Mòdul 3. Dissenys d'investigació

Dissenysd'investigació Beatriz Sora Miana PID_00169987

© FUOC • PID_00169987 Dissenys d'investigació

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autoritzacióprèvia per escrit dels titulars del copyright.

© FUOC • PID_00169987 Dissenys d'investigació

Índex

1. Dissenys d'investigació en psicologia........................................... 5

1.1. Variables ...................................................................................... 5

1.2. Control i validesa del disseny d'investigació .............................. 6

1.3. Tipus d'investigació ..................................................................... 8

2. Mostra.................................................................................................... 10

3. Procediments de recollida de dades.............................................. 12

3.1. Tècniques basades en informació proporcionada pels

subjectes ...................................................................................... 13

3.2. Tècniques basades en informació proporcionada per

l'investigador ............................................................................... 14

3.3. Tècniques basades en informació proporcionada per experts ..... 15

3.4. Tècniques basades en informació recollida per registres ............ 16

3.5. Tècniques basades en informació recollida d'arxius ................... 16

4. Qüestionaris......................................................................................... 17

4.1. Determinació de les característiques bàsiques ............................ 17

4.2. Establiment del nombre de preguntes ........................................ 18

4.3. Formulació de les preguntes i les seves alternatives ................... 18

4.4. Determinació de l'ordre i presentació de les preguntes .............. 19

4.5. Redacció i edició del qüestionari ................................................ 19

4.6. Validació del qüestionari ............................................................ 20

4.7. Elaboració del qüestionari definitiu ........................................... 20

5. Informe................................................................................................. 21

Resum............................................................................................................ 25

Exercicis d'autoavaluació........................................................................ 27

Solucionari.................................................................................................. 28

Bibliografia................................................................................................. 29

© FUOC • PID_00169987 5 Dissenys d'investigació

1. Dissenys d'investigació en psicologia

En la literatura sobre metodologies d'investigació es poden trobar diferents

conceptualitzacions del terme disseny. Alguns autors el presenten com a dis-

seny d'investigació (León i Montero, 1993; Spector, 1981), mentre que d'altres

fan referència al concepte de disseny experimental (Kirk, 1982). El disseny

d'investigació es refereix a l'elaboració d'un pla per a donar resposta a alguna

pregunta o objectiu d'investigació. Dins d'aquesta definició s'emmarcaria el

terme de disseny experimental, el pla del qual inclouria la realització d'un expe-

riment per a donar resposta a la pregunta d'investigació plantejada.

En l'àmbit de la psicologia hi ha diferents tipus de dissenys d'investigació, com

l'experimental. Tanmateix, abans d'abordar aquesta tipologia cal aclarir una

sèrie de conceptes que ajuden a entendre els tipus de dissenys que es poden

dur a terme per a donar resposta a una pregunta d'investigació dins del camp

de la psicologia de les organitzacions i del treball.

1.1. Variables

En el mètode científic el primer pas consisteix, com ja sabem, a establir els

objectius i les hipòtesis que pretenen aclarir en la investigació. Una vegada

determinats aquests objectius o hipòtesis, és important determinar quines són

les variables que es presenten en aquests objectius i hipòtesis.

En general, entenem el terme variable com les entitats, atributs o propi-

etats en què es poden diferenciar els objectes, els esdeveniments o els

éssers vius (Arnau, 1991; Levine i Parkinson, 1994).

Les variables es poden classificar de moltes maneres; no obstant això, la més

usual dins d'un disseny d'investigació és la següent:

1)�Variable�independent: és la característica o propietat que se suposa que és

la causa del fenomen estudiat.

2)�Variable�dependent: és la propietat o característica que es tracta de canviar

mitjançant la manipulació de la variable independent. La variable dependent

és el factor que és observat i mesurat per a determinar l'efecte de la variable

independent (Hayman, 1974).

3)�Variable�intervinent: són les característiques o propietats que, d'una ma-

nera o una altra, afecten el resultat esperat i estan vinculades amb les varia-

bles independents i dependents. Variable�moduladora: dins de les variables

Exemple

En el cas del nostre projec-te d'investigació, es plantejal'estudi del treball emocionalen relació amb els seus ante-cedents i conseqüents. Doncsbé, aquests antecedents i con-seqüents, com també el treballemocional mateix, són varia-bles.

Lecturescomplementàries

Per obtenir més informaciósobre el terme variable, podeullegir les obres següents:J. Arnau (1991). Diseños Expe-rimentales en Psicología y Edu-cación (2a. ed.). Mèxic: Edito-rial Trillas.G. Levine i S. Parkinson(1994). Experimental methodsin Psychology. Hillsdale, NJ:Lawrence Erlbaum Associa-tes.


intervinents destaquem les variables moduladores, que representen un tipus

especial de variable independent. Aquesta variable independent és secundària

i se selecciona amb la finalitat de determinar si afecta la relació entre la varia-

ble independent primària i les variables dependents.

4)�Variable�control: són les variables que no són ni dependents ni indepen-

dents, però que han de ser controlades per a evitar equívocs respecte a la pos-

sible relació causal entre les variables independents i dependents.

Un altre aspecte que s'ha de considerar en les variables són les seves escales de

mesura. Una escala de mesura és l'assignació d'un nombre a objectes o esdeve-

niments segons una regla, sigui quina sigui. Es tracta precisament d'aquesta re-

gla o conjunt de regles que permet fer la mesura. Hi ha diversos tipus d'escales

de mesura:

a)�Nominals: són les que no varien sota qualsevol transformació de permuta-

ció. Els nombres, o qualsevol altre símbol, són utilitzats només per a identifi-

car i diferenciar uns objectes dels altres. Les úniques aplicacions aritmètiques

són les relacionades amb la determinació d'igualtat.

Escala de mesura nominal

El nombre que porten els atle-tes a l'esquena.

b)�Ordinals: són les que no varien sota qualsevol transformació isotònica; és

a dir, mentre es mantingui l'ordre es pot variar qualsevol nombre. Les aplica-

cions aritmètiques són les relacionades amb la igualtat i també amb l'ordre;

cosa que implica poder determinar la intensitat més gran o més petita de la

característica que es pretén mesurar.

Escala de mesura ordinal

Ordenació de la població peredats.

c)�D'interval: són les que no varien sota qualsevol transformació lineal; és

a dir, podem substituir les mesures d'aquestes escales per d'altres que siguin

funció lineal de les primeres. Les operacions empíriques bàsiques són la deter-

minació d'igualtat, d'ordenació i d'igualtat d'intervals.

Escala de mesurad'interval

Puntuacions de la població enun test.

d)�De�raó: aquestes variables indiquen ordre, presenten intervals iguals i el

zero significa absència de la característica.

1.2. Control i validesa del disseny d'investigació

El concepte de control és clau dins dels dissenys d'investigació en psicologia de

les organitzacions i del treball. Depenent del tipus de disseny, el concepte de

control té un significat o un altre. Per exemple, en els dissenys experimentals, el

control és la pedra angular que sosté el disseny. El control fa referència a tots els

dispositius que són utilitzats per a descartar possibles explicacions alternatives

dels resultats obtinguts respecte a la relació entre les variables independent i

dependent, i que, alhora, garanteixin el descobriment de relacions causals. És

a dir, permet tractar les variables estranyes que puguin confondre els efectes

de la variable independent sobre la dependent.

Escala de mesura de raó

En els ingressos salarials, el ze-ro representaria que no rep in-grés en virtut d'un treball; oen la velocitat, el zero signifi-ca absència de moviment. Enaltres paraules, l'escala de raócomença des del zero i aug-menta en nombres successiusiguals a quantitats de l'atributque és mesurat.


Els dos elements clau per a exercir aquest control en una investigació

són la manipulació de la variable dependent i el tractament o control de

les variables que puguin confondre la interpretació dels resultats (vari-

ables control). Això s'aplica especialment en la investigació experimen-

tal.

En el cas de la investigació no experimental, el concepte de control fa referèn-

cia a les precaucions que es prenen a l'hora de recollir les dades (per exemple,

eliminació de casos). Així, en aquest tipus d'investigació, les tècniques de con-

trol no fan referència tant al control de les variables estranyes com al control

dels procediments que garanteixen la fiabilitat i representativitat de les dades

registrades.

Els conceptes de control i validesa estan molt relacionats, ja que la consecució

de la validesa en qualsevol investigació depèn en bona part d'aplicar els con-

trols correctament.

El concepte de validesa en la investigació fa referència específicament a

la validesa de les inferències derivades de la investigació, és a dir, a com

de correcta és la correspondència entre una proposició que descriu un

fet del món i com és aquest fet en si mateix (Maxwell i Delaney, 1990).

Així doncs, la validesa és el grau en el qual una situació o instrument

de mesura mesura el que realment pretén o vol mesurar.

La validesa de vegades s'anomena exactitud. Validesa és el criteri fonamental

per a valorar si el resultat obtingut en un estudi és l'adequat. Podem distingir

principalment quatre tipus de validesa (Cook, Campbell i Peracchio, 1990):

1)�Validesa�de�constructe: la validesa aproximada amb què es poden establir

generalitzacions respecte a la relació entre constructes.

2)�Validesa�interna: és la validesa per la qual es poden establir afirmacions

sobre la relació causal entre variables partint de la manipulació i mesurament

que se'n fa en la investigació.

3)�Validesa�de�conclusió�estadística: aquesta validesa es refereix a les conclu-

sions o inferències fetes a partir dels tests de significació. Els problemes relatius

a la potència estadística, els errors de tipus I i II, la sensibilitat del disseny, i la

mida de l'efecte són centrals per a la validesa de conclusió estadística.

4)�Validesa�externa: és la validesa aproximada amb què es treuen conclusions

sobre la generalització de les relacions causals establertes, a altres poblacions

de persones, a altres contextos i a altres moments.


Sobre el concepte de vali-desa, podeu llegir les obressegüents:S. E. Maxwell i H. D. Dela-ney (1990). Designing experi-ments and analyzing data: Amodel comparison perspective.Belmont, CA: Wadsworth.T. D. Cook, D. T. Campbell,i L. Peracchio (1990). Qua-si Experimentation. A M.D. Dunnette i L. M. Hough(Eds.), Handbook of Industrialand Organizational Psychology(vol. 2, pàg. 491-576). PaloAlto, CA: Consulting Psycho-logist Press.


Taula 1. Tipus de validesa i factors associats

Validesa Definició Factors associats

Estadística Probabilitat que la confirmació de lesdades sigui deguda a l'atzar

• Contrast unilateral• Nivell de confiança• Nombre elevat de variables i relaci-

ons• Fiabilitat de les mesures• Grandària de la mostra

Constructe Possibilitat que els resultats siguin de-guts a una relació imperfecta o erròniaentre el fenomen que es vol estudiar iels instruments dissenyats per a mesu-rar-lo

• Definició imprecisa del constructe• Errors en l'operativització• Errors en el disseny dels instruments

de mesura

Interna Probabilitat que la relació entre les va-riables estudiades sigui inexistent o di-ferent de l'observada

• Control sobre altres variables quepuguin explicar o alterar la relacióentre les variables estudiades

Externa Probabilitat que els resultats es repe-teixin en contextos diferents del con-text de la investigació

• Representativitat de la mostra• Semblança entre el context

d'investigació i els contextos en quèes vol generalitzar els resultats

Font: Martínez i Rodríguez (2003)

1.3. Tipus d'investigació

Hi ha diferents tipus d'investigació científica en psicologia. El mètode

experimental és el mètode per excel·lència que permet establir relaci-

ons causals. No obstant això, altres tipologies que comporten menys

control però cert grau de manipulació de les variables és el mètode�qua-

siexperimental. Finalment, el mètode�no�experimental (mètode�se-

lectiu� i�observacional) es caracteritza per un control limitat i per la

impossibilitat de manipular les variables.

1)�Investigació�experimental. Com ja hem dit, la característica que diferencia

aquesta metodologia d'investigació resideix en el control i la manipulació de-

liberats del fenomen que s'està estudiant. Aquesta circumstància permet disse-

nyar situacions mitjançant les quals és possible avaluar i determinar possibles

relacions causals entre esdeveniments. Un experiment es defineix com:

"Un estudio que puede tener lugar dentro o fuera de un laboratorio, en el que el inves-tigador manipula de manera controlada una variable denominada independiente paradeterminar los efectos de la manipulación sobre otra variable denominada dependiente,poniendo en marcha los controles necesarios para evitar que otras variables interfierancon las que se están estudiando" (Ruiz, 1997, p. 34).


2)�Investigació�quasiexperimental. Aquesta metodologia exerceix nivells de

control i manipulació més baixos en les seves variables en comparació amb la

investigació experimental. Concretament, la investigació quasiexperimental

es caracteritza per la manipulació de les variables per selecció i un control

de les variables contundents limitat. La impossibilitat de garantir un control

suficient impossibilita la capacitat d'inferència de relacions causals. Aquesta

investigació significa un intent d'emular la investigació experimental fora del

laboratori i d'intentar establir inferències causals en situacions en les quals no

és possible l'assignació aleatòria.

3)�Investigació�no�experimental:

a)�Investigació�selectiva�o�correlacional. Aquesta metodologia es caracteritza

per l'absència de manipulació sobre el fenomen estudiat i un control molt

limitat en el sentit que no hi ha assignació de subjectes a grups ni assignació

de grups a condicions o tractaments. Això implica el següent:

• La naturalesa produeix la variabilitat esperada.

• L'aparició de certs nivells en una variable són deguts a la seva relació amb

d'altres.

• Cal seleccionar els subjectes que presentin els nivells d'interès.

• Cal mesurar la variable d'interès allunyant-se de qualsevol procediment

que s'assembli als utilitzats en els dissenys experimentals o quasiexperi-

mentals.

Com a conseqüència de l'absència de manipulació i control en aquest disseny,

no és possible establir relacions causals, i per tant, únicament es poden establir

correlacions entre les variables d'interès. Els dissenys selectius es classifiquen

en dos tipus: transversals i longitudinals.

b)�Investigació�observacional. Aquest disseny es caracteritza per l'absència

de manipulació i un control molt limitat. Aquest disseny com a mètode és una

manera de quantificar la conducta registrant la conducta generada espontàni-

ament i analitzant-la rigorosament. Tot això guiat sempre per directrius molt

estrictes del mètode científic. Les investigacions observacionals es duen a ter-

me mantenint l'investigador aliè al fenomen observat.

Dissenysquasiexperimentals

Alguns exemples de dissenysquasiexperimentals són dis-seny de grup control no equi-valent, disseny de regressiódiscontínua i disseny de sèriestemporals interrompudes.


2. Mostra

Abans de començar a explicar els diferents procediments de selecció de mos-

tres, explicarem què és una mostra i en què es diferencia del concepte de po-

blació.

El conjunt de dades de les quals s'ocupa un estudi estadístic determinat es

diu població. No s'ha de confondre la població en sentit demogràfic amb la

població en sentit estadístic. La població en sentit demogràfic és un conjunt

d'individus (per exemple, treballadors d'una organització), mentre que una

població en sentit estadístic és un conjunt de dades referides a determinades

característiques dels subjectes d'estudi (per exemple, els nivells de formació de

tots els treballadors d'una organització).

La majoria de cops, obtenir totes les dades d'una població resulta impossible

per raons d'esforç, temps i diners. Per això, habitualment s'extreu una mostra

de la població amb un procediment de mostreig.

La mostra és un subconjunt de la població, preferiblement representatiu

d'aquesta.

El procés de mostreig es pot classificar, al seu torn, en dos tipus:

• Aleatori. En el mostreig aleatori tots els elements tenen la mateixa proba-

bilitat de ser triats.

• No�aleatori. En el cas del mostreig no aleatori, són triats els elements amb

unes característiques determinades i òptimes per a la investigació.

Els subjectes que conformaran la mostra mitjançant un mostreig aleatori es

triaran a l'atzar amb nombres aleatoris. Hi ha diversos mètodes per a obtenir

nombres aleatoris; els més freqüents són fer servir taules de nombres aleatoris

o generar-los per ordinador. Aquest mostreig aleatori pot ser simple, sistemàtic

o estratificat:


1)�Aleatori�simple. Tots els membres d'una població tenen la mateixa pro-

babilitat de ser seleccionats a l'hora de configurar la mostra. Aquest mètode

de mostreig sol ser un dels més utilitzats en les investigacions socials, ja que

aquest principi d'oportunitat per a tots els individus de configurar la mostra

permet generar conclusions que es poden extrapolar a la població amb un grau

de pertinència elevat (Devore, 2000; Montgomery, 1999; Siegel, 1997).

2)�Aleatori�sistemàtic. En aquest cas es tria el primer individu a l'atzar i la

resta queda condicionada per aquest. Per exemple, es fa una llista de la pobla-

ció a intervals fixos (per exemple, 10). Així, per a l'estudi se seleccionaran els

subjectes numerats amb múltiples de 10.

3)�Aleatori�estratificat. És una altra variació de l'aleatori simple i consisteix

a subdividir la població en subgrups o estrats més homogenis dels quals es

prenen mostres aleatòries simples de cada un d'aquests estrats. Cal evitar que

els estrats no se superposin o que els elements d'un estrat siguin en diferents

estrats.

Respecte al mostreig no aleatori, en podem identificar diversos tipus: per ac-

cident, intencional o de judici i per quotes.

1)�Mostreig�no�aleatori�per�accident: l'investigador inclou els elements que li

són més convenients per a la mostra d'acord amb els objectius d'investigació.

2)�Mostreig�no�aleatori�intencional�o�de�judici: la idea bàsica que involucra

aquest tipus de mostra és que la lògica i el sentit comú es poden usar per a

seleccionar la mostra que sigui representativa d'una població.

3)�Mostreig� per� quotes: la mostra s'obté en especificar les característiques

desitjades dels subjectes dels quals es vol recollir la informació.


Podeu ampliar la informa-ció sobre el mostreig alea-tori simple llegint les obressegüents:J. L. Devore (2000). Probabi-lity and Statistics. Califòrnia:Duxbury.D. C. Montgomery (1999).Design and analysis of experi-ments. Nova York: John Wi-ley.


3. Procediments de recollida de dades

Segons l'enfocament teòric que s'hagi adoptat en la investigació, es poden apli-

car diverses tècniques de recollida de dades. En el camp de la psicologia de

les organitzacions i del treball, com que és una ciència empírica, hi ha molta

tendència a fer servir procediments sistemàtics que permetin mesurar i ope-

racionalitzar les variables que es volen estudiar (Spector, 2001). En un intent

de fer una llista d'algunes de les principals tècniques de recollida de dades,

que no són totes perquè n'hi ha moltíssimes, presentem la classificació que va

fer Drenth (1998) partint de dues dimensions: el canal d'informació i el grau

d'estructuració.

1)�Canal�d'informació: aquesta dimensió fa referència a la font de la qual

prové la informació (el subjecte, l'investigador, un expert, terceres persones,

equips de registre i arxius).

2)�Grau�d'estructuració: aquesta dimensió recull el grau fins al qual una tèc-

nica està estructurada. Les tècniques estructurades requereixen una planifica-

ció minuciosa per al registre de les dades que habitualment deriva en anàlisis

quantitatives. D'altra banda, hi ha altres tècniques que no requereixen aquest

control i la informació es categoritza una vegada recollida, o fins i tot mai ar-

riba a rebre aquest tractament.

Estructuració

Estructurat No�estructurat

Subjecte • Qüestionaris• Escales• Entrevista Estructurada• Tests objectius

• Entrevista oberta• Entrevista grupal• Tests projectius

Investigador • Observació sistemàtica• Escales de classificació de con-

ductes

• Impressions• Observació participant

Experts/altres • Avaluacions• Entrevista programada

• Pluja d'idees• Tècnica Delphi

Equips�de�registre • Indicacions indirectes• Informació fisiològica

• Vídeos, enregistraments d'àudio

Can

al d

'info

rmac

ió

Arxiu • Dades arxivades • Documents personals• Documents oficials

Font: Martínez i Rodríguez (2003)

Lectura complementària

Sobre els procediments de re-collida de dades, podeu llegirl'obra següent:P. E. Spector (2001). Researchmethods in industrial and or-ganizational psychology: da-ta collection and data analy-sis with special considerati-on to international issues. AN. Anderson, D. S. Ones, H.K. Sinangil, i C. Viswesvaran(Eds.), Handbook of industru-ial, work, and organizationalpsychology (vol. 1, pp. 10-26).Londres: Sage.


A continuació presentarem una breu descripció de les diferents tècniques de

recollida de dades exposades en la taula anterior. Aquesta anàlisi es basa en el

treball de Martínez i Rodríguez (2003), basat al seu torn en el treball de Drenth

(1998). Aquests autors van revisar les diferents proves que hi havia per a reco-

llir informació segons les dimensions de canal d'informació i estructuració.

3.1. Tècniques basades en informació proporcionada pels

subjectes

La característica principal d'aquestes tècniques de recollida d'informació

és que la informació�és�proporcionada�pels�subjectes�mateix, de ma-

nera que la informació recollida pot ser d'una naturalesa molt variada.

Aquest tipus de tècniques, a més, tenen l'avantatge que són fàcils de respondre,

i que es poden estandarditzar les respostes per a poder-les analitzar estadísti-

cament de manera ràpida després. No obstant això, també es caracteritzen pel

biaix de la desitjabilitat social; és a dir, els subjectes tendeixen a donar les res-

postes que consideren adequades en determinades circumstàncies, però que

tanmateix no es corresponen amb les seves actituds, sentiments o conductes

reals.

1)�Tècniques�estructurades

Lectura recomanada

Podeu aprofundir en el te-ma de les tècniques de reco-llida de dades llegint l'obrasegüent:D. Martínez i F. Rodríguez(2003). Métodos de investiga-ción en Psicología de las Or-ganizaciones. A F. Gil i C. M.Alcover (Eds.), Introducción ala Psicología de las Organizaci-ones. Madrid: Alianza Editori-al.

Naturalesa de lainformació

Alguns exemples de la varietatde la informació recollida: acti-tuds, percepcions, conductes,etc.

a)�Qüestionaris. Aquesta tècnica consisteix en una llista d'ítems oberts o tan-

cats en un format prefixat que han de contestar tots els subjectes que par-

ticipen en la investigació. Tradicionalment, s'ha aplicat aquesta tècnica mit-

jançant el paper i el llapis, encara que en els últims anys ha emergit una mo-

dalitat nova gràcies a les noves tecnologies, que tracta d'aplicar aquesta tècni-

ca mitjançant webs.

b)�Escales. Aquestes tècniques s'adrecen a mesurar actituds, o més específica-

ment el component cognitiu de l'actitud. El format més habitual és el tipus

likert, que proporciona diverses alternatives de resposta, com per exemple, un

rang de resposta que inclou des de "completament d'acord" fins a "completa-

ment en desacord". El mètode d'administració d'aquesta tècnica és similar al

dels qüestionaris.

c)�Entrevistes�estructurades. Aquesta tècnica presenta als subjectes un con-

junt de preguntes o situacions prèviament establertes. En realitat, és una tèc-

nica molt similar a la del qüestionari, ja que l'investigador ha d'anotar les res-

postes que li proporcionen els subjectes en els documents de recollida de da-

des, en què les possibles respostes ja estan categoritzades. Tanmateix, la in-

teracció investigador-subjecte permet clarificar dubtes i avaluar totes les vari-

ants comunicatives: no verbal, paralingüística i verbal.


d)� Tests� objectius. Els tests objectius o psicomètrics són una de les tècni-

ques més conegudes en l'àrea de l'avaluació psicològica. Les diferents proves

d'intel·ligència, personalitat, aprenentatge, etc. són molt utilitzades en l'àrea

de la psicologia bàsica, i en el camp aplicat de la psicologia de les organitza-

cions i del treball.

2)�Tècniques�no�estructurades

a)�Entrevista�oberta. Les entrevistes obertes o qualitatives es poden considerar

com el mètode no estructurat que fan servir més les organitzacions. Tenen

l'objectiu de recollir la perspectiva de l'entrevistat sobre el fenomen que es

tracta. Es caracteritzen per la llibertat de què disposa l'entrevistador a l'hora

d'establir l'ordre de les preguntes i, fins i tot, quines es faran. Una entrevista

oberta es compon de les fases següents:

• Definició de l'objecte d'investigació.

• Creació de la guia d'entrevista (llista de temes que es preguntaran).

• Selecció de participants.

• Entrevista.

• Anàlisi de la informació obtinguda.

b)�Entrevista�grupal. Aquesta tècnica és una varietat de l'entrevista oberta,

però en lloc d'estar orientada als individus, s'adreça a grups de subjectes. No

s'orienta tant a recollir informació exhaustivament com a aclarir el significat

d'un fenomen en un grup concret.

c)�Tests�projectius. Aquestes tècniques enfronten el subjecte a un estímul am-

bigu o poc elaborat (per exemple, taques de tinta) davant del qual es demana

una interpretació. Se suposa que en la resposta el subjecte projectarà les seves

actituds, personalitat o motivacions inconscients, sense la contaminació de la

desitjabilitat social.

3.2. Tècniques basades en informació proporcionada per

l'investigador

En aquest grup de tècniques l'investigador mateix és la font que propor-

ciona la informació sobre el fenomen que s'estudia.


Observació�sistemàtica�i�escales�de�classificació�de�conductes. Aquestes tèc-

niques es consideren estructurades perquè les diverses dimensions i alternati-

ves de codificació es dissenyen abans de recopilar les dades. Aquest procedi-

ment fa més fàcil aplicar aquesta tècnica a situacions diferents sense depen-

dre de la qualificació de l'investigador per a recollir dades fiables. L'observació


sistemàtica consisteix a observar el comportament en l'escenari natural i es

caracteritza perquè és sostinguda en el temps, explícita (permet calcular la fi-

abilitat de les dades obtingudes) i metòdica (el procediment està prèviament

estructurat).


a)�Impressions. Aquesta tècnica es basa en les sensacions i interpretacions de

l'investigador a partir de materials que pertanyen als subjectes. Aquest proce-

diment té una validesa molt baixa.

b)�Observació�participant. Aquesta tècnica consisteix a observar un grup des-

prés que s'hi incorpori l'investigador o investigadors. Aquesta tècnica és molt

poc freqüent en el camp de la psicologia de les organitzacions i del treball.

3.3. Tècniques basades en informació proporcionada per experts

El més ressenyable d'aquest grup de tècniques és que la informació la

proporcionen experts en el camp d'estudi en qüestió.


a)�Avaluacions. En les organitzacions habitualment els supervisors immedi-

ats fan avaluacions, tot i que també es poden fer avaluacions de 360° en què

participen subordinats, companys o clients.

b)�Entrevistes�programades. Aquesta tècnica consisteix a fer entrevistes a ex-

perts que hagin exercit un paper important en el fenomen que s'estudia.


a)�Pluja�d'idees. La tècnica de pluja d'idees és un dels procediments més cone-

guts per a obtenir alternatives noves per a solucionar problemes. Aquest tipus

de tècnica es pot aplicar a un grup d'experts amb l'objectiu d'obtenir informa-

ció rellevant per a una investigació.

b)�Tècnica�Delphi. Aquesta tècnica és un procés sistemàtic i iteratiu adreçat a

obtenir les diferents opinions, o si és possible el consens, d'un grup d'experts.

Es reparteixen una sèrie de qüestionaris de manera reiterada a aquests experts.

Els resultats d'aquestes proves són analitzats, després es torna al grup d'experts

per a configurar la base de les preguntes següents.

Mediació de conflictes

Aquest tipus de tècnica ésforça habitual, per exemple,en la mediació de conflictes,en què s'entrevisten tots els in-dividus que podrien haver es-tat implicats en qualsevol deles fases del conflicte.


3.4. Tècniques basades en informació recollida per registres

La recollida de dades amb aquestes tècniques es fa de manera objectiva,

ja que els subjectes, experts o investigadors no hi poden intervenir.


a)�Indicacions�objectives�indirectes. Aquestes tècniques s'emmarquen en les

anomenades tàctiques d'investigació no obstrusives. Altres pautes físiques podri-

en ser també la disposició dels membres d'una organització o del seu mobiliari

en l'espai.

b)�Informació�fisiològica. Aquesta tècnica implica l'ús d'equips tècnics que

permetin mesurar diferents entrades de caràcter fisiològic dels participants en

la investigació.


Vídeo�i�àudio. Aquests procediments es fan servir per a gravar o registrar tot

tipus de converses i interaccions socials, amb l'objectiu de codificar-les i ana-

litzar-les després (per exemple, anàlisi del discurs).

3.5. Tècniques basades en informació recollida d'arxius

Aquest grup de tècniques són per a analitzar dades guardades en arxius

personals o de l'organització.


Tàctiques d'investigacióno obstrusives

Alguns exemples d'aquest ti-pus de tàctiques són els rastresfísics, les empremtes dactilars,les escombraries, les pintades,etc.

Característiquesfisiològiques

Alguns exemples d'aquestescaracterístiques són la pres-sió sanguínia, la presència desubstàncies químiques en sango orina, la conducta de la pell,etc.

Dades�arxivades. Qualsevol tipus d'informació arxivada relacionada amb el

fenomen que s'estudia.


Documents�personals�i�oficials. Tots els documents que no hagin estat creats

per a recopilar informació de manera sistemàtica s'engloben dins d'aquesta

categoria.

Exemples

Índexs d'absentisme, rotació,baixes, accidents, etc.

Exemples

Anotacions personals, diaris,actes de reunions, polítiques inormes escrites, etc.


4. Qüestionaris

Un qüestionari, com ja sabem, és un instrument de recollida de dades

que obté les respostes dels subjectes participants en la investigació mit-

jançant una sèrie de preguntes (ítems) per escrit.

El qüestionari com a tècnica té una sèrie de característiques que s'han de con-

siderar quan s'elabora. Concretament es distingeixen set fases en la construc-

ció d'un qüestionari:

• Determinació de les característiques bàsiques.

• Establiment del nombre de preguntes.

• Formulació de les preguntes i les seves alternatives.

• Determinació de l'ordre i la presentació de les preguntes.

• Redacció i edició del qüestionari.

• Validació del qüestionari.

• Elaboració del qüestionari definitiu.

4.1. Determinació de les característiques bàsiques

La primera decisió que s'ha de prendre en la construcció d'un qüestionari con-

sisteix a determinar quin tipus de preguntes i característiques ha de tenir par-

tint dels objectius de la investigació i les variables que s'estudien. En un qües-

tionari hi ha principalment quatre tipus de preguntes:

1)�Tancades�dicotòmiques: hi ha dues opcions de respostes (sí/no), i si és el

cas, no ho sap / no contesta.

2)�Tancades�politòmiques�o�categoritzades: com a respostes ofereixen una

sèrie d'alternatives; el subjecte n'ha de triar una o, si escau, diverses.

3)�Numèriques: la resposta a l'ítem s'ha de donar en forma de nombre.

4)�Obertes: únicament es presenta la pregunta, i es permet que el subjecte

pugui respondre amb llibertat total.

És important que, en determinar les opcions de resposta de les preguntes, es

considerin dos criteris: exhaustivitat i exclusivitat. Què vol dir això? Les res-

postes són exhaustives si les respostes inclouen totes les possibilitats possibles,

de manera que cap subjecte no deixi de respondre a la pregunta perquè no


trobi una categoria. D'altra banda, les respostes seran excloents quan no es

doni el cas que un subjecte pugui triar vàlidament dues respostes alternatives

per a una mateixa pregunta.

4.2. Establiment del nombre de preguntes

Habitualment es tendeix a incloure més preguntes de les que realment

s'utilitzaran. Per això és important determinar molt clarament el pla d'anàlisi,

de manera que el qüestionari contingui el nombre just de preguntes necessàri-

es. Massa qüestions habitualment cansen els subjectes, de manera que el nom-

bre de qüestions contestades i la fiabilitat disminueix.

4.3. Formulació de les preguntes i les seves alternatives

En general, una resposta ben formulada és la que no exerceix cap influència

o tendència sobre la resposta i que no suscita una resposta inexacta que no es

correspon a la informació buscada.

Algunes regles bàsiques per a formular qüestionaris les resumeix Murillo en la

seva obra (pp. 4-5):

• Les preguntes han de ser senzilles i redactades de tal manera que les per-

sones a qui van adreçades les entenguin fàcilment.

• Cal intentar que siguin tan curtes com sigui possible. A mesura que la

longitud de la pregunta s'estén, augmenta la probabilitat que l'enquestat

perdi la concentració i doni respostes aleatòries.

• Han d'estar formulades directament en relació amb el tema d'interès.

• S'han de redactar preferiblement en forma personal i directa, no imperso-

nal.

• S'han de formular en forma neutral o, com a molt, positiva, mai negativa.

• Han d'estar formulades de manera que no suscitin prejudicis.

• Les preguntes han d'exigir només una resposta; cal evitar preguntes que

continguin dues qüestions o més. Per exemple: "El concert ha estat entre-

tingut i ben organitzat?".

• Cal no fer preguntes enutjoses ni indiscretes, si no és estrictament neces-

sari.

• Hauran d'estar fetes de manera que contestin directament o inequívoca-

ment al punt d'informació desitjat.

Lectura recomanada

Per aprofundir en el tema del'elaboració de qüestionaris,podeu llegir l'obra següent:F. J. Murillo (2008). Cues-tionarios y escalas de actitu-des. Madrid: UniversidadAutónoma de Madrid. Enlínia: http://www.uam.es/personal_pdi/stmaria/jmu-rillo/Metodos/Materiales/Apuntes%20Cuestionario.pdf

http://www.uam.es/personal_pdi/stmaria/jmurillo/Metodos/Materiales/Apuntes%20Cuestionario.pdf





• No s'han de fer servir paraules abstractes o confuses, ni tampoc de tipus

valoratiu (molt, força, bo, dolent, etc.).

• Cal tenir en compte l'enquestat: els coneixements que té, la posició, etc.

Totes les preguntes haurien de tenir en compte la "cultura informativa"

dels que responen.

• No s'han de formular preguntes que obliguin a fer esforços o càlculs men-

tals; si això passés, cal facilitar la tasca.

4.4. Determinació de l'ordre i presentació de les preguntes

Encara que no hi ha un criteri general que determini quin ha de ser l'ordre

en el qual han d'aparèixer les preguntes d'un qüestionari, Murillo s'aventura

a recomanar els criteris següents (pp. 6-7):

• Incloure les qüestions identificatives al principi o, excepcionalment al fi-

nal, i només les que tinguin relació directa amb el tema estudiat i que, a

més, analitzarem.

• Presentar les qüestions agrupades per temàtiques. Saltar d'un tema a l'altre

representa un gran esforç per a l'enquestat.

• Preguntar del general al particular (és l'anomenada tècnica embut), del sim-

ple al complex.

• Situar les preguntes més escabroses i conflictives al final.

• Situar juntes les preguntes d'un mateix tipus, i sempre amb el mateix ordre

de resposta.

4.5. Redacció i edició del qüestionari

El format en el qual es presentarà el qüestionari també és de vital importància

a l'hora de recollir la informació requerida. La imatge que tindrà serà la nostra

imatge, i la serietat i professionalitat amb què es presentarà serà la mateixa

amb què els subjectes respondran.

El qüestionari haurà de tenir, en primer lloc, una portada amb el títol, l'autoria,

el grup d'investigació, el títol del projecte d'investigació, el nom de l'empresa,

etc.


En la pàgina següent hi ha d'haver una explicació breu sobre els objectius de

l'estudi que s'està fent i més concretament del qüestionari que es reparteix. En

aquesta mateixa pàgina, també hi ha d'haver unes breus instruccions sobre la

manera com s'ha d'emplenar. Aquestes instruccions resulten molt importants

per a evitar biaixos subjectius en les respostes.

Finalment, el qüestionari ha de semblar breu, de manera que el subjecte no

es desanimi quan el vegi.

4.6. Validació del qüestionari

Per a verificar la qualitat i validesa de l'instrument dissenyat hi ha tres tècni-

ques principalment: la validació del cas únic, la validació d'experts i l'aplicació

d'un estudi pilot. L'ideal és utilitzar totes tres i en aquest ordre.

1) La validació�d'un�cas�únic consisteix a administrar el qüestionari a una

persona de confiança que tingui unes característiques similars als subjectes

a qui va adreçat el qüestionari. Quan acabi, se li demanarà l'opinió sobre el

conjunt de qüestions i les possibles incidències que hagi pogut trobar.

2) La validació�d'experts consisteix a fer que uns experts revisin de manera

crítica el disseny i ús d'aquesta tècnica i també la temàtica que s'investiga.

3) L'aplicació�d'una�prova�pilot consisteix a administrar el qüestionari a una

mostra reduïda de subjectes amb unes condicions i característiques similars

possibles a les de la mostra final a què va adreçat.

4.7. Elaboració del qüestionari definitiu

Una vegada s'ha validat el qüestionari s'han de fer les modificacions pertinents

en el disseny preliminar amb l'objectiu de solucionar totes les incidències que

hagin pogut sorgir. Una vegada fet això, el qüestionari ja està acabat i és a punt

per a ser aplicat a la mostra de la investigació.

Incidències

Alguns exemples d'incidènciessón facilitat de resposta, exten-sió, preguntes confuses, opci-ons de resposta poc clares, etc.


5. Informe

Aquest informe consisteix a continuar el projecte d'investigació que es va co-

mençar a l'informe 1 d'aquest pràcticum. En principi, ja heu definit l'estat de

la investigació entorn del fenomen que investigareu (en aquest cas, treball

emocional) i els objectius que abordareu per a ampliar el coneixement sobre

aquesta temàtica o donar resposta a les preguntes que encara queden per res-

pondre sobre aquest fenomen.

En aquest informe ens centrarem en el disseny i la metodologia d'investigació

que cal dur a terme per a poder aconseguir els vostres objectius, i ens fixa-

rem sobretot en el disseny d'un qüestionari com a eina de recollida de dades.

Aquest disseny d'investigació ha de quedar reflectit en aquest segon informe.

A continuació, es presenta un esquema amb les diferents seccions que ha de

contenir l'informe 2. En cada una d'aquestes seccions es donen unes breus

instruccions i aclariments sobre quines temàtiques haureu de desenvolupar.

Les seccions són les següents:

• Introducció.

• Disseny de la investigació.

• Mostra.

• Llibre de variables.

• Annex.

1)�Introducció

En aquesta secció s'han de presentar tres apartats diferents: objectius, figura

i variables.

a) En l'apartat�d'objectius han d'aparèixer, com bé diu la paraula, l'objectiu

general de la investigació i els objectius específics enumerats. Si us plau, els

objectius específics no han d'ocupar més de dues o tres línies (sintetitzeu!).

Exemple de redacció d'objectius

Objectiu 1. Anàlisi de la relació del treball emocional i les reaccions dels treballadors.Concretament, la satisfacció laboral, el compromís organitzacional i l'acompliment per-cebut.

Objectiu 2. Anàlisi de la influència del gènere dels treballadors en el treball emocional.

Objectiu 3. Anàlisi del paper modulador de la justícia organitzacional en la relació entretreball emocional i les reaccions dels treballadors.

b) En l'apartat�de�figura ha d'aparèixer la representació gràfica dels vostres

objectius.


Exemple d'elaboració d'una figura

Seguint amb els exemples plantejats i la figura presentada en el mòdul "Un problemad'investigació" d'aquests materials, en aquesta secció es dissenyarà una figura com lasegüent:

Figure 1. Model for emotion work

c) Finalment, en l'apartat�de�variables cal presentar una llista de les variables

que seran estudiades en els projectes d'investigació respectius.

Exemple d'enumeració de variables

Sense deixar de banda l'exemple anterior, les variables serien les següents:

1) Gènere.

2) Treball emocional.

3) Justícia organitzacional.

4) Satisfacció laboral.

5) Compromís organitzacional.

6) Acompliment percebut.

2)�Disseny�de�la�investigació

D'acord amb els materials presentats en aquest mòdul, les vostres investigaci-

ons tindran un disseny transversal. Si us plau, descriviu breument en què con-

sisteixen aquest tipus d'investigacions. Aquest apartat com a molt ha d'ocupar

mig foli.

3)�Mostra

En primer lloc, feu una descripció "ideal" de la manera com trobeu que hauria

de ser la vostra mostra, i tracteu temes com els següents:

• La grandària de la mostra. Indiqueu quin seria el nombre de subjec-

tes òptim que haurien de compondre la mostra, i també el nombre

d'organitzacions, departaments o equips de treball que haurien de formar

part de la investigació.

• Sector laboral. Encara que el pràcticum s'especialitzi en el sector serveis,

això no indica que no pugueu abordar altres sectors en els quals consi-


dereu que el treball emocional també pot ser rellevant, per exemple, en

l'educació, i considerar la relació professor-alumne en lloc de treballador-

client. Així mateix, també podeu concretar subsectors dins del sector ser-

veis (l'hoteleria, per exemple).

• Llocs de treball i categoria laboral dels treballadors que compondrien la

mostra.

• Gènere.

• Tipus de contracte. Temporalitat alta enfront de feines estables?

Encara que aquestes són algunes idees, podeu incloure totes les variables que

considereu importants per a definir la vostra mostra.

Finalment, feu una llista de possibles empreses o organitzacions que creieu que

podrien formar part de la investigació, d'acord amb el perfil de la mostra ideal

que heu dissenyat. Si us plau, indiqueu les organitzacions en què considereu

que podríeu accedir més a la mostra, és a dir, en quines us resultaria més fàcil

administrar el qüestionari que es dissenyarà (per exemple, si hi coneixeu algú,

si hi treballeu vosaltres, etc.).

4)�Llibre�de�variables

D'acord amb la llista de les variables que heu inclòs en la primera secció, heu

de revisar la literatura que hagi estudiat aquestes variables i recopilar les di-

ferents escales que s'hagin utilitzat incloent els ítems que les configuren (du-

es o tres escales). Així doncs, heu de crear una secció per a cada variable, en

què apareguin les diferents escales que plantegeu (amb els ítems en castellà

i anglès), la referència completa del treball en què s'ha publicat aquesta esca-

la, com també els índexs de fiabilitat, i, si n'hi ha, de validesa. A més, heu

d'incorporar un breu paràgraf per a indicar quina escala preferiríeu incorporar

i per què. Finalment, al final de cada secció heu d'incloure un apartat resum

en el qual apareguin les dades més rellevants de les escales que heu presentat.


Exemple d'elaboració de llibre de variables

Satisfacció�laboral

Price, J. L. (1997). Handbook of organizational measurement. International Journal of Man-power, 18, 305-558.

1) Descripció:

• Escala de quatre ítems.• Rang de resposta d'1 (molt en desacord) a 5 (molt d'acord).

Ítems

No estoy contento con mi trabajo I am not happy with my work

2) Fiabilitat i validesa: Alpha de Cronbach = .82

3) Elecció de l'escala. D'acord amb la revisió de la literatura realitzada em decanto perl'escala presentada en el treball de Price (1997) perquè...

4) Taula resum:

Satisfacció laboral

Nre.�d'ítems Alfa�de�Cronbach

Price (1997) 6 .85

Sora i Caballer (2000) 4 .70

Murillo i Peiró (2008) 3 .77

5)�Annex

En aquest apartat heu d'incorporar una proposta de qüestionari, incloent totes

les escales que heu proposat com a idònies. Si us plau, no oblideu que ha de

contenir una pàgina de tapa i una altra amb la presentació i instruccions, i que

ha de garantir l'anonimat dels subjectes en tot moment.

Nota

Sovint, els ítems apareixenen un estudi citant el tre-ball original del qual provél'escala. Podeu incloure les da-des d'aquest estudi, però s'had'indicar i incloure la referènciadel treball original.

Recomanació

Recordeu que l'extensió delqüestionari ha de ser limitat,i per això el nombre d'ítemsque componen cada escala noha de ser gaire ampli.


Resum

En aquest mòdul s'aborden els diferents dissenys que es poden plantejar per a

fer una investigació. Depenent de l'objectiu d'investigació que es vulgui estu-

diar, s'haurà de plantejar un tipus o un altre (investigació experimental, qua-

siexperimental selectiva o correlacional i observacional).

A més, cal considerar un altre tipus de factors, com són el tipus de variables

que s'estudiaran (variables independents, dependents, moduladores o control)

o la mostra. En relació amb la mostra, es descriuen tant els diferents processos

de selecció d'aquesta com també les diferents tècniques que hi ha per a recollir

informació.

Finalment, el mòdul finalitza amb el plantejament de la segona i última acti-

vitat que s'ha de fer en el marc d'aquest pràcticum I d'investigació.


Exercicis d'autoavaluació

1. Explica quins tipus de variables intervenen en una investigació.

2. Enumereu els tipus de validesa en una investigació.

3. Enumereu els diferents procediments de recollida de dades i les seves tipologies.

4. Exposeu quatre de les regles bàsiques per a formular qüestionaris.


Solucionari

Exercicis d'autoavaluació

1.• Variable�independent: és la característica o propietat que se suposa que és la causa del

fenomen estudiat.• Variable�dependent: és la propietat o característica que es tracta de canviar mitjançant

la manipulació de la variable independent. La variable dependent és el factor que és ob-servat i és mesurat per a determinar l'efecte de la variable independent (Hayman, 1974).

• Variable�intervinent: són les característiques o propietats que, d'una manera o una al-tra, afecten el resultat esperat i estan vinculades amb les variables independents i depen-dents. Variable�moduladora: dins de les variables intervinents destaquem les variablesmoduladores, que representen un tipus especial de variable independent. Aquesta varia-ble independent és secundària, i se selecciona amb la finalitat de determinar si afecta larelació entre la variable independent primària i les variables dependents.

• Variable�control: són les variables que no són ni dependents ni independents, però quehan de ser controlades per a evitar equívocs respecte a la possible relació causal entre lesvariables independents i dependents.

2. Estadística, constructor, interna i externa.

3.

Estructuració

Estructurat No�estructurat

Subjecte • Qüestionaris• Escales• Entrevista Estructurada• Tests objectius

• Entrevista oberta• Entrevista grupal• Tests projectius

Investigador • Observació sistemàtica• Escales de classificació de

conductes

• Impressions• Observació participant

Experts/altres • Avaluacions• Entrevista programada

• Pluja d'idees• Tècnica Delphi

Equips�de�registre • Indicacions indirectes• Informació fisiològica

• Vídeos, enregistramentsd'àudio

Can

al d

'info

rmac

ió

Arxiu • Dades arxivades • Documents personals• Documents oficials

4. Una de les respostes possibles és la següent:

• Les preguntes han de ser senzilles i redactades de tal manera que les persones a qui vanadreçades les entenguin fàcilment.

• Cal intentar que siguin tan curtes com sigui possible. A mesura que la longitud de lapregunta s'estén, augmenta la probabilitat que l'enquestat perdi la concentració i donirespostes aleatòries.

• Han d'estar formulades directament en relació amb el tema d'interès.• S'han de redactar preferiblement en forma personal i directa, no impersonal.


Bibliografia

Arnau, J. (1991). Diseños Experimentales en Psicología y Educación (2a. ed.). Mèxic: EditorialTrillas.

Cook, T. D., Campbell, D. T., i Peracchio, L. (1990). Quasi Experimentation. A M. D. Dun-nette i L. M. Hough (Eds.), Handbook of Industrial and Organizational Psychology (vol. 2, pàg.491-576). Palo Alto, CA: Consulting Psychologist Press.

Devore, J. L. (2000). Probability and Statistics. Califòrnia: Duxbury.

Drenth, P. J. D. (1998). Research in work and organizacional Psychology: principles and met-hods. A P. J. D. Drenth, H. Thierry, i C. J. de Wolff (Eds.), Handbook of Work and OrganizationalPsychology (vol. 1, pp. 11-46). Hove: Psychology Press.

Kirk, R. E. (1982). Experimental design: procedures for the behavioral sciences. Belmont: Brooks/Cole.

León, O. G. i Montero, I. (1993). Diseño de investigaciones: Introducción a la lógica de la inves-tigación en Psicología y Educación. Madrid: McGraw-Hill.

Levine, G. i Parkinson, S. (1994). Experimental methods in Psychology. Hillsdale, NJ: LawrenceErlbaum Associates.

Martínez, D. i Rodríguez, F. (2003). Métodos de investigación en Psicología de las Organiza-ciones. A F. Gil i C. M. Alcover (Eds.), Introducción a la Psicología de las Organizaciones. Madrid:Alianza Editorial.

Maxwell, S. E. i Delaney, H. D. (1990). Designing experiments and analyzing data: A model com-parison perspective. Belmont, CA: Wadsworth.

Montgomery, D. C. (1999). Design and analysis of experiments. Nova York: John Wiley.

Murillo, F. J. (2008). Cuestionarios y escalas de actitudes. Madrid: Universidad Autónomade Madrid. En línia: http://www.uam.es/personal_pdi/stmaria/jmurillo/Metodos/Materiales/Apuntes%20Cuestionario.pdf

Ruiz, J. C. (1997). Investigación en Psicología. València: Universidad de Valencia.

Spector, P. E. (1981). Research Design Series: Quantitative applications in the social sciences. Be-verly Hills: Sage Publications.

Spector, P. E. (2001). Research methods in industrial and organizational psychology: datacollection and data analysis with special consideration to international issues. A N. Ander-son, D. S. Ones, H. K. Sinangil, i C. Viswesvaran (Eds.), Handbook of industruial, work, andorganizational psychology (vol. 1, pp. 10-26). London: Sage.



Mòdul 3. Dissenys d'investigació

Documents

Transcript of Mòdul 3. Dissenys d'investigació