Model de referència per a la gestió municipal dels serveis … · 2009-08-20 · Model de...

Model de referència per a la gestió municipal dels

serveis educatius de 0 a 3 anys

Evolució i objectius i del projecte

Desenvolupar un model de referència per a l’organització dels serveis municipals d’atenció a la infància i a la família amb especial atenció a l’escola bressol. Crear una xarxa, formal o informal, de cooperació municipal centrada en l’aprofundiment de la proposta de model i en la seva implementació

Model de referència per a la gestió municipaldels serveis educatius de 0 a 3 anys

Model de referència per a la gestió municipaldels serveis educatius i d’atenció a la infància de 0 a 3 anys

i a les seves famílies

DONAR SUPORT ALS GOVERNS LOCALS EN LA IMPLEMENTACIÓ DE LA POLÍTICA DE DESPLEGAMENT DE L’ESCOLA BRESSOL-LLAR D’INFANTS

La necessitat del model de referència

El disseny de la política públicaLlei 5/2004

− Constituir una xarxa de llars d’infants de titularitat pública a Catalunya, constituïda per les llars d’infants de la Generalitat i les dels Ajuntaments.

− Fixar-se com a objectiu l’assegurament d’una oferta suficient i, a tal efecte, quantificar un mínim de trenta mil noves places en un període de quatre anys.

− Encomanar al govern l’elaboració del mapa de llars d’infants de Catalunya.− Garantir el seu caràcter educatiu i la seva consideració com a part del

sistema educatiu.− Fer un mandat al govern de dotació pressupostària per als objectius de la

llei.• Criteris d’implementació• Garantia d’equitat interterritorial • Poítitica integrada multisectorial d’atenció a la família

El repte del govern local: completar el disseny i desplegar el model

SISTEMA0-3

FUNCIÓTÈCNICA

FUNCIÓGESTIÓ

FUNCIÓPOLÍTICA

El desenvolupament del sistema

-EL DISSENY DEL MODEL-El disseny de la política pública-El disseny del sistema tècnic-El disseny del sistema de gestió

Escenari global

Mercat mixt amb presència pública, no lucrativa i privada interconectada

Regulació pública del sector insuficient.

Diversitat de “formes d’atenció” no regulades

Presència pública confusa. Doble xarxa

Diversitat de modalitats d’intervenció pública (finançament, accés, suport indirecte, subcontractació, concertació, ...).

La missió-funció social en debat • El dilema “educativisme-assistencialisme”.• La preeminencia professional en el debat• La doble denominació escola bressol-llar d’infants, formalment

equiparada però sembla que impossible d’unificar.

L’orientació pragmàtica

Claredat dels criteris estratègics • Cobertura• Missió social• Universalitat, redistribució, atenció

La responsabilitat pública: estratègica i operativa• L’avaluació de la demanda i de l’oferta• El desplegament• Les garanties d’equitat interterritorial

El marc regulatori en un mercat sensibleL’estructura del mercat: relació públic privatLa doble xarxa i el traspàs Els drets d’accésLes condicions econòmiques: preus i finançamentLIDERAT LOCAL INTEGRADOR

Algunes conclusions provisionals: provisió

Algunes conclusions provisionals: model tècnic

Consens incipient sobre la missióConfusió en la cartera de serveis• El disseny i la terminologia • Criteris de desplegament• Criteris d’organització i integració

Criteris tècnics• Ràtios de infants i professionals• Les infraestructures físiques

Algunes conclusions provisionals: gestió i producció

Diversitat de l’organització municipalDiversitat de models: directe, externalitzat, mixtConvivència de models i riscos de futurOrganització i direcció dels centres poc articulada amb el model de serveis (l’opció “multiservei”) La participació social: en la gestió o en el servei?• La dinàmica familiar• La dinàmica dels serveis

La gestió econòmica i financera• Poca transparència • Desenvolupament incipient

El marc contractual de l’externalitzacióLa relació entre operadorsLes capacitats disponibles en el mercat

Els operadors externs. Característiques més rellevants

Varietat jurídicaDimensió petita-mitjanaGeneralistes• Benestar social• Educació

Joves (3-14)Orientades a servei públicOrientades a partenariat no a proveïdors• Vocació de gestió integral

Professionals• Orientació a ocupació i qualitat més que a rendibilitat capital

Límitades per al creixement accelerat Poc associades: patronals febles

Principals conclusions

El model d’intervenció pública: la provisió• La missió: educativa , social, comunitària? • Vocació d’universalitat progressiva, no obligatori i de copagament. • Servei de proximitat. Delegació en el govern local de la gestió. Capacitació de gestió• Mercat mixt públic-privat mal regulat i doble xarxa pública• La feblesa del mercat: empreses i treballadors• Els drets d’accés: complexitat i variabilitat local• Falta de capacitat d’avaluació de la demanda i de l’oferta.• La doble xarxa pública

El model tècnic• Alt nivell de qualitat tècnica• Falta de definició en la cartera de serveis• Confusió en els estàndards i ràtios del model i en el procés de fixació

El model de gestió i producció• El problema de l’organització “multiservei”: coordinació i transversalitat• Diversitat de models de gestió i producció: directe, externalitzat, mixt• Diversitat de l’organització municipal• El marc de relacions laborals i el mercat de treball• La gestió econòmica• La gestió de l’externalització: els operadors disponibles• La dificultat de la participació social: en la gestió o en el servei?

La gestió de la cadena de valor

Activitats primàriesActivitats de suport

INPUTS OUTCOMESPROCESSOS - OUTPUTS

Components de la cadena de valor

IDENTIFICACIÓ DE NECESSITATS SOCIALSIDENTIFICACIÓ DEMANDA POTENCIALIDENTIFICACIÓ I DISSENY SERVEIS FIXACIÓ I DISSENY DEL MODEL DE PROVISIÓ I PRODUCCIÓCÀLCUL COSTOS UNITARIS DE SERVEISDETERMINACIÓ PRESSUPOST DISPONIBLEESTABLIMENT DEL COPAGAMENT DIMENSIONAMENT DE L’OFERTA POSSIBLEIDENTIFICACIÓ DELS SEGMENTS PRIORITARISESTABLIMENT DE NORMATIVA D’ACCESS - AJUST A SEGMENTS PRIORITARISESTRUCTURACIÓ MODEL DE PRODUCCIÓ I CONTROL

GESTIÓ DEL PROCÉS DE CONTRACTACIÓIMPLEMENTACIÓ DEL SISTEMA DE COMUNICACIÓACOLLIDA I REALITZACIÓDIAGNÒSTIC ASSIGNACIÓ DEL SERVEI-CONTRACTE AMB L’USUARITRASPÀS A L’ÒRGAN PRODUCTORPRESTACIÓ DEL SERVEISEGUIMENT DEL SERVEISEGUIMENT DEL CASAGREGACIÓ DEL SEGUIMENT D’USUARISINTEGRACIÓ DEL CONTROL DE GESTIÓAVALUACIÓ DELS SERVEISAVALUACIÓ PSSAD

AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL

PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ

DISSENY DELS SERVEISOFERTA DE SERVEIS

POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ

ANALISI SOCIALÀMBITS

PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓDEL SISTEMA







FUNC

IÓPO

LÍTI

CA

FUNC

IÓTÈ

CNIC

A

FUNC

IÓGE

STIÓFU

NCIÓ

POLÍ

TICA

FUNC

IÓTÈ

CNIC

A

FUNC

IÓGE

STIÓ

FUN

CIÓ

PO

LÍTI

CA

FUN

CIÓ

TÈC

NIC

A

FUN

CIÓ

GES

TIÓ

Servei prestatObjectius socials assolitsSatisfacció ciutadans i usuaris


Estratègia de producció i prestacióProcediment operatiuDirecció i gestió


Objectiu socialDefinició/descripció del serveiEntorn i inversióPersones i tasquesProcessosCostosRecursos pressupostarisPreu socialNormativa reguladoraComunicació

DISSENY DELS SERVEIS

Estructura de l’ofertaComposició cartera de serveisIntegració de la cartera de serveis

OFERTA DE SERVEIS

Criteris de política públicaObjectius estratègics Model de provisió i drets d’accésSistema de finançament


Evolució demogràfica i social Demanda social explícita i implícita Estructura de l’oferta

ANALISI SOCIAL

COMPONENTS OPERATIUSÀMBITS

PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓ DEL SISTEMA

FUN

CIÓ

PO

LÍTI

CA

FUN

CIÓ

TÈC

NIC

A

FUN

CIÓ

GES

TIÓ

El contingut de la proposta

Criteris de disseny de l’acció pública

Desenvolupament de l’estructura del model

Desplegament del model• Nivell d’anàlisi i diagnòstic • Nivell propositiu

− Alternatives− Consistències

SISTEMA0-3

FUNCIÓTÈCNICA

FUNCIÓGESTIÓ

FUNCIÓPOLÍTICA


SISTEMA0-3

FUNCIÓTÈCNICA

FUNCIÓGESTIÓ

FUNCIÓPOLÍTICA














FUNC

IÓPO

LÍTICA

FUNC

IÓTÈ

CNIC

A

FUNC

IÓGE

STIÓFU

NCIÓ

POLÍTICA

FUNC

IÓTÈ

CNIC

A

FUNC

IÓGE

STIÓ

FUN

CIÓ

PO

LÍTI

CA

FUN

CIÓ

TÈC

NIC

A

FUN

CIÓ

GES

TIÓ

Anàlisi social

Evolució demogràfica i social

Demanda social explícita i implícita• Població usuaria• Demanda pendent• Demanda implícita i demanda objectiu

Estructura de la totalitat de l’oferta• Oferta municipal• Oferta pública total• Oferta privada• Oferta sustitutiva o complementària • Oferta ampliada (altres sectors)




OFERTA DE SERVEIS


ANALISI SOCIAL

ÀMBITS





OFERTA DE SERVEIS


ANALISI SOCIAL

ÀMBITS


FUNC

IÓPO

LÍTI

CAFU

NCIÓ

TÈCN

ICA

FUNC

IÓGE

STIÓFU

NCIÓ

POLÍ

TICA

FUNC

IÓTÈ

CNIC

AFU

NCIÓ

GEST

IÓ


FUN

CIÓ

PO

LÍTI

CA

FUN

CIÓ

TÈC

NIC

A

FUN

CIÓ

GES

TIÓ

Els objectius de política pública

Crear 30.000 places d’escola bressol-llar d’infantsRespondre a una Iniciativa Legislativa Popular

OBJECTIUS DE POLÍTICA PÚBLICA. L’AVALUACIÓ DEL RESULTAT1. Educació2. Gènere3. Suport social a la família4. Conciliació5. Natalitat6. Integració comunitària7.8.9.10.

Criteris

Vocació d’universalitat limitada (amb un objectiu de cobertura del 60%).Sistema de serveis no obligatori CopagamentVocació redistributiva: garantir-ne l’accessibilitat plena per a tota la població, sense que pugui haver-hi limitacions per raons de renda Sistema de serveis complex i multidimensionalCentralitat de la funció educativaSuport social a la família Desenvolupament de la dimensió comunitària Sistema mixt públic-privat de provisió i cooperació públic-social-privada en la gestió de la política pública

Un nou escenari de política pública: infants de 0-3 i les seves famílies

La perspectiva demogràficaLa perspectiva del benestarLa perspectiva educativa

PERSPECTIVA EDUCATIVA

INFANTSI

FAMÍLIA

PERSPECTIVA BENESTAR

PERSPECTIVA SOCIODEMOGRÀFICA

CREIXEMENT I RENOVACIÓ

DEMOGRÀFICAPROJECTE COMÚ

CONDICIONSD’ATENCIÓ SOCIAL

SOLIDÀRIES

política pública

SERVEIS A LA PETITA INFÀNCIA I A LA FAMÍLA

A CATALUNYAESCOLA BRESSOL-LLAR D’INFANTS

SERVEIS A LA PETITA INFÀNCIA I A LA FAMÍLA

A CATALUNYAESCOLA BRESSOL-LLAR D’INFANTS

Criteris del model de provisió

EDUCATIUSOCIAL I

COMUNITARI

COPAGAMENT

NO OBLIGATORI

UNIVERSAL

ACCESSIBLE

INTEGRAL

REDISTRIBUTIU

L’escenaripúblic

GOVERNNACIONAL

GOVERNLOCAL L’escenari

social

OPERADORSSERVEIS PÚBLICS COMUNITAT

OPERADORS NO LUCRATIUS

OFERTAPRIVADAL’escenari

mercantil

El marc institucional




OFERTA DE SERVEIS


ANALISI SOCIAL

ÀMBITS





OFERTA DE SERVEIS


ANALISI SOCIAL

ÀMBITS


FUNC

IÓPO

LÍTI

CAFU

NCIÓ

TÈCN

ICA

FUNC

IÓGE

STIÓFU

NCIÓ

POLÍ

TICA

FUNC

IÓTÈ

CNIC

AFU

NCIÓ

GEST

IÓ

OFERTA DE SERVEIS

FUN

CIÓ

PO

LÍTI

CA

FUN

CIÓ

TÈC

NIC

A

FUN

CIÓ

GES

TIÓ

Model tècnic, educatiu i social

La missió dels serveis a la petita infànciaLa cartera de serveis

• L’escola bressol-llar d'infants• Serveis complementaris a l’escola bressol-llar d'infants• Nivell d’homogeneïtat i flexibilitat de serveis

La integració de la cartera de serveisL’estructura bàsica de les escoles bressol-llars d'infants

• Infants per grups i edats• Nombre de línies

L’estructura professional: ratios i titulacions• Perfils professionals i remuneracions• Tipologia de titulacions

L’OFERTA DE SERVEIS

Estructura de l’oferta• Doble xarxa pública. Urgència del traspàs• Desplegament en temps i condicions del mapa escolar planificat. • Diversificació dels serveis i de les ofertes: sustitutius i complemnatris • Coneixement insuficient de la situació dels centres i dels serveis. • Oferta privada poc regulada• Situacions desajustades del marc normatiu dels centres de la Generalitat• Parc d’edificis amb necessitat d’adaptació. Problemes de gestió i assignació patrimonial

Composició de la cartera de serveis• L’ampliació de l’oferta de serveis • Definir una cartera-tipus de serveis• La cartera de serveis no s’ha de concebre com a un sistema estable i tancat . • La cartera de serveis no és única sinó que ha de ser específica de cada ajuntament.

Integració de la cartera de serveis • Assegurar una agregació adequada de la totalitat de l’oferta evitant solapaments i

duplicitats• Assegurar a mig termini una oferta global que garanteixi l’equitat i accessibilitat del

sistema a tota la ciutadania que ho necessiti o desitgi• Reforçar la integració intersectorial

La cartera de serveis ampliada

Àrea d’activitat Serveis centrals Serveis perifèrics Població diana EDUCACIÓ Escola bressol-llar d'infants Permanencies

Menjador Beques

Espai familiar Espai nadó Espai de joc Vacances Bebeteca Racó dels menuts Mainaderes ACCIÓ COMUNITÀRIA Tallers Tertúlies educatives Parcs infantils Ludoteques SERVEIS SOCIALS Espai familiar Ajuts econòmics SALUT Educació alimentaria Prevenció Diagnòstics precoç ESPORTS Piscina per infants Recuperació ...................

Serveis locals d’atenció a la infància 0-3: models d’integració

Model d’integració horitzontal amb cartera de serveis diversificada

SERVEI 1SERVEI 1 SERVEI 2SERVEI 2 SERVEI 3Escola Bressol

SERVEI 3Escola Bressol SERVEI 4SERVEI 4 SERVEI 5SERVEI 5 SERVEI 6SERVEI 6 SERVEI 7SERVEI 7 SERVEI 8SERVEI 8 SERVEI 9SERVEI 9 SERVEI 10SERVEI 10

ÀREA 1ÀREA 1 ÀREA 2ÀREA 2 ÀREA 3ÀREA 3


SERVEI 7

SERVEI 5 SERVEI 3

SERVEI 2

SERVEI 8

SERVEI 6

SERVEI 6SERVEI 6

SERVEI 6ESCOLA BRESSOLLLAR D’INFANTS

Model centrat en l’escola bressol com a recurs central i prioritàri

ESCOLA BRESSOLLLAR D’INFANTS

SERVEI 1

SERVEI 3

SERVEI 2

L’escola bressol com a recurs únic


Proposta de integració

PERSPECTIVA EDUCATIVA

Educació

PERSPECTIVA BENESTAR

Serveis social, salut,...

PERSPECTIVA COMUNITÀRIA

Participació, cultura, serveis comunitàris,..

SERVEI 2

SERVEI 3SERVEI 1

SERVEI 5

SERVEI 4

SERVEI 3

SERVEI 2

SERVEI 1

SERVEI 4

SERVEI 5

SERVEI 9

SERVEI 6SERVEI 4

SERVEI 3

SERVEI 8SERVEI 2

SERVEI 7

SERVEI 10

SERVEI 5

SERVEI 1

ESCOLA BRESSOLLLAR D’INFANTS




OFERTA DE SERVEIS


ANALISI SOCIAL

ÀMBITS





OFERTA DE SERVEIS


ANALISI SOCIAL

ÀMBITS


FUNC

IÓPO

LÍTI

CAFU

NCIÓ

TÈCN

ICA

FUNC

IÓGE

STIÓFU

NCIÓ

POLÍ

TICA

FUNC

IÓTÈ

CNIC

AFU

NCIÓ

GEST

IÓ

DISSENY DE SERVEIS

FUN

CIÓ

PO

LÍTI

CA

FUN

CIÓ

TÈC

NIC

A

FUN

CIÓ

GES

TIÓ

Components del disseny dels serveis

Objectiu socialDefinició/descripció del serveiCondicions de prestacióEntorn i inversióPersones i tasquesProcessosCostosRecursos pressupostarisPreu socialNormativa reguladoraComunicació

Estructura del servei

Nom del serveiNecessitat/demanda/expectativa a la qual responPerfil dels usuaries/s al quals s’adreçaDescripció del contingut del serveiCondicions d’accés per al seu ús (drets d’accés)Lloc de referència per tramitar l’assignació/utilitzar el serveiUnitat de mesura de la producció/prestació del serveiPressupost assignat Preu públic i barem d’aplicacióCondicions contractuals de la prestacióDemanda potencial o esperadaObjectiu de cobertura de la demandaResponsable de la provisióResponsable de la producció/prestacióIndicadors de gestió (mínims)

− Impacte social/Objectius − Producció− Pressupost − Cost− Procés− Satisfacció

Protocols de suport tècnics i de gestió bàsics




OFERTA DE SERVEIS


ANALISI SOCIAL

ÀMBITS





OFERTA DE SERVEIS


ANALISI SOCIAL

ÀMBITS


FUNC

IÓPO

LÍTI

CAFU

NCIÓ

TÈCN

ICA

FUNC

IÓGE

STIÓFU

NCIÓ

POLÍ

TICA

FUNC

IÓTÈ

CNIC

AFU

NCIÓ

GEST

IÓ


FUN

CIÓ

PO

LÍTI

CA

FUN

CIÓ

TÈC

NIC

A

FUN

CIÓ

GES

TIÓ

Models de producció i prestació. Opcions

Producció i prestació directe

Producció i prestació externalitzada (o indirecte)

Producció i prestació mixta

Gestió monetaritzada

La combinació de models

La cadena de valor i l’estratègia de gestió

Centres de Valor AfegitCompetències estratègiquesCostosTraçabilitat-Accountability-Credencialitat

INPUTS OUTCOMESPROCESSOS - OUTPUTS

ESTABILITAT-SOSTENIBILITAT-QUALITAT-MILLORA CONTINUA

Directe i indirecte,…relativament.

LA GESTIÓ DIRECTA• Experiència i sistema consolidat• Estabilitat laboral• Riogideses organitzatives• Orientació a la gestió operativa• Orientació al comandament per

instruccions i a una baixa formalització

• Dependència de la política de personal general de l’ajuntament

• Inevitabilitat d’externalitzacions parcials

• La barreja de personal municipal i personal extern tendeix a generar inequitats i conflicte.

• La coordinació és més flexible• Els organismes autònoms

especialitzats aportan flexibilitat però dificultant la transversalitat

LA GESTIÓ INDIRECTA• Obliga a identificar els centres

estratègics de creació de valor • És obligada una bona gestió

econòmica i de costos • S’han de dissenyar molt bé els serveis

i les actuacions, per assegurar un contrcatació eficient i de qualitat

• Es pot aprofitar l'especialització i flexibilitat de les organitzacions que presten els serveis.

• L’ajuntament pot tendir a distanciar-se dels serveis. L'externalitzaciópodria derivar en una "quasi-privatització" de facto si no es garanteix el control públic.

• Fer els contractes i els plecs requereix molta capacitat de gestió que ara no és té

• Les empreses i organitzacions que es dediquen a gestionar no sempre tenen les capacitats adequades.

L’elecció del model

No hi ha cap criteri definitiu per a decantar-se per una o altra opció.

La situació de partida és determinant per prendre una decisió.

L’opció que es triï ha de ser coherent amb la política general municipal i sostenible a llarg termini. És una decisió estratègica

La convivència de models és insostenible i hauria de ser transitòria.

La gestió del canvi ha de ser a llarg termini, començant d’immediat

La preservació de la naturalesa pública del servei és un repte per qualsevol model

Les eines de gestió

PROCÉS DE GESTIÓ INTEGRAT DEL SISTEMA ÀREES DE GESTIÓ COMPONENTS OPERATIUS EINES DE GESTIÓ-DIBA

ANALISI SOCIAL Evolució demogràfica i social Demanda social explícita i implícita Estructura de l’oferta

• Programa informàtic per a la planificació educativa

• Enquesta de necessitats • Dades demogràfiques i socials publicades

a la web de la Diputació POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ

Criteris de política pública Objectius estratègics Model de provisió i drets d’accés Sistema de finançament

• Anàlisi dels models de provisió

OFERTA DE SERVEIS

Estructura de l’oferta Composició cartera de serveis Integració de la cartera de serveis

• Guies/carteres de serveis municipals • Models de normatives per a establir

l’accés DISSENY DELS SERVEIS

Objectiu social Definició/descripció del servei Entorn i inversió Persones i tasques Processos Cost Recursos pressupostaris Preu social Normativa reguladora Comunicació

• Guia metodològica de recomanacions per a la construcció d’escoles bressols

• Guia metodològica de costos d’escoles municipals

• Plantilla per realitzar l’anàlisi de costos • Model per a l’aprovació de l’establiment

del servei • Model de plecs per a la contractació

externa del servei


Estratègia de producció Procediment operatiu Direcció i gestió

• Estudi publicat de gestió de la qualitat en els serveis educatius locals

• Pla de formació anual • Quadre d’indicadors de gestió • Cercles de millora de la gestió • Model d’auditories arquitectòniques,

energètiques i de plans de manteniment • Programa informàtic per la gestió dels

espais dels centres educatius • Programa informàtic pel manteniment del

centre • FAQ’s de gestió econòmica, jurídica, de

construcció d’edificis educatius, de manteniment, i de gestió de qualitat d’imminent publicació a la web de la DIBA


Servei prestat Objectius socials assolits Satisfacció ciutadans i usuaris

• Model d’enquestes de satisfacció de persones usuàries d’un servei educatiu




OFERTA DE SERVEIS


ANALISI SOCIAL

ÀMBITS





OFERTA DE SERVEIS


ANALISI SOCIAL

ÀMBITS


FUNC

IÓPO

LÍTI

CAFU

NCIÓ

TÈCN

ICA

FUNC

IÓGE

STIÓFU

NCIÓ

POLÍ

TICA

FUNC

IÓTÈ

CNIC

AFU

NCIÓ

GEST

IÓ


FUN

CIÓ

PO

LÍTI

CA

FUN

CIÓ

TÈC

NIC

A

FUN

CIÓ

GES

TIÓ

Elements de l’avaluació

El servei prestat• Avaluació de l’oferta del servei• Avaluació del disseny del servei prestat

− Objectiu social− Definició/descripció del servei− Condicions de prestació− Entorn i inversió− Persones i tasques− Processos− Costos− Recursos pressupostaris− Preu social− Normativa reguladora− Comunicació

L'assoliment dels objectius socialsLa satisfacció de ciutadans i usuaris

Algunes línies de futur. Resum

Model de provisió• Clarificar i consolidar el model de provisió• Regular millor el conjunt• Adoptar visió de mercat mixt no només públic: lideratge vs provisió i producció

Model tècnic• Tancar el debat sobre la missió• Modelar el desplegament de la cartera de serveis• Debatre, però, complir els criteris de prestació• Foment de la participació ciutadana en la pròpia producció del servei

Model de gestió• Acceptar la diversitat de models• Assegurar la coherència i sostenibilitat • Millorar la capacitació interna i externa en gestió• Resoldre el traspàs• Desenvolupar eines de gestió i compartir-les (estàndards, benchmarks, bones

pràctiques)• Desenvolupar el mercat: empreses i professionals• Intensificació de la cooperació pública interadministrativa govern nacional-govern local

no només en la implementació de la política sinó també en el seu disseny.• Coordinació horitzontal i transversalitat entre els diferents sectors d’actuació a nivell

local.• Cooperació públic-privat en la gestió de la política pública buscant la màxima

especialització• Regulació pública de l’actuació del sector social i privat en el mercat lliure.

Implementació i gestió del canvi. Factors crítics

Gestionar el factor temps. Aprofundiment en el desenvolupament del disseny del model i de les eines de gestió i treballConsens sobre el model obert de referència Unificació de la xarxa públicaPolítica de recursos humans i d’ocupacióCapacitació en gestióPerspectiva i sostenibilitat a llarg terminiEstratègia cooperativa• Interadministrativa• Intersectorial• Intermunicipal• Públic-privat

Les xarxes de cooperació• La xarxa de cooperació local• Les xarxes de cooperació interadministrativa• La xarxa de cooperació públic-privat

Model de referència per a la gestió municipal dels serveis … · 2009-08-20 · Model de...

Documents

Transcript of Model de referència per a la gestió municipal dels serveis … · 2009-08-20 · Model de...