MP CASA GRAN Palafolls

ECOESTUDIS ENGINYERIA DEL VALLÈS SL C/ Catalunya 90, local 4. 08211 Castellar del Vallès

Tel/Fax: 93.714.85.62 – 629473326 e.mail: [email protected]

web: www.ecoestudis.com

INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

MP CASA GRAN

Palafolls

GENER 2015

ISA MP Casa Gran ECO.ESTUDIS Enginyeria del vallès sl

C/ Catalunya 90, local 4. 08211 Castellar del Vallès Tel/Fax: 93.714.85.62 – 629473326 e.mail: [email protected]


2

ÍNDEX 1.- ANTECEDENTS I OBJECTIUS 2.- LEGISLACIÓ APLICABLE 3.- DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ 3.1.- Descripció de l’àmbit del present estudi 3.2.- Descripció del municipi

3.3.- Proposta de Modificació Puntual del PGO 4.- REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT 4.1.- Descripció dels elements ambientals rellevants

4.1.1.- Medi físic 4.1.1.1.- Condicions meteorològiques locals 4.1.1.2.- Geologia, litologia i edafologia 4.1.1.3.- Orografia i geomorfologia 4.1.1.4.- Masses d’aigua, espais fluvials i aqüífers 4.1.1.5.- Atmosfera

4.1.2.- Medi biòtic 4.1.2.1.- Vegetació 4.1.2.2.- Fauna

4.1.2.3.- Espais protegits i singulars 4.1.3.- Medi antròpic 4.1.3.1.- Paisatge 4.1.3.2.- Medi urbà

4.1.3.3.- Patrimoni cultural 4.1.3.4.- Planejament vigent 4.1.3.5.- Medi socioeconòmic

4.2.- Determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental aplicables en l’àmbit. 4.3.-Definició dels objectius i criteris ambiental adoptats en la redacció de la modificació.

4.3.1.- Definició d’objectius i criteris ambientals 4.3.2.- Càlcul dels indicadors ambientals 5.- JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA.

5.1.- Descripció de les característiques de les alternatives considerades. 5.2.- L’anàlisi ambiental per a cada alternativa 5.3.- Justificació ambiental de l’alternativa adoptada 6.- VALORACIÓ AMBIENTLA DELS OBJECTIUS I ELS CRITERIS GENERALS DEL PLA , DE LA JUSTIFICACIÓ DE L’ES ALTERNATIVES CONSIDERADES I DE LA PROPOSTA. 6.1.- Descripció del contingut del pla i repercusions ambientals

6.2.- Identificació i quantificació dels sòls i demanda de recursos.




3

6.3.- Descripció de les mesures previstes per la preservació de l’entorn 7.- IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA.

7.1.- Efectes sobre els recursos naturals 7.2.- Efectes sobre els valors ambientals de l’indret 7.3.- Efectes degut a la mobilitat generada 8.- AVALUACIÓ GLOBAL 8.1.- Verificació de la congruència amb els requeriments ambientals. 8.2.- Avaluació global. 8.3.- Mesures de seguiment 9.- SÍNTESIS

ANNEXOS ANNEX I: ENS QUE HAN DE SER CONSULTATS




4

1.- ANTECEDENTS I OBJECTIUS El present document presenta l’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL (ISA) de la Modificació puntual del Pla general d’ordenació de Palafolls, al sector de la CASA GRAN per a la creació d’un sector de sòl urbanitzable delimitat en l’àmbit de la Casa Gran. Es redacta el present INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL, per a donar compliment al “Document de referència” emès per els Serveis Territorials de Barcelona, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, referència OTAABA20130148 (URB 129-13), previ estudi del l’INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR. L’article 7.1.c de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, determina que s’han de sotmetre a avaluació ambiental les modificacions de planejament urbanístic general que alterin la classificació de sòl no urbanitzable, o que n’alterin la qualificació, en aquest darrer cas si les noves qualificacions comporten l’admissió de nous usos o de més intensitats d’ús respecte l’ordenació que es modifica. L’article 86 bis del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, disposa que l’avaluació ambiental del planejament urbanístic que hi estigui sotmès s’integra en el procediment d’elaboració dels plans urbanístics. Aquesta integració es regeix per l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, d’acord amb la disposició transitòria divuitena del Decret legislatiu esmentat. L’article 115 del Reglament atribueix a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat.




5

2.- LEGISLACIÓ APLICABLE

• Decret 305/2006 de 18 de juliol , pel qual s’aprova la Llei d’Urbanisme. • Llei estatal 9/2006 de 28 d’abril , sobre avaluació dels efectes de

determinats plans i programes en el medi ambient. • Llei 6/ 2009 del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes • Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós

de la Llei d’Urbanisme. • Llei 3/2012, de 22 de febrer , que modifica el Decret Legislatiu 1/2010.

Més concretament, l’article 5 de la Llei 6/2009 que diu:

“Article 5. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental 1. S’han de sotmetre a avaluació ambiental: a) Els plans i els programes relacionats en l’annex 1. b) Els plans i els programes que compleixin els requisits establerts per l’article 6. c) Les modificacions de plans i programes a què fan referència les lletres a i b en els

casos i amb les condicions que especifica l’article 7. d) Els plans i els programes a què fa referència l’article 8 si així es resol en la decisió prèvia

d’avaluació ambiental. 2. El Govern pot decidir sotmetre també a les obligacions d’aquesta llei plans o programes, o modificacions, no inclosos en l’apartat 1 si motiva que hi concorren circumstàncies extraordinàries que poden comportar un risc ambiental o repercussions significatives per al medi ambient.” En el present cas es compleix l’apartat c de l’article 5, ja que diu: “Les modificacions del planejament urbanístic general que alterin la classificació de sòl no urbanitzable o que n’alterin la qualificació; en aquest darrer cas, si les noves qualificacions comporten l’admissió de nous usos o de més intensitats d’ús respecte a l’ordenació que es modifica.” Per tant, és d’aplicació l’article 115 del Decret 305/2006 que descriu el procediment de l’avaluació ambiental dels plans urbanístics marca les pautes següents: 1.- Abans de l’aprovació inicial, el promotor presenta un avanç de planejament que inclou un informe de sostenibilitat ambiental preliminar (ISAP) per tal de que l’òrgan ambiental emeti el document de referència que precisarà l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i dels criteris aplicables. 2.- L’informe de sostenibilitat ambiental (ISA), serà coherent amb el document de referència i es presentarà per a l’aprovació inicial. S’exposarà a informació pública durant 45 dies i es formulen les consultes corresponents que indica el document de referència. 3.- Es formula una proposta de memòria ambiental .




6

4.- La memòria ambiental aprovada per l’òrgan ambiental, s’inclou a l’aprovació definitiva del pla. Per tant, es pot observar que l’ISA és el segon estadi del llarg procés que és l’AVALUACIÓ AMBIENTAL. El contingut de l’ISA queda recollit en l’article 70 del Decret 305/2006, que diu: “Article 70 Informe de sostenibilitat ambiental En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent: a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla, el què inclou:

1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit objecte de planejament i del seu entorn. 2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables. 3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d'acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d'urbanisme, els quals han de referir-se, entre d'altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d'ordenació; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa.

Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d'importància relativa. b) Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada, el què inclou:

1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades. 2n. L'anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d'acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l'apartat 1.c) d'aquest article. 3r. La justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa seleccionada.

c) Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada, incloent: 1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient. 2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infrastructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l'ordenació proposada. 3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.

d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent:

1r. Els efectes sobre els recursos naturals. 2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d'acord amb l'apartat 1. 3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l'ordenació prevista pel pla.

e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el què comprèn:




7

1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l'apartat 1. 2n. L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l'apartat 1.c). 3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.

a) Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació global del pla”

L’annex I de la llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient estableix també el contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental, que transcriu quasi literalment el que diu la Directiva Europea (Directiva 2001/42/CE).




8

3.- DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ

3.1.- Descripció de l’àmbit del present estudi L’àmbit d’actuació del present informe de sostenibilitat ambiental preliminar és un àmbit d’unes 4’89 ha, concretament 48.921,00 m2 al sud del T.M. de Palafolls, proper al nucli residencial de Sant Lluís i limitant amb el T.M. de Malgrat.

(Font: SIMA)

És una zona de forma irregular i allargada, que limita de Nord i Nord-oest amb la carretera de Blanes B-682 al Est amb el sector de sòl urbanitzable residencial de Can Jordà- Turó Casa Gran, i al Sud i Sud-oest, amb el límit del terme municipal amb el municipi de Malgrat (Sector de sol urbanitzable industrial Zona Industrial Nord).




9

(Font: ICC)

L’emplaçament està actualment ocupat per camps de conreu la majoria abandonats, un restaurant i una masia i algunes construccions lligades a les explotacions agrícoles de la zona.

(Font: ICC)




10

3.2.- Descripció del municipi

Palafolls és un municipi situat al nord-est del Maresme, d’una superfície de 16’60 km2 (IDESCAT) i una població de 9.065 habitants (2014) i per tant una densitat de 546 hab/km2.

Situació de Palafolls dins del Maresme Es troba entre els municipis de Blanes, Tordera i Malgrat de Mar. El riu La Tordera el separa de la Selva i el municipi de Malgrat de Mar el separa de la mar. La Serra de Miralles, contrafort oriental del massís del Montnegre, es troba a Palafolls. Les principals rieres del terme són la riera de Palafolls, la de Roquet i la de Burgada, que conflueixen per la dreta a la Tordera. Palafolls té molta activitat agrícola, estesa bàsicament a la Plana de Palafolls, és a dir entre la Tordera i la carena de la muntanya del castell. Hi ha forces hivernacles i el rec del Molí els nodreix d’aigua. Any a any, l’activitat industrial va prenen pes i l’estiueig i les segones residències també estan força arrelades al municipi. El municipi està format per la població de St. Genis de Palafolls, a la vora de la Riera de Palafolls i nombroses urbanitzacions residencials.

(Font: www.palafolls.org)




11

3.3.- Proposta de Modificació Puntual del PGO La present modificació pretén classificar de sòl urbà una parcel.la de terreny no urbanitzable d’una superfície de 48.921’00 m2 amb la qualificació actual de agrícola complementària (R2). La proposta de modificació fixa 18.838 m2 de sòl comercial industrial, 1780 m2 habitatges existents i la resta (28.303 m2) de sòl de cessió.

Per tant, un 42 % de sol privat i un 58 % de sòl públic.




12

Els paràmetres que fixa la present modificació, són:

(Font: Miquel Planas, arquitecte)




13

ZONIFICACIÓ PROPOSADA

(Font: Miquel Planas, arquitecte)




14

4.- REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBI T 4.1.- Descripció dels elements ambientals rellevant s 4.1.1- Medi físic

4.1.1.1- Condicions meteorològiques locals Les dades climàtiques a la zona objecte de l’estudi, extretes del SIG Miramon, són: Amplitud tèrmica anual 16º - 17º Concentració tèrmica estival (segons Thornthwaite) (*)

< 48% (a’)

Dèficit hídric anual (**) 200 – 300 mm

Evapotranspiració De 712 a 855 mm Mesotèrmic II

(B’2) Irradiació global diària, mitjana anual 14’5 a 15 MJ/m2

Precipitació mitja anual 650 - 700 mm

Règim pluviomètric estacional TPHE (tardor, primavera, hivern i estiu)

Temperatura mitjana anual 15º - 16º

Tipus de clima (índex d’humitat de Thorthwait) (***)

-20 a 0 Sec subhumit (C1)

(*) Representació de la relació entre l’evapotranspiració potencial estimada per als tres mesos d’estiu i la resultant de determinar el total anual, a partir de la qual Thornthwaite definí una sèrie de categories que expressen diferents graus de continentalitat (**)Representació de la diferència entre l’evapotranspiració potencial (ETP), o capacitat evaporant del sòl cobert de vegetació, i la real. A mesura que aquesta diferència és superior, menys garantides estan les necessitats hídriques de les plantes. (***) Representació del tipus de clima en funció de l’índex hídric anual. Aquest índex ve definit, segons Thornthwaite, per la diferència entre l’índex d’humitat (relació percentual entre la suma dels excedents mensuals d’aigua i les necessitats anuals d’aquest líquid expressades per evapotranspiració potencial) i el 60% de l’índex d’aridesa (relació semblant entre el dèficit anual d’aigua expressar per la suma dels dèficits mensuals i la necessitat anual d’aigua). Thornthwaite definí 9 tipus de clima o regions d’humitat, vuit de les quals es troben representades a Catalunya i són: Semiàrid (D) – 20 a – 40, Sec subhumit (C1) de – 20 a 0, Subhumit (C2) de 0 a 20, Humit (B1) de 20 a 40, Humit II (B2) de 40 a 60, Humit III (B3) de 60 a 80, Humit IV (B4) de 80 a 100, Perhumit (A) > 100.




15

4.1.1.2.- Geologia, litologia i edafologia Geològicament l’àmbit d’estudi es troba sobre sòl qualificat majoritàriament de Ggdp.

(Font: SIG Miramon)

Majoritàriament s’hi troba la següent litologia:

Epígraf

Ggdp

Gpg

Litologia GRANITOIDS PÒRFIRS ÀCIDS

Altres litologies Granodiorites

porfíriques

Pòrfirs granítics,

quarsdiorítics,

monzogranítics

Era PALEOZOIC

Període CARBONÍFER-PERMIÀ

Època ---

Edat ---




16

Palafolls no figura en l’inventari d’Espais d’interès geològic de Catalunya d’octubre de 2007.

(Font: SIG Miramon)

4.1.1.3.- Orografia i geomorfologia

Es considera que el municipi de Palafolls es troba a 16 m d’altitud.

(Font: SIG Miramon

Palafolls

Hipsometria




17

L’àmbit d’estudi es troba en una zona planera, Però s’identifiquen alguns terrenys amb pendent elevat, els quals es corresponen pricipalment als talussos relacionats amb antigues activitats extractives i moviments de terres, concentrats a la part central de l’àmbit d’actuació i a l’entorn de la carretera B-682, tal com es pot observar en la següent imatge. S’ha observat que la diferència de cotes entre la base i la part superior dels talussos d’aquesta antiga activitat extractiva superen els 10 m i de l’entorn de la carretera els 5m.

L’indret presenta una altra antiga activitat extractiva abandonada, que també ha alterat el relleu natural del terreny. Actualment està ocupada per una massa boscosa. 4.1.1.4.- Masses d’aigua, espais fluvials i aqüífers L’àmbit d’estudi, igual que tot el terme municipal de Palafolls i altres municipis veïns, es troba sobre l’aqüífer protegit del Baix Tordera, d’acord amb el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya i sobre zona vulnerable per la contaminació de nitrats de fonts agràries, d’acord amb el Decret 283/1998, de 21 d’octubre.




18

(Font:SIMA)

(Font:SIMA)

També l’hi aplica l’edicte del 26 de setembre de 2003, el qual es dóna publicitat a l’acord del consell d’administració, de 18 de setembre de 2003, que aprova el pla d’ordenació d’extraccions i declaració definitiva de sobreexplotació de l’aqüífer al.luvial de la Tordera mitjana i dels aqüifers de la baixa Toredera. L’àmbit d’estudi està lluny de les zones humides protegides situades al nord del municipi.

MP

MP




19

Palafolls pertany a dos conques hidrogeogràfiques. La Part nord del T.M: pertany a la conca del Tordera i la part central i sud pertany a la conca Rieres del Maresme. Les principals rieres del terme són la riera de Palafolls, la de Roquet i la de Burgada, que conflueixen per la dreta a la Tordera. L’àmbit d’estudi no presenta cap curs fluvial. El Pla director del delta de la Tordera, en curs de redacció junt amb Blanes, Tordera i Malgrat, permet unir esforços per protegir i mantenir el riu. 4.1.1.5.- Atmosfera Palafolls no és un municipi susceptible a patir contaminació atmosfèrica, ni acústica. Per avaluar-ho s’ha considerat l’ICQA (índex de qualitat de l’aire) de l’estació de la Xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica més propera a Palafolls, l’estació de Sant Celoni. L’índex ICQA s’elabora amb dades dels principals contaminants atmosfèrics: PST, SO2, NO2 i CO. Pot prendre valors entre -400 (pitjor qualitat i 100 (millor qualitat). Aquest índex, en els darrers 5 anys, per l’estació de Sant Celoni son:

any Valor màxim Valor mínim Valor mitjà 2013 75 1 54 2012 80 0 56 2011 78 3 58 2010 79 -6 53 2009 79 -3 47

Les dades de Sant Celoni son similars a les que s’han obtingut a la majoria d’estacions del país. Sant Celoni només dista 22 km de Palafolls, però entremig hi ha el Montnegre i el Corredor, espai natural que pot alterar, a bé, les condicions atmosfèriques de Palafolls.




20

La zona objecte del present estudi es troba limitada per la carretera B-682 que genera nivells acústics entre 65 i 68 dBA.

(Font: SIG Miramon) Segons mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa esmenada pels ajuntaments de Catalunya i aprovada pel DMAH el 19 de desembre del 2007, la zona objecte del present estudi es troba majoritàriament sobre zona E2 de protecció alta i molt propera a zona E3 de protecció moderada coincidint amb la zona urbana.

(Font: SIG Miramon)




21

4.1.2.- Medi biòtic

4.1.2.1.- Vegetació

L’àmbit d’estudi es troba sobre camps de conreu, molts d’ells abandonats. Concretament es troba sobre dos tipus d’hàbitats, la part est de conreus herbacis intensius: hortalisses, flors, maduixeres... i els conreus abandonats de la part est.

(Font: SIG Miramon)

La present modificació de planejament no es troba sobre cap hàbitat d’interès comunitari, però si que el seu extrem sud-oest està molt proper a un hàbitat d’interès comunitari, concretament un alzinar-carrascar, no prioritari i pinedes mediterrànies.

(Font: SIG Miramon)




22

Palafolls no presenta en el seu terme municipal cap arbre ni arbreda monumental segons l’ORDRE de 19 d’abril de 1991, per la qual es declaren arbres monumentals i es dóna publicitat a l’inventari dels arbres declarats d’interès local.

(Font: SIG Miramon)

Bona part del la zona està ocupada per ermots i herbassars. Hi ha una petita pineda prop de la masia.

Actualment l’àmbit està ocupat amb la vegetació següent:

vegetació Superfície (*) %

Pineda 2.650 m2 5’4

Camps de conreu 5.700 m2 11’7

Ermots i vials 38.071 m2 77’8

Edificis i patis provats 2.500 m2 5’1

TOTAL 48.921 m2 100

(*) dades aproximades extretes de l’ortoimatge de l’ICC.

Imatge dels pins de la zona

(Font: pròpia)




23

Camins i erms de la zona

(Font: pròpia) Imatge central de l’àmbit.

(Font: pròpia)




24

El municipi de Palafolls resta classificat de zona d’alt risc d’incendi forestal, segons Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Si bé l’àmbit d’actuació constitueix una àrea amb risc baix d’incendi, segons el mapa de perill bàsic d’incendi forestal, la presència d’herbassars, abocaments de residus i la proximitat a la carretera B-682, fa que sigui un indret susceptible de patir incendis.

4.1.2.2.- Fauna

La fauna de l’indret objecte de l’estudi està l’associada a l’hàbitat de camps de conreu. És força escassa ja que la zona objecte de l’estudi limita, pel seu extrem nord, amb la carretera B-682 i es preveu que ho sigui més ja que en un futur immediat, la resta de terrenys veïns o estaran ocupats per habitatges sector residencial Can Jordà – Casa Gran) o per activitats industrials, Zona Industrial Nord al T.M. de Malgrat.

4.1.2.3.- Espais protegits i singulars

Palafolls té pocs espais protegits, tal com es pot observar en el plànol adjunt. Només té dues zones incloses a la Xarxa Natura 2000, una a l’extrem nord-oest del terme, concretament “Serres del litoral septentrional” i la del extrem est, “rius i estanys del Tordera”. Les dues zones no estan declarades zones d’especial interès per les aus (ZEPA) però si d’interès comunitari (LIC). El centre del municipi hi ha un bosc de gestió pública, “Cal Sastre del Castell”




25

(Font: SIMA) L’àmbit d’estudi està lluny d’aquestes zones protegides del municipi. La zona protegida més propera és la de Serres del litoral septentrional que està inclosa en la Xarxa Natura 2000 i es troba al TM de Malgrat i dista aproximadament 1 km de l’àmbit d’estudi. Palafolls no té cap camí ramader inventariat. 4.1.3.- Medi antròpic

4.1.3.1.- Paisatge Palafolls pertany al catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, concretament a la unitat de paisatge la Baixa Tordera, d’acord amb el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, pendent d’aprovació.




26

(Font: Observatori del Paisatge)

Actualment l’indret està força degradat i amb residus abandonats en alguns punts, creant un paisatge força degradat.




27

Zona d’antiga extracció d’àrids amb canyars i abocament de residus.

(Font: pròpia)

Extrem oest de la finca, prop de la rotonda.

(Font: pròpia)




28

Abocaments en diferents indrets de l’àmbit estudiat.

(Font: pròpia)

S’ha de tenir en compte que l’àmbit limita amb un important eix viari i una rotonda molt transitada, per tant és un indret que fa de façana del municipi. L’extrem sud de la finca disposa d’uns rètols publicitaris que es visualitzen des de forces indrets.

(Font: pròpia)




29

4.1.3.2.- Medi urbà El nucli urbà de Palafolls està format actualment pels nuclis de població següents: Barri de Santa Maria, Barri de Sant Lluís, Barri de Sant Genís (constituït per Sant Genís de Palafolls i la urbanització Ciutat Jardí), Mas Carbó, Mas Reixac i Les Ferreries (es la part central on es troba l’església, l’ajuntament...). En el turó del Castell, s’hi troba el castell de Palafolls, en actualment en runes. En els darrers anys el teixit urbà de Palafolls, igual que el de molts altres pobles del Maresme, ha patit un procés de densificació, que ha suposat una certa desfiguració del caràcter del poble. El barri urbanització Ciutat Jardí de Sant Lluís, originat els anys 60 i 70 amb cases d’autoconstrucció, ha estat presentat a la convocatòria de la llei de barris, i resta a l’espera de que sigui beneficiada dels ajuts financers previstos per la Generalitat. L’altre barri amb un origen similar és de Santa Maria. Imatge dels habitatges propers a l’àmbit, concretament al seu costat est.

(Font: pròpia)

Les urbanitzacions iniciades els 80 a la franja muntanyenca de l’Alt Maresme, en condicions urbanístiques i paisatgístiques precàries, s’estan transformant en primera residència i s’estan dotant dels serveis necessaris. Darrers estudis confirmen una demanda creixent de l’habitatge unifamiliar al municipi.




30

L’àmbit d’estudi presenta tres edificacions:

(Font: ICC)

A.- LA MASIA: Masia catalogada “La casa Gran”

(Font: pròpia)

B.- HABITATGE PROPER A LA MASIA.

(Font: pròpia)

A

B

C




31

C.- EDIFICI ABANDONAT Edifici en força mal estat i que degrada la imatge de tot l’entorn, a més de ser un focus de brutícia.




32

4.1.3.3.- Patrimoni cultural

Palafolls té forces elements destacables: el Castell, l’església de St. Genis, forces masies, unes 35, dels segles XIV i XV que han estat catalogades i algunes d’elles comprades pel consistori i rehabilitades per a la creació d’equipaments o donades en concessió

Església de Santa Maria El Castell de Palafolls L’àmbit d’estudi no presenta cap element rellevant excepte la masia que està catalogada, LA CASA GRAN.

(Font: Ajuntament de Palafolls)

(Font: Ajuntament Palafolls)

LA CASA GRAN




33

4.1.3.4.- Planejament vigent El planejament vigent a Palafolls és el Pla General d’Ordenació Territorial (P.G.O.) de data gener de 2006. El P.G.O. classifica l’àmbit de sòl no urbanitzable i el qualifica d’Agrícola complementària (R2).

(Font: P.G.O. Palafolls)

L’àmbit d’estudi i objecte de la present MP, limita pel seu costat nord i oest amb la carretera B-682, per l’est amb la futura zona residencial de Palafolls coneguda com Sector 8.9, Turó Mas Jordà – Casa Gran i pel sud amb la futura zona industrial de Malgrat, Zona Industrial Nord. Conté dins del seu àmbit La Casa Gran, masia catalogada.




34

(Font: Elaboració pròpia a partir de dades del P.G.O. Palafolls)

Actualment és una “illa” de sòl no urbanitzable envoltada de sòl urbà, algun de residencial i altra d’industrial.

Carretera

B-682 Casa

Gran




35

4.1.3.5.- Medi socioeconòmic En el darrers cinc anys, Palafolls, igual que altres municipis de l’Alt Maresme, estava patint un intens procés de creixement poblacional, de l’ordre del 8% anual, tant per l’arribada de nous veïns procedents de l’Àrea Metropolitana com per la conversió de segones en primeres residències. Tot plegat, induït també per la millora de les comunicacions i per l’esgotament de l’oferta a d’altres zones de la comarca, com el Baix Maresme, així com els preus fins ara diferencials de l’oferta, però aquest darrer any (2014) les dades indiquen un canvi de tendència, no només ha deixat de créixer, sinó que la població ha disminuït i ha disminuït en 0.18 %, molt poc, però ha disminuït.

any Tota població 2014 9065 habitants 2013 9081 habitants 2012 9027 habitants 2011 8966 habitants 2010 8773 habitants

El gruix dels nous residents pertanyen a una franja d’edats joves i adultes en edat fèrtil, que han rejovenit encara més una estructura d’edats que ja era jove (18% de la població té entre 15 i 30 anys) la qual cosa fa preveure un creixement vegetatiu significatiu en els pròxims anys, acompanyat d’un increment proporcional en la demanda d’equipaments d’ensenyament i sanitat, així com aparcaments.




36

4.2.- Determinació dels objectius, criteris i oblig acions de protecció ambiental aplicables en l’àmbit .

Un cop analitzats els valors ambientals de l’emplaçament objecte de la present modificació i el seu entorn més proper, es pot concloure que els aspectes ambientals rellevants són pocs. És un a franja de terreny força antropitzada, limitada pel nord per la carretera B-682, i pel sud per una zona industrial i una zona residencial. És una franja de sòl força marginal que sovint hi ha abocaments il.legals i altres actuacions que degraden l’entorn. L’objectiu és evitar que aquest indret sigui un indret marginal, que degradi els valors ambientals de la zona i del seu entorn més immediat. El Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) inclou l’àmbit d’actuació en un espai de protecció preventiva. En l’àmbit Maresme-Palafolls els espais de protecció preventiva es corresponen a petites peces a la vora dels nuclis existents, en indrets d’interès natural o agrícola, sobre les quals cal racionalitzar l’ocupació i una adequada vora urbana. Les Normes d’ordenació territorial (NOT) del PTMB, estableix unes actuacions, que tot seguit es descriuen: L’àmbit d’estudi no presenta riscos naturals ni tecnològics significatius, per tant, no l’hi és d’aplicació l’article 2.12 de les NOT del PTMB. L’únic risc que hi hauria és el d’incendi per l’estat degradat que presenta ara l’indret, però s’hi s’urbanitza, aquest risc disminueix. El punt 3 de l’article 2.24 diu: “Quan sigui adient pel tipus d’espais i pel caràcter de la franja perimetral del sòl urbà, el tractament i els usos admesos a les zones verdes perifèriques i els parcs periurbans han de ser els adequats per tal que aquestes àrees de sòl puguin jugar un paper d’espais de transició entre l’àrea urbana i el medi rural i que actuïn com a amortidors dels possibles impactes de la primera envers el segon. Els PDU i els POUM corresponents han de concretar amb major precisió aquests tractaments” Per tant, les zones verdes de l’àmbit han de tenir com a objectiu la transició entre la carretera i la nova zona industrial i han de garantir la connexió entre altres espais lliures de la zona. Pel que fa a les Directrius generals d’ordenació de les àrees d’extensió i de reforma urbana en el planejament urbanístic el disseny del la nova zona urbana ha d’incorporar criteris de prevenció de riscs, de qualitat paisatgística, d’eficiència energètica, d’estalvi d’aigua, de mobilitat sostenible, d’afavoriment de la biodiversitat en la vegetació urbana, de prevenció de la contaminació, de gestió dels residus i de protecció del patrimoni cultural. També han d’establir relacions de continuïtat i harmonia formal amb les trames existents i el




37

creixement per extensió s’ha de produir de manera gradual i contínua respecte als assentaments existents en l’indret i entorn més proper. Les NOT també ressalten la necessitat de crear llocs per ubicar-hi les activitats econòmiques, fent trames urbanes on convisquin habitatges i activitats econòmiques sempre que sigui possible. Tenint en compte que els requeriments funcionals i tipològics de determinades activitats poden fer molt problemàtica la seva convivència amb els teixits amb domini de l’ús d’habitatge, es considera plenament coherent amb els objectius del Pla la creació de noves àrees destinades específicament a activitats econòmiques que no tenen cabuda en els teixits urbans amb habitatge, com és el cas del present projecte. Els nous creixements han d’establir mesures d’ecoeficiència per a l’edificació, garantir la qualitat paisatgística dels desenvolupaments urbanístics, preveure millores en l’eficiència energètica dels sistemes urbans, propiciar una major autosuficiència energètica de les seves activitats, i adoptar mesures per a reduir els consums d’aigua i els efectes d’impermeabilització i de contaminació en temps de pluja . Per assegurar una millora de la qualitat atmosfèrica les característiques de l’ordenació han de facilitar la reducció de la concentració dels contaminats per sota dels nivells establerts per la legislació vigent, amb especial atenció a les mesures destinades a reduir les concentracions d’òxids de nitrogen (NOx) i partícules (PM10 i PM2,5, entre d’altres). L’informe de l’Àrea de Medi Natural, de 6 d’agost de 2013, conclou que no són de preveure impactes significatius sobre els aspectes relatius a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural derivats de la MP. Però, recorda que en cas que per l’execució del Pla calgui tallar peus d’espècies arbòries, caldrà demanar autorització expressa a l’Àrea del Medi Natural a Barcelona. Per tant, tot això conclou en determinar els següents 4 grans objectius ambientals per la present modificació de planejament:

o EVITAR L’OCUPACIÓ INNECESSÀRIA DE SÒL o MÀXIMA INTEGRACIÓ EN L’INDRET o MINIMITZACIÓ D’IMPACTES AMBIENTALS




38

4.3.-Definició dels objectius i criteris ambiental adoptats en la

redacció de la modificació. OBJECTIU 1: Evitar l’ocupació innecessària de sòl p er a usos urbans i infraestructures, garantint la seva adaptació a la matriu biofísica, i contribuint a una mobilitat més sostenible.

• Defugir els models urbans dispersos i/o difusos i promoure les estructures urbanes raonablement compactes

• Prioritzar la consolidació de parcel.les vacants, el reciclatge dels teixits urbans existents i la recuperació d’espais intersticials o marginals per a acollir processos d’edificació i urbanització, per tal d’evitar expansions innecessàries de a ciutat.

• Situar les àrees d’expansió urbana en espais d’interès natural baix. • Assegurar la compatibilitat dels usos que es puguin desenvolupar en

l’àmbit d’estudi respecte les realitats de l’entorn i les pròpies. • Garantir la coherència de la proposta amb l’ordenació dels sectors

adjacents , assegurant la compatibilitat d’usos i la continuïtat de la xarxa d’espais lliures i evitant duplicats, específicament pel que fa a la vialitat.

• Procurar la integració del sector respecte les zones residencials, les infraestructures i el sòl no urbanitzable proper, contemplant la delimitació dels espais lliures públics i privats com a elements de contenció i acabat de la ciutat, així com el manteniment i /o potenciació d’elements estructuradors i de connectivitat amb l’entorn (camins, etc.)

• Garantir la màxima adaptació topogràfica de l’edificació i la urbanització, proporcionant un tractament adequat als talussos existents i que es puguin generar mitjançant la seva revegetació, sempre que sigui possible.

• Preveure l’assoliment d’uns nivells adequats de protecció enfront els riscos naturals i tecnològics, preservant les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.

• Planificar de manera integrada els usos del sòl i el transport amb l’objecte d’afavorir l’accessibilitat i reduir la mobilitat obligada, així com els seus afectes ambientals associats.

• Facilitar l’ús dels mitjans de transport més sostenibles, fomentant, entre altres, les xarxes d’itineraris prioritaris per a vianants i ciclistes, i el transport públic o col.lectiu.




39

OBJECTIU 2: Promoure la millora paisatgística, així com la integració del sector, tot considerant la biodiversitat i la perme abilitat territorial en la seva ordenació.

• Resoldre les actuals agressions sobre el medi (abocaments de residus, instal.lacins precàries, edificis abnadonats), els quals provoquen riscos ambiental i socials (risc d’incendis, contaminació del sòl, erosió, degradació del paisatge, etc.)

• Definir tipologies i intensitats edificat`roies (volums, alçades, etc.) que no suposin una ruptura estrident respecte les pautes formals del seu entorn.

• Minimitzar l’impacte visual de les construccions i instal.lacions a partir de criteris de qualitat i integració ambiental i paisatgística (cromatisme , materials i acabats, volumetries, tractaments de façanes, cobertes, elements auxiliars itancaments, etc.)

• Considerar els principals punts d’observació existents (carretera B-682, rotonda, nuclis habitats, etc.), amb l’objectiu d’aplicar les mesures d’integració paisatgística corresponents.

• Ordenar i/o soterrar les línies aèries existents per tal de reduir el seu efecte visual.

• Establir una xarxa d’espais lliures físicament contínua i connectada amb les xarxes territorials i/o urbanes.

• Promoure el manteniment de la vegetació autòctona existent en els espais lliures públics i privats, llevat que es justifiqui el cotrari per raons fitosanitàries o de prevenció de riscos.

• Atendre a la normativa sectorial d’aplicació en matèria de prevenció d’incendis forestals.

• Minimitzar els efectes de la proposta sobre les espècies protegides de fauna i flora, evitants afectacions significatives derivades de l’ocupació , la fragmentació o la degradació del seu hàbitat, tot reduint, alhora, els efectes potencials sobre aquestes espècies ocasionats per la intrusió lumínica o la contaminació acústica.

OBJECTIU 3: Preveure una zona urbana amb totes les mesures i serveis que permetin minimitzar els eu impacte vers l’entor n.

• Utilitzar el sistema d’espais lliures com a separador entre les zones residencials i els focus emissors de contaminació atmosfèrica i acústica (xarx viària, determinades activitats, etc.).

• Garantir el compliment dels nivells d’immissió sonora establerts per la normativa vigent.

• Promoure l’adopció de mesures adients per reduir l’impacte acústic preexistent i el derivat de l’execució del pla (apantallaments, paviments sonorreductors, etc.).

• Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre




40

els organismes vius. • Adoptar paràmetres d’ecoeficiència en els edificis, minimitzant els

consums energètics i potenciant l’ús d’energies renovables. • Ordenar adequadament les instal.lacions de radiocomunicació i de

transport d’energia elèctrica per minimitzar-ne els efectes sobre el paisatge i els éssers vius.

• Fomentar l’estalvi i reutilització de l’aigua en l’edificació i la urbanització. • Incorporar criteris d’estalvi d’aigua en espais lliures públics i privats, tot

limitant, al mínim imprescindible, la impermeabilització de l’àmbit d’actuació.

• Preveure xarxes de sanejament separatives i garantir el funcionament adequat del sistema de depuració (EDAR, col.lectors, etc)

• Evitar abocaments que puguin infiltrar-se en l’aqüífer i degradar el seu estat ecològic.

• Fomentar la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus i facilitar la disponibilitat d’instal.lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit.

• Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el desenvolupament del pla en instal.lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus.

OBJECTIU 4: Minimitzar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacles vinculades al Pla i preveuere mesures per reduir la vulnerabilitat als efectes del canvi climàtic.

• Fomentar l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables en la urbanització i l’edificació, així com una mobilitat sostenible, d’acord amb els objectius esmentats anteriorment.

• Garantir la coherència de la proposta amb els objectius de l’auditoria ambiental supramunicipal.

• Identificar les afeccions derivades del canvi climàtic que es poden produir al municipi i definir mesures per reduir-ne la vulnerabilitat.




41

5.- JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERN ATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA. 5.1.- Descripció de les característiques de les alt ernatives considerades. Les alternatives considerades han estat bàsicament dues, i són:

Alternativa 0.- Mantenir l’actual planejament a la zona Alternativa 1.- Fer la present modificació

Són dos models vàlids, els dos poden ser respectuosos amb l’entorn, però l’alternativa 1 té clars avantatges, ja que és evident que l’actual planejament no és l’adequat, i no evitarà un progressiu deteriorament de la zona. Alternativa 0 El Pla Genera d’ordenació de Palafolls, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 27 d’abril de 2006, classifica l’àmbit d’actuació de sòl no urbanitzable, amb la qualificació principal de sòl agrícola complementari (clau R2), si bé la Casa Gran i el restaurant Bellavista s’identifiquen com a edificis, conjunts i elements d’interès arquitectònic i urbà (clau X2), segons la normativa del Pal, i activitats especials en sòl no urbanitzable (calu X3), respectivament. Alhora, es constat que el vial d’accés al sector industrial de Malgrat de Mar des de la carretera B-682 afecta la part est de l’àmbit d’estudi.




42

Alternativa 1 L’objecte de la present Modificació puntual és el canvi de classificació de l’àmbit d’actuació, passant de sòl no urbanitzable a sòl urbanitzable delimitat, el qual es destinarà majoritàriament a la implantació d’activitat econòmiques. En relació amb l’anterior, cal tenir en compte que en sessió de 16 de setembre de 2010 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va acordar emetre informe favorable sobre la Modificació Puntual del Pla general d’ordenació per a la creació d’un sector de sòl urbanitzable en aquest àmbit, amb les observacions descrites en la part valorativa de l’informe, tot recordant la necessitat de sotmetre aquest pla al tràmit d’avaluació ambiental. La part valorativa d’aquest informe considerava que, si bé la previsió del sector s’adequava al concepte de desenvolupament urbanístic sostenible, atès que evitava la dispersió territorial, alhora es valorava de poc adequat l’ús residencial proposat, entenent que el sector havia de preveure una àrea de transició entre el creixement industrial de Malgrat de Mar i el creixement residencial de Palafolls en què es preservés el caràcter rural i se situés la previsió d’espais lliures i d’equipaments. També es qüestionava l’ajust del traçat de l’accés viari al polígon de Malgrat de Mar, per tal de reduir vialitat. Aquesta alternativa 1, ha tingut present totes les valoracions fetes per la Comissió Territorial d’Urbanisme, introduint els següents canvis:

- Láprofitament privat es redueix a la franja de davant de la carretera.

- Es suprimeix l´ús residencial, amb excepció de la masia i la casa del costat.

- El vial paral.lel a la carretera es converteix amb una zona dáparcament sense accés des de la carretera.

- Els edificis tenen accés des de el vial de láltre Pla Parcial. - Tot léntorn de la masia es destina a zones verdes i equipaments.

Altres trets rellevants de la present proposta:

• Les zones verdes fan de franja de transició entre la carretera i el nou polígon industrial i connecten tots els indrets de l’àmbit. La distribució espaial de les zones verdes previstes, fa millorar la imatge paisatgística de tota la façana de la zona, des de la carretera i des del nou vial d’accés al polígon.

• Les zones verdes projectades connecten amb zones verdes ja existents en el polígon industrial veí, així el nou planejament s’integra millor, tot evitant “illots verds” i configurant un espai verd únic, només trencat per algun vial.

• Els nous usos privats només son comercial/industrial i es mantenen com a residencial només la Casa Gran i els habitatges existents, garantint una transició suau entre les zones industrials i les residencials dels dos




43

municipis implicats. • El sòl destinat a equipaments s’ha situat més a prop dels habitatges

existents que de les naus industrials/comercials noves i està embolcallat de zones verdes, la qual cosa fa que sigui un sòl amb més valors ambientals

Tota aquesta nova zonificació de l’àmbit es grafia en la següent imatge.




44

Zonificació

superfície

%

Sistemes (sòl públic) 28.303 m2 57’85 % Vialitat 8.340 m2 17’50 % Zones verdes 16.768 m2 34’27 % equipaments 3.195 m2 6’53 % Sòl privat 20.618 m2 42’15 % Sòl comercial/industrial 18.838 m2 38’51 % Casa gran i hab. existents 1.780 m2 3.64 % TOTAL ÀMBIT

48.921 m2

100 %




45

5.2.- L’anàlisi ambiental per a cada alternativa Les dues alternatives considerades afecten de manera diferent, tal com queda recollit en la taula adjunta.

Alternativa

Descripció

Efectes globals

0

Mantenir la proposta de l’actual POUM

Indret marginal i degradat Erosió, abocament de residus Abandonament camps de conreu No ingressos municipals No llocs de treball Dolenta connexió entre zones veïnes Elevat risc d’incendi

1

Fer la present modificació

Activitats econòmiques que donen llocs de treball i ingressos al municipi. Indret endreçat i regulat Connexió entre zones veïnes solucionada Posada al mercat de sòl idoni per a portar a terme activitats econòmiques Millora façana de l’indret des de la carretera. Desaparició d’abocaments incontrolats Minimització de riscos d’incendis Mitigació de l’erosió en vials i zones no urbanitzables.




46

5.3.- Justificació alternativa adoptada. L’alternativa adoptada és la 1. És l’alternativa que permet assolir de manera molt clara els objectius marcats “pagant” un preu “ambiental” mínim. En la següent taula es pot observar l’impacta de cada alternativa sobre el medi. El símbol + indica que l’alternativa en qüestió té un impacte millor sobre el vector que si el valor és -, però no quantifica l’impacta.

MEDI

Vector

Alternativa 0

Alternativa 1

ABIÒTIC Sòl + - Aigua + -

Atmosfera + - Energia + -

BIOTIC Fauna = = Flora = =

Paisatge - + ANTRÒPIC Ordenació - +

Mobilitat - + Aparcaments - +

Patrimoni = = Incendis - +

TOTAL IMPACTES POSITIU

9

13

Nota: + = 2 punts, = = 1 punts, - = 0 punts

Aquesta taula és orientativa. En el punt 7 del present document s’identifica i avalua els probables efectes significatius de l’ordenació proposada descrivint les característiques dels efectes (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini...etc). De la taula anterior només es pot extreure que els impactes sobre el medi abiòtic son majors en l’alternativa 1 que en la 0, ja que el consum de sòl , el consum d’aigua, les emissions atmosfèriques seran majors en l’alternativa 1. Per tant si es desenvolupa la MP les mesures correctores per evitar afectacions sobre aquest medi seran majors.




47

La flora i fauna canvien. En un cas és la flora i la fauna d’un espai periurbà que limita amb una carretera i amb una zona industrial i en l’alternativa 1, aquesta flora i fauna es centre bàsicament en les zones verdes, però en els dos casos hi ha una flora i una fauna força escassa, comparat amb altres espais naturals. El medi antròpic és el que presenta millors resultats. Millorem en mobilitat, zones d’aparcament, minimització de riscos d’incendi, etc. L’alternativa 1 es justifica des de la vessant antròpica, però genera pocs impactes sobre el medi biòtic i abiòtic, doncs els valors ambientals de l’àmbit d’estudi són força escassos.




48

6.- VALORACIÓ AMBIENTAL DELS OBJECTIUS I ELS CRITER IS GENERALS DEL PLA , DE LA JUSTIFICACIÓ DE L’ES ALTER NATIVES CONSIDERADES I DE LA PROPOSTA. Distribució dels espais lliures En la present modificació puntual s’han distribuït els espais lliures al llarg de la carretera B-682, permetent la integració paisatgística del sector i reduint l’exposició a les emissions acústiques i atmosfèriques generades per la circulació de vehicles en aquest eix viari. Aquests espais lliures es concentren a l’entorn dels espais lliures dels terrenys de caràcter forestal existent al nord-est de l’àmbit d’estudi i a l’entorn de la Casa, els habitatges existents i la zona d’equipaments. Per tant, els espais verds fan de connector entre tots els indrets de l’àmbit i també es connecten amb zones verdes del polígon veí, fent que no hi hagi cap zona verda aïllada de la resta. Traçat de la xarxa viària. A l’àmbit s’hi accedirà des del mateix vial que el planejament vigent preveu pel polígon industrial de Malgrat de Mar. Tots els edificis industrials tindran accés des del vial de l’altre pla parcial i el vial projectat paral·lel a la carretera serà per aparcament i sense accés des de la carretera, així s’evitarà la duplicitat amb el sector industrial adjacent i s’evitarà l’ocupació innecessària de sol. Adaptació topogràfica En referència a l’adaptació topogràfica cal dir que els marges existents a l’entorn de la carretera B-682 s’inclouen en bona part en el sistema d’espais lliures. Els talussos corresponents a l’antiga activitat extractiva es qualifiquen de zona industrial i de vialitat. En el projecte executiu s’estudiarà la millor rasant per tal de minimitzar moviments de terres i compensar al màxim desmunts i terraplens.

Es revegetaran els talussos existents i els generats per desenvolupament del pla, aplicant, si s’escau, tècniques de bioenginyeria, amb preferència a d’altres solucions de tipus dur, sempre que sigui possible. Abocaments de residus

Els residus que actualment hi ha a l’ indret es retiraran i es tractaran segons la seva naturalesa i tot complint la normativa vigent.




49

7.- IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTE S SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA. Els diferents impactes cal descriure’ls, caracteritzar-los i avaluar-los. S’entén com a descripció de l’impacte als fets que se’n deriven de la interrelació entre l’acció del projecte i el factor del medi. La caracterització de l’impacte suposa definir-lo segon una sèrie de qualificatius, concretament les reflexades en la taula següent:

qualificatiu símbol descripció Grau punts NATURALESA (+/-) Signe Beneficiós +

Perjudicial - INTENSITAT In Grau de destrucció Baixa 1

Mitjana 2 Alta 4 Molt alta 8 Total 12

EXTENSIÓ Ex Àrea d’influència Puntual 1 Parcial 2 Extens 4 Total 8 Crítica +4

MOMENT Mo Termini de manifestació Llarg termini 1 Mitjà termini 2 Immediat 4 Crític +4

PERSISTÈNCIA P Permanència de l’efecte Fugaç 1 Temporal 2 Permanent 4

REVERSIBILITAT Rv Recuperar els medis naturals

Curt termini 1 Mig termini 2 Irreversible 4

RECUPERABILITAT Rc Reconstrucció per medis humans

Immediata 1 Mig termini 2 Mitigable 4 Irrecuperable 8

SINÈRGIA Si Reforç d’efectes simples No sinèrgics 1 Moderadament sinèrgics

2

Altament sinèrgics 4 ACUMULACIÓ Ac Increment positiu Simple 1

Acumulatiu 4 EFECTE Ef Relació causa efecte Indirecte 1

Directe 4 PERIODICITAT Pr Regularitat de la

manifestació Irregular o discontinu 1 Periòdic 2 continu 4




50

7.1.- Efectes sobre els recursos naturals La caracterització dels impactes sobre els recursos naturals és:

qualificació Recursos naturals aigua Atmosfera sòl ener

gia TOTAL

Naturalesa (+/-) Signe - - - - - Intensitat In Grau destrucció 2 1 8 2 4 Extensió Ex Àrea d’influència 4 2 8 2 4 Moment Mo Termini

manifestació 4 4 4 4 4

Persistència P Permanència de l’efecte

4 4 4 4 4

Reversibilitat Rv Recuperació per mitjans naturals

4 4 4 4 4

Recuperabilitat

Rc Reconstrucció per medis humans

4 4 4 4 4

Sinèrgia Si Reforç d’efectes simples

2 2 2 2 2

Acumulació Ac Increment positiu 1 4 1 1 2 Efecte Ef Relació causa

efecte 1 1 4 1 2

Periodicitat Pr Regularitat de la manifestació

4 4 4 4 4

TOTAL 30 30 43 28 34 El recurs natural més castigat és el sòl. La construcció de vials i parcel.les fan variar tot el seu relleu. 7.2.- Efectes sobre els valors ambientals de l’indr et La caracterització dels impactes sobre el paisatge, fauna i flora és:

qualificació Valors ambienta ls paisatge Fauna Flora TOT

AL Naturalesa (+/-) Signe - - - - Intensitat In Grau de destrucció 2 2 2 2 Extensió Ex Àrea d’influència 1 2 2 2 Moment Mo Termini de manifestació 2 4 4 4 Persistència P Permanència de l’efecte 4 4 4 4 Reversibilitat Rv Recuperació per mitjans

naturals 4 4 4 4

Recuperabilitat


8 4 4 5

Sinèrgia Si Reforç d’efectes simples 1 1 1 1 Acumulació Ac Increment positiu 1 1 1 1 Efecte Ef Relació causa efecte 4 4 4 4 Periodicitat Pr Regularitat de la

manifestació 4 4 4 4

TOTAL 31 30 30 31




51

Els valors ambientals en la present MP, son reduïts, tal com es poden veure en la taula anterior.

7.3.- Efectes degut a la mobilitat generada La present MP genera força mobilitat tant de mercaderies com de treballadors.

qualificació Valors ambientals ordenació

Risc Incen

dis

mobilitat

aparcaments

TOTAL

Naturalesa (+/-) Signe + + + + + Intensitat In Grau de destrucció 1 1 1 1 1 Extensió Ex Àrea d’influència 1 1 2 2 2 Moment Mo Termini de manifestació 4 1 4 4 4 Persistència P Permanència de l’efecte 4 1 2 2 2 Reversibilitat Rv Recuperació per mitjans

naturals 1 1 4 4 4

Recuperabilitat


1 1 2 2 2

Sinèrgia Si Reforç d’efectes simples 1 1 1 1 1 Acumulació Ac Increment positiu 1 1 1 1 1 Efecte Ef Relació causa efecte 1 1 1 1 1 Periodicitat Pr Regularitat de la

manifestació 1 1 1 1 1

TOTAL 16 10 19 19 19




52

8.- AVALUACIÓ GLOBAL

8.1.- Verificació de la congruència amb els requeri ments ambientals.

Un cop valorades les onze característiques de l’efecte produït per l’acció sobre el factor considerat, hem de procedir a determinar la importància, és a dir hem d’avaluar. Per avaluar els diferents impactes s’utilitzaran quatre valors:

� COMPATIBLE: Impacte amb recuperació immediata, després de l’acabament de l’activitat i no necessita mesures correctores.

MODERAT: Impacte que no precisa de mesures correctores, però cal un cert temps per a la seva recuperació.

SEVER: Calen mesures correctores i cal cert temps CRÍTIC: Impacte que supera el llindar acceptable. Es produeix

una pèrdua permanent tot i aplicar-hi mesures correctores. La importància de l’impacte ve representada per un número que es dedueix mitjançant l’expressió següent:

II = 3Ln + 2 Ex + Mo + P + Rv + Rc + Si + Ac + Ef + Pr

Aquest índex prendrà valors compresos entre 13 i 1000; sobre aquests valors es pot proposar el següent criteri de valoració: II<25: Impacte ambiental COMPATIBLE 25<II<50: Impacte ambiental MODERAT 50<II<75: Impacte ambiental SEVER

75<II<100: Impacte ambiental CRÍTIC

FACTORS Valor

(II) AVALUACIÓ

RECURSOS NATURALS Aigua 38 MODERAT Atmosfera 34 MODERAT Sòl 67 SEVER Energia 34 MODERAT

VALORS AMBIENTALS Paisatge 36 MODERAT Fauna 36 MODERAT Flora 36 MODERAT

VALORS ANTRÒPICS mobilitat 23 COMPATIBLE aparcaments 23 COMPATIBLE Ordenació 19 COMPATIBLE Incendis 13 COMPATIBLE

TOTAL

33

MODERAT




53

8.2.- Avaluació global.

Tal com es pot observar en el punt anterior, després de fer l’anàlisi de l’ impacte de la MP sobre els diferents factors del medi, es pot concloure que l’impacte global és MODERAT.

No hi ha cap impacte considerat crític i concretament un 91% dels factors dels diferents vectors es veuen impactats de manera moderada o compatible.

8.3.- Mesures de seguiment En el present estudi s’han considerat els valors ambientals de l’àmbit d’estudi, els impactes que aquesta nova MP pot causar en el medi i les possibles mesures correctores i compensatòries per a minimitzar els seus possibles impactes. Per tal de garantir que les mesures dissenyades siguin portades a la pràctica i que aquestes donin els resultats desitjats, es proposa un seguiment d’indicadors. Els indicadors ambientals a valorar són:

• Compensació entre desmunts i terraplens • Energia procedent de fonts renovables front al consum global • Superfície de sòl lliure no pavimentat front a la superfície total de sòl

lliure. • Vegetació autòctona vers vegetació alòctona • Percentatge d’aigua reutilitzada front al cosnum global




54

Altres paràmetres a valorar són:

• Materials emprats en la construcció d’edificis i en la urbanització. • Il·luminació exterior poc intrusiva • Estat de les xarxes de sanejament

Aquesta avaluació permetrà detectar possibles desviacions, corregir-les i millorar-les. Es determinarà si les mesures contemplades han estat les adients i si no fos el cas, proposi mesures correctores. 9.- SÍNTESIS La MP objecte del present Informe de Sostenibilitat Ambiental permet la ubicació d’activitats econòmiques separades d’habitatges per tal d’evitar possibles molèsties a aquests. Un dels punts interessants és la distribució espaial dels diferents usos. L’aprofitament privat es situa a una franja propera a la carretera, separada d’aquesta per un cinturó verd que connecta tots els indrets de l’àmbit i que connecta amb zones verdes del polígon industrial veí. També bona part d’aquesta zona verda continua, es situa entorn de la masia Casa Gran i del futur equipament. Amb aquesta ubicació de la zona verda, es guanya molt amb paisatge i imatge de façana des de la carretera i des de l’accés al polígon industrial. També s’evita de tenir petites taques verdes isolades i desconnectades d’altres espais verds. Un altre punt considerat alhora d’ubicar la zona verda, ha estat situar bona part d’aquesta en el punt on actualment hi ha una petita massa boscosa, això permetrà preservar-ne bona part. S’ha suprimit el nou ús residencial, només s’ha mantingut com a residencial la Casa Gran i els habitatges existents, per tal de fer una transició suau entre el nou polígon, el polígon de Malgrat i la zona residencial. Un altre tema important és la mobilitat. Per tal de reduir el consum de sòl i evitar al màxim la mobilitat de vehicles per l’indret, s’ha previst que els vehicles utilitzessin l’accés del polígon de l’altre Pla Parcial, per accedir a aquest i que els accessos a les naus fos pels vials de l’altre Pla Parcial, també. Els vials d’aquest àmbit s’han dissenyat i destinat a zones d’aparcament . És un vial paral·lel a la carretera, però que no s’hi accedeix des d’ella. Amb tots els punts exposats anteriorment, es pretén que la present MP doni com a resultat un polígon industrial amb impactes mínims sobre el medi.




55

ANNEX




56

ANNEX I: ENS QUE HAN DE SER CONSULTATS Les actuacions d’informació i consulta relacionades amb el Pla, en relació al procediment d’avaluació ambiental, es realitzaran de conformitat amb els articles 23 i 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. La fase de consultes sobre el document d’aprovació inicial del Pla, que inclourà l’ISA, es realitzarà per l’òrgan promotor a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es cita a continuació, sens perjudici que siguin consultats altres organismes segons la legislació vigent.

• ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES o Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona

del DTES. o Agència Catalana de l’Aigua o Direcció General de Protecció Civil

• PÚBLIC EN GENERAL o Depana. Lliga per a la defensa del patrimoni natural




57

Palafolls, gener 2015

MP CASA GRAN Palafolls

Documents

Transcript of MP CASA GRAN Palafolls