Microorganismes

Concepte i tipus Els microorganismes són éssers vius de

mida microscòpica Poden ser: Procariotes Eucariotes Autòtrofs Heteròtrofs Unicel·lulars Pluricel·lulars

Principals diferències entre procariotes i eucariotesCaracterístiques Procariotes Eucariotes

Embolcall nuclear Sense embolcall, i no fan la mitosi

Amb embolcall. Fan mitosi

Orgànuls Mesosomes i ribosomes

Mitocondris, plasts, vacúols....

DNA Una sóla molècula (no cromosomes)

Algunes o moltes molècules (si cromosomes)

Paret cel·lular Prima i de peptidoglicà

Cel·lulosa (algues), quitina (fongs), no en tenen protozous

Diferències cèl·lula eucariota i procariota

Eucariota

1. Formen part de els animals i

vegetals i microorganismes.

2. Tenen l'estructura clàssica

membrana-citoplasma-nucli

3. Més grans i abundants.

4. Al nucli es troba la cromatina

que dona lloc cromosoma.

5. Orgànuls: ribosomes,

mitocondris, aparell de golgi,

cloroplasts…

Procariota

1. Les trobem als bacteris i

cianobacteris.

2. No tenen membrana nuclear.

3. Més petites i primitives.

4. Tenen un únic cromosoma

circular enrotllat i d'estructura

senzilla.

5. Orgànuls: ribosomes,

mesosomes, ADN circular…

Diferències cèl·lula eucariota i procariota

Eucariota Procariota

Unitats per mesurar microorganismes

Micra Nanòmetre Àngstrom

Morfologia dels bacteris• Els bacils en forma de bastó• Els cocs en forma esfèrica• Els espirils en forma de bastó

recargolat• Els vibrions en forma de coma

ortogràfica.• ·        Els cocs poden presentar

diverses agrupacions, diplococs si formen parelles, estreptococs si formen cadenes, estafilocos si formen raïms d’individus i sarcines si formen associacions tridimensionals regulars.

Estructura bacteriana1.         La càpsula

bacteriana que pot faltar

2. ·        La paret bacteriana

3. ·        La membrana plasmàtica

4. ·        El citoplasma amb el hialoplasma o citosol i el morfoplasma (ribosomes i inclusions)

5. ·        El DNA bacterià

Paret cel·lular dels bacteris És una coberta rígida Els bacteris reaccionen de

forma diferent quan es tracten amb la tinció de gram: els bacteris grampositius que queden de color blau , i els bacteris gram negatius que queden de color vermell.

En els dos tipus de bacteris la paret té una capa de mureïna que és un peptidoglicà

La paret dels bacteris gram positius és monoestratificafa i els dels gram negatius biestratificada

Membrana plasmàtica És la coberta que envolta

al citoplasma. Està composta per una membrana e tipus unitari de 75 A de gruix , i d’estructura i composició idèntica a la de les cèl·lules eucariotes , excepte per l’absència de colesterol.

Funcions: A més de les funcions

típiques de la membrana dels eucariotes disposa de complexos enzimàtics per:

        Dirigir la replicació del DNA bacterià         Fer la respiració bacteriana

        Fer la fotosíntesi en els bacteris fotosintètics

Ribosomes Els ribosomes bacterians

tenen una velocitat de sedimentació de 70S, són una mica més petits que els de les cèl·lules eucariotes, i estan formats per dues subunitats , la més gran de 50S i la més petita de 30S. La composició dels ribosomes és RNA i proteïnes. Intervenen en la síntesi de proteïnes.

***El cromosoma bacterià Està constituït per una doble

cadena circular de DNA generalment condensada en una regió del citoplasma anomenada nucleoide.

També poden tenir petites molècules de DNA circular bicatenari anomenades plasmidis, que disposen de capacitat de replicació autònoma.

Episomes. Plasmidis que s’han unit de forma ireversible al DNA bacterià

Fisiologia bacteriana: Funcions de nutrició

Quimiosintètiques Autòtrofes, obtenen l’energia mitjançant reaccions químiques

Fotosintètiques Autòtrofes. Utilitzen energia lluminosa

Heteròtrofes Obtenen la matèria mitjançant matèria orgànica prefabricada.

N’hi ha tres grups importants sapròfites (descomponedores) i simbiòtiques i paràsites

Funcions de relació: Formació d’espores **Quan les condicions són es,

que són formes de resistència. Els bacteris que viuen al sòl, enfrontant-se a condicions adverses del medi, redueixen el seu metabolisme i protegeixen el seu DNA, al voltant del qual formen una complexa coberta que dóna lloc a l’endòspora

Quan la resta de la cèl·lula bacteriana es destrueix, les endòspores queden lliures al sòl i s’anomenen exòspores que poden sobreviure molt de temps en condicions molt adverses

Funcions de reproducció La reproducció dels

bacteris és de tipus asexual i es duu a terme mitjançant la bipartició o fissió binària, a la qual precedeix una duplicació del DNA bacterià i una separació e les dues molècules obtingudes. Els bacteris fills són genèticament idèntics, per la qual cosa les colònies bacterianes estan formades per individus clònics

Parasexualitat en bacteris: Conjugació Mitjançant la conjugació

un bacteri donador, transmet DNA per mitjà d’un pèl sexual a un altre bacteri anomenat receptor.

Els bacteris donadors tenen a més a més del su DNA un tipus de plasmidis F o factors de fertilitat.

Els bacteris que tenen pasmidis F s’anomen F+ i els que no en tenen F-

Conjugació: Episomes De vegades un plasmidi F

s’intercala dins el DNA bacterià.

Aquests bacteris anomenats Hfr també sóncapaços de donar DNA als bacteris F-.

Durant la conjugació un bacteri Hfr transmet part del seu plasmidi i alguns gens adjacents del seu ADN, que es recombinen amb el DNA del bacteri receptor

Parasexualitat en bacteris: Transducció La transducció és un

fenomen d’intercanvi genètic accidental a través d’un agent trnsmissor, generalment un virus, el qual transporta fragments de DNA de l’últim bacteri parasitat

Parasexualitat: Transformació La transformació

és un procés pel qual un bacteri introdueix a dins seu fragments de DNA que estaven lliures en el medi i procedien de la lisi d’altres bacteris

Importància de la parasexualitat en bacteris Aquests fenòmens de parasexualitat

expliquen la gran variabilitat genètica que poden presentar alguns bacteris en viure en contacte amb d’altres d’espècies diferents. Un exemple d’aquest procés seria la resistència als antibiòtics que presenten alguns bacteris en conviure a l’intestí amb bacteris simbionts que resisteixen bé l’acció d’aquests medicaments.

Bacteris nitrificants Hi ha dos tipus de bacteris

nitrificants: els bacteris oxidants de l’amoni NH4 + , com ara els del gènere Nitososomones que transformen l’amoni (NH4+) en nitrit (NO2-), i els bacteris oxidants de nitrits que transformen els nitrits (NO2-) en nitrats (NO3-). Aquests bacteris són molt importants perquè transformen els nutrients nitrogenats en molècules que les plantes poden aprofitar.

Bacteris fixadors de nitrogen Bacteris fixadors de

nitrogen. Són bacteris aerobis gram negatius, que poden fixar el nitrogen atmosfèric. Viuen preferentment als sòls, com ara els dels gèneres Azotobacter i Rhizobium. Aquest últim acostuma a establir simbiosi amb plantes del grup de les lleguminoses

Bacteris i cicle del nitrogen