De tant en tant surten els que de-fensen que les festes d’entre setmanas’haurien de desplaçar al dilluns ante-rior “com fan els països civilitzats”.Els vam superar en civilització. Totesles festes candidates a passar a dillunsles vam pintar de negre al calendari oles vam traslladar a diumenge. ¿Qui-nes de les festes que es mantenen po-den ser dutes a dilluns? Nadal? Adme-tem que no, com als països civilitzats.¿Li faríem passar al davant Sant Este-ve, dia d’escurar-ne les sobres? ¿Reis,que alteraria les vacances escolars?N’hi ha que porten la data de celebra-ció incorporada: Cap d’Any, Primer deMaig, Quinze d’Agost, Onze de Setem-

V

bre. ¿Divendres Sant en dilluns?¿Sant Joan abans del solstici? Calla: elDia de la Hispanitat. Malaguanyat es-forç, si, com el dia de la Constitució,“no hi ha res a celebrar”. Tots Santsha de coincidir amb el Halloween ame-ricà, que no el passa a dilluns. La Pu-ríssima tindria el dilluns ocupat per laConstitució. Res, ganes de parlar.

Aquest Sant Joan les xarxes hananat més plenes que altres anys degent manifestant rebuig a la fruitaconfitada de la coca i als petards. Tam-bé han abundat més que mai les aler-tes sobre perill de foc al bosc i d’acci-dents aquest dia. Ja ens agrada, Sant

Joan? Com a alternativa a la coca defruites molts opten per la de llardons,que, com el nom indica, és pròpia deDijous Llarder, a l’hivern, o per la decrema, que s’hauria de reservar pelprimaveral Sant Josep. Fa anys, perculpa d’una coca de crema elaboradaen plena calorada de Sant Joan moltagent es va intoxicar. Hi van intervenirles autoritats sanitàries i des de lla-vors les cremes de pastisseria no fangust de res i les de casa amb prou fei-nes perquè els ous ja no són el queeren, i de la llet més val no parlar-ne.

Aquest Sant Joan ha coincidit ambuna onada de calor. El periodista PepPrieto va dir en broma l’endemà queens consoléssim pensant que just alcap de sis mesos ens trobaríem inge-rint els torrons. Què va haver dit. PerNadal a la gent no li agraden els tor-rons ni la família ni el consumisme niles nadales ni el fred ni la mare santís-sima. Tot els fa escudella, tot és motiude rondineig. Dos mesos abans hemdit pestes dels panellets i les casta-nyes. Ens agraden les festes? Sembla-ria que si les eliminéssim tothom pas-saria l’any més content.

“Semblaria quesi les suprimíssimtothom passarial’any més content

Vuits i nous

Les festesManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE JUNY DEL 2019

El rei Felip VI va ser ahir a Ca-talunya, per tercera vegada

aquest any i per primera des que haacabat el judici contra els líders in-dependentistes, per presidir el so-par i l’entrega dels premis del SalóInternacional de la Logística (SIL)en un Museu Nacional d’Art de Ca-talunya (MNAC) que la delegaciódel govern va fer tancar durant totel dia per ordre de La Zarzuela. I,com ha passat en anteriors visitesreials, cap representant del governcatalà va ser al sopar, ni el presi-dent, Quim Torra, ni cap conseller.El govern català hi va enviar mem-bres de segon nivell, com, de fet, hapassat en altres actes protagonit-zats pel rei en el marc de les sevesanteriors visites. Però el rei sí queva tenir tres audiències reials en laseva estada a Catalunya, entre d’al-tres amb la comissió executiva i elspresidents d’honor de BarcelonaGlobal i el president de Foment delTreball, Josep Sánchez Llibre. És adir, que el rei quan ve a Catalunyaho fa encapsulat –MNAC tancat icap acte al carrer des de fa mesos,al contrari del que passa a la restade l’Estat– i es veu només amb elsrepresentants de les elits, els que,majoritàriament, li faran saber queestan d’acord amb la seva política.De fet, no va voler ni rebre la presi-denta del Parlament Carme Forca-dell perquè sabia que el que li diriano li agradaria.

I és que el rei fa política. En eldur discurs del 3 d’octubre va triar,va decidir deixar de fer cap paperde mitjancer i abandonar dos mi-lions dels seus súbdits. Més encara,va ordenar a totes les forces de l’Es-tat que reprimissin els dissidentsamb totes les armes possibles. LaCasa del Rei hauria de reflexionar siaquesta és la política que ha de dura terme, perquè en cap cas se li potatribuir desconeixement sobre elque passa a Catalunya, ans el con-trari, per ajudar a trobar una solucióal conflicte català.

El rei ha dereflexionar

EDITORIAL

ada dia un pas més. Sense atura-dor. Per més que l’expresidentZapatero se’n vagi a can Basté i

parli de diàleg (i que sembli que ho facien nom dels qui ara presideixen el go-vern espanyol), la veritat és que l’ope-ració d’estat no s’aturarà. O a mi nom’ho sembla, vaja. La fiscalia del Tri-bunal Suprem ara no vol que aquesttribunal faci cap consulta a la justíciaeuropea sobre la immunitat d’OriolJunqueras (fa tot el tuf que en deuensaber la resposta); als eurodiputatsPuigdemont i Comín els reconeix elBOE però no la justícia espanyola (ca-ram!); els presos polítics ara ja són aCatalunya (quin trasllat, marededeu!)esperant una sentència que s’intueixcondemnatòria i, mentrestant, a l’Au-diencia Nacional (amb Trapero i cia.encausats), al TSJC (amb tota la mesadel Parlament processada), i al jutjatnúmero 13 –que sigui el número 13 nodeu ser cap casualitat, no?–, amb una

C “El TSJC buscaara les pessigolles alpresident QuimTorra i el vol ferseure al banc delsacusats

pila d’investigats que fa feredat, vanfent. I això sense tenir en compte elmunt de casos puntuals que hi haoberts en diferents jutjats del país perl’1-O, en què el nombre d’independen-tistes investigats guanya per golejadael de policies. I ara (per si vostè es pen-sava que tot plegat s’arxivaria), el jut-ge del TSJC que porta el cas del presi-dent Quim Torra diu que res de res,que el cas ha d’anar a judici perquè el

president de la Generalitat podria ha-ver comès un delicte de desobediènciao de denegació d’auxili. I per què? Perl’episodi del llaç groc al balcó del Palaude la Generalitat durant la campanyaelectoral. Torra primer el va canviarde color i, veient que a la Junta Electo-ral (la sacrosanta Junta Electoral) noli agradava, després va posar una altrapancarta que no reivindicava la lliber-tat dels presos polítics sinó, simple-ment, llibertat. Doncs no. El TSJC diuque, justament, això constata la “vo-luntat obstativa” de Torra que, venena dir, els acollonava. Volen Torra aljutjat. I no pararan. El diàleg polític nosé si hi serà o no, però si més no se’nparla. L’aparell judicial, però, men-trestant –vaja, quina novetat– nos’atura. Ni ho farà. Ara volen Torra albanc dels acusats. No és gens menor.Perquè saben que la seva inhabilitacióté conseqüències a tot el govern. O ai-xò es pensen.

I no pararanXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El més jove de la nissaga dels De Palol ha guanyatel premi Amadeu Oller per a joves poetes inèditsamb Els poemes d’en Leandre Caufield, que ja haestat publicat a Galerada. El premi, un dels mésantics del panorama literari català, s’ha convertiten una referència.

FUNDADOR DE PROACTIVA OPEN ARMS

Premi Amadeu Oller

Després de sis mesos bloquejat al port de Nàpols,el vaixell de l’ONG Proactiva Open Arms reprendràles tasques de rescat de migrants a la Mediterrà-nia central, desobeint les ordres de les autoritatsitalianes. “Abans presos que còmplices”, ha piulatel fundador de l’organització

-+=

-+=

En el punt àlgidDavid Verdaguer

Passa a l’accióÒscar Camps

-+=

Pere de Palol

En plena etapa d’èxits del polifacètic actor, avuiarriba al cinema Els dies que vindran, film que haprotagonitzat amb la seva parella, l’actriu MariaRodríguez Soto, quan estava embarassada espe-rant un fill d’ells dos. La pel·lícula ja ha guanyatcinc premis al Festival de Màlaga.

ACTOR

POETA

De reüllAdela Genís

2.262vides

questa és la xifra de persones que van morir l’anypassat al mar Mediterrani, intentant arribar a terres

europees. Són dades que facilita Proactiva Open Arms,organització catalana que rescata persones al mar,moltes vegades d’una mort gairebé segura. El nombresón 2.262, però son moltes més vides que s’enfonsenen aquest gran cementiri en què s’ha convertit el marMediterrani. Amb l’arribada del bon temps els traficantsde persones esperen fer l’agost i començar a fer salparembarcacions de dubtosa seguretat. És un dels negocis

més lucratius d’avui en dia: cobrarper un viatge que moltes vegadesno arriba a destí. I és que la ruta delmar Mediterrani s’ha convertit en lamés mortífera del món, segons lesONG, i a la zona del Mediterranicentral, a Malta i a Itàlia, continuenarribant embarcacions cada dos otres dies. La política de migració de

la Unió Europea brilla per la seva absència. Fa poquessetmanes el vaixell de l’organització Open Arms vaarribar al port de Nàpols amb l’objectiu de ser un espaiobert a la ciutadania i sensibilitzar la població sobreaquest drama humanitari. En vista del nombred’embarcacions –i les imatges colpidores que arribendes d’altres fronteres tancades del planeta–, OpenArms desafia els governs europeus i reprèn les sevesoperacions. “Abans presos que còmplices”, afirma el seufundador, Òscar Camps. El desafiament d’un homedavant dels qui permeten aquest drama humanitari.

A

La ruta delmarMediterranis’ha convertiten la mésmortífera

http://epa.cat/c/d2bkdv

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE JUNY DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El Suprem confirma elprocessament de Puigdemont i14 dirigents republicans més iobre la porta a suspendre elsdiputats acusats de rebel·lió.

10anys

20anys

El Banc d’Espanya i patronalsdemanen la revisió delsistema de pensions. Elssindicats volen garantir-ne elfutur.

El cap de l’OTAN a Europa fauna crida als aliats perquèenviïn homes per a la policiacivil de l’ONU perquè la KFORno pot posar ordre a Kosova.

Possible suspensió Debat de pensions Pillatge a KosovaTal diacomavui fa...

“Com pot enPedro Sánchezarrossegar-seals peus de Riveraper a fer amb ellun govern fort?

ue el sobiranisme català i basc si-gui la gran nosa per a formar go-vern al Regne és patètic. Com

poden els, diguem-ne, socialistes ne-gar-se a solucionar un problema etern?Com pot en Pedro Sánchez arrossegar-se als peus de Rivera per a fer amb ellun govern fort? Fort? Per què? Per quèun partit que es diu d’esquerres, socia-lista, prefereix pactar amb un partitque s’agafa de bracet amb Vox? Ambaquesta extrema dreta paorosa.

LA RESPOSTA LA TENIM DE SEGUIDA clara,els catalans –aviat tots– amb els bascostambé: ens volen fer desaparèixer coma països nació. Com a cultura, llengua,un piló de tradicions pròpies. Amb quiho poden aconseguir, pensen, si no ésamb Rivera i Arrimadas, amb aquestgrup de Ciudadanos que s’han tret lacareta per a ensenyar-nos definitiva-ment l’ extrema dreta que amagaven? Ino pas una extrema dreta qualsevol!Un partit, Cs, que va néixer per a carre-gar-se la immersió lingüística i tot elque venia al darrere, és clar. Com a so-cialista, com a republicana, com a per-

Q sona que creu en la Llibertat, la Igual-tat i la Fraternitat, sé, en tinc coneixe-ment implícit, explícit i absolutamentracionalitzat, que aquest Estat que vo-leu etern té un partit socialista que undia llunyà, a Suresnes, l’octubre de1974, aprovà l’ article 11, que deia:“Reconeixement del dret d’autodeter-

minació de totes les nacionalitats ibèri-ques”, un partit socialista que ha aixe-cat el vol cap a ves a saber on, que tam-bé festeja el PP, no és broma.

EL PSOE ÉS UN PARTIT PATÈTIC, amb untòtem que treu a relluir sempre que hade fer algun pas i que el priva d’actuarno només com a socialista, sinó com aracional: Felipe González. Si el Reinode España tingués una mica, tan solsuna mica, de sensatesa, sabria que elque anomena el problema catalán...del qual parlen totes les televisions es-panyoles, totes, tot el dia, sabria quenomés té una solució: afrontar-lo. Serconscient que té uns territoris que sesaben antic país, nació, que volen unaplena sobirania per, així, poder lliure-ment estendre la mà al món. A Espa-nya, com a país amb lligams, a Portu-gal, i també a França. A Europa, al món.Sabria que com més atacat se sent, l’ in-dependentisme, més creix. Si aneu en-davant amb aquesta política, senyoresi senyors, serem independents mésaviat del que imagineu en els vostrespitjors malsons.

Assumpció Cantalozella. Escriptora

La inconsciència de l’EstatTribuna

obligació de fit-xar diàriament a

la feina tant a l’entra-da com a la sortida haestat un dels últimsregals del govern en

funcions de Pedro Sánchez. La mesuraen vigor des del maig pretenia detectarhores extres i descansos fraudulents,però un mes després de l’aprovació éslegítim capgirar l’objectiu en el cas del’inquilí de La Moncloa i exigir-li si estàcomplint les hores mínimes. Està fit-xant, Pedro Sánchez? El lector que pa-ga 1,20 euros al quiosc o una subscrip-ció no es mereix que li siguin retorna-des preguntes sobre el poder, quan elque li haurien d’arribar amb el diari sónrespostes o informacions que acostinles respostes o que millorin les pre-guntes. Però és que amb Sánchez aixòés impossible perquè ha fet del 2019un homenatge al quietisme silent deMariano Rajoy i ni parla en públic ni ac-cepta preguntes: el record de la sevaveu a Madrid rendint comptes es limitagairebé exclusivament al 15 de febrer,en què anuncia l’avançament electoral

al 28 d’abril, i al 6 de juny, en el qual vacomunicar que el rei Felip VI l’haviaproposat de candidat a la investidura.Des del triomf electoral del 28 d’abrilhan passat seixanta dies i al públic queassisteix atònit al circ de la investidurali agradaria veure el full de càlcul de LaMoncloa amb hores d’entrada i horesde sortida. Perquè és cert que Sánchezapareix al TGV Madrid-Granada, a bordde l’avió oficial Falcon... Però això sónles hores d’entrada, les de sortida ol’equivalent a la pausa del cafè? Persort per a una Espanya al·lèrgica a lesrigideses horàries, el Tribunal Suprem–qui, si no?– ha sortit al rescat ambuna sentència pionera que obliga acomptabilitzar com a horari laboral eltemps que empleats de la tabaqueraAltadis han dedicat a jugar partits defutbol amb els clients. Si un partit defutbol és feina, què no podrà anotarSánchez com a jornada laboral quan elpúblic no el veu aparèixer en l’obra deteatre de la seva pròpia investidura?

L’

Full de rutaDavid Portabella

Està fitxant,Sánchez?

Si jugar partits de futbol ambel client és feina segons elSuprem, què no anotaràSánchez com a jornadalaboral quan el públic no elveu aparèixer en l’obra deteatre de la seva investidura?

Molts aturats aLleidab Vaig llegir a la secció d’eco-nomia d’un diari que a la de-marcació de Lleida hi ha ins-crites 20.490 persones al’atur. És bo i encertat que, siés veritat, la gent que bus-quen treball i no en troben tin-guem una paga de la Segure-tat Social, però, com és possi-ble que gairebé 20.500 perso-nes aturades buscant feina noen trobin si hi ha empreses deserveis i d’oficis tradicionalsque tenen problemes per co-brir llocs de treball?

Durant anys l’FP ha tingutmoltes mancances, peraprendre un ofici el jovent ha-víem que treballar tres o qua-tre anys en una empresa, i elsqui no podíem anar a estudiaren una escola d’oficis havíemde comprar-nos llibres o fercursos per correspondènciaper instruir-nos en la part méstècnica dels oficis.

Quan als instituts ja es po-

dia estudiar l’FP, es feien po-ques hores de pràctiques imoltes assignatures que notenien res a veure amb la pro-fessió. A partir de l’any 1990,gràcies a un conveni entre elsinstituts i les empreses, elsalumnes poden fer pràctiquesa l’estiu. En practicar més, se-gur que els serà més fàcil tro-bar feina, tot i això encara fal-ten especialistes de diferentsprofessions; per tant, si conti-nua d’aquesta manera es va-loraran més els bons oficialsque els estudis superiors.RAMIRO FITÉ CASESIsona (Pallars Jussà)

L’infern de totsels anysb Estem patint una onada decalor que ens abrasa immise-ricordiosa i que haurà contri-buït al terrible incendi que hasuposat la destrucció de mi-lers d’hectàrees forestals, in-cloent-hi granges, animals ihabitatges. Catàstrofe ecolò-

gica de dramàtics efectes de-vastadors, que exigeix refor-çar les alertes, les precau-cions... i recordar que enmolts casos és la desídia lacausa d’aquests desastres.Com passa quan alguns con-ductors llencen la burilla desde la finestreta del cotxe perno utilitzar el cendrer. Com-portament que també he visten motoristes i ciclistes, tirantaquesta perillosa brasa que ala carretera pot provocar unincendi forestal de tràgiquesconseqüències, fins i tot lapèrdua de vides.JORDI S. BERENGUERBarcelona

La nova llei percombatre el vicide fumarb La nova llei d’addiccions percombatre el consum del tabacqueda curta tenint en compteque es tracta d’una droga le-galment i socialment accepta-da. Una droga addictiva i psi-

coactiva per culpa de la nicoti-na i de les nombroses subs-tàncies de marcada toxicitatque porta. Una llei que permetel consum abusiu que se’n fa ales terrasses de bars i restau-rants a l’aire lliure, que embru-ta i contamina l’aire que respi-rem empudegant el medi am-bient més proper. Com a nofumador se’m limita l’úsd’aquests espais rodejat defumadors, sobretot de fuma-dores que no respecten elsdrets dels que no fumem. Pro-hibir fumar en boscos i en de-terminades zones agrícoles,per exemple camps de ce-reals, espais de risc d’incendis.Multar els pares dels adoles-cents que fumen per evitarque s’enganxin a un vici queamb els anys sempre minva lasalut, i que no deixa de ser laporta d’entrada al consumd’altres drogues. La llei per re-duir el consum del tabac ha deser més dura i alhora punitiva.PERE MANUEL GIRALT PRATSant Just Desvern (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE JUNY DEL 2019

SísifJordiSoler

a nostàlgia és laterra natal dels

que ens hem fet grans.Nostos vol dir retorn;algos, sofriment. No hiha res que la prohibei-xi, però amb el temps

la nostra percepció del que vam fer o delque vam ser genera molta més empatiaque tots els Marchenas i tots els altrespoders de la terra: executius, legislatius,mediàtics… No va pas tenir el seu millordia Marcel Proust quan va escriure querecordar les coses del passat no vol dirque les recordem com eren. Qui és queno sabia encara que modelem, embe-llim o denigrem el que vam viure segonsquè sentim o què volem que ens convin-gui? Sovint, la nostàlgia és també unsentiment col·lectiu. Llavors, allò quevam fer o que vam ser ens cau al da-munt com una llevantada. El cap de set-mana passat, els de 50 anys del meupoble van celebrar els primers 30 anysd’una entitat que es deia la Tabacalera.Van beure, van fumar, van fer tot allòque no convé dir. I van tornar a sentirgrups que feia temps que ningú no sen-tia. En el tros de territori on visc, algunsd’aquests grups van ser els primers afer ska de la mateixa manera que, de pe-tit, jo sentia a parlar a la meva àvia d’unnoi que es deia Jaume Vilallonga, a quitothom deia Jimmy Charleston perquèera el que ballava millor el xarleston entot el poble. Cada generació té la sevaterra natal. I té la dimensió que té. Pot-ser ningú no hi va acabar de viure mai,però anys més tard, sempre hi ha qui hoenyora, qui ho reivindica i, si és que s’or-ganitza res, molts hi tornen perquè elssembla que és bo retrobar-se. A mi emsembla que allò que hem convingut en-tre tots que vam ser és el que vam ser. Ique, quan tot un col·lectiu de gent fa unalectura concreta d’un determinat pas-sat, ho sol fer més lliurement i sobretotmés desinteressadament que la lecturaque ens arriba des de l’altra banda. Siguil’Estat o qualsevol dels poders fàctics.

L

De set en setXavier Cortadellas

Nostàlgia

Adriana Lastra, PORTAVEU DEL PSOE AL CONGRÉS

“No és necessari que els ciutadans votin per cinquenavegada per dir que volen un govern progressista”

La frase del dia

quests dies Etiòpia ha viscut mo-ments crítics arran de l’intentde cop d’estat encapçalat per un

general de l’exèrcit. El seu objectiu fa-llit era enderrocar el govern democrà-tic del primer ministre Abiy Ahmed, unpolític africà que en tan sols un any demandat ha destacat pels seus esforçosde renovació política i reforma econò-mica en un país situat a la cua de l’ín-dex de desenvolupament humà, enconcret al lloc número 173. Sens dubtela seva és una tasca ingent, però estàdonant bons resultats. Amb Abiy Ah-med, Addis Abeba ha esdevingut uncop més el reflex d’una Àfrica dinàmicapolíticament, econòmicament, social-ment i culturalment que lluita per es-devenir el continent d’èxit del segleXXI. La Xina i l’Índia rivalitzen per serpresents a Àfrica i organitzen cimeresals estats africans, mentre que Rússiano es queda enrere i el proper mes d’oc-tubre organitza una cimera africana aSochi. La Unió Europea i els EstatsUnits semblen els més absentsd’aquesta cursa per Àfrica.

L’ÀFRICA SUBSAHARIANA ha experimen-tat també una lenta evolució positivaquant a la democratització dels seus rè-gims polítics, tan sovint sacsejats perfractures ideològiques, ètniques, reli-gioses o provocades per l’explotació derecursos naturals i alimentades per in-teressos econòmics exteriors. El certés que els cops d’estat han passat a serexcepcionals, i gegants demogràficscom Nigèria (amb 200 milions d’habi-tants), la República Democràtica delCongo (92 milions), Sud-àfrica (amb58 milions) i la mateixa Etiòpia (102milions) han aconseguit dur a termerecanvis democràtics, amb més o me-nys dificultats. Tan sols aquests quatreestats sumen una població pràctica-ment equivalent a la de la UE. En el ter-reny econòmic, l’Àfrica avança cap a laconstrucció d’un inèdit espai econòmic

A comú africà que entrarà en funciona-ment el proper 7 de juliol a Niamey (Ní-ger) quan quedarà constituïda l’ÀreaContinental Africana de Lliure Comerç(Acalc), que en un futur no gaire llunyàha de reunir més de 1.200 milionsd’africans que acumulen un PIB combi-nat de més de 3,4 bilions de dòlars. Finsara 24 estats han ratificat l’acord, d’untotal de 55.

PERÒ UN AFEBLIMENT D’ABIY AHMED esde-vindria una pèssima notícia per a Etiò-pia i per a tots aquests avenços políticsi econòmics de l’Àfrica. Des que va arri-bar al poder, el seu principal afany haestat guarir les profundes ferides ideo-lògiques i ètniques que han assolatEtiòpia al llarg del darrer mig segle, iconcentrar-se en el desenvolupamenteconòmic i social en un marc de lliber-tat i democràcia. En només un any, haalliberat tots els presos polítics, ha res-tablert relacions diplomàtiques amb elseu enemic Eritrea, ha negociat el des-armament de la guerrilla somali-mu-sulmana de la regió d’Ogaden i ha con-vidat tots els exiliats a retornar al país.Fins i tot va fer arribar un missatge dereconciliació al coronel Mengistu, elque fou líder suprem de l’Etiòpia socia-lista i prosoviètica dels anys setanta ivuitanta del segle passat, exiliat a Ha-rare (Zimbàbue) des de fa 28 anys. Elprestigi d’Abiy ha creuat fronteres i es-tà actuant com a mitjancer en la revol-ta democràtica que viu el seu veí, el Su-dan. No només ha millorat sensible-ment l’ambient polític, també en matè-ria econòmica: ha convertit Etiòpia enuna de les economies que més creixen al’Àfrica i al món, amb una previsió d’uncreixement del 8,5% per al primer se-mestre del 2019. El primer ministreetíop ha ratificat la incorporació al noumercat comú africà, l’Acalc, i n’ha estatun dels seus màxims defensors.

UN DELS GRANS REPTES d’Abiy Ahmed haestat governar un complex estat fede-ral format per una vuitantena de nacio-nalitats amb les seves llengües respec-tives, i sovint enfrontades en conflictesseculars. Al nord hi trobem pobles se-mítics com els amhares i tigrinyes, fun-dadors de l’imperi etíop i suposats des-cendents del rei Salomó i la reina de Sa-bà; al centre, est i sud, els cuixítics comels oromos, somalis i sidames; i a l’oest,els nilòtics com els pastors nuer. Totsells repartits en nou estats regionalsamb el seu dret a l’autodeterminacióreconegut per l’article 39 de la Consti-tució etíop. El mateix primer ministreés fill d’una dona amhara de confessióortodoxa cristiana i d’un oromo musul-mà, de manera que reuneix en la sevapersona les dues principals ètnies i lesdues principals religions del país.Aquest tret personal l’ha ajudat a re-conciliar territoris i ètnies després dedècades de violència. Tanmateix, l’artí-fex del fallit cop d’estat, el general am-hara Asaminew, s’oposava al desarma-ment de les seves milícies ètniques,fins a l’extrem d’intentar derrocar elgovern democràtic, amb el tràgic ba-lanç d’almenys cinc morts, inclòs el ge-neral tigrinya Seare, que ha estat as-sassinat pels rebels i era el màxim aliatd’Abiy en l’exèrcit.

ETIÒPIA GAUDEIX DE GRAN RESPECTE a to-ta Àfrica per la seva mil·lenària històriai cultura encapçalada per la dinastia sa-lomònica dels negus i per l’heroica re-sistència que van demostrar contra elcolonialisme europeu en forma d’inva-sió feixista italiana, a l’època de l’empe-rador Haile Selassie. Ara Etiòpia hau-ria d’enviar un missatge claríssim a totel continent. Malgrat les dificultats, lademocràcia, la llibertat, l’autodetermi-nació i la prosperitat econòmica i socialsón conceptes inclusius, mai ex-cloents. El futur de l’Àfrica del segleXXI es juga en gran part a Etiòpia.

Josep Lluís Alay. Professor d’història a la Universitat de Barcelona

Etiòpia, el futur d’ÀfricaTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE JUNY DEL 201912 | Nacional |

El 130è president de la Ge-neralitat, Carles Puigde-mont, va tornar a aprofi-tar ahir un nou aparadorinternacional, la sessió in-augural de la 30a edició del’ONG Crans Montana Fo-rum, que reuneix diversosmandataris d’arreu delmón, per posar en relleu elque per ell és “una violaciódels drets fonamentals” aCatalunya, però també aEuropa, perquè “hi ha elrisc de deixar més de dosmilions de ciutadans euro-peus sense els represen-tants escollits”, en al·lusióals impediment que l’Es-tat espanyol posa a OriolJunqueras, Toni Comín i aell mateix per poder ser in-vestits eurodiputat el dia 2de juliol a Estrasburg. Peraquest motiu, va lamentarque, malgrat enviar cartesal president de l’eurocam-bra, Antonio Tajani, per-què intervingui en la reso-lució del conflicte i els ga-

ranteixi els drets com a di-putats electes, actua “en lalínia habitual: «Ni ho sé, niresponc... silenci»”. Ahirmateix Tajani va explicarque avui enviaria una car-ta a tots dos assegurant-los que no podran interve-nir en la qüestió.

I la demanda de l’expre-sident de la Generalitat lava fer el mateix dia que elTribunal Suprem mante-nia vacants el seu escó i elde Comín en rebutjar lapetició que van formularperquè se suspengués demanera urgent aquestadecisió que havia pres laJunta Electoral Central(JEC) després que no espresentessin a Madrid ajurar la Constitució. La de-fensa dels dos eurodipu-tats electes demanava altribunal que suspenguésl’acord del 20 de juny querebutja la fórmula d’acata-ment de la Constitucióque va registrar el seu lle-trat, Gonzalo Boye, on totsdos prometien la Consti-tució davant notari a Bèl-

gica. El Suprem retreu atots dos que hagin esperatsis dies a sol·licitar les me-sures urgents i hi afegeixque mantenir en vigorl’acord de la JEC “no creauna situació irreversible”.

Precisament el líder deJxCat va exposar davantl’auditori que tenien raóen el fet que no havienanat a jurar la Constitució,però va remarcar tambéles contradiccions de lesautoritats espanyoles enhaver permès a Oriol Jun-queras sortir de la presóper jurar-la dos mesosabans en la constitució delCongrés dels Diputats i, encanvi, impedir-li que ho fesper poder ser investit eu-rodiputat. A més, Puigde-mont, que va recordar queanar a Madrid podria ha-ver suposat la seva deten-ció, hi va afegir que des delTractat de Lisboa del 2007“els diputats europeus nosón els representants d’unestat, sinó de tota la ciuta-dania europea” i que, pertant, “no té sentit jurar

una constitució i oblidartotes les altres”.

El president va cloure laseva intervenció, al costatde presidents i primersministres com ara elsd’Armènia, Guinea, Tuva-lu, l’Afganistan, el Congo iKosova, entre d’altres,dient que poder ser pre-sents a Estrasburg en laconstitució de l’eurocam-bra “serà important per anosaltres”, però també“un test de resistència dela democràcia a Europa”.Puigdemont va reblar queserà una tria sobre si “escontinua afeblint la sevaautoritat moral” o si s’optaper donar “una lliçó almón” i demostrar que,“malgrat la divergènciapolítica, hi ha una cosamés important: la volun-tat d’un poble”.

Segon any al FòrumConvidat per segon any aaquest fòrum constituït el1986 amb l’objectiu de“construir un món millor”en col·laboració ambl’ONU, la Unesco, o l’Orga-nització de les NacionsUnides per a l’Alimentació(FAO), entre d’altres, elseu fundador, Jean-PaulCarteron, el va presentarcom un exiliat i va justifi-car la seva presència coma líder d’un moviment in-dependentista que “no harobat, matat ni està cor-romput”, al qual demanenpresó perquè “no pensacom el poder central”. Peraixò hi va afegir: “Tenimun problema a la Unió Eu-ropea”, ja que “no és ac-ceptable que hi hagi pre-sos polítics”, a més de des-tacar que “el poble ha par-lat” i amb un milió de vots,hauria de ser eurodiputat.

Puigdemont també vacriticar en un discurs depoc més de deu minuts “elsilenci de la Unió Euro-pea” davant l’existènciade presos polítics i exiliatsper haver fet un referèn-dum d’autodeterminació ila seva “tolerància” davantla “persecució vergonyosadels dissidents polítics i lesminories nacionals”. Va la-mentar que l’Estat espa-nyol no hagués respectatl’informe del Grup de Tre-ball de Detencions Arbi-tràries de les Nacions Uni-des de feia tres setmanes,en el qual denunciava quehavien violat la declaraciódels drets fonamentals ireclamaven la llibertatdels presos. I per això vapreguntar a l’auditori quèpensaria si el país que ha-gués violat aquesta resolu-ció no fos europeu. ■

Puigdemont retreu a Tajani elsilenci al vet d’eurodiputata Participa com a exiliat en el Crans Montana Fòrum amb mandataris internacionals per denunciarla violació de drets a Catalunya a El Suprem decideix mantenir vacants el seu escó i el de Comín

RedaccióGINEBRA

02.07.19és el dia previst per a la cons-titució del Parlament Europeua Estrasburg.

La fiscalia s’oposa a la possibi-litat que el Tribunal Suprem(TS) presenti una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justíciade la Unió Europea (TJUE) perpreguntar-li sobre l’abast“dels privilegis i les immuni-tats” d’Oriol Junqueras a laUnió Europea com va dema-nar la defensa del vicepresi-dent en presó preventiva. ElSuprem havia donat tres diesa la fiscalia, l’Advocacia del’Estat, a Vox i a la defensa per-què raonessin si calia presen-tar-la al tribunal amb seu a Lu-xemburg i la seva “incidència

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Europa té l’ocasióde recuperar la sevacredibilitatdemocràtica alsulls del món”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITATA L’EXILI

El president Carles Puigdemont, durant la seva intervenció ahir al matí a Ginebra ■ CRANS MONTANA FORUM

en la concessió del permís”sol·licitat per l’exvicepresidentper assistir a la Junta ElectoralCentral (JEC) i fer els tràmitsper ser eurodiputat jurant laConstitució, fet que li va negarel mateix Suprem. Segons elministeri públic, no és neces-sari perquè “no hi ha dubtes”sobre l’aplicació de la legisla-ció, ja que en l’espanyola el Su-prem ja ha delimitat la immu-nitat, i en el cas de la normati-va comunitària, hi ha “juris-prudència constant” sobre laqüestió, que ja aclareix la pos-sible solució.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Contra la immunitat de Junqueras

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 13

8167

66-1

2039

33Q

El secretari general de laCrida Nacional per la Re-pública, Toni Morral, avan-ça que caldrà organitzaruna campanya a favor del’amnistia dels presos polí-tics si finalment són con-demnats pel Tribunal Su-prem a penes de presó. Aixího va afirmar en el comen-çament de la campanya#absolució que el movi-ment polític impulsat perPuigdemont, Torra i Sàn-chez va dur a terme ahir ala tarda en una protestadavant la delegació del go-

vern espanyol a Catalunya.“Si la sentència no és abso-lutòria, haurem de deixarde mirar cap a la justícia imirar cap a la política perreclamar l’amnistia”, vaafirmar Morral en l’acted’ahir a Barcelona, en què

dues-centes persones esvan concentrar davantl’edifici del carrer Mallorcai personalitats de diversosàmbits van explicar lesraons per les quals els noupresos polítics no hauriend’estar acusats de rebel·lióni de sedició ni en presópreventiva. Morral va re-clamar “la veu unitària delpoble” per fer créixeraquest estiu la campanyaper l’absolució.

El diputat de JxCat i ad-vocat Jaume Alonso Cuevi-llas va donar entenent quepreveu una condemna per-què va anunciar “tempsdurs” i que els exmembres

del govern català i líders ci-vils empresonats són cons-cients que “els tribunalsespanyols actuen per unalògica política i no penal”.L’advocat va ironitzar queni “el Fairy” ni “les caresd’odi” permeten de cons-truir la rebel·lió i va adver-tir amb un “escolta, Espa-

nya” que la “independèn-cia de Catalunya és impa-rable”. El periodista i exde-legat de la Generalitat aFrança i a Suïssa, MartíAnglada, va afirmar que“serà a Europa on guanya-rem importants batalles iaviat” i va cridar a la unitat,a la cooperació, a la deter-

minació i a la resistència.L’expresident del Parla-ment, Joan Rigol, va soste-nir que “sense violència nohi ha sedició al setembre nirebel·lió a l’octubre” i la cui-nera Ada Parellada va afir-mar que “resistència passi-va i aixecament són parau-les incompatibles”. ■

a El secretari general, Toni Morral, ho va avançar en unaprotesta a la delegació espanyola a favor de l’absolució

Xavier MiróBARCELONA

La Crida proposareclamar amnistiasi hi ha condemna

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Si la sentència no ésabsolutòria, hauremde mirar cap a lapolítica per reclamarl’amnistia”Toni MorralSECRETARI GENERAL DE LA CRIDA

La protesta davant la delegació del govern espanyol a Catalunya, ahir ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE JUNY DEL 201914 | Nacional |

El president de la Genera-litat, Quim Torra, serà jut-jat per un delicte de des-obediència, castigat ambfins a dos anys d’inhabili-tació a càrrec públic, perno haver retirat a tempsels llaços grocs i símbolsdel balcó del Palau de laGeneralitat i d’altres insti-tucions durant el períodeelectoral del maig passat.Així ho ha encarrilat elmagistrat del Tribunal Su-perior de Justícia de Cata-lunya (TSJC) i instructord’aquesta causa, CarlosRamos, en resoldre ahirque hi ha prou indicis perjutjar Torra pel delicte dedesobediència, i alternati-vament pel de denegaciód’auxili, castigat amb finsa tres anys d’inhabilitació.

El magistrat dona deudies a la fiscalia i a l’acusa-ció popular de Vox perquèdecideixin si volen dur ajudici el president Torra.Resposta que serà afirma-tiva, ja que va ser la fiscalia

de Catalunya qui va impul-sar una querella contra ellarran de la denúncia dedos diputats de Cs.

En la resolució, de 29planes, el magistrat Ra-mos destaca que els llaçosgrocs, les estelades i lespancartes demanant la lli-bertat dels presos políticsrepresenten “els anhels

d’independència de Cata-lunya i la seva constitucióen forma de república”,que en aquests momentsidentifiquen “legítima-ment” uns partits i part dela ciutadania, davant al-tres partits i ciutadansque s’oposen “amb idènticafany i no menys legitimi-tat”. Aquests símbols –in-

dica– poden ser “legítima-ment utilitzats” per lesformacions polítiques,“però no poden ser exhi-bits per les administra-cions sense infringir greu-ment el seu deure d’objec-tivitat i de neutralitat, al-menys no durant els perío-des electorals”.

Hi afegeix que el presi-

dent Torra “va persistir enla desobediència” delsmandats de la Junta Elec-toral Central (JEC) dic-tats l’11, el 18 i el 21 demarç de retirar dels edifi-cis públics “tot tipus desímbol partidista”. Tambéli retreu que el fet de can-viar la pancarta originaldel balcó del Palau per lad’un llaç blanc i el lema“presos polítics”, és unamostra de no voler com-plir l’ordre, de la qual elSíndic de Greuges i els ser-veis jurídics, en els infor-mes que va sol·licitar-los,van dir-li que complís ique, precisa, “no es va ob-jectar falta de competèn-cia” de la JEC. El jutge finsi tot indica al govern catalàque la Loreg permet unallei electoral i una juntaelectoral per a tot Catalu-nya, i no s’ha fet.

Vista a la tardorUn cop es presentin els es-crits d’acusació i defensa,el judici contra Torra po-dria celebrar-se cap a latardor, abans o desprésdel que han d’afrontarcinc membres de la mesadel Parlament, acusats dedesobediència per l’1-O.Els judicis no poden coin-cidir, ja que el presidentdel TSJC, Jesús María Bar-rientos, sempre ha de pre-sidir les vistes a l’alt tribu-nal català. La resolució noserà ferma i s’hi podrà pre-sentar recurs al Suprem,que podria trigar a resol-dre’l un any llarg. ■

El president Torra, a un pasde judici pels llaços grocsa El jutge del TSJC afirma que “va persistir en la desobediència” de les ordres de la JEC i no va retirar “símbolsi emblemes partidistes” en les eleccions a El fiscal ha de detallar ara la inhabilitació que li demana

Mayte PiulachsBARCELONA

El president de la Generalitat, en anar a declarar com a investigat al TSJC, amb la seva dona i advocats, el maig passat ■ EFE

“Sobre el no al·legarla incompetència de laJEC és un argumentde conveniència queno mereix crèdit ”Carlos RamosMAGISTRAT DEL TSJC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El TC ha perpetrat una no-va escapçada a l’autogo-vern després d’eliminarahir diverses disposicionsde la pionera llei del canviclimàtic, aprovada el 2016pel Parlament. La sentèn-cia definitiva al recurs pre-sentat pel govern del PP,que el del PSOE va refusarde retirar, prohibeix a laGeneralitat fixar objectiusquantificables en matèriad’energia i d’emissió de ga-

sos d’efecte hivernacle i,per tant, fixar sancions,amb l’argument que l’Estatencara no ha legislat enaquests àmbits. El TC, amés, nega la participació deles comunitats en una sub-hasta de carboni que li hapermès d’ingressar cap a1.200 milions només entre

2012 i 2016. La Generalitathavia demanat participaren aquest fons, amb la pro-porció de vora 125 milionsanuals, adduint que el 80%de les polítiques de mitiga-ció dels seus efectes corres-ponen a governs locals i au-tonòmics. Així mateix, elTC nega que el govern pu-

gui declarar la Mediterrà-nia zona lliure de prospec-cions d’hidrocarburs, i fins itot la seva capacitat per im-pulsar projectes d’electrifi-cació dels ports. Com ja estemia, a més, prohibeixigualment que pugui esti-pular condicions i denegarl’activitat del fracking, itambé limitar la vida de lesnuclears.

“Ens deixen sense com-petències i sense recursos, iaixí serà difícil aplicar bo-nes polítiques ambientals”,va denunciar el conseller deTerritori i Sostenibilitat,Damià Calvet. “Abans laConstitució que el plane-ta”, va resumir a Twitter eldiputat d’ERC Ferran Ci-vit, relator de la llei. La sen-tència n’avala, en canvi, al-tres parts, com l’impost delCO2 als vehicles, que es volimplantar l’1 de gener del2020, i la creació d’un fonsclimàtic, a més de l’impostd’activitats econòmi-ques. ■

Òscar PalauBARCELONA

a Nega al govern quepugui rebre ingressosextres per lluitar-hi ique limiti emissions

El TC escapça mesures dela llei del canvi climàtic

El conseller Damià Calvet, ahir al Parlament ■ ANC

La ministra d’Hisenda enfuncions, María JesúsMontero, va afirmar ahir aBarcelona que el governespanyol no aixecarà elcontrol financer reforçatdels comptes de la Genera-litat. Per Montero, el queimpossibilita l’aixeca-ment del control són les“afirmacions desafortu-nades” del govern sobreles seves intencions políti-

ques. La ministra en fun-cions va justificar la sevaposició recordant les pa-raules de Torra al Parla-ment l’endemà que acabésla vista oral del judici del’1-O. Aquell dia, Torra vaafirmar: “Ho tornarem afer, perquè aquest país téclar el que vol, la indepen-dència.” Segons Montero,que ha argumentat quel’executiu espanyol ha devetllar perquè “el diner pú-blic tingui com a finalitatallò que la llei permet”, nopot aixecar el controlmentre la Generalitat con-tinuï dient que “tornarà aintentar la constituciód’un procés que s’està jut-jant”. ■

RedaccióBARCELONA

Montero veta lapossibilitat d’aixecarel control financer

a La ministra afirmaque s’ha de mantenirper les afirmacions del’executiu català

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 15

1186

51-1

2131

23Q

El Parlament es va afegirahir, amb els vots a favorde JxCat, ERC, comuns i laCUP, i en contra del blocdel 155, a la reclamació delgovern i va aprovar unamoció que exigeix a les au-toritats de l’Estat que com-pleixin “les seves obliga-cions internacionals enmatèria de drets humans”i, en concret, el dictamendel Grup de Treball sobrela Detenció Arbitrària del’ONU, que reclama l’alli-berament immediat delspresos polítics Oriol Jun-

queras, Jordi Sànchez iJordi Cuixart. La cambra,a més, es compromet a res-tar “amatent” a l’opinió delmateix grup, que aviats’espera que s’expressi entermes similars sobre lademanda presentada perJosep Rull, Raül Romeva,Joaquim Forn i DolorsBassa. Així mateix, la mo-ció denuncia la “vulnera-ció dels drets polítics” delseurodiputats electes Car-les Puigdemont i Toni Co-mín, a més de Junqueras, aqui es vol impedir exercir“sense cap base legal”.

El diputat d’ERC RubenWagensberg va recordar

que 31 persones van seralliberades el 2017 al mónarran de resolucions d’a-quest òrgan, que en els úl-tims quatre anys han con-dicionat almenys vuit posi-cions del Parlament Euro-peu, per la qual cosa va ins-tar el govern estatal, queen altres països ha defen-sat “a ultrança” informesd’aquest grup, a deixar de“buscar excuses” per noaplicar-lo. El PSC, Cs i elPP van recordar que la re-solució “no és vinculant” ino té “cap efecte jurídic in-tern”, i van denunciar les“mitges veritats” i el “pocrigor” dels sobiranistes. ■

a Demana a l’Estat que “compleixi les obligacions internacionals”i alliberi els presos polítics a El PSC diu que no és vinculant

El Parlament instaal compliment de laresolució de l’ONU

Òscar PalauBARCELONA El president del Parlament, Roger Torrent, durant el ple d’ahir ■ ACN

La cambra va rebutjar ahir almigdia, amb els vots d’ERC,JxCat i la CUP, i l’abstenciódels comuns, que s’instés elgovern a renunciar a la imple-mentació de la declaració uni-lateral d’independència i leslleis de desconnexió com pre-tenia una moció sobre el rumbpolític de l’executiu presenta-da per Cs. De fet, no es vaaprovar cap punt del text, queera molt més ampli, ja que

també demanava al governque abandonés la “políticad’exclusió sistemàtica” delcastellà, que en edificis i es-pais públics “assumís” ques’ha de respectar “la més es-tricta neutralitat política” i, al-hora, que retirés “de manerapermanent” els llaços grocs ialtres símbols d’edificis de laGeneralitat. La moció recla-mava igualment “el cessa-ment dels injustificats tractes

de favor” als presos indepen-dentistes i deixar de fer servirels conceptes exiliats o presospolítics per “respecte” als que“van suportar l’exili i van serpresos per lluitar contra la dic-tadura franquista”. El Parla-ment va rebutjar també con-demnar els “intolerables i in-justificats actes de violència,odi i atacs masclistes” el diade la constitució dels ajunta-ments, com a Barcelona.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La cambra rebutja renunciar a la unilateralitat

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE JUNY DEL 201916 | Nacional |

i el president de la Genera-litat, Quim Torra, ni capconseller del govern catalàni l’alcaldessa de Barcelo-

na, Ada Colau, van assistir ahir a lanit al sopar que va presidir el rei Fe-lip VI al Museu Nacional d’Art de Ca-talunya (MNAC) amb motiu de laNit de la Logística i el lliuramentdels premis del Saló Internacionalde la Logística (SIL) 2019, organit-zat pel Consorci de la Zona Franca.Els únics càrrecs de la Generalitatque van assistir al sopar van ser elsecretari d’Infraestructures i Mobi-litat, Isidre Gavín, i el director gene-ral del mateix departament, XavierFlores. El boicot al rei a qui els sec-tors independentistes considerenresponsable d’avalar la repressió en-vers Catalunya –amb el discurs par-cial del 3 d’octubre del 2017, des-prés del referèndum de l’1 d’octu-bre– va ser més que evident en undia en què gran part del país es vaqueixar per la decisió –repetida– detancar tot el dia el MNAC per mo-tius de seguretat.

La Zarzuela ja va fer tancar elmuseu amb motiu d’un sopar pel

NMobile World Congress (MWC), elfebrer passat, i ahir, en repetir-ho,les queixes per la prepotència delmonarca van ser sonades. Del tan-cament del MNAC no només se’n vaqueixar el Departament de Cultura,que opinava que, per seguretat, ambtancar el museu a la tarda n’hi haviaprou i no calia fer-ho tot el dia.“Quèeee?”, feien amb cara estranyaalguns turistes desinformats queahir al llarg del matí van caminar so-ta un sol de justícia fins al Palau Na-cional i se’l van trobar tancat. Dar-rere la cinta que impedia el pas al re-cinte, els treballadors del centre ex-plicaven als turistes el perquè, i amolts els semblava absurd.“El vostre rei fa tancar un museu na-cional?”, es preguntava una turistafrancesa. Això és el que deia una no-ta escrita en català, castellà i anglèsque es podia llegir a la porta del mu-seu, però que els treballadors havienfotocopiat per a qui ho demanés.

De tota manera, van ser pocs elsturistes que van anar al MNAC, jaque la majoria estaven avisats (pelshotels, pels guies....). “No com almes de febrer pel MWC, que ens vaagafar a tots per sorpresa”, deia untreballador. I explicava que aquestavegada sí que es va poder avisar els

12 grups que havien contractat lavisita perquè no ho fessin i retornatles entrades als qui les havien com-prat per internet. Entre els grups hihavia uns centres cívics que “veniena veure els últims dies de l’exposiciód’Antoni Fabrés”, va dir.

“Un dijous normal venem més de3.000 entrades, imagina’t quinapèrdua, però també és una qüestiód’imatge, perquè molts turistes ve-nen pocs dies, i si avui els tanques elmuseu, doncs ja m’explicaràs”, ex-plicava un altre treballador del mu-seu. “Ja podem anar organitzant laNit dels Museus, ja, que després ensel tanquen de dia, ni que només si-gui per demostrar que tenen la pae-lla pel mànec”, es queixava l’escrip-tor Màrius Serra a través de Twit-ter. “Això és una autèntica vergonyai un insult a la cultura i a la intel·li-gència per part de qui ho ordena iqui ho tolera. No m’imagino el presi-dent Macron fent tancar el Louvreper un sopar de logística” denuncia-va Antoni Gelonch, director de lacol·lecció Gelonch Viladegut de gra-vats, una de les més importantsd’Europa. També a la xarxa es vacomparar la decisió del rei de passarper sobre de les institucions catala-nes tancant el MNAC amb “el que

feia Franco”. Van ser molts els quevan considerar que els dos darrerssopars blindats al MNAC (el d’ahir iel del MWC) responen a la voluntatdel rei d’evitar l’immens rebuig quegenera a Catalunya i que es va poderveure, per exemple, en el sopar queva fer l’abril del 2018 al Palau de laMúsica, quan milers de persones, al-gunes convocades pels CDR, van feruna cassolada i el van rebre ambxiulets i insults, i va haver de sortirescortat pels antidisturbis.

Els que ahir sí que van voler salu-dar el rei van ser diversos empresa-ris i els advocats de Tarragona que,durant el matí, van ser rebuts al Pa-lauet Albéniz. Primer va rebre unarepresentació de l’Il·lustre Col·legid’Advocats de Tarragona (ICAT),encapçalada pel degà Manel Albiac,un visita que no va agradar a tota lajunta, en no haver estat comunica-da. Després va rebre l’associacióBarcelona Global (formada por unes200 empreses, entre les quals hi haCaixaBank, Banc Sabadell, Abertis,Agbar, Accenture i Cuatrecasas), elpresident de la qual, Pau Guardans,li va demanar que torni “el prestigiperdut a Barcelona” i, finalment, elpresident de Foment del Treball, Jo-sep Sánchez Llibre. ■

Mireia RoureraBARCELONA

Un ‘Tortosa’ al reiBOICOT · Les principals autoritats catalanes i de Barcelona no van al sopar presidit per Felip VI amb motiu de la Nit de laLogística MNAC · La casa reial addueix motius de seguretat i fa tancar tot el dia el Museu Nacional d’Art de Catalunya per ferl’àpat, quan amb tancar unes hores n’hi havia prou DESPISTATS · Els turistes ja estaven avisats i pocs van pujar a Montjuïc

3audiències vafer el rei al matí:amb el Col·legid’Advocats deTarragona, ambBarcelona Globali amb Foment delTreball.

5membres del Col-legi d’Advocats deTarragona es vanpronunciar en contrade la trobada, queno va ser votada perla junta de govern.

3.000entrades va deixarde vendre ahir elMNAC pel tancamentordenat pel rei. Tam-bé es va anul·lar lavisita que havienconcertat 12 grups.

Unes turistes informant-se de per què ahir el MNAC estava tancat. A la dreta a dalt, el sopar presidit pel rei ahir al MNAC, i, a baix, audiència amb Sánchez Llibre ■ JUANMA RAMOS / EFE / EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE JUNY DEL 201918 | Nacional |

Virtudes PérezMOLLET DEL VALLÈS

osep Monràs és alcalde de Molletdes de l’any 2004. Aquestes elec-cions ha obtingut 10 regidors,tres més que l’any 2015. L’oposi-

ció ha fracassat en l’intent de presentaruna alternativa de canvi i això li ha per-mès afrontar un nou mandat en minoria.Ell assegura que aposta pel diàleg ambtotes les forces, sense excepció.

Ha patit per la possibilitat de perdre l’al-caldia tot i haver tingut 3 regidors mésque el 2015?Si he de dir la veritat, no he patit perquècreia que el sentit comú, i també el sentitdemocràtic, imperarien. Quan el PSC haestat la força majoritària, amb 10 regi-dors i 8.000 vots, semblava que la sumade quatre partits que durant l’últimmandat no han tingut massa bona rela-ció era molt complicada. El que sí teniaera preocupació, perquè si això haguéspassat, no sé què li hauria passat a la ciu-tat en el seu funcionament quotidià. Sor-tosament el sentit comú, en aquest cas,de Podem, no ho ha fet possible.

De tota manera, vostès tampoc han su-mat amb Podem com ha passat, perexemple, a Sabadell. Per què?No era necessari, perquè érem la forçamés votada amb diferència. Jo no he vol-gut construir una proposta en contra ihe volgut arribar a acords amb totes les

Jforces polítiques en benefici de la ciutatde Mollet.

De fet, té experiència a governar en mi-noria. Ho ha fet aquests últims anysamb 7 regidors. Com afronta el mandat?Amb una actitud que és la mateixa queen els últims anys. En política, dir i ferhan d’anar en la mateixa direcció. Jo in-tentaré sumar, i si en aquests quatreanys he estat al capdavant amb 7 regi-dors i ho hem pogut aprovar tot, fins i tottemes de planejament general que ne-cessiten una majoria absoluta, crec hu-milment que es demostra aquesta capa-citat de diàleg i consens. Cal intentar su-mar el major nombre de suports sensemirar la marca electoral i solament mi-rant una única marca electoral que ésdiu Mollet.

Vostè creu que l’avenç electoral es deunomés a mèrits propis o també a lesconseqüències del bon resultat delPSOE en les generals?Les dues coses, perquè, a més, ho puc ex-plicar de la forma més gràfica possible.Josep Monràs ha tingut 700 vots mésque la marca electoral. Van coincidirdues eleccions, i si a les europees vaig ob-tenir 7.200 vots, a les municipals en vaigtenir 8.000.

Diria que ha superat d’alguna manera lacrisi del 2015 en què el portaveu d’ERC,Oriol López, lamentava que a Sabadells’hagués acabat el bustisme i, en canvi,aquí continués el monrasisme.

La ciutat de Mollet ho té superat, però al-gunes persones tenen condicionantsmentals que els impedeixen avançar,com demostra el fet que en el discursd’investidura de l’alcalde, fa quinze dies,la mateixa persona va parlar de règim,demostrant una manca de respecte ab-solut a la decisió democràtica que hapres la ciutadania.

Després de quatre anys de govern qua-dripartit, el PSC ha recuperat Sabadell,però el dia de la constitució de l’Ajunta-ment l’alcaldessa actual va sortir escor-tada per la policia acusada de corrupció.Què n’opina?Jo he patit en carn pròpia aquest tipusd’actituds. Quin sentit té que 80 perso-nes vinguin davant de casa meva a dir-me “fill de puta” i tot el que vulguis pel fetque jo no donava suporta l’1-O? Vol dirque quan tu penses diferent l’única acciópossible ha de ser l’agressió? En el cas deSabadell, aquells que cridaven estaven

fent exactament el mateix en un altrelloc com és Sant Cugat del Vallès. Emsembla que ens estem bevent l’enteni-ment. Totes les formacions haurien defer molta pedagogia per reduir l’agressi-vitat.

Tampoc li deu haver agradat la respostad’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.Molts parlen de pacte contra natura...Alguns fins i tot ho interpreten en claud’Estat.Que ERC pugui dir que si Ernest Mara-gall no ha estat alcalde de Barcelona ésperquè hi ha hagut una operació d’Estat,em sorprèn. Per favor, mirem l’hemero-teca, mirem el que ha passat durantaquests quatre anys a l’Ajuntament deBarcelona. Mirem les declaracions quehan fet els uns i els altres, que no hananat en la direcció de fer-se amics sinótot el contrari. Aquí no hi ha cap opera-ció d’Estat, aquí hi ha una operació de fí-lies i fòbies.

PACTE “A Barcelona no hi hagut cap operació d’Estatcom ha dit ERC, aquí el que hi ha hagut és una operació defílies i fòbies” ALTERNATIVA “La solució és canviar elfull de ruta, tornar a governar per a tots els catalans”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSMOLLET DEL VALLÈS

“L’únicamarcaelectoral esdiu Mollet”

JUANMA RAMOS

2015 2019

25R E G I D O R S

25R E G I D O R S

PSC-CP7

PSC-CP10Cs

3Cs2

CiU2

CM-E7

MEC-ECG4

Ara Mollet-ERC-MES-AM

5Ara Mollet-

ERC-MES-AM6

Junts per

Mollet1

PP1

UnidesPodem

2

Josep MonràsAlcalde de Mollet del Vallès (PSC)

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE JUNY DEL 2019

Vostè ha trencat relacions institucionalsamb Sant Fost de Campsentelles des-prés que l’alcaldessa renunciés al PSCper ser proclamada alcaldessa. Com hojustifica?És un tema d’absoluta singularitat. Algúes pot repassar els documents contra eltransfuguisme, que van signar en el seudia tots els partits? Una cosa és que hihagi un diputat al Parlament que es can-viï de partit, però és que el que ha passata Sant Fost és el súmmum del transfugu-isme. Una regidora d’un partit polític ac-cepta l’alcaldia sent trànsfuga. En totcas, aquí qui s’ha de justificar són ERC iels comuns, no pas jo.

Per què no va cedir espai al referèndumde l’1-O?Primer de tot, és un tema de legalitat. Jocrec que hem de fer un replantejament.Si nosaltres volem modificar la legalitat,treballem per modificar la legalitat. No lavulnerem en funció dels nostres propis

interessos. Si el govern de la Generalitatvolia fer un referèndum, tenia la capaci-tat d’obrir tots els equipaments que ellsmateixos gestionen. Per què ens posa adavant als ajuntaments? No és possible.Jo havia de signar un paper i els meusserveis jurídics em van dir que si ho feiaestava cometent prevaricació… Jo crecque quan un té la màxima responsabili-tat de ser alcalde, vingui de la formacióque vingui, el primer de tot és compliramb la legalitat. Jo crec que en aquellmoment el president Puigdemont va co-metre un error emmerdant els alcaldes,com alguns li vam dir públicament.

Com ha viscut tot el procés judicial?Jo crec que en el judici s’han pogut sentirmoltes coses si un estava atent i no ambuna bena als ulls. Tinc la sensació que al-guns preveien que no passaria res, quedirien “això ha estat una festa democrà-tica i no passa res”… I, per tant, jo crecque van cometre un error d’estratègia.

No s’hauria d’haver arribat fins aquí.Ara, també dic que no es pot culpar sem-pre a l’altre. També un ha de veure quèha fet per arribar a aquesta situació. To-tes aquestes persones han de fer autocrí-tica i no sé si tots, o uns quants o alguns,però han enganyat emotivament a moltsciutadans de Catalunya que es van creu-re l’engany. I ho dic des de la pena.

Com qualifica el govern del presidentTorra?Paralitzat, sense cap tipus d’iniciativa,solament parlant del procés, però jo vullparlar de com estan els pagaments que laGeneralitat té pendents amb els ajunta-ments, que vol dir amb els seus ciuta-dans. Jo vull parlar de com estan els ex-pedients d’ajudes a les persones vulnera-bles, jo vull parlar de com estan les inver-sions a les escoles públiques. I d’això nose’n parla. Els alcaldes coneixem la reali-tat crua i dura de molts ciutadans. I laGeneralitat l’hauria de tenir present. Hi

ha moltes coses molt rellevants que el go-vern actual és incapaç d’afrontar.

Tot i les eleccions, sembla que hi ha po-sicions enrocades que no canvien. Quinaés la seva proposta per superar aquestasituació?La solució és canviar el full de ruta. Tor-nem a governar per tots els catalans.Trobarem aliances, i això no vol dir re-nunciar al nostre model de país, de nin-gú. Però comencem a generar riquesa,benestar. Anem a negociar a l’Estat i norenunciem a fer coses pel meu model, pe-rò no totes les coses pel meu model. I,d’altra banda, algú haurà de prendreconsciència que una persona que aramateix és un fugitiu, no pot ser que con-dicioni les polítiques reals que ha de te-nir Catalunya.

Tal com van les negociacions, vostè creuque hi haurà noves eleccions generals?Jo desitjo que hi hagi seny. No podem po-sar en risc el país. Comencem a treballar.L’altra alternativa no existeix, són elec-cions. Ara mateix, o hi ha un govern pre-sidit per Pedro Sánchez o hi ha eleccions.No hi ha més alternatives aritmètiques.

El seu model de país quin és, un modelfederal?Totalment. Crec que és el que té sentit, ésa dir, encaix en el món globalitzat. Crecque hem de tenir un nivell de competèn-cies més elevat i que això significaria unadescentralització més gran de l’Estat,perquè ara tot gira entorn de Madrid.

I pel que fa als ajuntaments, quina és laseva principal demanda?Si ho pensem bé, tot és de la incumbèn-cia del món municipal. Tot, el que és seu iel que no. Els municipis estem ofegats.Per tant, el finançament municipal s’had’afrontar de manera seriosa i rigorosa. Iels polítics del Congrés i de tots els parla-ments han de ser conscients que tots elsajuntaments de l’Estat, de diferents co-lors, estan afrontant coses que hauriend’afrontar ells. D’habitatge, de vulnerabi-litat familiar, d’inversions sense tenirprou recursos. I a través de normes supe-riors ens tenen escanyats. Tots els muni-cipis d’Espanya serien rics si només fes-sin allò en què tenen competència legal.Jo cada any tinc 100.000 euros d’arran-jament de les escoles públiques. Abansn’hi havia 100.000 de meus i 100.000més de la Generalitat de Catalunya, quefa anys que van desaparèixer, com vandesaparèixer per a les escoles bressol oles escoles de música.

Quines són les prioritats del mandat?La ciutat s’ha de continuar convertint enuna ciutat educadora. En segon lloc, vo-lem continuar amb un tema que ara ésd’actualitat, però que ja fa temps que tre-ballem, pel qual el 2015 ens van nome-nar Capital Europea del Medi Ambient.Hem d’anar avançant en aquesta ciutatverda, de justícia ambiental. I això incloudes d’un parc públic fins a l’eficiència dela llum i l’aigua i el tractament de resi-dus. Un tercer element és la ciutat digi-tal, la ciutat intel·ligent; utilitzar les no-ves tecnologies per a moltes coses, comara la gestió municipal. I un de més genè-ric és treballar pel 2030, que és aquestavoluntat de l’ONU que marca l’objectiudel 2030 des de molts àmbits. ■

Josep Monràs va néixer a Molletdel Vallès l’any 1960. Al seu blogpersonal es presenta a si ma-teix com “el fill de la Juanita,la de les mongetes”. Ho fa enhonor dels seus pares, quetenien una parada de lle-gums al mercat i delsquals, assegura, va apren-dre “el valor de l’esforç i lafeina”.Llicenciat en psicologia per laUniversitat Autònoma deBarcelona i amb un post-grau en desenvolupamenturbà, la seva passió per l’es-ports la va concretar en unatitulació superior de bàsquet.Del 1984 al 1992 va exercircom a professor a l’escola co-operativa Sant Gervasi i l’any1991 va entrar a l’Ajuntamentde Mollet com a regidor d’Es-ports, i el 1992 va ser respon-sable de la subseu olímpica deMollet.És alcalde de Mollet des del’any 2004 i també presidentde la B-30 un lobby que agru-pa 23 ajuntaments de Cata-lunya interessants a millorarles condicions econòmiquesi de connectivitat.

Llicenciat enpsicologia i amantde l’esport

❝Els municipis estemofegats. Per tant, el temadel finançament municipals’ha d’afrontar de maneraseriosa i rigorosa

❝Una persona que aramateix és un fugitiu, no potser que condicioni lespolítiques reals que ha detenir Catalunya

El que ha passat a SantFost és el súmmum deltransfuguisme. Qui s’ha dejustificar són ERC i elscomuns, no pas jo

❝