metodes

Prova de Síntesi 2012/13-2

Assignatura Codi Data Hora inici

Intro. mètodes d’investigació en psicologia 10.505 22/06/2013 17:00

10.505 22 06 13 PV

Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativaamb el vostre codi personal

Prova

!!!Aquesta prova només la poden realitzar

els estudiants que han aprovat l’ Avaluació Continuada

Fitxa tècnica de la Prova

Comprova que el codi i el nom de l’assignatura corresponen a l’assignatura en la qual estàs

matriculat.

Només has d’enganxar una etiqueta d’estudiant a l’espai corresponent d’aquest full.

No es poden adjuntar fulls addicionals.

No es pot realitzar la prova en llapis ni en retolador gruixut.

Temps total: 1 h.

En cas que els estudiants puguin consultar algun material durant la prova, quin o quins materials

poden consultar?

No poden consultar cap material

Valor de cada pregunta: 2 punts

En cas que hi hagi preguntes tipus test: Descompten les respostes errònies? NO Quant?

Indicacions específiques per a la realització d’aquesta prova:

Enunciats

1.

Pàgina 1 de 5

Espai grapa




2. El departament de recursos humans d’una gran empresa vol conèixer quines pautes de conducta mostren els millors venedors de l’empresa quan interactuen amb els clients, amb l’únic objectiu d’establir programes d’entrenament de venedors . S’escullen els 10 venedors que han aconseguit el nombre de vendes més gran els darrers cinc anys. Un psicòleg de l’equip de recursos humans observa, sense intervenir en cap moment, la conducta de cada venedor mentre interacciona amb un client. Mentre dura la interacció amb el client, el psicòleg anota el nombre de vegades que el venedor somriu al client, la distància física promig que manté amb el client i, finalment, valora en una escala de 0 a 10 el grau d’empatia que percep en el venedor durant la interacció.

Indica tant el tipus de mesura com l’escala de mesura que s’empra en la variable (o variables si n’hi ha més d’una) de la recerca i justifica la teva resposta tant pel que fa al tipus de mesura com a l’escala de mesura (sigues molt concret en l’argumentació).

Tipus de mesura:- Recompte, en anotar el nombre de vegades que el venedor somriu- Idemnòtica: mesura de la distància física venedor-clientEscala de mesura:- Escala ordinal en el grau d’empatia: assigna un número d’ordre que representa només la posició de

cada subjecte dins d’aquest grup- Escala de raó en la distància física perquè utilitza nombres per mesurar distància física (espai)

3. En referència a la recerca que descriu l’enunciat de la pregunta 1, i segons el dilema observacional -experimental, en quin extrem de la dimensió situaries la recerca que s’hi descriu? Justifica la teva resposta (sigues molt concret en l’argumentació).

El tipus de recerca es observacional, ja que l’investigador du a terme una transducció, en una actitud passiva respecte el que passa davant seu: registra el que passa sense manipular o operar sobre la realitat. No redueix o simplifica allò que investiga. Es tracta d’un mètode qualitatiu perquè s’insereix dins d’una situació social i conductual; s’opta per estratègies de l’observació per explicar de manera global la situació de la venda.

Pàgina 2 de 5




4. En referència a la recerca que descriu l’enunciat de la pregunta 1, en quina (o en quines, si n’hi ha més d’una), direcció d’aplicabilitat està interessat el psicòleg? Per què?

Està interessat en l’aplicabilitat en l’eix nomotètic-ideogràfic ja que es tracta de poder aplicar els resultats a tots els venedors de l’empresa, és a dir que els resultats serien generalitzables a altres grups de venedors i no només als utilitzats a la investigació.

Pàgina 3 de 5




5. Si el psicòleg opta per acceptar la legitimitat de la informació subjectiva com material científic, llavors segons el grau en què es consideri aquesta pot assignar dos papers diferents a la subjectivitat. Indica quins són aquests papers i il·lustra-ho amb uns “models de caixa”.

En aquest cas l’objectivitat científica esdevé intersubjectivitat, ja que entre els membres del col·lectiu científic hi ha un consens. Com que estem en l’àmbit de una ciència social i que para atenció al comportament, parlem d’un punt de vista qualitatiu. El psicòleg fa una aproximació ètica, des de fora del grup estudiant emprant llenguatge teòric per explicar allò que registra (no èmica. )En la dimensió participant-no participant, el psicòleg en aquest cas és no participant i du a terme una modalitat d’observació directa ja que és allà en persona i en viu, prenent notes al mateix temps que té lloc la conducta del subjecte.

5. Quin paper tenen les hipòtesis en la recerca científica segons Bernard (Bernard, C. (1976). Introducción al estudio de la medicina experimental. Barcelona: Fontanella (pp. 35-46)? Sigues concret en la resposta i justifica-la en base als arguments que proporciona Bernard.

Recomana experimentar sempre i comprovar les hipòtesis, sobretot en ciències joves com ara la Medicina. Considera que sempre és una avantatge posar a prova les hipòtesis. A través de l’experimentació probablement hi haurà fenòmens imprevistos en el camí que ens guiaran (tanteig). Ho anomena “experiències per veure” que poden obrir noves vies d’investigació. Però cal experimentar quan la natura no ens ofereixi les condicions o quan no comptem amb resultats recollits d’altres investigadors. Si ens trobem

Pàgina 4 de 5




en un d’aquests dos últims casos, només cal fer una observació “invocada”, per tal de comprovar només. El que interessa és el raonament experimental per a Bernard. Ja sigui invocant o provocant (experimentant i manipulant) el que interessa és el raonament que ens porti a una idea de millor coneixement d’allò estudiat. Per experimentar és bàsic tenir una idea prèvia, amb una actitud activa, però no ha de viure enganxat a la seva idea, sinó que l’ha d’utilitzar per fer “parlar” a la natura, segons les conclusions que extregui dels fenòmens provocats. L’experiència és sempre fonamentada per una idea preconcebuda (intuïció, esperit “olfactiu”), que posi en marxa tot el procés investigador, tant se val si és més o menys vaga aquesta idea, això ja ens servirà per iniciar el camí. És un defensor de l’ús de les hipòtesis per tal d’imaginar mitjans d’observació, però està d’acord que cal comprobar resultats amb esperit lliure d’hipòtesis i idees “precuinades”.La hipòtesis és l’estímul, el motor de l’experiència però sense oblidar que els resultats han de ser observats d’una manera seriosa. Si la hipòtesi no es verifica i resulta inútil almenys tindrem el que hem obtingut amb ella com a motor d’experiència.

Pàgina 5 de 5

metodes

Documents

Transcript of metodes