MOBILITZACIONS EN LENSENYAMENT PBLICCURS 2008-09

DECLEG DE LA PLATAFORMA PER LENSENYAMENT PBLIC

DECLEG DE LA PLATAFORMA PER LENSENYAMENT PBLIC

DECLEG DE LA PLATAFORMA PER LENSENYAMENT PBLIC

EDUCACI PER A LA CIUTADANIAMINISTERIODE EDUCACIN Y CIENCIA238 REAL DECRETO 1631/2006, de 29 de diciembre,por el que se establecen las enseanzasmnimas correspondientes a la EducacinSecundaria Obligatoria.

Educacin para la ciudadana y los derechos humanosContenidos

EDUCACI PER A LA CIUTADANIABloque 1. Contenidos comunes.Exposicin de opiniones y juicios propios con argumentosrazonados y capacidad para aceptar las opiniones de los otros.Prctica del dilogo como estrategia para abordar losconflictos de forma no violenta.Exposicin de opiniones y juicios propios con argumentosrazonados. Preparacin y realizacin de debates sobre aspectos relevantes de la realidad, con una actitud de compromiso para mejorarla.Anlisis comparativo y evaluacin crtica de informacionesproporcionadas por los medios de comunicacin sobre un mismo hecho o cuestin de actualidad.

EDUCACI PER A LA CIUTADANIABloque 2. Relaciones interpersonales y participacin.Autonoma personal y relaciones interpersonales. Afectos y emociones.Las relaciones humanas: relaciones entre hombres y mujeres y relaciones intergeneracionales. La familia en el marco de la Constitucin espaola. El desarrollo de actitudes no violentas en la convivencia diaria.Cuidado de las personas dependientes. Ayuda a compaeros o personas y colectivos en situacin desfavorecida.Valoracin crtica de la divisin social y sexual del trabajoy de los prejuicios sociales racistas, xenfobos, antisemitas, sexistas y homfobos.La participacin en el centro educativo y en actividadessociales que contribuyan a posibilitar una sociedad justa y solidaria.

EDUCACI PER A LA CIUTADANIABloque 3. Deberes y derechos ciudadanosDeclaracin universal de los derechos humanos, pactos y convenios internacionales. Condena de las violacionesde los derechos humanos y actuacin judicial ordinariay de los Tribunales Internacionales. Valoracin de losderechos y deberes humanos como conquistas histricasinacabadas y de las constituciones como fuente de reconocimiento de derechos.Igualdad de derechos y diversidad. Respeto y valoracincrtica de las opciones personales de los ciudadanos.La conquista de los derechos de las mujeres (participacinpoltica, educacin, trabajo remunerado, igualdadde trato y oportunidades), y su situacin en el mundoactual.

EDUCACI PER A LA CIUTADANIABloque 4. Las sociedades democrticas del siglo XXI.El Estado de Derecho: su funcionamiento. El modelo poltico espaol: la Constitucin Espaola y el Estado de las Autonomas. La poltica como servicio a la ciudadana: la responsabilidad pblica.Diversidad social y cultural. Convivencia de culturas distintas en una sociedad plural. Rechazo de las discriminaciones provocadas por las desigualdades personales, econmicas o sociales.Identificacin, aprecio y cuidado de los bienes comunes y servicios pblicos. Los impuestos y la contribucin de los ciudadanos. Compensacin de desigualdades. Distribucin de la renta.Consumo racional y responsable. Reconocimiento de los derechos y deberes de los consumidores. La influencia del mensaje publicitario en los modelos y hbitos sociales.Estructura y funciones de la proteccin civil. Prevencin y gestin de los desastres naturales y provocados.La circulacin vial y la responsabilidad ciudadana.Accidentes de circulacin: causas y consecuencias.

EDUCACI PER A LA CIUTADANIABloque 5. Ciudadana en un mundo global.Un mundo desigual: riqueza y pobreza. La feminizacinde la pobreza. La falta de acceso a la educacincomo fuente de pobreza. La lucha contra la pobreza y laayuda al desarrollo.Los conflictos en el mundo actual: el papel de losorganismos internacionales y de las fuerzas armadas deEspaa en misiones internacionales de paz. Derechointernacional humanitario. Acciones individuales y colectivasen favor de la paz.Globalizacin e interdependencia: nuevas formas decomunicacin, informacin y movilidad. Relaciones entrelos ciudadanos, el poder econmico y el poder poltico.

El procs de Bolonya (1)El juny de 1999 els ministres deducaci superior de 29 pasos europeus varen signar la Declaraci de Bolonya, que estableix els fonaments per a la construcci de lespai europeu deducaci superior (EEES) amb lhoritz dimplementaci general al 2010.

El procs de Bolonya (2)Els estudis universitaris oficials sestructuren en tres cicles denominats, respectivament, grau, mster i doctorat.Els estudis de grau ofereixen una formaci acadmica i professional que capacita els estudiants per incorporar-se al mn laboral. No obstant aix, els graus corresponents a professions regulades arquitectura, arquitectura tcnica, medicina, mestre/a, veterinria, professor/a deducaci secundria obligatria i batxillerat, formaci professional i ensenyaments didiomes podran tenir un nombre de crdits i una durada establerta per la seva normativa especfica.

El procs de Bolonya (2)- Els estudis de mster permeten una formaci avanada, orientada per una banda a lespecialitzaci acadmica o professional, i per una altra a promoure la iniciaci de tasques investigadores. - Els estudis de doctorat tenen per objectiu la formaci avanada dels estudiants en les tcniques dinvestigaci.

El procs de Bolonya (3)Pel que fa als estudis del pla antic, el curs acadmic 2010-2011 ja no ser possible oferir places de nou ingrs a primer curs de les titulacions de llicenciat/ada, diplomat/ada, arquitecte/a, enginyer/a, arquitecte/a tcnic/a i enginyer/a tcnic/a, tot i que seguiran vigents fins al 30 de setembre de 2015 per als alumnes que ja hagin comenat.

Cm veuen Bolonya els estudiants ?

Els estudis de Grau sn massa generalistes i no capaciten per a lexercici professional superior.El Postgrau o mster, que hauran de fer per especialitzar-se, sencareix prou,de tal manera que molta gent no podr costejar-sel.Els msters despecialitzaci de cada carrera existiran en funci de la demanda que tinguen, per tant ser difcil poder estudiar el que realment vols.Les diverses carreres sofertaran i impartiran en funci de la seua utilitat de cara al mercat laboral,el que implicaria la desaparici de certs estudis, i la consolidaci dun sistema de comercialitzaci de lensenyament.

Cm veuen Bolonya els estudiants ?Lestudiant ho ser a temps complet: haur de presenciar classes,tutories i fer treballs a casa, impossibilitat aix de poder compatibilitzar els estudis amb el treball. Desapareixen les beques actuals,es substitueixen per beques-prstec dels bancs,diners que haurs de tornar quan acabes els estudis.nicament simpartir un mster en valenci. Recordem que lobjectiu de Bolonya s la homogeneitzaci dels estudis a tota Europa, i leliminaci dels particularismos a tota costa.Destacar que loposici no ve sols de lalumnat, i que molts docents estan tamb en desacord amb els canvis que patir la Universitat.

La 2a Guerra Mundial

ABANS DACABAR LA GUERRA ...UN NOU ORDRE ECONMIC INTERNACIONAL. ACORDS DE BRETTON WOODS. 1944.

EL NAIXEMENT DELS ESTATS DEL BENESTAR

A Europa, la URSS i els EUA han adquirit un gran prestigi i representen sistemes econmics i poltics diferents. L'economia europea est destrossada. Es nacionalitzen sectors econmics que havien quedat desfets o que es consideraven estratgics (els transports, l'energia, ...).Els EUA posen en marxa el Pla Marshall dajuda a la reconstrucci europea.La por a la capacitat de contagi de la URSS facilita les concessions socials dels estats capitalistes als treballadors.

Naixen els estats del benestar, que intenten harmonitzar el mercat amb els drets i necessitats socials bsiques.

Comena la guerra freda

LA GUERRA FREDA 1945-1989NOVEMBRE 1989EL TRIOMF DEL CAPITALISME

EL TRIOMF DEL CAPITALISME

EL TRIOMF DEL CAPITALISMEEl Consens de WashingtonSense complexes ni contrapesos, ara, el capitalisme dicta les seues regles:

Desregulaci de leconomia.Liberalitzaci del comer internacional.Privatitzaci del sector Pblic.Drets de propietat (patents de tota classe: sobre el coneixement, sobre organismes vius, sobre medicaments, )Reducci del dficit pressupostari i dels impostos directes.Hegemonia del mercat (el mercat governa i els estats garanteixen el seu funcionament).

EL DISCURS NEOLIBERAL

Lestat del benestar s insostenible: lestat gestiona mal, i les demandes per part de la poblaci sn infinites i per tant imposibles de satisfer.Augmentar el benefici empresarial s la base perqu augmente locupaci, la renda i el benestar social.Les poltiques neoliberals sn creadores de prosperitat.La protecci social desincentiva lesfor individual.La bsqueda de la igualtat beneficia solament als mediocres.Els preus subvencionats falsegen la realitat econmica.Ms mercat (relacions de competncia, individualisme, ) s la recepta.

LES PRIVATITZACIONS DE LES EMPRESES PBLIQUES

LEUFRIA NEOLIBERAL ECONMICA I FINANCERA

LEUFRIA NEOLIBERAL ECONMICA I FINANCERA (I) Primer gran avs de leconomia neoliberal i financera globalitzada La crisi asitica de 1997.La crisi- bombolla de les empreses Punto.com (2000 i 2001)La crisi argentina, El Corralito(Desembre 2001)La quebra de Enron (2001); Worldcom (2002); Rank Xerox (2002); Arthur Andersen (2002)

LEUFRIA NEOLIBERAL ECONMICA I FINANCERA (II) La nova frontera: La privatitzaci dels serveis i lespeculaci financeraEDUCACI PBLICA.- Deteriorament ensenyament pblic, concerts batxillerats, dficits dinfraestructures, falta finanament universitari,

SANITAT PBLICA.- Privatitzaci, a travs de les noves formes de gesti (fundacions, consorcis, concessions administratives,); desaparici dels organismes de salut pblica; externalitzaci de serveis,...

LEUFRIA NEOLIBERAL ECONMICA I FINANCERA (II)LABORAL I SINDICAL.- Atacs als drets laborals i sindicals: Directiva Bolkestein; Directiva 65h; sentncies Viking, Laval i Ruffert; ADMINISTRACI PBLICA.- Subcontractacions de lactivitat de lAdministraci: informes; instruccions; valoracions; propostes de resolucions sobre llicncies i autoritzacions administratives;

Les financesLes oportunitats de negoci ms grans actualment estan donant-se en el camp financer.La producci industrial s una forma lenta de tindre beneficis i a ms hi ha molts pasos emergents que estan complint eixa funci. s ms rentable especular sobre la base material productiva.

Especulaci

L'especulaci es produeix principalment en els mercats anomenats de Derivats financers (Futurs, Divises ...)

Volumen de negociaci Mercat de divises Any 2007 TOTAL MITJ DIARI 1,9 bilions $ USA *TOTAL ANUAL 700 bilions $ USA

Com que el PIB mundial s aprox. 40 bilions $ USAEn un any econmic, 3 setmanes correspondria a l'economia real i les 49 restants a l'economia especulativa.

*La causa de la crisis y sus soluciones. Juan Torres Lpez (Cat. DEconomia)

Vdeo Les subprime (en broma)

Vdeo Voces contra la globalizacin

INTERROGANTSActualitat dels fenmens globals.Als greus problemes que t plantejada la humanitat (notries desigualtats econmiques; precarietats laborals; cobertura bsica de serveis pblics; esgotament dels recursos naturals; canvi climtic; prdua de diversitat; augment demogrfic; ...) sels dedica latenci que mereixen?Existeix un equilibri entre els avanos globalitzadors en matria econmica, social i poltica?Est sent el procs globalitzador un procs suficientment transparent i democrtic?Pot funcionar correctament leconomia sense controls estatals?Quina transcendncia pot tindre la privatitzaci de les empreses i els serveis pblics?