MÓN CULTURAL - El Llobregat

ANUARI 2021 633

CAPÍTOL 18

MÓN CULTURAL

CAPÍTOL 18. Món cultural

ANUARI 2021634

Cal dissenyar una operació de rescat del món dels creadors

J.C.V.

Compartir la seu de la fira Manifesta pot representar per al món de la cultura el mateix que els Jocs Olímpics de 1992 van suposar per a l’esport

El cultural és un altre dels sectors econò-

mics que el coronavirus deixa molt debi-

litat, a més del turístic, comercial i de la

restauració. La majoria de teatres, sales

de cinema i concert i els creadors del nos-

tre territori travessen una situació summa-

ment crítica, com a la resta del país. Serà

necessari dissenyar una operació de res-

cat, i per això caldrà que les administraci-

ons s’impliquin i donin resposta a l’eclosió

de creativitat que sens dubte es produirà

a causa de les energies que s’han retingut

durant aquests mesos de pandèmia i que

ha tingut una vàlvula d’escapament en les

xarxes socials, amb Tik Tok com un dels

seus escenaris principals.

En aquest punt, els ajuntaments i altres

institucions supramunicipals, com l’Àrea

Metropolitana de Barcelona, haurien de ju-

gar un paper clau en la consolidació d’un

espai cultural en xarxa a la ciutat real, que

és la que té 5 milions d’habitants i no no-

més els 1,6 de Barcelona ciutat. Un bon

començament és la participació de deu

Presentació del Festival Manifesta de l’any 2024. A més de Barcelona, participaran l’Hospitalet, Cornellà i el Prat

ANUARI 2021 635


ciutats a la fira d’art Manifesta de l’any

2024, entre les que destaquen les de la

nostra comarca: l’Hospitalet, Cornellà i el

Prat. Com-partir la seu de Manifesta pot

suposar per al món de la cultura el mateix

que els Jocs Olímpics de 1992 van supo-

sar per a l’esport.

La cultura ha de deixar de ser una ma-

ria i aprofitar els efectes d’aquesta crisi

sanitària com una oportunitat perquè la

reactivació del sector s’inclogui a l’agenda

política. També en matèria cultural és ne-

cessari un pacte local, comarcal i metro-

polità per promoure un conjunt d’ac-cions

en què totes les ofertes del nostre territori,

ara deslligades i sense coordinació, supo-

sin un complement i es retroalimentin amb

la totpoderosa capitalitat de Barcelona.

Web de la biennal nòmada europea Manifesta explicant que Barcelona serà la seu l’any 2024

ANUARI 2021636


La cultura metropolitana es construeix des del Baix amb Barcelona de rovell de l’ou

J.C.V.

Reimaginar la cultura de la nostra comarca s'ha d'abordar a curt termini, perquè és una emergència

plement i es retroalimentin amb la totpode-

rosa capitalitat de Barcelona.

En aquests moments, veiem en perill

els llocs d’actuació, els teatres, cinemes,

sales de concerts, que probablement tam-

bé hauran de ser rescatats mitjançant la

intervenció de les administracions o mit-

jançant finançament col·lectiu. La veri-

tat és que cal actuar de manera reactiva

per salvar l’encara existent teixit cultural,

que ja dona mostres de debilitat. Segons

els experts, com el director adjunt de La

Vanguardia Miquel Molina, després de la

pandèmia es produirà una explosió de cre-

ativitat entre els joves que ja hi eren i la

resta de creadors que reemergiran amb

energies que fins ara han estat retingudes.

Definir els eixos d’actuació

També cal definir els eixos d’actuació

que suposi desenvolupar les fortaleses

dels nostres municipis. Tot això mentre

assistim als intents que Barcelona ciutat

impulsi més la seva capitalitat literària,

reconeguda per la UNESCO i que, però,

no acaba de desenvolupar-se, mentre es

perden arxius literaris, de fotografies, et-

cètera. També està paralitzat el projecte

de biblioteca provincial des que en els

fonaments del Born es van descobrir res-

tes de la ciutat del 1714, i allò que havia

de ser un centre de cultura transversal va

La cultura ha de deixar de ser una maria i

aprofitar els efectes d’aquesta crisi sanità-

ria com una oportunitat perquè la reactiva-

ció del sector s’inclogui a l’agenda política.

Jaume Plensa té el seu taller a Sant Feliu de Llobregat

També en matèria cultural és necessari un

pacte local, comarcal i metropolità per pro-

moure un conjunt d’accions en què totes

les ofertes del nostre territori, ara deslliga-

des i sense coordinació, suposin un com-

ANUARI 2021 637


acabar sent un centre d’exaltació del naci-

onalisme. En aquest sentit, en el camp de

la literatura s’hauria d’evitar que segueixin

dos circuits: el català i castellà. Hem de

defensar la creació de ponts entre aquests

móns, com ha passat sempre a l’àrea me-

tropolitana: la realitat és bilingüe.

I, a llarg termini, cal associar la marca

matèria, percep que la cultura està sen-

se nord. “Hi ha bona voluntat, però falta

aconseguir la participació de tothom,

com va passar en el passat”. Està clar

que el conflicte sobiranista ha consumit

molta energia i ha fet perdre 10 anys de

les nostres vides, quan, segons el parer

de Duran, la metròpoli barcelonina “s’hau-

ria de centrar en la seva realitat i fer suma

de moltes coses”.

L’expert opina que s’han de pensar les

estructures culturals de forma diferent,

canviar el concepte “contenidor cultural”

per un altre d’un espai on la gent pugui par-

ticipar de l’acció de la cultura, no només

consumir-la. En definitiva, “passar del dret

a consumir cultura a ser agent cultural,

fins i tot amb les minories, perquè tenim

actius als quals no traiem partit i, el que és

pitjor, tenim abandonats els artistes.

Mercat del Born. Encara no se sap quan tindrem la Biblioteca Provincial

Cal associar la marca Barcelona a la Cultura i la Ciència, incloent-hi els camps educatiu i tecnològic, aprofitant la seu del Mobile World Congress a l’Hospitalet

Barcelona a la Cultura i la Ciència, inclo-

ent-hi l’educatiu i tecnològic, aprofitant la

seu del Mobile World Congress. Que si-

guem coneguts com una metròpoli de Ci-

ència i Cultura, ajuntant pensament i tec-

nologia en el marc del debat global sobre

l’humanisme tecnològic.

Amb bona voluntat, però sense nord

El galerista Carlos Durán, que va par-

ticipar recentment en un debat sobre la

Després de la pandèmia es produirà una explosió de creativitat dels artistes que reemergiran amb energies que fins ara han estat retingudes

ANUARI 2021638


Cal sortir cap a la ciutat real, amb més participació de les escoles i i les universitats, perquè aquesta és una altra de les formes de promoció de la cultura

Sortir de l’abstracció

Un altre aspecte que defensa Duran és

la necessitat de “sortir de la cotilla d’abs-

tracció de Barcelona en si mateixa, per

sortir cap a la ciutat real, amb més parti-

cipació de les escoles i l’educació, perquè

aquesta és una altra de les formes de pro-

moció de la cultura”. En aquest sentit, ex-

periències com Interseccions al Prat són

una bona guia a seguir. Hi ha possibilitats

d’obrir noves àrees: la mar, la Zona Franca,

el Districte Cultural de l’Hospitalet, etcète-

ra. Un altre tema és adequar les instituci-

ons al segle XXI.

Potenciar les nostres xarxes

Potenciar la xarxa de museus comarcal

i de biblioteques ha de ser un dels objec-

tius per a la sortida de la pandèmia, per-

què molts ciutadans del nostre territori

han aprofitat per conèixer millor les ofer-

tes de proximitat durant el 2020 per pura

obligació. La definició ha de ser consensu-

ada i liderada per elits que han d’il·lusionar

amb el projecte comú.

Regar amb diners públics

Si la cultura és espai de comunicació,

estem una mica aturats al Baix perquè no

s’ha fet una inversió conjunta com sí, per

exemple, s’ha realitzat en matèria espor-

tiva, fins al punt que tenim un camp de

futbol a cada barri de la comarca, però les

biblioteques no obren els caps de setma-

na ni els dies festius.

Tampoc s’ha dut a terme un impuls co-

operatiu de la nostra oferta. S’ha sembrat

de manera municipal i no sabem per on

sortiran els fruits, perquè poc sabem què

està fent la gent jove. En matèria cultural,

s’ha de sembrar de diners perquè germi-

La Casa Negre de Jujol és cita obligada

Biblioteca de Bellvitge

La cripta de Gaudí

ANUARI 2021 639


Molts ciutadans del Baix Llobregat han aprofitat per conèixer millor les ofertes culturals de proximitat durant el 2020 per pura obligació

nin projectes de futur gràcies a l’eferves-

cència causada per l’impuls públic. Per

exemple, en teatre, els especialistes tenen

la sensació que a la comarca hi ha molts

grups i sales on assajar, però amb escàs

finançament. L’escriptor Eduardo Mendo-

za opina que “els polítics han de donar di-

ners per a la cultura sense intentar contro-

lar-la, perquè també canalitzen diners per

als hospitals però no diuen als cirurgians

com han d’operar”.

Al mapamundi abans del Barça

Segons el parer de l’escriptora Carme Ri-

era, la metròpoli barcelonina és una ciutat

real literària que va tenir dos moments his-

tòrics que ens va col·locar al mapamundi

molt abans que el Barça. Es tracta del pas

del Quixot i del boom literari llatinoamericà,

amb les estades entre nosaltres de Mario

Vargas Llosa i Gabriel García Márquez. Un

altre assumpte a reivindicar és l’obertura de

les biblioteques els caps de setmana, igual

que en períodes d’exàmens. En definitiva,

posar al servei de la ciutadania els equi-

paments quan més ús poden fer-ne. Si no,

“ens pot passar com als bisons als Estats

Units”, adverteix Riera.

Simbiosi de cultura elitista i popular

El periodista Miquel Molina considera

un “error” plantejar que hi ha diferents cul-

tures: la popular de base i una altra d’apa-

rador, elitista. Segons la seva opinió, s’hau-

rien d’integrar les dues en un sol circuit,

perquè el que sorgeix en un casal, ateneu

o escola musical de qualsevol municipi del

Baix, pugui arribar a l’Auditori, Liceu, Mac-

ba, etcètera, de manera que l’ascensor so-

cial també sigui cultural. I posa l’exemple

de l’eclosió de teatre català que es va pro-

Qualsevol artista del Baix Llobregat o

l’Hospitalet ha d’aspirar a arribar al MACBA, el

Gran Teatre del Liceu o l’Auditori de Catalunya

ANUARI 2021640


El que sorgeix en un casal, ateneu o escola musical de qualsevol municipi hauria d’aspirar a arribar a l'Auditori, el Liceu o el Macba

El sectarisme polític sempre és dolent, però si contamina la cultura esdevé horrorós, perquè la cultura és tolerància, heterodòxia, curiositat i acceptació de la diversitat i del pluralisme

Els polítics han d’acceptar que el mecenatge no és una manera de no pagar impostos, sinó una altra manera de pagar impostos

duir fa unes dècades després que vingues-

sin grans companyies estrangeres que van

provocar el sorgiment de vocacions.

Cal integrar circuits culturals

Un altre aspecte negatiu és la desvincu-

lació de les universitats de la cultura, llevat

de casos excepcionals. La vida acadèmi-

ca hauria de tenir una translació més gran,

més enllà de publicar articles a la premsa.

Perquè no només els polítics han de parlar

de cultura. També es troba a faltar una llei

de mecenatge, perquè les empreses i gent

àmbits, i en el cultural ha de ser una inter-

venció col·lectiva, perquè les institucions

no només són el Govern i el Parlament i

l’ajuntament.

Risc de sectarisme polític

L’advocat i expolític Miquel Roca Ju-

nyent subratlla que “el sectarisme polític

sempre és dolent, però si contamina la

cultura esdevé horrorós, perquè la cultura

és tolerància, heterodòxia, curiositat, ac-

ceptació de la diversitat, acceptació del

pluralisme... Tot això és el món cultura,

i si queda contaminat de l’acció política

el resultat és molt dolent”. Qui també va

ser pare de la Constitució espanyola es

pregunta quan acceptarem que “el me-

cenatge no és una manera de no pagar

impostos, sinó una altra manera de pa-

gar-ne”. Segons la seva opinió, la cultura

patirà per falta de recursos “i perquè se-

ran molt públics i tot el que és públic, tant

sí com no, condiciona. I això és pesat”.

En aquest sentit, subratlla que tenim un

repte: “La necessitat del pacte, cultural en

aquest cas. Necessitat del pacte, no es

tracta de discutir la cocapitalitat, perquè

en tenim prou de ser capital, ja que coca-

pitalitat és senyal d’una pobra ambició i la

capitalitat és una sensació de fortalesa”.

Una capitalitat amb una base prou forta

si es compta amb les ciutats i pobles del

Baix Llobregat.

important tindrien així l’interès egoista de

contribuir-hi. I és que en aquest país es-

tem massa acostumats a dependre dels

que manen i esperem que el poder ens

ho ha de donar de tot, quan ha de ser al

contrari: hem d’intervenir més en tots els

ANUARI 2021 641


Redacció / L’Ajuntament de l’Hospitalet ha dotat el projecte del Districte Cultu-

ral de la ciutat amb dues antigues fàbriques que va adquirir el gener passat per

5 milions d’euros a la zona industrial entre els barris de Bellvitge i Sant Josep.

Els usos concrets encara s’han de determinar, però la intenció és que siguin es-

pais multidisciplinars. Es tracta de dos immobles, un de 6.500 metres quadrats

i un altre de prop de 1.000 metres quadrats, situats als carrers Cobalt i Rosalía

de Castro, en una zona d’activi-

tat industrial, a tocar de les vies

del tren. Arran de la modificació

del Pla General Metropolità apro-

vada el 2017, es consideren de

nova activitat econòmica i de la

indústria cultural.

Els usos d’aquestes naus en-

cara s’han de decidir, però sí que

s’aposta perquè acullin diverses

disciplines. El tinent d’alcaldia de

Cultura, David Quirós, ha asse-

nyalat que volen que hi hagi “una

barreja de propostes artístiques

i que aquesta barreja ajudi a la

creativitat dels creadors i col-

lectius”.

L’inici de les obres d’adequa-

ció està supeditat a l’informe

dels tècnics municipals. Segons

Quirós, “el que s’està fent a hores d’ara és l’estudi projecte i la proposta d’ade-

quació, amb la finalitat que els projectes artístics que tenim sobre la taula pu-

guin veure la llum el més aviat possible”. El Consistori ha comprat aquestes

antigues fàbriques dels carrers Cobalt i Rosalía de Castro a la SAREB, la socie-

tat estatal que gestiona els actius immobiliaris del rescat bancari, per 5 milions

d’euros.

El projecte estratègic del Districte Cultural vol crear un context propici per a

la creació i la vitalitat artística i, al mateix temps, afavorir la dinamització eco-

nòmica de la ciutat, a través de la cultura.

L’Hospitalet compra dues antigues fàbriques per al Districte Cultural

Torre Barrina és un pol de creativitat i noves tecnologies a l’Hospitalet

L’Ajuntament ha comprat per 5 milions d’euros les naus a la SAREB, la societat estatal que gestiona els actius immobiliaris del rescat bancari

ANUARI 2021642


Redacció / Bones notícies per al món de l’art de la comarca. Manifesta, la biennal

centrada en el diàleg entre l’art i la societat, que cada dos anys canvia de seu a ciu-

tats europees, se celebrarà el 2024 a la metròpoli barcelonina, segons ha donat a

conèixer l’organització d’aquest esdeveniment, que té la seu a Amsterdam. Després

de Marsella, la Manifesta ha estat marcada per la pandèmia i, dos anys després que

el 2022 se celebri a Pristina (Kosovo), ho farà a

l’àrea metropolitana barcelonina, ja que la nos-

tra candidatura està reforçada amb altres deu

municipis: l’Hospitalet , Terrassa, Badalona,

Sabadell, Mataró, Sant Cugat, Cornellà, el Prat

de Llobregat, Granollers i Santa Coloma de Gramenet, que també acolliran part de la

biennal. Una combinació que es va acabar imposant a Essen, la ciutat d’Alemanya

que l’acollirà el 2026.

Manifesta, la Biennal Nòmada Europea, nascuda a la dècada dels anys 90 en l’am-

bient de canvis polítics, econòmics i socials que hi va haver després del final de

la Guerra Freda, s’ha convertit en una plataforma de diàleg entre l’art i la societat ,

convidant tant a la comunitat cultural com a l’artística a generar noves experiències

L'Hospitalet, Cornellà i el Prat acolliran el 2024 la Biennal d'Art Manifesta

Imatge de Manifesta 2024

La cita estarà centrada en el diàleg entre creació i societat i s’estendrà per la ciutat metropolitana, és a dir, per deu municipis a més de la capital, Barcelona

ANUARI 2021 643


creatives amb –i per a– el context en què se celebra. En aquesta fira es busca invo-

lucrar els ciutadans, entitats i grups en la tasca de replantejar el nostre món a través

de la creativitat artística i el compromís social. Els treballs començaran a l’estiu de

2021 per generar projectes.

Quatre anys de preparatius

La celebració i, sobretot, la preparació al llarg dels propers quatre anys de la bien-

nal ha de suposar un revulsiu per a tot el sector de l’art barceloní: administracions,

equipaments, artistes, teixit, associacions, etcètera. “El què i el com es farà de forma

participativa, de baix a dalt. Cada nova edició es finança individualment i es gestiona

per un equip permanent d’especialistes internacionals “, explica Joan Subirats, que

va dir que l’organització i celebració de l’esdeveniment compta amb un pressupost

aproximat de sis milions d’euros, que s’aconseguirà a partir de les administracions

(Ministeri, Generalitat i ajuntaments) i els espònsors privats.

Manifesta presenta en cada edició artistes, comissaris i joves professionals de fins

a 40 països diferents, creant vincles amb els veïns d’Europa a Àsia, la Mediterrània

oriental i el nord d’Àfrica, i un dels seus reptes és incloure les perspectives dels grups

i cultures minoritaris dins de la mateixa Europa. Entre les biennals d’art singulars i de

més prestigi, els entesos situen Manifesta en el quart lloc, després de la Biennal de Ve-

nècia, per ser la més antiga; la Documenta de Kassel, perquè fa una foto fixa cada cinc

anys de l’art, i Münster, centrada en l’escultura pública, que se celebra cada 10 anys.

Creativitat de Manifesta

ANUARI 2021644


Carme Palacios / El Districte Cultural neix l’any 2013 arran d’un projecte participatiu

i ciutadà on es va valorar l’àmbit cultural com a factor de desenvolupament social,

comunitari i econòmic. S’encarregà aleshores al filòsof Josep Ramoneda una avalu-

ació de les possibilitats de la ciutat de l’Hospitalet per posicionar-se com a referent

en l’àmbit de la cultura. El projecte construeix un teixit artístic on s’inclouen les arts

visuals i gràfiques, el centre d’art metropolità Tecla Sala, la pro-

ducció musical amb la col·laboració de Casa de la Música i les

associacions vinculades al teatre i la dansa.

La ciutat de l’Hospitalet, a més, disposa d’espais urbans en

fabriques en desús que s’han adaptat a tallers d’artistes. Per

altra banda, la proximitat amb Barcelona és una marca estra-

tègica per enfortir la idea de la cultura metropolitana. En els

últims anys s’hi han instal·lat artistes i col·lectius de Barcelona expulsats per la puja-

da de preus del sector immobiliari. Els preus baixos han estat un factor important a

l’hora d’atraure nous agents culturals a l’Hospitalet. És així com entre els anys 2014

i 2015 arrenca el projecte.

Què és?

El Districte Cultural és un ecosistema que ha viscut un creixement exponencial del

nombre d’artistes que hi participen, segons fonts municipals. Quan es va iniciar el

projecte l’any 2014 hi havia 200 agents culturals instal·lats. El 2017, després de tres

anys, el nombre d’agents va augmentar fins als 500 i 600. Les arts visuals i l’artesania

conformen el 32% del conjunt; el disseny i les arts gràfiques, el 30%, i les arts escè-

niques, un 23% (sobretot representades per la

música i la dansa). Les empreses audiovisuals

i multimèdia també hi són presents, tot i que

amb menys implantació.

Com a ecosistema s’hi poden trobar des

d’estudis d’artistes, locals d’assaig, galeries d’art, espais de producció audiovisual,

estudis de disseny i tallers de disseny. S’hi sumen una trentena d’equipaments de la

ciutat, i gairebé una seixantena de festivals.

L’impacte a la ciutat

Mireia Mascarell, responsable tècnica municipal, valora quatre impactes i benefi-

cis per a la ciutat. En primer lloc, l’arribada de nous artistes augmenta el nivell de co-

neixement, de capacitat i creativitat de la ciutat. “Com més gent treballa en el sector

creatiu, més creativa és la ciutat”, resumeix. A més, molts dels artistes es vinculen

Cinc anys de Districte Cultural

La iniciativa aplega diferents espais culturals oberts a les noves creacions artístiques i fomenta la cultura com a motor de regeneració urbana

ANUARI 2021 645


amb projectes comunitaris per deixar empremta en els barris i els ciutadans. En se-

gon lloc, els edificis on els artistes s’instal·len fomenten l’activitat cultural sostenible

i dinamitzen les àrees a nivell urbanístic. En tercer lloc, els nous artistes fan ús de

serveis i productes de quilòmetre zero, quelcom que ajuda al desenvolupament eco-

nòmic del teixit de petita i mitjana empresa de la ciutat. Per últim, Mascarell valora el

posicionament de l’Hospitalet com a ciutat que aposta per la cultura, un fet positiu

per al desenvolupament general, social, polític i econòmic del municipi. El Districte

Cultural, com afirma Mascarell, “és un pro-

jecte innovador que ha d’enfortir l’Hospita-

let com a ciutat de referència en polítiques

culturals”.

Andrea Leria, artista gràfica i visual amb

taller a l’edifici Freixas de l’Hospitalet, de-

fensa que “cal configurar xarxes entre els

artistes i la ciutadania, la cultura ha de

produir canvis i obrir espais de diàleg en

la societat i comunitat”. Com explica Le-

ria, la cultura no s’ha de limitar només a

la producció artística, sinó que també ha

de fomentar l’interès de la gent de la ciu-

tat per visitar les galeries d’art. Per tant, cal

replantejar-se el paper central de la cultura

i pensar nous espais i nous formats que

apropin el Districte a les persones. “La cul-

tura no és només els artistes: els artistes

són un element més de la cadena cultural”.

Andrea Leria afegeix que s’ha de po-

tenciar el teixit ciutadà i que la idea de la

cultura implica aquest teixit integrador. A

més, Leria valora positivament la voluntat

política per part de l’Ajuntament de l’Hos-

pitalet de tirar endavant un projecte cultu-

ral que vetlli pels projectes artístics vinculats amb la gent de la ciutat.

Des del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, s’argumenta que l’impacte en la cultura

local no s’aprecia, així com tampoc l’impacte en el teixit econòmic. Tal i com indica

Manel Domínguez, president del Centre d’Estudis, les persones i entitats que vivi-

en de les activitats culturals s’han vist poc afectades per l’existència del Districte.

“Caldria avaluar en aquest sentit el benefici real del Districte pel que fa a la ciuta-

dania de l’Hospitalet”.

Mapa de la ciutat de l’Hospitalet on apareixen les naus fabrils dedicades ara a les indústries culturals

ANUARI 2021646


Projecció a futur

Un dels problemes més rellevants que indica Andrea Leria és el risc de gentri-

ficació. Els preus baixos dels espais que ofereix l’Hospitalet podrien provocar la

construcció de nous edificis més cars que expulsessin la gent del barri, com ha

passat en altres ciutats. Malgrat això,

Leria afirma que encara s’és a temps

de poder gestionar-ho. El Centre d’Es-

tudis també coincideix que cal evitar

l’especulació immobiliària i l’expulsió

del veïnatge tradicional.

Un altre aspecte que destaca l’artis-

ta és obrir el projecte a la ciutadania

per pensar noves possibilitats perquè

no esdevingui una bombolla desarre-

lada de la ciutat. “La cultura ha d’obrir

la possibilitat de transformació i rege-

neració. Ha de fomentar una societat

integradora”.

En aquest mateix sentit, Mascarell

defensa potenciar la relació entre els

artistes i la població de l’Hospitalet

perquè l’impacte ciutadà sigui més vi-

sible, i donar a conèixer millor el que

ofereix el Districte. “Cal cercar una mi-

rada del projecte conjunta”, indica.

Per a la responsable municipal,

aquest és un procés a llarg termini.

Tot i això, Mascarell afirma que ja se n’han pogut veure els primers impactes a la

ciutat i els barris.

Les experiències d’altres ciutats demostren que els projectes d’aquestes di-

mensions creixen a partir de la instal·lació d’indústries culturals que siguin un

motor per crear i consolidar una marca com a referent metropolità. Aquest és un

dels reptes de futur del Districte Cultural.

Interior d’una nau del Districte Cultural

Edifici Freixas / Font: web oficial del Districte Cultural de L’Hospitalet

ANUARI 2021 647


ANUARI 2021648


La tecnologia i el confort envaeixen els cinemes del Baix i L’H

REDACCIÓ

Recents inversions de Cinesa Luxe al centre comercial Barnasud i més més sales 4DX de Filmax a Gran Via Sud, completen l’oferta de l’espectacle de les pantalles grans a la comarca

Relacionat amb les arts visuals, apareix

un espai que encara avui dia, amb tots els

accessos gratuïts a pel·lícules, continua

aportant una experiència única d’entre-

teniment, malgrat les restriccions per la

pandèmia. Es tracta del cinema, conside-

rat també el setè art. Al Baix Llobregat hi

ha 12 sales de cinema amb un total de 91

pantalles en actiu, a més de dos cinemes

a l’Hospitalet. També s’han fet al llarg de

l’any 2020 importats inversions als cine-

mes dels centres comercials Barnasud (a

Gavà) i Granvia 2 (a l’Hospitalet), a més

de la que s’havia fet anteriorment al cen-

tre comercial La Farga de l’Hospitalet. Les

sales del centre Splau continuen liderant

aquesta oferta a la comarca.

Ara bé, ajuntaments i amants del ci-

nema també ofereixen altres opcions,

mitjançant projeccions, cinefòrums o el

que es coneix com a cinema a l’aire lliure,

a l’estiu. Per exemple, a Castelldefels du-

rant la temporada estival diverses entitats

i quiosquets ofereixen pel·lícules arran de

mar un dia a la setmana.

Cinesa LUXE Barnasud,

un nou concepte

El complex cinematogràfic Cinesa

LUXE Barnasud es va inaugurar l’estiu pas-

sat a Gavà. No obstant això, a diferència

d’altres reobertures després de l’aturada

de gairebé quatre mesos, en aquest cas

es tracta d’una decisió diferent. La reober-

tura del complex Barnasud s’emmarca en

l’estratègia Cinesa LUXE, el nou concepte

cinematogràfic on luxe, confort i tecnolo-

gia són els tres trets principals. Barnasud

ha passat a conèixer-se com el complex

Cinesa LUXE Barnasud.

Les noves instal·lacions compten amb

butaques reclinables, més amples que les

habituals i amb una tauleta individual per

a les crispetes i la beguda. Pel que fa a les

Interior de les noves sales de la comarca

ANUARI 2021 649


especificacions tècniques, aquestes sales

incorporen l’última tecnologia audiovisual,

com so envoltant i projecció digital de gran

format. A més, el cinema disposa d’un

punt Oscar’s Bar, on els clients poden pren-

dre una cervesa o un cafè tan abans com

després de gaudir de les pel·lícules. “Amb

l’aposta per Cinesa LUXE Barnasud volem

continuar expandint aquesta nova forma

de fer cinema que sabem que té un llarg re-

corregut. Volem oferir-li a l’espectador una

experiència única no només a l’interior de

la sala, sinó anar més enllà perquè la seva

vivència sigui inoblidable des del moment

en què decideix comprar l’entrada”, explica

Ramon Biarnés, Managing Director-Sout-

hern Europe de la companyia.

Més sales 4DX de Filmax a Gran Via Sud

La tecnologia 4DX té 21 efectes sincro-

nitzats i l’oferta s’ha ampliat des de l’estiu

als Cinemes Filmax Gran Via, de l’Hospita-

let de Llobregat, on només es poden veure

pel·lícules adaptades a aquesta tecnolo-

gia, que permet viure el cinema d’una ma-

nera totalment immersiva. Amb aquesta

ampliació, els Cinemes Filmax Granvia es

converteixen en els únics cinemes d’Eu-

ropa que compten amb dues sales 4DX i

una sala per a la Triple Pantalla ScreenX.

El complex compta a més amb 9 sales de

cinema convencional.

La primera sala 4DX es va inaugurar al

novembre del 2018 i des de llavors gau-

deix de gran èxit entre el públic que busca

noves formes d’entreteniment cinema-

togràfic. Aquesta tecnologia incorpora a

la projecció fins a un total de 21 efectes

sincronitzats. Gràcies a ella l’espectador

té l’oportunitat de veure les principals es-

trenes amb efectes de moviment, aire,

aigua, calor, aromes, vibracions, a més

d’elements meteorològics com boira, vent,

llamps i bombolles.

Pel que fa a la Triple Pantalla ScreenX,

és la primera sala a Catalunya que amplia

la pantalla de cinema tradicional a les pa-

rets laterals de l’auditori, creant una ex-

periència de visualització de 270 graus.

D’aquesta manera permet a l’audiència

anar més enllà del marc de la pantalla de

la pel·lícula tradicional, utilitzant un siste-

ma que expandeix la imatge de la pantalla

central cap a les parets laterals, emboli-

cant a l’espectador amb imatges i propor-

cionant la sensació d’estar dins de la pel-

lícula. La companyia sud-coreana CJ ha

estat la responsable de la instal·lació i el

funcionament de les tres sales.

Imatges del centre comercial Barnasud

Les sales 4DX fan viure les pel.licules amb 21 efectes sincronitzats

ANUARI 2021650


Espectacles visuals

El cinema continua sent un dels grans

favorits en qüestió de cultura. Ja s’as-

segura que una imatge diu més que mil

paraules, així que una pel·lícula sembla

aportar encara més. Per això, a la nostra

comarca se celebren una sèrie d’especta-

cles visuals dedicats a aquest art. Alguns

esdeveniments destacables són el Fes-

tival de Curts d’Esplugues de Llobregat

i el Concurs de curtmetratges Santiago

Arizón, a Sant Vicenç dels Horts. A més,

a l’Hospitalet se celebra també el Festival

CL’HIPS, que atorga diversos premis, entre

ells el de millor videoclip metropolità. Així

mateix, mereixen especial atenció el Cine-

baix, de Sant Feliu, un projecte col·lectiu

que ha permès mantenir les projeccions

audiovisuals després del tancament de

l’antic cinema Guitart; o l’Espaiat VO (Ver-

sió Original) a l’Hospitalet, que ha acon-

seguit mantenir la projecció d’obres en la

llengua original.

Punt i a part mereixen el festival El Ter-

ror-Molins, el Festival de Cinema de Terror

de Molins de Rei, que durant una setmana

de novembre del 2018 va celebrar la seva

trenta-setena edició a partir d’una sessió

de dotze hores ininterrompudes de pro-

jeccions, una marató que inicialment, allà

pel llunyà 1973, va arribar a durar fins a

setze hores. Al juny del 2018 també es va

estrenar el Festival de Cinema de Natura

de Cervelló, de curtmetratges dedicats a

la natura i els esforços per recuperar el

patrimoni. Qualsevol gènere té cabuda en

aquest festival (terror, drama, comèdia,

fantasia, documentals), però el context

haurà de ser sempre el respecte per la

natura.

L’associació cultural CineBaix programa festivals a Sant Feliu de Llobregat

ANUARI 2021 651


ANUARI 2021652


Marató per l’espessa xarxa d’ofertes culturals

REDACCIÓ

Guía bàsica dels principals equipaments de les 30 poblacions del Baix i l’Hospitalet

Al Baix Llobregat comptem de forma ofi-

cial amb set espais d’arts visuals: el Ce-

ller de Can Ginestar (Sant Just Desvern),

la sala d’art Josep Bages (El Prat), les

sales d’exposicions de Can Ricart i del

Palau Falguera (Sant Feliu), la sala Antic

Hospital de Pelegrins (Corbera), la sala

Domènech Estapà (Sant Esteve Sesrovi-

res) i la sala d’exposicions 1 i 2 Jaume

Muxart (Martorell). A més, a l’Hospitalet

hi ha la galeria d’art Nogueras Blanchard,

al barri de Santa Eulàlia.

brosos tallers. No es poden ignorar altres

entitats i associacions que promouen

l’art i que són impossibles de quantificar,

tenint en compte que entre aquests “es-

pais aptes per a l’ús cultural” s’hi inclo-

uen esplais, fundacions i fins i tot hotels.

El que sí que és clar és que l’art visual té

cabuda sempre i a la comarca té una im-

portant presència.

Tercera comarca en nombre de

biblioteques

El Baix és la tercera comarca catala-

na en nombre de biblioteques, segons

l’Informe d’estadístiques culturals de

Catalunya, que indica que hi havia 56 bi-

blioteques: 34 pertanyents a l’administra-

ció local, principalment la Diputació de

Barcelona, 16 a la Generalitat, quatre de

caràcter privat, una d’universitària i una

altra d’un altre tipus. La comarca se si-

tua amb aquesta xifra en tercer lloc, per

darrere del Barcelonès (232) i del Vallès

Occidental (70). L’única localitat que no

té l’obligació de disposar de biblioteca,

perquè no arriba als 3.000 habitants, és

Castellví de Rosanes, per la qual cosa dis-

posa d’un bibliobús anomenat La Mola,

segons exposa la Diputació de Barcelo-

na. L’Hospitalet, per la seva part, compta

amb 10 biblioteques: les municipals més

les dels jutjats de la ciutat i la del campus

de la UB a Bellvitge.

Les últimes dades disponibles del

Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llo-

bregat (CECBLL) revelen que el 70% dels

municipis de la comarca programen acti-

vitats relacionades amb les arts visuals i

més del 40% realitzen exposicions i nom-

Centre Cultural metropolità i biblioteca Tecla Sala, a l’Hospitalet

ANUARI 2021 653


• Esdeveniments relacionats amb

la lectura

Els ajuntaments suposen un dels princi-

pals promotors de la literatura a la comar-

ca, amb importants programes culturals.

Segons les últimes dades del CECBLL, la

meitat dels municipis promocionen la lec-

tura i la creació literària. Al Baix Llobregat

s’esmenten, per exemple, el Dia Mundial

de la Poesia, a la Palma de Cervelló; el No-

vembre Literari, a Sant Just Desvern; els

Horts de poesia, a Sant Vicenç dels Horts;

Acosta’t a la cultura, a Castelldefels; la

Setmana Collbató Negre, a Collbató, o

l’Abril Literari, a Torrelles de Llobregat. A

l’Hospitalet de Llobregat, per la seva ban-

da, se celebren les Festes de Primavera,

però aquestes no se centren només en les

arts literàries.

• Premis de Literatura més destacats

Els concursos de narrativa i poesia són

una altra forma d’avaluar l’esperit creatiu

d’un territori com el nostre. Per això, se-

gons el Llibre blanc de la Cultura al Baix

Llobregat, 25 municipis de la comarca

compten amb certàmens literaris de dife-

rents gèneres i categories; això sí, la majo-

ria es concentren a la zona de la Vall baixa

i el Delta. Entre ells, destaquen el Certa-

men Literari Blas Infante, a Cornellà; els

concursos Martí Dot i El Llorer, a Sant Fe-

liu; El Premi Literari Delta de narrativa es-

crita per dones; el Premi de Narrativa Mer-

cè Rodoreda, a Molins de Rei, o el Premi de

les Lletres Vila de Corbera, entre d’altres.

El Premi Internacional de Novel·la Ne-

gra L’H Confidencial és una decidida apos-

ta per la literatura de gènere, amb la cre-

ació de la Biblioteca la Bòbila, un centre

pioner a Espanya en la formació i el man-

teniment d’un fons especial d’aquest gè-

nere policíac i negre, en col·laboració amb

Roca Editorial. El premi del 2021 en serà la

15 edició i està dotat amb 12.000 euros.

Espais escènics i musicals, el 83% de

l’oferta a 23 espais

En el nostre territori, segons el llibre

blanc elaborat pel CECBLL, de totes les ac-

tivitats que es programen als municipis el

83% té a veure amb les arts escèniques i el

90%, amb les arts musicals. El Baix comp-

ta amb 23 espais dedicats aquest tipus

d’espectacles. Per tant, les activitats inter-

pretatives són les més programades a la

comarca, després de les festes populars.

El teatre, per la seva banda, té una im-

portant presència al nostre territori. El

nombre d’escenaris el 2016 era de 12, no-

vament per darrere de Barcelona (56) i el

Vallès Occidental (22), segons l’Informe

d’estadístiques culturals del 2018. Segons

el CECBLL, es poden trobar, no obstant

això, un total de 70 espais escènics (tea-

tres i auditoris) en tot el Baix Llobregat.

Biblioteca La Bòbila, a Pubilla Casas, seu del Premi Internacional de Noveŀla Negra

ANUARI 2021654


El Teatre Núria Espert, a Sant Andreu

de la Barca, o la Sala Atrium, a Viladecans,

constitueixen exemples d’inversions fe-

tes per oferir les millors condicions per a

la celebració d’esdeveniments culturals

d’aquest tipus. A l’Hospitalet, per la seva

part, hi ha dos espais principals: el Teatre

Joventut i l’Auditori Barradas. Com es pot

esperar, les poblacions més grans comp-

ten amb programació d’espectacles pro-

fessionals, mentre que les localitats més

petites tendeixen a accedir a actuacions

amateurs o d’afeccionats locals. Entre les

més conegudes, hi ha les programacions

de Cornellà Escena o el Festival Interna-

cional de Pallassos, a Cornellà; el Festival

Internacional de Teatre i Animació de Vila-

decans, o el Festival de Teatre del Baix Llo-

bregat Nord Lola, organitzat per Tramatea-

tre i els ajuntaments d’Esparreguera, Olesa

de Montserrat, Martorell i Molins de Rei.

També cal esmentar el pessebre vivent

de Corbera de Llobregat i les representa-

cions de la Passió a Esparreguera i Olesa

de Montserrat, incloses al Catàleg del Pa-

trimoni Festiu de Catalunya com a festes

tradicionals “d’interès nacional”. A escala

comarcal, destaca la programació familiar

realitzada per la Fundació la Xarxa d’Es-

pectacles Infantils i Juvenils de Catalunya,

que fa representacions en molts munici-

pis de la comarca.

Propostes musicals

La música ens acompanya constant-

ment, sigui a través del mòbil, la ràdio o els

espectacles en viu. És a tot arreu. Per això

el Llibre blanc recull quatre formes en les

quals es presenta la música a la nostra co-

marca: poblacions que tenen una progra-

mació estable (la meitat), unes altres que

depenen de la programació de les escoles

de música (4) o de les corals del municipi

i d’uns altres (5) i, finalment, els concerts

que es programen dins de les festes popu-

lars (9). Entre les activitats més consolida-

des destaquen, per exemple, el Setembre

Musical d’Abrera, el Festival Gong de Coll-

bató, el Cicle Música de Tardor de Corbera,

el Festival Música-Món d’Esparreguera, el

Cicle de Música Clàssica i Jazz d’Esplu-

gues, la Festa de la Música de Gavà, el Ci-

cle de Guitarra de Vallirana o el Concurs de

Cantautors de Viladecans. Sant Boi i Sant

Feliu, especialment, compten amb moltes

propostes musicals, com el Festival Alta-

Exterior del Teatre Joventut de l’Hospitalet, al barri de Collblanc

Representació al Teatre la Passió d’Olesa de Montserrat

ANUARI 2021 655


veu, Karxofarock Festival, ArteNou o Semi-

nari ‘Calaix’, en el cas de Sant Boi, i Música

en el Palau, Contrabaix, Joves Intèrprets i

Òpera, en el de Sant Feliu.

A l’Hospitalet hi ha propostes de tota

mena. Entre les activitats públiques, desta-

ca l’Escola Municipal de Música-Centre de

les Arts, que té entre els seus objectius de-

mocratitzar l’accés a l’educació artística i

afavorir la cohesió social a través de la mú-

sica. En aquest sentit, també crida l’aten-

ció el reconegut programa l’Orquestra Sim-

fònica de les escoles de l’Hospitalet, que

ha estat premiat en el passat per promoure

els valors de la llibertat, la democràcia, la

participació, el diàleg i la solidaritat. Des

del punt de vista privat, pot destacar-se

l’oferta musical de la sala Salamandra.

El pes de la cultura de l’agricultura

Entre les festes populars, encara man-

tenen la seva importància les festes relaci-

onades amb el sector primari del territori:

l’agricultura i la ramaderia. És el cas, per

exemple, del cultiu de la cirera, al voltant

del qual s’organitzen festes al Papiol, San-

ta Coloma de Cervelló, Torrelles del Llo-

bregat, Begues i Sant Climent. Les autori-

tats confien que aquest estiu es puguin fer

aquestes fires que l’any 2020 es van haver

de suspendre.

La carxofa també congrega altres acti-

vitats, com la Fira de la Carxofa del Prat

o La Carxofada de Sant Boi de Llobregat.

I també destaca el most, protagonista de

les festes de Begues o Martorell. El man-

teniment del passat també es realitza

mitjançant la Mostra d’Oficis Antics del

Papiol o la Festa del Boscater de Torrelles

de Llobregat.

Només tres esdeveniments del territori

han estat catalogats com a ‘Festa Tradici-

onal d’Interès Turístic’: la Passió d’Espar-

reguera i la Passió d’Olesa de Montserrat,

per Setmana Santa, i la Festa de la Cande-

lera de Molins de Rei, el febrer. Com es pot

apreciar, la tradició religiosa es manté viva.

A dalt, la cultura de la terra i l’agricultura té arrels al Baix Llobregat. A baix, festa major a Molins de Rei

ANUARI 2021656


Com a fet curiós, destaca la Confraria 15

+ 1 de L’Hospitalet, una confraria que van

posar en marxa uns andalusos nostàlgics

el 1977 i que s’ha convertit en una de les

processons de Setmana Santa més multi-

tudinàries de tot Catalunya, amb més d’un

milió d’espectadors. Aquesta Setmana

Santa no sortiràn, com tampoc ho van fer

el 2020, a causa de les mesures Covid-19.

Una xarxa de 22 museus i col·leccions

Segons l’Informe d’estadístiques cultu-

rals, a la comarca hi ha un total de 22 mu-

seus i col·leccions, xifra que ens posiciona

en el segon lloc de Catalunya, empatats

amb el Vallès Occidental. Aquí destaquen

especialment el Parc Arqueològic Mines

de Gavà, l’Enrajolada-Casa Museu Santa-

cana de Martorell o Catalunya en Miniatu-

ra, a Torrelles de Llobregat.

També sobresurten el Centre d’Interpre-

tació del Delta al Prat o el Centre d’Inter-

pretació de la Colònia Güell, a Santa Co-

loma de Cervelló. A les autores del Llibre

blanc de la Cultura els crida l’atenció que

no hi hagi cap museu o centre d’interpre-

tació en nou poblacions, entre les quals hi

ha municipis importants com Castellde-

fels, Olesa i Sant Andreu de la Barca.

A l’Hospitalet de Llobregat hi ha la Fun-

dació Arranz-Bravo i el Museu de l’Hospi-

talet, amb tres espais diferents: L’Harmo-

nia-Espai d’Art, Ca Riera-Espai de memòria

de l’Hospitalet i la Casa Espanya-Espai

d’Història.

La tasca dels 20 arxius

Pel que fa als arxius, la comarca en té

20, segons el cercador d’equipaments cul-

turals de la Generalitat. L’única població

que en té més d’un és Sant Feliu, amb l’Ar-

xiu Central dels Jutjats i l’Arxiu Comarcal

del Baix Llobregat. La llei obliga a crear un

arxiu als municipis amb més de 10.000

habitants, però no sempre hi ha recursos

per posar-los en marxa, com és el cas de

Pallejà, Abrera o Vallirana.

Però també hi ha vegades en què, se-

gons el Llibre blanc, es decideix obir-ne un

encara que la localitat no arribi al número

d’habitants estipulat, com per exemple a

Sant Esteve Sesrovires, Begues o Cervelló.

L’Hospitalet, per la seva part, també comp-

ta amb l’arxiu dels jutjats i l’Arxiu Municipal.

L’oferta museística del Baix és molt completa. Fins i tot hi ha museu de les matemàtiques, a Cornellà

ANUARI 2021 657


• Més de 40 grups d’estudis

Finalment, tenim el que es denomina

Grups i centres d’estudis, entitats priva-

des que promouen la cultura del territori,

ja sigui fent estudis i xerrades sobre la

zona, o assessorant i acompanyant les

persones que fan recerques. Al Baix Llo-

bregat n’hi ha més de quaranta, entre els

quals destaca el Centre d’Estudis Comar-

cals del Baix Llobregat, que el 2019 va fer

45 anys i “exerceix de referent cultural,

propiciant el diàleg, facilitant vincles i es-

tablint estratègies que reforcin els valors

del territori i de la gent que l’habitem”, se-

gons explica la seva expresidenta i mem-

bre actual de la junta, Conxita Sánchez.

Per antiguitat, cal destacar els Amics del

Prat (1955) o el Centre d’Estudis Martore-

llencs (1972).

A l’Hospitalet de Llobregat hi ha el Cen-

tre d’Estudis de l’Hospitalet, que desenvo-

lupa tasques culturals, però també socio-

polítiques, a fi de millorar la qualitat de vida

dels ciutadans. També destaca l’associa-

ció Tres Quarts per a Cinc quarts-Espai de

Debat, que organitza tertúlies i xerrades

sobre temes d’actualitat. Una activitat a

la qual se suma la programació de Sopars

Crítics de l’Associació per al Foment de

la Informació Crítica de l’Hospitalet (FIC-

LH), entitat impulsada per periodistes de

la ciutat però oberta a tota la ciutadania. El

cicle de Sopars Crítics amb els exalcaldes

Vicenç Capdevila, Juan Ignacio Pujana,

Celestino Corbacho i Núria Marín va con-

gregar l’interès dels comensals abans de

les eleccions locals del 2019. FIC-LH ha

seguit les seves activitats amb cicles de la

seva Factoria d’Idees, el primer sobre la re-

lació entre urbanisme i pandèmia a finals

del 2020 (vegeu capítol 3) i per a aquest

2021 tenen programats altres cicles, com

la governança metropolitana i l’encaix de

l’Hospitalet. També organitzaran un acte

per commemorar el Dia Mundial de la Lli-

bertat de Premsa, el 3 de maig; un altre

el 15 de setembre, Dia Mundial de la De-

mocràcia, i publiquen reportatges, entre-

vistes i cròniques a la seva revista digital

lestaca.com, de l’Hospitalet.

També Sant Boi té el seu centre d’es-

tudis santboians, una associació de ciu-

tadans i ciutadanes, sense ànim de lucre,

amb l’objectiu d’agrupar aquelles perso-

nes interessades en el coneixement, la

recerca, la conservació i la difusió de l’he-

rència històrica, cultural, social i natural de

la localitat. Termes romanes a Sant Boi

ANUARI 2021658


• CitiLab, una mirada al present i futur

Cultura és tot el que ens envolta, no

tan sols allò clàssic com venen a ser la

literatura o el teatre. La cultura som nos-

altres, cadascun dels ciutadans formem

el que és la nostra cultura. Per això és

normal que si nosaltres avancem, també

ho faci ella. És la tecnologia la que pre-

ocupa molts en relació a la cultura, però

no cal témer-la sinó acollir-la i adaptar-la

a les nostres necessitats. Les fronteres

entre informació, coneixement i cultura

s’esborren en el món digital de les tecno-

riqueix la seva cultura de forma innegable.

La tecnologia és l’última a revolucionar

la cultura i tindrà molt per aportar al llarg

dels pròxims anys a la nostra comarca.

El Districte Cultural de L’H

A la segona ciutat més poblada de Cata-

lunya es va llançar fa uns anys el projecte

del Districte Cultural. “Es tracta d’un projec-

te estratègic de ciutat que té la cultura com

a motor de transformació i de creixement

social i econòmic, per convertir l’Hospitalet

en una ciutat líder de l’àrea metropolitana”,

asseguren els impulsors. “La creativitat, el

talent i la innovació en són els protagonis-

tes. Una aposta perquè els sectors cultu-

rals i creatius dinamitzin la ciutat i millorin

la qualitat de vida de les persones.”

Aquest espai està format per estudis

d’artistes i creatius, locals d’assaig i de

música en viu, galeries d’art, espais de

producció audiovisual, estudis de disseny,

arquitectura i publicitat, tallers de disseny

de moda i de joies, etcètera. “Actualment,

comptem amb més de 500 agents, que se

sumen als més de 30 equipaments de la

ciutat, als gairebé 60 festivals que se ce-

lebren (molts d’ells, metropolitans), a part

dels llocs d’interès de la ciutat, els espais

de restauració i cuina creativa, o les asso-

ciacions culturals locals”.

• Fundació Arranz-Bravo

Aquest espai d’art contemporani es va

inaugurar el setembre del 2009, amb dos

objectius: difondre l’art del pintor Eduard

Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promo-

cionar la creació contemporània entre els

artistes més joves. La fundació compta

amb una col·lecció de tres-centes quaran-

ta obres de l’artista que va crear L’Acolli-

logies modernes. És per això que s’han

consolidat a la comarca nous espais on

s’aprèn a crear amb l’ajuda de professio-

nals i afeccionats. Al Baix Llobregat des-

taca el Citilab, un centre per a la innova-

ció situat a Cornellà que es defineix com

“una barreja entre un centre de formació,

un centre de recerca i una incubadora

d’iniciatives empresarials i socials”.

L’antiga fàbrica de Can Suris, on s’ubi-

ca el centre des del 2007, acull un gran

nombre de cursos formatius, empreses i

comunitats que comparteixen els seus co-

neixements tècnics. Per saber-ne més cal

visitar http://citilab.eu/es. És important no

tenir por dels canvis, ja que tot el que una

societat viu al llarg de la seva història en-

El Citilab de Cornellà està ubicat a una antiga fàbrica

ANUARI 2021 659


dora (a la Rambla) o el Pont de la Llibertat

(a l’encreuament entre la Rambla Marina i

l’Avinguda del Carrilet).

Cada any organitza activitats culturals i

també ofereix cursos a les escoles i centres

socials. http://fundacioarranzbravo.cat

TPK ART TPK

Art i Pensament Contemporani va néi-

xer el 1977 amb l’objectiu de convertir-se

en un punt de referència en l’àmbit de les

arts plàstiques i la formació artística. Ac-

tualment treballa en aquestes àrees fo-

namentals: formació, creació, producció

i difusió i pensament contemporani. En

el primer cas, ofereixen cursos i tallers

per a nens i adults. També hi ha diferents

espais per treballar diferents vessants

artístics, com TePeKaLe (difusió, experi-

mentació i debat teòric), TePeKaLe Sound

(so contemporani), TePeKaLe Kafe (pla-

taforma d’acció per a artistes residents),

KaNîBaL’*HoPoX (relacions internacionals

amb Europa). www.tpkonline.com

Núria Espert, medalla d’or de la ciutat

de l’Hospitalet

Nuria Espert i Romero és una actriu de

teatre, cinema i televisió que va néixer a

l’Hospitalet el 1935, al barri de Santa Eulà-

lia. El seu primer èxit li va arribar als 17 anys,

amb l’estrena de Medea. El 1959 va fundar

la seva companyia de teatre. El 2018, Espert

va tornar als seus orígens interpretant l’obra

lorquiana El Romancero Gitano. El drama-

turg de la generació del 27 ha estat present

durant tota la seva carrera i ella mateixa

n’expressa la seva profunda admiració: “Jo

soc una intèrpret marcada per Lorca: els

seus personatges, els seus poemes, la seva

biografia. Ha tenyit la meva interpretació i la

meva vida. Quant recito sobre un escenari

neix d’ell”. A finals del 2020, l’Ajuntament

de l’Hospitalet va decidir atorgar la medalla

d’or de la ciutat a l’actriu.

Les Passions del nord de la comarca

Les representacions teatrals de la Pas-

sió a Esparreguera i Olesa estan catalo-

gades com a festes tradicionals d’interès

nacional. No debades, tenen més de 400

anys d’història i congreguen al seu vol-

tant multitud d’afeccionats i veïns dels

municipis, que han fet de la història de

la passió i mort de Crist un espectacle

adreçat a tots els públics. El 2019, Espar-

reguera va llençar per primera vegada la

Fira de la Passió. D’aquesta forma es pre-

tén aprofitar l’èxit de la representació per

part dels ciutadans, per poder promoure

el comerç local.

Seu de la Fundació Arranz Bravo, a l’Hospitalet

La ciutat de l’Hospitalet atorga la seva medalla d’or a la diva dels escenaris

ANUARI 2021660


La Candelera virtual

La Fira de la Candelera de Molins de Rei

també té la categoria de “festa tradicional

d’interès nacional” des del 2002. La prime-

ra Fira de la Candelera es va celebrar el

1852 i actualment es fa el primer dissab-

te i diumenge del mes de febrer. Enguany

s’ha fet exclusivament local, i virtual per a

la resta de tradicionals visitants. L’esde-

veniment gira entorn de la tradició agrí-

cola del municipi. El 2019 se li va donar

una nova configuració a la Fira de Vins i hi

van incloure els famosos Food Trucks.

http://www.candelera.cat/

Festa de la Cirera a quatre municipis

La cirera és la protagonista de moltes

festes que tenen lloc al Baix Llobregat. En-

tre les més conegudes, destaca la de Sant

Climent. També sobresurten Torrelles del

Llobregat i Santa Coloma de Cervelló. Les

tres tenen la cirera com a protagonista a fi

que tots coneguin un dels cultius que en-

cara es mantenen, encara que també s’hi

poden trobar altres activitats tradicionals

i familiars. També hi ha producció de ci-

reres i fira a Pallejà. Tant l’any passat com

aquest 2021, les mesures sanitàries n’im-

pedeixen la celebració.

Raça Prat, els potablaves de la comarca

La Fira Avícola de la Raça Prat constitu-

eix probablement el millor exemple de fira

d’origen ramader a la comarca. La Fira, que

té lloc cada mes de desembre a l’esmenta-

da localitat, celebra l’existència d’animals

i productes típics de la terra, com el po-

llastre de la raça Pota Blava o la carxofa.

L’esdeveniment també suposa una “excu-

sa” per mostrar l’activitat econòmica de la

ciutat, la restauració i els comerços locals.

https://www.elprat.cat/empresacomerc-i-

ocupacio/fira-avicola-dela-raca-prat

Teatre al Carrer a Viladecans

El Festival Internacional de Teatre i Ani-

mació al carrer de Viladecans va néixer el

1990 amb vocació de dotar la ciutat de

tota mena d’actuacions gratuïtes, des de

teatre, música, dansa, circ, màgia, clown,

espectacles pirotècnia o instal·lacions

d’oci. http://ww.alcarrerviladecans.com

Altaveu de Sant Boi

L’Altaveu, el Festival de la Música de

Sant Boi de Llobregat, es defineix com un

festival obert i plural on brillen les indivi-

dualitats, els autors de casa i la mescla de

llengües, cultures, estètiques i sonoritats.

El Festival, que va néixer a finals dels 80,

ha anat desenvolupant tres seccions prin-

La cirera és protagonista de festes a Torrelles, Sant Climent i Santa Coloma de Cervelló

Un dels espectacles del festival de teatre al carrer de Viladecans

ANUARI 2021 661


cipals: Altaveu Davantera, on competeixen

noves bandes i grups emergents residents

als Països Catalans; Altaveu Emergent,

organitzada amb l’entitat local Cultura F i

concebuda com un aparador de l’escena

musical santboiana, i Premis Altaveu, amb

l’objectiu de reconèixer els artistes, enti-

tats i iniciatives que han enriquit la música

catalana. http://festivalaltaveu.cat/

Contrabaix de Sant Feliu

Contrabaix és un projecte de l’Ateneu

de Sant Feliu que compta amb 17 anys de

trajectòria. Es tracta d’una xarxa de pro-

gramació cultural que implica associaci-

ons, sales privades i administracions de

diferents poblacions del Baix Llobregat i

l’Hospitalet. Els gairebé 500 concerts que

han programat pertanyen a estils musicals

diversos com el jazz, flamenc, gòspel, funk,

soul o pop. http://www.contrabaix.com

Cinebaix, pasió per la pantalla gran

Cinebaix és un cinema gestionat per

veïns de Sant Feliu que es van mobilitzar

el 2013, quan va tancar el Cinema Guitart,

incapaç de competir amb la resta d’exhi-

bidors cinematogràfics. El cinema compta

amb sis sales que poden projectar pel-

lícules en format digital. Des de Cinebaix

entenen el cinema no només com una ac-

tivitat d’oci i efímera, sinó també com un

producte cultural i, per tant, busquen pel-

lícules que fomentin la reflexió, el debat,

la crítica i que ampliïn la mirada sobre el

món. http://www.cinebaix.com/

L’Enrajolada, Casa Museu Santacana

de Martorell

És un dels museus més antics de Ca-

talunya i un exemple del col·leccionisme

del segle XIX. Va ser la casa de Francesc

Santacana i Campmany (1810-1896), que

va reunir fragments de palaus i edificis re-

ligiosos per instal·lar-los a casa seva per

fer que recuperessin la seva funció original.

L’edifici també conté pintures del propie -

tari i de Paz Luis, Agustín Rigalt, Martí Al-

sina, Francisco Torrecassana o Joaquim

Vayreda. El seu net va continuar amb l’obra

i va batejar la casa com L’Enrajolada, per

la gran quantitat de rajoles que conté.

https://museuslocals.diba.cat/museu/35Museu de la ceràmica

Premis de reconeixement cultural del

Baix Llobregat

El Centre d’Estudis Comarcals atorga

cada dos anys els Premis de Reconeixe-

ment Cultural. Iniciats el 1999, amb motiu

del 25 aniversari de l’entitat, el seu princi-

pal objectiu és reconèixer públicament la

feina realitzada per persones i institucions

que destaquen per la seva trajectòria cívica,

emprenedora, artística, professional i cientí-

fica. En concret, es donen 15 premis sobre

literatura, cultura popular i folklore, música,

arts visuals, arts escèniques i cinema, recer-

ca, comunicació, preservació del patrimoni,

reconeixement cívic, pedagogia, iniciativa

comarcal i un projecte, actuació o iniciativa

destacable dins dels territoris de parla cata-

lana. http://cecbll.cat/la-nit-de-la-cultura/.

ANUARI 2021662


El Prat aposta per les ‘Arts en Viu’ amb IntersECCions

REDACCIÓ

Aquesta política pública és pionera a Catalunya i aprofita el teixit cultural i artístic de la ciutat i dels equipaments necessaris per desenvolupar el model, com ara, el Teatre L’Artesà

El Prat de Llobregat vol facilitar l’accés i

la participació de la ciutadania en les di-

ferents disciplines d’Arts en Viu, tant pel

que fa a l’exhibició d’espectacles com a

la formació, la pràctica i la creació artís-

tica. Es vol construir un projecte artístic

de ciutat, on la ciutadania vagi més enllà

del rol d’espectador, perquè gaudeixi de

les Arts en Viu tant des de la butaca com

des de l’escenari.

La implantació d’aquest model, que

representa una política pública pionera a

Catalunya, és possible gràcies a dos fac-

tors previs: d’una banda, la ciutat compta

amb un teixit cultural i artístic ric i divers; i,

de l’altra, s’ha dotat durant els darrers anys

dels equipaments necessaris per desenvo-

lupar aquest model. L’últim d’ells és el Tea-

tre L’Artesà, que va reobrir les seves portes

com a teatre renovat i adaptat a les neces-

sitats artístiques del segle XXI el passat

mes de març i que s’ha convertit en el node

central i motor del sistema d’Arts en Viu.

Un altre element clau del programa és

l’Escola d’Arts en Viu ¬–fins fa dos anys

Escola de Música–, on actualment es fa

una formació interdisciplinar de música,

teatre i dansa. Aquesta escola també pro-

mou un sistema de formació descentra-

litzada amb seu a diversos centres cultu-

rals i portant també als centres educatius

les seves activitats. Per això, és punt de

confluència entre el sistema d’Arts en Viu

i el programa IntersECCions, que promou

el treball en xarxa entre escoles, agents

culturals i comunitat.

Del sistema d’Arts en Viu, també en

formen part La Capsa, amb un projecte

cultural i municipal de llarga trajectòria; la

sala de teatre El Modern, ara integrada en

el projecte de L’Artesà, i el Cèntric, amb un

auditori que acull diversos espectacles

municipals, així com la resta de centres

cívics de la ciutat.

Un dels objectius del programa d’Arts

en Viu és promoure que els diferents

Teatre L’Artesà, al Prat

ANUARI 2021 663


Activitat amb alumnes del programa Interseccions

equipaments culturals i projectes que

treballen en aquest àmbit facin cohe-

rent i complementària la seva tasca i que

també s’ajustin més a les inquietuds de

la ciutadania, tot promovent un model

de treball en xarxa i comunitari. Després

de l’obertura de L’Artesà, el curs 2019-

2020 va representar la primera tempora-

da completa d’Arts en Viu del Prat, que

consta d’una gran varietat d’espectacles

i inclou la denominada programació ex-

pandida, que ofereix espais perquè la

ciutadania pugui reflexionar i interactuar

amb el contingut d’alguns dels especta-

cles. Malauradament, la pandèmia n’ha

afectat el desenvolupament.

En definitiva, el programa d’Arts en Viu

vol contribuir, juntament amb IntersECCi-

ons, a vertebrar un model de ciutat que

situï l’educació i la cultura com a motors

de transformació social, per construir

una societat igualitària i cohesionada i in-

centivar l’esperit crític i el compromís de

la ciutadania.

ANUARI 2021664


Tresors arquitectònics amagats a Sant Vicenç dels Horts

REDACCIÓ

L’edifici de Can Comamala, el Molí dels Frares i el Forn Romà són joies del patrimoni que acostumen a passar desapercebudes o no són prou conegudes a la comarca

A tota la comarca hi ha llocs que s’hauri-

en de visitar almenys un cop. El municipi

de Sant Vicenç dels Horts és un exem-

ple d’indret amb joies del patrimoni que

han passat desapercebudes o que no

són prou conegudes a la comarca, però

que formen un patrimoni històric i arqui-

tectònic d’immens valor. Destaquen tres

llocs que són mereixedors de ressenyar

en aquest llibre i que recomanem visitar

en qualsevol moment: l’edifici de Can

Comamala, el Molí dels Frares i el Forn

Romà.

L’edifici de Can Comamala, de 1918,

va ser construït per l’empresari Domènec

Comamala. L’immoble conté moltíssims

elements singulars, de tipus eclèctic, i

una torre-mirador amb una coberta pira-

midal. La seva entrada, davant del jardí,

té un porxo sostingut per columnes i fa

de terrassa de la planta noble, protegida

per una balustrada de pedra. Can Coma-

mala va ser restaurat i obert al públic re-

centment.

També restaurat i preparat per rebre

visitants tenim el Molí dels Frares. Inau-El Molí dels Frares, a Sant Vicenç dels Horts

ANUARI 2021 665


Forn Romà, al jaciment de Sant Vicenç dels Horts

gurat com a nou espai museístic, també

és un espai didàctic per als infants de les

diferents escoles que el visiten. El museu

ha sigut equipat per oferir projeccions

audiovisuals, maquetes i plafons que ex-

pliquen l’estructura i el funcionament del

molí, la importància de l’aigua i com era

el dia a dia dels moliners. Aquest museu

es pot visitar el primer diumenge de cada

mes. El tercer lloc a visitar també té un

fort component històric.

El Forn Romà és l’element més des-

tacat del jaciment de la zona de treball

de l’antiga vila romana. Era un taller cerà-

mic centrat especialment en l’elaboració

d’àmfores de vi, encara que també es fa-

bricaven materials de construcció i estris

d’ús quotidià. Va estar en funcionament

durant els segles I i II dC. Al final del se-

gle II dC, el forn va deixar de funcionar. Al

llarg dels segles IV-V dC., sobre les anti-

gues estructures del forn, s’instal·là una

premsa dedicada a la producció d’oli, per

a un mercat de caràcter local. Una part

d’aquestes restes i diverses troballes ar-

queològiques es poden visitar totes les

tardes i també el primer diumenge de

cada mes.


ANUARI 2021666

Les indústries culturals i creatives, claus per reconstruir la malmesa economia

REDACCIÓ

La cultura podria convertir-se en l’aliat número u per a la reactivació econòmica

nomia cultural i creativa abans i després de

la Covid-19”, l’informe recull les xifres que hi

ha darrere de la pròspera economia cultural

i creativa d’Europa abans de la pandèmia i

els impressionants efectes que han tingut

en ella els tancaments de locals i botigues

a causa de les mesures sanitàries. També

s’exposen un seguit de recomanacions per

potenciar les ICC, de manera que puguin

ser un dels motors que ajudin a impulsar i

renovar l’economia de la UE.

Una economia pròspera

El 2019, les ICC representaven el 4,4%

del PIB de la UE en termes de volum de

negoci, amb uns ingressos anuals de

643.000 milions d’euros i un valor afegit

Les indústries culturals i creatives (ICC)

representen molt més que qualsevol altre

sector que cal fer sortir de la crisi; són una

part significativa de la solució europea a

l’actual situació i a les seves conseqüències

socials i econòmiques. Aquesta és una de

les principals conclusions d’un estudi dut a

terme per EY, que acaba de veure la llum i

que pel seu interès reproduim les principals

conclusions a l’ésser perfectamente extra-

polable al nostre territori. Les indústries

creatives i culturals (ICC) agrupen sectors

com ara la publicitat, l’arquitectura, l’audio-

visual, els llibres, la música, la premsa (dia-

ris i revistes), les arts escèniques, la ràdio,

els videojocs i les arts visuals.

Sota el títol “Reconstruint Europa: l’eco-

Taller d’escultura

ANUARI 2021 667


total de 253.000 milions d’euros. Les ICC

també van ser un dels principals proveï-

dors d’ocupació d’Europa, i van donar fei-

na a més de 7,6 milions de persones; més

de vuit cops l’ocupació de la indústria de

les telecomunicacions.

Les ICC creixien més ràpidament (+2,6%

anual des de 2013) que la mitjana de la

Amb la pandèmia, les indústries culturals s’han vist més afectades que el turisme i gairebé tant com el transport aeri

La irrupció de la Covid-19

L’estudi conclou que, amb la irrupció de

la Covid-19, les ICC s’han vist més afecta-

des que la indústria del turisme i gairebé

tant com la indústria del transport aeri. El

2020, les ICC en el seu conjunt van expe-

rimentar pèrdues de més del 30% del seu

volum de negocis, una pèrdua acumulada

de 199.000 milions d’euros. Els sectors de

la música i les arts escèniques van experi-

mentar pèrdues del 75% i el 90%, respecti-

vament; 53.000 milions d’euros en les arts

visuals, 26.000 milions d’euros en les au-

diovisuals, etc.

La reconstrucció

Tenint en compte la contribució clau

de les ICC en l’economia general i el seu

potencial per fer sortir la UE de la crisi,

l’estudi conclou que el sector creatiu hau-

ria de ser fonamental per als esforços de

UE (+2%) i representaven un superàvit co-

mercial de 8.600 milions d’euros el 2017

(les últimes xifres disponibles), fet que su-

bratlla la condició de la UE com a potència

cultural en l’economia mundial. L’econo-

mia creativa també era favorable en ter-

mes d’innovació tecnològica, diversitat de

gènere i ocupació per als joves.Espai d’una bibilioteca

ANUARI 2021668


recuperació d’Europa i recomana un en-

focament amb tres vessants: «finançar,

capacitar, potenciar». Recomana un finan-

çament públic massiu i la promoció de la

inversió privada, un marc jurídic sòlid per

crear les condicions necessàries per re-

vitalitzar l’economia creativa i salvaguar-

dar-ne el creixement a llarg termini, així

com per potenciar el poder suau de les

ICC i el talent creatiu individual per impul-

sar el progrés social.

Reunió amb els polítics europeus

Aquests temps sense precedents exigi-

en mesures sense precedents. L’economia

creativa d’Europa mai no havia experimen-

tat una devastació econòmica d’aquesta

magnitud, els efectes de la qual es nota-

ran durant el pròxim decenni. L’informe

conté missatges del president del Parla-

ment Europeu, David Sassoli, i de la comis-

sària europea, Mariya Gabriel. A més, per

iniciativa de la GESAC (Agrupació Europea

de Societats d’Autors i Compositors, de la

qual forma part la SGAE), una delegació

es reunirà amb responsables polítics, en-

tre d’altres: el vicepresident executiu de la

Comissió Europea, Dombrovskis; els vice-

presidents Schinas i Šuica, i els comissa-

ris Breton, Gentiloni i Schmit. La delegació,

que inclou representants de totes les ICC

(la cineasta Isabel Coixet, entre altres cre-

adors), estarà encapçalada pel músic fran-

cès Jean-Michel Jarre.

«La cultura s’ha convertit en un recurs

escàs a la Unió Europea d’avui, i tots es-

tem patint a causa d’això. Alhora, els

europeus estan experimentant el valor

veritablement profund de l’art i la seva

capacitat per unir-nos. Aquest estudi re-

Un estudi radiofònic

Els sectors de la música i les arts escèniques van experimentar pèrdues del 75% i el 90%, respectivament

ANUARI 2021 669


flecteix aquesta realitat, posa xifres als

que pateixen i ofereix instruccions clares

pel que fa a la solució», en paraules de

Jean-Michel Jarre, pioner de la música

electrònica.

Tan dinàmiques com vulnerables

D’altra banda, Jean-Noël Tronc, presi-

dent de la GESAC i director general de la

SACEM, ha assenyalat que: «Les ICC són

tan dinàmiques com vulnerables, tan es-

sencials com diverses i, afortunadament,

no és massa tard per actuar. A més d’un

finançament massiu, cal un marc jurídic

sòlid que fomenti les inversions i la recu-

peració de les ICC, garantint alhora una

remuneració justa per als creadors i els

seus socis comercials. En aquest sentit,

l’aplicació ràpida i eficaç de la directiva

sobre els drets d’autor és fonamental. Els

dirigents europeus també han d’utilitzar

les ICC —i el poder multiplicador dels seus

milions de talents individuals— com un

important accelerador del progrés social,

societari i ambiental d’Europa».

«Aquest estudi proporciona les dades

més actualitzades que existeixen sobre

l’impacte econòmic massiu de la crisi de

Covid-19 en les indústries culturals i cre-

atives (ICC) d’Europa. L’any 2020 va ser

dramàtic per a les ICC, tant a Europa com

a la resta del món. La cultura va ser la pri-

mera a suspendre la major part de la seva

activitat en viu i de distribució, i probable-

ment serà la darrera a reprendre l’activitat

sense restriccions. Però l’estudi també

afirma que aquest sector, que es troba en

el centre del teixit social d’Europa i és un

pes pesat de l’economia, podria conver-

tir-se en l’aliat número u de la reactivació

econòmica. Mostra el poder de la cultura,

el seu dinamisme i la seva contribució a la

influència mundial de la UE», tal com expli-

ca Marc Lhermitte, soci d’EY.

Àrea de videojocs


ANUARI 2021670

Els artistes I personatges mediàtics del Baix I l’Hospitalet es llancen a la creació i els escenaris

LARA BALLESTEROS

El territori Llobregat és una factoria de talents, veterans i emergents, que suposen una font d’inspiració per a les noves generacions

de créixer per a ells que compartint el seu

talent amb la resta del món.

Rosalía: del Baix Llobregat a tot el món

Si hi ha algú que ha aconseguit posar

en boca de tothom el municipi de Sant Es-

teve Sesrovires, aquesta ha estat la can-

tant Rosalía. Les seves característiques

ungles llargues amb abundant decoració

i el seu estil flamenc-pop —cada vegada

més encaminat cap a gèneres més elec-

trònics, R&B o Hip-Hop—, han fet de la

catalana tota una referent internacional i

Si ens diguessin que el Baix Llobregat i

l’Hospitalet apareixen com a sinònim de

“triomf” al diccionari, ens ho creuríem. I

és que sembla que aquest territori és una

factoria de talents, veterans i emergents.

Des dels municipis més propers a Barce-

lona fins als que semblen més remots als

mapa, tots ells han vist néixer celebritats.

Gràcies al seu impacte mediàtic, els nos-

tres representats, a més d’entretenir-nos,

suposen una font d’inspiració per a les no-

ves generacions. Ja que han estat tocats

per la mà de Mides, no hi ha millor manera

Rosalia ha aconseguit que el Baix sigui global

ANUARI 2021 671


l’artista amb més projecció no només de

Catalunya, sinó de tot Espanya. A més a

més, la creadora d’El mal querer es posi-

ciona com la intèrpret musical peninsular

més seguida a Instagram, amb 15,5 mili-

ons de seguidors, i pot presumir d’haver

guanyat un Grammy Americà i tres Llatins

el 2020.

Pel que fa al 2021, aquest any ha co-

mençat fort i en la línia del que ja portava

fent els darrers mesos: amb una apoteòsi-

ca col·laboració amb una artista de l’altre

costat de l’Atlàntic. Lo vas a olvidar és el

nom del senzill publicat juntament amb la

nord-americana de tan sols 19 anys Billie

Eilish. Es tracta d’una cançó per a la nova

temporada de la sèrie Euphoria d’HBO,

protagonitzada per Zendaya. Recordem

que el 2020 la industria de la música tam-

bé es va nodrir de diversos featurings de

Rosalía amb reconeguts artistes, com The

Weekend a Blinding Lights, BadBunny a La

noche de anoche o Travis Scott a TKN.

I és que Rosalía és sinònim de treball

i perseverança. El potencial de la jove ca-

talana de tan sols 27 anys, forjat entre El

Casino de la seva ciutat natal i el Taller

de Músics de Barcelona, va córrer com

la pólvora a partir de l’any 2018, després

de l’èxit de Malamente i El mal querer.

Ara que ja han passat un parell d’anys del

que es considera un dels discos més in-

fluents del segle XXI, segons el llibre Un

viaje por 200 discos clave del siglo XXI del

periodista musical Sebas E. Alonso, Rosa-

lía ha començat a deixar engrunes de pa

del que serà el seu nou disc gravat a Los

Angeles i que s’estrenarà aquest nou any.

“Necessitava aquestes hores a l’estudi,

treballant només en la meva música. És el

moment, jo crec, que més està fluint tot i

les cançons es van acabant”, assegurava

la catalana a una entrevista amb la revis-

ta VOGUE dels Estats Units, que va sortir

el passat mes de gener amb la cantant

a la portada. “Se sent diferent a com va

De Sant Esteve Sesrovires a tot el món amb el reconeixement dels premis

ANUARI 2021672


començar el 2020. Estic tancant el cicle

d’aquestes gravacions i estic molt conten-

ta amb elles”, deia també Rosalía. L’artista

també està nominada als Premios Odeón

com a Artista Odeón pop i Mejor videoclip,

juntament amb Travis Scott, per TKN.

Estopa crema amb ‘Fuego’

Uns altres dels artistes consagrats de

la comarca del Baix Llobregat són en José

i en David Muñoz, els germans integrants

d’Estopa. Amb més de 20 anys d’història

al darrere, aquests cantants nascuts al

barri de Sant Ildefons de Cornellà han sa-

but conservar la seva essència rumbera i

humilitat a través dels seus 10 discos d’es-

tudi. Des del seu primer èxit, La raja de tu

falda, passant per Allenrok—disc dedicat a

la seva ciutat natal— fins arribar al seu dar-

rer àlbum Fuego, els Muñoz no han parat

ni un sol segon de crear i compartir el seu

contingut a les xarxes socials. De fet, és

allà on també, l’any 2020, van anunciar la

publicació d’El libro de Estopa, escrit per

Jordi Bianciotto, la seva col·laboració amb

Amaral a Despertar, el videoclip home

made de Corazón sin salida, trobades vir-

tuals amb els seus seguidors i, fins i tot,

la reprogramació de la seva gira Fuego al

2021. Tot i que el seu darrer disc més fu-

mejant es va estrenar a finals del 2019, la

pandèmia pel Covid-19 va obligar el grup a

moure les dates, per tal de poder presen-

tar-lo sobre els escenaris. És per aquest

motiu, i si les condicions sanitàries ho per-

meten, que el 25 d’abril el Palacio de los

Deportes de Granada serà la primera para-

da d’aquest nou tour, seguida pels Camps

Elisis de Lleida el 7 de maig, el Parc del Fò-

rum de Barcelona el 15 de maig, l’Auditori

Rocío Jurado de Sevilla el 22 de maig i una

llarga llista que culminarà el 16 d’octubre

al Pavelló Fuente de San Luis a Valencia.

Per una altra banda, els concerts virtu-

als són una altra via que Estopa ha volgut

explorar com a alternativa per una cultura

més segura. El festival Dream Fest és el

primer de música en 360º i realitat virtu-

Els germans Muñoz de Cornellà, més coneguts com Estopa, faran la gira interrompuda per la pandèmia

ANUARI 2021 673


al on pots sentir que formes part de l’es-

pectacle. El procediment és senzill: si tens

unes ulleres VR, només has de comprar

la teva entrada a la pàgina web de El Cor-

te Inglés, Ticketmaster, Entradas.com o

Atrápalo, bescanviar el codi a la web, des-

carregar la App de Dream VR i, finalment,

ingressar amb el teu usuari i buscar el con-

cert d’Estopa.

Pel que fa nova música dels intèrprets

de Tu calorro, tot apunta que el 2021 no

es quedarà curt. El mes de desembre

passat, a través de Twitter, els artistes

van compartir un parell d’instantànies

que van donar peu a moltes especulaci-

ons per part dels seus seguidors. En una

d’elles, un dels germans sortia disfressat

de Zoltar, amb un turbant al cap, mentre

que l’altre apareixia assegut a un gran

despatx i vestit de policia. Les teories

més generalitzades van ser que es tracta-

va d’un nou videoclip o que els Muñoz po-

sarien veu a la tornada de Los Hombres

de Paco aquest any.

Antonio Orozco vola més alt que mai

amb ‘Aviónica’

Nascut al municipi l’Hospitalet, Antonio

Orozco és també portaveu del talent català.

La seva carrera musical va començar ara

fa més de 30 anys amb el seu primer grup,

Shibari, al Restaurant Casa Juan al barri de

la Florida, i la resta ja es història. Aviónica

es el seu darrer àlbum, estrenat el mes d’oc-

tubre, i amb què, sens dubte, l’artista ha de-

mostrat que segueix volant més alt que mai

i que torna a les seves arrels amb cançons

plenes de reflexions, missatges d’esperan-

ça i moltes emocions. Des que va estrenar

el nou treball, el cantant i coach de La Voz

d’Antena 3 ja ha aconseguit ser disc d’or a

España, gràcies al suport dels seus segui-

dors, els quals no van dubtar a embarcar-se

en aquesta aventura amb ell des del principi.

Per sort per a ells, aquest 2021 espera amb

ànsies música en directe d’Orozco. L’artista

girarà per ciutats com Saragossa, València,

Madrid, Sevilla, Barcelona, Jaén o Medellín

amb el seu Tour Aviónica fins a l’octubre.

Antonio Orozco, fill de l’Hospitalet, després d’actuar al sostre de l’Hospitalet de Bellvitge, tornarà a pujar als escenaris més normals


ANUARI 2021674 ANUARI 2021674

Love of Lesbian, un mite dels que ja

no en queden

Del vertigen al salt. Així defineix el grup

Love of Lesbian el seu darrer àlbum Viaje

épico hacia la nada i que es publicarà el

pròxim 16 d’abril. Un àlbum que, sense cap

mena de dubte, reafirmarà la banda de San

Vicenç de les Horts com una de les més res-

pectades del panorama musical espanyol.

Ara, i després del llançament de El gran

truco final, el 2018, el grup encapçalat per

Santi Balmes, proposa una nova aventura

i una manera diferent de veure el món. A

través de la seva música, la formació pro-

met portar-nos per un viatge interestel·lar,

més enllà de les pantalles dels nostres te-

lèfons mòbils, aliens als trending topics i a

tot aquest món inventat.

Totes les cançons que queden per ar-

ribar de Love of Lesbian aquest any són

fruit d’experiències vitals i de moments

clars i obscurs. Amb una carrera de més

de 20 anys a l’esquena, enrere queden les

cançons en anglès i els concerts en llocs

petits. La maduresa i la versatilitat musi-

cal d’aquesta banda són més que patents.

Es tracta d’un mite musical, dels que ja

gairebé no en queden.

Morad porta la veu del carrer a un nou

nivell

Morad, de tan sols 21 anys i d’ascen-

dència marroquina, s’ha convertit en la

veu del carrer. És del barri de la Florida

de l’Hospitalet de Llobregat, i Normal o

Motorola són dues de les seves cançons

més conegudes i cantades pels joves.

Pertanyen al seu últim disc M.D. L. R

(Mec De La Rue en francès), amb el qual

el cantant ha atret la majoria del seu pú-

blic actual.

Love of Lesbian, de Sant Vicenç dels Horts I Torrelles, són protagonistes del primer gran concert al Palau Sant Jordi amb test d’antígens

Morad, dels blocs de La Florida de l’Hospitalet, és la veu del carrer


ANUARI 2021 675ANUARI 2021 675

Per conèixer una mica més la música

d’aquest jove ens hem de remuntar a l’any

2019. Lo que quiera va ser la seva primera

cançó, en què l’artista narrava com feia el

que volia, però sense causar cap mena de

problema. En general, les seves lletres són

el reflex de la marginalitat, del gueto i de les

seves vivències més fosques. A Profesores i

Aguantando també critica durament el siste-

ma educatiu i l’abús policial, respectivament.

Pel que fa a propers esdeveniments

d’aquest artista, està confirmada la seva par-

ticipació al Festival Vive Latino de Saragos-

sa el pròxim mes de setembre i un concert

a l’Auditori Rocío Jurado de Sevilla el dia 11

del mateix mes. A més, Morad està nominat

a Artista Odeón revelación urbano i Mejor

álbum urbano per MDLR als Premis Odeón.

Aitana Ocaña, una autèntica revelació

juvenil

I com no podria ser d’una altra manera,

els ex-triunfitos també suposen un gran al-

taveu i la reinvenció del panorama musical

comarcal. En primer lloc, tenim la climen-

tona Aitana Ocaña, de tan sols 21 anys.

El seu nom ha ressonat per tot el país i,

fins i tot, a nivell internacional, des de que

va quedar segona al talent show Opera-

ción Triunfo 2017. Prova d’això ha estat la

seva recent col·laboració amb Katy Perry

a la cançó Resilient, un tema que parla de

fer-nos més forts i de tornar a aixecar-nos

després d’una situació complicada. “Estic

a Madrid, però soc de Barcelona”, li deia

la jove catalana a la californiana en un di-

recte compartit a Instagram al gener, molt

orgullosa del seu lloc de procedència.

A més a més, el mes de novembre pas-

sat l’artista va estrenar el seu segon disc,

anomenat 11 Razones. Es tracta d’un àl-

bum amb un estil pop-rock semblant al

dels anys 2000 i amb diversos temes en

solitari i col·laboracions amb cantants

com Beret, Cali y El Dandee o Natalia La-

cunza. És un treball molt perfilat, on cada

cançó té el seu motiu i raó de ser. Aitana

ens convida a escoltar les seves “11 Ra-

zones para olvidar”, a través d’11 temes

com + (Más), - (Menos), = (Igual) o Cuan-

do te fuiste. Després de l’èxit d’Spoiler, el

seu públic més fidel ja està esperant que

s’anunciïn les dates per a la nova gira. De

moment, el concert al WiZink Center de

Madrid de la seva darrera gira Play Tour va

quedar aplaçat fins al 7 de desembre de

Aitana, de Sant Climent, va actuar a la Gala dels Premis Goya d’enguany



2021. A més, el 22 de juliol l’artista actuarà

al Festival Starlite de Marbella i al març, a

la gala dels Premis Goya. Cal mencionar

les seves nominacions als Premios Odeón

a Mejor videoclip, juntament amb Cali y El

Dandee per +, Mejor canción pop per + i Si

tú la quieres i Artista Odeón pop.

Alfred García, un veritable Espavilat

Del Prat de Llobregat i amb un món

interior gegant, l’Alfred García es va aga-

far gairebé un any de descans després

de la publicació de 1016. Ara torna amb

més empenta que mai i sembla que tot

just acaba de començar a sorprendre’ns.

El seu primer treball de 2021 ha estat la

publicació de la cançó original de la Serie

Los Espabilados, creada pel seu company

i amic Albert Espinosa i estrenada a Mo-

vistar +. “Gràcies per aparèixer al mig de

la tempesta”, escrivia l’artista al seu Ins-

tagram, molt agraït per la confiança que

l’escriptor sempre li ha demostrat. I és que

els dos guarden una relació molt propera i

Espinosa sempre ha considerat el cantant

un “amarillo”, és a dir, una persona especi-

al que es creua al teu camí i amb qui sents

una connexió excepcional que et canvia

per complet.

L’Alfred García sempre ha estat un dels

millors defensors de la importància de la

salut mental i diverses causes social. Tot

això es veu reflectit en la seva nova can-

çó i ell mateix ha admès que ha crescut

molt des que va patir ansietat l’any 2016

i la voràgine mediàtica després de la seva

sortida de l’acadèmia. Amb un treball dis-

cogràfic molt més personal i amb un so

més definit, l’Alfred ha reiterat en diver-

ses entrevistes estar molt content amb

el seu proper CD. “Tinc moltes ganes de

veure el que passa aquest any, perquè tinc

molt per estrenar i tants projectes...”, con-

fessava en una entrevista amb Los 40. A

través d’stories d’Instagram també va dir

que “aquest segon àlbum va més enllà; és

Alfred García, fill del Prat, és l’autor de la cançó original de la sèrie Los Espabilados



una transició cap al que m’estic convertint,

cada vegada una radiografia més fidel en-

tre el meu cor i la música”

Nerea Rodríguez, la veu dolça de Gavà

Qui també ha anat fent les seves apa-

ricions televisives i teatrals és la Nerea

Rodríguez, nascuda a Gavà el 1999. La

seva primera publicació musical va ser Y

ahora no, el 2018, seguida de Tu segun-

da opción, el seu àlbum Diciembres i una

gira conjunta amb en Raoul Váquez i en

Ricky Merino, de la seva edició d’OT. Ella

mateixa ha afirmat en diverses entre-

vistes que la quarantena li va servir per

parar i reflexionar a nivell professional i

que ara torna més renovada que mai. El

mes de gener va començar per a la cata-

lana amb la finalització de la seva parti-

cipació a la vuitena edició de Tu cara me

suena. Tot i que no es va emportar el pri-

mer premi, va rebre un suport massiu a

través de les xarxes socials, amb milers

de comentaris i línies de recàrrega per

fer-la guanyadora.

A més d’això, ja és coneguda la vocació

de l’artista pel teatre i les arts escèniques.

El mes de febrer, la Nerea va tornar al Te-

atre Lara amb l’obra La Llamada. L’artista

porta ja dos anys participant en aques-

ta obra creada pels Javis (Javier Calvo i

Javier Ambrossi), els quals li van donar

l’oportunitat després de veure el seu po-

tencial a Operación Triunfo, on ells eren

professors d’interpretació. Durant la resta

de l’any, està previst que segueixi interpre-

tant el paper protagonista en diverses de

les funcions programades.

Pel que fa a la música, el 2021 també

ve carregat amb novetats de la Nerea Ro-

dríguez. “Estic molt contenta perquè co-

menço un nou projecte. Estic treballant

amb un nou equip i agafant les regnes de

la meva carrera més que mai”, assegurava

la cantant en una entrevista a El Televisero

al gener.

Nerea, de Gavà, està amb un nou equip per agafar les regnes de la seva carrera



Carlos Right i Ariadna Tortosa, la

constància i l’esforç personificats

També han sortit del talent show Ope-

ración Triunfo en Carlos Right i l’Ariadna

Tortosa, d’Esplugues de Llobregat i de

Sant Joan Despí, respectivament. El pri-

mer va llançar el seu primer disc Atracción

el 2019, amb cançons en col·laboració

amb Juan Magán o Yera, i va oferir una

gira de concerts per als seus seguidors.

Després d’aquest àlbum, el 2020, va treu-

re Prisionero y Borrándote, que compten

amb gairebé mig milió de reproduccions

a Youtube. A més a més, el mes de gener

passat es va estrenar com a col·laborador

al programa de televisió Nova normalitat,

de Teve.cat, complint així un altre dels

seus somnis. El cantant està cada diven-

dres a les 23.00 hores a Teve.cat, parlant

de música, personalitats i xarxes. Pel que

fa a música nova, en Carlos va assegurar a

través d’Instagram que està preparant “un

projecte nou molt emocionant, molt bonic,

diferent i amb molts canvis”.

La primera expulsada d’OT 2020, tot i

no haver-ho tingut tant fàcil per fitxar per

una discogràfica, també està defensant

admirablement la seva música. El seu pri-

mer single, Al santo equivocado, va ser un

dels mes aplaudits dels que van estrenar

els concursants de l’última edició del ta-

lent. A continuació, la catalana va publicar

Gracias por venir, Tu juego, Valeria i una

versió de Por la boca vive el pez. L’Ariad-

na continua treballant durament en el seu

projecte personal, molt ben acompanyada,

i assegura que no estem preparats pel que

descobrirem d’ella aquest nou any.

Nil Moliner ho celebra ‘Bailando en la

batalla’

Qui, irònicament, està molt lligat al fe-

nomen Operación Triunfo, és el cantant de

Sant Feliu de Llobregat Nil Moliner. Va ser

precisament amb Que nos sigan las luces,

cançó per a la preselecció espanyola del

Festival d’Eurovisió 2018, que en Nil i l’Al-

fred García van tenir l’oportunitat de con-

Imatge que representa el poder artistic del Baix, amb els germans Muñoz d’Estopa, Aitana, Rosalia i Alfred Garcia



nectar com mai i de veure la seva música

enlairar-se a la vegada. “Es nota quan ets

del Baix Llobregat. Hi ha quelcom distintiu

en el nostre esperit, el mateix que realment

em va fer vibrar en aquella primera impres-

sió de tu”, deia l’Alfred en una trucada amb

en Nil en un vídeo d’Instagram titulat Nil i

una historias... “No sé si van ser les pintes

o tal com vaig escoltar aquesta cançó (Que

nos sigan las luces) composta, que vaig

veure clar que ens portaríem genial”, afegia.

Des d’aquella primera aparició televisi-

va en endavant, en Nil no es va deixar eclip-

sar pel focus mediàtic i va seguir treba-

llant durament fins a la publicació del seu

primer disc Bailando en la batalla, el 2020.

Soldadito de Hierro, Mi religión o Bailan-

do són alguns dels temes més coneguts

d’aquest àlbum. Gràcies al seu ímpetu i

esforç, el català ha aconseguit també col-

laborar amb grans artistes espanyols de la

talla de Dani Fernández, Álvaro de Luna o

Danny Romero a la recent Se me va, publi-

cada el mes de gener passat.

Per sort, aquest any ja podem gaudir de

la seva música a sobre d’un escenari. Jun-

tament amb el seu equip, en Nil ha decidit

transformar el Tour Bailando en la batalla

en la Gira Zero. Aquesta passarà per diver-

ses ciutats com Barcelona, Madrid, Sevilla,

Màlaga o Girona fins a l’estiu, i comptarà,

en alguns casos, amb diverses funcions

en un mateix dia, per afavorir la distancia

de seguretat a causa de les restriccions vi-

gents pel coronavirus. En Nil Moliner està

nominat també als Premis Odeón a la ca-

tegoria Revelación pop.

Tony Aguilar és la veu de la ràdio

musical

El periodista i locutor Tony Aguilar ha

sabut transmetre tota aquesta cultura mu-

sical gràcies a la seva veu. Es natural de

Cornellà i porta pràcticament des de jove

dedicant-se al món de la ràdio i de la tele-

visió. Va ser l’any 1991 quan va parlar per

primera vegada a Ràdio Barcelona i ara, 30

anys després, la seva constància es reflec-

Nil Moliner, de Sant Feliu, una de les estrelles de la factoria Operación Triunfo

Tony Aguilar, de Cornellà, és un dels periodistes i locutors de ràdio més populars



teix en el seu èxit com a professional.

Actualment presenta els programes Del

40 al 1, que repassa la llista dels èxits més

importants del país a LOS40, i LOS40 Global

Show, que s’emet els diumenges a Espanya

i Amèrica Llatina i compta amb estrenes, no-

vetats i entrevistes exclusives a artistes.

En Tony Aguilar és, a més, el comenta-

rista espanyol al Festival d’Eurovisió des

del 2017. Aquest 2021 s’espera que també

ho sigui a l’edició número 65, que es cele-

brarà als Països Baixos i on en Blas Cantó

serà el nostre representant.

Cal afegir que, està previst que es pu-

gui celebrar el Coca-Cola Music Experien-

ce 2021, presencialment i amb en Tony

Aguilar com a presentador. L’any 2020 es

va celebrar el CCME Reloaded de manera

virtual a causa de la pandèmia.

‘Salvats’ per Jordi Évole

Jordi Évole, conegut expresentador de

Salvados i actual creador de Lo de Évole

—tots dos programes de Producciones del

Barrio—, és també de Cornellà de Llobregat.

El periodista va començar molt jove a una

televisió local de Viladecans i, actualment,

compta amb un gran bagatge a l’esquena.

A part de les seves sonades entrevistes,

com la que va realitzar al papa Francesc, a

Nicolás Maduro o a Lionel Messi, el català

té un llibre, Confinados, que va publicar a

finals de l’any passat. Al voltant d’aquestes

dates, també es va estrenar a diversos ci-

nemes del país el documental Eso que tú

me das, on Évole va poder entrevistar el

cantant de Jarabe de palo, Pau Donés, dies

abans de la seva mort.

A més d’això, Évole també ha demostrat

estar adaptant-se a les noves aplicacions i

tecnologies emergents. Fa poc va estrenar

el seu canal de Twitch, on va emetre per

primera vegada amb l’streamer Ibai Llanos.

Susi Caramelo, homenatjada amb una

paperera

Potser una de les revelacions més po-

lèmiques i recents de la televisió és la

El periodista Jordi Évole, fill de Cornellà, viu a Santa Coloma de Cervelló



humorista Susi Caramelo, de l’Hospitalet

de Llobregat. Susana Cabero Jaén, com

es diu en realitat, es defineix com a “pibo-

néxica”, és a dir, una persona que es creu

més bona del que està. La catalana va

començar provant sort al món de la comè-

dia amb un aplaudit stand up a Barcelona.

Seguidament es va mudar a Madrid, on va

fer més bolos i es va professionalitzar. Por-

tava més de 12 anys treballant darrere de

les càmeres com a cambrera, guionista o

animadora de públic quan la seva fama va

començar a pujar com l’escuma el 2019.

Això va ser gràcies als seus reportatges al

programa Las que faltaban, de Movistar+,

presentat per Thais Villas. Els espectadors

van connectar ràpidament amb la catalana

degut al seu sentit de l’humor, la manera

de narrar els esdeveniments i com aborda-

va els famosos als photocalls. Fins i tot va

haver-hi una vegada que va ensenyar els

pits al final d’una dels seves seccions.

Actualment té el seu propi programa,

Caramelo en Movistar+, amb el qual fins

i tot es va desplaçar a la seva ciutat natal.

Allà, l’alcaldessa Núria Marín li va retre ho-

menatge col·locant una placa amb el seu

nom a una paperera de reciclatge de la

ciutat. “Ai! És la metàfora de la meva vida”,

van ser les paraules de la humorista.

Mercedes i Lorenzo Milá, els germans

de la petita pantalla

I sortits de l’epicentre televisiu, trobem

també la Mercedes i el Lorenzo Milá. Tots

dos germans són d’Esplugues de Llobre-

gat i provenen d’una família aristocràtica,

ja que són fills de José Luis Milá Sagnier,

compte de Montseny, i de Mercedes Men-

cos Bosch. Per via materna, són nets dels

marquesos d’Amparo i besnets de Rómulo

Bosch, alcalde de Barcelona i propietari

del Parc del Tibidabo.

Tots dos són periodistes. La Mercedes

és coneguda per haver presentat 15 edi-

cions de Gran Hermano. Va estudiar Peri-

odisme i, més endavant, es va iniciar a la

ràdio de la mà de Luis del Olmo. Un temps

Mercedes Milà reivindica sempre que pot que és filla d’Esplugues. Ara està immersa en el seu programa Scott i Milà per Movistar+

Lorenzo Milà



després va començar a treballar als estudis

de Televisión Española. També va estar en

programes com Buenas noches o De jue-

ves a jueves. A més a més, ha treballat a

cadenes com Antena 3, Cuatro i BeMad.

El 2017 va cedir el relleu de Gran Her-

mano a Jorge Javier Vázquez. L’any 2018,

va revelar en una entrevista amb Jordi Évo-

le que el veritable motiu pel qual va deixar

el programa era perquè estava patint una

depressió.

Actualment, la catalana continua im-

mersa en el seu nou projecte més proper

i personal a Movistar+, Scott y Milá, jun-

tament amb la seva mascota. També ho

compagina amb la seva activitat com a

llibretera a +Bernat, ubicada a Barcelona.

Per la seva part, en Lorenzo Milá es va

llicenciar en Periodisme a l’Autònoma de

Barcelona. La seva carrera es va enlairar

quan va començar com a redactor i pre-

sentador a l’informatiu nocturn La 2 No-

ticias, que s’acabava d’estrenar, des del

1994 fins al 2003. Durant el mes de no-

vembre passat va participar en l’emissió

De Trump a Biden a TVE, com a excorres-

ponsal i juntament amb altres professio-

nals, com Ana Blanco, Carlos Franganillo,

Cristina Olea o Sara Rancaño. A més, fa

poc, el periodista també es va posicionar

sobre el polèmic rètol de TVE on deia “Le-

onor se va de España, como su abuelo”,

en referència a la noticia sobre que la

Princesa aniria l’any que ve a estudiar a

una escola de Gales que costa 76.000 eu-

ros. Milá va mostrar el seu descontenta-

ment a les xarxes socials per la cobertura

informativa. Va escriure “els hipòcrites de

sempre”, en resposta a un tuit d’Iñigo Al-

fonso, on mencionava l’agressivitat amb

què alguns mitjans estaven carregant

contra RTVE, després d’haver reconegut

que el text del rètol era un error que mai

hauria d’haver passat.

Paula Vázquez i el poder de les xarxes

socials

La presentadora Paula Vázquez va néi-

xer al Ferrol (Galicia), però va venir de molt

petita a viure a l’Hospitalet de Llobregat.

De 46 anys, ha estat la cara principal de

programes destacats com El juego del Eu-

romillón, Pekin Express o Fama, ¡a bailar!.

Va començar a treballar a La 4 el 2008,

quan aquesta no estava a Mediaset, i els

seus últims projectes van ser El Puente

i Ultimate Beastmasterde Netflix, fins al Paula Vázquez és molt activa a les xarxes socials



2018. Ara porta un temps allunyada del

món de la televisió i, per a ella, les xarxes

socials són, moltes vegades, la seva vàlvu-

la d’escapament. Allà dona la seva opinió

sobre política, retocs estètics, feminisme i

altres qüestions.

José Corbacho ens demana molta

calma

Una de les altres cares més sonades

del món de l’espectacle i l’humor és la

d’en José Corbacho. És del barri de San-

ta Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat i va

estudiar Ciències de la informació a l’Au-

tònoma de Barcelona, on, confessa, li va

quedar pendent l’assignatura de Televisió.

Al món del teatre va començar a la com-

panyia La Cubana i, a la petita pantalla, es

va fer més conegut a nivell nacional gràci-

es a la seva participació a Homo Zaping

d’Antena 3 i com a jurat de Tú sí que vales

en diverses edicions. També va participar

a Masterchef Celebrity 2, on finalment va

guanyar el piragüista Saúl Cravioto.

Pel que fa al món del cinema, l’any 2005

va rodar, juntament amb el seu amic Juan

Cruz, la pel·lícula Tapas. Amb aquesta va

rebre al Festival de Málaga la Biznaga d’Or

al millor film. Corbacho també guanyar el

Goya a millor director novell i Elvira Mín-

guez, a la millor actriu de repartiment. El

seu segon llargmetratge com a director va

ser Cobardes, que es va estrenar el 2008.

Durant aquests darrers dies, en Corbac-

ho es troba immers en la presentació de la

tercera temporada del seu monòleg, Ante

todo mucha calma, al Teatre Borrás de

Barcelona. Entre els diversos temes que

tracta, trobem l’endarreriment de les vacu-

nes contra el Covid-19, els negacionistes i

altres temes de latent actualitat.

Candela Peña, la dona dels Goya

De Gavà és l’actriu Candela Peña, co-

neguda pel seu paper a la sèrie El Hierro

i per haver estat guardonada amb tres

Premis Goya. El seu pare regentava un bar

ubicat al costat del Cinema Maragall, on

José Corbacho fa la tercera temporada del seu monòleg, “Ante todo mucha calma”, al Teatre Borràs de Barcelona



l’actriu va passar gran part de la seva in-

fància. Fins als 17 anys es va dedicar a la

dansa però, finalment, es va decidir per la

interpretació a l’Escola Nancy Truñón. Les

seves primeres aparicions televisives van

ser a Sputnik, de TV3, i a Días contados, al

cinema. Alguns dels seus llargmetratges

més coneguts son Te doy mis ojos (2003),

sobre la violència de gènere, i Princesas,

amb les quals es va emportar un Goya.

A més a més, el passat 19 de febrer

es va estrenar la segona temporada d’El

Hierro, on Candela Peña interpreta la jut-

gessa Candela Montes. En aquests nous

capítols podem veure com tothom oculta

els seus propis interessos, però se las han

de veure amb la justícia de totes maneres.

Per últim, aquest any Candela Peña tam-

bé està nominada a Millor actriu protago-

nista per La boda de rosa als Premis Goya

2021.

Lydia Bosch, del ‘Un, dos, tres’ a

‘Servir y proteger’

Lydia Boquera de Buen, més coneguda

com a Lydia Bosch, és filla d’un llibreter

i d’una infermera. Va néixer a Barcelona,

però va ser criada al Prat de Llobregat. L’ac-

triu i presentadora de televisió va començar

com a relacions públiques i, als 21 anys, la

va fitxar Chicho Ibáñez Serrador per ser una

noia del concurs Un, dos, tres... responda

otra vez. A partir d’aquí, va guanyar popula-

ritat i va poder protagonitzar algunes series

de televisió i pel·lícules, com per exemple

Médico de família, on interpretava Alicia.

L’any passat li van diagnosticar un car-

cinoma basal a la cara, el qual, per sort,

era de creixement lent i es va poder con-

trolar. Els seus darrers treballs són par-

ticipacions a la sèrie Paquita Salas i a la

cinquena temporada de Servir y proteger,

on interpreta Mabel, l’exdona de l’inspec-

tor en cap, Tomàs Salgado.

Amparo Moreno viu als escenaris

Amparo Moreno també és actriu i la

veu de l’experiència. Va néixer al barri de

A dalt, Candela Peña, de Gavà, ha triomfat amb la sèrie Hierro i ara prepara la seva pròpia. A baix, la pratenca Lidia Bosch



la Torrassa i ha treballat principalment al

teatre, tot i que també ha fet cinema i te-

levisió. Avui dia té 71 anys i porta sempre

present l’Hospitalet de Llobregat. Un dels

films on va participar, Perros Callejeros, de

José Antonio de la Loma, va ser rodat en

part a diferents barris del seu municipi na-

tal. La catalana ha participat a conegudes

series com Farmacia de guardia, El cor de

la ciutat, Aída o Aquí no hay quien viva.

L’any 2016 va tornar als escenaris amb

Recurso de amparo, un monòleg escrit per

ella mateixa. Més endavant, el 2018, va

participar a la sèrie Cuerpo de élite, d’An-

tena 3, com a col·laboradora especial.

Núria Espert, una personalitat

interpretativa prolífica

Per altra banda, també és de l’Hospi-

talet de Llobregat Núria Espert, actriu de

teatre, cinema i òpera i Premi Princesa

d’Astúries el 2016, per ser una de les per-

sonalitats més rellevants i prolífiques del

panorama interpretatiu. Actualment té 85

anys i, a finals de l’any passat, va poder

tornar amb la seva gira de l’espectacle

Romancero gitano — inspirada en la obra

de Lorca—, que va quedar interrompu-

da degut a la pandèmia. L’Ajuntament de

l’Hospitalet ha acordat donar-li la medalla

d’or de la ciutat. Per raons pandèmiques,

aquest acte no s’ha celebrat.

Jordi Mollà porta l’Hospitalet a

Hollywood

Però qui ha aconseguit portar la segona

ciutat de Catalunya a Hollywood ha estat

en Jordi Mollà. Aquest actor i director de

cinema va estudiar a l’Institut del Teatre

de Barcelona i va debutar a la gran panta-

lla amb Jamón, Jamón, l’any 1992. Alguns

dels altres títols coneguts en què ha parti-

cipat són Historias de Kronen i Blow, junta-

ment amb Johnny Depp. Ha estat nominat

cinc vegades al Goya, tot i que encara no

n’ha guanyat cap. A més a més, ha fet pel-

lícules en català, castellà, italià, francès i

anglès. A part del món de l’actuació, tam-

A dalt, Núria Espert ha estat premiada enguany per l’ajuntament de l’Hospitalet, la seva ciutat natal, amb la medalla d’or. A baix, Jordi Mollà, de l’Hospitalet a Hollywood



bé es un reconegut escriptor i pintor. De

fet, l’any 2019 va dissenyar quatre jaque-

tes exclusives per a la marca Desigual.

La polèmica de la mà de Carlos

Navarro, ‘El Yoyas’

Tornant al món dels realities, Carlos Na-

varro, alias “El Yoyas”, va conèixer la seva

ex-dona, Fayna Bethencourt, a Gran Herma-

no 2, el 2001. Amb ella va tenir dos fills i,

després de 19 anys junts, es van separar. El

mes de desembre passat, el català va ser

condemnat pel Jutjat Penal número 5 de

Las Palmas de Gran Canaria com a autor de

set delictes, diversos d’ells consumats, per

violència de gènere contra la canària, els

seus dos fills en comú i la nova parella de la

seva ex. “Vaig arribar a normalitzar compor-

taments que no eren saludables: prohibici-

ons, dir-me que em vestís de determinada

manera per anar a alguns llocs, com m’ha-

via de comportar. Vaig normalitzar coses

tòxiques”, va assegurar Bethencourt a una

entrevista amb la revista Semana.

Mario Casas es prepara per al possible

Goya

I de la part nord de la comarca, més con-

cretament d’Esparreguera, és en Mario Ca-

sas. Aquest cotitzat actor de sèries com Los

hombres de Paco o de pel·lícules com Fuga

de cerebros i Mentiras y gordas es va tras-

lladar a Catalunya quan tenia només 6 anys.

En guarda molt bon record, de la seva infàn-

cia allà. Va fer batxillerat artístic a Martorell i,

més endavant, va marxar a Madrid a l’Esco-

la d’Art Dramàtic Cristina Rota. Altres cone-

guts títols on ha participat són Tres metros

sobre el cielo, El barco, Las brujas de Zugar-

ramurdi, Palmeras en la nieve o El fotógrafo

de Mauthausen, on va haver-se d’aprimar 12

quilos per interpretar al seu personatge.

L’actor no podia haver començat l’any

de millor manera, ja que ha estat nominat

al Goya a Millor actor pel seu paper a No

mataràs, un thriller dirigit per David Victo-

ri. Tot i que Casas té moltes probabilitats

d’emportar-se el desitjat premi, haurem

d’esperar a la gala per descobrir-ho.

Cara i creu: a la dreta, Mario Casas, d’Esparreguera, ha guanyat el Goya 2021 al millor actor per “No matarás”. A l’esquerra, l’hospitalenc Carlos Navarro, condemnat per maltractaments a la seva parella



Pau Garcia-Milà, un jove i ambiciós

empresari

També del nord del Baix Llobregat,

d’Olesa de Montserrat, és el jove empre-

sari, comunicador i professor Pau Garcia-

Milà, de tan sols 33 anys. Juntament amb

en Marc Cercós és el fundador de l’empre-

sa eyeOS, pionera en el desenvolupament

de cloud computer i que va ser comprada

per Telefònica el 2014. En Pau també és

cofundador d’Idafoster i Founderz. En el

cas d’aquesta última, és una plataforma

enfocada a ensenyar altres emprenedors

a crear empreses des de cero.

A part de tot això, el jove també ha col-

laborat a Catalunya Ràdio, RAC 1, COM Rà-

dio, Onda Cero i la Cadena SER. És, a més,

el professor més jove del màster Digital

Business d’ESADE.

Les ‘5 W’ d’Agus Morales

Del Prat de Llobregat és el director de

la revista 5W, Agus Morales. Aquesta pu-

blicació ha estat traduïda a l’anglès, el

català, l’italià i el polonès. Es basa en la

norma de les 5 W en anglès: Who, what,

when, where i why (qui, què, quan, on i

perquè). Aquesta compta amb una am-

plia xarxa de col·laboradors delegada per

Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Orient Mit-

jà per explicar històries que passen al vol-

tant del món. Amb 5W, els col·laboradors

pretenen apropar la població al món del

periodisme narratiu i independent. Al

tractar-se d’una societat limitada, tots els

fundadors tenen la mateixa participació a

l’empresa i formen part activa en la presa

de decisions.

Per altra banda, l’Agus és autor de No

som refugiats i El viejo periodismo. Va

guanyar el premi Ortega y Gasset el 2019

amb la crònica Los muertos que me habi-

tan, publicada a 5W. A més, va ser corres-

ponsal de l’Agencia EFE durant sis anys

a l’Índia i el Pakistan, i va treballar per a

Médicos sin fronteres durant tres anys,

seguint crisis humanitàries a l’Àfrica i

l’Orient Mitjà.

Pau García-Milà, d’Olesa de Montserrat, ha triomfat en el món dels negocis i Agus Morales (dreta) també triomfa en el món del periodisme



Els caps de Jaume Plensa

Jaume Plensa, de 65 anys i provinent de

Sant Feliu de Llobregat, és artista i treballa

al seu estudi. Va acudir a l’Escola Superior

de Belles Arts de Sant Jordi i va començar

modelant ferro amb la tècnica de la fosa i,

actualment, és conegut per les seves es-

cultures en forma de cap, moltes d’elles

repartides al llarg del globus terraqüi.

La seva producció artística es basa en

la dimensió de l’home i la seva relació amb

l’entorn. “Jo crec que l’escultura és la rela-

ció del que és material amb el que no ho

és, del que és visible i el que no ho és. Po-

dria ser un exemple molt bonic d’escultura

quan intentes agafar aigua amb les mans,

que se t’escapa a través dels dits”, deia

l’autor al documental sobre el seu treball,

Can you hear me?, estrenat aquest anyi di-

rigit per Pedro Ballesteros.

Una de les seves obres més conegu-

des és Echo. Es tracta d’un gegantí cap de

nena de 13 metres d’alt que va ser expo-

sat a Manhattan el 2011. L’estructura està

inspirada en la Núria, la filla d’una amiga

que té un restaurant xinès al costat del seu

taller a Sant Feliu de Llobregat. Cal afegir

que Plensa defineix el cap com el gran pa-

lau del coneixement.

Una altra de les seves obres més co-

negudes és Crown Fountain, a Chicago.

Aquesta consta d’unes torres on van apa-

reixent diverses cares de persones que

treuen aigua per la boca. Es tracta d’un tre-

ball públic interactiu i de vídeo-estructura,

la qual suposa una reinterpretació moder-

na de les fonts de gàrgoles.

Tampoc podem oblidar Julia, una altra

estructura en forma de cap amb els ulls

tancats i feta de resina de polièster i pols

de marbre blanc, i va enamorar els passe-

jants de la plaça Colón de Madrid quan es

va instal·lar allà el desembre de 2018. A

part, va aconseguir canviar la percepció

de l’entramat urbà de la capital espanyola.

Per últim, Voices és una de les seves

construccions més recents, situada al

vestíbul d’un gratacels de Hudson Yards

Jaume Plensa té el seu taller d’escultor a Sant Feliu de Llobregat



de Nova York i formada per 11 esferes

amb abecedaris. La més gran d’aquestes

fa 5,5 metres i la més petita, 2,3, i pesa 600

quilos. Aquesta obra pretén ser una inte-

gració de totes les persones, independent-

ment de la seva cultura, ètnia o raça.

L’Albert i en Ferran Adrià, uns

referents a la cuina

Si ens posem llepafils, entrem dintre

del món gastronòmic. Pertanyents a l’elit

culinària, els germans Ferran i Albert Adrià

van néixer a l’Hospitalet de Llobregat. Tot i

no ser residents actualment d’aquest mu-

nicipi, encara segueixen visitant la ciutat,

ja que els seus pares hi viuen.

En Ferran va ser xef i copropietari del

conegut restaurant El Bulli de Girona fins

al 2011, quan va tancar. Ell va entrar-hi a

treballar després de fer el servei militar

a Cartagena i, més endavant, s’hi va unir

l’Albert. El Bulli va acabar figurant com a

millor restaurant del món nomenat per la

revista britànica Restaurant i va obtenir

el premi S. Pellegrino durant quatre anys

consecutius.

L’any 2014 va néixer la Bulli Fundation,

fundació sense ànim de lucre que té tres

objectius: salvaguardar la història d’El Bu-

lli, crear contingut de qualitat a l’abast de

tothom, concretament dels experts culina-

ris, i compartir la seva experiència en inno-

vació, administració i gestió de les pimes

del sector de la restauració.

Actualment, a part de compaginar les

seves accions amb Caixa Bank, una de les

principals preocupacions d’en Ferran Adrià

és la Bullipedia, dintre de la Bulli Fundati-

on. Es tracta d’un ampli projecte editorial

amb publicacions sobre vins, cocteleria

i la història de la gastronomia, entre d’al-

tres. A més a més, està previst que aquest

any es publiqui una monografia sobre el

cacau i el sistema d’innovació a El Bulli.

Fa poc va començar el procés de dota-

ció d’El Bulli 1946 a Cala Montjoi, com a

transformació del restaurant en un museu

per preservar-ne la història. En aquest mu-

Albert Adrià ha seguit els passos del seu famós germà

Ferran Adrià és un dels hospitalencs iŀlustres



seu s’exhibiran utensilis com pissarres o

pinces per emplatar, portades de mitjans

nacionals que El Bulli ha protagonitzat, la

relació amb Japó que va ser “un canvi de

paradigma a Occident” i molt més. Està

previst que s’inauguri el 2022.

En Ferran Adrià també prepara un docu-

mental amb Movistar + i Telefònica sobre

el restaurant que va canviar la forma d’en-

tendre la gastronomia del món.

Pel que fa a l’Albert Adrià, aquest cone-

gut pastisser i cap de cuina dels restau-

rants El Barri juntament amb els germans

Iglesias, tampoc no para quiet. Durant el

2020, i amb l’aturada de l’hostaleria, va

aprofitar per escriure un parell de llibres

sobre pastisseria i vegetarianisme que es

publicaran a la primavera. Quant a la res-

tauració, actualment està treballant en un

projecte amb empreses d’I+D.

Lucas Mondelo es prepara per Tokio’21

En l’àmbit esportiu, Lucas Mondelo, de

l’Hospitalet de Llobregat, és l’actual seleccio-

nador de l’equip nacional femení de bàsquet,

amb què es va proclamar tri-campió conti-

nental el 2013, 2017 i 2019, subcampió mun-

dial el 2014 i subcampió olímpic el 2016.

La primera concentració de l’any de la

selecció espanyola femenina havia de ser a

la localitat francesa de Toulouse. Aquesta

finalment no es va poder celebrar “davant

del resultat no concloent del test Covid d’un

dels membres del cos tècnic i per la segu-

retat de totes les jugadores i de l’staff”, se-

gons indicava el comunicat oficial.

Aquest any, a més, se celebren a Tokio

els Jocs Olímpics, on la selecció de Monde-

lo haurà de defensar la plata que va obtenir

a Río fa quatre anys. Està previst que les

noies de l’absoluta juguin al grup A contra

Corea del Sud, Sèrbia i Canadà. Així es va

determinar a la casa del bàsquet Patrick

Baumann a Mies, Suïssa. No podem oblidar

que l’Euro Basket és una altra de les metes

de la selecció femenina per a aquest estiu.

Germans Gasol: Marc supera la Covid I

Pau torna a casa

Els germans Pau i Marc Gasol, santbo-

Lucas Mondelo. de l’Hospitalet, al cel del basquet femení



ians adoptius, ja que s’hi van traslladar a

l’edat de 6 anys, són dos famosos juga-

dors de bàsquet. Tots dos són els porta-

veus de Gasol Foundation, destinada a

reduir l’obesitat infantil a través de tres lí-

nies estratègiques: educació, investigació

i intervenció.

Pau va ser el segon jugador espanyol

i el primer català de la història fitxat per

un equip de l’NBA. Potser és el millor es-

portista espanyol de tots els temps en es-

port col·lectiu. Ara torna a enfundar-se la

samarreta de Barça, club on va començar.

Fa uns dies va vestir la samarreta blaugra-

na només en la seva presentació oficial,

però el seu retorn a la pista cada vegada

està més a prop. No és el mateix que fa

20 anys, no li ha dolgut confessar-ho. Però

la seva aportació pot ser tremendament

decisiva, segons assenyala l’extècnic bar-

celonista Joan Montes, qui va tutelar els

seus inicis al club blaugrana.

Amb 2,15 metres d’alçada, ha guanyat

diversos premis esportius, com tres me-

dalles olímpiques a Pekín 2008, Londres

2012 i Río de Janeiro 2016, però també va

ser triat Català de l’Any el 2001 pel diari

El Periódico de Catalunya, i Premi Princep

d’Astúries dels Esports, juntament amb en

Marc, el 2015. Pau Gasol torna a casa con-

jugant tres verbs crucials: tornar, ajudar i

gaudir van ser els conceptes clau que va

repetir el jugador blaugrana en la seva re-

cent presentació.

Pel que fa al mitjà dels germans (l’Adrià

Gasol és el més petit), en Marc actualment

ha superat la malaltia de la Covid i és juga-

dor dels Lakers. El mes de gener passat

va complir 36 anys, després de disputar el

seu partit número 20 amb l’equip de Los

Angeles, que compta amb figures titàni-

ques com LeBron James, Harrell o Kuzma.

Laia Sanz, a tot gas

A Corbera de Llobregat va néixer la pilot

de trial, enduro i rally raid espanyola Laia

Sanz. La catalana ha estat 13 vegades

campiona del món de trial i cinc vegades

campiona del món d’enduro. Es coneguda

com La reina del desert i té un llibre, ano-

El santboià Pau Gasol ha tornat a jugar amb la samarreta blaugrana, el club dels seus inicis

Marc Gasol, el germà “petit”, continua jugant als Estats Units



menat Qui té la voluntat té la força, on par-

la de la seva experiència al món del motor.

La catalana va aprendre a anar amb bi-

cicleta a l’edat de 4 anys per la seva Cor-

bera natal i va tenir el seu primer contacte

amb una moto el mateix any. El seu germà

gran, Joan, també és un apassionat del

motociclisme.

La política no separa Manuel Campo

Vidal del Baix Llobregat

En el món de la política destaquem a

Manuel Campo Vidal. Actualment té 70

anys i amb només 9 va venir d’Osca a

viure barri d’Almeda, de Cornellà. Aquest

veterà periodista, presentador de televisió,

directiu de mitjans de comunicació, soci-

òleg i enginyer tècnic industrial, va cursar

batxillerat a l’Hospitalet, ja que a la seva

ciutat no hi havia institut. Després d’estu-

diar un any a París amb Manuel Castells,

a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Soci-

als, va començar la seva carrera política al

PSUC el 1974. Va representar Cornellà i el

Baix Llobregat a l’Assemblea de Catalunya

fins a la seva dissolució. També va ser un

dels organitzadors del míting de San Boi

el 1976 i, 11 anys després, al commemo-

rar-se aquella manifestació a la Plaça de

Catalunya, se li va encarregar la presenta-

ció de l’acte. A l’abril del 1976 va participar

en la constitució de l’Assemblea Democrà-

tica de Cornellà. Després de la dictadura

es va traslladar a Madrid per treballar a

TVE, presentant telenotícies o programes

com Punto y aparte i Hora 25, a la Cadena

Ser. Campo sempre s’ha mantingut molt

lligat a la comarca del Baix Llobregat, tot

i la seva ocupada vida. Així ho ha demos-

trat en diverses conferències, articles o

presentacions de llibres, on sempre té

molt present la ciutat.

José Montilla, molt arrelat a Cornellà

José Montilla, tot i haver nascut a Còr-

dova, té molt a veure amb el Baix Llobre-

gat. Qui va presidir la Generalitat de Cata-

lunya entre el 2006 i el 2010, també va ser

alcalde de Cornellà entre el 1985 i el 2004.

A més a més, va ser president de la Dipu-

tació de Barcelona entre el 2003 i el 2004.

Laia Sanz, de Corbera, ha passat per una malaltia que no ha impedit la seva competició

Manuel Campo Vidal va créixer al barri Almeda de Cornellà



Després d’abandonar la presidència de la

Generalitat, va exercir com a senador de

les Corts Generals per designació del Par-

lament de Catalunya fins al 2019.

Els seus fills, juntament amb la seva se-

gona dona, l’Anna Hernández, s’han format

al Col·legi Alemany d’Esplugues, molt a prop

del seu habitatge de Sant Just Desvern. A

les darreres eleccions al Parlament de Ca-

talunya, al polític li va tocar presidir una de

les taules del col·legi electoral on va a votar.

Un altre veí de Sant Just Desvern a res-

saltar és en Ferran Mascarell, que va ser

regidor a l’Ajuntament de Barcelona, presi-

dit per Pasqual Maragall i que després va

arribar a ser conseller de Cultural amb el

Govern convergent. A la mateixa localitat

té el seu taller l’arquitecte i urbanista Ri-

card Bofill. El poeta Joan Margarit, que va

morir al febrer, també vivia al municipi.

TV3 a la comarca

La seu de TV3 es troba a Sant Joan Des-

pí. Això comporta que tots els periodistes

que hi treballen facin molt vida als voltants,

a ciutats com Cornellà, Esplugues, Sant

Just Desvern, Sant Feliu i Molins de Rei.

Piqué i Shakira, una vida tranquil·la a

Esplugues

Cal esmentar també la casa que tenen el

futbolista Gerard Piqué i la cantant Shakira

en una de les zones més adinerades d’Es-

plugues. Aquesta mansió compta amb tot el

que la parella podria haver somiat: tranquil-

litat, protecció, natura i proximitat amb la

capital Catalana, a un pas de la Diagonal.

La propietat la van obtenir el 2012 i compta

amb 3.800 metres quadrats. Allà viuen amb

els seus dos fills, Milan i Sasha, els quals

també van a l’escola a prop.

Més celebritats que viuen a Esplugues:

David Muñoz, integrant d’Estopa, i Isak An-

dic, que va ser presidir Mango fins al 2020.

Castelldefels, ciutat amb famosos

Una de les altres ciutats predilectes per

a les celebritats és Castelldefels. A part de

la platja i de la seva proximitat amb Barce-

A dalt, l’expresident de la Generalitat, José Montilla, viu a Sant Just. A sota: a la parella mediàtica formada pel futbolista Gerard Piqué i la cantant Shakira resideix a Esplugues



lona, està molt a prop del camp d’entrena-

ment del Barça. En aquest municipi hi té la

residència privada un dels futbolistes més

aclamats del món, Lionel Messi. Es tracta

d’un lloc ideal per passar desapercebut.

L’habitatge compta amb terrasses obertes,

àrees de jardí i grans finestres amb vistes

a les muntanyes del Garraf i el Mediterrani,

entre d’altres.

Molt a prop del futbolista argentí, també

a Castelldefels, tenen a més casa l’urugua-

ià Luis Suárez i la seva dona, Sofia Balbi.

Aquests van pagar 2,5 milions d’euros per

la seva mansió, just després que Suárez fit-

xés pel Barça. De fet, alguns veïns han po-

gut veure el 10 del Barça jugant a pàdel amb

Luis Suárez i Pepe Acosta.

I a la mateixa urbanització de Bellmar de

Castelldefels també se situa la que ja ha

estat batejada com “la casa dels horrors

del Barça”. Aquesta compta amb un terreny

de 1.000 metres quadrats i té diverses plan-

tes, gimnàs, piscina i ascensor. Cesc Fàbre-

gas, actual jugador de l’A. S. Mònaco, la va

adquirir el 2014, abans de fixar pel Chelsea.

El d’Arenys de Mar es va mudar a Angla-

terra aquell any, però es va quedar amb la

propietat de la casa, la qual ràpidament va

llogar a Thomas Vermaelen. El següent in-

quilí va ser el portuguès André Gomes, fixat

pel Barça el 2016 i fins al 2018. Per últim,

el brasiler Coutinho va entrar a l’equip blau-

grana aquell mateix any i ha estat l’últim a

trepitjar aquesta mansió.

Javier Mascherano també era veí de

Messi a Castelldefels. Victor Valdés, tot i

que ja no està al Barça, segueix tenint di-

verses propietats a la mateixa zona, una

d’elles, dissenyada per l’arquitecte Joa-

quin Torres, qui també ha projectat la ma-

joria de les cases de futbolistes del Real

Madrid. Cal ressaltar que Luis Enrique,

exfutbolista i entrenador espanyol que

dirigeix la selecció nacional, manté una

casa a Gavà de 800 metres quadrats so-

bre un terreny de 2.400, juntament amb la

seva dona, Elena Cullell. Rellevants exju-

gadors blaugrana, com Riquelme i Keita,

també tenen casa a Gavà.

I a la ciutat també hi ha cabuda per a la

premsa del cor. Ens referim a Chelo Garcia-

Cortés, col·laboradora de programes com

Sálvame o Sábado de luxe i exparticipant

Messi i la seva dona viuen amb els seus fills al litoral de la comarca

La televisiva Chelo García Cortés viu a Castelldefels



de Supervivientes 2019. La periodista, tot i

haver nascut a Ourense, té casa al passeig

Marítim de Castelldefels. Allà comparteix

vida amb la seva gosseta Maggy i la seva

parella, Marta Roca Carbonell.

El passat mes de febrer la tertuliana va

presentar per primera vegada Sálvame, al

qual va patir una sèrie de boicots sense

final, ja que la càmera no semblava enfo-

car-la mai. Res del que feia la periodista

apareixia a la pantalla i només es veien plà-

nols de les seves mans, les seves cames

o la roba que portava. Els treballadors de

postproducció van arribar, fins i tot, a dis-

torsionar-li la veu amb un programa, cosa

que va provocar la confusió i la reacció dels

espectadors a les xarxes socials.

Molins de Rei i Corbera, un assentament

preferent

Passant ara a una altra localitat de la co-

marca del Baix Llobregat, trobem Molins de

Rei. Allà resideix des de fa més de 20 anys

l’actor, guionista i director de cine Karra Ele-

jalde. El d’Àlaba és principalment conegut

per fer d’aita a una de les peŀlícules més ta-

quilleres d’Espanya, Ocho apellidos vascos.

“A Molins de Rei em tracten com a un més,

tot i el meu èxit”, va destacar Elejalde a una

entrevista el 2014.

A la mateixa ciutat viu en Jordi Hurtado,

l’inconfusible presentador del concurs Sa-

ber y ganar de La 2 de TVE, i que porta en

emissió des del 1997. Als seus 63 anys, ha

estat també al capdavant d’altres concur-

sos, com Si lo sé no vengo o 3x4. Els seus

pares són d’Andalusia, però es van establir

al Baix Llobregat als anys 50. Ell porta di-

verses dècades vivint a Molins de Rei, junta-

ment amb la seva parella i els seus fills. La

propietat on està establert està situada a la

muntanya de Collserola, prop del nucli urbà

però allunyada del soroll i de la contamina-

ció. En un terreny de més de 600 metres

quadrats, Hurtado pot gaudir de la màxima

tranquil·litat amb la seva família.

El cantant veneçolà Coyote Dax, que

actualment té 48 anys, té fixada la seva

residencia a Corbera de Llobregat. L’exin-

tegrant del grup musical Los fantasmes

del Caribe es va fer famós a Espanya amb

el ball country No rompas más mi pobre

corazón i té tres fills reconeguts.

Jordi Hurtado, un inconfusible de la televisió, resideix a Molins de Rei

L’actor Karra Elejalde resideix a Molins de Rei

MÓN CULTURAL - El Llobregat

Documents

Transcript of MÓN CULTURAL - El Llobregat