Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne
description
Transcript of Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne
![Page 1: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/1.jpg)
Gestió de xarxes de
veu i dades
UF1869
Anàlisi del mercat
de productes de
comunicacions
El.laborat per Xavier Castejón 2014
![Page 2: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/2.jpg)
MF0228_3: Disseny de xarxes telemàtiques (200 hores)
UF1869: Anàlisi del mercat de productes de comunicacions (90 hores)
UF1870: Desenvolupament del projecte de la xarxa telemàtica (80 hores)
UF1871: El·laboració de la documentació tècnica (30 hores)
Relació d’unitats didàctiques per
mòdul formatiu
![Page 3: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/3.jpg)
1. Introducció a les comunicacions i xarxes de computadores.
2. Principis de transmissió de dades.
3. Medis de transmissió guiats.
4. Medis de transmissió sense fils.
Contingut
![Page 4: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/4.jpg)
5. Control d’enllaç de dades.
6. Protocols.
7. Equips d’interconnexió de xarxa.
Contingut
![Page 5: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/5.jpg)
1. Tasques d’un Sistema de Telecomunicacions
2. Comunicació a través de xarxes
• Classificació de xarxes
3. Protocols i arquitectura de protocols
• Definició i característiques
• Funcions dels protocols
• Model de referència OSI. Funcions i serveis
• Arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
• Correspondència entre TCP/IP i OSI
4. Reglamentació i Organismes d'Estandardització
1. Introducció a les comunicacions i xarxes
de computadores.
![Page 6: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/6.jpg)
Definició: TELEMÀTICA
1. 1. Tasques de un sistema de
telecomunicacions
Telemàtica =
Telecomunicació + Informàtica
![Page 7: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/7.jpg)
Definició: TELECOMUNICACIÓ
1. 1. Tasques de un sistema de
telecomunicacions
Tota transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, imatges, sons o informacions de qualsevol tipus que es transmeten per fils, mitjans òptics, radioelèctrics o altres sistemes electromagnètics.
![Page 8: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/8.jpg)
Definició: INFORMÀTICA
1. 1.Tasques de un sistema de
telecomunicacions
Conjunt de coneixements científics i tècniques que fan possible el tractament automàtic de la informació per mitjà d'ordinadors.
![Page 9: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/9.jpg)
Definició: TELEMÀTICA
1.1. Tasques de un sistema de
telecomunicacions
S’encarrega de la transmissió de dades entre sistemes de informació basats en ordinadors. Según la R.A.E: “ Aplicación de las técnicas de las telecomunicaciones y de la informática a la transmisión a distancia de información computarizada”.
![Page 10: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/10.jpg)
Fites històriques en la Telemàtica Any Fita històrica
1790 Invenció del Telègraf òptic, desenvolupat per Claude Chappe
1794 S'envia el primer telegrama de la historia utilitzant el telègraf òptic de Lille a París
(232 Km) amb 22 torres
1800 S'envia el primer telegrama en Espanya de Madrid a Aranjuez
1833 Desenvolupament del Telègraf elèctric
1837 Desenvolupament del sistema Morse
1844 S’envia el primer missatge telegràfic utilitzant el codi Morse
1851 Es posa en funcionament el primer cable telegràfic submarí entre Dover
(Anglaterra) i Calais (França)
1857 Wheatstone patenta un sistema telegràfic que utilitza el codi Morse i es capaç
de transmetre70 paraules per minut
1865 Maxwell desenvolupa les lleis de l’electromagnetisme fonamentals per a la
radiotransmissió
1876 Alexander G. Bell inventa el telèfon
1897 Es realitzen les primeres transmissions radioelèctriques fetes per Marconi
1901 Es realitza la primera transmissió radioelèctrica que creua l’Atlàntic (Marconi)
1915 Es realitzen les primeres proves radiotelefòniques
![Page 11: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/11.jpg)
Any Fita històrica
1927 S’estableix el primer enllaç radio transatlàntic pera comunicacions telefòniques
1960 Es realitzen les primeres connexions entre ordenadors
1962 Es posen en funcionament els primers satèl·lits repetidors
1969 Es desenvolupa la xarxa ARPANET, precursora d’Internet, per encàrrec del Departament de Defensa d’EEUU
1973 Es desenvolupa en Xerox la primera versió d’Ethernet
1977 Es realitza la primera transmissió telefònica a través de fibra Óptica
1981 S’arriba a la xifra de 213 ordenadors connectats a la xarxa ARPANET
perteneixents a universitats i centres d’investigació
1983 El Departament de Defensa de EEUU es deslliga de ARPANET
1984 Comença a utilitzar-se una nova xarxa per a connectar xarxes, coneguda com
NSFNET, utilitzant els protocols TCP/IP
1989 TimBerners-Lee desenvolupa el servei WWW (World Wide Web), utilitzant el
llenguatge de marcació de hipertext HTML i el protocol HTTP
1990 Desapareix ARPANET i queda completament substituïda per NSFNET
1993 S'estén l'ús del WWW amb l’aparició del navegador Mosaic
1995 Es desmantella la xarxa NSFNET i comença la descentralització del backbone d’
Internet adoptant l’estructura que es mante en l’actualitat
![Page 12: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/12.jpg)
Any Fita històrica
1996 Microsoft entra a Internet. Fins a aquest moment Netscape era el navegador més
utilitzat. Fi del monopoli de Telefónica a Espanya
1997 19,5 milions d‘hosts connectats a Internet. A Espanya 1,1 milions d'usuaris
d'Internet
1998 Es crea Google
1999 50 milions d’ordinadors. El contingut d’Internet desborda.
2000 Google desbanca a Yahoo! com a principal cercador d’Internet.
2001 S’il.legalitza Napster
2002 Es comença a popularitzar la tarifa plana en Espanya
2004 924 milions d’usuaris d’Internet (13,4 milions en Espanya, 184 milions en Estats Units i
100 milions en Xina)
![Page 13: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/13.jpg)
1.1. Tasques de un sistema de
telecomunicacions
Diagrama de un sistema de comunicació
![Page 14: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/14.jpg)
1.1. Tasques de un sistema de
telecomunicacions
Diagrama de un sistema de comunicació
Font Transmissor Receptor Destí Medi de
transmissió
![Page 15: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/15.jpg)
1. Tasques d’un Sistema de Telecomunicacions
2. Comunicació a través de xarxes
• Classificació de xarxes
3. Protocols i arquitectura de protocols
• Definició i característiques
• Funcions dels protocols
• Model de referència OSI. Funcions i serveis
• Arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
• Correspondència entre TCP/IP i OSI
4. Reglamentació i Organismes d'Estandardització
1. Introducció a les comunicacions i xarxes
de computadores.
![Page 16: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/16.jpg)
És un conjunt d'equips informàtics connectats físicament amb l'objectiu de compartir informació i serveis.
Que es una xarxa informàtica?
![Page 17: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/17.jpg)
Com les xarxes afecten la nostra vida diària
![Page 18: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/18.jpg)
Com les xarxes afecten la nostra vida diària
![Page 19: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/19.jpg)
2. Comunicacions a traves de xarxes
Es poden distingir diferents tipus bàsics:
oSistema (Clúster).
oXarxa d’àrea local (LAN).
oXarxa d’àrea metropolitana (MAN).
oXarxa d’àrea estesa (WAN).
oInternet.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
![Page 20: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/20.jpg)
2. Comunicacions a traves de xarxes
Sistema (Clúster) Un clúster és una associació d’ordinadors interconnectats per mitjà d’una xarxa de connexions molt curtes que actuen com una sola unitat.
Un exemple és la del superordinador Mare Nostrum del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
![Page 21: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/21.jpg)
2. Comunicacions a traves de xarxes
Mare Nostrum 3 Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
![Page 22: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/22.jpg)
2. Comunicacions a traves de xarxes
Xarxa d’àrea local (Local Area Network o LAN) Són xarxes que abasten una sala, un edifici o un conjunt d’edificis propers, amb unes distàncies de fins a pocs quilòmetres que comprenen una oficina, una empresa, una escola o una universitat, encaminades fonamentalment a compartir recursos i intercanviar informació.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
![Page 23: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/23.jpg)
2. Comunicacions a traves de xarxes
Xarxa d’àrea local (Local Area Network o LAN)
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
![Page 24: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/24.jpg)
2. Comunicacions a traves de xarxes
Xarxa d’àrea metropolitana (Metropolitan Area Network o MAN) Bàsicament és una versió en gran d’una xarxa d’àrea local. Comprèn una ciutat. Una xarxa d’àrea metropolitana pot transportar veu, dades i senyal de televisió per cable.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
![Page 25: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/25.jpg)
2. Comunicacions a traves de xarxes
Xarxa d’àrea estesa (Wide Area Network o WAN) S’estén per una àrea geogràfica extensa, un país o un continent, està composta per subxarxes d’ordinadors, terminals de xarxa i dispositius de commutació, interconnectats mitjançant línies de transmissió. Són oferts per empreses de telecomunicacions que utilitzen enllaços microones, fibra òptica o via satèl·lit.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
![Page 26: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/26.jpg)
2. Comunicacions a traves de xarxes
Xarxa d’àrea estesa (Wide Area Network o WAN)
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
![Page 27: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/27.jpg)
2. Comunicacions a traves de xarxes
Internet És una xarxa pública, descentralitzada i global d’ordinadors, formada per la interconnexió de diferents xarxes. De fet, és una xarxa de xarxes d’abast intercontinental, és a dir, planetària.
Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
![Page 28: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/28.jpg)
2. Comunicacions a traves de xarxes Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
![Page 29: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/29.jpg)
2. Comunicacions a traves de xarxes Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
![Page 30: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/30.jpg)
1. Tasques d’un Sistema de Telecomunicacions
2. Comunicació a través de xarxes
• Classificació de xarxes
3. Protocols i arquitectura de protocols
• Definició i característiques
• Funcions dels protocols
• Model de referència OSI. Funcions i serveis
• Arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
• Correspondència entre TCP/IP i OSI
4. Reglamentació i Organismes d’Estandarització
1. Introducció a les comunicacions i xarxes
de computadores.
![Page 31: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/31.jpg)
3. Protocols i arquitectura de
protocols
3.1. Definició i característiques
A les normes que deuen respetar-se en una
comunicació s’anomenen protocols.
![Page 32: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/32.jpg)
3. Protocols i arquitectura de
protocols
Un protocol d’una xarxa local estableix les
normes que es deuen seguir perquè un
determinat servei es realitzi correctament i
sense errades.
S'utilitzen per permetre una comunicació
satisfactòria entre els diferents dispositius.
3.1. Definició i característiques
![Page 33: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/33.jpg)
3. Protocols i arquitectura de
protocols
3.2. Funcions del protocols
Un protocol es un conjunt de regles predeterminades
![Page 34: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/34.jpg)
3. Protocols i arquitectura de
protocols
Els protocols de xarxa s’utilitzen per a permetre una comunicació satisfactòria entre els diferents dispositius
3.2. Funcions del protocols
![Page 35: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/35.jpg)
3. Protocols i arquitectura de
protocols
Varius tipus de dispositius poden comunicar-se
mitjançant el mateix conjunt de protocols. Això es
deu a que els protocols especifiquen la funcionalitat
de la xarxa i no la tecnologia subjacent que suporta.
3.2. Funcions del protocols
![Page 36: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/36.jpg)
Protocols d’una xarxa d’àrea local
Va ser creat amb la finalitat d'estandarditzar els productes que s'utilitzen en xarxes de comunicacions de dades. En el passat va existir el gran inconvenient que cada fabricant treballava per separat, i no existia compatibilitat entre equips de diferents marques. Si un client comprava equips a un fabricant quedava compromès a continuar amb aquesta marca en creixements i expansions futures.
3.3. El model de referència OSI
3. Protocols i arquitectura de
protocols
![Page 37: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/37.jpg)
Model de referència OSI
3. Protocols i arquitectura de
protocols
![Page 38: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/38.jpg)
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
OSI: Nivell físic
Es relaciona amb la transmissió de bit. Els estàndards especifiquen nivells de senyal, connectors de cable i el cable. Sobre un cable de comunicació o aire es poden realitzar diferents tipus de comunicacions :
- Segons la sincronització - Segons característiques del senyal - Segons el sentit de la comunicació
![Page 39: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/39.jpg)
OSI: Nivell d’enllaç La capa d'enllaç de dades realitza les
següents funcions: - agrupa els dígits o caràcters rebuts per nivell
físic en blocs d’informació, anomenades trames.
- detectar i solucionar errors generats en el canal de transmissió.
- evitar saturació del receptor, es a dir, permetre el temps de procés necessari per no perdre cap trama.
- identificar uns equips d’altres a través de l’adreçament.
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
![Page 40: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/40.jpg)
OSI: Nivell de xarxa S’encarrega de portar els blocs de informació
desde origen fins el desti. Les funcions principals son: -encaminament -adreçament -control de congestió
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
![Page 41: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/41.jpg)
OSI: Nivell de xarxa Protocol no orientat a connexió
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
![Page 42: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/42.jpg)
OSI: Nivell de xarxa
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
![Page 43: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/43.jpg)
OSI: Nivell de transport
Els protocols de la capa de transport supervisen la transmissió de les dades d’extrem a extrem. La capa de transport actua com a lligam entre les capes superiors (sessió, presentació i aplicació) i les capes inferiors (xarxa, enllaç de dades i física).
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
![Page 44: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/44.jpg)
OSI: Nivell de transport
Els serveis proporcionats pels protocols de la capa de transport es poden dividir en cinc grans categories: 1. Transmissió de missatges d’extrem a extrem 2. Adreçament 3. Fiabilitat de les transmissions 4. Control del flux 5. Multiplexació
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
![Page 45: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/45.jpg)
OSI: Nivell de transport
![Page 46: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/46.jpg)
OSI: Nivell de sessió
La capa de sessió estableix, administra i finalitza les sessions de comunicació entre dos equips terminals.
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
![Page 47: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/47.jpg)
OSI: Nivell de presentació La capa de presentació assegura que la
informació transmesa per la capa de sessió podrà ser utilitzada per la capa d’aplicació del receptor.
L'objectiu és encarregar-se de la representació
de la informació, de manera que encara diferents equips puguin tenir diferents representacions internes de caràcters les dades arribin de manera reconeixible.
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
![Page 48: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/48.jpg)
OSI: Nivell d’aplicació
La capa d’aplicació és la més propera a l’usuari. Proporciona serveis de xarxa a les aplicacions de l’usuari, per exemple accés a fitxers, accés a impressores...
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
![Page 49: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/49.jpg)
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
![Page 50: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/50.jpg)
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
![Page 51: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/51.jpg)
3.3. El model de referència OSI.
Funcions i serveis
![Page 52: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/52.jpg)
En 1969 l’ARPA (Advanced Research Projects Agency -Agencia de Projectes de Investigació Avançades ) inicia un programa d’investigació pel desenvolupament de tecnologies de comunicació de xarxes de transmissió de dades.
El concurs del programa el guanya BBN.
Permeteix a varies universitats que col·laborin en el projecte, i ARPANET s'expandís gracies a la interconnexió d’aquestes universitats (UCLA, Standford, California i Utah).
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
![Page 53: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/53.jpg)
El 1972 tenia 40 nodes i a partir d'aquí va anar creixent vertiginosament.
El 1973 es realitzen les primeres connexions
internacionals d'ARPANET des dels EUA amb Gran Bretanya i Noruega.
S'especifica l'FTP, és a dir, com s'envien i
reben arxius.
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
![Page 54: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/54.jpg)
Aquest model es nombra després com arquitectura TCP/IP.
En 1980, TCP/IP s’inclueix en Unix 4.2
Berkeley i va ser el protocol militar estàndard en 1983.
En aquest mateix any neix la xarxa global
Internet, que utilitza també aquesta arquitectura de comunicació.
ARPANET deixa de funcionar oficialment en
1990.
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
![Page 55: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/55.jpg)
Es la més utilitzada del món, ja que es la base de comunicació d’Internet.
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
![Page 56: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/56.jpg)
Els motius de popularitat d’aquesta arquitectura són:
és independent dels fabricants i de les
marques comercials. suporta múltiples tecnologies de xarxes. és capaç d’interconnectar xarxes de
diferents tecnologies i fabricants. pot funcionar en màquines de qualsevol
mida, des d’ordinadors personals a grans computadores.
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
![Page 57: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/57.jpg)
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
![Page 58: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/58.jpg)
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
![Page 59: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/59.jpg)
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
![Page 60: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/60.jpg)
3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
Funcions i serveis
![Page 61: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/61.jpg)
3.5. Correspondència entre TCP/IP i OSI
![Page 62: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/62.jpg)
3.5. Correspondència entre TCP/IP i OSI
![Page 63: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/63.jpg)
1. Tasques d’un Sistema de Telecomunicacions
2. Comunicació a través de xarxes
• Classificació de xarxes
3. Protocols i arquitectura de protocols
• Definició i característiques
• Funcions dels protocols
• Model de referència OSI. Funcions i serveis
• Arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
• Correspondència entre TCP/IP i OSI
4. Reglamentació i Organismes d'Estandardització
1. Introducció a les comunicacions i xarxes
de computadores.
![Page 64: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/64.jpg)
-Estàndards de facto
- Estàndards per llei
4. Reglamentació i
Organismes d'Estandardització
![Page 65: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/65.jpg)
Comités d’estandarització:
ITU (International Telecom Union)
ISO (International Standards Organization)
ANSI (American National Standards
Institute)
IEEE ( Institute of Electrical and Electronics
Engineers)
IETF ( Internet Engineering Task Force)
4. Reglamentació i
Organismes d'Estandardització
![Page 66: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/66.jpg)
Comités d’estandarització:
ISC ( Internet Systems Consortium)
ICANN (Internet Corporation for Assigned
Names and Numbers)
W3C (World Wide Web Consortium)
Open Group
4. Reglamentació i
Organismes d'Estandardització
![Page 67: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/67.jpg)
ITU (International Telecom Union)
Organització de les Nacions Unides amb
seu en Ginebra i constituïda per les
autoritats de correus, telègrafs i telèfons
(PTT) dels països membres.
S’encarrega de realitzar recomanacions
tècniques sobre aquests dispositius.
Té 3 sectors principals: sector de
radiocomunicacions (ITU-R), sector de
desenvolupament (ITU-D) i sector
telecomunicacions (ITU-T).
![Page 68: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/68.jpg)
ISO (International Standards Organization)
Organització de caràcter
voluntari que agrupa 164
països. Els seus membres han
desenvolupat estàndards per
les nacions participants.
Un dels seus comitès s’ocupa dels sistemes
d’informació, que ha desenvolupat el
model de referència OSI i protocols per
varis nivells d’aquest model.
![Page 69: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/69.jpg)
ISO (International Standards Organization)
ISO també ha desenvolupat
altres estàndards en altres
camps, com:
ISO 216 Mesures de paper , com A4
ISO 639 Codis de llenguatges
ISO 3166 Codis de països
ISO 9000 Sistema de gestió de qualitat
ISO 14000 Gestió ambiental
ISO 26000 Responsabilitat social
ISO 50001 Gestió de l’energia
Normativa: comités d’estandarització
![Page 70: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/70.jpg)
ANSI (American National Standards
Institute)
Associació amb fins no lucratius, formada
per fabricants, usuaris i companyies que
ofereixen serveis públics de
comunicacions.
És el representant nord-americà d’ISO,
que adopta amb freqüència els
estàndards ANSI com normes
internacionals.
![Page 71: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/71.jpg)
IEEE ( Institute of Electrical and Electronics
Engineers)
És la major organització internacional
sense ànim de lucre formada per
professionals de les noves tecnologies.
A més de publicar revistes i preparar
conferències, aquesta organització
s’encarrega d’elaborar estàndards en les
àrees d’enginyeria elèctrica i computació
( com és l’estàndard IEEE 802 per a xarxes
d’àrea local o l’estàndard POSIX per
sistemes operatius).
Normativa: comités d’estandarització
![Page 72: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/72.jpg)
IETF ( Internet Engineering
Task Force)
És una organització creada en Estats
Units en 1986. El seu objectiu principal
consisteix en desenvolupar els estàndards
que funcionen en Internet.
Formada per tècnics i especialistes que
publiquen les recomanacions dels
protocols d’Internet. Fent que els
fabricants tinguin que adaptar-se a
aquestes per evitar-ne problemes de
compatibilitat i funcionament entre
sistemes.
![Page 73: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/73.jpg)
IETF ( Internet Engineering Task Force)
Els documents que publica l’IETF
s’anomenen RFC (Request For Comments
o Petició de Comentaris) i són la base pel
desenvolupament de totes les tecnologies
que funcionen en Internet.
Aquests documents, publicats des de
1969, arriben a més de 5000 en
l’actualitat.
![Page 74: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/74.jpg)
IETF ( Internet Engineering Task Force)
Exemples d’aquests documents son:
RFC 2616 Protocol de transferència
d’hipertext o HTTP
RFC 959 Protocol de transferència
d’arxius o FTP
RFC 2821 Protocol simple de
transferència de correu o SMTP
Normativa: comités d’estandarització
![Page 75: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/75.jpg)
ISC ( Internet Systems Consortium)
És una organització sense ànim de lucre
fundada en 1994 que desenvolupa i dona
suport a determinats programes que
funcionen en Internet.
Entre aquests programes es troben alguns
tant importants com BIND ( traducció
d'adreces de domini en adreces
numèriques a través del protocol DNS),
DHCP (adreçament automàtic adreces),
NTP (sincronització horària), etc.
![Page 76: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/76.jpg)
ICANN(Internet Corporation for Assigned
Names and Numbers)
Organització sense ànim de lucre
fundada en 1998 per assumir les tasques
de l’anterior IANA (Internet Assigned
Numbers Authority o Agencia de Noms
d’Internet).
![Page 77: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/77.jpg)
ICANN(Internet Corporation for Assigned
Names and Numbers)
La seva funció principal consisteix en
mantenir un registre central de noms
associats amb els protocols d’Internet, a
més dels noms de dominis i adreçaments.
![Page 78: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/78.jpg)
W3C (World Wide Web Consortium)
És una organització que apareix en 1994
i que està presidida per Tim Berners-Lee.
El seu objectiu es produir estàndards per
totes les tecnologies que engloba la
World Wide Web (WWW o teranyina
mundial).
Està integrat per més de 400 membres i
uns 60 investigadors, i disposa d’oficines
regionals en multitud de països.
![Page 79: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/79.jpg)
W3C (World Wide Web Consortium)
Publica una sèrie de documents oficials,
anomenats Recomanacions del
Consorci, que conté els nous estàndards
i son publicats i distribuïts de forma lliure
perquè els fabricants i desenvolupadors
es puguin adaptar a elles.
Algunes de les recomanacions més
importants son HTML, CSS, JavaScript i
XML que s’utilitzen pel disseny de
pàgines Web i navegadors en Internet.
![Page 80: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/80.jpg)
Open Group
Té com a objectiu oferir estàndards
oberts i neutrals per la industria
informàtica. Creada en 1996.
Els seus membres inclouen empreses,
organismes e institucions
governamentals, com HP, IBM,
departament de defensa dels EUA, etc.
Un dels estàndards més coneguts és la
Single Unix Specification, que certifica
els productes de tipus Unix.
![Page 81: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/81.jpg)
1. Introducció a les comunicacions i xarxes de computadores.
2. Principis de transmissió de dades.
3. Medis de transmissió guiats.
4. Medis de transmissió sense fils.
Contingut
![Page 82: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/82.jpg)
1. Conceptes
2. Transmissió analògica i digital
3. Codificació de dades
4. Multiplexació
5. Conmutació
2. Principis de transmissió de dades.
![Page 83: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/83.jpg)
2.1. Conceptes
Font Transmissor Receptor Destí Medi de
transmissió
A la part de la xarxa que s’encarrega de transportar la informació d’origen a destí s’anomena medi de transmissió
Medi transmissió Protocol nivell físic
![Page 84: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/84.jpg)
2.1. Conceptes
De quina forma s’envien les dades pel medi?
Com es corregeixen les distorsions i pertorbacions que sofreix la senyal en el seu camí?
Quin medi de transmissió resulta més adequat per l’enviament de la informació?
![Page 85: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/85.jpg)
2.1. Conceptes
.
Fluxe de dades
![Page 86: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/86.jpg)
2.1. Conceptes
.
Fluxe de dades. Activitat
SIMPLEX HALF-DUPLEX FULL-DUPLEX
![Page 87: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/87.jpg)
2.1. Conceptes Modes de transmissió: sèrie i paral·lel
![Page 88: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/88.jpg)
2.1. Conceptes
• Tots els bits d’una dada es transmeten a la vegada.
• Son necessàries tantes línees com nombre de bits contingui la data a transmetre.
• Tipus: Bus
E/S
Modes de transmissió paral·lela
![Page 89: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/89.jpg)
2.1. Conceptes Mode de transmissió paral·lela
Emisor
Receptor
0
1
0
1
1
0
1
1
0
1
0
1
1
0
1
1
Emissor Receptor
![Page 90: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/90.jpg)
2.1. Conceptes
• Es transmeten els bits sequencialment.
Modes de transmissió sèrie
Emisor
Receptor
0 1 0 1 1 0 1 1 0 1 0 1 1 0 1 1 Emissor Receptor
![Page 91: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/91.jpg)
2.1. Conceptes
• Problema: Com reconeix el receptor que te un bit vàlid
para llegir ? Es necessari conèixer el rellotge amb el que es genera la seqüència de bits
• Tipus: Asíncrona
Síncrona
Modes de transmissió sèrie
![Page 92: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/92.jpg)
2.1. Conceptes
• Transmissor i Receptor tenen el seu propi rellotge.
• La senyal permaneix a 1 mentre no es transmeti.
• Es delimita l'enviament de 1 caràcter (5-10bits) amb1 bit de començament (START) i 1 ó 2 bits de parada (STOP).
• Transmissor i Receptor deuen estar d’acord prèviament.
Mode de transmissió sèrie asíncrona
![Page 93: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/93.jpg)
2.1. Conceptes Mode de transmissió sèrie asíncrona
![Page 94: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/94.jpg)
2.1. Conceptes Mode de transmissió sèrie asíncrona
![Page 95: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/95.jpg)
2.1. Conceptes
• Les dades es delimiten per una sèrie de caràcters o bits
• Poden ser: Orientada a caràcter
Orientada a bit
Mode de transmissió sèrie síncrona
![Page 96: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/96.jpg)
2.1. Conceptes
Orientada a caràcter (8 bits)
Orientada a bit
Mode de transmissió sèrie síncrona
![Page 97: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/97.jpg)
2.1. Conceptes
• Avantatges transmissió sèrie: - número de línees menor - menor cost, sobretot quan augmenten
les distancies
• Avantatges transmissió paral·lela: - major velocitat - major simplicitat
Transmissió sèrie VS paral·lela
![Page 98: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/98.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Dades: Entitat capaç de transportar informació Senyals: Representacions elèctriques o electromagnètiques de les dades Transmissió: Comunicació de dades mitjançant la propagació i processament dels senyals
Definició dades, senyals i transmissió
![Page 99: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/99.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
El senyal que transporta les dades entre un emissor i un receptor sempre es propaga a través d’un medi de transmissió. La majoria dels senyals de transmissió de dades tenen el seu origen en dispositius electrònics i, per tant, la seva naturalesa és d’origen elèctric o electromagnètic.
Definició dades, senyals i transmissió
![Page 100: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/100.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Un senyal qualsevol ve definit per 3 característiques:
Amplitud Freqüència
Fase
Definició dades, senyals i transmissió
![Page 101: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/101.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Definició dades, senyals i transmissió
![Page 102: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/102.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Espectre acústic
![Page 103: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/103.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
![Page 104: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/104.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Els senyals analògics i digitals poden ser periòdics i no periòdics. El senyal periòdic completa un patró dintre d’un marc medible (període). L’acabament d’un patró complert s’anomena cicle.
Senyals analògics i digitals
![Page 105: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/105.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Els senyals analògics i digitals poden ser periòdics i no periòdics. El senyal no periòdic canvia sense exhibir un patró o cicle que es repeteix sobre el temps.
Senyals analògics i digitals
![Page 106: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/106.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Els senyals periòdics poden ser classificats com simples o compostos. Un senyal analògic periòdic simple, com una ona seno, no potser ser descompost en senyals més simples. Un senyal analògic periòdic compost esta conformat de múltiples ones seno.
Senyals periòdics
![Page 107: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/107.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Ona seno
)2( ftSenAtx
x (t) = Valor de la amplitud del senyal en l’instant t. A = Amplitud del senyal en cada instant (V, A, W). f = Número de cicles per segon. Θ = Fase del senyal, desplaçament de l’ona en el temps. T = Temps que tarda un senyal en completar un cicle. λ = Distancia entre dos crestes o valls consecutius Si: θ= Π /2 rad, el mateix senyal es pot expresar com un ona
coseno.
![Page 108: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/108.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Ona seno
5 periodos en un segundo Frecuencia=5Hz
T = Periodo = 0.2s
t
λ
![Page 109: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/109.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Longitud d’ona
t
Es la distancia λ que un senyal seno viatja a través d’un medi de transmissió en un període de temps T.
![Page 110: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/110.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Com es calcula la longitud d’ona λ ?
t
Es calcula si es coneix el període del senyal i la velocitat de propagació de l’ona (la velocitat de la llum si la propagació es en l’aire).
λ = longitud d’ona, en m.
c = velocitat de la llum, 300.000 km/s.
f = freqüència de l’ona, en Hz.
![Page 111: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/111.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Com es calcula la longitud d’ona λ ?
t
La velocitat de propagació dels senyals electromagnètics depèn del medi i de la freqüència del senyal. Per exemple, en el buit, la llum es propaga a 300.000 km/s. Aquesta velocitat es menor en un cable coaxial o de fibra òptica.
λ = longitud d’ona, en m.
c = velocitat de la llum, 300.000 km/s.
f = freqüència de l’ona, en Hz.
![Page 112: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/112.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Una ona seno i de freqüència única no és útil per transmetre dades. Cal utilitzar un senyal compost, un senyal format per múltiples ones seno (senyals periòdics simples). D'acord amb l'anàlisi de Fourier, qualsevol senyal compost és realment una combinació d'ones simples amb diferents freqüències, amplituds i fases.
Senyals compostos
![Page 113: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/113.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Si el senyal compost és periòdic, la descomposició dóna una sèrie de senyals amb freqüències discretes. En la descomposició generada de senyals, el senyal de freqüència més baixa es denomina freqüència fonamental o primer harmònic. La resta d'harmònics seran múltiples sencers de la freqüència fonamental.
Senyals compostos
![Page 114: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/114.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Senyals compostos periodics
![Page 115: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/115.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Senyals compostos aperiòdics
![Page 116: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/116.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
El senyal de veu creat pel micròfon d’un telèfon es un senyal compost aperiòdic, perquè no es repeteix la mateixa paraula exactament amb el mateix to.
Senyals compostos aperiòdics
![Page 117: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/117.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Si el senyal es aperiòdic, la descomposició dona una combinació d’ones seno amb freqüències continues.
Senyals compostos aperiòdics
![Page 118: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/118.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Es el rang de freqüències contingudes en ella. Es la diferencia entre la freqüència més alta i més baixa contingudes en el senyal.
Qué es l’ample de banda d’un senyal compost?
B = ample de banda del senyal, en Hz.
fmáx = freqüència més alta del senyal, en Hz.
fmín = freqüència més baixa del senyal, en Hz.
![Page 119: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/119.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Ample de banda d’un senyal compost
![Page 120: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/120.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Un senyal digital és un senyal en què les magnituds es representen mitjançant valors discrets en lloc de variables contínues.
Senyals digitals
![Page 121: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/121.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
La majoria dels senyals digitals son aperiòdics i, per tant, la periodicitat o la freqüència no son característiques apropiades. Se usen dos nous termes para descriure un senyal digital.
Senyals digitals
1 Duració de bit. En lloc del període. Es el
temps necessari per a enviar un bit. La seva
unitat es el segon (s).
2 Tasa de bit. En lloc de la freqüència. Es el
número de bits enviats en 1 segon. La seva
unitat es bps.
![Page 122: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/122.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Senyals digitals
Relació entre la duració de bit i la tasa de bit ( velocitat de transmissió)
Exemple: Un senyal digital te una tasa de bits de 2000 bps. Calcula el temps de duració de cada bit.
![Page 123: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/123.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
![Page 124: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/124.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Poden tenir més de 2 nivells
Senyals digitals
Si un senyal te M nivells, cada nivell necessita log2 M bits.
![Page 125: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/125.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Poden tenir més de 2 nivells
Senyals digitals
Si un senyal te M nivells, cada nivell necessita log2 M bits.
![Page 126: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/126.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Senyals digitals
Exemple: Un senyal digital te 8 nivells. Calcula quants bits per nivell son necessaris.
Si un senyal te 8 nivells, cada nivell necessita log2 M bits = log2 8 = log (8)/log (2) = 3 bits.
![Page 127: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/127.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Característiques de la transmissió analògica i digital
![Page 128: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/128.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Característiques de la transmissió analògica i digital
Els senyals analògics poden ser transmesos independentment del contingut. Poden ser dades digitals o analògics. S'atenuen amb la distància. Utilitza amplificadors per reconstruir el senyal. També amplifica el soroll.
![Page 129: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/129.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Característiques de la transmissió analògica i digital
![Page 130: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/130.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Característiques de la transmissió analògica i digital
Depenent del contingut del senyal. Distància de transmissió limitada ja que s'atenua o varia pel soroll i la dispersió .
Utilitza repetidors, els que reben el senyal, regenera el patró d'uns i zeros i retransmet, evitant l'atenuació.
El soroll no s'amplifica i no és acumulatiu.
![Page 131: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/131.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
El principal avantatge es la immunitat al soroll. Es presten millor al seu processament i
multiplexat. L’utilitzar repetidors en lloc d’amplificadors,
aconsegueix grans distancies en línees amb menor qualitat. Es més fàcil mesurar i avaluar els errors.
Detecció i corregir errors amb més facilitat.
Avantatges de la transmissió digital
![Page 132: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/132.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
En comunicacions de dades, utilitzem comunment senyals periòdics analògics i senyals no periòdics digitals
Avantatges de la transmissió digital
![Page 133: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/133.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
El senyal rebut potser diferent del transmès. Senyals analògics: alteracions aleatòries
que degraden la qualitat del senyal. Senyals digitals: bits erronis.
Aquests errors es produeixen per:
Atenuació i distorsió de l'atenuació . Distorsió de retard . Soroll.
Pertorbacions en la transmissió
![Page 134: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/134.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
L'energia del senyal disminueix amb la distància . Respecte a la potència del senyal rebut:
oHa de ser suficient per ser detectada . oPer ser rebuda sense error, ha de ser molt
més gran que el soroll . L'atenuació augmenta en funció de la
freqüència.
Pertorbacions en la transmissió: atenuació
![Page 135: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/135.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: atenuació
![Page 136: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/136.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: atenuació
![Page 137: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/137.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Si denotem P1 com la potencia del senyal transmès i amb P2 la potencia del senyal rebut, llavors:
Atenuació (dB) = 10 log( P2/P1)
Pertorbacions en la transmissió: atenuació
Transmisor Receptor
P1 P2
![Page 138: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/138.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: atenuació
Exemple
Un senyal viatja a través d’un medi de transmissió i la seva potencia es redueix a la meitat . Això significa que P2 = 1/2 P1. L’atenuació ( pèrdua d’energía ) potser calculada com:
Solució
10 log10 (P2/P1) = 10 log10 (0.5P1/P1) = 10 log10 (0.5) = 10(–0.3) = –3 dB
![Page 139: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/139.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: atenuació
Exemple
En la figura un senyal viatja a una distancia del punt 1 al punto 4. El senyal es atenuat en lo que alcanca el punto 2. Entre el punt 2 i 3, el senyal es amplificat. De nou, entre el punt 3 i 4, el senyal es atenuat .
Solució
![Page 140: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/140.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
L'atenuació del senyal augmenta amb la freqüència i com un senyal està compost d'una gamma de freqüències, això produeix una distorsió en el senyal. Per resoldre això es dissenyen els
amplificadors de manera que amplifiquin les diferents freqüències que componen el senyal en graus diferents. També es poden usar equalitzadors per
igualar l'atenuació dins d'una banda de freqüències definides.
Pertorbacions en la transmissió: distorsió d’atenuació
![Page 141: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/141.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: distorsió d’atenuació
![Page 142: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/142.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
A causa de la velocitat de propagació, que varia amb la freqüència, les diverses components de freqüències d'un senyal
Interferència entre símbols
Pertorbacions en la transmissió: distorsió de retard
![Page 143: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/143.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Un senyal indesitjable que s'insereix en algun punt entre l'emissor i receptor i que té un efecte directe en les prestacions d'un sistema de comunicació.
Pertorbacions en la transmissió: el soroll
Transmissor Receptor
Soroll
![Page 144: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/144.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
És la relació entre la potencia mitja d’un senyal “ S”, i la potencia del nivell de soroll “N” generalment expresada en dB.
SNR ó = 10 log (S/N) dB
Pertorbacions en la transmissió: relació senyal-soroll
S
N
![Page 145: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/145.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: relació senyal-soroll
![Page 146: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/146.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Térmic o Blanc
Intermodulació
Diafonía (Crosstalk)
Impulsiu
Tipus de soroll:
![Page 147: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/147.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Depèn de la temperatura .
Produït pel moviment dels electrons en la
línia de transmissió . Distribució uniforme en freqüència (soroll
blanc) No es pot eliminar:
Limita les prestacions És responsable d'errors de bits aïllats
Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
![Page 148: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/148.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Depèn de la temperatura .
Produït pel moviment dels electrons en la
línia de transmissió . Distribució uniforme en freqüència (soroll
blanc) No es pot eliminar:
Limita les prestacions És responsable d'errors de bits aïllats
Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
![Page 149: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/149.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Limita les prestacions És responsable d'errors de bits aïllats
Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
Freqüència
A
El soroll tèrmic o blanc no es pot eliminar
![Page 150: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/150.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Densitat de potencia de soroll:
N0 = K T (w/Hz) on:
– K: Constant de Boltzmann = 1,3803 10-23 Julios/ºk
– T: Temperatura en grados kelvin
Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
![Page 151: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/151.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Per tant, el soroll tèrmic present en un ample
de banda B Hz:
N (w) = K T B
N(dbw) = 10 log k + 10 log T + 10 log B = -228,6 dbw + 10 log T + 10 log B
Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
![Page 152: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/152.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
Exemple: Quin sería el soroll tèrmic present en un conductor, a temperatura ambient de 17 °C ?
T= 17°C + 273.15= 290.15 °K La densitat de potencia del soroll tèrmic No es: No=K T= 1.383x10-23 J/°K x 290.15 °K= 4X10-21 W/Hz = -20,39 dB
![Page 153: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/153.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Acoblament elèctric no desitjat entre senyals
en un mitjà de transmissió, a causa de la inducció electromagnètica.
Tipus de soroll: Diafonia o crosstalk
![Page 154: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/154.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Aquesta classe de soroll apareix quan el
sistema de transmissió és no lineal, el que provocarà l'aparició de noves freqüències. Les noves freqüències es sumen o resten amb les originals donant lloc a components de freqüències que abans no existien i que distorsionen la veritable senyal.
Tipus de soroll: Intermodulació
![Page 155: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/155.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Tipus de soroll: Intermodulació
![Page 156: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/156.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Fins ara els tres tipus de soroll que havíem vist
eren predictibles i es podien modelar. No obstant això aquest últim tipus no és així,
es tracta d'un rumor continu format per pics irregulars d'una certa durada que afecten notablement al senyal (aleatoris).
Originat per induccions (commutacions
electromagnètiques).
Tipus de soroll: Soroll impulsiu
![Page 157: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/157.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
En comunicacions analògiques aquest soroll provoca espetecs breus.
En mitjans de transmissió digital aquest soroll
transforma ràfegues de bits que perden tota la informació que transportaven.
Tipus de soroll: Soroll impulsiu
![Page 158: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/158.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Efectes del soroll sobre un senyal digital.
![Page 159: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/159.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Efectes del soroll sobre l’èsser humà
![Page 160: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/160.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
La velocitat de les dades depen de tres
factors:
l’ample de banda.
els nivells de senyal que s’usen.
la qualitat del canal (el nivell de soroll).
Capacitat del canal
![Page 161: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/161.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Per mesurar la velocitat màxima d’un medi
de transmissió s’utilitzen dos mesures fonamentals:
els bauds.
els bits per segon (bps).
Capacitat del canal
![Page 162: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/162.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Diferencia entre bauds i bps: La velocitat en bits per segon és simplement
la quantitat de bits que es transmeten per segon.
En canvi, els "bauds" es refereixen a nombre
de canvis d'estat en la línia de transmissió en un segon.
Capacitat del canal
![Page 163: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/163.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital Capacitat del canal
![Page 164: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/164.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Harry Nyquist (1928) formula la velocitat
màxima de transmissió de dades en bps en un medi ideal com:
C = 2 W log2 (M)
Sent M nombre de nivells possibles del senyal i W ample de banda expressat en Hz
Capacitat del canal sense soroll: Teorema de Nyquist
![Page 165: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/165.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Claude Shannon (1948) va extendre al cas
d’un canal subjecte a un soroll aleatori, formula la velocitat màxima de transmissió de dades en bps en un medi amb soroll com:
C = W log2 [(1 + S/N)]
Sent W ample de banda expressat en Hz i S/N relació senyal-soroll en watts(lineal no en dB) Nota: loga b = (log b)/(log a)
Capacitat del canal amb soroll: Teorema de Shannon
![Page 166: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/166.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
Exemple: Canal telefònic amb 30 dB de
senyal-soroll 30dB = 10 log (S/N ) log (S/N) = 3 S/N = 103 watts C = W log2 [(1 + S/N)] C= 3100 log2(1+1.000)= 3100 [log (1001) /log (2)]
C= 30,898 kbps
Capacitat del canal amb soroll: Teorema de Shannon
![Page 167: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/167.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
El teorema de Shannon només considera soroll
blanc, no considera el soroll impulsiu, l'atenuació ni la distorsió de retard, de manera que en la pràctica s'aconsegueixen raons molt menors.
Capacitat del canal amb soroll: Teorema de Shannon
![Page 168: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/168.jpg)
2.2. Transmissió analògica i digital
La capacitat de Shannon ens dona el límit
superior.
La fórmula de Nyquist ens diu quants nivells de senyal son necessaris.
Capacitat del canal: Consideracions Nyquist i Shannon
![Page 169: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/169.jpg)
2.3. Codificació de dades
En la transmissió de dades hi ha 4 combinacions possibles:
Dada analògica – Senyal analògic
Dada digital – Senyal analògic
Dada analògica – Senyal digital
Dada digital – Senyal digital
![Page 170: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/170.jpg)
2.3. Codificació de dades Tècniques de codificació de dades digitals amb senyals digitals
Unipolar Polar Bipolar
![Page 171: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/171.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
![Page 172: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/172.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
![Page 173: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/173.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
![Page 174: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/174.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals bipolars
AMI B8ZS HDB3
![Page 175: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/175.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
AMI (Bipolar amb Inversió de marca alternada)
![Page 176: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/176.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
B8ZS (Bipolar amb substitució de 8 zeros)
![Page 177: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/177.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
B8ZS (Bipolar amb substitució de 8 zeros)
![Page 178: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/178.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals HDB3 (Bipolar d’alta densitat)
Si el nombre de 1s entre violacions és imparell
Si el nombre de 1s entre violacions és parell
![Page 179: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/179.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals
![Page 180: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/180.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics Un senyal analògic es caracteritza per una expressió :
Les dades digitals es transmeten modulant un senyal portador.
Modulació: Variació de cert parámetre d’un senyal en función d’un altre.
oSeñal portadora oSeñal moduladora oSeñal modulada
)···2cos()( tfAtS
![Page 181: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/181.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics
Exemple: Sistema de Telefonia tradicional
• 300 Hz a 3400 Hz • Usa modem (modulador-demodulador)
![Page 182: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/182.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics
Tipus de modulació: ASK: modulació d’amplitud
FSK: modulació de freqüència
PSK: modulació de fase
![Page 183: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/183.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics Modulació ASK
![Page 184: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/184.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics Modulació FSK
![Page 185: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/185.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics Modulació PSK
![Page 186: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/186.jpg)
![Page 187: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/187.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics
Modulació multibit:
Consisteix en utilitzar varis d’aquests mètodes simultaneament, el que permet inserir més d’un dígit binari en un mateix interval de temps.
Un exemple es la modulació QAM ( Modulació d’amplitud en quadratura)
![Page 188: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/188.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics
QMA:
4QAM (4 fases i una amplitud) 8QAM (4 fases i dos amplituds)
![Page 189: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/189.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics
![Page 190: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/190.jpg)
2.3.1. Tècniques de codificació de
dades digitals usant senyals analògics
QMA:
16QAM (hi ha varis tipus: 3 amplituds i 12 fases, 4 amplituds i 8 fases, 2 amplituds i 8 fases) 32QAM 64QAM
![Page 191: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/191.jpg)
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
digitals
![Page 192: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/192.jpg)
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
digitals
Teorema del mostreig:
Si un senyal es mostreja a intervals regulars a un ritme major que el doble de la component de freqüència més alta, les mostres contenen tota la informació del senyal original.
![Page 193: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/193.jpg)
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
digitals
Les dades de veu están limitades a 4000 Hz Es necesiten 8000 mostres per segon. A cada mostra se li assigna un codi digital
![Page 194: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/194.jpg)
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
digitals
Tipus de modulació: PCM ( codificació d’impulsos)
Delta
![Page 195: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/195.jpg)
2.3.2. Tècniques de codificació de dades
analògiques usant senyals digitals
![Page 196: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/196.jpg)
2.3.2. Tècniques de codificació de dades
analògiques usant senyals digitals
![Page 197: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/197.jpg)
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
analògics
La modulació consisteix en variar l’amplitud, freqüència o fase de la portadora en funció de f(t).
![Page 198: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/198.jpg)
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
analògics
Tipus de modulació: Modulació en Amplitud (AM)
Modulació en freqüència (FM)
Modulació en fase (PM)
![Page 199: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/199.jpg)
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
analògics: Modulació AM
![Page 200: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/200.jpg)
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
analògics: Modulació FM
![Page 201: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/201.jpg)
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
analògics: Modulació PM
![Page 202: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/202.jpg)
2.3.2. Tècniques de codificació de
dades analògiques usant senyals
analògics
![Page 203: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/203.jpg)
2.4. Multiplexació
És el conjunt de tècniques que permet la transmissió simultània de múltiples senyals (canals) a través d'un únic enllaç de dades.
En tota transmissió multiplexada es te un
multiplexor (en Transmissor) i un demultiplexor (en Receptor)
![Page 204: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/204.jpg)
2.4. Multiplexació
Tècniques de multiplexació: FDM (Multiplexació per divisió en freqüències)
WDM (Multiplexació per divisió d’ona)
TDM (Multiplexació per divisió en temps)
![Page 205: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/205.jpg)
2.4. Multiplexació FDM (Multiplexació
per divisió en freqüències) • Generalment per a senyals analògiques.
• Es pot aplicar quan l‘ample de banda d'un
enllaç és més gran que els amples de banda combinats del senyal a transmetre.
• S'usen diferents freqüències portadores per transmetre (que no han d'interferir amb les freqüències de les dades originals).
![Page 206: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/206.jpg)
2.4. Multiplexació FDM (Multiplexació
per divisió en freqüències)
![Page 207: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/207.jpg)
2.4. Multiplexació WDM (Multiplexació
per divisió d’ona) • Conceptualment igual que FDM, però la
multiplexació i demultiplexació involucren senyals lluminosos a través de fibra òptica (bandes de longituds d'ones).
![Page 208: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/208.jpg)
2.4. Multiplexació TDM (Multiplexació
per divisió en el temps) • Generalment per a senyals digitals. • Es pot aplicar quan la capacitat de taxa de
dades de la transmissió és major que la taxa de dades necessària requerida pels dispositius transmissors i receptors.
• Es divideix l'enllaç en el temps i no en freqüència.
![Page 209: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/209.jpg)
2.4. Multiplexació TDM (Multiplexació
per divisió en el temps) • Tipus:
Síncrona: el multiplexor sempre assigna exactament la mateixa ranura de temps per a cada dispositiu, independentment que els dispositius tinguin o no de transmetre. Asíncrona o estadística: el multiplexor fa servir reserva dinàmica sota demanda de les ranures. Amb un enllaç d'igual velocitat, aquesta multiplexió pot donar més serveis que la síncrona.
![Page 210: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/210.jpg)
2.4. Multiplexació TDM (Multiplexació
per divisió en el temps)
![Page 211: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/211.jpg)
Interfaz RS-232
•Noms oficials: ANSI/TIA-232F o ITU-T V.24.
•Es compon de diverses especificacions: mecànica: ISO 2110 elèctrica: V.28 funcional i procedural: V.24
•Descriu les característiques mecàniques, elèctriques, funcionals i procedimentals que permeten l'intercanvi d'informació binària entre un DTE i un DCE, amb transmissió sèrie .
•Maneres half-duplex i full-duplex .rmet transmissió síncrona i
asíncrona
![Page 212: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/212.jpg)
Interfaz RS-232
![Page 213: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/213.jpg)
Interfaz RS-232
•Connector DB-25 (síncrona i asíncrona)
Connector DB-9 (asíncrona)
![Page 214: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/214.jpg)
Interfaz RS-232. Característiques
electriques •El estándard defineix: Velocitat màxima: 20 kbps (típiques:300,
1200, 2400, 4800, 9600 y 19200 bps) Distancia máxima: 15 m Codi NRZ-L Transmissió no balanceada Referencies a 0V Limitació de corrent a 0.5 A Capacitat màxima 2500 pF
1 lógico = [-3,-15] voltios 0 lógico = [15,3] voltios
![Page 215: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/215.jpg)
Interfaz RS-232. Caract. funcionals • Es descriuen les funcions de cada un dels
circuits d'intercanvi, així com la posició d'aquests circuits en el connector (pin).
• Línies de dades oTxD i RxD
• Línies de control de flux oRequest to send (RTS) oClear to send (CTS) oData Carrier Detected (CD o DCD)
• Línies d'establiment de connexió oData Terminal Ready (DTR) oData setembre Ready (DSR) oRing Indicator (RI)
• Línies de referència oMassa (GND) oMassa de protecció (SGH)i asíncrona
![Page 216: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/216.jpg)
Interfaz RS-232. Característiques
funcionals
![Page 217: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/217.jpg)
Interfaz RS-232. Característiques
funcionals
![Page 218: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/218.jpg)
Interfaz RS-232. Característiques
procedimentals
Especifiquen la seqüència d'esdeveniments que s'ha de produir en la transmissió de dades, basant-se en les característiques funcionals de la interfície. Exemple de crida:
![Page 219: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/219.jpg)
Interfaz RS-232. Característiques
procedimentals
![Page 220: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/220.jpg)
Interfaz RS-232. Característiques
procedimentals
![Page 221: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/221.jpg)
2.5. Commutació
Commutació és la connexió que realitzen els diferents nodes que hi ha en diferents llocs i distàncies per aconseguir un camí apropiat per connectar dos usuaris d'una xarxa de telecomunicacions.
Existeixen 3 mètodes per la transmissió de la
informació i la habilitació de la connexió: Commutació de circuits Commutació de paquets Commutació de missatges
![Page 222: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/222.jpg)
2.5.1. Commutació de circuits
S’estableix un camí únic dedicat. Aquest camí permaneix actiu durant la
comunicació entre els usuaris, alliberant-se al finalitzar la comunicació.
El seu funcionament passa per les següents etapes:
Establiment de la connexió Transferència de la informació Alliberament de la connexió
![Page 224: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/224.jpg)
2.5.1. Commutació de circuits
Com funciona? L’ample de banda disponible es multiplexa
(TDM , FDM) Ample de banda disponible es divideix entre
el numero d’usuaris: ineficient amb baixa carrega.
![Page 225: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/225.jpg)
2.5.3. Commutació de missatges
Mètode utilitzat pels medis telegràfics. Per transmetre un missatge a un receptor,
l'emissor ha d'enviar primer el missatge complet a un node intermedi el qual ho encola a la cua on emmagatzema els missatges que li són enviats per altres nodes.
Després, quan arriba el seu torn, el reenviarà
a un altre i aquest a un altre i així les vegades que siguin necessàries abans d'arribar al receptor.
![Page 226: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/226.jpg)
2.5.3. Commutació de missatges
El missatge ha de ser emmagatzemat per complet i de manera temporal al node intermedi abans de poder ser reenviat al següent, de manera que els nodes temporals han de tenir una gran capacitat d'emmagatzematge.
Això és el que s'anomena funcionament
"store and forward" ("emmagatzemar i reenviar").
![Page 227: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/227.jpg)
2.5.3. Commutació de missatges
![Page 228: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/228.jpg)
2.5.2. Commutació de paquets
L'emissor divideix els missatges a enviar en un nombre arbitrari de paquets de la mateixa mida, on s'adjunta una capçalera i l'adreça origen i destinació així com dades de control que després seran transmesos per diferents mitjans de connexió entre nodes temporals fins a arribar al seu destí.
Aquest mètode de commutació és el que
més s'utilitza en les xarxes d'ordinadors actuals.
![Page 229: Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne](https://reader034.fdocumento.com/reader034/viewer/2022042715/559191491a28ab050c8b45ee/html5/thumbnails/229.jpg)
2.5.2. Commutació de paquets