Mots i expressions catalanes amb component mitològic

1. Busca informació sobre aquests personatges de la mitologia. Qui eren? Que van fer? Com eren? ( afegeix una il·lustració)

a) El caos: Caos era el déu primordial i origen de la resta dels déus en la mitologia grega. El seu mite i les seves atribucions són semblants al Absu sumeri, amb la diferència que Absu era un buit enmig de les aigües i Caos un buit enmig del no-res. El seu oposat seria Gaia, doncs com deessa terra és la representació de la matèria en contraposició al no-res que representa Caos.

b) Medusa: L'única mortal de les tres gorgonas (filles de Forcis i Ceto). Medusa és la Gorgona per excel·lència i de vegades es diu Gorgona a Medusa per antonomàsia. Les Gorgones habitaven a l'extrem Occident, prop del renino dels morts. Els seus caps estaven poblades per serps, tenien comillos de senglar, mans de bronze i unes daurades ales que els permetien volar. Dels seus penetrants ulls sortien espurnes i qui els mirava es convertia en pedra. Les gorgonas eren uns monstres temuts per mortals i immortals. Només Posidó es va atrevir a unir-se amb Medusa, deixant embarassada. Perseu va ser a la recerca de Medusa per matar-la.

c) Atlant (atles): El tità Atles era fill de Jàpet i de la nimfa Clímene. Després que els titans s'haguessin posat a disposició de Zeus i els seus germans, Atlas no va ser fet presoner en el món dels morts com la resta d'ells. Zeus li va infligir un càstig especial que va consistir a carregar amb l'arc del cel sobre les seves espatlles. Atles va dur a terme la tasca al racó més occidental que els grecs coneixien i que se situaria prop de l'estret de Gibraltar.Hèracles va visitar Atlas en un dels seus Dotze Treballs per recollir les pomes d'or de les Hespèrides. Gaya, la deessa de la terra, li havia donat les pomes a Hera quan es va casar amb Zeus i aquesta al seu torn se les va lliurar a les Hespèrides, filles d'Atlas, perquè les guardessin en un bell jardí que estava protegit pel drac Ladó. Atles li va posar una condició a la seva visita. Per evitar el problema de lluitar amb el drac, aniria ell mateix

fins al jardí mentre Hèracles li sostenia l'arc del firmament.

d) Prometeu: és una divinitat de la mitologia grega. El seu estatut varia dins el panteó grec en funció de les versions del mite, algunes de les quals el presenten com a tità i d'altres com a fill d'un tità. La figura de Prometeu, que es correspon amb el que s'anomena un heroi cultural, està relacionada amb tres esdeveniments mítics: l'aparició dels sacrificis als déus, el control del foc per part de l'home i l'aparició de la dona.

e) Haries: Les Harpies eren una mena de monstres. El seu nom significa "raptores" i se les representa com a aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes (potser per una confusió tardana amb les sirenes). La seva imatge va evolucionar molt al llarg del temps. En un principi s'identificaven amb forces de la naturalesa, vents tempestuosos que eren capaços d'arrossegar un ésser humà fins a les mansions subterrànies. Alguns dels seus noms, com Ael·lo ('vent tempestuós'), Ocípete ('que vola ràpid'), Celeno ('fosca') i Podarge ('de peus lleugers'), fan una clara referència a aquest fet.

f) Eco: és una oréade ( nimfa de la muntanya) de la muntanya Helicó que estimava la seva pròpia veu. Va ser criada per nimfes i educada per les Muses . La bella i jove Eco era una nimfa de la boca sortien les paraules més belles mai nomenades. Pel que fa a les paraules ordinàries, se sentien de forma més plaent. Això molestava Hera , gelosa que Zeus , el seu marit, pogués cortejar com a altres nimfes. I així va succeir. Quan Hera va descobrir l'engany, va castigar a Eco llevant-li la veu i obligant-la a repetir l'última paraula que deia la persona amb la que mantingués la conversa. 1Incapaç de prendre la iniciativa en una conversa, limitada només a repetir les paraules alienes, Eco es apartar del tracte humà.

g) Muses: Les muses o heliconíades són les divinitats que inspiren les arts de l'escriptura i la música, filles de Zeus i Mnemosine. Heliconíades fou un dels sobrenoms de les muses, que tenien un dels seus santuaris al mont Helicó. El nombre definitiu de Muses es va establir en nou,

cadascuna de les quals inspirava i protegia un gènere diferent. Malgrat que l'origen del seu culte va ser la Pièria, prop de l'Olimp, finalment es van situar al Parnàs, la muntanya en la qual s'assentava el santuari de Delfos, en ser associades al culte d'Apol·lo. Els romans van associar les muses a les fonts. Cap musa té descendència directa, ja que romanen verges, tot i que algunes tradicions els atribueixen matrimonis i fills igual que la majoria de déus grecs.

h) Mercuri: déu de la mitologia romana, era el missatger dels déus, protector del comerç, fill de Júpiter i Maia Maiestas. Era un déu important dels negocis, els beneficis i el comerç. El seu nom està relacionat amb Merx-rcis: mercaderia, article, gènere. Segons la interpretatio romana, mitjançant la qual els cultes locals dels pobles conquerits es veien com a variants locals de la pròpia religió, Mercuri va ser identificat amb diversos déus germànics, entre ells Lugus i altres divinitats missatgeres

i) Morfeu: és el déu grec dels somnis. Fill d'Hipnos i Nix i germà de Tànatos (la mort o somni etern), provoca en els éssers humans visions mentre dormen (d'aquí l'expressió "caure en braços de Morfeu"). El seu nom porvé de morphé, forma, ja que podia adoptar qualsevol forma per aparèixer dins els pensaments dels mortals. Tenia dues ales per desplaçar-se ràpidament i dormia en un llit de banús. Com que en alguns somnis revelava el destí als homes, Zeus el castigà amb la mort. Del seu nom deriva la paraula morfina (la droga que adorm).

j) Pan: era el semidéu dels pastors i ramats en la mitologia grega . Era especialment venerat a Arcàdia , malgrat no comptar amb grans santuaris en el seu honor en aquesta regió. A la mitologia romana s'identifica a aquest déu com un Faune . Pa era, també, el déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada. Dotat d'una gran potència i desig sexual, es dedicava a perseguir pels boscos, a la recerca dels seus favors, a nimfes i nois. En molts aspectes, el déu Pa té certa similitud amb Dioniso .

k) Quimera: era un monstre horrible, filla de Tifó i d' Equidna , que vagava per les regions de l'Àsia Menor terroritzant les poblacions i engolint ramats i animals. Va ser mare amb

Ortro , de la Esfinx i el Lleó de Nemea. Les descripcions varien des de les que deien que tenia el cos d'una cabra , les cambres del darrere d'una serp o drac i el cap d'un lleó , fins a les que afirmaven que tenia tres caps: una de lleó, una altra de boc, que li sortia del llom, i l'última de drac, que naixia a la cua. Totes les descripcions coincideixen però que vomitava foc per una o més de les seves caps i per la seva posterior.

2. En català hi ha paraules o expressions amb un component mitològic. Intenta explicar que signifiquen les següents:

a) Quan un fet és caòtic, què vol dir? Que hi ha unes condicions de caos després d’haver passat alguna

cosa.b) Què és un atles? Per què? Un llibre que explica les situacions geogràfiques, i mapes continentals

i regionals de tot el món. Inclou un detall amb les principals dades socials, geogràfics i polítics de cada país.

c) Què significa fer una acció prometeica? Fer una ordre jugant amb focd) Què vol dir l’oració: Les seves il·lusions són quimeres? Que són una realitat impossiblee) Per què en un museu és un lloc on es guarden les diferents

manifestacions

artístiques?

Per poder veure totes les obres que han quedat de diferents pintors o escultors.

f) Els termòmetres de Mercuri, per què es diuen així? S’utilitza comunament per al·ludir a alguna cosa o algú erràtic, volàtil

o inestable, i deriva dels ràpids vols de Mercuri d'un lloc a un altre.

g) La frase: L’eco ressona per la muntanya. Què creus que indica? Ve de la nimfa Eco, que va tenir el càstig de repetir sempre la última

frase i ja que era una nimfa de muntanya es diu L’eco ressona per la muntanya.

h) Què és la morfina? Què vull dir quan arribo tard i li dic al profe: ho sento, m’he quedat als braços de Morfeu?

La morfina és una potent droga opiàcia usada freqüentment en medicina com analgèsic.

La morfina va ser nomenada així pel farmacèutic alemany Friedrich Wilhelm Adam

Sertürner en honor a Morfeu, el déu grec dels somnis. Vull dir que m’he quedat dormit a casa, ja que Morfeu és el déu de la

nit i del somni.