Mitjans de protecció

download Mitjans de protecció

If you can't read please download the document

Transcript of Mitjans de protecció

Installacions agrries - UD03

MITJANS DE DEFENSAAfecten sobre tot, encara que no exclusivament, al cultiu a laire lliure realitzat en poca normal i poden tenir inters tant per la sembra i el trasplantament com per la floraci i quallat dels fruits, aix com la conservaci de la producci en el camp. Comprenen la defensa contra el vent, les escarxes i les gelades...

MITJANS CONTRA EL VENTEl vent, amb les seves caracterstiques (humit, sec, fred, clid, cap de fibl,...), incideix sobre el cultiu i de forma positiva o negativa. POSITIVES: un vent lleuger dins un hivernacle o un tnel, ajuda a baixar la humitat o la temperatura. Tamb ajuda a renovar l'aire i introdur nou CO2 Desprs de les pluges, pot redur l'incidncia d'atacs criptogmics. En certes circumstcies, el vent pot evitar l'atac de certes plagues, al arrastrar-les. Major expansi de plagues, males herbes, etc. Provoca alteracions morfolgiques per l'efecte abrasiu de les arenes, sals, etc. Ajau certs cultius herbacis o tomba les plantes entutorades. Quan bufa amb certa intensitat, provoca destrosses a tnels, hivernacles i damunt els vegetals. Vents clids i secs i Tes elevades poden produr l'efecte asurado o cop de calor en certs fruits. A la producci de llavors, poden provocar creuaments amb el pollen de plantes no destijades. Un talla-vents s qualsevol estructura artificial o natural que s'oposa al vent i q romp o altera la seva direcci. MOTIUS PELS QUALS S'UTILITZEN ELS TALLA VENTS: 1. El talla-vents disminuir la velocitat i amplitud del vent. Tot plegat una major o menor velocitat o amplitut vindr donada:

NEGATIUS

- Pg. 1 -

Installacions agrries - UD03

x la permeabilitat del talla-vents (% de forats q permeten el pas del vent. ptim:50%) x l'alada del talla-vents L'amplada i perfil transversal del talla-vents. 2. El tall-vents disminueix la prdua d'aigua o dessecaci del cultiu: L'aigua q perd la pta x evapotranspiraci i l'aigua q perd el sl x evaporaci i que ajuden a mantenir un ambient o microambient humit. 3. Regula el rgim de temperatures: A l'estiu la Ta devalla i a l'hivern augmenta. A rel de 1'5C AVANTATGES i INCONVENIENTS DELS TALLAVENTS AVANTATGES Els tallavents, a ms datenuar els efectes mecnics del vent, exerceixen una acci favorable al reduir levaporaci i transpiraci, determinant un increment de la humitat relativa i un augment de labsorci del CO2, grcies a un perode ms prolongat de lobertura estomtica. A ms actuen aturant les corrents de gasos nocius i de fums aix com les suspensions dorigen martim transportades pel vent. INCONVENIENTS 1. Ombra: al cultiu quan la distncia entre ambds s insuficient. El tamany de l'ombra ser funci de la latitud (a major latitud, raigs + inclinats i per tant, major superf d'ombra), de l'poca de l'any (a l'hivern els raigs sn + inclinats), de l'orientaci del talla-vents (perpendicular a la direcci dominant del vent; els q tenen orientaci E-O produeixen + ombra). 2. Competncia entre les arrels del talla-vents (si s vegetal) i les del cultiu x la humitat i x nutrients. Alternativa: emprar sps de talla-vent de rels profundes i d'escs desenvolupament lateral, com x ex. Cupressus. Tamb es po emprar el lateral del talla-vents com a cam o fer una squia a 2m del talla-vents. 3. Superfcie q ocupa el talla-vents i q es perd x cultiu; pot arribar a ser del 2%. 4. Manteniment anual del talla-vents: poda, desinfecci, reg, adobat,... 5. Aquest manteniment s car. 6. Poden ser focus d'infecci (zona de rossegadors, ocells, plagues,...) L'eficcia d'un tallavents dependr de: Permeabilitat: El vent no ha dsser aturat brutalment com una paret ja que a una

- Pg. 2 -

Installacions agrries - UD03

distancia de dues vegades l'altura del tallavents es generen uns fiblons perillosos. La protecci permeable redueix parcialment la velocitat del vent, per te una acci protectora a una distancia de fins 20 vegades la seva altura, mentre que un tallavents impermeable produeix una forta reducci de la velocitat del vent en les zones mes properes, encara que en una distancia ms limitada, es a dir 6-8 vegades la seva altura. La permeabilitat ha dsser al voltant dun 50%. Altura: Una bona protecci esta assegurada sobre una dimensi de la parcella corresponent a 15-20 vegades laltura del tallavents, si s assegura una certa permeabilitat. Homogenetat: El tallavents ha destar ben poblat des de la base fins lextremitat i per aix, en moltes ocasions, sutilitzen varies espcies vegetals juntes: arbusts amb conferes, etc. 3. TIPUS DE TALLAVENTS 3.1 NATURALS: o bardisses vives formades x arbres o arbusts. Les sps veg emprades es classifiquen en: PRINCIPALS: proporcionen l'altura mxima del tallavents. C. sempervirens, Eucalyptus, Pinus, Casuarina, Platanus... Tamarix, Celtis, Thuja, Acacia, Myoporum, Juniperus... Pyracantha, Pittosporum... SECUNDRIES: ajuden a proporcionar la permeabilitat desitjada i perfil transversal. ACCESSRIES: x augmentar la permabilitat a les parts inferiors.

Condicions que han de complir: Permeabilitat: 50%. Per aix, la vegetaci no ha dsser compacta per s homognia. Fusta flexible i no trencadisa Adaptar-se a la climatologia local per tenir un creixement bo i estar lliure de plagues i malalties Creixement mitj-rpid Sistema radicular potent Floraci poc atractiva o en poca distinta a la del cultivo.

Poden ser despcies de fulla caduca i de fulla perenne: Espcies de fulla caduca:- Pg. 3 -

Installacions agrries - UD03

'Populus', 'Fraxinus', Platanus sp.' Tallavents de gran altura. La base queda despoblada i shauria de formar el tallavents amb altra espcie arbustiva. Espcies de fulla perenne: De creixement mes lent per ms rstiques i resistents a plagues i malalties. Solen ser de copa tupida i poden provocar turbulncies. Cipresos: 'Cupressus sempervirens'. Rstic i ben adaptat a la regi mediterrnia. Altura: 10-15 m. Distancia mnima entre plantes: 1,5 m. Tuia, Casuarina de creixement rpid. Sensible al fred. Sensible a plagues i malalties. Plantaci: Realitzar una tasca de subsolat en una franja de 4-5 metres Distribuir fems i adobs, enterrant-los amb una tasca de vertedera Passa el cultivador Marcar amb canyes o estaques Plantar planta jove Guardar distancia entre plantes i collocar reg per goteo i acolxat plstic Cada 2 anys passar un subsolador a 3 metros de la lnia del tallavent, per tallar les arrels que competeixen amb el cultiu. Realitzar les podes oportunes per que es mantingui permeable i evitar turbulncies Vigilar laparici de plagues i malalties Netejar de males herbes

Manteniment:

3.2 ARTIFICIALS Barreres formades per matries inerts com canyes, malles plstiques, etc. Condicions que han de complir: Permeabilitat entre el 30-70% Estar constituts per materials amb durabilitat, flexibilitat i no deformables, per suportar la fora del vent Ser resistents a lacci dels raigs del sol i als efectes de la pluja. Duraci suficient Altura: mes de 2 metres. Per la protecci de cultius baixos. 3 anys de vida

Tallavents de canyes:

- Pg. 4 -

Installacions agrries - UD03

Canyes ficades en el sl i unides unes a les altres mitjanant corda plstica i ajudades per canyes transversals.

Tallavents de malla: Formats per malles plstiques (polietileno o polipropileno), subjectes per un entramat de filferros i tot aix clavat en postes de fusta, de diferent altura, anclats en el sol. Permeabilitat: 35-70% Per altures superiores als 4 metres es convenient collocar vents als postes

MITJANS CONTRA LES GELADES Tipus de gelades Segons la seva formaci: Heladas de adveccin, son las provocadas por una invasin de aire fro. Son tpicas de regiones continentales o de regiones martimas del Hemisferio Norte. El vocablo ingls freeze, se refiere a este tipo de heladas y no tiene equivalencias en idiomas latinos, ya que la mayor parte de los territorios donde se hablan dichas lenguas se encuentran libres de ellas (Burdos, 1963). No tienen relacin con la temperatura del suelo, se dan con importante presencia de vientos, equivalentes a 3 de la escala Beaufort. No provocan inversin trmica al no tener relacin como se mencion con la temperatura del suelo. Heladas de radiacin, su dinmica es la calma, o una corriente laminar de no ms 0,2 m x s-1 de velocidad (0 Beaufort). La inversin de la temperatura es la caracterstica primordial, de modo que a medida que aumenta la altura desde el nivel del suelo, la temperatura asciende. El cielo permanece despejado y el aire seco. De acuerdo a lo descripto para heladas por radiacin, el mayor dao se produce en las capas ms cercanas al suelo. Heladas mixtas, combinan caractersticas de las heladas de adveccin y radiacin y pueden ser tanto otoales como primaverales. Se mencion anteriormente a los efectos visuales de las heladas y su denominacin: Heladas blancas, se debe a la formacin de hielo cristalino (escarcha) sobre la- Pg. 5 -

Installacions agrries - UD03

superficie de las plantas si la temperatura desciende por debajo de 0o C. Son producidas con masas de aire hmedo, cuando la temperatura de los objetos es menor al punto de roco o saturacin. Heladas negra, se producen cuando el descenso de temperatura por debajo de 0o C, no va a acompaado de formacin de hielo, su color se debe al necrosamiento de los rganos vegetales, al da siguiente al de la ocurrencia del evento. Se manifiestan en presencia de masas de aire seco, cuando el punto de roco se encuentra por debajo de la temperatura de las plantas. MTODOS DE PROTECCIN CONTRA HELADAS Los sistemas de lucha directa se han empleado en la agricultura con resultados satisfactorios en muchas ocasiones, especialmente en cultivos rentables. Algunos de los sistemas de lucha directa que se han venido aplicando son: el empleo de estufas o calentadores; la creacin de cortinas o nubes de humo; la construccin de torres con aspas o incluso utilizacin de helicpteros; la instalacin de riegos antihelada; o la aplicacin de fitorreguladores. La eleccin de un mtodo u otro depende de mltiples factores: frecuencia, intensidad y duracin de la helada, rentabilidad de la plantacin, costo de la instalacin, y disponibilidad y coste de la mano de obra. Cubiertas protectoras: Las cubiertas pueden ser de tierra, plantas, paja o plsticos. El recubrimiento con paja o con residuos vegetales es eficaz para heladas ligeras, pero se requiere bastante mano de obra y puede favorecer la extensin de plagas y enfermedades. Los recubrimientos del suelo o plantas con plsticos permiten un mejor control de la temperatura, debern tener una baja conductividad trmica y debern interceptar la radiacin de onda larga. El material no deber estar en contacto con la planta, y se retirar durante el da. Por ltimo, en ocasiones se siembran conjuntamente dos plantas con diferente resistencia al fro. Formacin de nubes y nieblas artificiales: la formacin de nubes y nieblas artificiales se ha intentado formando humo quemando residuos baratos, o bien mediante reacciones qumicas que los produzcan. El mtodo es poco eficaz y slo sirve para heladas ligeras, sirve ms de complemento que como sistema nico de defensa. Los productos ms

- Pg. 6 -

Installacions agrries - UD03

eficaces son los aerosoles slidos, que estn formados por una dispersin de partculas finas sobre el aire. La nube de aerosoles slidos debe estar constituida por partculas blancas para que el poder de reflexin sea mximo, y de tamao suficientemente fino para que se mantenga en suspensin y tamao lo suficientemente grande para transmitir la radiacin, un tamao ptimo son los 10 micrmetros. Entre las combinaciones actualmente ms utilizadas tenemos: el oleum, combinacin de H2SO4 ms el SO3, que resulta peligroso; mezcla de SO2 y NH3, difcil de regular; y la combustin de azufre y reaccin con NH3. Ventiladores: el mtodo se basa en la agitacin del aire con el fin de romper la inversin trmica. El empleo de ventiladores mezcla el aire y rompe la inversin trmica, aumentando as la temperatura del aire que est situado en la zona baja. El rendimiento de los ventiladores depende de su dimetro, forma de la hlice, potencia y altura a la que estn situados, en general, es efectivo para una superficie de dos hectreas. El sistema consume poca energa y precisa poca mano de obra, el resultado ser ms efectivo con el empleo de ventiladores con aire caliente. El mtodo se usa, por ejemplo, en Huelva para los ctricos. Los helicpteros se han utilizado ocasionalmente y realizan una mezcla vertical del aire ms eficiente, sin embargo su empleo es peligroso. Estufas o quemadores: la accin protectora se debe a dos fenmenos complementarios: la emisin de radiacin infrarroja al estar el aparato caliente, y el calentamiento del aire por conduccin y conveccin. Se pueden emplear fuegos con lea o restos de vegetacin, petrleo slido, bolsas SAGP (bolsas con una mezcla de serrn, aceite usado, gas-oil y petrleo); estufas de combustible lquido, quemadores de propano o estufas elctricas o lmparas de infrarrojos. Riego por aspersin: el agua aplicada sobre la planta proporciona una proteccin contra la helada, debido al desprendimiento de calor que aporta el cambio de estado (80 cal/g). La parcela a proteger tiene que ser regada toda al mismo tiempo, y la cantidad de agua a aplicar se debe estudiar; pero debe ser del orden de 1-2 mm/h. Se debe tener cuidado de que no se forme hielo en el aspersor, para lo cual deber rotar con una velocidad entre 0,5 y 1,5 vueltas por minuto, y se deber prestar cuidado a que no cese el funcionamiento durante la noche (caudal necesario, bombas de emergencia y aporte elctrico garantizado con grupos electrgenos). Otro aspecto a considerar es la cantidad de agua que se aporta pues no deber dar problemas de escasez, de encharcamiento, de enfermedades- Pg. 7 -

Installacions agrries - UD03

fngicas o de peso de hielo sobre la planta. Entre las decisiones importantes que se deben adoptar es la decisin de cundo se debe iniciar el riego y cuando debe finalizar. Se iniciar cuando se prev un riesgo de helada y se finalizar cuando la marcha de las temperaturas es ascendente y la temperatura del aire fuera de la zona protegida es superior a 0C. Si el da est nublado o con viento, debe mantenerse el sistema durante el da. En todo proyecto de defensa antihelada mediante el empleo del riego por aspersin se debern tener en cuenta los siguientes aspectos tcnicos: 1) dotacin del agua, para evaluar el agua necesaria y no excederse en su aplicacin, por los efectos perjudiciales que significa; 2) dimetro de la gota, el necesario para que el cambio de estado se produzca sobre la superficie de la planta; 3) disposicin de los equipos de riego, con el fin de cubrir toda la parcela de manera uniforme, a este respecto es aconsejable la disposicin de los aspersores en tresbolillo 4) velocidad de rotacin del aspersor, 5) previsin de posibles fallos que provoquen interrupciones y 6) estimacin del momento de la puesta en marcha y de la parada . Otro efecto del uso del riego por aspersin se basa en el enfriamiento de las yemas que provoca el riego, y el consecuente retraso de la brotacin, evitando as el dao de heladas tardas. Aplicacin de tratamientos qumicos: la lucha contra los efectos de la heladas mediante la aplicacin de mtodos qumicos se encaminan hacia tres vas de actuacin: provocando retrasos en el desarrollo, activando la resistencia al fro de la planta, y estimulando el desarrollo partenocrpico del fruto. As, se emplea la pulverizacin con DNOC para conseguir un retraso en la apertura de yemas. El cido giberlico (GA3) es muy empleado en el Valle del Ebro para la pera de agua, se usa para causar el desarrollo (sin fecundacin) partenocrpico del fruto, se aplica antes o 24 horas despus de la helada. Entre un fruto polinizado y otro cuyo crecimiento ha sido inducido, el crecimiento ser posteriormente mayor en el fruto polinizado.

DEFENSA CONTRA EL CALABRUIXCOM ES FORMA El granizo se forma cuando las gotas de agua sobreenfriadas (gotas de aguas en estado lquido pero a temperaturas por debajo del punto normal de congelacin del agua, 0C) circulan en la zona de corrientes ascendentes del interior de un cumulonimbo. Al pasar a travs de reas de diferentes temperaturas y grado de humedad, se acumulan en ellas distintos tipos de hielo. En las zonas donde la temperatura est justo por debajo del punto- Pg. 8 -

Installacions agrries - UD03

de congelacin y hay muchas gotas de agua sobreenfriadas, se forman capas de hielo transparente. En las partes ms fras de la nube, donde son menos y ms pequeas las gotas de agua, la congelacin es tan rpida que quedan atrapadas burbujas de aire y da lugar a la formacin de hielo opaco. A esta formacin de capas se aade que el grano de hielo se derrite y se congela sucesivamente segn cambia la temperatura del aire. Xarxes anticalabruix es sens dubte els sistema de defensa activa ms efica i segur daquest agent meteorolgic. La introducci dels materials plstics en lagricultura ha fet possible lextensi a gran escala daquest mitja. Les xarxes anticalabruix de plstic han aconseguit en la practica de la defensa dels fruiters i altres cultius intensius una continua difusi. Es tracta de xarxes teixides, de color negre i alta resistncia a la pressi, molt lleugeres, que es fabriquen en rotllos d'una amplada entre 2-5 m i una longitud variable entre 100300 metres. En les installacions anticalabruix s molt important la fixaci i la sustentaci de les xarxes que han de ser estables , aix com capaces de resistir els forts cops de vent. S'aconsella la seva installaci per sobre dels hivernacles de vidre. Tamb cal considerar que aquestes malles poden ser tils contra les gelades i redueixen la intensitat del vent i de les fortes pluges. Normalment noms s'empra en instalacions petites, pel seu elevat cost d'instalaci (5000/ha) i manteniment (posar i plegar 600/ha/op). Sn l'nic sistema reconegut per les asseguradores per poder redur la prima. Coets explosius. Coets construts amb cart o altre material no metllic, contenen 1.5 kg de polvora negra i 800 g de trilita i arriben a alades de 1500-2000m. Adquireixen una velocitat supersnica i en pocs segons arriben a l'alada desitjada. El seu efecte va lligat a lona produda per lexplosi, qu determinar pel fenomen de cavitaci, la disgregaci dels nuclis de gel, i per tant, la caiguda de calabruix ms blan i disgregat. Per ser eficient, s'han d'emprar el nombre suficient de posicions, separades uns 500m, dotades de 2 o ms rampes, actuar al mateix temps que la caiguda de les primeres pedres,...Tamb s'ha de tenir un servei d'informaci meteorolgica fiable, amb bona previsi i evoluci del temporal. Generadors i cohets de iodur de plata. La inseminaci dels nvols amb nuclis de iodur de plata s'ha demostrat bastant efectiu en la defensa del calabruix, boires, fer ploure, etc.- Pg. 9 -

Installacions agrries - UD03

S'ha de considerar com un mtode preventiu, diferent dels cohets explosius, qu actuen quan la pedra ja est formada, ja que aquest mtode en provocar la caiguda de pluja, redueix la possibilitat de formar calabruix. La inseminaci es pot fer amb cremadors terrestres o des de l'aire. Els cohets, per anar b, han d'explotar dins les corrents ascendents d'aire. Can anticalabruix. Consisteix en una cambra de combusti a la que se li ha acoblat un con de 5-6m d'alt i 1m de dimetre final. Cada 5 segons, el can produeix i dispara un conjunt d'ones d'ions de gran potncia, que arriben rpidament la part alta de l'atmosfera, a una altura de 15.000m i a una temperatura de -50C, que es on s'origina el calabruix. Una part d'aquestes ones reboten contra els nvols i l'altra ho fan contra la troposfera, a ms de rebotar, tamb contra les noves ones que estan pujant en aquest moment. Aquestes ones de xoc, desestabilitzen els nuclis de gel i impedeixen el seu creixement. Cada can protegeix un radi de 500m. Per poder ser efectiu s'ha d'iniciar 15-30min abans del calabruix. Assegurances.

OMBREJATEls materials emprats varien des dels mes tradicionals, com estores de canya o de palla, als ms moderns, com les xarxes dombrejat de plstic, utilitzades sobretot en el cultiu de flors i en els llavorers i vivers. Es poden utilitzar per lombrejat de llavorers o pels cultius a laire lliure i tamb poden ser aplicades en els hivernacles, damunt o baix les cobertes segons els casos. Les xarxes utilitzades son xarxes teixides de fibra o de cinta, de color variable, generalment negre o verd, amb un percentatge variable de ombrejat que va del 25-50%, incls fins el 70%-90%, amb una amplada entre 1.5-2 i 3 metres. Quan la finalitat de les xarxes de ombrejat s disminuir, a ms de la lluminositat, la temperatura de lhivernacle, es convenient fixar-les a lexterior de la protecci, uns 30-40 cm per damunt del stil per disminuir lentrada de les radiacions en linterior. Tamb sn tils per fer front a gelades de radiaci, ms que les anticalabruix, ja que sn ms espesses.

- Pg. 10 -