MÉTODE ABN - InicioRecta numèrica al pupitre. Ha de ser idèntica a la de paret, però més...

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

MATEMÀTIQUES

MÉTODEABN

MÉTODE

ABNAquest mètode és l'únic elaborat pel creador del Mètode ABN, Jaime Martínez Montero

MÉTODE

ABN

1

MÈTODEABN

MÈTODEABN

MÈTODEABN

EL MÈTODE ABN

Què és?És una revolució en el camp de l’aprenentatge de les matemàtiques primerenques.

Es tracta d’un mètode sistemàtic i molt experimentat, amb el qual, de forma natural, s’augmenta, s’intensifica i es millora la comprensió dels continguts matemàtics des d’Educació Infantil.

Quins avantatges oferix?• Desenvolupa unagran capacitat de càlcul, que no és

mecànica ni purament instrumental, sinó basada en elsistema conceptual que incorpora totes les destreses iles habilitats del càlcul.

•Millora notablement la capacitat de resolució deproblemes.

• Proporciona un aprenentatge conceptual basat en lacomprensió dels processos, no en l’estudi memorístic.

• Provoca passió per les matemàtiques; els xiquets i lesxiquetesdeclarenquesónlaseua«activitatpreferida».

2

El Mètode ABN irromp com

una absoluta novetat,uncanvi

significatiu en el mètode

d’ensenyament de les matemàtiques.

Un paradigmanou

Són senyes d’identitat del

Mètode ABN que esconvertixenenles bases d’aquest projecte educatiu.

Anaya publica l’únic

projecte editorial elaborat

pel creador del Mètode

ABN, Jaime Martínez

Montero, i l’equip format

pels seus col·laboradors

més pròxims i experts:

José Miguel de la Rosa

Sánchez, Concepción

Sánchez Cortés i

Concepción Bonilla Arenas.

Creat per

Jaime Martínez Montero

Plantejament lúdic, manipulatiu i experiencial

El mètode compta amb la solvència d’un

desenvolupamentprovat i

documentat en Educació Infantil idiversoscursos

d’aplicació pràctica a l’aula.

Experimentat a les aules

El mètode es basa en les troballes

sobre l’aprenentatge matemàtic infantil i en els fonaments

psicològics de prestigiosos científics comDehaene,Cohen,

Spelke, Griffin o Sowder.

Basat en desenvolupaments científics de l’aprenentatge

matemàtic

Les 10 claus del MÈTODE ABN

3

El projecte per a Educació Infantil

s’organitza en tres nivells amb diversos quaderns per a cada nivell,laqualcosapermet adaptar-ne

l’aplicació al ritme de cada grup.

L’elevada motivació quedesperta en l’alumnat és, sensdubte, una de lesgrans claus delmètode, el queafavorixelsaltsrendiments ques’hi assolixen.

Passió per les matemàtiques

Gran flexibilitat

Recursos per a el professorat

El mètode dóna resultats notables eneldesenvolupamentde la competènciamatemàtica. No es proposen contingutsdifícilsoelevats;eldesenvolupamentil’aprenentatge que es propicien en el mètodesón els que permetenassolir els esmentatscontinguts.

Gran nivell de competènciamatemàtica

El mètode

assegura la

continuïtat,

el rigor i la

coherència des

d’Educació Infantil

fins a l’Educació

Primària.

Un mètode sistemàtic,

en Infantil i Primària

El professorat compta amb un desplegament

didàctic sense precedents per a aplicar el mètode:

proposta didàctica, activitatsdeformaciópresencialsivirtuals,material d’aula, etc.

4

MÉTODEABN

MATEMÀTIQUES 1PROPOSTA DIDÀCTICA

EDU

CAC

IÓ IN

FAN

TIL

MATEMÀTIQUES 1QUADERN 2

EDUC

ACIÓ

INFA

NTIL

METODEABN

NO

M:


EDUC

ACIÓ

INFA

NTI

L

METODEABN

NO

M:

NIVELL 1QUADERNS DE L’ALUMNAT

PROPOSTA DIDÀCTICA

MATERIAL D’AULA

Dosquaderns:

El quadern 1 correspon als dos primers trimestres.

El quadern 2 correspon al tercer trimestre.

S’oferixentresnivellsd’aprenentatge,que poden correspondre a 3, 4 i 5 anys, però també poden aplicar-se a altres edats en funció del nivell maduratiude l’alumnat.

Una proposta didàctica.

Una carpeta de material d’aula per a cadanivell.

Els materials del MÈTODE ABNED

UC

ACIÓ

IN

FAN

TIL

vegeu el desenvolupament

en la pàgina 6

vegeu el desenvolupament

en la pàgina 8

Vegeu el contingut

en la pàgina 12

5

METODEABN

EDUC

ACIÓ

INFA

NTI

L


NO

M:

METODEABN

EDUC

ACIÓ

INFA

NTI

L


NO

M:

METODEABN

EDUC

ACIÓ

INFA

NTI

L


NO

M:

METODEABN

EDUC

ACIÓ

INFA

NTIL


NO

M:

METODEABN

EDUC

ACIÓ

INFA

NTI

L


NO

M:

METODEABN

EDUC

ACIÓ

INFA

NTI

L


NO

M:

MÉTODEABN


EDU

CAC

IÓ IN

FAN

TIL MÉTODE

ABN


EDU

CAC

IÓ IN

FAN

TIL

NIVELL 2 NIVELL 3Tres quaderns,

un per a cada trimestre.Tres quaderns,

un per a cada trimestre.

6

L’objectiu d’aquests quaderns és recollir laseqüènciad’activitatsquedesenvolupaelmètodeiqueprèviaments’hauràtreba-

llatde formamanipulativa.Elsquadernsesconvertixenaixíenunaeinaeficaçperaavaluarelgraud’aprenentatge.

Una acció intuïtiva que espotencia a través d’activi-tats de càlcul, d’identificació grafia-quantitat, de seqüen-ciació numèrica, de subitit-zació..., i de forma manipula-tiva,ambrectesnumèriques,taules nu mèriques, làmines...

Es treballa, experimental-ment i manipulativament,des de diverses perspecti-ves: repartiment, equilibris ireequilibri de repartiments, bisecció de nombres, orde-nació de conjunts, compara-ció de col·leccions...

S’abordendeformaintuïtivai manipulant elements, tre-ballant composicions i des-composicions, la iniciació a sumes i a restes, i presen-tant el producte i ladivisió.D’aquesta manera, l’alum-natcomençaasistematitzarcombinacions bàsiques i el sentit de les operacions.

AIXÍ SÓN ELS QUADERNS PER A L’ALUMNAT

D’EDUCACIÓ INFANTIL

Comptar

Sentit del nombre

Transformacions dels nombres

M

AT

EM

ÀT

IQU

ES

AB

N

Fitxa 10

M

AT

EM

ÀT

IQU

ES

AB

N

Fitxa 28

6 102 97 8 7

M

AT

EM

ÀT

IQU

ES

AB

N

Fitxa 20

100

90

50 80

70

100

100 100

7

Adhesius

Lògica Activitats prèvies:

Treballarem les sèries manipulatives amb objectes reals que s’indiquen en l’epígraf Construcció de sèries AB (Proposta didàctica 5.2.1.).

Activitats en la fitxa:

• De quins colors són els cercles de la primera sèrie?

• Quina forma tenen les figures de la segona sèrie? De quin color són els triangles? I els quadrats?

• De quin color són els quadrats de l’última sèrie?

•Continualessèriesenganxantgomets.

• Llig les sèries en veu alta.

• Respon altres preguntes que et farà el professor o la professora.

M

AT

EM

ÀT

IQU

ES

AB

N

Fitxa 30

1073 962 851

1073 962 851

M

AT

EM

ÀT

IQU

ES

AB

N

MA

TE

MÀ

TIQ

UE

S A

BN

Fitxa 31

Elreversdecadafitxadetreballpresenta:

•L’epígrafdelapropostadidàcticaque explica la sessió de treball manipulatiuprèviaalarealitzacióde la fitxa.

•L’activitatolesactivitatsdelafitxa.

•Activitatscomplementàries.

•Silafitxahorequerix,s’indiquenels adhesius necessaris per a realitzar-la.

Una iniciació en l’exploració de l’espai i el coneixement de figures planes, la seua identi-ficació al món real, tipus de línies, trajectòries, itineraris, etcètera.

Reconeixement i ordenació d’atributs (forma, color, mida, grossor...) i iniciació en seria-cions.

Geometria

Lògica

Els quaderns inclouen adhesius i altres materials encunyats, com aralarectanumèricaindividualencartolina...

8

La proposta didàctica és un material pedagò-gicimportantenqualsevolmètodeeducatiu.La del Mètode ABN és imprescindible perquè es tracta d’un mètode eminentment manipu-latiu i experiencial.

Cadaundelstresnivellsdelmètodecomptaamb una proposta didàctica. En cada una es plasma tota l’experiència didàctica de l’apli-cació del mètode a les aules, i s’hi detalla com dur a terme cada sessió, les dificultats que podenpresentar-se,comreparar-les,quinvo-cabularis’aconsellaperadesenvoluparcadacontingut, etc.

Les propostes didàctiques s’organitzen en els mateixos cinc blocs de continguts del mate-rial de l’alumnat: comptar, sentit del nombre, transformacions dels nombres, geometria i lò-gica.

Al seu torn, aquests blocs s’estructuren en epígrafs, o en habilitats i destreses més con-cretes quan és precís.

Al final de la proposta didàctica s’inclouen fitxesfotocopiablesperareforçarelscontin-guts treballats.

AIXÍ SÓN LES PROPOSTES DIDÀCTIQUES


Cada epígraf presenta els apartats següents:

38

COMPTARActivitats per a la fase 4 en el domini de la numeració.

Reconeixement de la recta numèrica (1.2.3.1.)

ObjectiusL’alumnat es familiaritzarà amb la recta o estora numèrica en terra, coneixent-la i treballant-la en els aspectes més elementals.

ExplicacióVegeu l’explicació general de l’epígraf 1.2.3. (pàg. 35). Així mateix, assenyalem que, per la impor-tància dels aprenentatges, s’ha de dedicar un treball previ de reconeixement i de realització de les primeres tasques sobre la recta numèrica o l’estora numèrica.

?

Primer trimestre Segon trimestre Tercer trimestre

Temporalització

El treball específic del docent està lligat a l’ús de la recta o de l’estora numèrica. L’ús d’aquest re-curs és imprescindible. Per això, i encara que ja s’ha utilitzat i puga sonar repetitiu, usem aques-tes activitats per a repassar i consolidar el que s’ha fet. La recta o estora ha de comptar amb 10 elements, des de l’1 fins al 10. No hi ha d’aparéi-xer el zero. Se suggerix la progressió següent:

1. Familiarització amb la recta numèrica. Els xi-quets la miren, la recorren, hi fan salts... Si fan un pas, avancen un nombre; si fan dos passos, n’avancen dos. Si van cap avant, els nombres creixen, i si van cap arrere, decreixen.

2. Afermament del càlcul. L’alumnat treballa els conceptes d’anterior i posterior situant-se en qualsevol nombre de la recta numèrica: Quin va abans? El que està darrere. Quin va des-prés? El que està davant. Quin està dos nom-bres darrere? I dos nombres davant? Passeja

per la recta mentre llig els nombres pels quals passa; fa retrocompte quan circula cap arrere, etc.

3. Compte de dos en dos cap avant i cap ar-rere. Salta un nombre i llig els que xafa. Fa el mateix comptant cap arrere.

4. Dues rectes paral·leles. Si posem dues rectes juntes i sobre cada una camina un xiquet o una xiqueta, s’iniciaran en el sentit de la dife-rència. Ambdós partixen del nombre tres, per exemple; un fa un pas, i l’altre, dos, i els dos es detenen en el nombre al qual han arribat. Estan al mateix lloc? Quina diferència hi ha?

5. Recta numèrica al pupitre. Ha de ser idèntica a la de paret, però més xicoteta. Sobre aquesta recta, el xiquet ha de saber fer amb el dit el ma-teix que fa a l’estora numèrica. És una manera de començar el procés d’abstracció.

COM HO FEM?

Quan l’alumnat compte amb facilitat, passarem a treballar amb l’estora de nombres, un material que

utilitzarem moltíssim, perquè ens servirà per a su-perar molts dels objectius de l’ABN.

AIXÍ HO FEM

Així ho fem

Temporalització

Atenció al llenguatge

Materials

Objectius Dificultats

Com ho fem?

Explicació

?

39

Són tasques merament exploratòries i molt senzilles, per la qual cosa no es preveuen dificultats.

Dificultats

Estic en..., compte cap avant, arribe a..., Quants n’hi ha entre... i …?, Quants en van des del... fins al...?, recorres, cap avant, cap arrere, avançar, retrocedir, nombre anterior, nombre posterior.


Estora de nombres de goma EVA i rectes numèriques individuals.

Materials

Diàriament ordenarem la nostra estora posant una atenció especial als nombres de l’1 al 5; altres vegades la col·locarem malament a posta i, com que no po-drem comptar, la corregirem. Quan tre-ballem la fitxa, demanarem als xiquets i xiquetes que miren bé les quatre rectes i després els preguntarem què és el que passa. N’hi ha algunes que no estan bé; aquestes les ratllarem. En unes altres, els numerets estan ben posats; aquestes les pintarem perquè queden més boniques i, si es considera oportú, podem deixar a la vista l’estora de la classe perquè pin-ten els nombres del mateix color.

M

AT

EM

ÀT

IQU

ES

AB

N

Fitxa 22

1

1

1

1

3

3

3

3

5

5

5

5

2

2

2

2

Fitxa 22

Des del primer dia, cada vegada que posem un nombre a l’estora, en direm el nom; així, el xiquet es farà una idea de la posició que ocu-pa cada nombre en la cadena numèrica. Quan s’haja muntat l’estora, demanarem que comp-ten cap avant, d’un en un, fent un salt d’un nombre a un altre, alhora que anomenen el nombre al qual arriben. Saltaran a poc a poc, perquè així coincidisca el nombre que diuen amb el nombre al qual arriben.

Quan portem ja un temps construint nosaltres l’estora, seran ells els que la faran, amb ajuda: Per quin nombre comencem? I quin ve ara? Així fins arribar al 10. El pas següent serà deixar tots els nombres de l’estora descol·locats en terra, i ells sols, sense ajuda, l’hauran de construir. Per a això, demanarem a un xiquet o xiqueta que comence i, quan haja posat l’1, el 2 i el 3, de-manarem a un altre que continue, i així succes-sivament. Després, farem que desaparega un nombre de la cadena numèrica sense que el

veja el xiquet, i aquest ha d’endevinar quin és i tornar-lo a col·locar.

Quan observem que dominen la cadena, de-manarem a un xiquet o xiqueta que se situe en un nombre i li preguntarem pels «veïns»; és a dir, per l’anterior i el posterior. A continuació, triarem un nombre a l’atzar i haurà de posar els «veïns» del nombre.

També sobre l’estora iniciarem el retrocompte. Demanarem a un xiquet o xiqueta que se situe en el nombre 3, mirant cap al nombre 1, i que compte alhora que salta: tres, dos, u. Després ens situarem en el 5 i, finalment, en el 10, en dies posteriors.

Iniciarem de la mateixa manera la pràctica de saltar: en compte un i me’n calle un altre.

Finalment, demanarem que traguen la recta numèrica i iniciarem tota la ronda d’activitats citades, per a acabar realitzant la fitxa 22 del quadern 1.

39


Dificultats




Materials


M

ATE

MÀ

TIQ

UE

S A

BN

Fitxa 22

1

1

1

1

3

3

3

3

5

5

5

5

2

2

2

2

Fitxa 22








39


Dificultats




Materials


M

ATE

MÀ

TIQ

UE

S A

BN

Fitxa 22

1

1

1

1

3

3

3

3

5

5

5

5

2

2

2

2

Fitxa 22








9

16

COMPTARAspectes previs. Aprenentatge oral de la sèrie

numèrica i comptatge simple (1.0.1.)

Objectius ■ Bàsic: quan finalitze el primer trimestre, l’alumnat sabrà comptar, com a mínim, qualsevol col·lec-ció d’almenys deu elements.

■ D’ampliació: la majoria de l’alumnat serà capaç de comptar tots els xiquets i les xiquetes de la classe i tots els dies del mes.


Temporalització

ExplicacióEnumerar és dir amb exactitud i de manera ordenada els noms dels nombres. És un pas previ al càlcul, però es facilita l’aprenentatge dels noms dels nombres comptant i sentint comptar.

Comptar és una destresa innata en l’ésser humà. Tan sols cal trobar un àmbit favorable i motivador perquè es desenvolupe. La millor forma d’aprendre a comptar és... comptant, i per això aquesta activitat ha d’estar present des del primer dia. Es parla de càlcul simple quan tan sols es tracta d’assignar un nombre a cada un dels elements que formen un conjunt o una col·lecció determi-nats. Es tracta que l’alumnat sàpia aplicar cada terme de la cadena numèrica (un, tres, etc.) a cada element del conjunt o col·lecció que compte. Res més.

No s’han de posar limitacions al càlcul simple. Coneixem casos d’alumnes de tres anys que arriben a comptar fins al nombre cent. Ara bé, no és que coneguen els nombres fins al cent, sinó que sa-ben comptar fins a cent objectes, un darrere de l’altre. Per això, en els objectius se n’ha assenyalat un de bàsic i ineludible (almenys saber comptar els dits propis) i un altre d’ampliació, que la ma-joria de l’alumnat podrà aconseguir.

Aprendre els noms dels nombres és més un aprenentatge de vocabulari, de paraules, que pura-ment matemàtic. L’alumnat aprén a posar en correspondència la paraula que sap amb l’element del conjunt que compta. Això és tot.

?

Encara que es presenta en el primer trimestre, aquest és un objectiu que, per la seua naturalesa, es treballa al llarg de tot el curs.

25

COMPTAR

Disposició dels objectes que cal comptar (1.1.)

ObjectiusL’alumnat serà capaç de comptar els elements de qualsevol conjunt siga quina siga la disposició que aquests adopten. El nombre d’elements que cal comptar serà, com a mínim, fins al 10, i com a màxim, fins a la segona desena.


Temporalització

ExplicacióSaber comptar i establir el cardinal de qualsevol con-junt o col·lecció no és una cosa que s’aprén d’una vega-da, pel fet que la disposició que presenten els objectes planteja dificultats notables. Per això, les experiències i activitats que es desenvoluparan per a aconseguir aquesta destresa contemplen quatre fases.

■ Els elements es troben alineats, i estan marcats clara-ment els començaments i els finals de la col·lecció.

■ Els objectes que cal comptar estan col·locats for-mant un cercle, de manera que no queda clar quin és el primer element i quin és l’últim. Respecte al pas anterior, els xiquets i les xiquetes han de saber establir per quin element comencen i per quin aca-ben.

■ Els objectes que cal comptar es presenten en dues o tres alineacions, de manera que alguns pertanyen alhora a dues alineacions. Respecte al pas anterior, l’alumnat ha de saber atribuir en exclusiva cada ob-jecte a una de les alineacions, de manera que no en compte cap dues vegades.

■ Els elements que cal comptar es presenten com-pletament desordenats. Respecte al pas anterior, l’alumnat ha d’elaborar una estratègia a fi d’establir l’ordre que cal seguir en la tasca de comptatge.

?

26

Els models d’activitats són com s’indica tot seguit:

■ Primer pas: comptaran xiquets i xiquetes, taules i objectes que es disposen ordenats i/o alineats.

■ Segon pas:

•Comptaran xiquets i xiquetes que formen rogles.

•Marcarem amb guix un quadrat o un rectangle en terra. Demanarem que compten els taulells que hi ha dins.

■ Tercer pas: faran les activitats de les fitxes 7, 8 i 9 del quadern 2 (tercer trimestre).

■ Quart pas:

•Buidarem sobre el pupitre del xiquet o la xiqueta un conjunt d’elements, que hi cauran desorde-nats. Aquest haurà de comptar-los, però cada peça que compte, la tornarà a ficar a la bossa d’on havia eixit.

•Buidarem sobre el pupitre un conjunt d’elements, que hi cauran desordenats. El xiquet o la xique-ta els haurà de comptar. Podrà moure’ls, però no depositar-los a la bossa d’origen.

•Buidarem sobre el pupitre un conjunt d’elements, que hi cauran desordenats. El xiquet o la xique-ta els haurà de comptar, però sense moure’ls.

COM HO FEM?

Podem considerar que el primer pas està su-perat perquè han comptat els companys i companyes que estaven ben asseguts a l’esto-ra; també han comptat quan hem passat llista amb fotos enganxades en una cartolina; fins i tot han comptat finestres, taules... Encara que tots aquests elements estan molt ordenats, el fet de comptar-los no suposa cap problema.

Per a superar el segon pas, col·locarem els xi-quets i les xiquetes en rogle asseguts a l’estora. L’encarregat eixirà a comptar els companys i companyes, amb la qual cosa haurà de tindre molt en compte per qui ha començat per a no repetir-lo. Una variant consistirà a posar en cer-cle els cubs encaixables (consten de 10 colors diferents), i haurà de comptar-los sense equi-vocar-se, per la qual cosa haurà de recordar i tindre en compte el color pel qual ha comen-çat. Un altre dia, col·locarem sobre un cércol uns quants animals dels que disposem a classe i sol·licitarem al xiquet o xiqueta responsable que isca i que els compte, la qual cosa suposa igualment recordar l’animal pel qual s’ha co-mençat. Podem fer variacions posant animals de diferents tipus: mar, terra, aire, rèptils... i canviant el color del cércol; d’aquesta manera,

cada variable suposarà una nova activitat per a ells i adquiriran la mecànica de recordar per on es comença. A poc a poc, col·locarem ob-jectes cada vegada més semblants en el cercle (alguns cubs encaixables del mateix color; fur-gadents que, encara que siguen de colors vari-ats, aquests es repetisquen, etc.) per a acabar comptant objectes que siguen tots del mateix color i estiguen distribuïts en cercle.

El tercer pas és el treball amb les fitxes, que s’inclouen en el quadern 2, corresponent al ter-cer trimestre.

El quart pas es plantejarà com un problema, i així afegirem dificultat. Cridarem el responsa-ble del dia, li mostrarem un platet i li planteja-rem aqueta situació problemàtica: ha vingut la iaia i li ha regalat aquestes pintures de colors, les col·locarem dins del platet (per exemple, 5) i preguntarem quantes pintures li ha regalat. En aquest pas li hem d’indicar que, per a saber quantes en són, cada vegada que n’agafe una per a comptar-la, l’haurà de col·locar fora del platet; d’aquesta manera no tindrà dificultat a l’hora de comptar. Aquestes situacions proble-màtiques els encanten, per la qual cosa varia-rem molt els objectes i els protagonistes.

AIXÍ HO FEM

Explicació

Aquest apartat dóna compte dels motius pelsqualsestreballaelcontingut;aixícomtambéelcontextenquèconvétreballar-loi lesclausprincipalsperaldesenvolupa-ment.

Objectius

Temporalització

En aquest apartat s’oferix la descripció de tot el que s’aprendrà. Tenint en compte el quecadaxiquetixiquetafaça,podràde-terminar-se si han adquirit o no la destre-sa o l’habilitat corresponent.

Indica el trimestre o els trimestres i, en el seu cas, la part del trimestre en què s’han d’abordar els continguts.

10

22

Com que ja hem treballat les equivalèn-cies a classe, demanarem que observen bé els plats de dalt i que compten les boles que hi ha en cada un. Després comptarem les dels plats de baix. A continuació, els demanarem que, amb el seu ditet màgic que escriu amb tinta invisible, unisquen el plat que té una bo-leta dalt amb el que té una boleta baix, i que facen el mateix amb els que tenen dues i tres boletes. Ara que els plats sa-ben qui són els seus amics, traçaran els camins amb pintura de dits o amb re-tolador.

Continuarem amb la creació de conjunts equivalents. Demanarem que observen bé els espantaocells i que compten els ocells que hi ha en cada un. Després els preguntarem per comprovar que ho han comprés bé. A continuació, els di-rem que, a l’interior de les cordes, han de llançar molletes de pa (que poden ser puntets) als ocells perquè deixen de molestar els espantaocells. Dibuixa-ran tantes molletes (punts) com ocells té l’espantaocells del costat, i finalment enganxaran els adhesius.

Continuarem amb les equivalències, però ara farem un pas més i arribarem a l’etapa de creació de conjunts equiva-lents. Per a realitzar la fitxa, direm que han d’estudiar molt bé els plats que hi apareixen per veure quantes boletes té cada un. Els podem preguntar individu-alment per comprovar que ho saben. Després els direm que els donarem un muntonet de boletes (gomets) i que ells hauran de posar en cada platet blanc les mateixes boletes que hi ha al platet blau del costat.

M

ATE

MÀ

TIQ

UE

S A

BN

Fitxa 5

M

ATE

MÀ

TIQ

UE

S A

BN

Fitxa 6

M

ATE

MÀ

TIQ

UE

S A

BN

Fitxa 7

Fitxes 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11 (fins al 4) i fitxa 21 (fins al 5)

23

Continuarem avançant amb el concepte «tants com». Demanarem que observen molt bé els pots, quantes pintures hi ha en cada un, els colors de les pintures i també el color dels pots. Preguntarem quants ditets mostra la mà i quants punts apareixen en el dau (tres). Dema-narem que ens diguen si hi ha en la fitxa potets amb tres pintures i els direm que els assenyalen. Com que són els únics que tenen tants colors com ditets de la mà i com punts del dau, els animarem que els pinten perquè estiguen més bo-nics.

M

AT

EM

ÀT

IQU

ES

AB

N

Fitxa 9

M

AT

EM

ÀT

IQU

ES

AB

N

Fitxa 8

M

AT

EM

ÀT

IQU

ES

AB

N

Fitxa 10Demanarem que estudien bé la fitxa i que ens conten el que hi veuen. Ens han de dir quantes marietes hi ha en cada fulla. Els preguntarem de forma alterna el nombre de marietes que hi ha sobre el llençolet rosa, sobre el groc... Després els demanarem que ens assenyalen una fulla on hi haja tres marietes, una on hi haja una marieta, etc. Quan estiguen ben identificades, els direm que en cada llençolet han de posar tants coi-xins (gomets) com marietes hi ha en la fulleta de dalt, perquè totes puguen dormir bé.

Després d’haver treballat l’etapa de comptatge de «tants com» amb els daus i amb les mans, farem la fitxa. Comença-rem estudiant-la atentament i, en gran grup, preguntarem quantes cireres hi ha en cada pom. Després d’identificar bé el nombre de cireres, preguntarem quants dits mostra la mà i quants puntets apa-reixen en el dau (dos). A continuació, els demanarem que identifiquen i que asse-nyalen amb els seus ditets quins són els poms en els quals hi ha dues cireres i, quan vegem que estan identificats cor-rectament, els donarem els retoladors perquè els encerclen.

56

GEOMETRIAExploració de l’espai: Encollir-se i estirar-se dins

d’un espai delimitat (4.1.1.)

ObjectiusEs tracta que l’alumnat prenga consciència del seu cos i del volum que ocupa.

Les activitats poden ser múltiples:

■ Al pupitre, ocuparan el màxim es-pai o el mínim espai.

■ Ocuparan tot l’espai de la seua ca-dira, o deixaran espai perquè s’hi assega un altre company o com-panya o perquè s’hi puguen posar determinats objectes.

■ Drets, sobre els taulells de la classe: Com poden ocupar el màxim nom-bre de taulells? I gitats? Com po-den ocupar un sol taulell? Com ens haurem de col·locar una companya i jo per a ocupar un sol taulell entre els dos?...

■ Quant d’espai ocupem si estem gi-tats? Experimentaran el que ocu-pem gitats en diferents posicions: estesos en decúbit pron o supí, sobre un costat, molt estirats, molt encollits, etc.

COM HO FEM?

ExplicacióEs tracta de realitzar els primers exercicis que mostren a l’alumnat els límits del seu cos i la seua relació amb el que ocupa, iniciant així la intuïció del volum. Les activitats tindran un to informal, lúdic i divertit. No s’ha d’aprendre res, sinó percebre aspectes i circumstàncies.

?


Temporalització

Com ho fem?

Descriu el desenvolupament del treballamb l’alumnat, la seqüència, les etapes i les línies de progrés. Oferix la informació de forma concreta, clara i senzilla perquè puga aplicar-se directament i amb facilitat.

Aquest apartat oferix suggeriments per al des-envolupamentdelaclasse:detallaelmoment,el material, la dinàmica i com fer-ho. És un apartatdegranvalordidàcticjaqueoferixelsconsells de docents experimentats que han dut a terme amb èxit les tasques proposades.

Així ho fem

S’hi inclouen, a més, les fitxes del quadern de l’alumnat que cor-responen al contingut treballat. Al costat de cada fitxa apareixen les indicacions necessàries per a una explotació òptima.

20

L’adquisició del concepte d’«equivalència» implica tres fases que hem de presentar amb la seqüèn-cia adequada: emparellament de conjunts amb el mateix nombre d’elements, recerca de conjunts amb el mateix nombre d’elements i, finalment, creació de conjunts amb el mateix nombre d’ele-ments.

Per a la primera etapa, emparellament, els presentarem, d’una banda, platets en els quals haurem col·locat un determinat nombre d’elements (al principi no més de 3: un plat amb 1 element, un altre plat amb 2 elements i un altre amb 3 elements); i, d’altra banda, disposaran d’altres plats amb el mateix nombre d’elements. El xiquet o la xiqueta haurà de buscar en el segon grup de plats els que tinguen el mateix nombre d’elements per a emparellar-los amb els del primer grup.

AIXÍ HO FEM

■ Amb objectes relacionats:

•Col·locarem un nombre determinat de cadires al centre de la classe. Un alumne o alumna haurà de demanar a tants companys com cadires hi haja que es posen drets. Després es comprovarà si ha encertat fent que cada u s’assega en una cadira.

•Simularan que es beuen un got de llet. Disposarem els platets que considerem necessaris. Els xiquets i xiquetes agafaran tants gots o tasses com platets s’hagen disposat.

•Agafaran un nombre determinat de peces de roba (jaquetes, bates, gorres...). Determinaran quants xiquets i xiquetes fan falta perquè cada u es puga posar una peça.

■ Amb els mateixos alumnes:

•Classe de ball. Traurem al centre de la classe un nombre de xiquetes i xiquetes. Quants en fan falta perquè es formen parelles xiqueta-xiquet?

•Col·locarem a un costat de la classe set xiquets i xiquetes en fila i agafats de la mà. Enfront po-sarem un altre grup amb el mateix nombre de components. A continuació, en retirarem dos d’un grup, i l’altre grup haurà de fer igual. Després, n’afegirem tres o quatre, etc.

21

Per a la segona etapa, recerca, disposarem els plats bé en fila o bé en cercle, i l’alumne haurà de buscar dos plats que tinguen el mateix nombre d’elements.

I per a l’última etapa, creació, presentarem un conjunt amb un nombre d’elements, i l’alumne haurà de crear un altre conjunt amb el mateix nombre d’elements.

Tota aquesta sèrie d’activitats és imprescindible. A partir d’ací començarem a crear conjunts que tinguen tants elements com finestres hi haja a la classe, com punts hagen eixit en el dau, com mans tenim..., i posteriorment introduirem elements de la realitat externa a la classe: potes que té un gat, ales que té un ocell, potes que té una cadira... per a passar finalment a l’abstracció del nombre.

11

103

És molt important treballar els termes i conceptes idèntic, igual, repartiment en parts iguals, sobra, nom-bre parell, nombre imparell (aquests dos últims, com un simple enriquiment de vocabulari i sense cap tipus d’obligatorietat).


Com que estan en el període simbòlic, qualsevol material de classe ens pot servir: blocs multilink o lògics, dient que són euros; monedes de joguet o boles d’enfilar, dient que són pastissets, a més dels habituals caramels reals, ous de poliestiré expandit de la cuineta perquè cada u ha de fer una truita i ha de posar els mateixos ous, nines per a jugar a la caseta...

Materials

No es preveuen dificultats, ja que tot el que es fa és manipulatiu, també el treball amb les fitxes.

Dificultats

100

En els primers cinc nombres no se’n presenten, ja que la capacitat de comptar conjunts molt xicotets sols amb una ullada és una destresa de l’ésser humà.

Dificultats

És molt important treballar els conceptes configuració i visió ràpida.


Aquest tipus d’exercicis s’han de desenvolupar amb imatges, per la qual cosa recomanem que s’usen les làmines que s’inclouen en el material d’aula.

Materials

5

Alerta dels problemes o obstacles que poden aparéixer, se’n suggerix l’origen i orienta sobre possibles pautes per a superar-los.

Enaquestapartatesrecomanaelvoca-bulari que l’alumnat ha d’incorporar per a un aprenentatge correcte del contin-gut que es treballa. Així es facilita tant la comprensió com l’expressió.

Dificultats


S’indiquen els materials necessaris o aconsellatsperaldesenvolupamentdelesactivitats,incloseslesfitxesfotoco-piables que es troben al final de la pro-posta didàctica.

Materials

42

M

ATER

IAL FO

TOC

OPIA

BLE A

UTO

RITZ

AT

©©¹©©I©©N©©¹*+chii45n89©

M

ATER

IAL FO

TOC

OPIA

BLE A

UTO

RITZ

AT

■ Posaran cada torre de fitxes encaixables en la seua estrela, o bé, construiran una torre amb tan-tes peces com indica el nombre de l’estrela.

■ Posaran tantes fitxes com indica el nombre.

No se’n solen presentar. Si algun xiquet o xiqueta en tinguera, seria amb els nombres més alts. En tal cas, caldria refermar els exercicis de càlcul i retrocedir fins trobar l’últim nombre que sí que representa bé; des d’aquest punt s’avançarà d’un en un.

Dificultats

Els termes i conceptes que es treballen són: igual, tants com, tindre els mateixos... que...


A més de treballar amb les mans, s’utilitzaran taps, baralles, cubs encaixables, daus...

Si es considera oportú, també recomanem la rea-lització progressiva de les fitxes del material foto-copiable d’aquesta proposta didàctica.

Materials

Com es pot comprovar, les possibilitats són nombroses, i per a l’alumnat simplement és un joc.

Finalment, recomanem fer les fitxes de la 13 a la 19 (per a treballar fins al 4) i les fitxes 23 i 24 (per a treballar fins al 5), del quadern 1.

M

ATER

IAL FO

TOC

OPIA

BLE A

UTO

RITZ

AT

12

AIXÍ ÉS EL MATERIAL D’AULA


NIVELL 1Recta numèrica de l’1 al 10

3 daus per al muntar

Coet per al retrocompte

Taula numèrica fins al 30

Baralla

Targetes de subitització, agrupació...

Plantilles per a sèries

Fitxes per a sèries

13

NIVELL 2 NIVELL 3

Targetes de subitització, agrupació...

Cartons numèrics


Baralla

Caseta per a amics del 10

Recta numèrica de l’1 al 30

Fitxes per a la caseta, agrupacions...

Triangle d’operacions

Mural de desenes

Dau d’operacions Creu d’operacions

Bitllets i monedes


Nombres per al bingo de l’1 al 90

Bingo de l’1 al 60 i de l’1 al 90

Puzle de nombres encreuatsNombres encreuats

14

MATEMÀTIQUES 2

PRIM

ÀRIA

MATE

MÀTIQ

UES 2

MètodeABN

Mèto

de A

BN

APRENDER ES CRECERPRIMÀRIA APRENDRE ÉS CRÉIXERAPRENDER ES CRECER

MATEMÀTIQUES 1

PRIMÀRIAAPRENDRE ÉS CRÉIXER

PRIM

ÀRIA

MATE

MÀTIQ

UES 1

MètodeABN

Mèto

de A

BN

MètodeABN

PRIMÀRIAAPRENDRE ÉS CRÉIXER


MètodeABN


APRENDER ES CRECERPRIMÀRIA APRENDRE ÉS CRÉIXER

Llibres de l’alumnat

Proposta didàctica

Per a continuar en

PRIMÀRIAEl nostre projecte continua de forma coherent i sistemàtica en Primària. Oferix un llibre per a l’alumnat en cada curs i les corresponents propostes didàctiques per al professorat.

Jaime Martínez Montero, José Miguel de la Rosa Sánchez, Concepción Sánchez Cortés.

15

S’ha posat especial èmfasi en la seqüenciació, la il·lus-traciói lacontextualitzaciódelesactivitatsperapo-tenciar un aprenentatge significatiu. L’alumnat desco-brirà, en primera persona, regularitats, patrons i lleis matemàtiques.

AIXÍ SÓN ELS NOSTRES LLIBRES

D’1ra2n:Lapresentaciódelaprimerapàginadecadaunitatbuscadespertarlacuriositatimotivar.Atravésde jocs, lectures o passatemps, s’introduïx l’alumnat enelscontingutsquevolentractar-se.S’evitalarutinaperquècadacontingutnousigaunreptedivertitalhoraque formatiu.

Lesactivitatsmanipulativessónunapartessencialdelmètode ABN. Els continguts s’expliquen, es treballen i es reforcen per mitjà de furgadents, monedes, retalla-bles, peces de muntatge... Es partix de la realitat per a integrar-hilesmatemàtiques.L’alumnataprén«fent».

Esfomentaeldesenvolupamentdelaintuïció,lainves-tigació i la interrelació de les matemàtiques amb la res-ta d’àrees.

Les estacions de l’any

158 cent cinquanta-huit

Pinta els cercles de la dreta perquè cada seqüència estiga en l’ordre correcte. Després, conta-les oralment.

Primavera ordre

Hivern ordre

Tardor ordre

Estiu ordre

11

1 Qbcu89a45n45t<=s Δfjku45r89g`aa89d:;eHIn45t<=s Δh45Δ Δh89å? EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ »n89o>?m67b>?r:;Þ »Δ *+c^_o>?µ ÀeTUs Δl67l45i89g.

seixanta-u 61

Coneixem més nombres

ÃsÇÉeHIi45xxya45n45t89å 60

40

74

80

*+qrsu89a45r89a45n45t89å

*+cPQeHIn45t:;eHIn89å *+cPQeHIn45† 100ÃsÇÉeHIt89a45n45t89å

70Δh45u45i45t89a45n45t89å

80

»n89o>?r89a45n45t89å 90

Δh45u45i45t89a45n45t89å

ÃsÇÉeHIt89a45n45t89å-*+qrsu89a45t45r:;Þ

cent cinquanta-nou 159

Tipus de línies rectes

Quins tipus de línies rectes veus? Encercla de roig rectes paral·leles, i de blau, rectes secants.

1

Línies rectes paral·leles Línies rectes secants

noranta-u 91

Pensem i juguem

Escriu quina creus que pot ser la característica que tenen en comú els animals que apareixen en aquestes pàgines del llibre.

Fes una línia que passe per damunt de tots els animals sense alçar el llapis del full.

1

2

Pàgina 83

Pàgina 85

Pàgina 88

Pàgina 90

Pàgina 91

Són capaços; ho faran, i ho faran bé.

I es responsabilitzen del seu propi aprenentatge.

A més, desenvolupen un enfocament molt dinàmic del sentit del nombre.

Encara que l’alumnat tre-balla a diferents velocitats i amb diferents ajudes, totes i tots aconseguixen recórrer el mateix camí.

El mètode ABN enllaça perfectament amb els pro-cessos intuïtius naturals de les xiquetes i dels xiquets.

Què n’opina el professorat?

BNDE

Puc fer qualsevol operació en el nombre de passos que jo decidis-ca: en dos, en tres...

Virginia Núñez Cabezas

Les matemàtiques, ara, són divertides. Ens agraden.

Sara de la Rosa Torrecilla i Samara Romero Castañeda

Quan m’enfronte a una operació, abans de fer-la, mire els nombres i pense.

Paula Carmona Fernández

I l’alumnat?

Quan feia càl-cul tradicional, operava xifra a xifra. Ara opere amb nombres.

Javier Ruiz García

Treballe al meu propi ritme.Manuel Jiménez García

MÉTODEABN

MÉTODEABN

MÉTODEABN

Comercial Grupo Anaya

Telèfon central de comandes: 902 426 292

Telèfon d'atenció al professorat: 902 090 378

www.anayaeducacion.es

MÉTODE ABN - InicioRecta numèrica al pupitre. Ha de ser idèntica a la de paret, però més...

Documents

Transcript of MÉTODE ABN - InicioRecta numèrica al pupitre. Ha de ser idèntica a la de paret, però més...