Música i emocions
30
LES EMOCIONS I LA MÚSICA Jenifer Avila Ariadna Esquius
-
Upload
lateoriadelaimatge -
Category
Art & Photos
-
view
55 -
download
2
Transcript of Música i emocions
LES EMOCIONS I LA MÚSICA
Jenifer AvilaAriadna Esquius
Emocions: estatut de categoria psicològica al segle XIX.
Primera aproximació sobre l’origen històric de les teories modernes de les emocions per Solomon, R.C. (1976).
1800-1850: psicologia anglesa esdeixa de considerar alguns conceptescom a passions i sentiments per convertir-se en emocions.
INTRODUCCIÓ
Charles Darwin va abordar l’expressió de les emocions al 1838 apel·lant tres principis:
·Hàbits associats útils ·Principi d’antítesi (un estat oposat
tendeix a expressar una acció oposada) ·Principi de l’acció directa del sistema nerviós.
INTRODUCCIÓ
L’emoció:
“Estat afectiu intensiu i transitori produït per un estímul de l’entorn o una situació interna del propi individu que transforma l’equilibri psicofísic d’una persona i sol anar acompanyat d’expressions facials, motores, etc.”
INTRODUCCIÓ
Desacord per esatablir quines emocions són considerades primàries.
La tesi que afirma que existeixen emocions centrals gira entorn Ekman, P.
Quatre expressions facials: por, ira, tristesa i alegria.
Emocions primordials: por, ira, tristesa, alegria, amor, sorpresa, aversió i vergonya, dins de cadascuna existiria una família derivada
INTRODUCCIÓ
Intel·ligència segons Wechsler, D. : “capacitat global de l’individu per actuar amb propòsit, pensar racionalment i gestionar efectivament el seu ambient”.
Gardner, H., va revolucionar el concepte d’intel·ligència a través de la teoria de les intel·ligències múltiples: potencial bio-psico-social.
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
https://www.youtube.com/watch?v=hb4Iy1lPm-M 1.53
9. Espirituals: diferents varietats, la primera reflexa el desig de tenir experiències i conèixer entitats còsmiques, la segona es refereix a la capacitat d’entrar en contacte amb allò transcendental.
10. Existencial: capacitat de situar-se un mateix en relació amb les facetes més extremes del cosmos i amb determinades característiques existencials de la condició humana.
11. Dels creadors i els líders: capacitat global. La creativitat és el resultat de la interacció de tres elements: un creador potencial; un àmbit d’activitat que existeixi a la cultura, i un camp o conjunt de persones o institucions que jutgin la qualitat de les obres produïdes.
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
La intel·ligència emocional estaria formada per les intel·ligències interpersonal i intrapersonal.
Góleman, D. la defineix com: “la capacitat d’establir contacte amb els propis sentiments, discernir entre ells i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta, i la capacitat de discernir i respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels demés”.
-Període de 0 a 6 anys: resulta crucial per establir els ciments de totes les habilitats pròpies de la intel·ligència emocional.
-De 2 a 5 anys, les emocions socials maduren i apareixen sentiments com la inseguretat, gelos, enveja, orgull i confiança que requereixen la capacitat de comparar-se amb la resta.
-A partir dels 5 anys: apareixerà l’autoconsciència que els ensenyarà a ser humils i conèixer les seves possibilitats d’acció, i la capacitat cognitiva i de comparar-se en determinades qualitats.
-Des dels 6 als 12 anys: l’escola constitueix un gran gresol per les habilitats de la intel·ligència emocional
-A partir dels 14 anys: disminueix el grau d’autoconfiança i augmenta el grau de auto-consciència.
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
La ment emocional és molt més veloç
que la ment racional i es posa en funcionament
sense detenir-se ni un instant.
Les emocions compleixen un paper adaptatiu i han acabat integrant-se en el sistema nerviós central en forma de tendències innates i automàtiques.
Tres sistemes de resposta emocional: -Cognitiu: és subjectiu i qualifica qualsevol vivència afectiva d’agradable
o desagradable, permetent la percepció de canvis corporals i l’adequació de la relació emocional a la situació
-Motor: permet reaccions d’apropament o de fugida, essent el causant de les expressions facials, postures, gestos, tons de veu i moviments.
-Fisiològic: produeix canvis en músculs i vísceres, en els sistemes endocrí, metabòlic, immunològic i nerviós central.
LES EMOCIONS I ELS SEUS EFECTES SOBRE L’APRENENTATGE
-La ira augmenta el fluix sanguini a les mans, augmentant també el ritme cardíac i la tassa d’adrenalina.
-La por provoca que la sang es retiri del rostre i flueixi fins es cames.
-L’alegria, a través de la descàrrega d’endorfines cerebrals, produeix una sensació de pau i tranquil·litat.
-La tristesa provoca la disminució de l’energia i de l’entusiasme per les activitats vitals.
-L’amor activa el sistema nerviós parasimpàtic i dóna lloc a un estat de calma i satisfacció que afavoreix la convivència.
-La sorpresa, al arquejar les celles, augmenta el camp visual i permet que entri més llum en la retina.
-El desgrat, al frunzir lleugerament el nas, permet evitar un dolor nauseabund o expulsar un aliment tòxic.
LES EMOCIONS I ELS SEUS EFECTES SOBRE L’APRENENTATGE
Amígdala: conglomerat d’estructures interconnectades amb forma d’ametlla que es troben sobre el tall encefàlic.
Assumeix el control quan el neocòrtex no ha arribat a prendre cap decisió.
Té un paper molt important en el desencadenament derespostes emocionals
LES EMOCIONS I ELS SEUS EFECTES SOBRE L’APRENENTATGE
Quan alguns dels trets d’un succés s’assembla a un record del passat carregat emocionalment, la ment emocional respon activant els sentiments que van acompanyar al succés en qüestió
Hi ha en el cervell processos automàtics que orienten la nostra atenció cap a un estímulinesperat o amb carga emotiva.
LES EMOCIONS I ELS SEUS EFECTES SOBRE L’APRENENTATGE
El regulador cerebral que desconnecta o modula els impulsos de l’amígdala es troba als lòbuls prefrontals.
Permet l’emissió d’una resposta més analítica i proporcionada.
La integració de l’emoció i el pensament es produeix en l’escorça prefrontal, la zona que s’encarrega del que els neuropsicòlegs diuen “memòria de treball o control atencional”.
Importància del context i del significat que aconsegueixen determinades combinacions sonores.
LES EMOCIONS I ELS SEUS EFECTES SOBRE L’APRENENTATGE
https://www.youtube.com/watch?v=cJ2gAFe1xM0
https://www.youtube.com/watch?v=SFlE6pJJri8
LES EMOCIONS I LA MÚSICA
LA PSICOLOGIA DE LA MÚSICA
CAMPS D’INVESTIGACIÓ:
- Bases psicofisiològiques i psicobiològiques. Benefici: personalitat, conducta i diferents trastorns.
- Ús de plantejaments globals. - Se centren en les diferents teories cognitives i del
desenvolupament.
- Ús de l’orientació psicomètrica per tal de mesurar els elements de la música.
- Tendència conductista.
LA PSICOLOGIA DE LA MÚSICA
El nostre cervell és l’òrgan que analitza la percepció ja que té una percepció correcte del món exterior amb gran precisió la qual cosa ens permet l’adaptació.
La música és so, el so és vibració, la vibració és energia que es transmet en forma d’ones que arriben a l’oïda i d’aquesta al cervell.
BASES PSICOFISIOLÒGIQUES I PSICOBIOLÒGIQUES
Relació entre les zones cerebrals i les característiques de la música i l’audició.
ENFOCAMENT PSICOFISIOLÒGIC
La intel·ligència musical es manifesta a través de 3 formes de conducta:
-l’audició
-l’execució
-la interpretació o composició
La interacció dels 2 hemisferis possibilita la interpretació musical: EQUILIBRI DINÀMIC
ENFOCAMENT PSICOFISIOLÒGIC
No només cal comprendre els mecanismes sinó també la funcionalitat de les estructures cerebrals i la seva relació amb la música i el pensament musical.
El cervell és l’encarregat també de L’AFECTIVITAT= sentiment.
Tot estat de consciència està acompanyat d'un efecte.
L'amígdala controla les emocions.
ENFOCAMENT PSICOBIOLÒGIC
Relació entre: desenvolupament cerebral número capacitats musicals- número de les connexions funcionals entre les diferents àrees cerebrals?
El desenvolupament de les capacitats musicals depèn del número de connexions neuronals.
Les NEURONES són molt importants i determinants pel que fa el comportament musical.
PERSPECTIVA PSICOPEDAGÒGICA
ENFOCAMENT PSICOBIOLÒGIC
És important tenir en compte que a nivell individual, existeix un CERVELL IRREPETIBLE i DIFERENT en cada un de nosaltres.
ENFOCAMENT PSICOBIOLÒGIC
QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL?
Els vincles entre la música i l'àmbit emocional han sigut debatuts sempre per diferents experts.
PROBLEMA DEL SIGNIFICAT MUSICAL I LA SEVA COMUNICACIÓ la música no utilitza cap signe lingüístic.
A diferència d’altres arts, la música és capaç de produir estats emocionals.
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL I CONDUCTA MUSICAL
La música ajuda al nostre desenvolupament psíquic i emocional: EQUILIBRI. Té un VALOR ADAPTATIU (musicoteràpia).
https://www.youtube.com/watch?v=RLzehBQdJb8
L’element rítmic i la veu: elements influenciables.
To i volum: “mantra”.
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL I CONDUCTA MUSICAL
2 tendències principals que fan referència a l'estudi del significat de la música:
-ABSOLUTISTES
-REFERENCIALISTES
- Meyer, L (1956): síntesi entre la Teoria de la Gestalt i la de la informació.
https://www.youtube.com/watch?v=X5wtjgaC9Xw
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL I CONDUCTA MUSICAL
- Per Radford, C. Northington , l'explicació del per què la música pot evocar emocions diferents es pot plasmar en 2 enfocaments diferents:
- EL COGNITIU
- L'EMOTIU
3r enfocament : “moodist"
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL I CONDUCTA MUSICAL
- Segons Poch, B la música pot classificar-se en:
-ESTIMULANT
-SEDANT
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL I CONDUCTA MUSICAL
ESTUDIS DE “TEMPO” I “MODE”: El grup de Peretz, I, ha dut a terme les aportacions dels paràmetres de TEMPS i MODE musicals:
1- Mode menor i tempo lent 2- Mode menor i tempo ràpid 3- Mode major i tempo ràpid
4- Mode major i tempo lent
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL I CONDUCTA MUSICAL
La percepció és un marc que rodeja tot un procés electroquímic a nivell neuronal.
La neurociència, com a disciplina moderna, obre un món de possibilitats.
En l’audició, són significatius els estudis i investigacions que mostren elements de gran importància i utilitat.
La comprensió de mecanismes ordinaris en l’audició s’ha donat gràcies a situacions poc habituals.
La superposició, repetició i variació de sons amb la intenció de crear il·lusions auditives ha quedat en el passat; ara, les creacions audiovisuals estan dotades de solidesa argumentativa.
Les tècniques de medició de l’activitat cerebral com encefalografies, ressonàncies magnètiques i tomografies, permeten estudiar les reaccions cerebrals i corporals dels individus davant determinats estímuls que es generen en el procés.
El més important no és el que es coneix, sinó el que està per arribar.
CONCLUSIONS
