Muntatge de taules per a un banquet La col·locació dels comensals o assistents a un banquet, és en principi responsabilitat dels organitzadors i no de l'empresa que gestiona l’establiment, però aquesta pot ser una poderosa auxiliar en aquest tema. La col·locació de les taules i la distribució de les persones és molt important, i d'aquí pot dependre també el resultat final del banquet. És doncs, un tema que no s'ha d'improvisar i s'ha de tractar amb cura, comprensió i coneixement del protocol. En qualsevol cas, les taules han de complir uns requisits; han de tenir la mateixa alçada i amplada, tenint en compte l'espai necessari per cada comensal, que oscil·la entre 60 i 70 cm. Hi ha una àmplia gamma de formes que es poden donar a les taules per a un banquet, però les més comunes són les següents: Taula Imperial És un tipus de taula rectangular, amb les puntes arrodonides, cosa que s’aconsegueix amb uns taulells anomenats “mitges llunes”. Es tracta d’un muntatge de taula de doble ample, utilitzada per a banquets, ideal per una quantitat de clients, que oscil·la entre 20 i 40 comensals, i que està considerat com el muntatge de més alta gamma dins d’aquests esdeveniments.

Taula en Forma de “U” També anomenada en forma de ferradura. Es pot muntar en dues modalitats, depenent si es col·loquen comensals a la part interior dels “braços de la taula”. En canvi, mai s’ha d’ocupat la part d’en front de la presidència per a col·locar-hi comensals. Tampoc se n’hi col·locaran a les puntes de la taula. Són muntatges de taules que requereixen espais o salons bastant amplis, i que faciliten la conversa entre els assistents.

Taula en forma de “I” Potser la més senzilla, i per tant, la més utilitzada, tant com a taula presidencial, com per a taula única. Si forma part d’una taula presidencial (espiga, combinacions de taules...), només s’utilitzarà una banda de la taula. Si és imprescindible, es poden utilitzar les puntes, però no és recomanable, sobre tot si utilitzem el sistema de presidència francesa, que és el més habitual, i que utilitza els llocs del centre de la taula com a principals. En canvi, en el sistema anglès de presidència, haurem d’utilitzar les puntes, donat que són els llocs principals.

Taula en forma de “T” Potser, és el sistema menys utilitzat en banquets. No s’utilitzen habitualment els llocs davant la presidència ni les puntes. Pot ser recomanable quan es tracta de pocs comensals, i es vol diferenciar la presidència, que pot ser molt nombrosa, comparada amb el total del conjunt. Com a inconvenient, podem apuntar que dificulta la conversa, la visió dels clients entre sí, i no queda especialment elegant, donat que molts dels assistents es donen l’esquena.

Taula en forma de pinta Igual que l’anterior, és poc utilitzada per a banquets, donat que té els mateixos inconvenients que la “T”, és a dir, conversa, visió dels convidats entre ells...). No s’han col·locar convidats en front de la presidència. Un avantatge que podríem indicar és l’aprofitament de la sala, però hem de dir també que, per contra, ens trobem amb una presidència excessivament nombrosa. La variant amb només tres “braços” s’anomena també “en forma de E”. S’ha de procurar que la distància entre les esquenes dels comensals sigui aproximadament de dos metres, creant passadissos per tal que es pugui facilitar el moviment de les persones del servei

Taules rodones S’utilitzen per a àpats amb pocs comensals, o amb la combinació de diverses d’elles, per a banquets. El nombre màxim de comensals no hauria de ser superior a 12 ó 14 (depenent del diàmetre de la taula). Una ocupació més gran implicaria una dificultat de comunicació entre els comensals. En el cas de combinació de taules, la situació de la presidència serà de cara al banquet. Per a serveis de dinars o sopars és la taula més confortable pel comensal, donat que permet un diàleg fluït, amb la participació de tots els integrants de la taula. La part central de les taules permet una decoració de qualitat, tenint en compte que no ha de dificultar la visió dels participants. Espiga És una dels muntatges més utilitzats, donat que permet la combinació de taules, i l’aprofitament de l’espai. Hi ha d’haver una presidència, i la resta de les taules han d’estar encarades en direcció a aquesta presidència.

Combinacions de taules Hi ha d'altres tipus i muntatges, i els criteris per escollir-ne l'un o l'altre són molt variats: Alguns d’ells combinen els sistemes anteriors, amb taules soltes, normalment rodones o quadrades d’una capacitat de 12 clients aprox. Escollir el tipus de taula ideal va en funció de la mida de la sala i de la manera en què volem distribuir els clients. Les més habituals consten d’una taula rectangular com a presidència, i diverses taules rodones o quadrades per a la resta de comensals. També es pot fer la presidència amb una taula rodona o ovalada al centre de la sala. Posem dos exemples d’aquesta distribució.

de mesas y su colocación.