Màster en Lideratge per a la Gestió Política 2011-2012 Treball … · 2012. 6. 6. · El mateix...
42
1 Màster en Lideratge per a la Gestió Política 2011-2012 Treball Final de Màster Connecta’t: Estratègia global 2.0 per un Ajuntament Oscar Sierra Gaona Tutor: Cristóbal Aviles 6 de Juny de 2012
Transcript of Màster en Lideratge per a la Gestió Política 2011-2012 Treball … · 2012. 6. 6. · El mateix...
1
Màster en
Lideratge per a la Gestió Política
2011-2012
Treball Final de Màster
Connecta’t: Estratègia global 2.0 per un Ajuntament
Oscar Sierra Gaona
Tutor: Cristóbal Aviles
6 de Juny de 2012
2
Abstract
En els darrers temps les administracions s’atreveixen a usar les xarxes socials per establir
una relació més fluida amb la ciutadania i altres actors públics. A més de fer-ho amb les
eines adequades, s’ha evidenciat la necessitat de disposar d’una estratègia prèvia.
Sovint vinculem les xarxes socials a tecnologia i oblidem que el més rellevant és que estan
formades per persones que es relacionen. Les Administracions públiques i en aquest cas,
l’administració local, han de començar ha desenvolupar activitat en aquests espais.
Desenvolupar presencia per oferir-hi serveis. Si més de 2 Milions de catalans són a
Facebook segurament serà necessari plantejar que aquest sigui un espai per oferir serveis
d’informació, a aquests ciutadans i saber el que la ciutadania diu. El mateix passaria amb
twitter, youtube, flickr, i l’agregdor de blocs, en que cadascun d’aquests tindrien un paper
específic de com presentar la informació, el tipus d’informació que hi presenta i una manera
de relacionar-se l’administració amb els ciutadans en cada una d’aquestes plataformes.
3
Índex
1. Justificació: Connecta’t una política pública progressista ............................. 4
2 Introducció ............................................................................................................ 6
3 Què és una estratègia 2.0? .................................................................................. 8
4 Els canals d’interacció ......................................................................................... 9
5Criteris de qualitat comunicativa i bones pràctiques ...................................... 11
6 Estratègia global d'implantació de Connecta’t ................................................ 13
7Fase I: Implementació ......................................................................................... 14
7.1 Disseny .................................................................................................. 14
7.2 Obtenció d’una massa crítica i la figura del Community Manager .. 14
7.2.3 Descripció i estratègia d’implantació de cada una de les eines ... 16
Twitter ............................................................................................... 16
Facebook .......................................................................................... 20
Flickr ................................................................................................. 22
Youtube ............................................................................................. 25
Agregador de Blocs ......................................................................... 27
7.2.4 Altres accions 2.0 que es poden desenvolupar ............................. 28
8. Fase II: Consolidació ......................................................................................... 29
9. Fase III: Revisió i Redefinició ........................................................................... 30
9.1 Monitoratge i Avaluació de l’estratègia .............................................. 30
9.2 Indicadors quantitatius ........................................................................ 30
9.3 Indicadors qualitatius ........................................................................... 31
9.4 resultats esperats ................................................................................. 32
10. Calendari d’activitats per l’ implantació durant les tres fases ................... 33
11.Pressupost ....................................................................................................... 35
11.1 Quadre Pressupost ............................................................................. 37
12. Conclusió ..........................................................................................................38
Bibliografia ............................................................................................................. 40
Webografía ............................................................................................................. 41
4
1. Connecta’t una política pública progressista
Tot i que connecta’t es podria veure tan sols com una simple adaptació de la
administració a les noves tecnologies, m’agradaria anar més enllà justificant que la
mera adaptació a aquestes noves tecnologies, les xarxes socials, entren dintre d’un
nou paradigma en el que canvia la configuració entorn de la relació entre ciutadans i
l’administració, passant de ser simples espectadors a ser els actors principals, on
passen d’interpretar un guió escrit a escriure el guió d’actuació de l’administració.
És per aquest motiu que he volgut diferenciar alguns aspectes en la seva justificació
de com una política pública progressista, ens ha d’ajudar a adaptar-nos al progrés
tecnològic, ajudar-nos a solucionar els problemes quotidians de la ciutadania,
ajudar-nos a millorar la participació ciutadana i ajudar-nos a lluitar contra la
desafecció política.
Una política pública d’adaptació al progrés tecnològic
Internet va interrompre en la vida quotidiana canviant les formes de relacionar-se, no
tan sols de comunicar-se, sinó de relacionar-se entre, amics, parents, parelles,
col·legues, etc. Les noves tecnologies i la irrupció de les xarxes socials estan
configurant una nova societat, noves identitats personals que es retroalimenten
entre la vida “online" i la vida “offline” de cada un de nosaltres, fent que no sigui una
moda, sinó un nou paradigma, una nova forma de conviure que suposa un canvi en
la relació de les administracions públiques amb la ciutadania.
Aquesta nova forma de relacionar-se fruit del progrés tecnològic que ens facilita la
comunicació entre persones ha de ser entesa també com una adaptació de la pròpia
administració per poder jugar un paper clau dintre d’aquest nou paradigma.
5
Una política pública solucionadora de problemes
La política pública com a forma institucionalitzada mitjançant la qual l’administració
pública pot resoldre els problemes de la ciutadania. Si la política ha de ser una
forma per la qual s’han de poder trobar solucions als problemes de la ciutadania,
que millor que la relació directa entre l’administració i els ciutadans per conèixer
directament els seus problemes i que millor que la utilització d’aquestes eines que
ens faciliten la relació.
Una política pública de millora de la participació ciutadana.
La participació ciutadana avui és un dels grans pilars de les societats
democràtiques. Els espais, les vies i els mètodes de participació promouen i faciliten
una estreta col·laboració entre les institucions i la ciutadania per tal de millorar la
gestió dels governs. La participació permet millorar la qualitat de vida dels ciutadans,
a qui fa protagonistes i responsables de les decisions que els afecten. Amb la
participació es reforça la democràcia representativa i s'educa per a una nova cultura
política.
Una política pública contra la desafecció política.
Actualment vivim en una societat on cada vegada les persones més joves no
entenen el ser de la política on cada dia els polítics i les decisions que prenen
semblen estar més allunyades de la ciutadania. Aquesta forma d’actuar de
l’administració des de un edifici tancat sense portes i finestres ha de passar a una
nova era on les decisions de cada dia siguin fruit d’una major interrelació de politics i
ciutadans. L’única forma de poder lluitar contra aquesta desafecció política és la
nova forma de fer política que impliquin a la ciutadania en la presa de decisions de
la gestió diària.
6
2. Introducció
Connecta’t és l’estratègia global 2.0 per a un Ajuntament d’un municipi d’entre
10.000 i 20.000 habitants per estar present a les xarxes socials i impulsar el municipi
cap a la Societat del Coneixement obrint nous canals de participació i d’interacció
amb la ciutadania.
Aquests darrers cinc anys han estat marcats per una revolució en la manera
d’entendre Internet, on l’usuari deixa de ser un mer receptor de contingut per
esdevenir l’autèntic protagonista, un agent de producció i compartició de
coneixement. Aquesta transformació, que es coneix com el web 2.0, ha estat
possibilitada per la creació i difusió de diferents plataformes potenciadores de
xarxes socials que han generat un entorn horitzontal, obert, bidireccional i orientat a
la generació, compartició i debat de continguts, coneixements i opinions, el que ha
suposat una major democratització del web que ha passat a ser una xarxa
interactiva.
A diferència del web 1.0 basada en la unidireccionalitat, els usuaris del web 2.0
intercanvien continguts, coneixements i opinions, de manera que són ells els qui
actualment estan marcant les noves tendències de desenvolupament d’Internet.
Aquest fet té especial rellevància en l’àmbit de la governança local, ja que obre la
possibilitat a què l’Ajuntament, més enllà d’esdevenir un portal d’accés al ciutadà a
través de l’administració electrònica, esdevingui un element impulsor i dinamitzador
de les xarxes digitals ciutadanes, coliderant el procés de convergència digital i
contribuint a augmentar la participació i la incorporació de la ciutadania a la Societat
del Coneixement.
L’estratègia de connecta’t s’orienta a apropar l’administració municipal al col·lectiu
de nadius digitals (aquella generació que s’ha socialitzat entre dispositius digitals i
assumeix de manera natural tots els canvis que la tecnologia genera a la societat) a
fi de promoure la seva participació, i engrescar als nouvinguts digitals (aquells
usuaris que per la seva edat van començar a viure la revolució digital més tard i han
d’adaptar-se a tots els canvis) a participar en les xarxes socials.
7
Les administracions municipals no poden romandre al marge d’aquest canvi de
paradigma, ja que són els ciutadans, especialment el jovent que compte amb majors
capacitats i disponibilitats en entorns tecnològics, qui l’està empenyent. És per
aquest motiu que s’ha de desplegar una estratègia global de participació en el web
2.0 que tingui per objectius:
■ Dotar de presència i posicionar el municipi de a el web 2.0, el que beneficiarà
tant a la promoció externa com interna de la vila.
■ Millorar la comunicació de l’Ajuntament amb la ciutadania, els mitjans de
comunicació i les entitats afavorint una comunicació bidireccional, a partir de
la qual l’Ajuntament millori l’escolta i l’atenció envers les problemàtiques de la
ciutadania.
■ Augmentar els canals de participació de la ciutadania, complementant la
participació presencial amb la digital.
■ Utilitzar els canals d’interacció que ofereix el web 2.0 per augmentar la
participació i l’interès del col·lectiu jove, els nadius digitals, que sovint es
mostra menys motivat a participar a través dels canals formals.
■ Impulsar la incorporació a les xarxes socials d’aquells col·lectius de
nouvinguts digitals, que sovint es mostren més reacis a l’ús de les noves
tecnologies.
■ Desenvolupar programes d’alfabetització digital dirigits als col·lectius que
presenten un major risc d’exclusió digital (gent gran, dones amb càrregues
domèstiques i familiars, persones amb baix nivell formatiu, ...) emprant
l’atractiu i potencial de les xarxes socials.
■ Generar dinamització comunitària del municipi a través del web 2.0 impulsant
la creació de xarxes digitals ciutadanes.
En aquesta primera fase, Connecta’t haurà d’obrir quatre canals de participació en
aquelles xarxes socials que tenen una major incidència: twitter, facebook, flickr,
youtube i la creació d’un agregador de blocs del municipi a la pàgina web de
l’ajuntament. Aquestes plataformes ens permetran augmentar el feedback entre
administració i ciutadans a fi d’avançar cap a la creació d’un govern 2.0 oberta a la
ciutadania.
8
3. Què és una estratègia 2.0?
Connecta’t representa l’estratègia 2.0 de l’Ajuntament. Això vol dir que no es pensa
a través d’actuacions aïllades, sinó com una estratègia global que integra el conjunt
d’eines que ens ofereix el web social en la dinàmica de govern del municipi. S’inclou
dins el paradigma d’Open Government que estan desenvolupant les administracions
municipals per oferir una relació més estreta amb la ciutadania, oberta als diferents
públics i organitzacions, amb la finalitat d’augmentar la legitimat i la participació
ciutadana a través d’una major transparència i una millor comunicació bidireccional.
Per aquest motiu, he redactat aquest document que vol sintetitzar l’estratègia i
estandaritzar l’estil de la nostra participació en el web social. Donat que aquesta és
canviant i en constant evolució, aquest document haurà de ser revisat periòdicament
per adaptar-se a les noves problemàtiques i realitats del web social. En aquest
document exposarem el funcionament d’aquestes quatre xarxes des de la
perspectiva de connecta’t a fi de treure’n el màxim profit per convertir-nos en un
municipi 2.0.
9
4. Els canals d’interacció
Els canals d’interacció a través dels quals desenvoluparem l’estratègia de connecta’t
són a més de l’agregador de blocs, que inclourem a el web municipal, les quatre
xarxes socials que tenen un major nombre d’usuaris i que millor s’adapten a les
necessitats d’e-government del municipi. En aquest sentit hem descartat participar
en altres xarxes socials especialitzades (com Linkedin en Networking) o aquelles
xarxes generalistes on no acostumen a ser presents els ens administratius (com
Tuenti o MySpace). Les quatre xarxes escollides són Twitter, Facebook, Flickr i
Youtube.
Així mateix, hem decidit segmentar els continguts i les dinàmiques que
desenvoluparem en cadascuna d’aquestes xarxes per extreure’n el màxim
aprofitament a partir dels objectius que ens plantegem en l’estratègia connecta’t.
Twitter: al tractar-se d’una xarxa de microblogging amb un gran nombre
d’actualitzacions a temps real, serà emprada principalment com a: generador de
fluxos de noticies municipals; agenda d’esdeveniments; informació d’incidències
(p.ex. un tall viari o un accident) així com la possibilitat de comentar esdeveniments
o actes que es realitzen al municipi.
Facebook: al tractar-se d’una xarxa generalista tindrà un caràcter més informal,
orientat a la difusió d’esdeveniments culturals i participatius. Així mateix s’emprarà
l’espai per afavorir accions de networking entre usuaris a partir de dinàmiques
sostingudes en el temps o accions concretes. Igualment, pot ser un espai on
s’habilitin fòrums de debat i on els usuaris puguin penjar continguts (enllaços,
vídeos, fotografies,...) d’interès general. A fi d’evitar-ne un mal ús, requereix una
major tasca de supervisió i dinamització
Flickr: com a espai d’emmagatzematge de fotografies i vídeos, està més orientada
a un públic especialitzat interessat en la fotografia. En aquest sentit es prioritzarà la
qualitat dels continguts sobre la quantitat. Així mateix, es crearan espais on els
usuaris puguin compartir i comentar les seves fotografies sobre el municipi.
10
Youtube: en tant que espai d’emmagatzematge de vídeos (Connecta’t Tv)
s’orientarà en un principi a la promoció interna i externa del municipi a través
principalment de material videogràfic de la pròpia corporació municipal. En funció de
la demanda i l’interès, es pot plantejar la possibilitat d’obrir el canal a vídeos creats
per la ciutadania del municipi.
Agregador de Blocs: l’objectiu d’aquest agregador serà generar un espai de
trobada de la blocosfera del municipi, on a partir d’un sistema de sindicació de
continguts els internautes podran conèixer les darreres entrades dels blocs del
municipi. L’agregador s’incorporà com a pàgina dins el website municipal.
11
5. Criteris de qualitat comunicativa i bones pràctiques.
Per poder fer realitat l’estratègia global 2.0 cal seguir, o com a mínim tenir en
compte, un manual de bones pràctiques, trobem diversos, encara que el més adient
és seguir la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya
de forma orientativa en el que està tot mot bé explicat i és important seguir-lo i
consultar-lo tant com calgui i mantenir una imatge del consistori escrupolosa i
institucional, recordem que la proximitat i relació de les xarxes socials no ens ha de
fer caure en el llenguatge barruer .
La guia també ens dona un suport que pot ser molt efectiu alhora de seguir un
protocol a i haver de contestar comentaris pujats de to, crítiques, trolls, informació
por veraç demagògica, etc.
A través de les Xarxes Socials haurem de facilitar la informació més àmplia sobre l’
activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida social. Recordant sempre
que les formes, els mitjans i els procediments de participació que les Xarxes Socials
estableixin en l’exercici de la seva potestat d’autoorganització no poden en cap cas
disminuir les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius.
Les bones pràctiques en els seus usos han de tenir molt a veure amb la
comunicació, es molt important com o fem però sobretot el què comuniquem
Han de fer «poble» o «ciutat» fomentant la identitat local, donant a conèixer els seus
orígens, les mobilitats, les diferents condicions socials de les dones i homes que
amb les seves actuacions i relacions donen vida plural a cada municipi, les
tradicions i les activitats quotidianes: econòmiques, culturals, socials, polítiques… i
els projectes de futur.
Han d’informar d’una manera veraç, plural i transparent donant compte de la gestió
que fa l’equip de govern mostrant les diferents sensibilitats polítiques que s’han
expressat a les urnes. A través de la crònica periodística del ple municipal, han
d’explicar les diferents propostes d’actuació i reflectir els punts de vista dels
diferents grups polítics representats i les votacions emeses.
12
Per ser un referent informatiu per a la ciutadania, els professionals responsables dels
mitjans de comunicació local de titularitat pública han de poder consolidar-los d’acord amb
les característiques de cada municipi i amb una periodicitat regular (diària, setmanal,
quinzenal o mensual). Han d’oferir alternatives informatives plurals davant la resta de
mitjans locals, autonòmics o nacionals. No han d’estar supeditats als canvis que es
produeixin als equips de govern o cada vegada que se celebrin eleccions. En períodes
electorals, han de ser un vehicle comunicatiu clarificador de les diferents opcions polítiques.
Una part molt interessant de les xarxes socials és que es pot fomentar el debat públic per a
la participació democràtica, en general els mitjans de comunicació escrits han de donar un
tractament periodístic professional a les informacions i han d’inserir espais d’opinió dels
càrrecs electes, dels grups polítics, de tècnics especialitzats, de representants de les
organitzacions de la societat civil i de les persones que hi vulguin intervenir. A través
d’Internet, mitjançant les xarxes socials s’han de promoure consultes populars, fòrums, etc.,
a més d’oferir solucions fàcils a problemes concrets i tràmits burocràtics.
Com hem dit abans, per fer poble o ciutat s’han de promoure les activitats de la societat civil
i l’associacionisme les xarxes socials com un mitjà més de comunicació local de titularitat
pública han de potenciar l’associacionisme i la iniciativa social mitjançant la publicació o
difusió de totes les activitats que realitzen les organitzacions de la societat civil.
És molt important que evitin el partidisme i la manca de professionalitat. Mitjançant un
tractament contrastat i al més complet possible de les principals informacions, donant veu
als diferents protagonistes, retent comptes de la gestió realitzada i fomentant la participació
ciutadana. Les xarxes socials com tot els mitjans no es poden utilitzar com a eina de
propaganda política del partit o la coalició que deté el poder. Error en el que molts
consistoris cauen.
Si no despertem despertar l’ interès de la ciutadania, la finalitat de les xarxes socials no
tindrà sentit. Mitjançant la utilització d’un llenguatge clar, precís, respectuós amb la diversitat
d’homes i dones de les diverses procedències i condicions socials que donen vida al
municipi, a l’abast del gran públic, amb titulars entenedors i atractius. Han de generar
procediments que afavoreixin la identificació i la implicació de la ciutadania en la informació i
la participació democràtica
13
6 Estratègia global d'implantació de Connecta’t
En aquest a estratègia global 2.0 em definit tres fases per implantar les diferents
xarxes socials. Implementació, consolidació i avaluació i redefinició. Les tres fases
sumaran un total de dos anys. La primera fase es durà a terme durant el primer any,
la segona fase durant els següents sis mesos i la última fase, durant sis mesos més.
Podem veure al dibuix com estarien distribuïdes cadascuna de les fases en el
temps. Podem veuré també que la monitorització es farà des de el primer dia.
Mes Disseny
Mo
nit
ori
tzac
ió
1
FASE I: Implementació
12
FASE II: Consolidació
18
Fase III: Avaluació i Redefinició
24
14
7 FASE I: Implementació
Aquesta primera fase tindrà una durada aproximada d’un any, en que creiem que
tant el disseny, com la obtenció d’una massa crítica d’usuaris es podran dur a terme
en aquest període establert. El disseny haurà d’estar enllestit en el primer més de la
seva posada en marxa. Aquesta primera fase serà la que comporti un major volum
de feina de les tres.
7.1 Un disseny unificat
A fi de visibilitzar la idea d’estratègia global i unitària del projecte connecta’t,
procurarem unificar criteris de disseny en la majoria de pàgines en la mesura que
ens permetin la seva personalització. Aquesta imatge corporativa tindrà en compte
els elements següents: logo; els icones i el dibuix de fons predeterminat.
7.2 Obtenció d’una massa crítica i la figura del Community Manager
Recordem que en aquesta estratègia global 2.0 la comunicació passarà a ser una
àrea transversal dintre de l’administració local. Haurà d’haver una persona
encarregada de comunicar cap a la ciutadania a través de les xarxes socials
l’activitat del consistori. Aquesta persona pot ser una persona integrada dins del
consistori amb habilitats periodístiques que treballi al departament de comunicació.
Recordem que aquesta persona també serà la persona encarregada de canalitzar la
comunicació dels ciutadans cap a l’administració i per això cal que aquesta persona
tingui un perfil de Community Manager.
A la mateixa vegada que es comunica cap a la ciutadania, recordem que un dels
objectius d’aquesta fase passa també per aconseguir la suficient massa crítica
d’usuaris en les quatre xarxes socials de manera que puguin començar a generar-se
dinàmiques pròpies.
15
En l’obtenció d’aquesta massa crítica i el posterior desenvolupament del projecte és
clau l’elecció del Community Manager, la persona encarregada de gestionar,
construir i dinamitzar les xarxes socials del Projecte connecta’t. Les seves funcions
són cercar i atreure nous usuaris, dinamitzar continguts per fer-los atractius i fer una
monitorització constant de la xarxa. Aquesta persona ha de tenir una presència
activa a Internet amb un profund coneixement del mitjà, l’organització municipal així
com sentit comú, empatia, intel·ligència contextual, emocional i ser capaç d’avaluar i
seguir les noves tendències. Malgrat que sigui clau el recolzament del Departament
de Comunicació de l’Ajuntament, el Community Manager ha de ser una persona que
dediqui temps exclusiu a aquesta funció per assegurar l’èxit de connecta’t.
A fi d’aconseguir aquesta massa crítica es proposa:
-Motivar al personal intern de l’ajuntament i als càrrecs polítics per què es facin
membres de les xarxes socials i participin en el projecte connecta’t. Realitzar cursos
interns per als propis treballadors de l’administració.
-Difondre presencialment (mitjançant cartells a les biblioteca, radio, centre cultural,
escoles,institut, centres esportius, butlletí informatiu de l’ajuntament,...) i digitalment
(Facebook, Twitter, banners a el web de l’ajuntament,...) l’estratègia de connecta’t
al municipi.
-Desenvolupar activitats, cursos i tallers/concursos (xarxes socials, blocs, fotografia
digital, vídeo,...) a fi de potenciar la participació a les xarxes socials que formen part
de connecta (IES, Casals de Joves, Biblioteca ...)
En els següents apartats s’aborda de forma separada els diferents canals a fi de
definir el funcionament, l'orientació dins el projecte connecta’t i l'estratègia per
obtenir un millor aprofitament.
16
7.2.3 Descripció i estratègia d’implantació de cada una de les eines
És una xarxa de microblogging que permet postejar missatges (tweets) de fins a un
màxim de 140 caràcters. Aquesta xarxa ha conegut una forta expansió en aquests
darrers anys, especialment en el camp del periodisme i els professionals de la
informació, si bé cada vegada més es va popularitzant més entre la ciutadania.
L’estructura bàsica de Twitter es basa en el fluxe de missatges (timeline) que un
usuari incorpora al seu estat “¿Què està passant?”. Aquest fluxe de missatges
s’incorpora al seu timeline mentre l'usuari pot visualitzar els tweets dels usuaris que
segueix (following).
Aquests missatges es reben a temps real -prèvia petició-, podent escollir les
persones de les quals rebre’n (és el que es coneix com a seguidors). Malgrat que
Twitter ens dóna l'opció de protegir els nostres tweets, donades les característiques
del servei, és millor deixar-los com a públics.
El funcionament de l’eina
El funcionament de twitter es basa en:
Tweets (piulades): són els missatges que podem enviar. Tenen un màxim de 140
caràcters. Cada vegada que actualitzem l'estat apareixerà el missatge a la timeline
dels nostres seguidors. Els tweets sovint inclouen abreviatures per facilitar la
inclusió del missatge i escurçadors de web.
Followers: són aquells usuaris de twitter que han decidit seguir-nos. Els missatges
que enviem apareixeran a la seva timeline. El nostre objectiu ha de ser augmentar el
nombre de seguidors, tant la ciutadania del municipi i aquells usuaris interessats
amb la realitat del poble com aquells que poden ser més influents (líders d'opinió,
mitjans de comunicació,...)
17
Following: són aquelles persones que seguim a el web. Quan se segueix una
persona aquesta rebrà una notificació per correu electrònic indicant que l'estem
seguint. La millor manera d’aconseguir que algú ens segueixi, és seguir-lo a ell
abans. Per aquest motiu, un element clau de l’estratègia Twitter serà escollir als
usuaris que seguim (following) a partir de criteris com: vinculació amb el municipi,
proximitat geogràfica, o pel seu rol com a líders d’opinió (mitjans de comunicació,
periodistes, community managers,...).
Hashtags: són etiquetes que posem als nostres missatges per facilitar-ne les
cerques. Els Hashtags són indiferents a l’ús de majúscules i minúscules (a efectes
de Hashtag és el mateix escriure #Poble que #poble). Exemples de hastags a
emprar: #(nom del municipi) #Vallès #ajuntament #cultura #urbanisme …. Cal
diferenciar aquells hastags que ens interessa popularitzar per la xarxa (p.ex.
#municipi; #vallès; #consellcomarcal #diputació;....) d’aquells hashtags que es
popularitzen per la xarxa per denominar un determinat esdeveniment (trending
topics). Aquests no es poden predeterminar d’antuvi, sinó que sovint són
determinats pel propi ús de la xarxa, que marca quina serà la tendència (trend). Per
exemple, en les passades eleccions autonòmiques competien dos hashtags #e10 i
#28N; finalment el que més es va popularitzar fou el de #e10; però molts tweets van
decidir incloure ambdós per facilitar-ne les cerques. P.ex. “obert el període
d’inscripció al cens electoral #e10 #28N”
Escurçadors de web: donat que les adreces URL acostumen a ser bastant
llargues, emprarem escurçadors de web per escurçar-les. Aquests escurçadors ens
donen una adreça reduïda que reenvia a la URL original. Alguns dels escurçadors
més utilitzats són: http://bit.ly/ ; http://ow.ly/ o, en català, httl://ves.cat . Tot i que
moltes aplicacions duen de sèrie un escurçador o ho fan automàticament.
Mencions: és la manera de fer referència a algú mitjançant Twitter. Per fer-ho,
utilitzarem el símbol @ seguit del nom del compte que aquesta persona o entitat
utilitza a Twitter. Per exemple, amb @gencat estarem fent una menció a l'usuari de
la Generalitat de Catalunya, i aquesta menció apareixerà en el seu timeline.
http://www.google.com/url?q=http%3A%2F%2Fow.ly%2F&sa=D&sntz=1&usg=AFQjCNFRf-ooqChir0OIxKJFomMP98XMnw
http://www.google.com/url?q=http%3A%2F%2Fow.ly%2F&sa=D&sntz=1&usg=AFQjCNFRf-ooqChir0OIxKJFomMP98XMnw
http://www.google.com/url?q=http%3A%2F%2Fow.ly%2F&sa=D&sntz=1&usg=AFQjCNFRf-ooqChir0OIxKJFomMP98XMnw
http://www.google.com/url?q=http%3A%2F%2Fow.ly%2F&sa=D&sntz=1&usg=AFQjCNFRf-ooqChir0OIxKJFomMP98XMnw
18
Els retweets: és l'acte de tornar a publicar un missatge que es considera
interessant. Per exemple, si l'usuari gencat ha escrit un missatge que considerem
d'interès, podem "reenviar-lo" als nostres seguidors. En cas que vulguéssim fer un
retweet d'aquest missatge (tweet): "S'aprova un nou Pla Director pel Vallès Oriental
http://bit.ly/2Oz" ho farem de la següent manera: "RT @gencat: S'aprova un nou Pla
Director pel Vallès Oriental http://bit.ly/2Oz".
Els Missatges Directes (DM): són aquells missatges que s'envien a un usuaris de
forma no pública. Aquests missatges només podem enviar-los als nostres followers
(seguidors). Per fer-ho podem utilitzar l’opció Mensajes, o incloure una "d"
minúscula seguit del nom de l’usuari de twitter a qui li volem enviar el missatge. Per
exemple, si escrivim “dossiega hem arribat a 100 seguidors” l’usuari ossiega rebrà
el missatge privat “hem arribat a 100 seguidors”.
Llistes: Twitter ens permet fer llistes amb les quals agrupar els usuaris (p.ex.
mitjans de comunicació, ciutadans del poble, administracions públiques,...).
L’objectiu de les llistes és poder organitzar els fluxos de missatges a partir dels
usuaris llistats. Aquestes llistes poden ser privades, només per la nostra
organització interna o públiques (la resta d’usuaris les pot visualitzar).
Cerques: aquesta és una de les utilitats de Twitter més emprades. Normalment
emprarem els hashtags per les cerques. Així, si en la casella de cerca introduïm el
hashtag #e10, visualitzarem tots els missatges que els usuaris (siguin followers
nostres o no) han enviat sobre les eleccions autonòmiques emprant aquesta
etiqueta.
Tipologia de Continguts
Els tweets que podem incloure són aquells que tinguin per objectiu:
- Difondre l’activitat que realitza l’Ajuntament.
- Informacions d’interès general del municipi.
- Incidències que poden ser d’interès per a la ciutadania (p.ex. un tall elèctric, el
rebentament d’una canonada, precaucions davant una nevada,...).
19
Interacció amb usuaris
Malgrat que es tracta d’un mitjà on a vegades predomina el llenguatge informal, els
usuaris de twitter acostumen a ser bastant escrupolosos amb les formes
d’interacció, per aquest motiu és important mantenir una netiquette (ètica a la xarxa)
amb els usuaris de twitter.
■ Definir i mantenir un registre propi en els missatges d’acord amb la institució que
representem. Aquest registre ha de ser més formal si ens dirigim de forma genèrica
al conjunt d’usuaris de Twitter, però pot ser més informal quan ens dirigim a un
usuari en concret.
■ Si fem un Retweet mencionarem a l’usuari p.ex. @ossiega per què aquest tingui
constància que retweetegem el seu missatge.
■ Quan un usuari es faci follower nostre li enviarem un missatge amb “Gràcies per
seguir-nos”.
■ Si aquest usuari és del municipi, una entitat o un líder d’opinió, el seguirem
(following). En altres casos dependrà de la tipologia d’usuari.
■ Un d’aquests altres casos pot ser una menció, amb la qual cosa l’estarem fent
pública al seu timeline i de pas publicitant el nostre canal. També podem enviar un
missatge privat mitjançant un DM (Direct Message).
■ Procurarem els divendres incloure un #ff (Follow Friday) d’aquells usuaris que ens
segueixen i són del municipi, especialment les entitats.
■ S’ignoraran públicament aquells comentaris injuriosos, o insubstancials. En cas que
es detecti que un usuari utilitza el canal per injuriar o realitzar spam, se l’avisarà
mitjançant un DM i si persisteix en la seva actitud se’l bloquejarà.
ESTRATÈGIA TWITTER
L’estratègia implantació de twitter es basarà en:
■ Postejar informació rellevant per als ciutadans del municipi.
■ Aconseguir augmentar el número de seguidors i especialment de líders d’opinió
facilitant així un millor posicionament en la xarxa.
■ Facilitar mitjançant l’ús de hastags la cerca d’informació sobre el municipi al Twitter.
20
És una xarxa social generalista que serveix de punt de conversa i relació entre els
usuaris que en formen part, permetent l’intercanvi d’informació, opinions i
coneixement.
El funcionament de l’eina
L’estratègia de connecta’t es basa en una pàgina de perfil d’organització
(governamental) que permet ésser administrada de forma transparent. Els usuaris
administradors són els únics que poden postejar continguts al mur, però la resta
d’usuaris (admiradors) poden fer comentaris i postejar continguts que apareixeran
com aportacions d'"altres" usuaris.
Per ser un usuari administrador cal disposar d’un usuari personal al facebook, fer-se
admirador de la pàgina i que un altre administrador de la pàgina et doni poders
d’administració. Els usuaris administradors poden eliminar aquells post i comentaris
que consideren injuriosos, insubstancials o publicitat encoberta.
La pàgina connecta’t és un perfil d'empresa en tant que és el que millor s'adapta a
les necessitats d'una organització corporativa. Aquest perfil permet a mesura que
creix el nombre d’usuaris introduir noves funcionalitats, com la personalització de la
URL, la dotació d’un sistema de sindicació de continguts (RSS) o la creació de
caixes mitjançant FBML. Necessitarem disposar de més de 100 admiradors per
poder demanar personalitzar la nostra URL (friendly URL).
Tipologia de continguts
Facebook és una xarxa generalista, per tant, els continguts s’han d’adreçar a un
públic general que pot tenir interès en el municipi. Per exemple, noticies d’interès
general, activitats de tipus cultural, esdeveniments, processos participatius,
fotografies i vídeos penjats per nosaltres o per la resta d’usuaris, fòrums de debat,...
La pàgina ens permet incloure les següents tipologies de continguts:
21
Estat: l’estat és un missatge curt que apareixerà al capdavant de la nostra pàgina.
P.ex. en festes de Nadal podem desitjar: "Bones festes!"
Mur de notícies: el mur de notícies és l'espai principal que es va actualitzant a
mesura que l’anem alimentant. El facebook ens permet incloure enllaços (p.ex. a
notícies del municipi); fotografies (p.ex. un cartell de festa major), vídeos (p.ex.
tallers participatius) ja sigui penjant-los directament o enllaçant-los al youtube, i
esdeveniments. A aquestes notícies, els usuaris de la pàgina poden afegir-hi
comentaris. Com a administradors podem eliminar aquells comentaris que
considerem injuriosos o spam (publicitat encoberta).
Esdeveniments: podem incloure esdeveniments i convidar als nostres usuaris a
participar-hi. A la fitxa de l'esdeveniment ha de figurar la data, el lloc i el caràcter de
l’esdeveniment.
Fotografies: en aquest apartat podem penjar fotografies i vídeos a la pàgina i crear
àlbums de fotografies. Els admiradors també poden penjar fotografies i vídeos, ja
sigui dins l’apartat fotografies o postejant-les al mur. Aquestes apareixeran dins
l’apartat altres.
Fòrums de discussió: facebook ens permet obrir trends (fils) sobre diferents temes
on els usuaris poden opinar sobre aquelles temàtiques que considerem rellevants.
Caixes: mitjançant FBML (Facebook Markup Language) podem afegir noves caixes
on posar continguts estàtics (en HTML) o dinàmics a partir dels widgets que podem
generar.
Interacció amb els usuaris
Cal promoure facebook com un espai d’interacció entre l’administració municipal i la
ciutadania. En aquest sentit, les entrades que pengem haurien d’estar destinades a
permetre els comentaris i animar el debat amb els usuaris i no convertir-les en una
mera agenda municipal.
22
També podem animar als usuaris a penjar fotografies i comentar-les, el que pot
servir per donar més dinamisme a la pàgina i augmentar així el nombre de
seguidors.
ESTRATÈGIA FACEBOOK
En aquesta fase d’implantació de facebook:
- Aconseguir que el major nombre de ciutadans del municipi, així com aquelles
persones i entitats interessades en l’actualitat del municipi, es facin seguidors de la
pàgina a partir de l’opció m’agrada.
- Per aconseguir-ho cal que aquesta es vagi actualitzant periòdicament mostrant
informació rellevant i d’interès pels usuaris. Una altra possibilitat és suggerir la
pàgina a aquells usuaris que poden estar interessats en participar-hi.
- Mantenir un fluxe constant d’informació a la pàgina connecta’t, intentant introduir
mecanismes d’interacció amb els usuaris
FLICKR
És una xarxa social que permet elaborar i compartir galeries fotogràfiques a el web
amb altres usuaris. De moment disposem d’un compte gratuït (que té algunes
limitacions), en cas que es considerés necessari es pot passar a un compte Pro de
pagament.
Funcionament de l’eina
Flickr és un servei d’emmagatzematge de material audiovisual que permet
emmagatzemar, ordenar, buscar, compartir i generar grups a partir de materials de
contingut audiovisual (vídeos i fotografies).
L’organització del material es realitza en la galeria personal on es recull el material
audiovisual de cada compte. Cada galeria pot incloure diferents àlbums que ens
permeten ordenar el material. El material pot organitzar-se també mitjançant
etiquetes així com assenyalar la seva localització geogràfica.
23
Una altra possibilitat que ens ofereix Flickr és la de crear grups, on els usuaris
poden afegir fotografies, comentar-les i debatre sobre les mateixes.
Tipologia de continguts:
Fotografies: són la base de Flickr. En cada fotografia podem incloure un títol, una
descripció, la seva localització en el mapa (via google maps) i les etiquetes.
Aquestes són importants per què permeten realitzar cerques. Per aquest motiu
sempre inclourem com a etiqueta el nom del municipi, a més d’aquelles altres
etiquetes que considerem rellevants.
Per defecte les imatges pujades queden protegides amb una llicència copyright. Si
volem modificar el tipus de llicència incloent una llicència més lliure i oberta podem
escollir l'opció Creative Commons. No obstant, cal que demanem sempre permís al
propietari per a modificar la llicència.
Àlbums: els àlbums ens permeten organitzar les fotografies temàticament i escollir
aquella fotografia destacada que el representarà. És important que organitzem les
fotografies per àlbums i facilitar així la navegació a l'usuari.
Col·leccions: Permeten agrupar diferents àlbums. Per exemple, la col·lecció Festa
Major podria agrupar els àlbums de la festa major dividida per anys. Per disposar de
la possibilitat de crear col·leccions cal ser titular d’un compte Pro.
Vídeos: Flickr admet també la possibilitat de penjar vídeos, tot i que és molt més
recomanable el portal Youtube.
Idioma: L’idioma de la interfície de Flickr per defecte és l’anglès, per canviar l’idioma
de visualització cal anar al fons de la pàgina i escollir Español. De moment encara
no disposa de versió catalana.
Els grups, permeten un espai d’intercanvi de fotografies i comentaris amb d’altres
usuaris. Els grups poden ser públics (accessibles o visibles a tothom) o privats
(visibles només pels seus membres i accessibles a través d’invitació). Els grups que
24
creem seran públics. Els usuaris poden afegir la mateixa fotografia a 10 grups si
disposen d’un compte gratuït i 60 si disposen d’un compte Pro.
En els grups els usuaris poden actuar com a moderadors, permetent obrir nous fils
de conversa, aprovar o treure fotografies del mural i prohibir l’accés a membres. Un
usuari pot ser “ascendit” a moderador, i fins i tot a administrador, per part d’un altre
administrador en l’apartat administrar usuaris del grup. De la mateixa manera, pot
ser descendit a usuari normal.
Interacció amb els usuaris
El punt central d’interacció amb els usuaris a Flickr pel projecte connecta’t seran els
grups. En ells els usuaris poden penjar fotografies del municipi, iniciar debats,
valorar les fotografies i comentar-les.
- Per dinamitzar els grups cal obrir temes de debat que puguin ser rellevants pels
usuaris: des de quins racons són més fotogènics, consells referents a tècniques
fotogràfiques, equip i material fotogràfic,...
- Cal promoure que els usuaris esdevinguin moderadors i/o administradors del grup,
de manera que aquests tendeixin a autogestionar-se, tot i que sota la supervisió del
Community Manager municipal.
- Els grups ens permeten obrir possibilitats de concursos entre usuaris a partir de la
valoració que aquests realitzen de les fotografies.
- Cal valorar la participació de qualsevol usuari al marge de la qualitat de les seves
fotografies, sempre i quan aquestes entrin en la temàtica del grup. S’evitarà que es
realitzin comentaris desqualificatoris o degradants.
- S’eliminaran aquelles fotografies que no s’adiuen al grup i s’avisarà als usuaris
mitjançant un missatge del motiu de l’eliminació. En cas que persisteixin en la seva
actitud se’ls bloquejarà l’accés al grup.
25
ESTRATÈGIA FLICKR
- L’estratègia Flickr passa per l’actualització i ampliació de la galeria de fotografies,
de manera que aquesta esdevingui l’aparador fotogràfic del municipi. Les fotografies
de la nostra galeria podran incloure’s en altres galeries d’usuaris de flickr, per aquest
motiu és clau disposar d’una bona definició de tags (etiquetes) que facilitin la cerca
de les fotografies.
- Així mateix, és molt important la dinamització dels grups, en tant que en aquests,
els usuaris poden penjar fotografies, entaular debats i valorar i comentar les
fotografies d’altres usuaris.
YOUTUBE
És l'espai de referència per a l’emmagatzament i difusió de vídeos per Internet que
permet compartir-los a la xarxa.
Funcionament de l’eina
Youtube permet penjar qualsevol vídeo fins a 2GB i que tingui una durada màxima
de 15 minuts. Els formats acceptats són, bàsicament, AVI, FLV, MPEG, MOV, WMV
i WebM.
Aquest canal es troba connectat a l’usuari de Youtube/Google connecta’t.
Les possibilitats de personalització del canal són actualment reduïdes, limitant-se a
la definició dels colors, la possibilitat d’incloure una imatge de fons i l’icona del canal.
Tipologia de continguts:
Vídeos: el contingut essencial de Youtube són els vídeos. Per pujar un nou vídeo
seguirem les següents passes:
Anirem a l’opció Editar a Mis Videos.
26
En l’apartat privacitat, la casella ha d’estar marcada com a públic (opció per
defecte).
La data: introduirem la data de pujada del vídeo (podem utilitzar l’opció Hoy).
La ubicació: escriurem el nom del municipi i premem buscar perquè la localitzi
automàticament en el mapa.
Comentaris: dins l’apartat Comentarios marcarem l’opció “Permitir todos los
comentarios únicamente con aprobación” a fi d’evitar l’spam.
Els vídeos que es podrien penjar serien, per exemple: vídeos promocionals del
municipi; actes públics i activitats (com festes majors; activitats culturals; xerrades);
documentals, etc.
Idioma: Destacar que a diferència de Twitter i Flickr, a principis de 2010 Youtube va
presentar la versió en català de la interfície.
Llistes de reproducció:
Podem crear llistes de reproducció per agrupar temàticament els vídeos que
pugem al canal de youtube. Les llistes de reproducció ens permeten seleccionar els
vídeos inclosos a la llista, ordenar la seva visualització i que aquests es reprodueixin
seqüencialment.
Interacció amb usuaris
En aquesta primera fase, la interacció amb usuaris es limitarà a augmentar el
nombre de subscriptors del canal i moderar els comentaris. La configuració actual és
que només apareixeran publicats els comentaris validats per l’administrador, de
manera que s’eviti l’spam i els comentaris injuriosos, malauradament força corrents
en aquesta plataforma.
27
ESTRATÈGIA YOUTUBE
- L’objectiu de l’obertura del canal conencta’t TV és en aquesta primera fase millorar
la promoció interna i externa del municipi.
- La nostra presència a Youtube ens ha de permetre que els vídeos del municipi es
visualitzin a altres xarxes socials i, a ser possible, que s’enllacin. Per aquest motiu
ens interessa disposar en el canal d’un cert nombre de subscriptors, que puguin
seguir l’actualitat del nostre canal, així com augmentar les visites als nostres vídeos
enllaçant-los en altres espais (facebook, twitter, web municipal,...).
- Si els nostres vídeos tinguessin un gran nombre de visites (més de mil), podríem
demanar a youtube que ens atorgui un canal de tipus “partner” el qual ens
permetria augmentar les possibilitas de personalització del canal, incloent un banner
a la capçalera, i enllaços a altres pàgines web des del nostre canal de youtube.
Mentre no tinguem l’opció d’esdevenir partners, les nostres possibilitats de
personalització del canal són força limitades.
AGREGADOR DE BLOCS
Un agregador de blocs és una pàgina que permet visualitzar les darreres entrades
als blocs que estan donant d’alta mitjançant un sistema de sindicació de continguts
(RSS). Aquesta pàgina es preveu crear integrada al web del municipi, tot i que
depèn de les funcionalitats tècniques que aquesta suporti.
Funcionament de l’eina
L’objectiu d’aquest agregador és crear un espai de trobada de la blocosfera del
municipi. En aquest espai, els usuaris podran donar d’alta el seu bloc que anirà
actualitzant-se via RSS en la pàgina del web municipal. En el cas que no es pugui
realitzar per raons tècniques, existeix la possibilitat d’utilitzar blogger o netvibes com
a agregador de blocs
Els blocs poden estar agrupats per àrees d’interès: cultura, ciència, història,
actualitat, política,...
28
Interacció amb els usuaris:
Els usuaris s’hauran de donar d’alta a l’agregador de blocs mitjançant un formulari
on es comprometen a què el bloc no allotjarà comentaris ofensius, injuriosos ni
material susceptible de ferir la sensibilitat dels internautes.
ESTRATÈGIA AGREGADOR
- L’objectiu és aconseguir una xarxa de blocs de qualitat sobre o des de el municipi.
En aquest sentit, l’agregador de blocs haurà de vetllar perquè els blocs que s’hi
agreguin responguin a uns criteris de qualitat i rellevància mínims, i s’ordenarà la
visualització dels blocs en funció d’aquest criteri.
- Alhora l’existència d’un agregador ha de servir per incentivar la resta de ciutadania
a crear el seu propi bloc i actualitzar-lo amb continguts rellevants.
7.2.4. Altres accions 2.0 que es poden desenvolupar
- Incloure un apartat al web municipal de participació online pels pressupostos
participatius.
- Incloure un apartat de fòrums als tallers participatius perquè la gent pugui opinar
sobre els continguts.
- Xat amb l’alcalde.
- Espai de denúncia d’incidències del municipi a través de fotografies.
- Espai de preguntes a l’Ajuntament a través d’imatges i vídeos. Apartat en el
facebook en què els usuaris poden enviar una foto on aparegui la mateixa persona
amb un cartell amb una pregunta escrita dirigida a l’Ajuntament. L’Ajuntament anirà
responent periòdicament les preguntes. A banda de fotografies, els usuaris també
poden enviar vídeos en els que apareguin realitzant la pregunta.
- Espai de discussió a través de les xarxes socials sobre qüestions d’actualitat al
municipi. Les discussions es poden organitzar per col·lectius i es poden
complementar amb suports audiovisuals.
29
8 FASE II: Consolidació
Un cop implementada l’eina i consolidada una massa crítica d’usuaris, la segona
fase està orientada a consolidar-ne el seu ús i augmentar el seu posicionament en
les diferents xarxes socials. En aquesta fase es tracta de calibrar l’ús de les
diferents plataformes per ajustar-les a les demandes dels usuaris i a l’obtenció del
màxim rendiment.
Aquesta segona fase s’iniciarà quan la primera fase estigui consolidada i tindrà una
durada aproximada de sis mesos d’haver començat haurà de calibrar les utilitats de
les xarxes socials, ja que pot ser que hi hagin xarxes socials que contínuament
estiguin en ple funcionament on els ciutadans interactuïn sovint com son facebook o
twitter i d’altres que només estiguin en moments puntuals com flickr o youtube on la
relació de l’administració amb els usuaris i a l’inversa només sigui en certàmens o
en períodes d’activitats concretes.
Aquesta segona fase és comporta un volum de feina menor que l’anterior en la que
el Comunnity Manneger, només s’haurà d’encarregar de mantenir la estabilitat del
servei.
30
9 FASE III: Revisió i Redefinició
Donat que el web 2.0 és una realitat canviant, la fase de consolidació ha d’anar
seguida d’una revisió i monitorització constant del seu funcionament i especialment
de l’aparició de noves tendències que poden indicar la modificació de l’estratègia, la
incorporació de noves plataformes o l’abandonament d’aquelles que han deixat de
ser útils.
Tot i que el monitoratge es farà a partir del primer dia de posar en marxa la
estratègia connecta’t per saber la seva evolució, al cap de 18 mesos es farà la
avaluació per tal de saber el grau d’èxit de la política. La avaluació haurà de contenir
un informe complert i exhaustiu de tota l’activitat del servei.
9.1 MONITORATGE I AVALUACIÓ DE L’ESTRATÈGIA
Un cop posada en marxa aquesta política estarà en constant monitoratge per poder
ser avaluada constantment. Qualitativament és una eina difícil de poder avaluar a
curt termini però a llarg termini (18 mesos) si que es podran començar a extreure
resultats.
Quantitativament, es realitzarà un monitoratge periòdic de la nostra presència a les
xarxes socials. A fi d’avaluar l’evolució de l’estratègia 2.0 es tindran en compte els
següents indicadors
31
9.2 Indicadors quantitatius (setmanals i mensuals):
Nombre de followers al Twitter
Nombre de Tweets
Nombre de Retweets
Nombre de mentions
Nombre d’admiradors a la pàgina de facebook.
Nombre de visites a la pàgina de facebook (disponible a estadístiques de la pàgina)
Nombre de vistes a les fotografies a flickr
Nombre d’usuaris als grups de Flickr
Nombre de moderadors/administradors creats a Flickr
Nombre de fotografies penjades per usuaris a Flickr
Puntuacions de les nostres fotografies al Flickr
Nombre de visites als vídeos de youtube
Puntuacions que han rebut els vídeos de youtube.
Nombre de subscriptors al canal de youtube
Nombre de blocs afegits a l’agregador
Periodicitat d’actualitzacions dels blocs
9.3 Indicadors qualitatius:
Posicionament del tag #(nom del municipi) a Twitter.
Valoració de la qualitat de participació d’admiradors a Facebook.
Valoració de la qualitat de participació d’usuaris de Flickr.
Valoració de les puntuacions rebudes i els comentaris a les fotografies de Flickr.
Valoració dels comentaris rebuts als vídeos de Youtube.
Valoració dels continguts i temàtiques dels blocs afegits a l’agregador.
Així mateix s’empraran eines de monitorització dels social media (que són
l’equivalent a les eines d’avaluació SEO [posicionament] per a websites) com són:
■ Socialmention http://www.socialmention.com/ permet buscar els llocs i
vegades en què apareix un determinat terme en les xarxes socials.
■ Google Real Time Research http://www.google.com/realtime eina que permet
fer cerques i indexacions a les xarxes socials (Twitter i Facebook)
■ Bettween http://bettween.com/ eina de recerca a Twitter
32
9.4 Resultats esperats
En un sistema idoni en el transcurs de les tres fases d’implantació del projecte el
volum de relació entre l’administració i els ciutadans a través de les xarxes socials
hauria de tenir un comportament semblant al dibuix.
33
10. Calendari Activitats d’Implantació durant les tres fases.
Durant les tres fases proposem un Calendari d’activitats amb xerrades, cursos i
concursos que es duran a terme anualment per poder desenvolupar les tres fases
del projecte. Com podem veure al següent quadre em posat també el tercer any on
estaria contemplades les activitat en el manteniment del servei.
1er any
FASSE I
2on any
FASE II i III
3er any
Manteniment servei
Cursos personal administració 2 1 1
Xerrades als instituts 20 8 8
Cursos formació adults 4 2 2
Concursos 1 1
Cursos al Personal de l’Administració Local: Com hem explicat a la Fase I
d’Implementació, motivar al personal intern de l’ajuntament i als càrrecs polítics per
què es facin membres de les xarxes socials i participin en el projecte connecta’t serà
una de les estratègies que haurà de potenciar el Community Manager a part de
realitzar cursos interns per als propis treballadors de l’administració. Aquests cursos
seran a dos nivells, un primer d’iniciació a les xarxes socials i l’altre serà de nivell
mig, equivalent al nivell que es demana de coneixement en xarxes socials en el
nivell mitjà de la prova ACTIC. Durant el primer any es faran els dos cursos, i el
segon any només el curs de nivell mitjà. En el manteniment del servei es seguirà
fent un curs anual per al personal de l’administració de reciclatge a les xarxes
socials i TIC’s.
34
Xerrades als Instituts Aquestes xerrades es faran en l’àmbit de la utilització
saludable i responsable de les xarxes socials, on a més es presentarà el projecte
connecta’t. El primer any es faran als estudiants de entre 15 i 18 anys d’ESO,
Batxillerat i Cicles Formatius. S’intentarà que com a mínim cada alumne d’institut
pugui assistir a una xerrada al llarg de la seva vida estudiantil mentre duri la seva
formació a d’institut. Per aquest motiu el número de xerrades que s’hauran de fer el
primer any seran major que la resta d’anys. En els darrers anys es donaran les
xerrades als alumnes de 3er o 4art de la ESO.
Cursos formació adults: La gran majoria d’aquests cursos seran d’alfabetització al
món digital i iniciació a les xarxes socials. En cada un d’aquests cursos sempre es
presentarà el projecte connecta’t per tal d’engrescar als alumnes a ser pro-actius en
les xarxes socials i relacionar-se amb l’administració a través de elles. Els primer
any es faran 2 a l’escola d’adults i 2 al casal dels avis, buscant el públic respectiu de
cada un dels centres. A partir del primer any es passarà a fer un curs per any a cada
un dels.
Concursos: Exceptuant el primer any, es realitzarà un concurs fotogràfic i un altre
audiovisual. El concurs fotogràfic serà dinàmica participativa destinada a diferents
col·lectius , especialment els joves i la gent gran amb l’objectiu d’impulsar dels
espais virtuals de l’Ajuntament a les xarxes socials i reforçar el sentiment de
pertinença. El concurs de projectes audiovisuals tindrà l’objectiu de fomentar i
difondre les possibilitats de participació ciutadana que permeten les TIC i els mitjans
audiovisuals. Estarà dirigit a joves fins els 35 anys que normalment estan allunyats
de l"activitat política municipal i que tenen inquietuds culturals i tecnològiques.
35
11. Pressupost
El pressupost d’aquesta política a d’ajustar-se a les possibilitats econòmiques de
cada municipi. Les institucions o organismes públics que gestionin aquests mitjans
de comunicació local de titularitat pública han de dissenyar plans municipals de
comunicació a partir d’un diagnosi i una anàlisi de la situació comunicacional local i
han de definir els objectius que s’han d’assolir establint els recursos humans i
tècnics i les dotacions econòmiques necessaris, sempre d’acord amb les
possibilitats i necessitats de cada municipi.
Tot i així entenem que aquesta política pública d’introduir-se de forma global a les
xarxes socials predominants no requereix un gran esforç econòmic per a un
consistori a més s’intentà implantar aprofitant la majoria de recursos dels que
disposa l’Ajuntament.
El Pressupost el presentem desglossat en 3 anys, amb el que podem veure, en el
primer any la Fase I, en el segon any la Fase II i la Fase III i en el tercer any el que
seria el cost de manteniment del servei.
Com podem veure en els primers 12 mesos en la Fase I trobarem que la despesa es
major a la resta de fases, degut a que es l’any on s’hauran de comprar material,
pagar el disseny i fer un nombre major de cursos que la resta d’anys.
Despeses de personal
Communuty Manager: Com hem pogut veure durant l’exposició del treball serà la
pedra angular de tot el projecte, qui dirigirà i farà totes les actuacions a les xarxes
socials i a l’agregador de blocs. A més en aquest projecte està previst perquè el CM
també s’encarregui de fer xerrades, tallers cursos, concursos...
Eines professionals
Portàtil i Smartphone eines indispensables per poder desenvolupar el servei,
pensem que és un servei que no es dona sempre en un lloc determinat i el CM
haurà de mobilitzar-se molts cops per cobrir algun acte, esdeveniment, fer tallers,
xerrades, cursos, etc.
36
Eines desenvolupament
Hootsuite(pro): plataforma per poder gestionar i administrar totes les xarxes socials
del municipi.
Domini: es compraran tots els dominis de l’agregador de blocs acabats en: .es,
.com, .cat, .org i .net. Tot i que només s’utilitzi oficialment el .cat es compraran els
demés i es redireccionaran per no tenir problemes de suplantacions d’identitat.
Disseny: Es contractarà el disseny, configuració del logotip estandarditzat de
l’Ajuntament per a totes les xarxes socials i el disseny web de l’agregador de blocs.
Activitats (veure calendari activitats)
Cursos personal Administració, Xerrades Alumnes Institut, Concursos, Cursos de
Formació adults: Es seguirà el calendari d’activitats estipulat en les tres fases
d’implantació.
La gran majoria de les activitats les farà el CM però el primer i any necessitarem
poder contractar cursos externs de formació addicionals per al personal de
l’administració local i donar xerrades als alumnes d’institut. També es destinarà una
partida per fer un concurs anual per potenciar la utilització de les xarxes socials.
Publicitat
Mitjans de comunicació: Tot i que la gran major part de la publicitat es farà a través
dels mitjans de comunicació locals, es destinarà una partida a publicar anuncis als
mitjans de comunicació que tenen presencia dintre al municipi. Aquesta partida anirà
disminuït cada any.
Cartelleria: Es destinarà una partida anual per fer cartelleria i penjar pel municipi les
diferents activitats/cursos/tallers que es faran i ens ajudaran a fer visible els nostres
canals a les xarxes socials.
Manteniment
El manteniment del sistema informàtic es farà a través del personal d’informática del
que disposa l’Ajuntament, però s’haurà de mantenir una partida per la línea/3G de
mòbil.
37
11.2. Quadre pressupost
Primer Any
Fase I
Segon Any
Fase II i Fase III
Tercer Any
Manteniment Servei
cap1 Despesa de personal
Community Manager 35.000 35.000 35.000
cap2 Compra de bens corrents i serveis
Smartphone 150 0 0
Línea/3G 350 350 350
Disseny/web 1.600 0 0
Domini 54 54 54
Hootsuite 100 100 100
Contracte de formació 4.000 0 0
Premis/concurs 0 1.000 1.000
Mitjans de comunicació 1.000 500 0
Cartelleria 500 500 500
cap6 Inversions
Portàtil 900 0 0
total 43.654€ 37.504€ 37.004€
38
12. Conclusions
Com podem observar, en el nostre treball em volgut explicar de forma acurada com
s’hauria d’incorporar una administració local a les xarxes socials. Com es pot veure
s’ha explicat de forma senzilla amb un llenguatge poc tècnic perquè pugui ser
entenedor també per persones que no dominen les TIC i així sigui un treball
d’implantació d’una política que pugui ser entès per qualsevol persona tot i que no
domini el llenguatge específic de les xarxes socials. Cada cop que s’ha utilitzar
alguna paraula específica, s’ha definit el terme perquè es pugui entendre la seva
funció.
El nostre treball pretén ser una eina o una pauta a seguir per l’administració local
per implantar una estratègia global en les xarxes socials. Si mes no, una estratègia
en les xarxes socials més esteses en per la nostra ciutadania i amb un nombre
majors d’usuaris. En aquest cas la estratègia ha estat centrada en facebook, twitter,
youtube, flickr. A més en aquest estratègia hem incorporat l’agregador de blocs, ja
que em cregut que pot millorar molt la interrelació entre els ciutadans.
Hem definit cada una de les xarxes socials a implantar, com funcionen, quines són
les seves característiques principals, les seves paraules clau, en quin àmbit
s’utilitzen cadascuna d’elles, com es poden potenciar i com es pot mesurar la
influència de cada una de elles. En fi, tot un seguit de pautes a seguir perquè es
pugui implantar cada una d’aquestes xarxes socials, podent anar pas a pas sense
deixar-nos res enrere.
Cada pas que l’administració ha de fer per implantar les xarxes socials l’hem
dissenyat en tres fases, implementació, consolidació i revisió i redefinició, on per
assolir cada una de les fases serà molt necessari la figura d’una persona que faci la
tasca del Community Manager, encarregat de portar la tasca majoritària de la
Implantació. Cada una de les xarxes socials ha de tenir un disseny estandarditzat
perquè els usuraris puguin identificar-la ràpidament amb la institució pública oficial.
També hem definit una sèrie d’activitats a dur a terme durant les tres fases per
potenciar la implantació de la política.
39
També en el treball s’expressa la forma amb que es podrà mesurar la influència de
cada una de les xarxes socials un cop estiguin implantades i en funcionament,
explicant una sèrie de mecanismes i eines per poder mesurar l’activitat de
connecta’t i poder avaluar objectivament el funcionament d’aquesta política.
Finalment hem definit un pressupost en el que es detalla el cost de la implantació
d’aquesta política.
40
BIBLIOGRAFIA
Guia d’usos i estil a les xarxes socials
Guia oficial de la Generalitat de Catalunya revisada el novembre de 2010
Disponible a: http://bit.ly/gwZlfz
Gencat 2.0: blocs, xarxes socials i altres eines
Presentació elaborada per Jordi Graells a l’abril de 2010
Disponible a: http://www.slideshare.net/gencat/gencat-20-blocs-xarxes-socials-i-
altres-eines
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
Guia de Localret orientada a administracions locals
Disponible a: http://www.localret.cat/publicacions/guies/governs-locals-davant-el-
repte-del-web-2.0.pdf
Guies d’ús:
O’Reilly, Tim _& Milstein Sarah (2010) Exprime el Twitter. Madrid: Anaya - O’Reilly
41
WEBOGRAFIA
Sobre community management:
Community Manager: perfil y funciones
http://www.socialmediablog.cl/2010/08/community-manager-perfil-y-funciones.html
Community Manager: como las empresas están organizándose para crear y hacer
crecer sus comunidades
http://www.box.net/shared/pgur4btexi
10 secretos para ser un buen community manager
http://www.qweb.es/noticias/10-secretos-para-ser-un-buen-community-manager.html
Sobre la creació d’un Social Media Plan:
Creación de un Social Media Plan:
http://social.4pared.com/
Sobre Twitter:
20 consejos para usar bien twitter
http://www.comunicacion-multimedia.info/2010/10/20-consejos-para-usar-bien-
twitter-en.html
26 tips for enhancig your tweets
http://www.socialmediaexaminer.com/26-twitter-tips-for-enhancing-your-tweets/
42
Sobre xarxes socials:
Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya
http://www.gencat.cat/web/meugencat/documents/guia_usos_xarxa.pdf
Com personalitzar una pàgina d’empresa en facebook
http://www.megadual.com/2010/04/09/como-personalizar-una-pagina-de-empresa-
en-facebook/
Us Professional d’Internet
http://www.comunicacion-multimedia.info/2009/11/le-estas-sacando-todo-el-
partido.html
Personalitzar la URL de un perfil de empresa
http://www.vaargentina.com/blog/2010/04/26/facebook-como-personalizar-la-url-de-
la-pagina-de-tu-negocio-y-perfil-personal/
Configurar i personalitzar flickr
http://wiki.saregune.net/index.php?title=Configurar_y_personalizar_Flickr
Personalitzar canal youtube
http://www.slideshare.net/lasmovies/personalizar-canal-youtube
Exemples d’agregadors de blocs
Sant Feliu Sfera
http://santfeliusfera.blogspot.com/
Blocs ciutadans. Manresa
http://manresa.blocsciutadans.net/
Horta Guinardó (no és municipal)
http://www.hortaguinardo.org/
