Multijoc “La riera de Llèmena”

Informació complementària

INDEX

1. Introducció

2. La natura a l'entorn del terreny d'acampada de La Planta

3. La problemàtica de les espècies al·lòctones

4. Contingut del joc

5. Fitxes de les espècies del joc

6. Possibles ampliacions

1. Introducció

El projecte d'interpretació ambiental interactiva pretén dotar diversos terrenysd’acampada de la xarxa de Campaments i Més de diferents instal·lacions ambinformació sobre la fauna, la flora i els hàbitats de l’entorn de cada terrenyd’acampada, així com de la relació home-natura i les problemàtiques ambientals locals.Cada instal·lació està pensada en forma de joc interactiu, a través del qual els nois inoies es sensibilitzaran de forma lúdica.

El joc es pot integrar dins d’activitats organitzades pels grups acampats tipus gimcanes,jocs de pistes o visites comentades, però el fet d’estar dins del terreny d’acampadapermetrà també l’ús espontani i reiteratiu dels infants durant els dies d’acampada, laqual cosa contribuirà a l’assentament i la interiorització de la informació aportada.

L’objectiu general d’aquest projecte és la implicació ciutadana en la defensa dels valorsnaturals a l’entorn dels terrenys d’acampada de la nostra xarxa. Per a apropar-nos aaquest objectiu global ens plantegem tres objectius específics:

- Informar els usuaris dels terrenys d’acampada de les característiques biològiques isocio-ambientals de l’entorn.

- Sensibilitzar sobre les problemàtiques ambientals locals.

– Fomentar l’estima dels elements naturals a través de la contemplació de lesinstal·lacions i de la simpatia a través de jocs interactius.

A més de La Planta, trobareu altres instal·lacions d'interpretació ambiental interactivaals terrenys de Riugréixer i de Sant Joan de l'Avellanet (Bagà), de Casa Macià(Roní-Rialp), de La Planassa (Les Llosses), de Poblenou del Delta (Amposta) i d'El Molí iLa Farga de l'Olivet (Maçanet de Cabrenys).

En aquest dossier us aportem informacions addicionals per si voleu aprofitar el joc pertreballar més a fons el tema de la natura a l'entorn del terreny d'acampada, o laproblemàtica específica de les espècies invasores. Esperem que el joc us sigui profitós!

Per qualsevol dubte, opinió o proposta en referència als plafons d'interpretacióambiental interactiva, us podeu posar en contacte amb el servei Campaments i Més:

info@campaments.catTel. 93.590.27.00

2. La natura a l'entorn del terreny d'acampada de La Planta

El terreny d'acampada de La Planta es troba en un meandre format per la riera deLlémena, al terme municipal de Sant Aniol de Finetres. La riera de Llémena neix prop delterreny, a la Serra de Finestres, i desemboca al riu Ter al municipi de Sant Gregori. El riuTer, al seu torn, desemboca a la mar Mediterrània al terme de Torroella de Montgrí.

Les diverses formacions muntanyoses que envolten la vall són, al vessant nord(capçalera), la serra de Finestres (altitud màxima: Puigsallança amb 1026 m.); al vessantsud-occidental, la serra de Les Medes (altitud màxima: la Tremoleda amb 850 m.), elscingles de Sant Roc (altitud màxima: Sant Roc amb 590 m.), i la muntanya de Sant Grauamb una altitud de 450 m; i finalment, al vessant nord-oriental, la serra de Portelles(altitud màxima: turó d'Espinassors amb 893 m.) i el massís de Rocacorba (altitudmàxima: Puigsou amb 992 m.).

A l'entorn de la riera de Llémena trobem hàbitats propis d'ambients mediterranis demuntanya. Rodejant al terreny hi ha alzinars, i més allunyades trobem pinedes de piblanc i suredes. Els boscos situats a les obagues hi apreciem un sotabosc de falgueres, ia prop de Sant Aniol sorgeixen puntualment prats naturals.

L'ambient agrícola dominant a aquesta part alta de la vall del Llémena és el conreu deregadiu, especialment als terrenys propers a la riera. També hi ha explotacionsramaderes, i fins i tot una indústria càrnia ubicada a Sant Esteve de Llémena. D'altrabanda, a la falda de les muntanyes es manté una certa activitat d'explotació forestalencara que actualment la tendència d'aquesta mena d'activitat sigui la de decréixer.També cal destacar l'activitat d'extracció i embotellament d'aigua de deu concentrada aSant Aniol.

Si ens centrem en el bosc de ribera de la riera de Llémena, veiem que presenta un bonestat de conservació i les seves aigües són netes. Al llarg del seu curs trobem gorgues imeandres amb un elevat interès natural i ecològic. A més, és un important connectorbiològic entre les muntanyes de Rocacorba i la part baixa del Ter. És per tot això que estàinclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i en la xarxa europea Natura 2000.

Els boscos que trobem són vernedes i pollancredes. Són boscos d'un aspecte frondós iombrívol. A l'estrat arbori, a més de verns i pollancres, podem trobar plàtans i freixes defulla petita. Al sotabosc trobem sanguinyol, boneter, esbarzer, o herbes com l'ortiga mortao el lliri de neu.

Entre la fauna a destacar trobem la llúdriga, el barb de muntanya, el tritó pirinenc i el cranc autòcton, a més d'uns bivalves d'aigua dolça amenaçats, els unionids. La fauna de ribera es caracteritza per ser amant de la humitat, com és el cas de les salamandres, els llimacs i el vidriol. Les aus hi són representades per espècies com el cargolet, l’ànec collverd o el bernat pescaire. Dins la llera podem trobar petits animals com granotes, gripaus, serps d’aigua, el tritó verd i molts invertebrats (libèl·lules sabaters, escarabats d’aigua i altres xinxes aquàtiques, cargols d’aigua etc.).

Els rius Ter i Llémena aporten una gran diversitat al territori, sobretot de peixos. Els peixos autòctons que es troben a la zona són el barb de muntanya, el barb comú, la bagra i l’anguila.

Tot i presentar bon estat general de conservació, la riera de Llémena encara rep algunes

agressions, com ara els abocaments incontrolats d’aigües residuals en el curs baix, i lacaptació d’aigua per a ús comercial sense respectar el cabal ecològic mínim en el curs alt.

Un altre problema és la presència d’espècies de plantes i animals al·lòctones (provinentsd’altres parts del món i introduïdes per l’home), que desplacen les espècies autòctones(pròpies del país). Aquest és precisament el tema del “multijoc la riera de Llèmena”, i ésper això que en parlem amb més detall en l'apartat següent.

3. La problemàtica de les espècies al·lòctones

Segons la Unió Mundial per a la Conservació de la Natura (UICN), la introducció d'èssersvius des de fóra de la seva àrea de distribció natural (les anomenades espèciesal·lòctones) representa la segona causa d'amenaça a la biodivesitat, per darrera de ladestrucció dels hábitats. L'èsser humà ha traslladat plantes i animals, ja sigui activa opassivament, des dels seus primers viatges, especialment a travès del mar. Tot i això, elnombre d'espècies introduïdes s'ha incrementat notablement a nivell global en els darrersdecenis amb l'augment dels transports internacionals i el turisme, la construcciód'infraestructures que trenquen les fronteres naturals, el cultiu d'espècies aquàtiques o eltràfic i abandonament de mascotes.

Una espècie al·lòctona pot arribar a ser una greu amenaça per a les espècies autòctonessi es converteix en una espècie invasora i desplaça o fins i tot fa desaparéixer espèciespròpies de la zona, contaminant-les química o fins i tot genèticament, competint amb ellespels mateixos recursos o, fins i tot, sent la seva depredadora. Aquestes espècies, un copintroduïdes, poden transformar les comunitats biològiques de l'àrea afectada, alterant elbalanç biològic, cobrint per complert àmplies zones, impedint el desenvolupament de lesespècies natives i, en casos extrems, la seva reproducció.

A la zona de la vall del Llémena, un exemple és la presència d'espècies de peixosimpròpies de la zona i introduïdes per l’home, com la perca americana, la truita o lacarpa. Aquestes espècies competeixen amb espècies pròpies com ara el barb demuntanya o la bagra.

Un altre exemple és el del visó americà, animal que depreda el barb de muntanya, el tritó palmatel i cranc de riu autòcton, entre d’altres. Aquesta espècie originària del continent americà manté poblacionssalvatges a Catalunya, arrel dels escapaments massius d'exemplars de granjes pelleteres de Viladrau iTaradell que van patir incendis o altres accidents. La seva ubiqüitat, capacitat d'adaptació i ampli espectredepredador el converteixen en un invasor implacable que ha ocupat amb rapidesa la majoria de conques deCatalunya, competint amb el visó europeu i amb la llúdriga. És especialment abundant a les conquesgironines, trobant-se a tota mena de cursos fluvials, excepte a l'alta muntanya. En un hàbitat sense enemicsnaturals ni competidors el visó americà s'ha convertit en un malson per als gestors dels espais naturals i perals naturalistes, que veuen com aquest mustèlid exòtic es converteix en una greu amenaça per a la nostrafauna, especialment per a les espècies més amenaçades, com ara els amfibis, el barb de muntanya o elcranc de riu europeu.

Aquesta darrera espècie ha desaparegut de la majoria dels rius, rieres i torrents de les conques de laGarrotxa des de finals dels anys 70 degut als efectes letals d’una malura fúngica originària dels crancsamericans. A més de ser portador d'aquesta malura, el cranc americà, introduit als nostres rius a partir defugues dels centres de cultiu, s'ha anat apoderant progressivament dels hàbitats del cranc autòcton. El seusamplis rangs de tolerància a la manca d’oxigen, a la contaminació, a forts períodes de manca d’aliment i laseva major resistència a la sequera, a més de poder fer desplaçaments fora de l’aigua, l'ha fet més eficientque el cranc europeu en la competència pel territori i l'alimentació.

Finalment, comentarem un exemple vegetal: el de la canya, espècie molt comuna en els nostres rius i rieres,però que de fet és procedent d'Àsia i ha esdevingut molt invasora als territoris de clima mediterrani. La canyava ser introduïda de manera intencionada antigament, com a espècie cultivada per a formar barrera iparavents, com a material de la construcció, per la fixació del sòl per el control de l’erosió, etc. Posteriormentva adquirir altres usos com la confecció d’instruments de música, la cistelleri,... A Catalunya, no fa masses

anys, aquests nuclis estaven controlats a alguns marges de conreu o rieres, degut a l’aprofitament que enfeien els pagesos o hortalans. Actualment la canya està estesa per tot el territori català, formant grans idensos nuclis monoespecífics i ocupant zones de ribera, marges de camins i carreteres. Està substituintprogressivament espècies autòctones com el càrex o el canyís. Aquest procés es dóna també a la vall delLlémena. La canya té la capacitat d’alterar en un període de temps relativament curt els valors com a hàbitatnatural d’un bosc de ribera. Els principals impactes que causa sobre el medi són el desplaçament de lavegetació i fauna autòctona, l'elevat consum hídric, els problemes de plagues, o lamodificació de cursos fluvials i creació de taps a la llera de rius i rieres (a diferència delcanyís , que és capaç de tombar-se en moment d’avingudes, la canya americana estrenca o s’arrenca fàcilment del sòl degut a la poca flexibilitat que presenta; aquest fet potcomportar taps als punts en que la llera s’estreny i per tant provocar desbordaments).

4. Contingut del joc

La instal·lació interactiva que trobareu al terrenyd'acampada de La Planta, anomenada Multijoc “Lariera de Llèmena”, inclou una gran il·lustració del boscde ribera proper al terreny amb diverses espècies defauna i flora situades en unes peces que es podengirar. Per a cada espècie autòctona, trobareu unaespècie al·lòctona semblant, o sigui, competidoraseva, a l'altra banda de la peça girable. A més, el plafóté un comptador de punts amb peces mòbils en lesquè també s'hi representen dues espècies de faunaautòctona dels boscos de ribera: una libèl·lula i undepredador seu, l'ocell tallarol de casquet.

L'objectiu dels jocs és doble: per una banda, elconeixement de la riquesa dels boscos de ribera, i enconcret de la riera de Llémena, coneixent algunes deles seves espècies animals i vegetals característiques.Per una altra banda, es vol sensibilitzar sobre laproblemàtica de la introducció de les espèciesal·lòctones i el seu impacte en la biodiversitat local.

A continuació us reproduim el text que trobareu al plafó,en el qual hi ha una introducció i també les instruccionspels 3 jocs proposats. Us convidem a jugar-hi i apassar-vos-ho molt bé, i us animem a aprofitar que teniu aquest recurs per sensibilitzar els nois i les noiessobre la riquesa del bosc de ribera i les seves problemàtiques. Si se us acudeixen variants interessantsd'aquests jocs o jocs nous aplicables a aquest plafó, no dubteu en fer-nos-els arribar! Contacteu ambCampaments i Més: Tel. 93.590.27.00mediambient@campaments.cat

Text del plafó:

La riera de Llémena neix a la Serra de Finestres i desemboca al riu Ter. El seu bosc de ribera presenta un bon estat de conservació i les seves aigües són netes. Està inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)i en la xarxa europea Natura 2000. Tot i això, encara rep algunes agressions, com ara els abocaments incontrolats d’aigües residuals en el curs baix i la captació d’aigua per a ús comercial en el curs alt, sense respectar el cabal ecològic mínim. Un altre problema és la presència d’espècies de plantes i animals al·lòctones (provinents d’altres parts del món i introduïdes per l’home), que desplacen les espècies autòctones(pròpies del país). En aquest plafó trobareu dibuixades espècies autòctones i, girant les peces mòbils, les seves “competidores” al·lòctones. Per conèixer-les, podeu jugar als jocs que aquí us proposem, pensats per a dos jugadors/jugadores o per dos equips:

Joc 1: Caçar la libèl·lula

Objectiu: L’objectiu del tallarol és caçar la libèl·lula i el de la libèl·lula és arribar al final sense ser caçada.

Joc: Un equip és el tallarol i l’altre la libèl·lula. Comença la libèl·lula. Els equips van fent tirades alternativament. Per moure’s, han de fer girar una a una totes les peces mòbils fins que quedin quietes mostrant una de les dues cares: poden avançar tantes caselles com espècies autòctones els hagin sortit.

Final: El joc acaba quan la libèl·lula és caçada pel tallarol, o bé quan arriba al final del recorregut.

Joc 2: Autòctons contra al·lòctons

Objectiu: Aconseguir més punts que l’equip contrari.

Joc: Un equip és el de les espècies autòctones i l’altre el de les al·lòctones. Es fan girar les 4 peces al mateixtemps; si surt majoria d’espècies autòctones, l’equip corresponent s’anota un punt, i a l’inrevés (amb el marcador del tallarol i la libèl·lula). Si surt empat, es torna a tirar.

Final: Quan un dels equips arriba al final del marcador, guanya la partida.

Joc 3: Encerta’l

Objectiu: Aconseguir més punts que l’equip contrari.

Joc: Cada equip, quan li toca, fa moure una per una les peces giratòries, però abans ha d’apostar quina de les dues espècies sortirà, i si ho encepartida.rta, es suma un punt.

Final: Quan un dels equips arriba al final del marcador, guanya la partida.

5. Fitxes de les espècies del joc

Espècies autòctones

Nom català Llúdriga

Nom castellà Nutria

Nom llatí Lutra lutra

Hàbitat Viu en caus que queden amagats entre les roques i la vegetació dels marges dels rius. Li agraden les aigües netes i transparents, la qual cosa fa que només la trobem al curs alt d'alguns rius.

Alimentació Peixos, granotes, crancs, rates d'aigua, cargols, ous i cries d'ocells.

Estat conservació a Catalunya

És un animal que ha patit molt la contaminació del rius i una cacera excessiva. Actualment la llúdriga és una espècie protegida. Hi ha reserves naturals per a la seva conservació. Als anys 80 del segle XX, Catalunya només sobrevivia a les comarques dels Pirineus de Lleida i a la Terra Alta. Darrerament s'ha anat extenent a partir de la millora de qualitat dels rius i de la manca de persecució, i també, en el cas dels rius Muga i Fluvià, gràcies a un programa de reintroducció.

Nom catalàBarb de muntanya

Nom castellàBarbo de montaña

Nom llatíBarbus meridionalis

Hàbitat Fons dels rius i rierols de les zones baixes i de muntanya, en aigües mitjanament ràpides i oxigenades

Alimentació Animalons invertebrats

Estat conservació a Catalunya

Amenaçat per la falta d'aigua en anys de sequera, les extraccions excessives d'aigua superficial o els abocaments il·legals o abusius. Es troba del Besòs fins a la Muga.

Nom català Cranc europeu

Nom castellà Cangrejo europeo

Nom llatí Austropotamobius pallipes

Hàbitat Rierols d'aigües clares, oxigenades i de poca profunditat.

Alimentació Macroinvertebrats, larves d'amfibis, petits peixos, plantes aquàtiques, algues, qualsevol matèria orgànica fins i tot carronya.

Estat conservació a Catalunya

Està en declivi des dels anys seixanta del segle XX però abans era molt abundant. A Catalunya només ocupa algunes capçaleres dels riusja que necessia aigües relativament netes i calcàries.

Les causes d'aquesta situació són, entre d'altres: la forta expansió delcranc roig americà, la captura d'exemplars per part de pescadors furtius, la contaminació de les aigües, la destrucció de l'hàbitat i els forts períodes de sequera. El cranc roig americà és una espècie portadora de la malaltia infecciosa anomenada afanomicosi.

Nom català Càrex pèndul

Nom castellà Espadanya

Nom llatí Carex pendula

Hàbitat Boscos de ribera, en sòls permanentment humits

“Alimentació” Com tota planta, capta l'oxígen de l'aire i l'aigua i les sals minerals del sól.

Estat conservació a Catalunya

Els principals problemes de conservació dels hàbitats on viu el carex,com ara les vernedes, poden venir de la disminució del cabal, de lapol·lució de les aigües i, encara més, de la destrucció directa per“neteja” de les riberes o de la urbanització de l’espai.

Espècies al·lòctones

Nom català Visó americà

Nom castellà Visón Americano

Nom llatí Neovison vison

Origen Amèrica del Nord

Hàbitat Viu en rius, rieres i torrents. Ribes amb vegetació on pot cercar aliment, amagar-se i reproduir-se.

Alimentació Depredador generalista: micromamífers, insectes, ocells fruits i, en menor quantitat, també rèptils, altres invertebrats i peixos.

Impactes a la biodiversitat local

Exerceix una pressió excessiva sobre espècies protegides de la fauna catalana, com ara salamandres o tritons. També és un seriós competidor d'altres depredadors autòctons, com ara la llúdriga, el turó comú i el visó europeu.

Nom català Perca americana

Nom castellà Perca americana

Nom llatí Micropterus salmoides

Origen Amèrica del Nord

Hàbitat Present en molts grans embassaments, llacs i trams lents de rius catalans. Prefereix les aigües tranquiles, netes, càlides, i amb espesavegetació aquàtica.

Alimentació Amfibis i insectes que caça a la superfície de l'aigua

Impactes a la biodiversitat local

Es tracta d'un voraç depredador d'altres espècies de peixos, per la qual cosa la seva presència pot provocar un desequilibri important enla fauna de peixos local

Nom català Cranc americà

Nom castellà Cangrejo americano

Nom llatí Procambarus clarkii

Origen Estats Units i Mèxic

Hàbitat Viu en rius, rierols, torrents i pantans. Tolera nivells elevats de contaminació en les aigües.

Alimentació Petites larves, ous de peixos, pinso dels pescadors (format per vegetals), restes de peixos morts i cries d'altres crancs.

Impactes a la biodiversitat local

Transforma físicament l'entorn: altera la disponibilitat de recursos per a d'altres espècies, elimina les plantes de les maresmes (alimentació) i s'enterra durant l'època reproductora (construeix galeries que modifiquen la circulació de l'aigua). Desplaça el cranc de riu autòcton. Depreda peixos, amfibis, macroinvertebrats i comunitats de plantes. Introdueix els fongs responsables de l'afanomicosi.

Nom català Canya

Nom castellà Caña común

Nom llatí Arundo donax

Origen Asia, però ha estat introduida a la regió mediterrània des d'èpoques antigues

Hàbitat Zones humides d'aigües permanents o estacionals.

“Alimentació” Com tota planta, capta l'oxígen de l'aire i l'aigua i les sals minerals del sól.

Impactes a la biodiversitat local

Desplaça a la vegetació autòctona, com ara salzes, pollancres o joncs. Proporciona poc hàbitat i aliment. Redueix l’abundància i diversitat d’invertebrats disponibles, dieta bàsica de moltes espècies.Canvia l’estructura de la vegetació. Disminueix la disponibilitat de sòl. Les masses monoespecífiques de canya suposen una pèrdua de la riquesa natural. Augmenta el risc d’incendis, facilitant la propagació per la seva alta inflamabilitat i combustibilitat. Augmenta el risc d’inundacions, fent grans taps en ponts i aqüeductes. Consumeix molta més aigua que la vegetació autòctona. Disminueix la qualitat de l’aigua, amb més temperatura i menys oxigen.

6. Possibles ampliacions

Activitats lúdiques per treballar el tema de la biodiversitatHàbitat: guia d'activitats per a l'educació ambientalhttp://80.33.141.76/habitat/

10.Art viu 11.La vida en globus

Informació d'espècies invasores als ecosistemes aqüàticshttp://ves.cat/aZGZ

Conte “En blauet i les històries dels seus veïns”http://www.consorcidelestany.org/index.php?publicacions_propies

Activitat educativa sobre les espècies invasoreshttp://ves.cat/aZG6

Documental “Invasors”http://www.tv3.cat/videos/3137471

Capítols del programa El medi ambient (TV3):

Cranc senyal, el nou invasor http://www.tv3.cat/videos/3791350/Cranc-senyal-el-nou-invasor

Eliminació de la flora exòtica a l'antic Club Med www.tv3.cat/videos/2786910/Eliminacio-de-la-flora-exotica-a-lantic-Club-Med

Tortugues: de mascota a amenaça http://www.tv3.cat/videos/190699/Tortugues-de-mascota-a-amenaca

Tortugues al Foix http://www.tv3.cat/videos/165758282/Tortugues-al-Foix#

L'estany de Banyoles, camí del reequilibri http://www.tv3.cat/videos/3093650/Lestany-de-Banyoles-cami-del-reequilibri

Banyoles, el canvi dels peixos http://www.tv3.cat/videos/3160051

Telenotícies TV3- 11/12/2010 Els animals exòtics, un regal capritxós? http://www.tv3.cat/videos/3261951/Els-animals-exotics-un-regal-capritxos

Exposició permanent “Els rius mediterranis”Al Museu Industrial del Ter, a Manlleu (Osona)http://www.mitmanlleu.org/?c=25

Projecte Rius per implicar el grup en l'estudi i la conservació d'un riuhttp://www.projecterius.org/

Activitats d'estudi dels invertebrats d'aigua dolçahttp://ves.cat/aZPjhttp://www.xtec.net/cda-valldeboi/inver.htm

Webquest “Animals en extinció a Catalunya”https://sites.google.com/site/animalsenextincioacatalunya/home

Materials didàctics Informe “Planeta Viu”http://obrasocial.catalunyacaixa.com/osocial/redirect.html?link=http://obrasocial.caixacatalunya.es/CDA/ObraSocial/OS_Plantilla3/0,3417,1x2y2899,00.html

Fonts d'informació sobre la natura a La Planta

Agenda 21 de Sant Martí de Llémenahttp://www.cilma.cat/recursos/agenda-21-de-sant-marti-de-llemena/

Agenda 21 de Sant Aniol de Finestreshttp://www.cilma.cat/recursos/agenda-21-de-sant-aniol-de-finestres/

Vall de Llémenahttp://llemena.com/

Comunitat de municipis de la vall de Llémenahttp://www.valldellemena.cat/

Pla Especial de dinamització de l'espai natural i culturalhttp://ves.cat/aZy8