A partir d’aquesta set-mana ja no cal quefaces cua davant deldespatx d’un professor.Si vols fer-li algunaconsulta també pots uti-litzar el correu electrò-nic. La Universitat deValència ofereix desd’ara a tots els seus

estudiants una adreçade correu electrònic.Estudiants estrangers,becaris o doctorandstambé poden sol·licitaraquest servei.La digitalització és impa-rable en el si de la nostraUniversitat. En aquestalínia, un equip tècnic

estudia la reorganitzacióde totes les pàgines webinstitucionals.L’oferta de correuelectrònic als estudiantsrepresenta un avenç.Ara només cal que elprofessor que consulteuòbriga el correu de tanten tant. Pàg. 3

NUMERO 28. 6 DE MAR² DE 1998

Professors de laUniversitat de Valènciaparticipen en la revistaPensat i Fet dedicada almón de les falles. Larevista, que recupera unacapçalera històrica de lesfestes valencianes mésconegudes, es distribueixjuntament amb La Traca,una altra capçalera de lapremsa satírica valen-ciana. L’aparició d’aques-tes publicacions intentasuperar el divorci existent

durant molts anys entreels intel·lectuals i lesfalles. Pensat i Fet efectuauna reflexió sobre el feno-men faller, mentre LaTraca se’n riu de tots.PPààgg.. 1122

Revistesfalleres ambprofessorsal fons

El programa de Promociódel Voluntariat Univer -sitari compleix dos anys.En ell col·labora l’ObraSocial Bancaixa amb elVicerectorat d’Estudiantsde la Universitat deValència. Aquesta inicia-tiva ha aconseguit implicargran nombre d’associa-cions i d’estudiants uni-versitaris en el món delvoluntariat. Pròximament,dins del programa, es farà

un curs de formació ambun ja assegurat èxit de par-ticipació. Aquesta activitates complementa amb laBorsa de Voluntariat delCADE, des d’on els volun-taris s’integraran enaccions concretes segonsels seus interessos iinquietuds. L’ecologia, elracisme i la cooperacióinternacional són algunesde les seues àrees d’actua-ció. Pàg. 7

Voluntaris molt ben formats

El Centre Astronòmic del’Alt Túria està a punt deser una realitat. LaUniversitat de València il’Associació Valencianad’Astronomia col·laboren

en aquest projecte, quepermetrà augmentar demanera considerable lacapacitat actual de capta-ció visual dels objectes del’univers. PPààgg.. 99

Mirar les estrellesdes de l’Alt Túria

CCaappççaalleerraa ddee llaa rreevviissttaa ‘‘LLaa TTrraaccaa’’ ..

Correu electrò-nic per la cara

Beques per a l’Escolad’Estiu La Nau dels Xiquets 1998

Les convoca: El Vicerectoratd’Estudiants de la Universitat deValència. Dirigides a: Estudiantsque cursen una llicenciatura,diplomatura o tercer cicle i/opostgrau a la Universitat deValència. En el cas dels llicen-ciats han de superar el 50% delsestudis, i els diplomats el 75%.Els candidats han de presentar elnivell elemental de coneixe-ments de valencià. Objecte: Lesbeques tenen com a fi desenvo-lupar el projecte de l’Escolad’Estiu La Nau dels Xiquets,coordinar-ne l’organització alllarg del mes de juliol del 1998.Es concediran 34 beques per acoordinadors i animadors endiverses àrees: tallers, ludoteca,suport a discapacitats, activitatsde grup... Dotació: Per a lesbeques de coordinació, 280.000pessetes, i per a la resta 140.000pessetes. Duració: Per a les decoordinació, del 15 d’abril al 4d’agost, i de l’1 de juny al 4 d’a-gost per a la resta. Termini desol·licitud: Fins al 14 d’abril.Més in formació:Al CADE.Vicerectorat d’Estudiants,Universitat de València. Tf.: 38647 71 i 386 48 27.

Pràctiques en el sector del químic-plàstics

Les convoca: Universitat deValència-ADEIT. Dirigides a:Estudiants d’últims cursos de laUniversitat de València. Objecte:Estudi d’aliatges de composttermoplàstics, anàlisismecàniques i elèctriques depolímers. Duració: Les bequestenen una duració màxima de640 hores. Termini desol·licitud: Fins al 6 de març.Presentació de matríula a lesoficines del DISE. Lloc:Castelló. Més informació: Al’ADEIT, plaça del Patriarca, 4.Tf.: 353 62 39.

Ajudes per a la realització de programes de cooperació i voluntariat

Les convoca: Ministeri deTreball i Afers Socials. Dirigidesa: La Creu Roja, lesorganitzacions nogovernamentals i les entitatssocials amb els requisistsestablits. Termini de sol·licitud:Fins al 30 de març. Més in -formació: En el BOE del 18 defebrer del 1998.

Beques de “la Caixa”

Les convoca: Fundació Caixad’Estalvis i de Pensions de

Barcelona “la Caixa”.Dirigides a: Els titulats superiorsi els estudiants d’últims anys decarrera, com també els professorssuperiors de música que hagenacabat el penúltim curs de carreraen qualsevol conservatori demúsica. Objecte: Projectesd’investigació i de postgrau peral curs 1999/2000 a Alemanya,EUA, Regne Unit i França per alcurs 1998/1999. Dotació: Elpagament del viatge, una dotaciómensual o anual, segons el paíssol·licitat i, en certs casos, tambéel material didàctic. Llocs:Alemanya, EUA, Regne Unit iFrança. Termini de sol·licitud:Fins al 30 d’abril per a Alemanyai fins al 29 de maig per a la restadels països. Més informació: Ala Fundació “la Caixa”.

Ajudes dins del programa de Cooperació Científica amb Iberoamèrica

Les convoca: Ministerid’Educació i Cultura. Dirigidesa: Professors i investigadors querealitzen projectes conjuntsd’investigació entre un equipespanyol i un altre iberoamericà.Així com també als interessats enla realització de cursos depostgrau impartits tant a Espanyacom a Iberoamèrica. Dotació: Enla primera modalitat, la dotacióés de 1.000.000 de pessetesanualment, i 200.000 pessetesmensuals en el cas de la segona.A més inclou el viatge d’anada ide tornada per als professorsiberoamericans, i d’anada per alsespanyols. Duració: Prorrogabledurant tres anys i amb un mínimde 20 hores lectives,respectivament. Termini desol·licitud: Fins al 14 d’abril.Més informació: En el BOE del14 de febrer del 1998.

Borses de viatge per a l’assistència a congressos i ajudes per a l’organització d’aquests

Les convoca: La Conselleria deCultura, Educació i Ciència.Dirigides a: El personal docent iinvestigador, com també elsbecaris predoctorats de laGeneralitat Valenciana (borsesde viatge). Els organitzadorsdels actes (organització de con-gressos). Lloc: Les borses deviatge per a congressos, jornadesi reunions de caràcter científic,tecnològic i humanístic que secelebren tant a Espanya con al’estranger. Termini de sol·lici-tud: Fins al 17 de març del1998. Dotació: Les ajudesvarien segons el lloc de l’acte.Més in formació: En el DOGVdel 17 de febrer del 1998.

2 Cites

BEQUESExpressió corporal, acció i dramatització

Organitza: Universitat de València.Duració: 30 hores. Data derealització: Del 23 de març al 8d’abril. Termini de sol·licitud: Finsal 12 de març. Preu: 10.000 pessetesper als estudiants i 15.000 pessetes laresta. Matrícula: Servei d’ExtensióUniversitària de València. C/ArtsGràfiques, 13, segon pis. Tf.: 386 4100. Més informació: Serveid’Extensió Universitària de València.C/Arts Gràfiques, 13, segon pis. Tf.:386 41 00.

L’adaptació literària-musical

Organitza: Universitat de València.Duració: 20 hores. Data derealització: Del 23de març al 4 demaig. Termini de sol·licitud: Fins al12 de març. Preu: 6.000 pessetes perals estudiants i 9.000 pessetes la resta.Matrícula: Servei d’ExtensióUniversitària de València. C/ArtsGràfiques, 13, segon pis. Tf.: 386 4100. Més informació: Servei d’ExtensióUniversitària de València.

Introducció a la fotografia

Organitza: Universitat de València.Duració: 64 hores. Data de sol·lici-tud: Fins al 27de març. Data de rea-lització: A partir del 3 de març. Preu:45.000 pessetes i 35.000 per als estu-diants.Més informació: Serveid’Extensió Universitària de València.C/Arts Gràfiques, 13, segon pis. Tf.:386 41 00.

Curs de dansa sobre tècnica de moviment i improvisació

Organitza: Universitat de València.Data de realització: Del 2 d’abril finsal 8 d’abril. Duració: 24 hores. Datade sol·licitud: Fins al 31de març.Preu: 15.000 pessetes i 12.000 per alsestudiants. Més informació: Serveid’Extensió Universitària de València.C/Arts Gràfiques, 13, segon pis. Tf.:386 41 00.

Taller de teatre sobre pràctiques d’escenes

Organitza: Universitat de València.Data de sol·licitud: Fins al 31 demarç. Data de realització: Del 2 d’a-bril fins al 22 de maig. Duració: 40hores. Preu: 20.000 pessetes i 15.000pessetes per als universitaris. Mésinformació: Servei d’ExtensióUniversitària de València. C/ArtsGràfiques, 13, segon pis. Tf.: 386 41 00.

Curs d’introducció a la història del cinema espanyol

Organitza: Universitat de València.Data de sol·licitud: Fins a l’1 d’abril.Data de realització: Del 3 d’abril fins al25 de juny. Preu: 15.000 pessetes i10.000 pessetes per als estudiants. Mésinformació: Servei d’Extensió

Universitària de València. C/ArtsGràfiques, 13, segon pis. Tf.: 386 41 00.

V Curs Internacional d’Estudis Anglesos: situació actual i perspectives de futur

Organitza: Departament de FilologiaAnglesa i Alemaya. Crèdits: Curs reco-negut amb 4 crèdits. Data de realitza-ció: Del 31 de març fins al 3 d’abril.Data de sol·licitud: Fins al 30 de març.Preu: 10.000 pessetes i 6.000 pessetesper als alumnes de primer i segon cicle.Més informació: A la Facultat deFilologia, avinguda. Blasco Ibáñez, 32.Tf.: 386 42 62.

Fisioteràpia en la incontinència urinària

Organitza: Escola de Fisioteràpia. Data de realització: Del 5 de maig finsal 16 de maig tots els divendres de 15 a20 hores, i els dissabtes de 9 a 14 hores.Data de sol·licitud: Fins al 8 d’abril.Duració: 20 hores. Preu: 24.267pessetes. Més informació: Al Serveide Formació Permanent. C/Amadeu deSavoia, 14. 46001, València. Tf.: 36200 61. Fax: 392 40 27.

Iniciació al tractament digital de la imatge amb Photoshop 4 0

Organitza: Departament de Teoriadels Llenguatges. Facultat de Filologia.Data de sol·licitud: Fins al 8 d’abril.Data de realització: Del 4 de maig al25 de maig. Classe presencial el 4 i el5 de maig, i sessions de connexió on-line a distància la resta. Duració: 64hores. Preu: 5.513 pessetes.Més

informació:Al Servei de FormacióPermanent. C/Amadeu de Savoia, 14.46001, València. Tf.: 362 00 61. Fax:392 40 27.

Introducció a la investigació de l’art valencià del segle XIX: les institucions i la seua aportació a l’art

Organitza: Departament d’Història del’Art. Facultat de Geografia i Història.Data de realització: Durant el mes demaig, al matí. Termini de sol·licitud:Fins al 8 d’abril. Preu: 15.750 pessetes.Duració: 30 hores. Més informació: AlServei de Formació Permanent.C/Amadeu de Savoia, 14. 46001,València. Tf.: 362 00 61. Fax: 392 4027.

Curs d’orientació ocupacional

Organitza: Escola d’Esplai AccióCultural. Data de realització: A partirdel 28 de març. Data de sol·licitud: Finsal 27de març. Preu: 5.000 pessetes idescompte del 10 % als socis d’ACPV.Més informació: A l’Escola d’Esplai.Acció Cultural del País Valencià.C/Moratín, 15-8. Tf.: 351 17 27.

CURSOS

NOU DISE 22886 MAR² 98

3Informació NOU DISE 2288

CRISTINA VALEROEls universitaris que ho vulguenpoden obrir ells mateixos el seucompte de correu. Per aconseguir-ho, els interessats només han deconnectar-se amb la pàgina webde la Universitat de València enInternet, després buscar en lespàgines dels serveis de laUniversitat el Servei d’Infor -màtica, i dins d’aquest la pàginade correu electrònic i, en la pàginahttp://postal.uv.es, pàgina del nouservidor de correu electrònic ence-tat per als alumnes, introduir elNIF i el PAN. Així, automàtica-ment, es genera un compte decorreu que tindrà una paraulad’accés elegida per l’estudiantamb què s’obrirà el pas al servi-dor de correu electrònic.Aquells estudiants que no estan

matriculats però que estan vincu-lats a la Universitat, com ara elsalumnes estrangers, els docto-rands, el personal amb relació con-tractual, els becaris o els que rea-litzen cursets, també poden tenirel seu compte en el servidor decorreu per a estudiants que haobert la Universitat de València.Aquests usuaris han d’estar auto-ritzats pels directorsde departament, lesescoles università-ries, els directors deservei o els respon-sables en cada casper tal de certificarla vinculació del’interessat amb laUniversitat.Una vegada que

els estudiants ja handonat d’alta el seucompte de correu, tenen la possi-bilitat d’incloure la seua adreçaen la llista d’adreces electròniquesdels estudiants de la Universitat,que es farà pública, o, en canvi,també de mantenir la privacitat dela seua adreça de correu.El correu electrònic funciona de

la mateixa manera que el correunormal, però és molt més ràpid,és instantani, i, a més, com afirmaFriedrich, estudiant Erasmus deMedicina, “et comuniques ambqui està lluny estalviant molt en

paper i segells”. Tenir un compte de correu

electrònic és el primer pas de laidentificació d’un estudiant enInternet ja que el correu és un ele-ment bàsic dels serveis que s’o-fereixen a través de la xarxa. Ambaquest servei un es pot connectaramb qualsevol part del món, fetque propicia la participació i con-nexió dels alumnes de laUniversitat amb altres universi-tats espanyoles i estrangeres. Hiha també les llistes de correu ones pot emmagatzemar informacióde diversos usuaris. Aquestes llis-tes permeten, per exemple, fer untreball de grup a través de la xarxa.Per a Vicent Alonso, vicerector

d’Estudiants, tenir una adreça decorreu electrònic és molt positiuper als universitaris perquè obrila possibilitat de rebre informaciói dóna identitat als estudiants enInternet. A més, segons el vice-rector d’Estudiants, les noves tec-nologies permeten una gran quan-titat d’opcions als estudiants engeneral, i als alumnes amb disca-pacitats en particular, perquè s’e-liminen els obstacles d’accés a lainformació.En aquesta línia de les noves

tecnologies treballael Servei d’Infor -màtica de la Uni -ver sitat, des d’on escalcula que en elmes de maig elsestudiants tindranla possibilitat d’e-laborar les seueshome pages. Així,els universitarispodran crear infor-mació pròpia i

posar-la en la xarxa per a poder-se comunicar amb facilitat i pro-porcionar una informació quetambé augmentarà el coneixementde les ferramentes d’Internet i deles noves tecnologies per part delsestudiants.Fins avui a la Universitat només

hi havia un servidor de correu peral PAS, PDI i persones especial-ment autoritzades pels departa-ments o centres. En les titulacionsde Físiques, Químiques, Infor -màtica i Electrònica donaven auto-

rització als seus estudiants per atenir la seua adreça electrònica jaque les pràctiques d’aquests alum-nes estan molt relacionades ambles noves tecnologies i Internet,de manera que alguns estudiantsd’aquestes titulacions duen ja mésd’un curs amb correu electrònic.Toni, estudiant de segon

d’Informàtica, assegura que tenircorreu electrònic és un gran avan-tatge, sobretot perquè la comuni-cació amb persones que estan moltlluny és immediata i, també, “per-què mitjançant la xarxa pots enviarmissatges als professors per a fer-los consultes sense haver d’anarals seus despatxos, la qual cosaestà molt bé quan tens problemesd’horaris”.A partir d’ara, amb el nou ser-

vidor per a estudiants, que és igualque el primer servidor de laUniversitat encara que més potenti controlat per tal de suportar laconnexió d’un gran nombre d’u-suaris, tots els alumnes que hosol·liciten podran gaudir d’aquestservei que alguns estudiants comara Maria, de tercer de Físiques,qualifiquen com a “útil i eficaç”.Segons Enrique Marquina, del

Servei d’Informàtica de laUniversitat de València, facilitarals estudiants l’ús del correuelectrònic, a més de satisfer lademanda dels mateixos estudiantsper la connexió a Internet, suposaun avenç de l’activitat acadèmicaja que la docència en general

necessita de les noves ferramen-tes informàtiques per a millorar laformació dels estudiants.Enrique Marquina considera

també que els estudiants rebranamb entusiasme aquesta oberturaa la xarxa i que el correu electrò-

nic no és més que el primer escalód’una escala d’avenços comuni-catius i tecnològics que tots hemde pujar i que els estudiants hande conéixer per tal d’estar prepa-rats per al futur.

Correuelectrònic,gratis totalTots els estudiants matriculats a la Universitat deValència a partir d’aquesta setmana, si ho desitgen,poden disposar d’una adreça de correu electrònic.D’altra banda, una comissió tècnica estudia actual-ment la reorganització de les pàgines web de laUniversitat per a millorar el seu disseny i l’accessibili-tat a la informació.

La Universitat de València ofereix als seus estudiants una adreça d’E-Mail

UUnn ggrruupp dd’’eessttuuddiiaannttss ttrree--bbaallllaa eenn uunnaa ssaallaa dd’’oorrddii --nnaaddoorrss ddee llaa UUnniivveerrssii ttaattddee VV aallèènncciiaa..

“La xarxaet permet enviarmissatges alsprofessors per afer-los consultessense haverd’anar aldespatx”

La presó: la casa dels horrors

El ressò mediàtic atorgat al noutractament penal de la insub-missió respon a un subterfugigovernamental per a desviar l’a-tenció pública del procés deprofessionalització de l’exèrcitque el Govern i els militars pro-mouen a esquenes de la socie-tat. Mentre la desobediènciainsubmisa planteja un debatpolític, públic i popular sobrela defensa que la societat neces-sita, mostrant el seu des acordamb la defensa militar, elGovern mareja el personal par-lant de la substitució de lespenes de presó per altres d’in-habilitació absoluta més pro-porcionades al delicte comés.En tot cas, els judicis i elsempresonaments han revelat almoviment antimilitarista lalúgubre realitat de la presó.El temps passat engarjolat emverificà un pressentiment: lapresumpta funció rehabilita-dora de la presó fracassa pelque fa als insubmisos, però

també pel que fa a la resta degent empresonada. Ara ja pucassegurar, sense més ro manços,la falsedat de l’argument de lareinserció social que argüeixaquesta disciplinària institució.La població reclosa, pobra imarginada, viu sota l’agressiópermanent d’una autoritatjeràrquica que castiga l’in-compliment estricte de lesordres. He vist com el règimde vida imposat gràcies a ladisciplina deshumanitza, humi-lia i atempta greument contrala dignitat humana engendrantvivències contraproduents iantisocials: por, apatia, odi,resignació, frustració, ressen-timent... Difí cilment ambaquests mètodes inhumanspodrà socialitzar-se una per-sona, i ho prova l’altíssim per-centatge de reincidència.Agreuja les coses una omni-

potent Junta de Règim, que ambel sacrosant reglament peniten-ciari com a coartada dictaminasancions legals o restringeix elsínfims drets existents.Dilucidar què s’oculta darrere

de la reinserció ens revelarà lainfame finalitat mai no decla-rada de la presó: amagar i cas-tigar exemplarment els delictesde les classes populars i ocul-tar les condicions socioeconò-miques de mancances i misè-ries que són les que indueixena delinquir a la major part de lagent reclosa.L’estratègia política de les

institucions de la dominaciópretén desvincular les desi-gualtats so cials del mateix sis-tema de producció i de mer-cantilització que les crea, per-petua i aguditza. Així, amb lacomplicitat dels mecanismesde control de la presó, és sepul-tada la delinqüència pobra queevidencia les àrdues dificultatsexistents per a gaudir d’unavida digna enmig de contra-diccions socials salvatges:opulència i malbaratamentoposades a precarietat, penú-ria, exclusió, pobresa i delic-tes. La tossuderia a defugir lescauses estructurals que gene-ren la delinqüència davant depropostes solidàries per abor-

dar l’assumpte des de la justí-cia social.Pense que en compte de dila-

pidar diners per a mantenir lespresons seria convenient fomen-tar polítiques preventives enfo-cades a minimitzar progressi-vament la pobresa que causaquasi tots els delictes. Caldriapromoure projectes socials queaugmentaren la qualitat de vidadels barris, i zones més margi-nades, escoles, parcs públics,hospitals, vivendes, treball, oci,poliesportius... Sens dubte,optar per aquesta política pre-ventiva serà profitós per al con-junt de la societat. Per unabanda, reduirà els delictes iempresonaments de maneraconsiderable, i de retruc origi-narà una societat més justa iigualitària que assegure unbenestar mínim i digne per atotes les persones.

Tomàs Serra Carrillo,insubmís condemnat a dosanys, quatre mesos i un dia

de presó, estudiant de laUniversitat.

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: Vicent Alonso. Director: Francesc Bayarri. Cap de redacció: Ester Pinter.Redacció: Ferranda Martí, OlgaDénia, Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Juan Jordán,Vicent Martínez i Amàlia Ortiz. Redacció: Gabinet de Premsa (C/del’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).Telèfon: 386 41 13. Fax: 386 41 14. Correu electrònic:Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital:Tomás Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar tola, 17-27,46021. Telèfon: 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: Vicent Alonso, Carlos Pascual, Juli Peretó, AntoniTordera, Pilar Sanz, Josep LluísBarona, Josep Maria Jordan Galduf,Asunción Dobón, Francesc Bayarri iManuel Peris.

4 OpinióNOU DISE 22886 MAR² 98

Dir en elsalbors del segleXXI que lasituació de lesdones no hacanviat en lanostra societatseria absurd, ja

que suposaria negar la nostrapròpia història. Sembla quetenim igualtat jurídica, diemsembla perquè no tots els temesjurídics estan escrits en les lleisi les companyes que atenen lesdones, tant en separacions idivorcis com en temes laborals,saben molt bé que una cosa ésel que hi ha escrit i una altra queaixò es pose en pràctica. Somtots, homes i dones, fills d’unamateixa cultura dominada desde sempre per la supremacia delbaró, i això aflora tant en nos -altres com en ells.Avui continua sent dur ser

conscient de la teua condició dedona les 24 hores del dia i, enocasions, ens deixem caure enla temptació de deixar-nosemportar per la tendència gene-ral, que no és una altra que lamajoritària culturalment. Ensreferim, és clar, al fet que real-ment les dones som diferentsdels homes, amb els mateixosdrets i obligacions, però pro-fundament diferents. I a aquestamanera de ser diferent li corres-ponen formes de fer diferents i,quan això no és així, és quealguna cosa no va bé; és que larealitat de cada dia ha assimilat

les conductes fins al punt que haguanyat la que culturalment haestat sempre més forta.No cal anar molt lluny per a

comprovar el que diem. Per sorttreballem en una institució oncomptem en tots els estamentsamb majoria de dones. Podemdir, quasi sense error, que és unlloc on no hi ha la discrimina-ció oberta i declarada ni l’apli-cació de normes discriminatò-ries. Però hi ha alguna cosa queno podem evitar, la nostra herèn-cia cultural que també hi pro-dueix desequilibris, cada vegadamenys afortunadament, en lasituació actual. Per exemple, enun còmput global hi ha més pro-fessores que professors, però hiha més catedràtics que catedrà-tiques. Durant un llarg períodede temps la carrera docent vaestar tancada per dalt i sols algu-nes done pogue-ren trencar labarrera, el feno-men de la idoneï-tat en què les con-dicions ereniguals per a totstrencà la inèrcia ivan ser les donesles més beneficia-des per aquestasituació. En el terreny del PAS,amb menor incidència però ambigual repercussió, pot distingir-se la diferència en l’ocupació dellocs de treball amb responsabi-litat de gestió en el moment enquè s’estableix l’accés a aquests

a través dels concursos demèrits. Però què passa en cadauna de les unitats de gestió?Actuen igual els homes i lesdones en un mateix lloc de res-ponsabilitat? La pregunta quedaoberta a l’espera que tots inten-tem pensar i concretar una res-posta.Normalment les dones com-

partim el treball amb la vida iens resistim a fer del treball l’ú-nica vida. No entrarem a dis-cernir amb quines coses el com-partim: fills, família, oci, etc.,unes vegades la partició seràobligatòria i altres voluntària,tot dependrà del grau d’autono-mia que hàgem estat capacesd’aconseguir en la nostra quoti-dianeïtat quasi sempre com -partida. El cert és que aquestaescala de valors diferents sovintens allunya dels mecanismes del

poder perquèsuposen un graumolt alt de renún-cia personal. Elsllocs directius, dequalsevol mena,estan pensats enun temps de tre-ball tallat segonsel patró masculí, ila majoria de les

vegades imposen un ritme queno per ser més accelerat resolmillor la comesa essencial. Ésuna manera de fer i de viurecaracterística d’aquell quesublima l’únic a què concedeixvalor, en detriment d’aquestes

altres activitats a les quals nopot dedicar-se per falta de temps.Reunions, més reunions, horesde pensar i de decidir. Però sisom més precisos, més concretsi, per què no, menys brillants,tal vegada es pot ser, si més no,igual d’eficaços, sense sentir-nos tan angoixats. Tot plegatsuperant les actituds d’aquellsque ja han començat a entendreel problema, ja que està moltlluny de la nostra voluntatexpressar opinions que puguenser titllades d’extremistes i deno reconéixer la realitat.És clar que tot això és com el

peix que es mossega la cua, per-què els canvis culturals es pro-dueixen amb molt de temps iamb la conquista de cada dia i,si no ens posem en aquestterreny, sempre serà un terrenyvedat. Les lleis no han canviatelles, ni la inserció de la donaen el món laboral s’ha produïtper art de màgia, han estat anysd’esforç i de reivindicació delsgrups feministes a l’avantguardade la resta de dones. Mirem finsa quin punt és un tema a mig ferque en aquests moments delsegle les dones maltractades perhomes continuen sent unalamentable notícia de primeraplana. El camí és molt llarg i témolts i diversos revolts. És jaquasi un tòpic, però cal dir-ho:les lleis han canviat i canviaranencara més ràpidament si alParlament hi ha més dones pera elaborar-les, el món laboral

canviarà en la mesura que lesdones siguem capaces de fer-locanviar i per a això cal estar pre-sents en els focus de decisió.No fa molt de temps, en la

campanya electoral de l’actualrector, un grup de dones ens vamreunir amb el candidat per a plan-tejar-li tota una sèrie de, diguem-ne, suggeriments. Recorde queen preguntar pel nombre escàsde dones que formaven part del’equip rectoral la resposta va ser:“No volen”. No entrarem en elterreny de les quotes com amesura de discriminació positiva,aquest seria, al meu parer, l’úl-tim recurs, fóra millor que totsférem una anàlisi de les situa-cions i començàrem a corregiraquelles que fan que les donesno vulguen accedir als llocs deresponsabilitat. Però si hem detornar a reunir-nos, aquestavegada amb el rector abans deser reelegit, si és el cas, caldràconcretar més i, depenent de lescircumstàncies i de les propostesconcretes que oferisca, plantejar-nos les nostres propostes.La Universitat sempre ha estat

un espai obert a les avantguardesen tots els camps, si no ho éstambé en aquest caldrà analitzarel perquè. És un problema de tots,dones i homes, que treballem ala casa i que tenim la sort depoder elegir aquell que durant elspròxims quatre anys la dirigirà.En la celebració del 8 de Marçdel 1998, a uns mesos de l’elec-ció del nou rector, proposemaquesta reflexió a tots, perquèentre tots elaborem una conclu-sió i una proposta que serviscatant a les dones com als homes.

CARMEN TOMASCap del Servei de RecursosHumans del PAS. Les dones i el govern

Bústia Oberta

Les lleis no hancanviat elles, ni

lainserció laboralde la dona s’haproduït per art

de

REDACCIOEn el marc de les JornadesUniversitat-Societat que organitzaanualment el Consell Social de laUniversitat de València, aquestorganisme atorgarà per segonavegada un premi a l’associacióuniversitària que més haja desta-cat en el curs anterior.Amb aquest guardó es premiarà

l’associació de la Universitat deValència que haja promogut,fomentat i dut a terme activitats

d’interés cultural i social, contri-buint amb això a ampliar les rela-cions de la comunitat università-ria amb el seu entorn.Es tindrà en compte la difusió,

a través de qualsevol mitjà decomunicació, de les activitats rea-litzades, la promoció d’accionsque difonguen els valors propisde la Universitat, l’escassesa derecursos econòmics a l’hora dedur-les endavant i l’èxit de lesseues convocatòries tant dins com

fora de la Universitat.El termini per a la presentació

de candidatures per part de lesassociacions acaba avui mateix,dia 6 de març. La documentaciós’ha de presentar en qualsevol deles oficines del CADE, en elsdiversos campus o en la mateixaseu del Consell Social, carrerPasqual i Genís, número 1.L’any passat, en la primera con-

vocatòria del premi CooperacióUniversitat-Societat a activitatsorganitzades per estudiants, es vaguardonar l’Associació Jurídico-Ecològica AUJE.

5Informació NOU DISE 2288

REDACCIO

Els actes començaran dilluns ales 9:30 hores amb la inaugura-ció de l’exposició Fotografia iCinema, amb la qual col·laboral’IVAM. A partir de les 10 es pro-jectaran els films La vida deBrian i Fargo. Les competicionsesportives començaran a les10:45 al camp d’esports. Segui -da ment s’obrirà el torn de jocsde taula.De vesprada, a les 16 hores

Trivial i escacs. A les 17 hores,de nou cinema: Sospechososhabituales i Reservoir dogs. Lajornada acabarà amb una con-

ferència del cicle Joves valen-cians a les portes del TercerMil·lenni, que continuarà els prò-xims dies. Dimarts, dia 10, a les 10 hores

es projectarà de nou Sospechososhabituales, i a les 10:30 León (elprofesional). Continuaran lescompeticions esportives i els jocsde taula. Torna el cinema a les17 hores amb La vida de Brian. Tot el matí de dimecres hi haurà

teatre de carrer a càrrec dels grupsTeadret, Tarannà Teatre i altres.A les 10 la cita cinematogràficahabitual amb Martín (Hache),Trainspotting, La estrategia delcaracol i Airbag.

El mateix dia, amb la col·labo-ració del Teatre Principal, queposa a la disposició 239 entradesja reservades fins a omplir elmàxim de la seua capacitat, po -dreu assistir a la representació deSan Juan, de Max Aub, al teatreesmentat.Dijous continuaran el cinema

i les finals esportives i de jocs ia les 12:30 se celebrarà el granconcert a càrrec de l’Or questraFilharmònica de la Uni versitatde València amb setanta-cincmúsics.A les 17:00 es lliuraran els pre-

mis literaris i a les 19 començaràla gran Nit de Rock al pàrquingamb els grups independentsGomoso, Munlogs, Píldora X iNebulosis. Divendres, dia 13, serà el gran

dia festiu: es faran paelles i esmuntaran discomòbils abans del’acte de cloenda de la setmanacultural.

Setmana Cultural al Campus dels Tarongers

El Consell Social convoca de nou elpremi a la millor associació

Els estudiants del Campus dels Tarongers que formen part de laComissió de Cultura d’aquest centre, on també s’apleguen pro-fessors i PAS, han preparat un atapeït programa d’activitats cul-turals perquè vages fent boca abans de la setmana fallera. Dedilluns a divendres, del 9 al 13 de març, Tarongers esdevindrà unfòrum de cinema, teatre, exposicions, esports i concerts, entre elsquals destaca el de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat,dijous a les 12:30.

Cinc dies carregats d’activitats per a implicar els 26.357 alumnes d’aquest

EEll TTrriivviiaall ééss uunn ddeellss jjooccss ddee ttaauullaa pprreevviissttooss eenn llaa sseettmmaannaa ccuull ttuurraall..

nBusquem un xic o una xica per acompartir pis al carrer J.M. Pinazo, 14-5 (zona de Benimaclet). Habitació indi-vidual, televisor i rentadora. Està a deuminuts de les facultats. 13.750 pessetesal mes. T’hi pots passar de vesprada o bételefonar al 281 40 24 o 281 41 51. nEs

busca xic/a per a compartir pis i usoferim la possibilitat d’aprofundir enla llengua i cultura valencianes. Situatal carrer Historiador Sánchez Albornoz,8, 8. El pis està molt a prop del Campusde Blasco Ibáñez i del dels Tarongers, elpreu és de 12.000 pessetes. Truqueu al369 14 37.

nEs busca xica per a compartir pispreferentment no Erasmus i que nofume. A la plaça d’Hondures, 29-13F.El pis està totalment restaurat, calefac-ció, ambient molt tranquil, a vint minutsde les facultats i a cinc de la Politècnica.El preu és de 18.000 pessetes. Si usinteressa truqueu al 970 619 229 i pre-gunteu per Roser. Pis integrat en el pro-grama de convivència amb estudiantsvalencianoparlants.

nVols comprar un pis pel preu d’unlloguer? A l’avinguda Constitució, unquart pis sense ascensor, amb vistes alriu, 75 m2. 4.800.000 pessetes. Tef.: 13207 38. Maria (vesprades).

nBusque company/a de pis a l’avingu-da del Port, 148-15. Habitació indivi-dual, gran. El pis està ben il·luminat i téelectrodomèstics nous. Prop de lesfacultats i de la Politècnica. Truqueu al939 43 74 04 i pregunteu per Lola.

nVols llogar un bon pis? Telefona al395 15 02 o al 151 76 92, pregunta perMari Carmen i demana-li pel pis delcarrer d’Arts i Oficis re format i comple-tament moblat. El preu és a convenir.

nEs donen classes de repàs. ESO, BUP,COU i exàmens de la JuntaQualificadora de Valencià. 700 pessetesl’hora. Pregunteu per Pepa al telèfon 39303 27.

nTitulada nadiva dóna classesd’Alemany. També realitza traduccionsper ordinador. Pregunteu per Martina.

Telèfon: 391 02 54.

nDone classes d’Estadística per aPsicologia, Criminologia, Pedagogia iBioestadística. Nivell universitari.Pregunteu per Carlos al número de telèfon 369 61 44.

nDone classes d’Italià. També de BUP. A domicili. Pregunteu per Sol altelèfon 253 08 76.

nDone classes de repàs de llenguaespanyola i de valencià. Prepare per alsexàmens de la Junta Qualificadora. Si usinteressa podeu telefonar-me al 149 3910. Demaneu per Raquel.

nNadiva anglesa dóna classesd’Anglés. Per a tots els nivells.Telefoneu a Susan al 369 61 44.

nVenc llibres per a ADE iEconòmiques. Frank, Robert H.Microeconomía y conducta. JosepMaría, coord. Economía de la UniónEuropea. Vicente Serra; Giner, Begoña;i Vilar, Eduardo. Sistemas deInformación contable (Una introduccióna la contabilidad). Escribá, F. Javier;Blanco, Juan Manuel; i Galán, José.Introducción práctica a la economía.Truqueu a Manuel al 360 35 05. Preu aconvenir.

nVenc VESPA PK. Negra, en perfecteestat, VBX, revisada i totalment garanti-da. El preu és de 80.000 pessetes. Sit’interessa truca a Felipe. Telèfon: 98965 44 84.

nEs busca llicenciat/da en Periodismeper a col·laborar en un periòdic local.Els interessats podeu trucar al 346 22 00en hores d’oficina i preguntar per AnaArbiol.

nCompre la gravació en vídeo delsprogrames de tercer curs del ‘That’sEnglish’ que passen per la 2 de TVE.Telefoneu al 126 99 43 a partir de les 9de la nit o al 386 44 94, de 8 a 15 hores.

nSóc la més ràpida passant treballs aordinador i a un preu molt econòmic:75 pessetes el foli. Telefoneu al 397 0663 i demaneu per Raquel.

nEs busquen persones poliglotes inte-ressades a intercanviar o a adquirir mèto-des o material amb acompa nyament sonorper aprendre les llengües d’estat menysdifoses d’Europa, com ara el polonés, elfinés, l’hongarés, etc. Tef.: 373 29 64.

nNecessitem monitors/es, preferent-ment de Biologia o llicenciats en

ALTRES

VENDES

CLASSES

PISOSaulaQuina cara Creuen posseir la veritat. I el pit-jor és que des de la tarima la pre-diquen. Quan claven el rem,mantenen la mateixa cara, senseun gest. Quina cara! Ara tens l’o-portunitat de restablir la veritat,sense identificar el pecador.Envia’ns les millors perles delsteus profes.

Un professor de Filosofia opina queser professor de la Universitat deValència és el millor estatus que espot tenir: “Em paguen per fer el quemés m’agrada d’aquest disbaratatmón: llegir”.

Menuda creuPensen que són forts perquè sónjoves i actuen en grup. Però lasuperioritat, els estudiants l’hau-rien de demostrar en els exàmensi això no passa sempre. Menudacreu! Si com a professor t’inte-ressa aclarir les coses, envia’nsles respostes (anònimes) mésxocants que t’han fet empassar.

Una alumna de batxillerat, encara nomolt posada en literatura espanyolaella, li preguntava al seu professor eltítol del llibre de l’escriptor, encaradesconegut per a ella i per als que axíl’anomenen, Ramón María del Valle.

Sembla que ja ha desaparegutde la toponímia afegir-li aLlucena allò del Cid, unaestranya fixació dels prebostosdel franquisme amb la qualbatejaren un bon grapat depobles i, fins i tot, la nostra ciu-tat de València. Bé, l’assumpteés que anar d’excursió aLlucena és absolutament reco-manable. Des de Castelló de laPlana prenem la carretera queva a l’Alcora per arribar aaquell poble. Els seus carrers

blancs conviden a la passejada ia pujar fins a l’antiga presócomarcal dalt del turó quedenomina la vall i les seuesesforçades terres gua nyades enbancals per als cultius. Si el diaés clar, podeu guaitar elPenyagolosa, esplèndid i majes-tuós. Ara, quan comence la pri-mavera, en eixos carreronsestrets voreu les flors dels gera-nis brotar entre reixes i finestresconvidant a respirar la frescorde l’aire i gaudir de la vida.El poble té un parell de fondes,però per poc més de tres milpessetes tens habitació a l’HotelLlucena, nou i ben equipat.Entre els plats de la cuinaautòctona que trobarem enqualsevol restaurant es pot des-tacar el conill amb caragols.

Llucena és un bon punt de par-tida per a excursions. Cap alnord es pot anar alPenyagolosa, a les Useres, aXodos i a Atzeneta per a conéi-xer la comarca de l’Alcalatén.Una altra possibilitat és aprofi-tar el nostre viatge per a visitarl’Alt Millars: de Sucaina ix unacarretera nova que perMontanejos (vore les goles delMillars) ens porta a Viver i aXèrica (campanari) i podemtornar per Sogorb i Sagunt. Des de Llucena també es potfer una excursió cap al sud detornada per la ruta de la ceràmi-ca: l’Alcora, Ribesalbes i Onda,ací els amants del gore podenvisitar un museu d’històrianatural amb animals dissecatsmuntat per uns frares avorrits.

LL’’AAuullaa MMaaggmmaa és un espai políticament incorrecte, que no disposa d’autoritza-ció governativa (ni ganes tampoc). Aquesta secció necessita de la teua col·labo-ració i enginy per a cada una de les seues subseccions. Si ets un virtual digitalit-zat en la xarxa global i mediàtica que ens envolta, envia’ns les teues propostes aE-mail: Premsa@uv.es. Si ets un/a romàntic/a lletraferit/da, per correu alGabinet de Premsa, C/ de l’Antiga Senda de Senent número 11, planta 4,València, 46023.

VACANCES (Laboral) f.

Invent de les autoritats

educatives, sempre tan

gracioses. El cos i l’ànima

es van avesant a aquests

períodes, cada vegada mé

s

llargs a causa del canvi

climàtic, per a després no

patir rebuig immunològic

davant del període de

vacances per excel·lència

:

el llarg atur dels recent-

ment llicenciats.

PONTS (lab. i temp.)

Discreta aturada (en oca-

sions només de diumeng

e

a diumenge) que permet

anar sortejant el curs

acadèmic amb la cara ben

alta. Gràcies a aquest

invent tan nostrat, estudia

r

no estudiem però ens

estem posant danones de

tant d’esquiar.

FESTES (Labor.)

Períodes encara més curts

que els anteriors, però qu

e

no deixen de tenir la seua

gràcia. La principal apor-

tació del títol VIII de la

Constitució és precisa-

ment aquesta. Ara tenim

festes nacionals, autonò-

miques, de barri, de carre

r

i acadèmiques (Mare de

Déu quin comentari més

centralista!!!).

VAGUES (Polit.) f.

Complement a les ante-

riors aturades. Si bé cal

recordar que durant la

transició n’hi havia més i

s’ho passaven d’allò més

bé. Ara, només de tant en

tant les classes subalterne

s

ens rebel·lem contra un

sistema que ens porta a

l’escorxador con la frente

marchita.

MINUTS DE SILENCI (Esport

)

m. Aturades de la intensa

activitat intel·lectual, que no

per curtes són menys ben

rebudes. Es convoquen a

mitjan classe quan l’equip

local perd un important par-

tit, o, darrerament, quan es

publiquen algunes enqueste

s

sobre fidelitat electoral.

DICCIONARIPER A AG

RAFS

L’agrafia és la incapacitat

per a expressar idees per

escrit. Si ets àgraf total, no

et

preocupes. Pots arribar a

ministra d’algun govern,

a president d’un club de fu

t-

bol o, amb paciència, a per

iodista de NOU DISE. Si et

s àgraf parcial, col·labora

amb el Diccionari per a àgrafs, una

obra magma que serà de c

onsulta obligatòria

en el futur per a investigad

ors d’Estadística Canònic

a.

tamTAM

Ja està bé d’embrutar les parets i els panells amb anuncis de totamena. Si podeu embrutar un full de NO U DI SE i arribar a mi lersde persones, per què continuar amb grafits que resulten més anticsque la partitura del Misteri d’Elx. Envia’ns els teus missatges ireclams, gratis, a l’adreça habitual o a la Borsa d’Habitatge delCADE.

SalvadorBahilo. Els buscadors d’informacióhan contribuït a facilitar la navegació enInternet i, sobretot, la localització de recursosconcrets. L’evolució d’aquests grans rastreja-dors del ciber espai no s’atura, com tampocl’aparició de noves pàgines. Per això, han sor-git els anomenats buscadors temàtics o espe-

cialitzats. Com a directori de buscadors es presenta www.mmteam.disbu-mad.es/buscar/index.htm, que recull una gran quantitat de buscadorstemàtics especialitzats.Un ampli repertori d’art espanyol es troba en www.artque.com, que ofe-reix informació sobre museus, exposicions, artistes...La música també té les seues pàgines grogues enwww.melomania.com/mmail/buscar.htm, on podemlocalitzar professionals, empreses, instruments...I per acabar, http://ictnet.es/terrabit/roboverd/cas és unmotor especialitzat en ecologia i medi ambient que per-met realitzar recerques complexes i en diversos països.

6 AULA MAGMANOU DISE 22886 MAR² 98

Llucena

Prestatgeria

7Informació NOU DISE 2288

MARISOL HOYOS

Encara que sembla una moda, elmoviment voluntari es troba moltarrelat en la nostra cultura i haanat evolucionant al mateix ritmeque aquesta. Avui l’anomenadacrisi de l’estat de benestar i la revi-talització de la societat civil l’hanfet ressorgir, però la novetat i elressò són ara els trets col·lectiusdel projecte. El moviment volun-tari beu en les fonts de l’associa-cionisme i se serveix de la res-ponsabilitat dels grups més soli-daris per a combatre les desi-gualtats i la injustícia social.La Universitat, és clar, té molt

a dir en aquest fenomen quemobilitza especialment els estu-diants. Fonamentalment perquè,a hores d’ara, encara no hi ha unvehicle clar capaç de superar elsentrebancs i d’establir una comu-nicació real entre estudiants ientitats voluntàries. Des de fa dosanys, amb la col·laboració del’Obra Social Bancaixa, el Centred’Assesso rament i Dinamitzaciód’Estudiants de la Universitat(CADE) organitza el programade Promoció del VoluntariatUniversitari que ofereix “infor-mació i formació bàsiques per-què els estudiants puguen impli-car-se en les activitats del volun-

tariat”.El primer pas per assistir als

diversos seminaris proposats ésel compromís de formar part dela Borsa de Voluntariat del Vice -rectorat d’Estudiants i d’estar dis-posat a col·laborar amb les enti-tats que hi sol·liciten voluntaris.Els cursos no són convalidablesper crèdits de lliure opció i el seuobjectiu, doncs, és introduir elsestudiants en el món del volun-tariat, donar-los a conéixer elsseus mecanismes i posar-los encontacte amb les associacions ientitats que en aquests momentsestan desenvolupant projectesconcrets. Segons assenyalaGonzalo Montiel, tècnic delCADE, “els estudiants han deconéixer a fons el fenomen delvoluntariat lligat als processos detranformació social abans d’im-plicar-s’hi i no caure en l’erradade confondre’l, per exemple, ambla caritat”.Així doncs, una vegada aca-

bats els seminaris, la Borsa deVoluntariat vol dinamitzar elsestudiants i aconseguir que unapart important de la seua expe-riència universitària i formaciópersonal consistisca a integrar-seen activitats de voluntariat desen-volupades per una entitat o asso-ciació concreta, depenent dels

seus interessos i inquietuds. Lesassociacions, d’altra banda, podenfer ús d’aquesta borsa presentant-hi el projecte per al qual dema-nen voluntaris i una còpia dels

seus estatuts. En aquest sentit, el Vice -

rectorat d’Estudiants ha entés quela Universitat ha de comprome-tre’s també i fer un esforç per aug-

mentar els recursos i dotar demecanismes les associacions. Elcurs passat, la realització del ICongrés de Voluntariat i Associa -cionisme Universitari suposà unaespenta important a aquesta ini-ciativa. L’èxit de participació detotes les associacions università-ries i les conclusions assolidesvan reorientar les línies de treballque s’estan desenvolupant actual-ment.Així, des del Vicerectorat i al

marge d’activitats més puntuals,es fan anualment dues convo-catòries d’ajudes (gener i maig)que donen suport a projectes deco operació i de solidaritat ambles poblacions dels països empo-brits i amb els sectors més des-favorits de la societat valencianaque pateixen la marginació i l’ex-clusió social. Els destinataris sóngrups o associacions d’estudiantsque tenen en marxa projectes decooperació, solidaritat o volun-tariat, i ONGDs que treballen enl’àmbit de la Universitat o delPaís Valencià i que enfoquen lesseues activitats de cara a la coo-peració per al desenvolupamenti el foment de la solidaritat entreels pobles.

Estudiantsde bonavoluntat

Més de sis-centes associacions treballen avui al País Valencià enprogrames d’atenció als menors en situació de risc, en projectes decooperació internacional i de recolzament als immigrants, o enactivitats de protecció del medi ambient i del patrimoni artístic. Entot cas, l’acció voluntària demana la unió d’esforços i la implicacióde la Universitat en la transformació i dinamització de la societat.El compromís per fomentar la participació i el moviment voluntari,com a clau important en la formació dels estudiants, continua araamb la realització del programa de Promoció del VoluntariatUniversitari, organitzat pel Vicerectorat d’Estudiants.

Comença un curs de promoció del volunta-

El programa de Promociódel Voluntariat Universitarioferirà deu seminaris de for-mació específica enEcologia i medi ambient,Racisme i immigrants,Desenvolupament i coopera-ció internacional, Promocióde la dona, Problemes perús de drogues, Personesd’edat avançada, Menors ensituació de risc,Discapacitats, Sida ipacients terminals iProtecció del patrimonihistòric artístic. Des d’un plantejament crí-tic, una primera vessant delscursos obrirà la reflexió i eldebat sobre el concepte devoluntariat, la seuaimportància i necessitat en

el si de la societat actual iles diverses interpretacions imanipulacions que es podenfer d’aquest fenomen tancomplex. En una part mésespecífica, responsablesd’entitats i professionals deles diverses àrees analitza-ran les formes concretesd’actuació en cada camp. Finalment, una sèrie de tau-les redones posaran en con-tacte els estudiants amb lesdiverses entitats i associa-cions de voluntariat que elsexposaran els seus projectesi necessitats.Els cursos tindran una dura-da de dos dissabtes alternsen horari de matí i vesprada(28 de març i 4 d’abril; 25d’abril i 2 de maig).

LLaa ffoorrmmaacciióó ééss eesssseenncciiaall ppeerr aa rreeaallii ttzzaarr uunnaa eeffiiccaaçç ttaassccaa ddee vvoolluunnttaarriiaatt..

Formació de qualitat

LOLI MARINEl 12 i el 13 de març la Universitatserà l’amfitriona d’una concen-tració esportiva interuniversitària.Participarà en totes les categoriesi optarà al pas directe al Campionatd’Espanya en tres d’elles: escacs,judo i voleibol masculí.Ja ha començat el compte en -

rere. Queden pocs dies perquè secelebre l’anomenada Lliga Zonaldel Grup de Llevant. Són set lesuniversitats que hi competiran juntamb la de València. Sis les cate-gories i molts els esportistes quesomnien a emportar-se a casa unacopa.Potser aquesta serà una bona

ocasió per apropar-se i conéixerles noves instal·lacions esportivesdel Servei d’Educació Física id’Esports de la Universitat de

València, ja que, segons la co -ordinadora de l’Àrea de Com -peticions, Victoria Bretón, “ambles millores han augmentat el nom-bre d’estudiants que les utilitzen,malgrat que encara molts no lesconeixen”. Els curiosos que no esvulguen perdre aquesta ocasióhauran de triar esport entre elsescacs, l’esgrima, futbol 7, judo,taekwondo i voleibol masculí, per-què totes les competicions s’a-glutinen pràcticament en un dia.Dijous a les 5 de la vespradacomençarà la Lliga i l’acte d’en-trega de trofeus es farà divendresa les 6:30 a la Sala Blau delPavelló Universitari. Es donarandues copes per modalitat, per alcampió i el subcampió. Per agarantir igualtat de condicions,cada universitat estarà represen-

tada en el Comité de Competicióen cada una de les categories enles quals participarà. Així, les ins-titucions concorreran a aquestaLliga Zonal amb els representantsde la seua comunitat universitària.Les universitats més participa-

tives, a més de la Universitat deValència, són la Politècnica i lad’Alacant, després la de Múrcia ila Jaume I de Castelló, seguidesper la de Castella-la Manxa i laMiguel Hernández d’Elx, quenomés competirà en futbol 7 i entaekwondo.En escacs mouran fitxa un

màxim de quatre jugadors per cen-tre, és a dir un total de vint ques’enfrontaran a la Sala d’Escacs dela Universitat. En l’esgrima hau-ran de veure-se-les amb l’espasados llançadors, i dos en floret encategoria masculina i femenina,com a molt, per cada una de lescinc universitats que hi competei-xen. Serà a la Sala d’Armes delGovern Militar, al carrer A.A.Huntington, 1.A l’Aulari Multiusos tindran lloc

altres dues competicions: taek-wondo, a la Sala de Karate, i judo

al Tatami de Judo. Hi lluitaran perequips, masculins i femenins, sisuniversitats, segons les categoriesd’acord amb el pes corresponent.I la resta són esports de pilota:

futbol 7 i voleibol masculí, que jatenen assignats hora i rivals adiferència dels anteriors. A les 6de dijous començarà el U. deValència-U. de Múrcia (als campsde futbol 7 del Servei), mentre quedivendres competirà amb la U.Catòlica de S. Antoni de Múrcia.En voleibol masculí la Uni -

versitat ho té més difícil, encaraque juga a casa, en el tercer pisdel Multiusos, perquè haurà dejugar el mateix dia a les 6 i a les8, primer amb la U. Politècnica idesprés amb la Jaume I. Això sí,si arriba a la final la jugarà l’en-demà a les 4, com en futbol 7. Però encara per als dies 26 i 27

de març la Universitat organitzaràuna altra competició: la LligaZonal de tennis de taula.Després de conéixer totes aques-

tes dades només ens queda pre-guntar-nos: quantes copes es que-daran a casa?

8 InformacióNOU DISE 2288

PACO MARESNo hi ha un lloc més adient pera contemplar tranquil·lamentassegut l’art contemporani, sensecap censura i gratuïtament, quela porta dels lavabos masculinsde qualsevol universitat. SiGroucho Marx no va dir aixòpúblicament, de segur que ho vapensar en algun moment d’eva-sió en la intimitat.Però aquests lavabos no són ni

de bon tros l’únic espai univer-sitari de multisales on l’art s’ex-posa sense prejudicis. LaUniversitat de València disposad’un servei més íntim encara, onun es pot evadir de les necessi-tats personals sense renunciar ala contemplació artística: l’Aulade Cinema de la Universitat, ads-crita al Servei d’Extensió Univer -sitària. Aquest servei, del qual és res-

ponsable Mar Busquets, orga-nitza activitats cinematogràfi-ques i audiovisuals com ara pro-jeccions de cicles i pel·lícules ocursos de cinema i de televisió.L’Aula de Cinema no renun-

cia al sistema de multisalesmodern, de fet s’han fet projec-cions al Saló d’Actes de laFacultat de Geografia i Històriai a la Sala de Vídeo del Col·legiMajor Lluís Vives, on projectaactualment. També ha programat

al Campus de Burjassot. No hiha, doncs, un lloc fix, encara queés al Campus de Blasco Ibáñezon s’han realitzat les projeccionsmés habitualment. De fet, la ini-ciativa de crear l’Aula de Cinemava partir d’uns estudiants d’His -tòria ara fa més de deu anys. A més, els estudis més prò-

piament cinematogràfics i huma-nístics es desenvolupen en aquestcampus. Però, com diu MarBusquets, “això no exclouningú”. L’entrada és lliure itambé hi assisteixen gent mésgran i personal no universitari.Tampoc no s’hi fa censura en

benefici d’uns determinats cri-teris estètics, culturals o ideo -lògics. “Fins i tot la qualitat estè-tica no és un impediment, ja quehem projectat (si bé, puntual-ment) pel·lícules que no erengran cosa però que tenien algunpunt d’interés. No pretenem dis-criminar cap corrent o movimentcinematogràfic. Recolzem lavarietat i que tota la història delcinema hi estiga ben represen-tada”, explica Busquets.Sobre percentatges i naciona-

litats, l’Aula de Cinema mira d’a-judar a difondre el cinema quepot ser menys conegut o bé in -accessible, però això no vol dirque el cinema clàssic més cone-gut no hi tinga cabuda. En gene-

ral, pot dir-se que exhibim méscinema europeu que americà.Projectem més cinema europeu,sobretot dels anys cinquanta-sei-xanta. Però també presentem elcinema dels primers temps (vuito deu pel·lícules a l’any) i doscicles de cinema espanyol pertemporada. Així mateix, es pre-tén augmentar l’oferta de filmsen versió original subtitulada, sibé el fet que es comercialitzenhabitualment doblades al castellàés un obstacle important. Tambées mira de pujar el percentatgede cinema en català”.L’Aula de Cinema projecta

normalment dues pel·lícules a lasetmana. Però aquest nombre potincrementar-se fins a quatre o bérebaixar-se a una per diferentsmotius: “Gener i febrer, elsmesos d’exàmens, solen ser èpo-ques difícils per a l’assistència”.Pròximament, està previst pro-

jectar un cicle de cinema francésdels setanta i un cicle comentatde Robert Bresson. Entre els cur-sos destaquen el d’Introducció ala història del cinema espanyol(a partir d’abril) i Dramàtics enTV: anàlisi i estructures (a par-tir de març).

Fotogramesa l’AulaL’Aula de Cinema s’ha consolidat en el si de laUniversitat de València. Projeccions, cicles i cursosde cinema i de televisió mostren la intensa activitatd’aquest servei que depén d’Extensió Universitària.

Les projeccions es consoliden a la Universitat

ESPORTS / Lliga Zonal del Grup de Llevant

RRoobbeerrtt BBrreessssoonn,, eenn eell rrooddaattggee dd’’UUnn ccoonnddeennaaddoo aa mmuueerrttee ssee hhaa eessccaappaaddoo..

Psicologiaexamina elsdrets de la dona

Ampliació d’horaris alDISE-CADE ial Botànic

REDACCIOLa Facultat de Psicologia dedi-carà la major part dels actes de laseua setmana cultural als drets dela dona. 1998, un bon any per alsdrets humans de la dona? és eltítol de la conferència que obriràel cicle. L’acte, que ha estat orga-nitzat pel grup de Valènciad’Amnistia Inter nacional amb lacol·laboració del BEA, se cele-brarà dimarts 10 de març a les19:30 hores al Saló de Graus d’a-questa facultat. L’endemà, dia 11 a les 14

hores, tindrà lloc un recital de tex-tos i cançons sobre drets humansi drets de la dona a càrrec del grupHarka, a la Sala de Juntes. El ciclees tancarà la vesprada de dime-cres a les 19 hores al Saló deGraus amb una taula redona sobreLa dona en el món laboral.

REDACCIOA partir de dilluns l’horari d’a-tenció al públic del DISE-CADEdel Campus dels Tarongers s’am-plia, provisionalment, una hora.Així, estarà obert de 10 a 14 hores.Posteriorment s’obrirà a partir deles 9. El Jardí Botànic també haampliat el seu horari. Ja es potvisitar de dimarts a diumenge desde les 10 fins a les 19 hores.

Amfitrioms de l’Interuniversitari

R. F. CIDEls telescopis d’observacióvisual que s’instal·laran alCentre Astronòmic són de dostipus: refractaris i reflectors.Un objectiu de tipus refractariés el que empra, per exemple,una ullera de llarga vista o unsprismàtics.Es tracta d’una lent situada enl’extrem d’un tub, que captales imatges que té davant i lesprojecta sobre un punt en l’ex-trem oposat del tub (el lloc del’observador). Com més dià-metre tinga aquesta lent méslluminós serà l’objectiu.El telescopi reflector no usauna lent, sinó un espill situaten l’extrem del tub quecorrespondria al lloc del’observador en el casanterior.La llum entra en eltub fins arribar a

l’espill, aquest reflecteix laimatge obtinguda sobre el cen-tre de l’extrem oposat del tub,on hi ha un segon espill diver-gent que projecta cap a l’exte-rior la imatge que rep i així espot observar. És a dir, que lallum fa un recorregut d’anada ide tornada dins del tub, i quanestà a punt d’escapar per on vaentrar es projecta perpendicu-larment al tub i es pot obser-var. Aquest és un objectiu moltapropiat per a la realització defotografies de gran augment.

9Informació NOU DISE 2288

RAFAEL F. CIDEl Centre Astronòmic naix arrande la signatura d’un conveni decol·laboració entre la Universitatde València i AVA de març del1996. “L’AVA aporta el sòl, laconstrucció de les instal·lacions ipart de l’equip, i la Universitat deValència l’equip tècnic”, va indi-car Ángel Flores, coordinador del’associació i col·laborador del’Observatori. La utilització delsequips es farà al cinquanta per cent,amb la cooperació en alguns pro-jectes d’investigació. La inversiótotal puja a vuit milions de pesse-tes. L’Ajun ta ment d’Aras hicol·labora amb la millora delsaccessos al nou centre.El resultat ha estat la construc-

ció d’una cúpula de sis metres dediàmetre per sis metres d’altura,en l’interior de la qual s’ha ins-tal·lat un telescopi doble visual detipus refractari de tres metres dellarg. El telescopi és doble perquèdisposa de dos tubs paral·lels, unper a fer fotografies astronòmi-ques, amb una lent de trenta cen-tímetres de diàmetre, i l’altre pera observació visual i guiador deltelescopi, amb una lent de vint cen-tímetres de diàmetre.El sistema de guiador de l’ins-

trument facilita el seu propi movi-ment, manual o automàtic, en duesdireccions perpendiculars. Aquestapossibilitat permet la localització

d’objectes que es troben en la voltacelest, com també el seguimentd’objectes en moviment. Elsmotors que mouen el telescopi sóncontrolats des d’un ordinador.El conjunt de l’instrument té un

pes de 1.500 quilos i ha estat cons-truït als tallers de l’Obser vatori dePulkovo, a San Peters burg, dinsd’un conveni de col·la boració entrela Universitat i aquest centre.La instal·lació d’aquest primer

telescopi representa un pas impor-tant en la millora dels equipamentsd’observació de l’Obser vatori. Eltelescopi amb què s’hi disposavafins ara, situat en la cúpula de l’an-tiga Facultat de Farmàcia, a l’a-vinguda de Blasco Ibáñez, va serfabricat l’any 1909 i millorat el1932 després de l’incendi que tin-gué lloc aleshores a l’observatoridel carrer de la Nau. En aquellaèpoca estava situat sota una cúpulade cartó pedra, dalt d’una torre.També s’ha previst instal· lar un

telescopi reflector Newton/Cassegrainde cinquanta centímetres de dià-metre. Aquest equip és l’apropiatper realitzar fotografies (fotome-tria i espectometria). “Un obser-vatori amb dos instruments milloranotablement ja que s’hi treballacomplementàriament”, diu ÁlvaroLópez, director de l’Observatori iprofessor del Departamentd’Astronomia i Astrofísica.També s’hi instal·larà una

Astrocàmera de Gran Camp, de laqual ja es posseeix l’objectiu, laseua part més essencial i costosa.Es tracta d’un objectiu de vint-i-tres centímetres de diàmetre, ambset lents, d’un pes de dos-cents cin-quanta quilos. Va ser fabricat alsEUA com a part d’un equipfotogràfic en vol d’alta resolució.Finalment s’instal·larà a

l’Observatori un telescopi reflec-tor Newton de 31 centímetres,construït als tallers de l’AVA el

1989 i millorat amb posterioritat.Aquest equip és adequat especial-ment per a activitats divulgatives.

LES MAGNITUDS. El telescopija instal·lat a Aras de Alpuentepodrà captar objectes lluminososfins a la magnitud 18, una dadaprevista però encara pendent decomprovar. L’escala de magnitudssitua en el zero l’objecte més bri-llant a simple vista, en el quatre el

límit del que es pot veure a sim-ple vista des de la ciutat deValència. Mentre que l’observa-tori situat a Blasco Ibáñez pot cap-tar objectes lluminosos de la mag-nitud 12. La diferència de cincmagnituds en aquesta escala sig-nifica que l’objecte és cent vega-des més brillant.

CONTAMINACIÓ LUMINÍCA. ElCentre Astronòmic s’ha traslladata Aras de Alpuente perquè és lalocalitat valenciana que re uneixles millors condicions, el lloc ambla menor contaminació lumínica.Això té molta importància, ja quela il·luminació que les ciutats pro-jecten cap al cel durant les nits ésun excés de llum, que origina unacortina la qual impedeix l’obser-vació de les estrelles.És tanta la llum que les ciutats

projecten que des d’Aras deAlpuente el telescopi és capaç detrobar en l’horitzó la part superiordel feix de llum que generen lesciutats de Conca i de Madrid. Elsastrònoms de Madrid han presen-tat al seu ajuntament un projectede millora de la il·luminació de laciutat consistent a col·locar vise-res als fanals, bo i millorant aixíla seua òptica i reduint el consumenergètic.

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ.Els programes d’investigació pre-vistos estan basats en els asteroi-des, recerca de nous asteroides,astrometria i fotometria, recercad’objectes potencialment perillo-sos, catàleg astromètric, estrellesvariables, recerca de supernoves,cúmulus oberts, ocultacions d’es-trelles per la Lluna, d’estrelles perasteroides, fenòmens mutus entresatèl·lits de Júpiter, selenografia(fotografia lunar), localització icartografia de cúpules lunars, car-tografia del pefil lunar a les zones

D’Aras al celLa Universitat de València i l’Associació Valencianad’Astronomia (AVA) estan ultimant la instal·lació del CentreAstronòmic de l’Alt Túria. Es tracta d’un observatori situat a lalocalitat d’Aras de Alpuente, en el qual es col·locaran diversostelescopis d’observació visual, es continuaran els treballs d’in-vestigació de l’Observatori Astronòmic i es realitzarà una activi-tat divulgativa orientada a centres escolars i grups organitzats.

S’instal·len els telescopis del Centre d’Astronomia

UUnnaa iimmaattggee ddeell tteelleessccooppii qquuee ss’’ iinnssttaall·llaa aa AArraass ddee AAllppuueennttee..

Objectius refractaris i objectius reflectors

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessantaquest món, NOU DISE et posa al dia. Només has d’ompliraquesta butlleta amb les teues dades i enviar-la, junt amb unxec de 1.500 pessetes (a nom d’Universitat de València-Dise), a:Gabinet de Premsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart

MARIA ÀNGELS ULL*

La Fundació Bancaixa ve con-vocant des de fa quatre anys unspremis destinats a treballs d’in-vestigació i de divulgació de laproblemàtica ambiental valen-ciana, dotats en la seua últimaedició amb 1.500.000 pessetescada un i amb els quals estanaconseguint un conjunt de publi-cacions molt valuoses perquèrecullen informacions quasi per-dudes sobre el nostre patrimoninatural.Prompte es convocarà la properaedició dels premis i des d’acívull fer una crida a la nostracomunitat universitària perquèmantinga, i si cal augmente, laseua participació treballant enels àmbits dels premis:

- Conservació de la bio diversitat agrícola.

- Aprofitament sostenible d’es-pais naturals.

- Tractament de subproductes ide residus.

- Conservació de sòls: desertització.

- Agricultura ecològica.- Ramaderia autòctona pel que faa l’agroentorn.

Pel que fa als de Medi Ambient,els temes són:

- Contaminació: aire, aigua iterra.

- Mar i litoral: medi marí i faixacostanera.

- Paisatge interior. - Hàbitat urbà.

Aquests últims tenen cada und’ells dues modalitats, unainvestigadora i una altra divulga-tiva. Els anys anteriors han tin-gut premis treballs no sols del’àrea de les ciències bàsiques itècniques sinó també de dret,d’economia… Els llibres publi-cats es poden demanar a laFundació Bancaixa.

*Delegada de Medi Ambient

Premisd’agroentorn imedi ambient

10 AgendaNOU DISE 22886 MAR² 98

TEATRE

Espai Moma

A partir del 12 de febrer i fins al 8 demarç a l’Espai Moma, Platero Suárez,11, baix, es representarà Mandíbulaafilada, de Carles Alberola, interpre-tada i dirigida pel mateix autor ambCristina Plazas i produïda per AlbenaProducció.

Teatre Principal

Del 25 de febrer al 22 de març esrepresenta l’obra San Juan, de MaxAub, dirigida per Juan Carlos Pérezde la Fuente. Teatre Principal, carrerBarcas, 15.

Teatre Rialto

Al Teatre Rialto i del 24 de febrer al22 de març es representa l’obra Lamaleta, de Julio Mauricio, sota ladirecció de Pepe Sancho. TeatreRialto, plaça de l’Ajuntament, 17. I ala Sala Moratín de la mateixa adreça,del 26 de febrer al 15 de març esrepresenta Abraham y Samuel, deVíctor Haïm, amb Javier González iSergi Calleja, sota la direcció deVicente Genovés.

Sala Palmireno

Les noves aventures de Pot de Plom.Representada pel grup Pot de PlomTeatre. Els dies 10 i 11 de març, a les19 hores, a la Sala Palmireno de laFacultat de Geografia i Història.Avinguda Blasco Ibáñez, 28.

PREMIS

Concurs literari Josep Torres Campalans

Concurs de narrativa curta (d’entretres i deu fulls d’extensió) i de poesia(de lliure extensió) en castellà o envalencià. Els treballs es presentaranmecanografiats a doble espai, ambpseudònim, dins d’un sobre amb unaltre amb les dades de l’autor.Convoca:ADR de RelacionsLaborals i d’Econòmiques/ADE.Termini: 9 de març del 1998. Alsdespatxos de les ADR esmentades.

Premi de Narrativa Pere Calders

Hi podran participar tots els mem-bres de la comunitat universitària.Aquest premi s’atorgarà a una obrainèdita de creació literària (novel·la orecull de contes), no premiada enaltres certàmens. Extensió: De 60 a250 fulls de 30 línies. Convoca:Vicerectorat d’Estudis de laUniversitat Autònoma de Barcelona.Termini: 31 de març del 1998.Lliurament: Servei de Publicacionsde la UAB. Edifici Rectorat. 08193,Bellaterra. Telèfon: (93) 581 10 22.

CONCERTS

Concert homenatge als fundadors de l’OrfeóUniversitari

Cinquanta anys del primer concert.Amb la interpretació del mateixprograma que es va fer el 7 de marçdel 1948 al Paranimf de laUniversitat de València, cantat ara perl’actual Orfeó juntament amb elsmembres fundadors. El dia 7 de marça les 21 hores a l’església del

Patriarca, carrer de la Nau, 1.Orquestra Filharmònica de la Universitat de València

Al vestíbul de l’Edifici Departamentaldel Campus dels Tarongers. Dies 12 o13 de març (data a determinar) a les 12hores. Més informació: OrquestraFilharmònica de la Universitat deValència, plaça del Forn de SantNicolau, 4. Tf.: 386 41 79.

Cicles de vídeo i debats: Nicaragua

Cicle organitzat per l’AssociacióAtelier i dirirgit a estudiants ipersones interessades a conéixer larealitat dels països endesenvolupament. Es realitzarà elsdies 13 i 27 de març, de 18 a 21hores. Més informació: Atelier.C/Nau, 7, 1-F. Tf.: 394 29 03.

II Saló Jove de l’Estudiant

Es realitzarà del 23 de març al 3 d’abrila Benetússer. Es tracta d’una activitatorganitzada per la Regidoria de Joventutamb la finalitat de posar al teu abastinformació actualitzada sobre elsestudis, mitjançant xarrades, revistes,

fulls i vídeos.EXPOSICIONS

Exposició ‘Imatges de guerra’

Dies: Del 19 de febrer al 28 de març.Lloc: Sala de la Muralla.Organitza: Col·legi Major RectorPeset de la Universitat. Varietat dedocuments gràfics, que donen comptede l’experiència quotidiana en els anysde guerra.

CINEMA

Aula de Cinema

11 de març: Carta a una desconocida,de M. Opuls.25 de març: La mujer de Furgo,d’André De Toth.A l’Aula de Vídeo del Col·legi MajorLluís Vives. Avinguda Blasco Ibáñez,23. Més informació al Serveid’Extensió Universitària.Tf.: 386 41 77.

Cicle comentat Robert Bresson

9 de març: El proceso de Juana de Arco.23 de març: Mouchette.Totes les projeccions es faran a les 19hores al CM Lluís Vives.

CONFERÈNCIES

‘Nova regulaciódels contractes formatius’

A càrrec d’Ignacio AlbiolMontesinos, catedràtic de Dret delTreball de la Universitat de València.Dia 9 de març a les 19:30 hores a laSala Sorolla del Centre CulturalBancaixa, plaça de Tetuan, 23. Tf.:387 58 64.

Presentació del llibre ‘Comprendre i gestionar laciutat: un assaig d’economia i de política urbana’

Josep Sorribes Monrabal. Presentatper Ricard Pérez Casado. Es farà eldia 12 de març a les 19:30 hores alSaló d’Actes del Col·legi Major

CITES

Te’l portem a casa

Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tf.: E-mail:

NIF:

REDACCIOLa falla d’enguany de la Univer -sitat Vella no és ni colorista ni ale-gre, hi predominen els grisos pertal de criticar la deforestació quehan patit els últims anys els bos-cos valencians. Una bona reivin-dicació que els fallers confien quearribe als centenars de joves queacudiran cada nit a la plaça atretspel seu renom festiu. Per a tots ells, la Junta Fallera

ha preparat un programa d’acti-vitats per a la setmana de fallesque començarà el dia 14 a les 12del migdia en la mateixa plaça,

amb una fira artesanal de fallesque es podrà visitar fins al dia 17.El dia 15, els membres de la

falla muntaran el monument quehan anomenat Que se’ns crema.El matí del dia 17, al carrer de

la Nau, el club de pilota universi-tari El Tamborí protagonitzarà unapartida d’exhibició de galotxa.Posteriorment hi haurà un concursde paelles en el qual poden parti-cipar tots els qui vulguen, sempreque informen de la seua partici-pació el dia abans. A la nit, comés habitual, hi haurà revetla fins aaltes hores de la matinada, com

també el dia següent, 18 de març,en la qual actuarà el grup Tres FanBall després del taller de ball tra-dicional.Per a cremar-ho tot, el dia 19 a

partir de les 11:30 de la nit, i abansque el foc creme el bosc, la Collade Dimonis Els dracs del Patriarcafaran un correfoc. En el llibret faller d’Universitat

Vella-Plaça del Patriarca es com-binen els articles reivindicatiusamb les tradicionals crítiquesfalleres més mordaces a l’actua-litat.

11Informació NOU DISE 2288

REDACCIOL’autèntic pluralisme infor-matiu dins d’una mateixasocietat i cultura no es dóna,perquè sempre hi ha uns cons-tructors ideològics que lacaracteritzen globalment. Ladiversitat que s’observa en elsmitjans de comunicació nomésés el resultat de l’aplicaciód’unes estratègies retòriques auns continguts (els fets de larealitat) que presenten el dis-curs divers, versemblant i ambaparença de pluralitat. Aquestaés la reflexió que traspuaRetòrica, informació i metà-fora, un llibre d’ElviraTeruel, lingüista i pro-fessora de Ciències dela Comunicació de la

Universitat Autònoma deBarcelona. Una bona reflexió acompa -

nyada d’escletxes per on s’es-brinen els mecanismes i elsjocs lingüístics que construei-xen aquesta aparença.Però aquesta publicació no

ha vingut tota sola: La parlacom a espectacle. Estudi d’undebat televisiu és el segon títold’una interessant col·lecció,Aldea Global, promoguda perla Universitat de València,l’Autònoma de Barcelona i laJaume I de Castelló sobretemes de comunicació amb un

ampli enfocament pluridisci-plinar. La nova col·lecció dellibres inclourà des d’obres deperiodisme, de cultura, socio-logia o llengua, fins a lesnoves tecnologies de la infor-mació. Està previst que espubliquen cinc o sis títolsanuals i que s’editen textos encatalà i en castellà indistinta-ment, atenent el contingut i lesàrees geo gràfiques d’interés. La col·lecció, dirigida per

un equip de cinc persones deles tres universitats, comptatambé amb un consell asses-sor format per especialistes dela comunicació d’arreu del

món.L’obra La parla com a

espectacle analitza elstan populars talk-showsde la televisió. En aquestllibre s’exploren tambéaltres tipus de producciódiscursiva amb diversosparticipants, com ara lestertúlies radiofòniques.Signa aquest estudi elCercle d’Anàlisi delDiscurs, integrat per pro-fessors de diverses univer-sitats catalanes.

Mitjans peratrapar missatges

La plaça del Patriarca acollirà centenars de joves per a fer la festa

La Falla de la Universitatmunta una fira artesanal

Llibres / Crítica

ANNA PINTER

a revista Pensat i Fet,nom d’una consignasovint repetida al capi casal, va ser rescatadade l’oblit per Edicions

del País Valencià fa quatre anys,amb la intenció de recuperar elsvint anys perduts i equilibrar lainformació amb la il·lustració.Com ha explicat Gil-ManuelHernàndez, professor de laUniversitat i membre del consellassessor d’aquesta publicació, elleitmotiv de la revista és donar-lia les falles un sentit més populari plural. “Hem tingut durantalguns anys el defecte de menys-prear les falles com una cosamenor. Sabem que mou més de10.000 milions de pessetes i moltagent que no podem deixar debanda”, assenyala Gil-ManuelHernàndez.

En aquest número la gran nove-tat és que totes les seues pàginesestan impreses sobre retalls de telade fallera de diversos colors i dis-senys. Cada una marca la diferèn-cia entre les diverses seccions. Enconcret n’hi ha quatre: Història iVida, Firmes d’Impressió, Co -marques Socarrades i Nacional iInternacional, on es combina elto literari i l’informatiu.Emili Piera, Francesc de P.

Burguera, Frederic Martí, XavierGrasset són alguns dels col·labo-radors que conten en Firmes

d’Impressió records i anàlisis pre-sents i passats de les falles des deperspectives molt diferents. Amés, el Pensat i Fet no voldefugir l’actualitat, i aixího demostren elsarticles de televisiói falles o el de l’in-cident que va tenirel grup de músicavalencià Munlogsamb l’Ivaj per can-tar en la llenguapròpia o el de comnavegar per In -ternet. Les falles a lescomarques valencianestambé hi són tractades sota lasecció Comarques Socarrades.Amb això es pretén obrir nouscamins. Les seccions responen,en definitiva, a una festa que sem-pre està en moviment.Una de les constants en què

incideix el Pensat i Fet des de faquatre anys és la d’acabar amb elgran distanciament que separa,des dels anys seixanta, els fallersi els intel·lectuals. L’objectiu ésacostar el món faller als intel·lec-tuals, ja que el franquisme va tren-car la visió plural que teniaaquesta festa aleshores moltpopular. Ricard Huerta, direc-tor d’Art de Pensat i Fet i pro-fessor de l’Escola de Magisteride la Universitat de València,comen ta: “Verita blement,s’ha perdut la possibilitatque tenien els artistes com-promesos durant la SegonaRepública de col·labo-rar i d’apropar al

poble en general les seues crea-cions”. D’altra banda, Pensat

i Fet també ha inten-tat recuperarl’art gràfic,així ho fa enla portadaamb undisseny de

Ricardo Verde, pintor amb influèn-cies sorollistes represaliat pel fran-quisme, el qual ja va il·lustrar larevista en la seua primera època.És un intent de recuperació histò-rica acompanyat de la promocióde nous artistes gràfics com araels joves Rafa Tormo o XimoAmigó, o una altra del ja consa-grat Joan Genovés. El GatInvisible és l’autor d’imatges dela revista com

les que apareixen en aquestapàgina.Amb vint-i-set mil exemplars

de tirada, a hores d’ara el Pensati Fet ha aconseguit consolidar-seen el mercat de premsa fallera quemanca de revistes escrites en lallengua de les falles.

‘LA TRACA’. Com asuplement de la revistafallera i aclaparadora detota la part irònica de lapublicació, s’adjunta LaTraca, una revista satírica queha recuperat des de fa dos anysla capçalera d’una de les publi-cacions de premsa satíricamés importants del PaísValencià. La premsa satí-rica ha estat sempre un ele-ment clau de crítica irònica alsistema econòmic i polític valen-cià. Periòdics i publicacions detotes les tendències ideològiques

van aprofitar aquest gènere,entre finals del segle pas-sat i mitjans d’aquest, per

a valorar la realitaten clau d’humor. LaTraca va aparéixerper primera vegadael 15 de novembredel 1884 i, durant

d i v e r s e s

dècades, ha aparegut i des -aparegut segons els avatars judi-cials i polítics als quals s’ha expo-sat. Ha estat considerada la pri-mera publicació popular i de mas-ses. El seu principal objectiu erala crítica constant i destructivad’una sèrie de valors anomenatstradicionals. Per això prenia laimatge com a principal recursamb un llenguatge carregat de

dobles intencions. Durant laSegona República, ambCarceller d’editor, va

assolir un nombre de ven-des quasi superior a cinc-centsmil exemplars en tot l’Estat, l’è-xit d’acollida va ser total i aixíconsta en la publicacció: “LaTraca, en la seua reaparisió,alcansa el éxit més enorme quese rechistra en la historia delperiodisme español...”. Ambun valencià poc cuidat com esveu en la citació, La Tracatransmetia missatges i informa-ció en els quals costava distingiron començava la veritat i on lafarsa. Així nasqué la nova LaTraca, un conjunt de densa tramade desficacis des de la portadafins a l’última pàgina, centrats enla realitat política i informativavalenciana. Amb 32 pàgines a doscolors, La Traca revisa tots elsesdeveniments més importants

de l’any i els trau la part mésdivertida i crítca. Elsdiversos viatges delgovern valencià, la

inaguració del parc temàtic deBenidorm i salutacions i entre-vistes a polítics de distints àmbitsconfiguren un entramat satíricque no té pèrdua. A més, repe-teixen seccions del primernúmero com ara les ofertes de tre-ball, els anuncis de productes iserveis o els contactes on el des-trellat és la clau de la redacció.Les dues publicacions confor-

men així un volum periodísticimprescindible per a gaudir de lesfestes falleres un any més.

LA COLUMNAProfessors de la Universitat de València participen en les revistes de falles ‘Pensat i Fet’ i ‘La Traca’

mi no m’haagradat Abrelos ojos, lapel·lícula

d’Alejandro Amenábar. Ésun embolic i un no sap mai siviu dins d’un somni o en larealitat: a la meitat de lapel·lícula ja no m’interessavaesbrinar-ho, vaig tancar elsulls i em vaig adormir plàci-dament. Crec que a l’últim elxic es llança des d’una cor-nisa i tampoc no se sapmassa bé si es mata o sicomença de nou a viure entrela realitat i el somni.Ara ja han començat lesfalles a València i el sorolld’espant fa que sàpies per-fectament quan estàs dorminti quan estàs despert: no viusen l’embolic de la pel·lículad’Amenábar. Però preferiscla pel·lícula perquè, si mésno, t’hi pots adormir quan etvinga de gust: amb les fallesaixò no és possible.No sóc un fanàtic de lesfalles; tampoc no em mateper cremar-les abans d’hora.M’agrada més el cine, encaraque a vegades no sé si esticsomiant o si visc al lloc onun locutor feixista ha presuna emissora de ràdio del’església amb el permís del’autoritat competent.En les falles hi ha una divisióclara del temps: abans delspetards, durant els petards idesprés dels petards. Dormsen la primera i la tercera fase(com si anares a trobar-te ensomnis amb els marcians deSpielberg) i mentre dura lasegona t’amagues en l’últimracó de la Terra on no arribenles canonades de Brunchú,les llàgrimes de la falleramajor, ni els reflexos ver-mells del vestit de RitaBarberà.Que ningú veja en aquestacolumna cap al·legat contrales falles: només la voluntatde no tornar-me boig quansonarà el primer petard ivoldré saber, amb la menorconfusió possible, si esticdormint feliçment en el meullit o si, per contra, m’hanfet presoner Álvarez Cascosi Fungairiño i han simulat elmeu afusellament.

ALFONS CERVERA

Falles

12 ÚltimaNOU DISE 22886 MAR² 98

AMascletà d’enginyEn el quart any de la nova etapa, la revista falleraPensat i Fet acudeix a la seua cita anual tot reivindi-cant el pluralisme dins de la festa. Un número carre-gat d’informació fallera en el qual han participatmolts professors de la Universitat de València. LaTraca, per segon any consecutiu, acompanya aquestapublicació amb el to, ja característic en el seu naixe-ment a finals del segle XIX, de premsa satírica.

L