· N OVEMBRE 2008. Segona etapa - N m. 16 El millor grau en direcci hotelera i tur stica Enric...

www.cett.cat

NOVEMBRE 2008. Segona etapa - Núm. 16

El millor grau en direccióhotelera i turística

Enric VilertEntrevistemel president del Patronatde TurismeCosta Brava Girona

NotíciesEl CETT es prepara per celebrar

els 40 anys (1969-2009)

La internacionalització, clau de l’èxitper a la gestió i els serveis turístics

OpinióLa Costa Brava 1908-2008

Responsabilitat socialCooperació a Namíbia

FormacióEl CETT crea un nou Curs de

direcció de serveis de restaurant

La Costa BravaFins al setembre de 2009 es

commemora el centenaridel naixement del nom

Sistema de Gestión deCalidad de la Formación

ISO 9001:2000

Grup CETTESCOLAD'HOTELERIA I TURISME

ESCOLA UNIVERSITÀRIAD'HOTELERIA I TURISMECentre adscrit a la Universitat de Barcelona

ESCOLADE FORMACIÓ CONTÍNUA

ESCOLA D’IDIOMES

CETT CONSULTORS

VIATGES CENTURY

HOTEL ALIMARA

ÀGORA BCNResidència Universitària Internacional

Av. Can Marcet 36-3808035 BarcelonaTel.: 93 428 07 77Fax: 93 428 67 77Adreça electrònica: [email protected]

4

TOT CETT:

publicació del Centre d’Estudis d’Hosteleria i Turisme

CETT, i de l’Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme

CETT, centre adscrit a la Universitat de Barcelona.

PRESIDENT: Gaspar Espuña.

CAP DE REDACCIÓ: Joan Massanés.

HAN COL.LABORAT EN EL PRESENT NÚMERO:

Maria Abellanet, Margarita Arasa, Carme Cassà,

Vinyet Capdet, Elisenda Farràs, Nan Ferreres, Ramon

Iglesias, Pepe Macías, Jordi Oller, Xavier Puertas,

Josep Maria Rabanal, Damià Serrano, Delfí Torns,

Llorenç Torrado, Juan Tugores, Mireia Vila i Andreu

Vilaginés.

REDACCIÓ: Av. Can Marcet, 36-38 08035 BCN.

Publicació del Grup CETT

President: Miquel Alsius

Consell de redacció:Maria Abellanet, Carme Cassà, Marta Cusó, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero, Helena Puig, Enrique Portales

Han col·laborat en aquest número:Ramon Arcarons, Manel Bassols, Andreu Besolí, Vinyet Capdet, Àlex Climent, AssumptaDomènech, Elisenda Farràs, Mercè Garcia, Isabel Lugo, Maite Martínez, Roser Martínez,Xavier Puertas, Monique Rous, Glòria Sanmartín, Damià Serrano, Xavier Torres, Bert Eric Verduin, Eva Viciano

Agraïments:ACAV, Glòria Almirall, Anna Bayarri, Laura Bujalance, Magda Caparrós, Ramona Closa,Narcís Coll, Jordi Comas, Xavier Crespo, Glòria Diluvio, Elisa Fernández, Assumpta Fort,Fundació Gala-Salvador Dalí, Raquel Gella, Joan Pere Gerbolés, Hostal Jaumet de Torà,Claudi Mans, Eva Marco, Mercè Martín, Verònica Mas, Imma Parada, Patronat de TurismeCosta Brava Girona, Antoni Pitxot, Maria Pla, Mònica Querol, Montserrat Rey, Anna Riera,LLuís Roura, Martí Sabrià, Jordi Sargatal, Jaume Subirós, Blanca Viladoms, Enric Vilert

EdicióMar de Paraules

RedaccióOlga Prat

Dipòsit legal:B-52.226/2001

Grup CETTAv. Can Marcet, 36-3808035 BarcelonaTel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77www.cett.cat – [email protected]

Editorial

51

n aquest editorial no voldria deixar de fer especialreferència a dos temes importants per al sector turístic. Un d’ells és el Centenari del bateig de laCosta Brava. Per als qui en som fills ens resulta moltdifícil dir algunes paraules objectives sobre aquest

esdeveniment, ja que, com s’acostuma a dir, veure l’arbre des deben a prop no ens deixa veure el bosc. Per nosaltres, la CostaBrava és un sentiment i, sobretot, una vivència que duem a lasang, a vegades sense adonar-nos d’aquesta vinculació, de tanestreta com és.

L’escriptor Josep Pla, a El meu país (El paisatge), deia que “dos mil cinc-cents anys d’història han donat origen al paisatged’aquest país”, i també que “una de les coses més agradables ésla immobilitat de la terra, la seva falta de sorpreses, saber que així ho hem trobat i així ho deixarem”. En qualsevol cas, la CostaBrava, si bé físicament es correspon amb el que descriu el magnífic escriptor, no nomes és això; el més important, el quel’ha fet diferent, és la gent, les persones que dia a dia li han atribuït caràcter. Són les persones les que configuren una terra i en marquen el caràcter. El turisme, sense les persones, no existiria. Qui s’aturaria a contemplar les muntanyes, les pedres, les cales, els pins?

Des del CETT volem recordar especialment aquesta efemèride,fent especial menció a la gent que viu i treballa a la CostaBrava, ja que són les persones les que li donen el verdader nom.Per molts anys!

L’altre tema important és que ja estem immersos en el curs del nou grau, una magnífica oportunitat de fer, dissenyar i treballaren un nou projecte formatiu de qualitat excel·lent a nivell euro-peu, i que per al CETT suposa l’oportunitat d’esdevenir un copmés el referent universitari en aquesta matèria. En aquesta novatrajectòria... endavant, treball i molta sort!

MMiiqquueell AAllssiiuuss ii JJuurriiooll.. President del Grup CETT

EDOBLE CELEBRACIÓ EN EL MÓN DEL TURISME

Projecte de col·laboració entre l’EH CETT i la Fundació Alícia

L’Escola d’Hoteleria del CETT inaugura la nova aula cuina

L’Hotel Alimara ofereix menús exclusius per al proper Nadal

L’E3 registra un màxim històric de demandes laborals

Sobre la XIX Trobada Escola+Universitat+Empresa

TOT SUMARIEditorial

1 Doble celebració en el món del turisme

Notícies del CETT

9

El CETT es prepara per celebrar els 40 anys (1969-2009)8

10

11

12

13

Fundació

14

15

La recerca en turisme i hoteleria de batxillerat premia el turisme cultural

Premis i bequesTema

16 Un any per celebrar el centenari del naixement del nom Costa Brava

542

CETT Formació

Eduardo Mendoza inaugura el curs acadèmic 2008-0922

Entrevista

Enric Vilert, president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona20

Notícies

4

6

7

L’ACAV (Associació Catalana d’Agències de Viatges) fa 30 anys

El sistema educatiu, eix del debat al CETT

Hoteles Hesperia, membre del Consell d’Empreses CETT-UB

Cala sa Conca Castell, de Platja dAro. Francesc Tur. Arxiu fotogràfic Patronat de Turisme Costa Brava Girona

Andreu Besolí, professor del CETT, es doctora amb una tesi excel·lent

23

24

El millor grau en direcció hotelera i turística, a l’EUHT CETT-UB

S’entrega la I Beca a l’excel·lència acadèmica Ramona Closa-CETT

25 El CETT crea un nou “Curs de direcció de serveis de restaurant” amb el suport dels establiments més prestigiosos

Estudis i investigacions36

S’edita el 2n número d’ARA37

Tot Flaix39

Recursos turístics40

Cuina i química26 Ferran Adrià: Pa sucat amb perfum

Coneguem Catalunya 31 Un passeig per Barcelona amb Eduardo Mendoza

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT

28 L’aeroport del Prat, eix del darrer sopar col·loqui

29 Els exalumnes i antics alumnes emprenedors

33 El CETT, present a l’estranger

Internacional32 La internacionalització, clau de l’èxit per a la gestió i els serveis turístics

34 Antics alumnes del CETT arreu del món

54 3

Opinió35 La Costa Brava 1908-2008

Responsabilitat social35 Cooperació a Namíbia

544

Notícies

L’ACAV (Associació Catalanad’Agències de Viatges) fa 30 ANYS

tante, el entorno altamente competitivo exige una continuainversión para mantener la calidad y competitividad de nues-tro país como destino turístico de primer orden”.

Una mirada al present i al futur del sector

Fent referència a l’actualitat del sector, Carnerero va fer cinccèntims de la major comptència que ara té el turisme recep-tiu, que es veu obligat a incidir més en la qualitat, el servei ila professionalitat. També va parlar de les noves tecnologies:“las agencias de viajes emisoras han tenido que adaptarse asu irrupción -en especial la de Internet-, y ya pueden darsea conocer en todo el mundo. Han pasado a ser asesoras yconsultoras de viajes, dando significado al “valor añadido”,que se traduce en conocimiento, asesoramiento, experien-cia, especialización, tecnología, atención al cliente... en defi-nitiva, calidad en la prestación de los servicios”.Un cop realitzat aquesta anàlisi, el president de l’ACAV vaaprofitar l’ocasió per reclamar una major atenció i conside-ració per part de les administracions al paper i la contribucióde les agències de viatges en el desenvolupament turístic:“si la aportación del turismo al PIB es de un 11%, estimamosque la de las agencias de viajes es del 2,8%. Asimismo elvolumen de negocio de las agencias de viajes está en unos18.000 millones de euros y es una actividad que generaaproximadamente 71.000 empleos. Por eso es necesario quese nos consulte, escuche y valore en los temas y cuestionesque de forma directa o indirecta afectan a nuestra actividad;que las administraciones hagan un frente común en la luchacontra el intrusismo; que se establezca un diálogo fluido ycontinuo entre el sector privado y el sector público sobre laspolíticas promocionales; que nos permitan transmitir nues-tras inquietudes, retos, problemáticas, así como iniciativas”.

El passat 11 de juny va tenir lloc a l’Hotel JuanCarlos I de Barcelona la celebració dels 30 anysde l’ACAV (Asociació Catalana d’Agències deViatges), que va comptar amb l’assistència denombroses personalitats del món empresarial iturístic. Un dels moments clau de la vetllada vaser el discurs commemoratiu del president del’entitat. Francisco Carnerero va fer balanç de latrajectòria de l’ACAV i va analitzar la situacióactual del sector, fent-ne projeccions de futur.

“Esta asociación se creó con la finalidad de estructurar elsector, defender los intereses del colectivo de las agencias deviajes y prestar servicios a sus asociados en todo el territo-rio nacional.” Així descrivia Francisco Carnerero el naixementde l’ACAV, ara fa 30 anys. Durant el discurs commemoratiuamb motiu de l’aniversari de l’entitat, el president va descriu-re’n el passat, va valorar-ne el present i va fer-ne un diag-nòstic de futur. En primer lloc, va repassar el paper de lesagències de viatges en el desenvolupament del turisme alnostre país i el seu posicionament com a destí turístic de pri-mera magnitud. Va parlar del turisme receptiu a finals delsanys 60 i la tasca de les agències de la costa en la promociódel destí Catalunya a Europa; dels canvis i l’increment del’activitat emissora als anys 80, durant els quals el turistacatalà començava a programar les vacances a Europa,Amèrica, Àfrica i Àsia; i de la consolidació del turisme deplatja com un dels puntals del sector. Va mencionar els canvis que es van propiciar als 90, en granpart amb els Jocs Olímpics de l’any 1992, que van situarCatalunya i Barcelona al mapa dels principals destins turís-tics. Aquest fet va propiciar que s’incrementés la demandaturística de productes culturals i que les agències de viatgesreceptives fessin una aposta per la diversificació de l’oferta,contribuint a la desestacionalització.Carnerero va fer esment a la importància del turisme de reu-nions, convencions i congressos, i els viatges de negocis, aixícom del turisme de creuers, en alça des de finals dels anys90, que ha fet que Barcelona esdevingui un dels principalsports tant emissors com receptius del món. També va destacar les millores durant aquests 30 anys pelque fa a infraestructures i comunicacions, “determinantespara el posicionamiento de nuestra oferta turística. No obs-

54 5

NotíciesL’ACAV: tres dècades al servei del turisme Després de mencionar que l’ACAV sempre estarà a disposicióde les administracions per afavorir el desenvolupament delturisme, Carnerero va repassar el paper de l’entitat en elsdarrers 30 anys: “Desde sus inicios ACAV ha desarrollado unalabor unificadora y ha actuado como interlocutora sectorialen defensa de los intereses de las agencias de viajes, pres-tando servicios útiles para el desarrollo de su actividad. Hoy,la asociación cuenta con casi 400 agencias de viajes emiso-ras y receptivas, mayoristas y minoristas, y más de 800 pun-tos de venta en todo el territorio nacional. Asimismo ACAVestá presente y ha destacado por su participación y dedica-ción en todas las entidades y organismos vinculados directao indirectamente con su actividad: Turismo de Cataluña,Turismo de Barcelona, la Cámara de Comercio, Fomento delTrabajo, la Organización Mundial del Turismo... y tiene unpapel importante en la patronal europea ECTAA, pues repre-senta a las agencias de viajes españolas en sus comitésreceptivos, fiscal, de tour operación y jurídico”. “El otro gran eje de la actividad de ACAV -va continuar elpresident- es la prestación de servicios útiles para sus aso-ciados. Por ejemplo, hace poco más de 5 años se creó LegalACAV, un servicio de asesoría jurídica integral creado espe-cíficamente para las agencias de viajes. La promoción de lasagencias de viajes es otra de nuestras prioridades, desdeinformar a los usuarios de las ventajas y seguridad queobtendrán contratando sus vacaciones a través de unaagencia de viajes, hasta acompañar a entidades como Turis-mo de Barcelona y Turismo de Cataluña en sus viajes promo-cionando las agencias de viajes receptivas de ACAV por todoel mundo. En el área emisora, los work shops de ACAV se hanconsolidado como el gran encuentro entre profesionales delsector turístico, mientras que nuestros foros son un referen-te tanto por el nivel de ponentes como por el interés quesuscitan en el sector los temas tratados. Finalmente, desta-car los viajes anuales que realiza la asociación, que permitenprofundizar en el conocimiento de otros destinos y fomen-tar las relaciones con sus agentes turísticos”. Francisco Carnerero va finalitzar el discurs amb els agraï-ments: “Los logros de ACAV no habrían sido posibles sin laparticipación desinteresada de personas y profesionales quedestinan parte de su tiempo a la labor asociativa”. Va fer unamenció especial als presidents i juntes directives de l’entitatdurant tota la trajectòria, a l’equip professional que hi tre-balla, a les entitats que han fet possible la celebració del 30èaniversari, a les autoritats, als presents i als socis d’ACAV “porsu confianza y participación en la asociación”. “En estos 30 años el sector ha sido dinámico y ha sabidoadaptarse al nuevo entorno. Como en otras ocasiones lasagencias serán capaces de superar la actual coyuntura conel esfuerzo, profesionalidad y capacidad de adaptación quesiempre las ha caracterizado. Por todo ello, ante los nuevostiempos y nuevos retos hemos de lograr la máxima unión delsector y de su tejido asociativo para afrontar con más fuer-za las dificultades que surjan y la prosperidad de nuestrosnegocios. Os animo a colaborar y recorrer juntos el caminohacia el futuro.” n

CLAUDI MANS,delegat de la Universitat de Barcelona per al Campus de l'Alimentació de Torribera

El passat mes de juliol, el rectoren funcions de la Universitatde Barcelona, el Dr. Josep Sa-mitier, va nomenar el professorClaudi Mans, catedràtic d'En-ginyeria Química de la UB icol·laborador del CETT, delegatper al Campus de l'Alimentacióde Torribera. Aquest campus ésun projecte conjunt de la Di-putació de Barcelona, l'Ajunta-ment de Santa Coloma deGramenet i la Universitat deBarcelona, per a la creació d'un espai de docència, derecerca i de transferència de tecnologia en els àmbits rela-cionats amb l'alimentació. Torribera és una gran finca de la Diputació de Barcelona,on des de fa molts anys hi ha ubicat un sanatori. Les novesorientacions d'usos dels edificis de la Diputació han per-mès una aliança amb la UB per destinar-ne molts a activi-tat universitària (en són exemples el campus Mundet i elrecinte de la Maternitat de Barcelona). Així, la masia deTorribera acull des de fa anys el CESNID, el Centre d'En-senyament Superior de Nutrició i Dietètica, promogut perla UB. Actualment s’està dissenyant un projecte conjunt entre laUB i la UAB per desenvolupar a Torribera els ensenyamentsadaptats a l'EEES de Nutrició i Dietètica, i de Ciència i Tec-nologia dels Aliments, que es preveu que comencin elsetembre de 2010. Els edificis Gaudí i Marina acolliran elprofessorat i diverses iniciatives de recerca i serveis de laUB, del Parc Científic de Barcelona-UB, de la UAB, d'hospi-tals i centres de documentació i d'altres institucions. Per aun futur proper es construiran tres nous edificis en elmateix recinte, adequats per a la docència i la recerca, i escrearà un centre d'empreses i institucions vinculades a l'a-limentació.En tot aquest projecte, Claudi Mans, com a delegat de laUB, té com a missions la vertebració de les diferents inicia-tives relacionades amb el projecte global, l’articulació deles relacions amb la UAB per a la seva vinculació al projec-te global, i l’ordenació del procés de trasllats d'ensenya-ments, de l’equipament i del professorat a les noves ins-tal·lacions. n

546

Notícies

El Cercle per al Coneixement–Barcelona Break-fast ha organitzat la primera edició de lesJornades sobre Educació que, amb periodicitatanual, tindran per missió l’anàlisi i el debatsobre l’estat de l’educació a Catalunya. MariaAbellanet, directora general del Grup CETT, coma membre de la junta del Cercle, va participaractivament en aquesta trobada, celebrada el 3de juliol a l’Hotel Alimara. “L’estat de l’Educacióa Catalunya. Perspectives de futur” va ser el le-ma d’una taula rodona que va comptar com aponents amb la presència de cinc experts delmón educatiu.

La primera edició de les Jornades sobre Educació, coordina-da per Lina Zulueta i Maria Abellanet, vocal i tresorera, res-pectivament, de la junta del Cercle per al Coneixement–Barcelona Breakfast, es va iniciar donant a conèixer unareflexió per part d’ambdues, mitjançant la comunicació“Formació, un repte estratègic”. En aquest escrit, es varemarcar la importància de l’educació com a clau per im-pulsar el desenvolupament personal i col·lectiu dels hu-mans, augmentar la productivitat i la competitivitat, facili-tar la convivència i garantir la qualitat de vida. Zulueta i Abellanet van apuntar que fins ara, i tal com cer-tifiquen diversos informes (UNESCO, OCDE, PISA i informede la Fundació Bofill), el sistema educatiu no ha complertamb la seva missió, ja que no s’han assolit els nivells ade-quats tant en actituds com en aptituds. En el comunicatvan destacar que és necessari superar la despesa en forma-ció per aconseguir una formació de qualitat, i també millo-rar la relació entre el sistema educatiu i la societat, incre-mentant el sentit de la responsabilitat i la cultura de l'es-forç, i considerant simultàniament el sistema escolar, l’or-ganització familiar i l’entorn sociocultural.A continuació, cinc experts del món educatiu van contrastarimpressions amb el conseller d’Educació, Ernest Maragall,sobre les millores que cal endegar en l’àmbit de l’educació,en el context de redacció de l’avantprojecte de la Lleid’Educació de Catalunya. Moderada pel president del Cercle,Enric I. Canela, la sessió va tenir per títol “L’Estat de l’Edu-cació a Catalunya. Perspectives de futur”. Joaquim Prats, catedràtic de la Universitat de Barcelona i

president del Consell Avaluatiu del Sistema Educatiu, va res-saltar que no s’han assolit els objectius d’excel·lència i equi-tat que s’havien plantejat anys enrere, per la qual cosa “arahem de potenciar el centre educatiu com a nucli fonamen-tal d’acció i dotar-lo d’un grau molt elevat d’autonomia, a lavegada que hem de desregularitzar el sistema i estar persobre del component ideològic”. Trina Milan, antropòloga, periodista i professora de laUniversitat Oberta de Catalunya, va fer una crida a la intro-ducció intel·ligent de les noves tecnologies de la informaciói la comunicació en el sistema educatiu, de manera que per-metin que els continguts i procediments d’antuvi variïn, is’explotin les possibilitats que ofereix la interconnexió enxarxa. Xavier Melgarejo, director del Col·legi Pare Claret deBarcelona, va proposar entendre l’escola com el model deforma d’aprenentatge i com a cor de la comunitat. Enaquest sentit, considera que hem de reforçar la descentralit-zació de decisions per tal de convertir-la en el motor de des-envolupament social i cultural. Maite Gorriz, directora de l’IES Priorat de Falset, que tambéva participar en la taula rodona, va partir de la premissa que“el centre del sistema educatiu és el centre educatiu”, i vareclamar una major estabilitat del sistema i un major reco-neixement social als professionals del món educatiu. La taula rodona va finalitzar amb la ponència de FerranFerrer, catedràtic d’Educació Comparada a la UniversitatAutònoma de Barcelona i coautor de l’informe sobre L’estatde l’educació a Catalunya 2006, de la Fundació Bofill. PerFerrer, s’ha d’entendre el sistema educatiu com una eina peraplicar les mesures d’equitat i excel·lència que la societatdemana. En la cloenda de l’acte, el conseller d’Educació, Ernest Ma-ragall, va argumentar que el gran repte de la llei d’educaciópassa per aglutinar l’esforç i la corresponsabilitat de tots elsactors implicats. “Hem de sobrepassar la tradicional culturade la gestió del sistema educatiu per entrar en una veritablegovernança de l’educació. No només es tracta de mantenirels equilibris, sinó de canviar el sistema, cercar i trobar lasíntesi necessària des del punt de vista dels rols i encàrrecsque ha de tenir l’administració pública, la comunitat docent,els centres i la societat. S’està intentant endegar un procésde reforma que comporti un alliberament del sistema, icompti amb el major suport polític possible. Ara cal que ensplantegem com fer l’autonomia dels centres educatius tan-gible i real, com establir quin ha de ser el grau de capacitatper decidir i gestionar els recursos, així com encarar lesmesures d’avaluació del sistema”. n

EL SISTEMA EDUCATIU,eix del debat al CETT

54 7

Notícies

El compromís i vincle d’Hoteles Hesperia amb elCETT va més enllà de la participació en el Con-sell d’Empreses Turístiques CETT- UB com a mem-bre fundador. Des de l’any 2004, alumnes del’Escola s’han incorporat a l’empresa mitjançantles pràctiques.

“Desde Hoteles Hesperia apostamos por la formación conti-nua de nuestros trabajadores como vía de desarrollo y cre-cimiento profesional dentro de la compañía. Por ello, cadaaño llevamos a cabo una planificación de la formación queincluye a todos los trabajadores y que abarca temáticas rela-cionadas con las habilidades personales, conocimientos téc-nicos y ayudas para realizar cursos o estudios superiores.Dentro de esta apuesta por la formación entra nuestra cola-boración como miembros del Consell d’Empreses del CETT yla incorporación de alumnos en prácticas a nuestro trabajodiario.La relación Escuela-Empresa empezó a afianzarse a partirdel 2004 cuando se creó al área de prácticas en HotelesHesperia, desde donde, de forma centralizada, se gestionanla asignación de plazas de prácticas y el seguimiento de losalumnos. Desde entonces han pasado por la cadena 25alumnos, con oportunidad de trabajar con equipos tanto dehoteles, en departamentos como recepción, cocina, reservaso eventos y en Servicios Centrales en áreas como RRHH,Comercial, Revenue o Marketing.Está relación nos proporciona un enriquecimiento mutuo en

varios aspectos. En primer lugar, nos permite conocer la rea-lidad de lo que los futuros profesionales de la hosteleríaesperan de las compañías a las que formaran parte en unfuturo. Así mismo, nos sirve como vía de actualización, porel contacto con otras empresas, y para conocer de primeramano la realidad del sector. De la misma manera, nos permite transmitir a los alumnosdel CETT la realidad actual de nuestro sector y nos convier-te en facilitadores en el acceso al mercado de trabajo de losalumnos que acogemos. Y, por último, como Compañía damos la oportunidad deconocer el sector hotelero a personas que se están forman-do en el sector turístico, convirtiéndonos en un complemen-to fundamental para poner en práctica los conocimientosadquiridos durante la carrera.” n

Departament de RRHHd'Hoteles Hesperia

Hoteles Hesperia, membre del CONSELL D’EMPRESES CETT-UB

Turisme i competitivitat a Catalunya

La normativa turística com a repte pel sector a Catalunyava ser l’eix de la jornada prèvia del III Congrés deTurisme de Catalunya del passat 4 de juliol a l’Ampolla.Amb la ponència “Turisme i competitivitat a Catalunya”, elDr. Ramon Arcarons, professor de l’EUHT CETT-UB, va par-lar dels cinc factors a tenir en compte per augmentar lacompetitivitat a Europa en matèria de desenvolupamentturístic (polítics, econòmics, mediambientals, socials, tec-nològics i d’innovació) i de les eines existents per quanti-ficar el nivell competitiu del sector, com ara el TTCI (Travel& Tourism Competitiveness Index). Segons Arcarons,

aquesta mesura es pot conèixer a partir del grau de ren-dibilitat de les inversions turístiques, la quantitat i quali-tat de l’ocupació turística, el seu grau de productivitat i lageneració de nivells de riquesa sostinguts en el temps. Totaixò, amb els menors costos socials i ambientals, i en unmarc regulador i de governament turístic clar i transpa-rent, funcional i eficaç. A tall de resum de les ponències de la jornada, de la taulad’experiències i de la participació del públic, es van pre-sentar 10 recomanacions, que es poden consultar al webwww.congresturisme.org. n

Notícies del CETT

548

El proper any, el CETT celebrarà els 40 anys de vida,i vol celebrar-ho amb l’alumnat, persones i empre-ses que durant aquesta trajectòria hi han estatvinculades. Per aquest motiu s’estan programantdiverses activitats i actes, tenint en compte la par-ticipació activa d’aquests col·lectius i del sector, iamb la finalitat de convertir l’aniversari en unretrobament tan significatiu com entranyable.

Han passat quasi quaranta anys des que, el 1969 i gràcies a lainiciativa del fundador, el Sr. Gaspar Espuña, el CETT va iniciarl’activitat en el món del turisme i l’hoteleria. La seva evolucióha permès que, de la mà del sector, de l’alumnat, professorat,equip professional, empreses... avui en dia s’hagi consolidatcom un referent pel que fa a la docència i la formació enaquest àmbit. Per celebrar aquests primers 40 anys de projectes, d’il·lusions,de vida, el CETT ha previst realitzar tot tipus d’activitats com-memoratives, i vol fer-ho conjuntament amb aquells que hanparticipat activament en aquesta trajectòria. Així, bona partdels actes volen convidar a la implicació dels qui se senten lli-gats a l’entitat. Precisament en aquesta línia, a finals d’aquestany es crearà un espai web especial dedicat a l’aniversari delGrup CETT, www.cett.es/40anys, que recollirà l’agenda d’acti-vitats dels 40 anys, un recull fotogràfic d’aquest període,dades i xifres sobre el CETT, etc. A més, s’activarà un espai de-dicat als antics alumnes, on es podrà volcar i actualitzar lainformació sobre les seves experiències, amb la finalitat defacilitar el contacte entre aquest col·lectiu tan important pera l’Escola.

La realització d’una jornada dedicada als recursos humansamb una dimensió més internacional -que tindrà lloc durantla Trobada Escola+Universitat+Empresa i el Mou-te de l’anyvinent-, les jornades sobre turisme i cultura, sobre turisme iterritori, o la celebració de la Trobada Gastronòmica especial40 anys... són algunes de les propostes per convertir l’aniver-sari del CETT en una festa participativa i oberta al sector. Els ja tradicionals concursos -el de cuina i restauració, o elde cocteleria, entre altres- també comptaran amb un com-ponent commemoratiu, que s’estendrà a un torneig de caireesportiu destinat a l’alumnat del CETT, els antics alumnes iels residents de la residència universitària internacionalÀgora BCN. Però com en tota festa, les celebracions col·lectives seran elsesdeveniments idonis per reunir persones, empreses i entitatsrelacionades amb el Grup CETT. Al maig, el sector en ple delturisme i l’hoteleria festejarà el 40 aniversari amb una troba-da especial, durant els XXV Premis Alimara, mentre que lainauguració al CETT del curs acadèmic 2009/2010 comptaràamb una notable presència d’antics alumnes i professors con-vidats, amb la finalitat que l’acte es converteixi en la grandiada del retrobament dels qui van compartir i comparteixenels anys de formació a l’Escola. Al proper TOT CETT, que inclourà un especial dedicat als 40anys de l’entitat, presentarem els actes més emblemàtics del’aniversari.

EL CETT es prepara per celebrar els 40 ANYS (1969-2009)

Tots aquells que vulguin participar en la celebració, anticsalumnes, professors, empreses que vulguin ser presents alsactes del 40è aniversari, fer suggeriments... poden dirigir-se al’adreça de correu electrònica que s’ha habilitat amb aquestafinalitat: [email protected] n

54 9

Notícies del CETT

gica en cuina i la difusió del patri-moni agroalimentari i gastronò-mic; i en el cas de l’Escola d’Ho-teleria CETT, la formació integraldels futurs professionals i la con-tribució a l’aprenentatge espe-cialitzat i permanent dels pro-fessionals en actiu del sector dela restauració. n

PROJECTE DE COL·LABORACIÓentre l’EH CETT i la Fundació ALÍCIA

L’Escola d’Hoteleria CETT i la Fundació ALÍCIAhan posat en marxa un projecte de col·labo-ració consistent en l’anàlisi de les utilitats iaplicacions tècniques dels estris i els aparellsemprats en la cuina professional. Es tracta deposar a l’abast del professional, dels estudiantsde cuina en procés de formació, i del públicinteressat, un recull d’informació sistematit-zada amb clara vocació de suport i aplicaciópràctica.

El projecte -que es va presentar oficialment el dia 17 d’oc-tubre al Palau de Congressos de Fira Barcelona, en el marcd’Hostelco 2008- parteix de l’anàlisi de les característiques iutilitats dels utensilis i aparells de cuina, per arribar a des-criure i explicar les tècniques culinàries associades en cadacas. Ho fa d’una manera didàctica i amb una metodologiaentenedora i aplicada, que pugui ser d’utilitat per tots elsperfils professionals de cuina. Així, doncs, la finalitat d’a-questa tasca de recerca és donar resposta a un buit de co-neixement tècnic: la descripció d’utilitats professionals es-pecífiques més enllà dels manuals i la presentació de lestècniques que possibiliten els estris i aparells més significa-tius en la cuina contemporània.Alhora, els objectius del projecte coincideixen plenamentamb els que persegueixen ambdues institucions: pel que faa ALÍCIA, Fundació Centre Internacional de Cultura del'Alimentació i Recerca Gastronòmica, la innovació tecnolò-

Andreu Besolí, noucoordinador científic d’ARA

La publicació ARA, que edita la Fun-dación Global Democracia y Desa-rrollo (FUNGLODE), de la RepúblicaDominicana, i l’EUHT CETT-UB (ve-geu pàgines 37 i 38), estrena noucoordinador científic. És l’AndreuBesolí Martín (Barcelona, 1974), doc-tor per la Universitat de Barcelona

(UB) i llicenciat en història per la Universitat Autònomade Barcelona (UAB) i en comunicació audiovisual per laUB. Professor de l’àmbit de coneixement expert: Turisme,Cultura i Territori de l’EUHT CETT-UB, està especialitzat enels mitjans de comunicació social del patrimoni histori-cocultural, concretament en l'àmbit turístic i museístic.També és membre del Grup de Recerca DIDPATRI (Di-dàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i NovesTecnologies) de la UB. n

PER ELS AMANTS DE LA GASTRONOMIA

i enologia

cursos de

Per a més informaciócontactar amb:

Escola d’Hoteleria iTurisme CETT.Av. Can Marcet, 36-38.Barcelona.

Tlf. 93. 504.04.49.Isabel Lugo [email protected]

CETT ESCOLAD’HOTELERIA I TURISME cuina

CURSOS PER AMATEURSCURSOS ACTIUSTÈCNIQUES BÀSIQUES DE CUINA11, 12, 13, 18 i 19 de novembre de 2008INICIACIÓ A LA PASTISSERIA20, 21, 22, 27 i 28 de gener de 2009TÈCNIQUES AVANÇADES DE CUINA17, 18, 19, 24 i 25 de març de 2009EL MÓN DE LA XOCOLATA21, 22, 28 i 29 d’abril de 2009BASES I ESPECIALITATS DE LA CUINACATALANA9, 10, 11, 16 i 17 de juny de 2009

SESSIONS DE TASTTAST DE VINS DELS NOUS MÓNS25 de novembre de 2008TAST DE FORMATGES DE CATALUNYA4 de febrer de 2009TAST DE VINS DE XERÈS5 de maig de 2009TAST DE FUMATS4 de juny de 2009

DEMOSTRACIONS DE CUINAELS SECRETS DEL FOIE11 de desembre de 2008UN SIFÓ A LA MEVA CUINA: COM TREURE-LI PARTIT18 de febrer de 2009PASTISSERIA SALADA31 de març de 2009FER UN SOPAR A CASA SENSE SABER CUINAR26 de maig de 2009GRANISSATS, SORBETS I GELATS7 de juliol de 2009

CURSOS MONOGRÀFICSEL PROTOCOL DE LA TAULA2 i 3 de desembre de 2008CUINA I CULTURA DELS BOLETS28 i 29 de gener de 2009CUINA SANA I SEGURA, EN TEORIA...I A LA PRÀCTICA!10 i 11 de febrer de 2009COM FER PA I BRIOIXERIA A CASA3 i 4 de març de 2009

5410

Notícies del CETT

El CETT millora constantment les seves instal·la-cions, amb l’objectiu d’oferir a l’alumnat unaformació d’alta qualitat adaptada a les necessi-tats tecnològiques actuals que requereix la pro-fessió. La darrera acció en l’àmbit de la restau-ració ha estat la inauguració a l’EH CETT de lanova aula cuina, equipada amb la tecnologiamés puntera.

Les noves instal·lacions de l’aula cuina vanentrar en funcionament el 15 de setembre,coincidint amb línici del curs 2008-2009,tot i que la inauguració oficial es va celebraral cap d’unes setmanes, el 6 d’octubre. Elsconvidats -entre els quals cal destacar lapresència de Katy Carreras, comissionada del’alcaldia de Barcelona per a Relacions Ciu-tadanes, en representació de l’alcalde deBarcelona, i Josep Francí, director general d’En-senyaments Professionals, Artístics i d’Es-pecialitat de la Conselleria d’Educació, a mésde molts altres proveïdors i amics del CETT-van poder apreciar com la cuina s’ha dis-senyat a partir de diferents espais indepen-dents, i com s’ha instal·lat l’equipamenttecnològic més actual i complet per satisferles necessitats de formació de l’alumnat degrau mitjà de cuina i serveis de restaurant ibar, i de grau superior en restauració (ara fauns mesos, també es va reformar l’aula dedemostracions i es va equipar la nova aulataller de cuina). Les reformes permeten quel’aula es pugui visualitzar des de láula res-taurant mitjançant un gran finestral, demanera que des de la sala es pot apreciar elfuncionament real de la cuina. n

L’Escola d’Hoteleria del CETT inaugura la NOVA AULA CUINA

Neix el web de l’aula restaurantwww.cett.es/aularestaurant

L’aula restaurant ja té weben actiu. Des d’ara, l’espaiwww.cett.es/aularestaurantofereix informació actua-litzada sobre lóferta gas-tronòmica de láula, elsvins de la carta, les receptesdels plats amb el seu mari-datge, notícies i actualitat gastronòmica. A més, desdel web es poden gestionar les reserves de taules iconsultar els menús gastronòmics disponibles. En unmoment en què l’ús dels mitjans tecnològics és vitalper mantenir un contacte viu amb els clients i posar alseu abast coneixements sobre els productes que espoden degustar en un espai com l’aula, el web serviràperquè l’alumnat de l’EH CETT es familiaritzi amb aques-tes eines en la tasca de comercialitzar un establimentde restauració i de relacionar-se amb els clients. n

54 11

Notícies del CETT

Any rere any s’incrementa el nombre de famíliesque decideix celebrar els tradicionals àpats na-dalencs fora de casa, per exemple en un hotel.Menjadors privats, menús tradicionals, tot tipusde comoditats i un servei excel·lent fan que l’Ho-tel Alimara Barcelona esdevingui una opció deprimera.

A l’hora de celebrar un esdeveniment o una festivitat especialhi ha moltes raons per triar un establiment hoteler; no obs-tant això, és possible que la principal sigui que les famíliescreixen i les cases es queden petites per encabir besavis, avis,fills, néts i besnéts. Tothom treballa quasi fins al darrer dia igairebé no hi ha temps per cuinar.L’Hotel Alimara ofereix alternatives per compartir en famíliamenús tradicionals, amb l’avantatge de no haver de rentarplats quan acaba l’àpat, i el més important, que tot estiguirecollit en arribar a casa. L’Hotel Alimara Barcelona proposa per a cada dia de celebra-ció un menú diferent, equilibrat i d’acord amb les tradicionsdel país.

Durant aquestes festes, Nadal i Sant Esteve es converteixenen els dies estrella de la gastronomia, amb la típica escude-lla i carn d’olla o els canelons. L’Hotel proposa gaudir d’a-quests plats, amb un toc actual que encara els fa més atrac-tius i un equip de professionals que els farà sentir com acasa.Any Nou també és un dia especial per celebrar en família.Després d’una llarga nit, reunir-se i fer un àpat lleuger queajudi a digerir els excessos de la nit anterior resulta un veri-table plaer. Finalment, arriba el màgic dia dels Reis. Els amplis espais queofereix l’Hotel Alimara Barcelona permetran als veritablesprotagonistes de la jornada gaudir de les joguines en un en-torn únic.I a banda dels àpats pròpiament familiars, una festa que nopot passar per alt és la nit de Cap d’Any. Un establiment hote-ler ofereix la seguretat i garantia de fruir, en un ambient agra-dable, d’un sopar inoblidable acompanyat de música en viufins a altes hores de la matinada. Si a tot això afegim unahabitació al mateix hotel, tenim el paquet perfecte per donarla millor benvinguda al 2009. n

Més informació:[email protected]

L’HOTEL ALIMARA ofereixmenús exclusius per al proper Nadal

Nadal St. Esteve Cap d’AnyReisAny Nou25desembre 26desembre 01gener 06gener 31desembre

aperitiuBombó de foie i ametlla

Tàrtar de salmó i llagostins

Broqueta d’ànec confitat,codonyat i cruixent de pa

Coca de pernil ibèric

Xarrup de crema de carabassaamb mousse de trufa

menúEscudella de Nadal

amb premsat de carn d’olla

Cuixa de cabriti patata rostida a la menta

Tronc de Nadal

Llaminadures de Nadal

Viña Heredad Blanc de BlancsD.O. Penedès

Solar Viejo CrianzaD.O. Rioja

Aria Brut Nature Segura ViudasD.O. Cava

Cafès i licors






menúCanelons de Sant Esteve

gratinats amb formatge Idiazábal

Turnedó de Gratapalleramb escamarlans

Mousse de torró i xocolataamb iogurt





Cafès i licors






menúCoca de foie i Ruibarbo

amb vinagreta de figa confitada

Corball a la planxaamb verduretes d’hivern

i salsa bearnesa

Mousse de vainilla, mangoi ametlla garrapinyada





Cafès i licors






menúRissotto de bacallà i carxofes

amb cruixent de pernil

Carrat de xai rostitamb mosaic de samfaina

Tortell de Reis





Cafès i licors





Llaminadura de tomàquet,anxova i parmesà

Mini-quiche de bolets

menúFoie micuit amb consomé geleé fumat

Raviolis de llagostinsamb brou de marisc al gingebre

Granissat amb Ratafia i escuma de llima

Filet amb salsa de trufai fals rissotto amb bolets

Textura de xocolata i plàtan

Gormanderies, neules i torrons

Raïm de la sort

Creu de Lavit D.O. Penedès.

Valdubón Reserva D.O. Ribera del Duero

Brut Barroco Freixenet D.O. Cava

Cafès i licors

149 € iva inclòs59 € iva inclòs 59 € iva inclòs 59 € iva inclòs 59 € iva inclòs

5412

Notícies del CETT

El passat curs escolar 2007-2008, l’Espai Estudiant Empresa E3del CETT va registrar un màxim històric pel que fa al nombretotal d’ofertes rebudes, amb un total de 2.311 demandes la-borals (l’any anterior se’n van comptabilitzar 1.700). Aquestesdades poc tenen a veure amb l’actual allau de notícies econò-miques negatives i que indiquen l’increment de l’atur. De mo-ment, i pel que fa a les dades registrades durant aquestsmesos, són lleugerament inferiors a les de l’any passat, tot ique caldrà esperar a finalitzar el curs per fer el balanç defini-tiu. En qualsevol cas, ara és moment d’analitzar les dades delcurs 2007-08.

Incorporacions laborals

Pel que fa a la tipologia de les demandes laborals rebudes perpart de les empreses, destaquen dues grans àrees: d’una banda,els perfils relacionats amb allotjament (aquells que es podenclassificar dins l’entorn d’empreses hoteleres o afins) i els d’in-termediació (perfils per treballar a les agències de viatges,minoristes, majoristes...), amb 382 i 388 demandes respectiva-ment. També cal mencionar l’increment de les relacionadesamb el transport i la logística, amb un total de 260 demandes,mentre que els àmbits de formació, investigació i consultoriacompten amb 53 demandes rebudes. Un altre aspecte interessant és l’aparició de nous perfils pro-fessionals, que hem englobat com a planificació i gestió públi-ca de destins (tècnic de l’administració pública, responsable delpla de dinamització/excel·lència, director de producte, respon-sable d’oficina de turisme, informador turistic) i el de produc-tes i activitats (tècnic assessor de la gestió del patrimoni cul-tural, oci, esports, responsable d’administració, promoció icomercialització, guia, guia d’espais culturals...), amb gairebé

50 demandes. Aquests nous perfils són fruit del coneixement,per part de les empreses, dels nous màsters que des de fa untemps s’imparteixen al CETT i que capaciten l’alumnat perincorporar-se dins aquests nous àmbits de treball.D’altra banda, hi ha un total de 1.043 demandes laborals queengloben tots els perfils professionals relacionats amb la res-tauració (des de cambrers i cuiners fins a responsables de lo-cals, o directors de F&b, destacant com a novetat el perfil delsommelier, cada cop més sol·licitat), que indiquen que la de-manda de professionals qualificats dins aquest entorn segueixcreixent. Per finalitzar, cal citar les 124 demandes de personalque, si bé no es pot classificar dins el sector turístic, pot encai-xar amb el perfil de l’alumnat del CETT: es tracta d’aquells pro-fessionals que han de tenir un bon coneixement d’idiomes,facilitat i do d’atenció al públic... o perfils base per a treballsamb horari de mitja jornada i compatibles amb els estudis. Una anàlisi més exhaustiva indica que un 15% de les deman-des rebudes recauen en perfils de càrrecs directius, el 55% encàrrecs mitjans i la resta en personal base. Una dada a consi-derar és l’augment de demandes del tipus directiu, en sintoniaamb l’alumnat finalitzador dels màsters que imparteix el CETT.Des de l’Espai Estudiant Empresa E3, la gestió de les demandeslaborals es fa a través del campus, on es publiquen totes lesofertes per tal que l’alumnat pugui consultar-les. Paral·lela-ment s’envien comunicats i ofertes a tots els antics alumnesdel CETT que pertanyen a l’Associació d’Antics Alumnes, quetambé compten amb un campus propi on poden consultar lesdemandes laborals rebudes i, si ho desitgen, adjuntar el seucurriculum vitae perquè des de l’E3 es pugui redirigir a lesempreses. El resultat de la gestió són 238 incorporacions labo-

L’E3 registra un màxim històric de demandes laborals

Ofertes laborals/ Incorporacions (de juliol de 2007 a juliol de 2008)

54 13

Port Aventura s’incorpora al Consell d’Empreses CETT-UB

L’EUHT CETT- UB va crear, l’octubre del 2007, el primer Consell d’Empreses TurístiquesCETT-UB, que presideix el rector de la UB. Des d’aleshores, aquestes empreses han par-ticipat en diversos actes realitzats al CETT, des de la VIII edició de la Trobada Escola-Empresa fins a les jornades sobre les competències transversals més necessàries a l’em-presa turística. Un dels objectius del Consell és establir ponts de comunicació i diàlegpermanent amb algunes de les empreses turístiques més implicades amb la formaciód’aquest país. Amb l’objectiu de seguir avançant i aconseguir tenir la millor representa-ció d’empreses, el passat 18 de juliol es va formalitzar la incorporació de Port Aventuracom a membre del Consell d’Empreses. Així, doncs, actualment el Consell està compost per la Fundació Alícia, Hotel Arts, HotelesHesperia, Grupo Husa-Hotel Juan Carlos I, Paradis Grup, Port Aventura, Turisme de Barcelona, Sodexo, Grup Soteras, Vueling,Carlson Wagonlit Travel, la Universitat de Barcelona, la Fundació Gaspar Espuña-CETT i el CETT. n

Notícies del CETT

rals reals (pot haver-n’hi moltes d’altres que no s’han compta-bilitzat perquè ni l’alumne ni l’empresa les ha comunicat).Amb referència a la formació pràctica de l’alumnat a lesempreses del sector -l’altre gran capítol que es gestiona des del’Espai Estudiant Empresa E3-, enguany s’han rebut més de1.000 sol·licituds d’empreses que volen acollir alumnes en pràc-tiques, de les quals se n’ha cobert un 50%. En aquests casos, l’E3orienta l’alumne perquè triï l’empresa que més s’ajusta a lesseves necessitats (prèvia validació del programa de pràctiquesi de l’assignació d’un tutor, que juntament amb l’E3, serà elmàxim responsable de l’alumne dins l’entorn professional). Una dada que resumeix molt bé l’èxit de la formació pràctica ide les empreses seleccionades és l’elevat grau d’inserció que esprodueix. Durant el curs 2007-2008, per exemple, en finalitzarles pràctiques es van generar de forma immediata més de 70contractes laborals. D’altra banda, destaca l’elevat grau desatisfacció, per part de les empreses, de les pràctiques que rea-litza l’alumnat del CETT (qualificat amb una mitjana de pun-tuació d’un 8,6), de qui es destaca l’alt nivell de formació, elgrau de responsabilitat i integració dins l’equip, la motivació, laqualitat de la feina i l’actitud de servei demostrada. n

Més informació: Elisenda Farràs [email protected] de l’Espai Estudiant Empresa E-3 CETT-UB

Les empreses interessades a publicar una oferta laboral o de pràctiques, poden fer-ho a traves de l’enllaç que trobaran al web

www.cett.es, a l’apartat d’Espai Estudiant Empresa

La XIX Trobada ESCOLA+UNIVERSITAT+EMPRESAtindrà lloc el 2 i 3 de març

La propera edició de la Trobada Escola+Universitat+Empre-sa del CETT amb les empreses se celebrarà els dies 2 i 3 demarç de 2009, a l’Hotel Alimara. L’objectiu principal d’aques-ta trobada, que s’organitza anualment des de l’E-3 (EspaiEstudiant Empresa), és facilitar l’apropament dels estudiantsi antics alumnes del CETT amb algunes de les millors empre-ses del sector, per tal que intercanvïin informació, coneixe-ments, projectes, oportunitats laborals, programes de pràc-tiques... Per a les empreses també representa una gran opor-tunitat per donar-se a conèixer i descobrir les inquietudsdels futurs professionals, així com una plataforma per pre-sentar i oferir les propostes i explicar els valors i coneixe-ments que cerquen a l’hora de cobrir les vacants. En defini-tiva, la Trobada -que cada any reuneix més de 45 empresesi rep la visita d’un miler d’alumnes- pretén crear un espaicomú de relació empresa-alumnat-professionals-universi-tat, i promoure i consolidar-ne els vincles a fi d’obtenir unarelació laboral exitosa.Una de les novetats destacades de la XIX edició és l’entorncampus, on alumnes i antics alumnes del CETT podran reser-var prèviament a la Trobada les entrevistes amb les empre-ses, així com consultar les ofertes laborals. A més, el dia 3 demarç tindrà lloc el Mou-te, un programa destinat a promou-re la mobilitat acadèmica i geogràfica dels estudiants delCETT dins l’àmbit nacional i internacional, mentre que, comja és habitual, clourà la Trobada la conferència i la taularodona sobre els recursos humans, a càrrec d’experts en lamatèria. El mateix dia també hi ha prevista una nova ses-sió de treball del Consell d’Empreses CETT-UB. n

Més informació: [email protected]

Ofertes de pràctiques rebudes/ Incorporacions per mesos (de juliol de 2007 a juliol de 2008)

5414

Fundació

“Un passeig per Barcelona amb Eduardo Men-doza”, de Raquel Gella (Escola Joviat de Man-resa), ha resultat l’obra guanyadora del segoncertamen d’aquest concurs, que convoca laFundació Gaspar Espuña-CETT per guardonarels millors treballs de recerca en turisme i hote-leria realitzats per l’alumnat de batxillerat detot Catalunya.

Les propostes de nous productes turístics basats en el turis-me literari i artístic, i la creació d’una marca i imatge identi-ficativa, entre altres, han estat les protagonistes de la sego-na convocatòria dels Premis als treballs de recerca en turis-me de batxillerat, l’entrega dels quals va tenir lloc el passat13 d’octubre, durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic2008-09. Ara fa dos anys, i com a entitat d’interès social, laFundació Gaspar Espuña-CETT va crear aquests premis perdonar a conèixer als estudiants de batxillerat de Catalunyael sector turístic i de l’hoteleria, i incentivar-los a desenvo-lupar treballs de recerca en aquest àmbit amb rigor, qualitati profunditat. L’elecció dels guanyadors es va fer el passat 2de juliol. Dels 16 treballs procedents dels diferents instituts iescoles de batxillerat de la geografia catalana que s’havienpresentat a la convocatòria, un equip de tècnics especialit-zats va seleccionar 7 treballs finalistes. Després de la delibe-ració, el jurat va acordar, per unanimitat, atorgar:

• El primer premi a “Un passeig per Barcelona amb EduardoMendoza”, de Raquel Gella (Escola Joviat, de Manresa). Aquestprojecte d’investigació (vegeu pàg. 33 d’aquesta edició del Tot CETT)és un treball sòlid de recerca personal realitzat amb metodologia,que reflecteix el buidat de les obres de l’autor. Els coneixements del’autora sobre l’obra de Mendoza i l’estimació per Barcelona i elsseus recursos literaris i artístics són la base d’aquest treball que des-envolupa un nou producte: el turisme literari i artístic com a pro-

ducte turístic complementari a l’oferta de Barcelona, que permetdescobrir a propis i forans la ciutat comtal d’una forma diferent.

• El segon premi a “Com fer recordar Girona”, de Carlota Molas(IES Lasalle, de Girona). Es tracta d’un bon treball en l’àmbit deldisseny i del màrqueting turístic, que cerca una imatge específica d’i-dentificació de Girona, així com elements que promocionin aquestalocalitat com a ciutat única i que generin demanda turística.

• El tercer premi a “El turisme al Delta de l’Ebre”, d’AnnaBertomeu Navarro (IES Deltebre). És un treball ben estructurat iamb un contingut ben equilibrat, tant en la part teòrica com en lapràctica, del qual en destaca l’anàlisi que fa del turisme al Delta del’Ebre.

Els Premis als treballs de recerca en turisme de batxillerat pre-mien no només l’autor -que pot costejar-se els estudis uni-versitaris que decideixi cursar-, sinó també el professor-tutori l’escola. Els patrocina la Direcció General de Turisme de laGeneralitat de Catalunya, la Caixa Laietana, l’EUHT CETT-UB iÀgora BCN, Residència Universitària Internacional, i comptenamb la col·aboració d’Abacus, societat cooperativa, i MT NovesComunicacions, i el suport de la Universitat de Barcelona, delDepartament d’Innovació, Universitats i Empresa, i el d’Edu-cació, de la Generalitat de Catalunya, i de l’Agència Catalanade Joventut. n

La RECERCA en turisme i hoteleria de batxillerat premia el turisme cultural

La residència universitària del CETT oberta a tota la comunitat universitària

www.agorabcn.comInstal·lacions i serveis dequalitat adequats per al’alumnat universitari, elprofessorat i col·lectiusacadèmics, en un entornnatural, tranquil i agradablei en un ambient internacional.Disposa d’una molt bonacomunicació amb el centrede Barcelona i les diversesuniversitats de la ciutat,mitjançant el transportpúblic.

La residència universitària del CETT oberta a tota la comunitat universitària

www.agorabcn.comInstal·lacions i serveis dequalitat adequats per al’alumnat universitari, elprofessorat i col·lectiusacadèmics, en un entornnatural, tranquil i agradablei en un ambient internacional.Disposa d’una molt bonacomunicació amb el centrede Barcelona i les diversesuniversitats de la ciutat,mitjançant el transportpúblic.

54 15

Fundació

S’obren noves convocatòries dels premis de la Fundació

Ja s’ha obert la convocatòria del V Concurs de projectes emprenedors al sector turístic, els V Premis als millors crèdits de sín-tesi i projecte final de carrera i els III Premis als treballs de recerca en turisme i hoteleria, destinats a l’alumnat de batxillerat.Més informació: www.cett.cat/cat/fundacio.html n

Beques a la mobilitat del CETT

Aquest estiu, tres estudiants de diplomatura en turismehan estat els mereixedors, en el marc d'ERASMUS, de labeca a la mobilitat de la Fundació Gaspar Espuña–CETT:Vanessa Mejías, a la Klaipeda University (Lituània); MariaFernández, a la Norwegian School of Hotel Management(Stavanger, Noruega) i, en el marc del conveni bilateralentre l’UQAM i l’EUHT CETT, Mònica Lajara, a la Univer-sitat del Quebec (Montreal, Canadà). n

La Fundació atorga els guardons al millor CRÈDIT DE SÍNTESI I PROJECTE FINAL DE CARRERA

L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc el 13 d’octubre, en el marc de l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2008/2009 del CETT.

• El passat 3 de juliol es va reunir a Barcelona el jurat de la IVedició dels Premis als millors crèdits de síntesi(1), que con-voca la Fundació Gaspar Espuña-CETT per incentivar els estu-diants de l’EHT CETT perquè desenvolupin els crèdits de sínte-si i premiar-los amb l’ampliació dels estudis.Entre els 7 treballs proposats, es va acordar per unanimitatconcedir el Premi al millor crèdit de síntesi dels cicles forma-tius TSAL, TSAV i TSCIT, al treball “Hotel Sea &Wave”, realit-zat pels estudiants de TSAL Jéssica Badia, Montse Barrantes,Carla Lorente, Gemma Oliveras i Paola Teijeira, sobre la remo-delació d’un hostal familiar de platja per convertir-lo en unhotel de 4 estrelles, a LLafranc. El Premi al millor crèdit de sín-tesi de TSR l’ha merescut el treball “Ponent Col·lectivitatsS.A.”, d’Albert Pineda, Pedro López, Josep Masó i FlorianGarcía-Tenorio, que consisteix en la creació d’una empresa demenjars per a col·lectivitats situada a Ivars d’Urgell, ambl’objectiu de guanyar el concurs dels menjadors laborals del’Exposició Internacional de Saragossa de 2008 i de dedicar-se a distribuir els seus productes a altres col·lectivitats.

• Pel que fa a la IV convocatòria dels Premis als millors pro-jectes final de carrera(2) de diplomatura de turisme, als qualspodien optar els estudiants de l’EUHT CETT que haguessinobtingut la qualificació d’excel·lent o matrícula d’honor imanifestat a la Fundació la voluntat de participar en el certa-men, el 9 de setembre el jurat va premiar per unanimitat,“Aún se pueden ver las estrellas?”, de Núria González iVíctor Goitia, un estudi exhaustiu i rigorós de les diferentsnormatives hoteleres existents a Europa.

(1) El premi consisteix en una beca del 70% de l’import del primer curs dela diplomatura en turisme (excepte les taxes de la UB) o del primer curs d’unaltre cicle formatiu impartits al CETT l’any acadèmic següent. (2) El premi consisteix en una beca del 80% de l’import d’un màster (ex-cepte les taxes de la UB) impartit al CETT l’any acadèmic següent. n

El Paranimf de la UB va ser l’escenari, al juny, del lliurament depremis del IV Concurs de projectes emprenedors, coincidintamb l’entrega de diplomes als estudiants de l’EUHT CETT-UBque van finalitzar els estudis. Els Premis, patrocinats per l’ObraSocial de Caixa Sabadell, els convoca anualment la FundacióGaspar Espuña–CETT per estimular la iniciativa emprenedora isensibilitzar per al creixement sostenible del turisme. El jurat va atorgar el primer premi (3.600 euros) a “AGTECHTours S.L.”, de Cristina Dalmau, diplomada en ciències empre-sarials amb MBA d’administració i direcció d’empreses. Es trac-ta d’una agència de viatges, en funcionament, que organitzarutes tècniques formatives per a agricultors i professionals delsector agrari. El primer accèssit (2.400 euros) va ser per a “Cul-tur Brazil-Brazil Pass Festival”, de Fernanda Linhares, màs-ter en cooperació internacional i alumna del màster de gestiódel patrimoni cultural a l’EUHT CETT-UB. El projecte consisteixen la creació d’una ONG per promoure el patrimoni culturalimmaterial del Brasil (rutes de festes populars i esdevenimentsculturals) i afavorir la inclusió social i cultural de les comuni-tats locals. El segon accèssit (1.800 euros) el va rebre “LaManreana, aprèn el camp, viu la granja”, de Jaume Graus iTeòfil Camí. Aquesta granja-escola de Juneda permet desco-brir tot allò referent a la vida rural en una masia catalana, a fide recuperar la tradició i l’autenticitat de la vida del camp. Fora de concurs, el Sr. Espuña, president de la Fundació, va ator-gar a títol pòstum el Premi honorífic a l’emprenedor pioner a JordiCartanyà, persona clau en el turisme a la Costa Daurada. n

Els millors PROJECTES EMPRENEDORS d’enguany

5416

El passat 12 de setembre va fer 100 anys de la publicació a La Veu deCatalunya de l’article “Per la Costa Brava”, de Ferran Agulló, on per primer copes parlava amb nom propi d’aquesta zona, fent referència a les cales i poblesdel Mediterrani, des de la desembocadura del riu Tordera fins a la fronteraamb França. Transcorregut un segle, el Patronat de Turisme Costa BravaGirona, màxim organisme de promoció turística de la Costa Brava, commemo-ra l’efemèride amb actes, iniciatives artístiques i culturals, i accions promocio-nals que, fins al 12 de setembre de 2009, difondran i projectaran els atributsi valors del destí a nivell nacional i internacional.

UN ANY PER CELEBRAR el centenari del naixement del nom COSTA BRAVA

Tema

Un segle després del naixement del nom Costa Brava referital litoral de la demarcació de Girona, el Patronat de TurismeCosta Brava Girona ha programat una sèrie d’actes per com-memorar l’esdeveniment, que tenen com a principals ob-jectius:

• Homenatjar la zona costanera que Agulló va descriure com“brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals acops d’onades com un alt relleu, i brodada pels besos de labonança com una esquisidesa de monja pacient per qui leshores, els dies i els anys no tenen valor de temps.” i les per-sones que han promogut i impulsat el turisme a la regió.

• Impulsar la participació dels 22 municipis integrants de laCosta Brava i les institucions públiques i privades, en la com-memoració del Centenari, a fi de difondre entre la poblacióun sentiment d’identitat, pertinença i orgull.

• Promocionar i posicionar internacionalment el destí CostaBrava com a marca turística de prestigi, i donar a conèixerels valors que permetin reconèixer-la com a destí desesta-cionalitzat i consolidat.

El programa dels actes commemoratius del Centenari de laCosta Brava s’estructura en diverses categories en funció dela temàtica i del públic, i inclou exposicions, l’edició de llibres,produccions audiovisuals i productes turístics, a més de lesactivitats principals (l’acte inaugural celebrat el passat 12 desetembre a Calella de Palafrugell -vegeu requadre adjunt-;l’acte central que tindrà lloc el 23 de juny de 2009 al recintede la Ciutadella de Roses; i l’acte de tancament, el 12 de se-tembre de 2009 al Nou Auditori del Casino de la Costa Bravade Lloret de Mar).

Així, quatre exposicions mostren l’evolució de la Costa Bravaen els últims cent anys: “La Costa Brava en l'art al llarg d’unsegle”, amb obres d’artistes importants que hi han estat vin-culats al llarg de la història; “Objectes curiosos” relacionatsamb la història del turisme en aquest territori, “Exposició defotografies antigues” i “Fotografies actuals de la Costa Bravaen gran format”. Durant l’any del Centenari també s’ha previst l’edició especiald’obres vinculades a la Costa Brava, la seva gent, la seva cul-

REIVINDICANT UNA MARCA TURÍSTICA

Personalitats de l’àmbit polític, econòmic i social van ser pre-sents, el passat 12 de setembre, a l’acte multitudinari que vadonar el tret de sortida als actes de celebració del Centenaridel topònim Costa Brava. Per commemorar aquesta efemèri-de, l’auditori dels Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell,es va convertir en l’escenari del concert inaugural, a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès i els germans Lluís i GerardClaret. Durant els parlaments van destacar les intervencionsde Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Em-presa, que va parlar del turisme com “un sector sòlid que had’avançar cap a la sostenibilitat i l’harmonia amb el territori,i que ha de recuperar la identitat i la història com a turismemodern”. Joan Manel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjansde Comunicació, va explicar que “la cultura pot ser un delsingredients per afegir al valor turístic de la Costa Brava”,mentre que Enric Vilert, president de la Diputació de Girona idel Patronat de Turisme Costa Brava Girona, va afegir que elCentenari és una oportunitat per reivindicar “una de les mar-ques turístiques més importants del mercat espanyol”.

54 17

tura i els seus paisatges: La guía de la Costa Brava, de JosepPla; Jardines de Cap Roig, Historia-Cultura-Natura; Reen-contrar la Costa Brava; La guia cultural de la Costa Brava;Homenots de la Costa Brava; i Cien años de la Costa Brava. Alhora, s’ha realitzat un clip promocional i un documentalsobre la història d’aquests cent anys, i s’ha impulsat la crea-ció de dos productes turístics específics que es basen en elsprincipals atractius de la Costa Brava: una ruta del Centenaripels llocs clau de la zona -inclou els llocs que suposadamentvan inspirar Ferran Agulló, entre els quals es troben les pobla-cions de Begur, Sant Feliu de Guíxols i Blanes-, i un menúgastronòmic a base dels plats que tradicionalment han for-mat part de la gastronomia de la Costa Brava, elaborat iassessorat pels millors cuiners de la demarcació de Girona,com ara Ferran Adrià, (elBulli), Joan Roca (El Celler de CanRoca) i Jaume Subirós (restaurant Hotel Empordà).

Reforçant els valors de la marca

La difusió del Centenari de la Costa Brava i de cadascun delsseus esdeveniments i activitats s’acompanya d’una campa-nya global de comunicació (campanyes publicitàries gràfi-ques, d’Internet, de televisió i radiofòniques d’àmbit nacio-nal i internacional) destinada a divulgar i reforçar els valorsde la Costa Brava com a marca centenària i pionera en turis-me a nivell internacional, la seva imatge i també la d’aque-lles entitats i empreses que participen en la commemoraciódel Centenari.L’altre gran mitjà per donar a conèixer els actes del Cen-tenari és la pàgina web www.costabrava.org/centenari, ones pot trobar documentació de suport i història (escrits,imatges, documents d’àudio) sobre la Costa Brava. La pàgina web és interactiva –web 2.0- i convida els nave-gants a viure i compartir l’experiència de la Costa Brava ambaltres persones que han gaudit i gaudeixen dels seus paisat-ges, activitats, la seva gent i els seus personatges. A més d’informar sobre els esdeveniments i les iniciativesculturals que tindran lloc durant un any, per exemple, als 22

municipis que pertanyen a la Costa Brava, la pàgina webdedica un espai a les institucions i entitats involucrades enel Centenari (Comitè d’Honor, Comissió Coordinadora,patrocinadors i entitats col·laboradores), i a descriure elstrets i valors característics de la zona. Es fa una descripciógeneral -geogràfica, climatològica, històrica i cultural- delsespais naturals (paisatges, parcs naturals, cales, jardins...), is’informa sobre la cultura i civilitzacions (jaciments arqueo-lògics, art, museus, festes tradicionals), activitats i experièn-cies que s’hi poden relitzar (esports relacionats amb el mar ila platja com ara el submarinisme, el senderisme, cicloturis-me, golf...), salut i bellesa (serveis i cures), oferta gastronò-mica, de congressos i convencions, sobre la varietat i quali-tat de l’allotjament, o sobre la xarxa de comunicacions i l’ex-cel·lent accessibilitat, entre altres.

UN RECORREGUT CRONOLÒGICPER CENT ANYS D’HISTÒRIA

La Costa Brava ha estat al llarg de la seva història, i especial-ment en els últims cent anys, bressol i residència de gransartistes de diferents disciplines. El pas o l’estada en el territo-ri de nombroses personalitats d’àmbit polític, intel·lectual isocial ha contribuït a transformar i projectar a nivell nacionali internacional la seva imatge. Poblacions com ara Cadaqués, Tossa de Mar i espais com elMas Juny, a Palamós, o la finca El Paradís, a Begur, han estatpols d’atracció d’artistes i intel·lectuals de la talla de SalvadorDalí, Pablo Picasso, Marc Chagall, Federico García Lorca, PaulEluard, Man Ray, André Masson, Luis Buñuel, John Cage, Mar-cel Duchamp i Suzanne Phocas, entre molts altres. Són preci-sament les visites i obres d’una inacabable llista de pintors,músics, poetes, escriptors, escultors, actors i pensadors lesque han inspirat treballs i atorgat glamur a la Costa Brava amitjan segle.

Més informació: Al web www.costabrava.org/centenari es pot consultar, per ordre cronològic, el llistat

d’esdeveniments i personalitats que han marcat la història de la Costa Brava durant aquests 100 anys.

Cale

lla d

e Pa

lafr

ugel

l. Pe

p Ca

llís.

Arxi

u fo

togr

àfic

Pat

rona

t de

Turis

me

Cost

a Br

ava

Giro

na

Ruïnes d’Empúries (1), cala Cap Roig de Calonge (2) i cala sa Conca Castell, de Platja d’Aro (3), fotografies de Francesc Tur. Girona (4), d’Ariadna Álvarez. Restauracióa Peratallada (5), de Pep Iglesias. Vies verdes (6), del Consorci Vies Verdes. Gastronomia (7), de Josep Lluís Banús. Aiguamolls de l’Empordà (8), de Josep Padilla.Ceramista de la Bisbal d'Empordà (9), del PTCBG. Dona i mero (10), de Salvador Coll. Camos (11), del Consell Comarcal Pla de l’Estany. Focs d’artifici a Blanes (12),de Carlos Herrero: Arxiu fotogràfic Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

7 8 9 10 11 12

1 2 3 4 5 6

5418

Sóc de Figueres, a segona líniadel litoral però en plena CostaBrava. Vaig tenir la sort d’ena-morar-me dels Aiguamolls i delsseus ocells quan era jovenet, ivaig ajudar a evitar el desastreque hauria significat la urbanit-zació de la zona entre les golesde la Muga i del Fluvià (Port

Llevant), i d’altres de més petites però significatives,com ara Fluvià Marina a la gola del Fluvià, Cinclaus, laPletera i les Basses d’en Coll al Baix Ter… I vaig serdirector del Parc Natural dels Aiguamolls durant 14anys. Com a soci fundador de la IAEDEN també vàremtreballar per la protecció del cap de Creus i el Montgrí.La Costa Brava era una costa molt bonica, que per sortencara manté molts d’encants malgrat alguna zona“esbravada”, i que té potencial per continuar sent unlloc bonic on retorni la vida, fet que indicarà el seu bongrau de qualitat ambiental i de civilització. De fet, m’i-magino la Costa Brava d’aquí a cent anys com un llocon haurem aconseguit que no s’hagi fet malbé ni uncentímetre quadrat més, ans al contrari, que es puguinrestaurar zones degradades. On els parcs naturals ha-gin posat en valor la zona, i coexisteixin amb activitatshumanes sostenibles i respectuoses. I que el vol de lesàguiles pescadores, de les baldrigues, de les gavinescorses i dels corbs marins, acompayin els vells marins iels dofins, símbols i indicadors de bellesa i de vida.

JORDI SARGATAL DIRECTOR DE TERRITORI I PAISATGE OBRA SOCIAL CAIXA CATALUNYA

La meva vinculació amb la CostaBrava ha estat i és total. Vaig néi-xer a Figueres i visc a Cadaquésdes de l’any 1966. Considero que és un racó privilegiatper moltes raons. Per mi, la més important és que haestat el centre d’inspiració de tants artistes. No oblidemque és principalment Cadaqués el lloc de tota la CostaBrava on es va iniciar la peregrinació de grans artistes anivell mundial cap a aquest indret. Entre ells, PabloPicasso, l’any 1910, convidat per la meva família, i méstard, Salvador Dalí. Amb vista al futur, confio que els tan

maltractats polítics faran el pos-sible per conservar-la tal com està.La meva família és un exemplede bona conservació. n

ANTONI PITXOTPINTOR I DIRECTOR DEL TEATRE-MUSEU DALÍ DE FIGUERES

© Melitó Casals "Meli". Drets d'imatge de Salvador Dalí reservats. Imatge cedidaper la Fundació Gala-Salvador Dalí.

He estat vinculat permanentment ala Costa Brava ja que, de nano, jatenia inquietud per participar en el

desenvolupament turísitc del meu poble, Platja dÁro.Posteriorment vaig participar activament en les accionsde promoció que poguessin colocar-lo al mapa de lesprincipals destinacions turístiques dÉuropa. Crec que laCosta Brava és un conjunt harmònic, on la naturalesa haprivilegiat la zona, donant-li una qualitat paisatgísticamolt particular, i on el clima no és excessivament calorósa léstiu ni rigorosament fred a l´hivern. A més, disposad’establiments turístics i una oferta gastronòmica d’ex-cel·lent qualitat. Dáquí a cent anys, la veig amb unaxarxa de comunicacions molt racional i plenament arti-culada amb Barcelona i Perpinyà, amb un TGV plenamentactiu, una anella de les Gavarres ben articulada per tren icarretera, i una via transversal que vingui de Blanes, con-necti amb lánella, i a Corçà enllaci amb la carretera deFigueres. La imagino respectuosa amb el paisatge, atrac-tiva per viure-hi gràcies a la qualitat de vida i l’alta pres-tació de serveis, i gaudint de la confiança de la clientelainternacional. n

JORDI COMASEMPRESARI HOTELER I VICEPRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Visc i treballo a la Costa Brava. Heestat durant 4 anys membre delConsell de la Comunitat Turísticade la Costa Brava i 4 anys méssent-ne el president, i des de fa 30anys sóc membre del Consell del Patronat de Turisme.Aquesta terra és única i diversa, amb qualitat ambientali serveis per a totes les economies, on el turisme haactuat com a motor econòmic.D’aqui a cent anys penso que la Costa Brava serà lamateixa costa de roques, pins i platges. Amb els poblesque hauran crescut segons l’economia i les normes urba-nístiques. n

NARCÍS COLLHOTELER I PAGÈS

54 19

Des de l’Almadraba Park Hotel, el meu vincle amb laCosta Brava parteix de cuidar tots els petits detalls quesón els més importants per a les persones que la vi-siten. Si hagués de parlar a algú que no coneix aquest terri-tori, diria que aquí trobareu l’aigua més clara, la llummés extraordinària del món, i podreu gaudir de lesmillors cales i caletes del Mediterrani. D’altra banda, quan imagino la Costa Brava d’aquí acent anys m’agradaria veure-la endreçada, amb elspobles acabats, que les parets mitjanes no fossin lafatxada principal, que realment fos una Costa Brava desilenci, de repòs, plàcida, on fos fàcil viure les millorsvacances. n

JAUME SUBIRÓS EMPRESARI HOSTALER I CUINER IL·LUSTRE

Sóc filla de la Garrotxa. Vaig viuredurant nou anys a Lloret de Mar en el moment de laseva gran moguda; llavors encara podíem anar a pas-sejar a Sta. Crisina, la Roca Grossa, a St. Pere del Bosc...Ara ja no ho conec. Com a membre del consell d’admi-nistració del Patronat de Turime Rural Girona, sihagués d’explicar com és la Costa Brava a algú que nola coneix, diria que és molt variada pel seu paissatge,que li queden alguns llocs verges i que la mou unaactivitat turística de primer ordre. Que ha estat i éspintada i descrita per tot tipus d’artistes i escriptors,mentre que en negatiu trobo que està una mica massaedificada. Per això espero que d’aquí a cent anysmillo-ri en ordre i urbanisme i que pugui continuar essentun dels nostres emblemes. n

ASSUMPTA FORTMEMBRE DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DEL PATRONAT DE TURIME RURAL GIRONA I MESTRESSA DE CASA

Fa 22 anys em vaig establir a Lloret de Mar per desenvo-lupar la meva professió com a metge. Ara, si hagués dedefinir el meu vincle amb la Costa Brava, el definiria coma “intens” per molts motius: per una banda perquè emconsidero privilegiat de poder viure en aquesta costa igaudir del seu entorn. Encara, a dia d’avui, gaudeixo lle-gint, fent esport, passejant per les nostres platges i parat-ges. Intens també perquè, des de fa més de cinc anys, sócalcalde d’aquest municipi, considerat com la principal des-tinació de la Costa Brava, i com a tal i juntament amb elmeu equip, treballem constament per desenvolupar pro-jectes de futur que posin en valor tots aquests atractius.La Costa Brava és una de les destinacions amb més poderd’atracció de Catalunya i Espanya. Gaudeix d’un entornprivilegiat gràcies a les magnífiques platges, l’entornnatural i un important llegat cultural.Jo crec que el nom “Costa Brava” la descriu clarament:pinars que arriben fins a tocar el mar, platges envoltadesde vegetació, cales i penya-segats. La Costa Brava ésnatura en pura essència i en aquesta bellesa agresta és onradica el seu principal potencial.

La Costa Brava, per altra banda,compta amb un valor afegit: ofe-reix moltes activitats per gaudird’aquest entorn natural i cultural,de l’oferta comercial, gastronòmi-ca... valors que, juntament amb lainfraestructura hotelera i d’allotja-ment turístic, la situen com una deles zones turístiques amb més varietat i qualitat del país.A més, també cal destacar la proximitat amb Barcelona,amb Girona, amb la Catalunya interior o els Pirineus, obrintun ampli ventall de possibilitats pels que també volen gau-dir dels esports de neu o realitzar rutes culturals.Pel que fa a la Costa Brava del futur, crec que se situaràcom un referent turístic pel que fa a la preservació dellitoral, l’entorn natural i cultural. Penso que aleshorespodrem veure el fruit del treball de tots aquests anys i esconsolidarà la nostra aposta per la diversificació de pro-ductes turístics i la potenciació d’un turisme més interac-tiu amb l’entorn, amb la població local i mediambiental-ment més sostenible. n

XAVIER CRESPO ALCALDE DE LLORET DE MAR

Catalunya declara l’any 2009 Costa Brava

El passat mes de maig, Turisme de Catalunya, organisme depromoció turística de la Generalitat de Catalunya, va decla-rar l’any 2009 de la Costa Brava amb motiu de la seva adhe-

sió a la commemoració dels cent anys de Costa Brava. Aquesta iniciativa comporta l’elaboració d’un pla d’actua-cions específic per part de Turisme de Catalunya que refor-ça les actuacions promocionals i de comunicació planifica-des pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona. n

5420

Entrevista

• Quin és l’objectiu principal de lacelebració del Centenari?Des del Patronat de Turisme CostaBrava Girona volem que l’any delcentenari sigui una bona oportuni-tat per millorar el posicionament dela marca Costa Brava en el mercatturístic global i una ocasió perhomenatjar les persones que hanestat i estan vinculades a aquestespai i al sector turístic.Volem aprofitar l’embranzida me-diàtica i promocional que aquestconjunt d’actes tindrà arreu perconsolidar els nostres principalsmercats i per obrir-ne de nous.

• Els actes programats volen promo-cionar internacionalment el destíCosta Brava com a marca turísticade prestigi i com a destí desesta-cionalitzat. Quines accions es du-ran a terme per millorar-ne elreconeixement i la projecció inter-nacional?Aquest centenari, que tenim la sa-tisfacció de promoure des del Pa-tronat, ha de generar un nou impulsa la tasca ja iniciada per la nostraentitat vers una millor estructuraciódels nostres productes turístics i l’a-dequació d’aquests a la demanda.Volem dirigir-nos a segments i mer-

cats específics. El Centenari de la Costa Bravacompta amb un ampli i variat pro-grama d’activitats que abraça totun any d’iniciatives de diversa natu-ralesa que tindran per objectiu ferparticipar els visitants i donar noto-rietat a la marca i a la destinació.Entre aquestes actuacions hi haplanificada una campanya promo-cional d’àmbit internacional en quèrebrem el suport d’entitats com araTurisme de Catalunya i Turespaña.Molt lligat a la difusió de la CostaBrava a l’exterior, estem organitzantviatges de familiarització adreçats aagents de viatges i premsa interna-cional, alhora que aprofitem la par-ticipació en les fires de turismeinternacional per divulgar el Cen-tenari. La creació del microsite específic delCentenari www.costabrava100.catcontribueix a projectar la nostraimatge arreu, convertint-se en unespai dinàmic i viu on el visitanttroba informació àmplia sobre laCosta Brava i sobre tots els actes,esdeveniments, exposicions, etc. quetenen relació amb l’any del Cen-tenari que encetem i que aplegarantant iniciatives institucionals comprivades.

• Deixant de banda Barcelona, lamarca Costa Brava destaca com laprimera destinació turística. Permantenir aquesta dinàmica cal cer-car, però, noves fórmules de pro-moció. El futur passa per atraure ipotenciar el turisme de qualitat?A fi d’afrontar el futur amb garan-ties de competitivitat turística éstotalment imprescindible invertir eninfraestructures i promoció, i que elsagents públics i privats de la in-dústria turística cooperin conjunta-ment. En aquest sentit el sector s’hade coordinar en l’elaboració i execu-ció de plans i línies estratègiques deturisme que es derivin d’estudis demercat i de la implantació de lesnoves tecnologies, amb l’objectiu decaptar i fidelitzar clients de l’actualmercat globalitzat.Des del Patronat de Turisme es tre-balla en el disseny de noves líniesestratègiques que ens permetranconsolidar els nostres principalsmercats i obrir-nos als emergents.Estem creant nous productes i elsadaptem a les actuals tendències ihàbits de la demanda. Hem de con-solidar una oferta turística de qua-litat, posant en valor el patrimoninatural, històric, cultural i social, itots els atractius intangibles d’a-

ENRIC VILERT, president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona

“A fi d’afrontar el futur de la Costa Brava amb garanties de competitivitat turística s’ha d’invertir en infraestructures i promoció, dissenyar noves línies estratègiques per enfortir els principals mercats i obrir-nos als emergents... Cal consolidaruna oferta turística de qualitat, posant en valor el patrimoninatural, històric, cultural i social, i els atractius intangibles del territori. Això ens ajudarà a desestacionalitzar i estimularla demanda en un mercat altament competitiu.”

54 21

quest territori. Pensem que això ensajudarà a desestacionalitzar i a es-timular la demanda en un mercataltament competitiu.

• Josep Huguet, conseller d'Innova-ció, Universitats i Empresa, va co-mentar durant l’acte inaugural delCentenari que el turisme és unsector sòlid que ha d’avançar cap ala sostenibilitat i l’equilibri amb elterritori, i que ha de recuperar laseva identitat i història. Creu queaquesta és la fórmula per a unturisme de futur a la Costa Brava?Des del Patronat de Turisme treba-llem per aconseguir implantar unmodel turístic de futur que ens per-miti desenvolupar una activitatturística sostenible en el territori,que alhora es converteixi en motoreconòmic del nostre país. Coincidimdoncs, amb l’opinió del consellerHuguet quan afirmem que hem detrobar les fórmules per diferenciar-nos i desmarcar-nos d’altres desti-nacions turístiques similars posanten valor els nostres principals actiusculturals i identitaris.Un dels principals objetius de lanostra institució, així com també hoés per a Turisme de Catalunya, ésassolir la desestacionalizació en lesnostres destinacions turístiques. Ac-tualment duem a terme estratègiesi accions a fi de trencar amb la tem-poralitat turística per mitjà de lasegmentació de productes i declients.

• Durant el mateix acte el consellerde Cultura i Mitjans de Comunica-ció, Joan Manel Tresserras, va as-segurar que el Govern vol canviarl’oferta turística de Catalunya, ique la cultura pot ser un ingre-dient a afegir a l’atractiu turísticde la Costa Brava. Què en pensa?Tenim el convenciment que la dife-renciació i l’especialització permetràal nostre sector desenvolupar unaactivitat empresarial continuada alllarg de tot l’any. Si reprenem lesparaules del conseller Tresseras,apuntem que la cultura i els produc-tes catalogats de culturals -equipa-ments museístics, festivals de músi-

ca, tradicions, rutes basades en lainterpretació històrica o rutes lite-ràries...- són clars elements poten-ciadors de l’oferta turística catalanaactual. No es tracta de voler canviarl’oferta turística de Catalunya, sinód’ampliar-la amb valors afegits quela facin més atractiva als visitants.Concretament, la demarcació de Gi-rona ofereix als visitants, a més delproducte vacacional, altres produc-tes que, com la cultura, no es trobensubjectes a l’estacionalitat, atès queestan estructurats en base a carac-terístiques pròpies i no solament cli-matològiques. Per exemple hi ha elgolf, les vies verdes, el senderisme ola gastronomia, que són comple-mentaris entre si i amb altres comara el producte de sol i platja, o elturisme de neu.

• Hi ha qui considera que el patri-moni de la Costa Brava, avui, estàinfravalorat i caldria revaloritzar-lo, per exemple, recuperant actiuscom ara el camp i els cultius. A mésde la indiscutible oferta de sol iplatja, la Costa Brava compta ambun important patrimoni històric icultural, paisatgístic i gastronò-mic. Aquests són els grans reptesdel turisme de futur a la zona?Generalment el patrimoni i tot elque aquest terme engloba -paisat-ge, monuments, art, tradicions po-pulars, gastronomia, etc.- requereixd’una contínua recuperació i inver-sió econòmica, que té per objectiuoptimitzar els recursos de la demar-cació i, en el cas del turisme, poten-ciar-los com a actius bàsics de ladestinació. Precisament el Centenaride la Costa Brava se’ns presentacom una bona oportunitat per po-sar en relleu aspectes artístics i pa-trimonials molt estretament lligatsa la cultura de la nostra terra. A talld’exemple, recentment hem creat elweb del Centenari www.costabra-va100.cat on podem consultar unaselecció sintètica de textos literaris iperiodístics dedicats als municipisde la Costa Brava i la filmografiaproduïda a la demarcació de Girona,a més de l’organització d’exposi-cions fotogràfiques, i l’edició i reedi-

ció de llibres relacionats amb laCosta Brava, tant per la seva temà-tica com pels seus autors.A banda, com a reptes, des del Pa-tronat ens marquem diversificar l’o-ferta i impulsar el sector turístic gi-roní a emprendre noves iniciatives.El Patronat s’ofereix com a platafor-ma promocional a l’exterior i com ainstrument dinamitzador del nostresector a la demarcació gironina.

• Fa quatre anys es parlava del perillde sobreexplotació urbanística alqual estava sotmesa la Costa Bra-va, mentre que avui molts celebrenla preservació del litoral i que s’ha-gi posat fre a l’ampliació de lesautopistes i la massificació urbanís-tica. Es parlava d’un model de de-senvolupament i ordenació del ter-ritori que el deslligués del negociimmobiliari, la massificació i la pro-liferació d’infraestructures, i es de-fensava un equilibri entre el mante-niment del potencial econòmic i laconservació dels recursos. Creu queaquest model s’ha dut a terme?El risc de sobreexplotació cal tenir-lo sempre present per no oblidar maila importància de la preservació delpatrimoni. En els últims anys s’haanat generalitzant la creació d’ins-truments determinants per garantiraquest equilibri necessari entre eldesenvolupament econòmic i la con-servació dels recursos naturals imediambientals.

• Com s’imagina la Costa Brava d’a-quí a cent anys?Aquesta pregunta resulta molt difí-cil de respondre, però penso quehauríem de seguir essent una desti-nació turística de primer ordre, per-què significaria haver sabut fer béles coses des d’un punt de vista glo-bal: hauríem sabut trobar l’equilibrientre l’activitat econòmica humanaen el territori i la conservació delmedi, tot preservant els nostres orí-gens i identitat. En definitiva, ensagradaria deixar a les generacionsfutures un llegat evolucionat i sa-ber-los traslladar un sentiment derespecte per aquesta terra, la sevahistòria i la seva gent. n

5422

CETT Formació

la gastronomia i el soroll als restaurants de categoria d’avuidia. Finalitzada la dissertació, va concloure que el món del’hostaleria, en totes les seves manifestacions -gastronomia,hotels, transport, viatges...- constitueix una part moltimportant de la nostra vida, de la nostra història i realitatindividual i alhora col·lectiva, i que qui la gestiona hi desen-volupa un paper molt important, ja que està contribuint aconstruir la realitat quotidiana que, en bona part, després esconverteix en la història en lletres majúscules. Per acabar, Mendoza va desitjar molta sort a l’alumnat delCETT i tots els qui treballen en el sector i els va agrair els seusserveis, així com a l’Escola pel fet d’haver-lo convidat.Prèviament a la intervenció de Mendoza, el director generalde Turisme de la Generalitat, Joan Carles Vilalta, va dirigirunes paraules als presents, referint-se al turisme com unaconquesta social “de la qual tots en som beneficiaris, men-tre que depèn de tots vosaltres, els professionals, queseguim sent una de les destinacions punteres al món”. Després de la lliçó inaugural, Manel Bassols, director de laFundació Gaspar Espuña–CETT, va parlar del paper de la ins-titució, a fi de presentar i fer el lliurament dels premis queatorga aquesta entitat: els premis als millors crèdits de sínte-si i projectes final de carrera, i els premis als treballs de recer-ca en turisme de batxillerat. A continuació, Nan Ferreres,directora de l’EHT CETT, i José Antonio Pérez-Aranda, directorde l’EUHT CETT-UB, van donar la benvinguda a l’alumnat ivan desitjar a tothom un bon curs. També van definir elsobjectius del CETT pel que fa a la formació de grans profes-sionals i la seva incorporació al món laboral amb les compe-tències i actituds necessàries, i van demanar a l’alumnat quesigui exigent, innovador i que aprofiti al màxim els recursosde què disposa. El director del Grup CETT, Miquel Alsius,també es va referir a aquestes competències i a la tasca ques’està realitzant des del Consell d’Empreses CETT-UB perdefinir-les (precisament i prèvia a la inauguració del cursva tenir lloc una nova jornada de treball del Consell pre-sidida pel rector de la UB, Josep Samitier, sobre els con-tinguts del nou grau en turisme i hoteleria, on es va ferèmfasi sobre la importància d’una formació pràctica molttutoritzada dins l’empresa, de la incorporació de la recer-ca al turisme, la internacionalització i el domini de l’an-glès, entre altres aspectes). Finalment, van posar punt ifinal a l’acte les paraules de Rosa Nonell, vicerectora dePolítica Acadèmica i Convergència Europea de la UB, que,en representació del rector, va parlar de l’oportunitat querepresenta per a tots la nova titulació de grau que aviats’impartirà al CETT (vegeu pàgina següent). n

L’escriptor EDUARDO MENDOZAinaugura el curs acadèmic 2008-09

La lliçó inaugural que enguany ha donat pas al’inici del curs acadèmic al CETT va comptar, elpassat 13 d’octubre, amb la brillant exposició delreconegut escriptor Eduardo Mendoza, que vaexplicar algunes anècdotes de la seva experièn-cia com a “detectiu gastronòmic”, per donar aentendre la importància del món de l’hoteleriaen la història quotidiana i col·lectiva.

El Gran Saló Catalunya de l'Hotel Alimara es va omplir degom a gom per escoltar l’exposició de l’autor de llibres detant renom com ara La verdad del caso Savolta, Sin noticiasde Gurb i La Ciudad de los Prodigios. Amb el títol de "Detec-tive Gastronómico en Barcelona", Eduardo Mendoza va ferun repàs a la seva trajectòria com a documentalista, treballprevi a l’escriptura de qualsevol de les seves obres. Per exemple, es va referir a la novel·la històrica i a la creacióde La Ciudad de los Prodigios. Aleshores, va explicar, Bar-celona era una ciutat sense història política amb majúscules.Per tal de recrear la realitat de l’època calia conèixer, doncs,el dia a dia de la gent, les petites històries de la quotidiani-tat: com es vivia, menjava i vestia, com era el transport, elshotels de l’època de l’Exposició Universal, com va ser el ban-quet públic que es va fer per celebrar aquest esdeveniment,etc. Fruit del treball de recerca i investigació, Mendoza vaexplicar com ha aconseguit il·lustrar-se amb tot tipus decuriositats sobre el món de la restauració. L’anecdotari i les descobertes de l’escriptor sobre plats tancuriosos com ara la paella, “el plat més universal de laPenínsula Ibèrica, però de procedència desconeguda”, vanfer riure els presents a la inauguració delcurs acadèmic del CETT, que no es vanvoler perdre la teoria de Mendoza sobre

54 23

El proper curs 2009-2010, coincidint amb la ce-lebració del 40 aniversari del CETT, l’EUHT CETT-UB té previst començar a impartir el nou grau endirecció hotelera i turística. Aquesta formació,dissenyada amb el suport de tots els agents delsector, no només s’equipararà a la resta de titu-lacions universitàries pel que fa al reconeixe-ment oficial segons els nous requeriments del’Espai Europeu d’Educació Superior, sinó quemitjançant l’especialització permetrà que es de-senvolupin nous perfils professionals amb lescompetències i la projecció internacional neces-sàries per garantir un futur exitós dels graduats.

La materialització de la proposta de grau en direcció ho-telera i turística dissenyada per l’EUHT CETT-UB (que ja s’hapresentat a ANECA, organisme responsable de la revisió delsprotocols de grau a l’Estat espanyol, que és qui l’ha d’apro-var) suposarà l’adaptació total de l’Escola a la formació al’Espai Europeu d’Educació Superior.El nou grau de l’EUHT CETT-UB s’ha dissenyat amb l’estretacol·laboració del sector turístic, dels professionals i del pro-fessorat del Grup CETT. Amb les seves aportacions s’hanidentificat les tendències d’evolució del mercat i els princi-pals reptes estratègics que s’han d’afrontar per garantir elfutur d’un sector innovador i competitiu, com ara el turístic.El coneixement expert, útil, aplicable, ha estat l’eix vertebra-dor del disseny del pla d’estudis i el corresponent desplega-ment curricular, incorporant els coneixements i competènciesnecessaris per formar els millors professionals. El nou grau profunditza en els principis i bases del coneixe-ment del turisme, en la creació, producció, comercialitzaciói distribució dels productes turístics -posant en valor elsrecursos disponibles per dissenyar productes i serveis quedonin resposta a les noves necessitats dels turistes, quereclamen més experiències i emocions-, i en la gestió d’em-preses turístiques.La implantació del nou grau suposarà el ple reconeixementde la formació hotelera i turística, que s’equiparà a la restade carreres universitàries, passarà a tenir una durada de 4anys i permetrà a l’alumnat amb vocació investigadora con-tinuar els estudis cap a la realització d’un doctorat.

Una de les característiques del nou grau és l’especialització,a fi de crear nous perfils professionals que donin resposta ales noves demandes i exigències del sector turístic. Així, l’a-lumnat pot triar entre dos itineraris:

• L’especialitat en direcció turística prepara l’alumnat perquèopti a diferents opcions professionals en l’escenari de les activitats,els serveis i les destinacions turístiques, a fi de preparar futurs res-ponsables. L'especialitat contempla el disseny innovador de pro-ductes i activitats turístiques i relaciona l'alumnat amb les novestendències del sector, com ara les consultories turístiques especia-litzades, l'administració pública, les empreses de serveis i trans-ports, preparant perfils professionals especialitzats en la gestióturisticocultural, l'enogastronomia i l'enginyeria de destinacions.

• L’especialitat en direcció hotelera, plenament justificada ambla realitat de l’entorn turístic i econòmic, capacita l’alumnat percomprendre les variables competitives del sector i per donar-hi res-posta amb pràctiques i solucions eficaces, amb un profund conei-xement i domini dels processos clau, els sistemes de comercialitza-ció, la gestió de les vendes i dels clients, en un context internacio-nal. En el sector de la restauració, els continguts es desenvolupentenint en compte tant la vessant operativa i la gestió, com la pers-petiva del disseny d’ofertes atractives que considerin les novesnecessitats dels consumidors.

El nou grau s’ha orientat cap a l’adquisició i el desenvolupament deles competències personals, interpersonals i professionals que elsector turístic i hoteler ha valorat com a necessàries per exercir lafunció directiva i el lideratge de projectes i persones. Per exemple,el sector valora que els graduats tinguin iniciativa i valors, i queincorporin la capacitat de treballar en equip i de treballar en uncontext internacional. Amb la finalitat de respondre a aquestesprioritats, el grau garantitza el domini de l’anglès i la possibilitatd’assolir amplis coneixements d’una segona llengua estrangera, iconvida l’alumnat a participar en programes de mobilitat enempreses i universitats internacionals, així com la realització depràctiques a les empreses del Grup CETT o en les més de 1.000 em-preses compromeses amb el model formatiu propi de l’EUHT CETT-UB. Entre els instruments per facilitar el desenvolupament de ladimensió internacional i l’esperit emprenedor, destaca el projectefinal de grau, que l’alumne podrà orientar cap a la investigacióaplicada o al desenvolupament d’un projecte en una empresa oinstitució hotelera o turística (a nivell local o internacional), o d’unprojecte innovador i emprenedor, gràcies als convenis que l’Escolaté amb universitats i empreses a nivell internacional.Amb el nou grau, l’actual alumnat de la diplomatura en turismetindrà l’oportunitat d’acabar com els primers graduats en hoteleriai turisme, gràcies a la definició de les passarel·les que els permetinadaptar-se a la nova formació, reconeguda a nivell europeu i inter-nacional; una oportunitat única que els aportarà un perfil encaramés atractiu i competitiu per al sector turístic. n

José Antonio Pérez-Aranda. Director de l’EUHT CETT-UB

CETT Formació

El millor GRAU EN DIRECCIÓ hotelera i turística, a l’EUHT CETT-UB

5424

CETT Formació

*Jordi Fernández Berges gaudirà de la beca Ramona Closa. Exalumnedel CETT, treballa com a cuiner de partida de primers i quarto fred aArkasa, empresa de col·lectivitats que gestiona la cuina de l´HospitalTeknon de Barcelona. n


S’entrega la I BECA a l’excel·lènciaacadèmica RAMONA CLOSA-CETT

La iniciativa, dirigida a l’alumnat que ha fina-litzat la formació de tècnic superior en restau-ració a l’EH CETT per tal que pugui realitzar elcurs déxtensió universitària “Cuina dálta gas-tronomia, executiva i creativa”, pretén donar aconèixer i reconèixer la trajectòria de RamonaClosa en el món de l’hostaleria, i suposa una opor-tunitat per a l’alumnat de cicle d’accedir a estu-dis universitaris.

La beca Ramona Closa-CETT a l’excel·lència acadèmica sor-geix com una iniciativa del petit empresariat, que aposta pelfutur i la professionalització d’un sector viu i de futur. ElCETT s’ha sumat a aquesta proposta formativa, una convoca-tòria que té com a finalitat que l’alumnat que ha aconseguitla beca* pugui realitzar el curs d’extensió universitària encuina dálta gastronomia, executiva i creativa (vegeu requa-dre inferior) durant el present any acadèmic. Per concedir-la iseleccionar-ne el beneficiari, s’ha valorat l'expedient acadè-mic de l'alumne corresponent als estudis de tècnic superior enrestauració i la trajectòria professional adquirida.

RAMONA CLOSA I COSCOLLOLA

Als seus 89 anys, i des de la comarcade la Segarra, Ramona Closa ha dedi-cat tota la seva vida a la cuina i al mónde l’hostaleria (el seu establiment,l’Hostal Jaumet de Torà, amb més de115 anys, és regentat per la quarta ge-neració). D’ella en destaquen la tena-citat a l’hora de dur a terme projectes,i el servei als altres. Ramona Closa, tot

i que mai no va poder estudiar en el sector de la cuina, vaaprendre de l’herència dels pares i els avis, mantenint la cuinatradicional de casa nostra, però alhora adaptant-se a la novatecnologia. És una persona que estima aquest món i quesempre es mostra disposada a ajudar aquells que volen que lanostra cuina tingui cada cop més nivell de professionalitza-ció, i que mantingui la identitat, com a expressió cultural.

Comença el V Curs de cuina d’alta gastronomia executiva i creativa

Des del passat 20 d’octubre i fins al 20 de maig de l’any vinent, té lloc a l’EH CETT el V Curs de cuina d’alta gastronomiaexecutiva i creativa, amb un total de 150 hores. Davant la necessitat, avui dia, que els cuiners estiguin capacitats per apli-car els avantatges competitius que els permetin desenvolupar el seu projecte personal de cuina creativa, incorporant tèc-niques d’avantguarda, aquest curs d'extensió universitària dóna resposta a la demanda de formació global en alta cuina,reconeixent el valor pedagògic de l'experiència dels professionals. Compta amb la participació de cuiners de prestigi delsector, com ara Joan Roca (Celler de Can Roca), Carles Gaig (Restaurant Gaig), Jordi Herrera (Restaurant Manairó), XavierFranco (Restaurant Saüc), Montse Estruch (Restaurant El Cingle), Jaume Biarnés (Fundació Alícia i elBulliRestaurant), DaniGarcia (Restaurant Calima-Hotel Meliá Don Pepe), Paco Guzmán (Restaurant Santamaría) i amb col·laboradors com araPere Castells (responsable del departament científic d'Alícia) o el Dr. Claudi Mans (catedràtic en enginyeria química a laUB). També hi participen empreses del sector i docents especialitzats en l'àrea de restauració del CETT. Precisament fa uns mesos -al maig-, l’alumnat de la 4a edició del Curs va fer el lliurament del projecte final (en el decurs deles darreres sessions va tenir lloc l’exposició dels estudis davant la comissió d’avaluació i la resta de companys). Entre els tre-balls realitzats destaca el lliurat per Emilio Erazo, centrat en l’aplicabilitat de la tècnica de l’osmosi a la cuina -el rovell d’ou haestat el producte que li ha permès crear una major varietat d’elaboracions-. D’altra banda, el projecte presentat per AlejandraBernadis s’ha basat en l’estudi del mate, un ingredient molt popular al seu país d’origen, l’Argentina, mitjançant el qual hacreat una oferta gastronòmica diferent i divertida, tot treballant diverses textures de presentació. La IV edició del Curs tambéva comptar amb la col·laboració de professionals de l’alta gastronomia, com ara Carles Gaig, Jordi Herrera, Dani Garcia, MontseEstruch, Jaume Biarnés, Paco Guzmán, Jean Louis Neichel (Restaurant Neichel) i Zaraida Cotonat (Restaurant El Fogony). n

54 25

CETT Formació

Del 20 de gener ifins al 20 de maigdel 2009 és previstque s’imparteixi al’EHT CETT el nouCurs d’extensió uni-versitària sobre ladirecció de serveisde restaurant que, amb el suport d’establiments derenom, vol donar resposta a la demanda de forma-ció específica tècnica i de gestió en la direcció deldepartament de sala, i donar valor a un perfil profes-sional sense el qual l’èxit del projecte global d’unestabliment de restauració no seria possible.El 15 de setembre, professionals del departament desala de restaurants de reconegut prestigi, així comdel món de la gastronomia, van participar en la pri-mera reunió de la comissió tècnica relacionada ambaquest nou curs d’extensió universitària. Els mem-bres d’aquesta comissió, Juli Soler (propietarid’elBullirestaurant), Pedro Monje (propietari del ViaVeneto), Pitu Roca (sommelier i copropietari d’ElCeller de Can Roca), Agustí Torelló (propietari de lesCaves Agustí Torelló), Ferran Centelles (sommelierd’elBullirestaurant), Alfred Romagosa (maître delRestaurant Drolma), Fina Gaig (maître i copropieta-ria del Restaurant Gaig i Fonda Gaig), Roser Torras(directora de GSR), i Nan Ferreres, Vinyet Capdet iMercè Garcia, del CETT, van analitzar i debatre la pri-mera proposta del pla docent, aportant noves ideesi validant els objectius i continguts d’aquest nouproducte formatiu.Des del dia 20 d’octubre resta obert el període d’ins-cripció del curs de direcció de serveis de restaurant,que s’estructurarà en 7 mòduls:

Mòdul 1. El nou marc de la restauracióMòdul 2. Tecnologia de serveiMòdul 3. Coneixement culinariMòdul 4. Direcció estratègica

i gestió integral del negociMòdul 5. Guest managementMòdul 6. Sommelier i tallers de tastMòdul 7. Projecte final n

Més informació:http://www.cett.es/

curs-direccio-serveis-restaurant.html

El CETT crea un NOU CURS de DIRECCIÓ de SERVEISde RESTAURANT amb el suport dels establiments més prestigiosos

CUINA I ENOLOGIA PER A AMANTS DE LA GASTRONOMIA

Aquest mes de novembre comença la programació 2008-2009 (IV edi-ció) de “Cuina i enologia per a amants de la gastronomia”, realitzadaa l’EH CETT i adreçada al públic amateur interessat en temes relacio-nats amb la cuina, la pastisseria o l’enologia. Precisament fa uns me-sos va finalitzar la III edició d’aquesta formació: els cursos de cuina,les sessions de tast, les demostracions i les setmanes gastronòmiquesvan interessar un nombre creixent de persones, que van valorar demanera molt positiva els continguts de les activitats, les aules de tec-nologia aplicada i la qualitat dels docents. Així, entre gener i juliol de2008, més de 120 alumnes es van matricular en els 11 programes dis-ponibles. La columna vertebral de la programació són els cursos decuina i pastisseria, pràctics i participatius, que pretenen donar aconèixer les tècniques dels professionals i posar-les a l’abast del públicamateur perquè, després d’haver-ne adquirit les bases, l’alumnatpugui desenvolupar els coneixements apresos en funció dels propisinteressos. En cada àrea es parteix de nivells d’iniciació a les tècniquesper avançar cap als programes de major dificultat i a la realitzaciópràctica d’especialitats. Un cop més, la programació es complementaamb activitats de demostració o tast, que en la tercera edició es vancentrar, entre altres, en l’oli, la cervesa, la xocolata, les tècniquesdomèstiques d’elaboració de pa, la cuina del bacallà, les tapes o lacuina creativa. Com a novetat, s’hi van incloure dues temporades gas-tronòmiques sobre la cuina de primavera i la de tardor, al llarg de lesquals l’aula restaurant de l’Escola va oferir un menú de degustacióelaborat amb productes de temporada. Per dur-les a terme, el CETT vacomptar amb la col·laboració de la Federació Catalana de Productors

d’Aliments de Qualitat (FCPAQ), or-ganització que aglutina els pro-ductors d’aliments distingits ambDenominació d’Origen i Indica-ció Geogràfica Protegida. n

Més informació:Programació 2008-2009, awww.cett.es/cuinaienologia

L’EH CETT, de nou amb la gastronomia

Amb un centenar d’alumnes de cuina i servei de sala, l’Escola d’Hoteleriadel CETT va participar, el passat 23 de setembre, en la celebració del 100aniversari del Colmado Quilez, de Barcelona, situat a la cruïlla entre elscarrers Aragó i Rambla de Catalunya. L’alumnat es va fer càrrec del ser-vei en aquesta festa ciutadana i gastronòmica, emmarcada dins els actesde la Mercè. A la ruta gourmet i en l’homenatge ala cuina barcelonina, de la mà de xefs tan recone-guts com Carles Gaig, Xavier Pellicer, Mey Hofmann,Nandu Jubany i Jordi Vila, entre altres, com a repre-sentants del moviment gastronòmic de la ciutat. Alseu costat, l’alumnat de l’EH CETT va realitzar elsuport a la cuina i el servei, vetllant pel bon desen-volupament de l’acte, que va ser tot un èxit. n

5426

Com descriure plaers sensorials

Fins a quin punt els plaers sensorials poden descriure's ianalitzar-se de manera racional? La música, la gastronomia,el plaer sexual, només es poden expressar amb termes ana-lògics, transposant sensacions d'un camp a altres camps.Així, parlem de «música colorista» o d'una «amanida harmò-nica». Però hi ha una altra forma de gaudi, més analítica,obtinguda a partir de la informació que es pot obtenir del'anàlisi de la construcció de la sensació. El plaer intel·lectualque s’obté en el mateix moment de comprendre o intuiralgun fenomen, activa la producció de les mateixes hormo-nes que els plaers físics i emocionals. Quan en un mateixmoment obtenim plaer físic, emocional i intel·lectual delmateix origen, la sensació de plenitud és màxima. A mi, perexemple, em resulten especialment plaents certes esculturesde Subirachs, que contenen internament el codi i l’índex decom llegir l'escultura. O els quadres autoal·lusius, com LasMeninas de Velázquez: estètica i alhora un argument. O elsquadres de Vasarely, i tota l'obra d’Escher. O certs contes deBorges o algunes novel·les de Màrius Serra o de Cortázar. Ocerta música de Wagner, amb referents musicals específicsde cada personatge. O les Alícies de Lewis Carroll. O, per amolta gent, les elaboracions de Ferran Adrià i el seu equip,que inclouen i integren la presentació, la descripció de l'ela-boració, la tecnologia d'ingestió i les diverses percepcionsmultisensorials d’allò ingerit.

Ciència, cuina i desenvolupament

La ciència té en la cuina i, més genèricament, en tot allòrelacionat amb l’alimentació, un important camp de desen-

volupament, de subministrament de problemes a resoldre id’exemples didàctics. El moviment actual fou iniciat perNicholas Kurti i Hervé This, i desenvolupat en les trobadesbiennals a Erice; s’ha fet una important tasca d'explicació demolts dels fenòmens culinaris habituals, i s'ha generat unmoviment denominat gastronomia molecular, que perse-gueix el coneixement dels fenòmens físics i químics quetenen lloc en les elaboracions culinàries, per acostar-se a laperfecció en la seva preparació. Però la perspectiva de Ferran Adrià és, en certa manera, lainversa: la creació de noves preparacions, usant la ciènciacom a subministradora d’idees i la metodologia científicacom a pauta. En el seu document «Síntesi de la cuinad’elBulli», de 2006, es descriuen -en vint-i-tres punts- lesidees que orienten el seu treball de creació. No és habitualuna expressió escrita dels principis orientadors d’una cuina,però menys encara la integració de conceptes culinaris,científics, de percepció i fins i tot ideològics que es formu-len en el document, i que han influït en la gastronomia aescala mundial. Una afirmació com el punt 3 i que diu "Totsels productes tenen el mateix valor gastronòmic, indepen-dentment del seu preu" és tota una declaració de principis.

Cuina i Química

Robert Musil, a la seva novel·la L'home sense atributs,descriu certa cosa poc desitjable amb una analogia di-recta: "És com pa sucat amb perfum". La barreja dedues coses bones s'integra a la ment com un conjuntrebutjable. Els neuròlegs, els psicòlegs, els fisiòlegs ens expliquen iens explicaran millor com es generen els valors perso-nals a partir dels estímuls sensorials rebuts. Men-trestant, per la via de l'experimentació culinària, FerranAdrià i el seu equip ens ho proposen constantment.

FERRAN ADRIÀ: Pa sucat amb perfum*

54 27

* Aquest és un extracte del discurs de presentació pronunciat per l'autor enl'acte de conferiment a Ferran Adrià de Doctor Honoris Causa per laUniversitat de Barcelona. Pot llegir-se el text complet a la web de l'autoraaa.angel.qui.ub.es/mans, o a la revista Notícies per a Químics núm. 438 de2008, pàg. 16 a 20.

elBulli és creació

Ens interessen aquí els punts més relacionats amb la tecno-logia i la ciència, com ara el punt 7, "... les noves tecnologiessón un suport per als progressos de la cuina"; el punt 9, "Lainformació que dóna un plat es gaudeix a través dels sentits;també es gaudeix i es racionalitza amb la reflexió"; el punt11, "La recerca tecnicoconceptual és el vèrtex de la piràmidecreativa"; o el punt 12, "Es crea en equip. [...] La investigacióes confirma com una nova característica del procés creatiuculinari". La declaració culmina en el número 23, on s'afirmaque "la cooperació amb la indústria alimentària i amb laciència ha significat un impuls fonamental". Aquesta reflexió no es queda en les paraules. Tota l'estructu-ra creativa d'elBulli és l'expressió tangible de l'aplicació deles idees anteriors. Això permet que cada any canviï total-ment la carta i es generi una mitjana de 120 elaboracionsnoves. I és que un dels punts fonamentals és que l'estructu-ra de disseny, desenvolupament i producció segueix l’estruc-tura d'un departament o laboratori científic. La generació de noves propostes prové de qualsevol delsmembres de l'equip, en constant moviment pel món. Un copes considera que una idea és potencialment fructífera, passaa un procés de recerca sistemàtica per acceptar-la o rebut-jar-la. La creació d'elBulli taller és un concepte ben poc habi-tual en el món culinari: un equip de professionals científics,químics, de ciències dels aliments i d'altres camps investigasobre temes suggerits pels creatius o proposats pels matei-xos científics. S’hi fa servir instrumental tècnic de laboratoriclàssic, com ara viscosímetres, rotavapors, destil·ladors, siste-mes de calefacció o refrigeració diversos, banys termostàtics,nitrogen líquid, encapsuladores de laboratori i altre utillatge.De la mateixa manera, és tasca del taller la cerca, selecció iassaig de nous productes, o l’estudi de productes ja conegutsals quals es busquen noves aplicacions o formes de presen-tació. A vegades aquests productes provenen de tecnologies

usades en altres camps i a les quals s'ha donat una nova vidaen aplicacions culinàries insòlites. S'usen les eines típiques del disseny sistemàtic d'experi-ments per tal de validar els conceptes ideats. La precisió deles mesures és, en aquest aspecte, fonamental. Com en tottreball de laboratori, s'anoten de manera sistemàtica tots elsresultats, que en permetran la reproducció posterior.I, finalment, un cop desenvolupada una idea que es consi-dera que pot formar part de l'oferta culinària de l'any, esredacta amb tota precisió la recepta, que passa a formarpart de la col·lecció de receptes d'elBulli i que serà publica-da sistemàticament. La tasca duta a terme per elBulli enaquest sentit és ingent, amb la publicació de totes les recep-tes dels plats preparats des de l’any 1987. Però la trajectòria de Ferran Adrià no es limita a l'aspecte decreació d'elaboracions culinàries. La Fundació Alícia -de laqual és impulsor, ideòleg i president del Consell Assessor-,finançada per Caixa Manresa, pretén integrar el fet culinaria la recerca en nutrició, la restauració especialitzada encol·lectius específics -d’hospitals, de celíacs, de diabètics-,l'educació en dietètica, l'antropologia –tradicions culinàries,recursos locals-, i tots aquells camps en els quals l’alimenta-ció i la cuina hi tinguin algun paper. Aquest projecte, unamagnífica realitat física amb instal·lacions a les edificacionsannexes del monestir de Sant Benet de Bages, és ja un refe-rent mundial i comença a ser imitat en altres països, i perdescomptat per Espanya. n

Claudi Mans. Departament d'Enginyeria Química iMetal·lúrgia de la Universitat de Barcelona.

5428

AAA CETT

Durant el sopar col·loqui a l’Hotel Avenida Palace de Barce-lona, Ramon Tremosa, col·laborador de revistes de nivellnacional i internacional, i autor del llibre -entre d’altres- Ca-talunya serà logística o no, va explicar el seu punt de vistarespecte al futur de l’aeroport i va fer una anàlisi de les pos-sibles repercussions d’aquesta gestió. Els presents, entre elsquals cal esmentar el president i el vicepresident de l’UCAVE(Unió Catalana d’Agències de Viatges) i el vicepresident del’ACAV (Associació Catalana d’Agències de Viatges), vanescoltar la reflexió de Tremosa sobre la gestió aeroportuàriad’AENA, “basada en una gestió cent per cent estatal i centra-litzada, que comporta que els comptes de resultats es regei-xin per la denominada caixa única, és a dir, els guanys d’unaeroport ajuden a paliar les pèrdues dels altres. Segons aquestplantejament, la xarxa d’Aena és, en teoria, solidària, però ésevident que Barajas va rebre molta més inversió que la restad’aeroports, sense tenir en compte els 7.000 millons que vacostar la T-4, sense que generés tant trànsit de passatgers”.“Iberia -va explicar- està deixant d’operar molts vols entreciutats espanyoles i europees, fent-los passar per Madrid, ifent perdre als passatgers temps i diners. Els empresaris deles agències de viatges s’han queixat de la situació, perquèels viatges s’encareixen sense que hi puguin fer res.” Tre-mosa també va plantejar el cas del mercat asiàtic, on lescompanyies aèries no entenen per què els vols han de pas-sar per Madrid si Barcelona està més a prop. Per l’economista, “hi ha un importantíssim desequilibri respec-te als vols intercontinentals. Com que Madrid és l’única capi-tal política, econòmica i financera d’Espanya, Barajas és l’úni-ca porta d’entrada i sortida intercontinental. Això perjudicaBarcelona i els principals aeroports espanyols, que es con-verteixen en subsidiaris de Barajas”. “En un món globalitzat,una regió amb un alt nivell de desenvolupament industrialnecessita vols intercontinentals i ha de figurar en el mapa, iel mateix suceeix amb la resta d’infraestructures”. Per Tre-mosa, “els ports són les grans infraestructures del s. XXI. Fancréixer l’economia terra endins, la indústria, fan desenvoluparla resta d’infraestructures... El de Barcelona i el de Tarragonasón ports de primera i no ens els podem deixar perdre davantde cap port de la Mediterrània. Són portes d’entrada del mer-cat asiàtic (sobretot el xinès) cap a Europa”. Per acabar el col·loqui, el professor va expressar als presentsla seva esperança amb vista al futur: “tot i els anys de crisi,Catalunya tendirà a recuperar en breu el seu posicionament,i potser fins i tot el millorarà, ja que hi ha excel·lents expec-tatives de futur dins d’aquest món globalitzat”. n

El futur de L’AEROPORT DEL PRAT,eix del darrer sopar col·loqui

El passat 6 de maig va tenir lloc el sopar col·lo-qui organitzat per l’Associació d’Antics AlumnesCETT. El doctor Ramon Tremosa, professor deldepartament de teoria econòmica de la Univer-sitat de Barcelona, va ser l’encarregat d’analit-zar “El futur de l’Aeroport del Prat, el futur deCatalunya” davant els assistents.

Vols participar a la celebraciódels 40 anys del CETT? Doncs envia’ns les teves dades!T’estem buscant!

Amb motiu de la celebració del 40è aniversari del CETT, volem comptar amb la participació del màxim nombre d’alumnes i antics alumnes de l’Escola. Volem que tots aquells que en algunmoment vau passar i compartir moments entranyables a les aules del CETT us retrobeu,reprengueu el contacte, intercanvieu experiènciesprofessionals i recordeu plegats els inicis, el professorat, les festes...

Per això, ens agradaria que contactéssiu ambnosaltres per aconseguir la màxima convocatòriad’alumnes. Volem saber quina ha estat la vostra trajectòria professional, on esteu treballant, quèesteu fent...

Envieu les vostres dades, informació i suggerènciesa l’adreça de correu electrònic que s’ha habilitatamb aquesta finalitat: [email protected]

Comptem amb TU perquè els 40 anys del CETTsiguin tot un èxit!

54 29

5

AAA CETT

que ja feia temps que tenia al cap: crear una agència d’organitza-ció d’esdeveniments donant un servei molt exclusiu i personalitzatals clients; una agència petita des d’on dur a la pràctica totes lesinquietuds que tenia al meu cap i que en determinats llocs no potsmaterialitzar. Així, doncs, no ha estat dins del sector hoteler on hedesenvolupat el meu projecte, però sí en el sector agències i dinsd’un camp molt específic: l’organització d’esdeveniments, i puc dirque em considero una persona molt afortunada per treballar rea-litzant una feina que m’apassiona.”“Amb vista al futur, la meva trajectòria i fites professionals passenper seguir gaudint amb el que faig i consolidar el meu projecte enel mercat. No és un camí fàcil perquè hi ha molta competència i elmoment que ara estem vivint no hi ajuda gaire; per això mateixtambé estic estudiant la idea d’establir algun tipus de col·laboracióamb una altra agènciaamb oficina a Madrid iOviedo, amb la finalitatd’unir les nostres siner-gies per tal d’oferir unservei més ampli.”Com a directora d’OpenEspais, l’Elisa comptaamb dues persones alseu càrrec “i en èpo-ques de molta feinaacostumo a agafar unapersona en pràctiques. De fet, he tingut una noia del CETT fentpràctiques durant 3 mesos”, ens explica, i aprofita per dirigir-se al’alumnat de l’Escola, aconsellant tres pautes: “Jo recomano alsalumnes que, durant l’etapa d’estudis, aprofitin al màxim totes lespossibilitats per fer el major nombre de pràctiques possible i, si éspossible, en diferents sectors, ja que aquestes experiències propor-cionen una visió mes global del sector. També que tinguin encompte els idiomes; personalment, continuo pensant que al nostrepaís -i potser parlo pensant en la gent de la meva generació- nodisposem del nivell d’idiomes que s’hauria de tenir per treballar enel món del turisme. I finalment, els recomano que facin algunaestada a l’estranger”. n

Els exalumnes EMPRENEDORS

Elisa_FERNÁNDEZAra fa tres anys i mig, l’Elisa Fernández,de 36 anys, va decidir iniciar el propinegoci: Open Espais estancias y servicios,S.L. (www.openespais.com), una agènciadedicada a l’organització d’esdeveni-ments i viatges d’incentiu en què tambédesenvolupa una segona activitat vincu-lada, com és el lloguer per temporadescurtes d’apartaments de luxe situats aBarcelona i destinats a clients de negocis.“Organitzem esdeveniments de tot tipus iviatges d’incentius a Espanya i a l’estranger per als nostres clientsnacionals. A més, des de fa un any realitzem tasques d’Incomingamb agències estrangeres -franceses i poloneses- com a clients,que a l’hora de dur grups confien en nosaltres.”L’Elisa es va interessar pel sector turístic des de ben petita. Ens diuque “veia el serial Hotel i tenia claríssim que volia treballar-hi i, siés possible, fer el mateix que la Coni Selleca, la protagonista. Méstard, el meu oncle em va informar sobre la carrera tècnica en turis-me. Vaig fer el primer curs d’aquests estudis als jesuïtes de Sarrià ila resta al CETT, on vaig adquirir els coneixements i les experiènciesbàsiques i necessàries per desenvolupar la meva feina. El CETT emva obrir les portes en molts sentits, ja que és una escola que gaudeixd’un important reconeixement en el sector.”Abans de decidir-se per dur a terme el seu projecte, l’Elisa va tre-ballar com a relacions públiques comercial en dos clubs de vacan-ces a Salou, Andorra i Baqueira, com a recepcionista a l’HotelHesperia Sarrià, i com a assessora tècnica al Departament d’In-centius, Congressos i Convencions de les agències Barceló BussinesTravel i Congress XXI. “Després de desenvolupar la meva feinadurant uns anys a les agències ja tenia molt clar que això era el quevolia fer, però d’una altra manera. Quan treballes pels altres fent elque t’agrada veus el que estan fent bé i el que no, i penses com hofaries tu si fos teu. En un moment donat es van donar una sèrie decircumstàncies en la meva vida que van ser propícies per iniciar el

5430

Els EXALUMNES DEL CETTAVUI

Associació d’Antics Alumnes del CETTAAA CETT

Blanca VILADOMSLa Blanca Viladoms, de 26 anys, inau-gurarà d’aquí a un mes un restaurantlocalitzat al carrer Tusset de Barcelona,on farà de directora de l’àrea de res-tauració. L’establiment no només obri-rà cada dia (el preu mitjà de la cartaserà d’entre 50 i 60 euros per persona,amb una extensa carta de vins), sinóque, a més, la nit dels dimecres oferiràactuacions en directe, i la dels dijous,divendres i dissabtes es transformarà en un bar de copes especia-litzat en la cocteleria, ja que comptarà amb dos dels millors cocte-lers d’Europa. Fins fa poc, la Blanca era l’encarregada de LaPaninoteca D’E, el restaurant d’en Sergi Arola a Barcelona. Hi vatreballar des dels inicis, durant 8 mesos. “Vaig veure néixer el pro-jecte. Era la responsable que tot funcionés correctament: partintd’un bon servei, supervisava totes les tasques de la plantilla(comandes, reserves, servei, arquejos, horaris…), i alhora manteniael projecte en la línia que la cadena establia des de Madrid”.Aquesta feina li va suposar “una molt bona oportunitat per seguircreixent professionalment. Cada dia aprenia coses noves. Durant lacarrera al CETT -la Blanca va estudiar tècnic superior en restauració(2001-2003) i la diplomatura de turisme (2002-2005)- vaig apren-dre a conèixer l’entorn, les eines... però quan comences a treballarveus que has de seguir aprenent, perquè el client, el servei, les ofer-tes... tot canvia constantment”.De fet, la seva vida laboral ha estat marcada per un constant apre-nentatge: “vaig treballar en alguns restaurants mentre estudiava, idesprés em vaig incorporar com a assistant al departament deTour Operación Internacional Comercial de la cadena Hoteles Hes-peria. Més tard em vaig traslladar a Düsseldorf (Alemanya) i durantun any hi vaig dirigir un restaurant de la cadena RestaurantesTapelia (Elda, Alacant); tota una experiència. Finalment, i gràcies ala Borsa de Treball del CETT vaig accedir, ja com a antiga alumna, aLa Pinacoteca D’E”. Del CETT diu que li va proporcionar una titula-ció, molts coneixements tècnics i la possibilitat de realitzar pràcti-ques reals, “un fet molt productiu si treballes de cara al públic. Amés, el professorat ens va saber transmetre aspectes tan impor-tants com ara la professionalitat. Per això, m’agradaria enviar unasalutació a les persones del CETT que van deixar la seva empremtaa la meva vida, i sobretot als companys d’estudi, amb qui vam pas-sar grans històries i amb els qui encara mantinc el contacte”. Sobre el futur, la Blanca té molt clar el que vol: “El món de l’hosta-leria està format per gent que treballa (i molt bé) per guanyar-sela vida, i gent que ho duu a la sang. Quan és així t’hi enganxes i novols fer res més. L’hostaleria és molt sacrificada, però si t’agrada,saps com adoptar un bon punt de vista. T’envoltes de l’equip ade-quat... i es converteix en una feina molt gratificant en què cadadia intentes aportar tot el que pots per oferir un bon servei”. n

Anna BAYARRI“Al CETT vaig obtenir els primers conei-xements sobre el sector, els hotels, lesagències de viatges, i vaig descobrir elque es fa a les consultores turístiques-vaig tenir l’oportunitat d’estar untemps a CETT Consultors, on tambévaig veure altres tasques que es realit-zaven a l’Escola-. Estudiar-hi va su-posar per a mi una etapa fantàstica enquè vaig gaudir moltíssim, i on vaigfer molts bons amics, que encara mantinc.” D’aquesta maneradefineix l’Anna Bayarri, de 30 anys, la trajectòria com a estudiantal CETT, on va cursar, entre els anys 1997 i 2000, la diplomaturade turisme. “Vaig utilitzar el Servei de Borsa de Treball de l’Escola, i com aconseqüència, vaig entrar a Sol Meliá. Al principi, l’any 1999, vaigcomençar fent pràctiques al departament comercial de l’HotelMeliá Barcelona, després em van proposar que m’hi quedés... iavui encara hi treballo.”Així doncs, l’Anna va començar la carrera professional immedia-tament després d’acabar els estudis. A l’Hotel Meliá Barcelona vaexercir de coordinadora de grups i esdeveniments durant quatreanys, i del 2004 al 2007 va fer de responsable de vendes (reunions,convencions i congressos) a l’Hotel Meliá Sitges. En aquest esta-bliment ocupa, des de fa dos anys, el càrrec de cap de màrque-ting i vendes. Ella és la responsable de generar negoci a l’hotelmitjançant la planificació, implementació i execució d’estratègiesi accions -fet que es reflecteix al Busines Plan Anual -, i també ésresponsable de l’administració i el desenvolupament de la forçade vendes interna de l’hotel, tasca per la qual compta amb unequip comercial de 15 persones.L’Anna ens detalla algunes de les seves responsabilitats i funcions:“preparo el Business Plan i els pressupostos anuals de l’hotel,basant-me en la investigació i l’anàlisi de les tendències del mer-cat; coordino totes les accions de tipus comercial que es duen aterme per tal d’arribar als pressupostos establerts, i m’encarregode la negociació i la revisió de contractes amb les empreses iagències” -ens explica. “També estableixo les tarifes de l’hotel, icoordino i participo en les diferents activitats de promoció, jasiguin fires, workshops, visites, etc.”Troba fascinant el món hoteler, tot i que confessa que s’hi va inte-ressar quasi per casualitat: “vaig fer la formació professional enadministració hotelera, em va agradar i vaig decidir continuar.Realment, ara puc dir que estic fent una feina que em permetgaudir-ne moltíssim, ja que és apassionant. De fet, amb vista alfutur m’agradaria continuar en la mateixa branca professional,tot i que no descarto passar-me a l’altre costat més endavant, ésa dir, a la part del client d’empresa, organitzant-ne les conven-cions, reunions o incentius. n

54 31

Coneguem Catalunya

El treball “Un passeig per Barcelonaamb Eduardo Mendoza”, de RaquelGella, de l’Escola Joviat de Manresa,ha resultat guanyador del primerpremi a la recerca en turisme ihoteleria de batxillerat (vegeu pàg.13 d’aquest Tot CETT). “Aquest treball d’investigació estàbasat en la creació d’una ruta lite-rària i artística a través de la biblio-grafia d’Eduardo Mendoza. Hi hadiverses raons que m’han motivat a

escollir aquest tema com a objecte principal d’estudi; la mésimportant és que recull dues de les meves passions: l’art i la lec-tura. També hi ha intervingut el fet que és un tema original i pocexplotat dins dels treballs de recerca, ja que les rutes literàries iartístiques constitueixen una forma de turisme molt jove i, enconseqüència, poc conegut, tot i que gràcies a llibres com El CodiDa Vinci o L’ombra del vent cada vegada és més popular. Resultatambé un tipus de turisme en expansió, ja que és una manera

molt original i divertida de conèixer una ciutat o un país, fugintde l’habitual recorregut que consisteix a visitar un seguit demuseus, monuments, etc., en alguns casos sense gaire sentit iamb poca informació aplicada a les necessitats del turista.” Eduardo Mendoza era l’autor adequat per al treball, ja que Bar-celona té una gran importància en les seves obres. Pel que fa a larecerca, està estructurada en dues parts: una part teòrica on esfa un repàs històric del turisme des dels origens fins a l’actuali-tat, una anàlisi del perfil del turista del segle XXI i l’exemplifica-ció d’alguns tipus de turisme actual; i una part pràctica centradaen la creació de la ruta literària i artística. Per realitzar aquestaúltima part es va dur a terme la lectura i anàlisi dels llibres del’escriptor en busca de carrers de la ciutat de Barcelona. Un copidentificats es va fer la tria dels barris per on passaria la ruta(Barri Gòtic, la Ribera, el barri de la Mercè, el Raval i les Rambles)i es va establir que la durada seria d’unes 3 hores. Posteriormentes va elaborar el recorregut (seguint l’ordre cronològic dels barris)i l’anàlisi dels monuments importants per on passa. n


Un passeig per BARCELONA amb Eduardo Mendoza

IngredientsPasta brisa bretona: 2 rovells d’ou, 140 g de sucre, 150 g demantega, 4 g de sal, 200 g de farina, 20 g de llevat, 4 motllesrodons de silicona lékué de 4 cm de diàmetre per 5 cm d’alçada.Aspic de fruites: 300 g de pinya, 300 g de taronja, 500 ml d’aigua, 14 g de fulles de gelatina, 70 g de sucre. Avellanes garrapinyades: 100 g d’avellanes torrades sensepell, 25 g de sucre, 20 g de mantega. Menta i groselles

ElaboracióPasta brisa bretona: Deixem la mantega a temperaturaambient fins que tingui la consistència d’una pomada. Agafemun bol, hi posem els rovells i el sucre, i ho remenem tot bé amb l’ajut d’una espàtula. Afegim a poc a poc la mantega i la sal.Finalment incorporem la farina i el llevat i ho barregem tot.Reservem la pasta. Després l’estirem i tallem discs de 4 cmd’amplada per 0,5 cm d’alçada i els col·loquem dins dels motlles. Deixem les bretones al forn calent a 180º C, fins queestiguin ben daurades.Aspic de fruites: Pelem la pinya i la tallem en daus petits d’un centímetre quadrat aproximadament, evitant la part delcor, que és més dura. La reservem. Tot seguit pelem les tarongesi en traiem els grills amb cura d’agafar la part blanca. Els reservem. Posem l’aigua en un pot, hi afegim la gelatina i el

sucre i ho escalfemfins que arribi abullir.Als motlles i sobrela pasta cuita deles bretones,posem els dauetsde pinya i els grillsde taronja, alternant acuradament les fruites. Les banyem ambla gelatina calenta, vigilant que l’aspic quedi el més uniformepossible. El deixem refredar i el reservem.Avellanes garrapinyades: En un pot antiadherent posem acoure el sucre i les avellanes torrades sense pell. Quan estiguingarrapinyades, les apartem del foc, hi afegim la mantega, i les remenem amb una espàtula perquè no quedin enganxades.Les estirem sobre un paper de forn i les deixem refredar.

MuntatgeRetirem els aspics dels motlles amb cura perquè no es trenquila pasta ni la gelatina amb les fruites. Els repartim en quatreplats de postres i guarnim cada plat amb avellanes garrapinya-des, unes petites fulles de menta i un penjoll de grosella.Podem acompanyar les postres amb un coulis de nabius o unasalsa de taronja amb Grand Marnier, procurant que les salses nopotenciïn massa el sabor àcid de la pinya i la taronja de l’aspic. n

Bretona amb aspic de fruites

La Recepta

Recepta per a 4 persones

5432

Internacional

la UDEM/ Universi-dad de Monterrey(Mèxic) i que télloc al CETT, o elcurs anual “Gestiódel negoci d’hos-taleria i turisme”,a la Universitat del’Economia Mun-dial i les RelacionsInternacionals de Moscou (Rússia), que compta amb la rea-lització de blocs a Barcelona i Moscou. Una altra de les pro-postes formatives exitoses és el CETT Barcelona TourismSummer School, amb participants d’arreu del món (vegeurequadre de la pàgina següent).Com a exemples de projectes d’assessorament en què parti-cipa el CETT, cal mencionar la creació de la revista científicade turisme ARA per a l’entitat FUNGODE (República Domi-nicana), o l’assessorament per a la definició de la titulacióde grau en turisme (Secretaría de Estado de Estudios Supe-riores, Ciencia y Tecnología de la República Dominicana).D’altra banda, i gràcies a les relacions internacionals -mit-jançant acords i convenis de col·laboració-, el Grup CETT viuun procés continu d’intercanvi d’estudiants, coneixements,tècniques pedagògiques i d’ensenyament, experiències di-dàctiques, professorat, etc. Així, l’equip docent participa enpresentacions, congressos i conferències a nivell nacional iinternacional -vegeu requadres de la pàgina següent i de lapàgina 34-, però a més, el CETT acull a professionals d’altresorganitzacions internacionals a fi de compartir modelspedagògics i el coneixement expert dels visitants. Altres exemples són els agermanaments amb organitzacionsinternacionals i les col·laboracions permanents, ja sigui dinsl’espai europeu mitjançant xarxes i universitats (projectes demobilitat com ara els Erasmus, etc.), i amb universitats delCanadà i amb escoles de turisme i hostaleria de Llatinoa-mèrica, que actualment centren els esforços del CETT perobrir fronteres.A més, actualment podem trobar alumnes del CETT desen-volupant les seves carreres professionals a multitud de com-panyies nacionalsi internacionals i arreu del món. n

Bert Verduin Glòria Sanmartín

CETT International Tourism Programmes

La internacionalització, CLAU de L’ÈXITa l’hora de PROFESSIONALITZARla gestió i els serveis turístics

Si parlem de l’ensenyament en l’entorn del sec-tor turístic i hoteler, la internacionalitat ha deser l’essència, la raó de ser, de totes les institu-cions que es dediquen a la formació dels futursprofessionals en el mercat global.

El sector educatiu s’està internacionalitzant de manera ver-tiginosa. Aquesta orientació internacional es intrínseca almón acadèmic, que no pot funcionar, existir ni créixer oprofunditzar en els estudis si no disposa d’una xarxa exten-sa de contactes internacionals que garanteixi el flux deconeixement. El knowhow global i sense fronteres dóna sen-tit a la recerca, entesa com a esforç individual d’investigació,en aspectes que garanteixen el coneixement universal.Al Grup CETT, com a organització internacional amb 40 anysd’experiència que treballa per a la professionalització delsector turístic i hoteler en un àmbit global, aquesta necessi-tat ha sorgit en el plantejament i naixement de tots i cadas-cun dels projectes. Any rere any s’amplia el grup d’institu-cions de caràcter internacional amb qui el CETT manté unaestreta col·laboració en el desenvolupament de projectesformatius, la creació de producte i l’assessorament tècnicespecialitzat. Es tracta d’organitzacions dedicades a la ges-tió turística, a la pròpia oferta de serveis al turisme i/o hos-taleria, i a la vessant acadèmica, sense la qual seria im-possible assolir els nivells de qualitat que actualment ofereixla indústria turística internacional.

Formació i projectes en actiu

El compromís del CETT amb la formació i la internacionalit-zació es tradueix, any rere any, en multitud d’accions. Percitar en aquestes línies tan sols alguns exemples, en l’àmbitde la formació reglada, l’any acadèmic 2008-2009 es comp-tabilitza en 75 el nombre d’alumnes que participen en elprograma de mobilitat Erasmus i d’estades a l’estranger. Amés, un grup d’alumnes becats pel govern de Panamà i unaltre becat pel govern de la República Dominicana participaen les diferents formacions que s’imparteixen al CETT.Referent a la formació continuada, en destaquen els cursos,com ara el d’estiu sobre “Mercadotecnia y Retail Marketing”, de

54 33

Internacional

ponent al Primer Congreso Iberoamericano de Derechodel Turismo celebrat a la Universidad de Buenos Aires(Argentina), i organitzat per la facultat de Dret d’aquestauniversitat i per l’IFTTA Argentina (International Forum ofTravel and Tourism Advocates). Durant els dies 21 i 22 d’a-gost, 500 persones (advocats, funcionaris públics, professio-nals del dret i el turisme, i empresaris del sector) van assis-tir a aquest esdeveniment internacional, considerat com elmés important en la matèria i declarat com d’interès turís-tic nacional per la Secretaría de Turismo de la NaciónArgentina. Arcarons va intervenir en la sessió “Modalidadesdel alojamiento turístico. Principales desafíos de su marcoregulatorio”, on es va parlar dels nous requeriments d’allot-jament turístic en relació amb els canvis que s‘han produïten la demanda, per tal d’avaluar les regulacions vigents. Per a més informació: www.derechodelturismo.net

• QUEBEC (CANADÀ)Del 6 al 9 d’octubre, la ciutat del Quebec (Canadà) vaacollir l’assemblea anual del BITS* (Bureau Internationaldu Tourisme Social) i el Congrés Mundial del Turisme So-cial. Paral·lelament es va celebrar el X Congrés Inter-nacional d’Oci, que va congregar més de 4.500 personesd’uns 60 països d’arreu del món i unes 450 comunicacions,entre ponències, panells i tallers. El professor de l’EUHT CETT-UB, Xavier Puertas, ambuna beca de doctorand de la Fundació Gaspar Espuña-CETT(membre associat del BITS des del 2005), va participar endiversos tallers i va ser convidat com a ponent, amb “Ethicsand cultural mediation in the tourist area. The mediators oftourist leisure and the tourist entertainer”, que va despertarmolta expectació entre els assistents. A la ponència, Puertas va proposar la revisió dels elementsque integren la mediació i dels actors que l’exerceixen, ambla intenció de fomentar en el turista un major índex desatisfacció en les experiències d’oci, en el marc dels establi-ments turístics d’allotjament. Va parlar de la figura delmediador d’oci o animador turístic, incidint en les sevesfuncions, que han d’assegurar que la mediació sigui prouètica, decorosa i adequada com per satisfer les expectativesd’oci dels turistes, i alhora els objectius mercantilistes de lesempreses que l’exerceixen. A més de participar com aponent al Congrés, Puertas va aprofitar l’estada al Canadàper enfortir els contactes entre el CETT i la UQAM (l’Escolad’Hoteleria de Montreal), i diverses institucions vinculadesamb el turisme.

* Com a organisme internacional, el BITS té com a objecte analitzar i afa-vorir el turisme social -actor de l’ordenació del territori i del desenvolu-pament local- dins el marc del desenvolupament sostenible i durable. n

El CETT, PRESENT A L’ESTRANGER

La celebració d’importants esdeveniments rela-cionats amb el sector turístic a ciutats com araMontevideo (Uruguai), Buenos Aires (Argenti-na) i el Quebec (Canadà) han dut imprès elsegell del CETT, que hi ha participat amb lesintervencions i ponències de diversos professors.

• MONTEVIDEO (URUGUAI)El professor de l’EUHT CETT-UB, Xavier Puertas, com aexpert en oci i recreació en l’àmbit turístic, va ser con-vidat a prendre part a les IV Jornadas de Recreación*,organitzades per la Universidad Católica, l’Instituto Uni-versitario, l’Asociación Cristiana de Jóvenes i la Intendenciade Montevideo, a la Universidad Católica de Montevideo(Uruguai), del 12 al 17 d’agost. Puertas va participar alstallers “La animación en el ámbito turístico” i “Programas yproyectos de animación en ámbito turístico”, i a la taularodona “Ocio y recreación, la alternativa del turismo”. Lesjornades van comptar amb la participació de professionals idocents de diferents països i universitats -Veneçuela, Argen-tina, Brasil, Xile...-, i d’experts del país organitzador.

* Les Jornadas se celebren des de l’any 2002, per promoure els princi-pals enfocaments curriculars que es fan en la formació d’oci i recrea-ció, i crear un espai de trobada i intercanvi entre els seus actors.

• BUENOS AIRES (ARGENTINA)

Ramón Arcarons, professor de l’EUHT CETT-UB, va par-ticipar, en qualitat d’advocat i professor de dret delturisme i política turística de l’EUHT CETT-UB, com a

El Secretario de Turismo de la Nación Argentina, Carlos Enrique Meyer; el degàde la facultat de Dret, el Dr. Atilio Alterini; i el predident de l’IFTTA Argentina,el Dr. Juan Carlos Fairstein.

5434

Internacional

desenvolupar-ne les aptituds. La meva funció predilecta, però, ésentrenar grups d’empleats en programes d’atenció al client.” De fet,quan la Mònica imagina el seu futur professional reconeix que liagradaria dissenyar i distribuir el seu propi programa d’atenció alclient adaptant-lo a diferents empreses, així com estudiar un màsteren recursos humans a Londres i en un futur proper trobar una feinaa Catalunya.Està acostumada a participar en la selecció de treballadors per al’empresa: “el que més valoro és l’actitud del treballador; volemgent positiva, amb iniciativa i ganes d’aprendre, gent que es pren-gui la feina seriosament. Tenim molt en compte el temps que hanestat a cada empresa, ja que un mínim d’un any és el recomanableper fer de qualsevol experiència laboral una expèriencia sòlida”. Peraixò recomana a l’alumnat del CETT que demostri professionalitat ientusiame faci el que faci. “Sovint em trobo amb estudiants quebusquen la seva primera feina i gairebé sempre volen treballar a larecepció. Treballar al restaurant ofereix les mateixes possibilitatsd’entrar en contacte amb el món del servei al client i el món labo-ral. També volia transmetre’ls que a l’estranger hi ha moltes opor-tunitats laborals, i que les empreses dediquen molt de temps irecursos a desenvolupar les qualitats dels treballadors.” A més, ensconfessa que, com que compta amb la garantia que els estudiantsdel CETT estan ben formats i tenen les ganes i motivació de treba-llar en el sector, l’empresa que representa ofereix llocs de treball aNovotel Hotels -a Londres-, a través de la borsa de treball. n

Antics alumnes del CETT ARREU DEL MÓN... Mònica QUEROLEntre els anys 1992 i 1996, la MònicaQuerol va cursar la formació de tècnicen empreses i activitats turístiques(TEAT) al CETT. “Quan vaig acabar lacarrera -explica- vaig passar un any aAlemanya, treballant per Sol Inn(Meliá Group) de cambrera, i despréscom a encarregada. De Dusseldorfme’n vaig anar a Londres (1998), onvaig tobar feina d’ajudant de gover-

nanta i, després d’un any, a la recepció. Durant quatre anys vaig tre-ballar a la recepció d’hotels de 4 estrelles, en diferents càrrecs, l’últimcom a segona cap de recepció del Novotel London City South, hotelon se’m va oferir la possibilitat de tornar a treballar al departamentd’aliments i begudes com a cap de restaurant. Vaig dirigir-hi l’equipdurant dos anys, fins que em va sorgir l’actual feina, de coordinado-ra de recursos humans al Novotel London Excel, Accor.”Diu que va acceptar la feina perquè el que més li agradava era totallò que tenia a veure amb el desenvolupament profesional de l’e-quip. “Ja fa més de dos anys (ara en tinc 37) que em dedico exclusi-vament a recursos humans. Dono consell i suport als caps de depar-tament en temes d’ocupació, m’encarrego de gestionar els salaris ialtres beneficis, d’atraure i mantenir els candidats amb més talent i

Parla l’alumnat del CETT Barcelona Tourism Summer School

El juliol es va dur a terme, a través de l’EUHT CETT-UB, el I CETTBarcelona Tourism Summer School, el nou programa d’estiuadreçat a estudiants de turisme i/o direcció hotelera de tot elmón, que es realitza en anglès. Amb un temari enfocat a l’apro-fundiment d’aspectes innovadors i diferenciadors en la gestióturística actual, el nou projecte aprofita la ubicació immillora-ble de la ciutat de Barcelona i la multitud d’exemples d’aplica-ció que ofereix. Durant dues setmanes i amb la finalitat de potenciar l’inter-canvi d’experiències entre els participants -en aquest cas de 9nacionalitats diferents-, el programa va incorporar activitats idinàmiques de grup, que es van alternar amb sessions multidi-ciplinars, tallers i visites a diverses organitzacions vinculades al’oferta turística de la ciutat. Així en parlen alguns alumnes:

• “For me was great, I knew different people from all around theworld. We exchanged our ideas, opinions, e-mails. I learned a lotof things about tourism and tourism of Barcelona. I also learnedabout marketing on-line. The cooking activity was very interes-ting and funny where we did our "creations" and all of us putsome of our gastronomic culture. Thanks for all.“

Ariela (El Salvador)

• “Very good experience. I've enjoyed the course so much. I metpeople from very distant countries. I hope you continue withthis kind of courses to make CETT one of the best summer cour-se programmes in Europe. You can do it because you have thepeople and the centre structure needed.“ “I think you could dospecial courses of seven days (Revenue Management, Quality,Marketing...)“ Pablo Diego (Argentina)

• “I had a very good time with all of the staff, the lecturers andof course all the participants. I felt warmly welcomed by everyo-ne, and the subjects are informative and useful for professionals.All the best for CETT. “

Sully (Indonèsia)

• “These have been two amusing weeks. I have met people fromall over the world and at the same time I've learned a lot. Thestaff, participants and everybody involved enriched me. Now, Iknow better what is Barcelona and Catalonia. I had a really goodtime: thank you.”

Ana (Portugal)

• “More practical lessons. It would be great if this course wasdivided into two subjects: Hotel Industry and Tourism. I am per-sonally interested in Hotels.”

Alyona (Rússia) n

54 35

Opinió

LA COSTA BRAVA 1908-2008El passat 12 de setembre es van complir 100anys d’ençà de la publicació per primera vegadadel nom Costa Brava com a marca o denomina-ció del litoral gironí.

En un univers tan can-viant com el nostre, el fetque marques o productestinguin una durada tanllarga no acostuma a serfàcil, i cal suposar quenomés arriben a aquestaxifra mítica aquells querealment disposen d’ungran atractiu.Avui la Costa Brava viu,doncs, el resultat d’unèxit incontestable, que ens ha internacionalitzat en les èpoquesmés tancades, que ens ha obert el tarannà, que ha generat pro-grés i benestar econòmic i que, naturalment, també ha deixatempremtes en el territori que potser ens agradaria esborrar. Però la Costa Brava ha de viure aquest centenari sense nostàlgia,mirant al passat només de reüll, per recordar sempre el que no calrepetir i també el que ens va situar en aquesta situació d’avant-guarda quan la resta del litoral català vivia d’esquena a la costa.Encarar una segona centúria d’activitat turística amb tot aquestbagatge de coneixement és un avantatge competitiu de primeramagnitud.És cert que les destinacions turístiques a casa i a fora s’han mul-tiplicat i que la competència és més dura que mai, però seguimdisposant d’un territori magnífic i d’un rerepaís incorporat mésrecentment a l’activitat turística carregat d’atractiu, de singulari-tat i d’història mil·lenària. És cert també que la nostra oferta cul-tural, sobretot la musical, és avui potser la millor de tota la Medi-terrània, que la nostra gastronomia apassiona el món sencer i quedisposem d’una planta hotelera singular fonamentada en el trac-te i la qualitat.Però l’èxit de qualsevol projecte rau també en les persones, i esticcert que disposem de noves generacions d’empresaris més viatjatsi més preparats, i també de polítics capaços d’entendre que lacol·laboració pública i privada és clau en un projecte turístic.Uns i altres tenen l’encàrrec i l’obligació de conduir la nau nova-ment a l’èxit. El repte no és fàcil atesa la gran competència, peròja voldrien la majoria dels nostres competidors disposar de tantesi tan bones cartes per jugar la partida! n

Martí SabriàGeògraf i gerent de l’Associació Hotelera de la Costa Brava

Responsabilitat social

COOPERACIÓa NamíbiaFruit de la continuada col·laboració entre l’Es-cola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-Universitat de Barcelona i la Fundació Interna-cional Olof Palme, recentment s’ha signat unacord per desenvolupar un projecte de coope-ració tècnica internacional en aquest país perals propers quatre anys.

Namíbia és un país situat al sud-oest del continent africà. Té unapoblació de dos milions d’habitants però un territori tan extens quela densitat dels seus pobladors no arriba a les 2,2 persones/km2. Toti que l’activitat econòmica principal al país és l’agricultura, la pescai la mineria, el turisme és un valor en creixement gràcies, especial-ment, als magnífics recursos naturals turístics que posseeix. ANamíbia el turista gaudeix de milers de quilòmetres de costes i inte-riors desèrtics (la costa dels Esquelets, el desert del Kalahari, el desertdel Namib), de la fauna de la sabana al nord del país (elefants, rino-ceronts, girafes, zebres, antílops, etc.) i de la multitud de granges,reserves de caça i comunitats indígenes.En aquest context, l’acord de col·laboració entre l’EUHT CETT-UB i laFundació Internacional Olof Palme pretén desenvolupar un projectede cooperació tècnica internacional al país. En concret, es tracta dedur a terme un paquet d’accions entre les dues institucions catala-nes i la Namibia Hotel & Tourism School, de la Universitat Politèc-nica de Namíbia (NHTS). La proposta, redactada pel grup de treballde cooperació i desenvolupament de l’àmbit de coneixement expert:Turisme, Cultura i Territori de l’EUHT CETT-UB, ha estat aprovada pelJoint Equipment Aid Fund (JEAF), amb fons de la cooperació espan-yola internacional i sota els auspicis del govern de Namíbia.El projecte planteja dues línies d’actuació: l’ajuda a l’ampliació d’in-fraestructura de la NHTS i el desenvolupament d’un programa detransferència de coneixement. En aquesta segona línia, les principalsactivitats se centren en la realització d’un Seminari Internacional deTurisme de coordinació conjunta, un programa de formació per aprofessors i alumnes de la NHTS amb una estada formativa a l’EUHTCETT-UB durant els propers quatre cursos acadèmics, un programad’intercanvi de línies de recerca Nord-Sud (turisme social, turismecomunitari, safaris, etc.), així com tallers d’experiències pràctiques aNamíbia per part de professorat del CETT. És previst que les primeres activitats relacionades amb el projectetècnic s’inicïin a partir del segon semestre de l’actual curs acadèmic2008-2009. n

Damià Serrano Miracle. Cocoordinador de l’ACE Turisme,Cultura i Territori, de l’EUHT CETT-UB

5436

Estudis i investigacions

Andreu Besolí, professor de l’àmbit de coneixe-ment expert: Turisme, Cultura i Territori de l’EUHTCETT-UB (vegeu pàg. 9), es va doctorar el passat18 de juny al Departament de Didàctica de lesCiències Socials, de la Universitat de Barcelona,amb la tesi “Estratègies i recursos de comunica-ció audiovisual en museografia: estat de la qües-tió i estudi de cas del Museu d’Història deCatalunya”. El treball, que resumim en aquestasecció, va ser aprovat amb la qualificació d'ex-cel·lent cum laude.

El principal objetivo planteado por este trabajo de investigación esel análisis del papel comunicativo de las fuentes y los medios detipo visual, sonoro, audiovisual y multimedia en entornos museís-ticos. Concretamente, el interés se centra en conocer qué usohacen los visitantes de esta tipología de equipamientos y evaluar siexisten determinadas estrategias y/o recursos expositivos que semuestran más funcionales que otros en términos de comunicaciónmuseográfica. Aunque la introducción de las nuevas tecnologíasaudiovisuales es un fenómeno muy extendido en una amplia varie-dad de centros museísticos, la tesis se preocupa prioritariamentepor el caso de los museos de historia. En este sentido, la investiga-ción se enmarca en el ámbito de conocimiento de la Didáctica delas Ciencias Sociales y del Patrimonio, y concretamente en elcampo de la museología y museografía. En última instancia, elestudio aborda una de las líneas emergentes en el panorama muse-ológico académico y profesional: la denominada museografíaaudiovisual.La tesis se divide, formalmente, en dos volúmenes. El principal con-tiene los capítulos dedicados a la definición del tema de estudio, laformulación de las hipótesis de trabajo y objetivos de la investiga-ción, el marco teórico, el estado de la cuestión, la metodología, elestudio de caso del Museo de Historia de Cataluña (Barcelona), elanálisis de los resultados y, finalmente, las conclusiones. Por su parte,el segundo volumen incluye los anexos que complementan la inves-tigación.Los objetivos de la tesis se pueden resumir, básicamente, en tres: (a)determinar cuál es la situación de la museografía audiovisual comocampo de investigación aplicada en el marco de los estudios muse-ológicos (estado de la cuestión) y como metodología técnica expo-sitiva en museos y exposiciones de temática histórica (estado de lacuestión y estudio de caso); (b) observar la eficacia comunicativade diferentes estrategias y recursos museográficos de carácteraudiovisual en el contexto del Museo de Historia de Cataluña

(estudio de caso); y (c)definir, a partir de larevisión bibliográfica ylos resultados de laobservación empírica,unas directrices prácti-cas para favorecer unuso optimizado de losmedios y fuentes audio-visuales como recursosdidácticos en museos detemática histórica (con-clusiones).La fundamentación epis-temológica ha sido ela-borada ex profeso a par-tir de principios proce-dentes de dos áreas de conocimiento principales: la Didáctica delas Ciencias Sociales, y más concretamente la Didáctica del Pa-trimonio y Museología; y la Teoría y Tecnología de la ComunicaciónAudiovisual.Para el estudio de caso se ha utilizado la metodología propia de losestudios de público en museos, concretamente la técnica de obser-vación directa no participante del comportamiento de los visitan-tes. Este instrumento permite valorar el impacto comunicativo deun recurso museográfico determinado a partir del análisis de supoder de atracción (attracting power) y de su capacidad para cap-tar el interés del usuario que interactua con él (holding power).El análisis de los datos derivados de la investigación empírica per-mite concluir que, en el uso comunicativo y didáctico de recursosvisuales, sonoros y audiovisuales en el Museo de Historia deCataluña, la captación de la atención e interés del visitante nodepende exclusivamente de la tipología del medio técnico, ni delcarácter primario o secundario de las fuentes históricas. En estesentido, la investigación demuestra que hay otros aspectos forma-les y de contenido que influyen favorable o desfavorablemente enla mediación entre el usuario y el recurso expositivo. Por otra parte,el uso de la voz humana (alocuciones, canciones, dramatizaciones,etcétera) en los equipamientos de tipo sonoro y audiovisual pare-ce predisponer una mayor atracción y atención por parte del visi-tante, incluso a pesar de las limitaciones idiomáticas. Además, losresultados muestran que existen algunos recursos museográficosque incitan un mayor interés de un determinado segmento deedad con respecto a otros. Finalmente, los equipamientos de tipoinformático (fundamentalmente concebidos como bases de datosde consulta para ampliar información) presentan, en general, unpoder de atracción y de captación de la atención más bajo queotras tipologías de medios audiovisuales de carácter narrativo,demostrativo y dramático. n

Andreu Besolí. [email protected]

ANDREU BESOLÍ, professor del CETT,es doctora amb una TESI excel·lent

54 37

Estudis i investigacions

models: ecotourism and community-based tourism. It is conceptual innature and builds on previous academic research and secondary datain addressing the very topical theme of the use of ecotourism as ameans of community development. It presents successful case studies

El segon número de la publicació semestralARA, Journal of Tourism Research/ Revista deInvestigación en Turismo, ja és una realitat. Acontinuació s’exposen els resums corresponentsals articles de la revista, que és fruit de lacol·laboració entre FUNGLODE i l’EUHT CETT-UB.

St. Kitts at a Crossroad

• Rachel Dodds. Ted Rogers School of Hospitality and TourismManagement, Ryerson University, Toronto, Ontario (Canada) • Jerome L. McElroy. Department of Business Administration andEconomics, Saint Mary's College, Notre Dame, Indiana (USA)

Like many island economies St. Kitts is at a crossroads. The accelerationof globalization and the decision of the European Union in 2005 toremove preferential treatment for its main industry, sugar cane, haveleft the island with limited options. Tourism has now become the keyavenue for economic growth. Destinations go through various cycles, both popular and unstable,which are affected by market and tourism trends as well environmen-tal and social factors. For many tourism destinations, especially islands,there is intense competition and weak differentiating factors and theproduct has become commoditized. As tourism has been put forth asthe key driver for economic growth and sustainability within theisland, long term strategies need to be put in place to adapt to chan-ging trends and markets. There is a need for strong governance andresource management using an integrated and holistic framework. Thedestination life cycle model provides a useful framework for a discus-sion of the factors which inhibit sustainable tourism development inislands and various measures that are needed to ensure a stable eco-nomy. St. Kitts will be used as a specific case to illustrate these factorsin an island context.

Ecotourism as a means of CommunityDevelopment. The case of the IndigenousPopulations of the Greater Caribbean

• Jasmin Garraway. Out-going Director of Sustainable Tourism, TheAssociation of Caribbean States, St. Clair, Port of Spain (Trinidad andTobago)

There are many types of tourism on offer in the world market, withtourism types being as diverse as the kind of experience that the visi-tor demands. Destinations characteristically engage in tourism modelsthat cater to the needs and wants of the tourist market they attract.However, research and experience have shown that different tourismmodels affect the local people of a destination in different ways. Forexample, some models favor greater participation of historically mar-ginalized communities than others. This paper focuses on two tourism

S’edita el 2n número d’ARA

La revista bilingüe ARA, sorgida arran de la col·laboració entre laFundación Global Democracia y Desarrollo (FUNGLODE), de la Re-pública Dominicana, i l’EUHT CETT-UB, centra la seva línia edito-rial prioritàriament en la recerca turística bàsica i aplicada enl’àmbit geogràfic del Carib. En aquest sentit, ARA pretén conver-tir-se en una eina divulgativa de les iniciatives vinculades a dife-rents àmbits del turisme sostenible, però també servir de campde debat a nivell internacional entre investigadors i professionalsdel sector. Tot i que la problemàtica dels països caribenys té unmarcat protagonisme en els articles publicats fins a l’actualitat,la línia de la revista no és restrictiva i està oberta a qualsevolexperiència que tingui una aplicació o aporti una reflexió critico-constructiva a la realitat dominicana i de la resta de països veïns. El segon número de la publicació (Vol. 1/Núm. 2) arriba puntual-ment en aquest segon semestre de 2008 amb un total de sis arti-cles, cinc redactats en anglès i un en llengua espanyola:

• El primer estudi, titulat “St. Kitts at a Crossroad”, és una anàli-si de l’impacte creixent del turisme en l’illa caribenya de St. Kitts,fenomen que es perfila com una important alternativa de futurper a l’economia local dins el paradigma del turisme sostenible. • “Ecotourism as a means of Community Development”, és unareflexió conceptual centrada en dos paradigmes del turisme con-temporani, l’ecoturisme i el turisme basat en la comunitat, a par-tir de diverses investigacions acadèmiques dutes a terme en elmarc de les poblacions indígenes del Gran Carib. • “Caribbean Delight: Moving Beyond the Sustainability Discourse inTourism” proposa una reflexió sobre el turisme en països envies de desenvolupament i, en aquest context, la necessitat d’in-troduir la noció de sostenibilitat tant des de la perspectiva eco-nòmica com cultural i mediambiental. Pels autors, aquesta cir-cumstància implica l’acció d’agents locals que actuïn a escalamicro, com demostren les dades empíriques referides a dos casosd’estudi: Belice i la República Dominicana.• El quart article, “Financial markets, microfinance and tourismin developing countries”, és un text sobre les oportunitats queofereixen els microcrèdits per al desenvolupament sostenible delturisme, en la seva vessant econòmica, en països com lesFilipines, Nicaragua i la República Dominicana.• El cinquè treball, “Ética y mediación cultural en el ámbito turís-tico”, versa sobre el paper crucial dels intermediaris i els promo-tors turístics com a mitjà de dinamització entre l’oferta d’oci dequalitat i el turista, en l’àmbit dels establiments d’allotjament.• Finalment, “International Tourism in the Caribbean; its contri-bution over the last 25 years: 1980-2005”, és una panoràmicateoricopràctica sobre els paràmetres que caracteritzen el turismeinternacional en l’àmbit del Carib a partir de dades economètri-ques que permeten conèixer el volum d’ingressos en la regió. n

Andreu Besolí. Coordinador científic d’ARA

5438

mercial banks could play a leading role in innovating financial marketsin tourism destinations, and make use of the experience of MFIs whenit comes to uncollateralized lending techniques. Governments in deve-loping countries that emerge as tourism destinations should facilitatethe reform of their domestic financial sector and the delivery of spe-cific financial products oriented towards micro and small-scale tou-rism enterprises. This could well be done through specific credit lines,just like agricultural and industrial development banks that have sup-ported agribusiness and industrial development in the past.

Ètica i mediació cultural en l’àmbit turístic.Els mediadors de l’oci turístic i els animadors turístics.

• Xavier Puertas. Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB,Barcelona (Espanya)

La realitat cultural d'una zona és un argument més que suficient persingularitzar una oferta turística, encara que, per diverses circumstàn-cies, es realitzen pràctiques que han arribat a desvirtuar aquest poten-cial inicial, en nom d'un benefici turístic molt més proper a una estan-dardització popular que a una altra cosa.Les seves conseqüències en l'actualitat poden ser d'un abast insospi-tat, ja que el turista cada vegada té més informació sobre el contexten el qual es troba, i tendeix a valorar molt més l'autenticitat i la sin-gularitat en les propostes. Així, entre els atractius turístics i els viatgers se situen els intermedia-ris i els promotors, que representen les empreses en què se situen elsautèntics vehiculadors de les propostes que, disposats a dinamitzar ladestinació, posen en valor molts dels aspectes potencials de la zona.Aquest és el context dels mediadors turístics. I actuen des de tres àreesben diferenciades: les agències de viatges, les institucions i els establi-ments d'allotjament. Amb tota seguretat els animadors, en la terceraàrea mencionada, són els menys analitzats i, tanmateix, representenuna peça clau de l'engranatge turístic.Analitzant aquest perfil se’n pot arribar a determinar les funcionsessencials (relació, producció i organització), que són les que han depossibilitar les propostes adequades, decoroses i reals perquè la media-ció exercida sigui el màxim d’autèntica i fidel al context cultural en elqual es troba l'establiment, i possibiliti una òptima dinamització queafecti positivament el viatger, la zona i les intencions més mercantilis-tes de les empreses que exerceixen la mediació. n

International Tourism in the Caribbean: Its contribution over the last 25 years: 1980-2005

• Fred Célimène, Bruno Marques. CEREGMIA - Centre d’Etude et de Recherche en Economie, Gestion, Modélisation et InformatiqueAppliquée, Faculty of Economics and Law, Université des Antilles etde la Guyane, Schoelcher (Martinique)

Over many years international tourism has become a specialisation ofthe Caribbean region. The question as to whether the contributionfrom International Tourism Earnings has impacted on the incomes ofthe people of the Caribbean has evolved into both a theoretical andpractical area of study. By structuring the concept of contribution around the notions of cau-sality and elasticity, this article presents various summarised datawhich are applicable to the whole of the Caribbean and hence looksbeyond the diversity that characterises the region. Econometrics ofpanel data supplies the framework for the observations that followand the regressions that can be estimated therefrom provide informa-tion on the dynamic contribution of international tourism to the reve-nue of the region. n

of community-based ecotourism, making particular reference to theindigenous populations of the Greater Caribbean to make these con-nections. There is reason to believe that the lessons derived from thesecase studies will be of interest and use to other indigenous communi-ties in the Greater Caribbean and similar geographical regions insearch of an alternative path of development that conserves naturalareas while capitalizing on the opportunity for social welfare develop-ment and economic diversification for present as well as future gene-rations.

Caribbean Delight: Moving Beyond the Sustainability Discourse in Tourism

• Carel Roessingh, et al. Faculty of Social Sciences, Department ofCulture, Organization and Management, Vrije Universiteit, Amsterdam(The Netherlands)

In the tourism literature a lot of attention is paid to different approa-ches towards tourism development, especially when it comes to deve-loping countries. Often it is argued that it is necessary to come to asustainable approach, whereby it is stressed that attention should bepaid to the way tourism organizations influence (and are influencedby) the natural environment as well as the cultural, and economicalcontext in which they are situated. Although the debates on sustaina-ble forms of tourism development are a positive direction for the tou-rism field, we will argue in this paper that these debates will not reallycontribute to the progress of the field as long as there is a lack of localaccounts of actors in such tourism destinations. By presenting empiri-cal data from Belize and the Dominican Republic, the aim is to movebeyond the dominant ‘sustainability discourse’ in the field of tourismin which mass-tourism is per definition ‘bad’ and small-scale tourismis ‘good’, and gain an insight into what is actually going on at themicro level.

Financial markets, microfinance and tourism in developing countries

• Jos van der Sterren. Master Course Tourism DestinationManagement, NHTV Breda University of Applied Sciences(The Netherlands)

Many developing countries consider promoting tourism as a mainstrategy for achieving economic growth. The tourism sector at desti-nations is mainly organized through micro- and small-scale enterpri-ses. In developing countries, these lack access to credit and otherfinance: financial markets do not consider them as clients and govern-ment support is mainly aimed at attracting foreign direct investments(FDI), not oriented towards expansion of domestic business in tourism.Financial sector modernization in some developing countries has beenpushed in recent years through so-called Microfinance Institutions(MFIs). These deliver credit to micro- and small enterprises and contri-bute to poverty reduction by providing poor people access to financialservices. Until now, in tourism destinations, these MFIs do not seem toclose this aforementioned finance gap in supply and demand forfinance. Given their lack of access to credit, domestic (tourism) micro-and small enterprises in developing countries are unable to competeagainst large international suppliers of accommodation and tourismservices. As a consequence, the potential of positive local economicimpacts from growth through tourism is not fully used in most deve-loping countries.Further research is required to develop appropriate (tailor-made)financial instruments that fit the needs of these tourism micro- andsmall enterprises. These should include investment subsidies, tax mea-sures, long-term loans, and leasing and insurance products. Com-

Gaspar Espuña, nominat Important del Turisme2008. El 28 de setembre, amb motiu del XIIè aniversari del Dia Mundial del Turisme, el Sr. Gaspar Espuña fou nominat Important del Turisme 2008 pel Comitè Organitzador del Dia Mundial del Turisme d’Skal Internacional de Barcelona i per Turisme de Barcelona.Altres distincions als Importants del Turisme 2008 van recaure en Joaquim Ferreruela,Francesc Orobitg, ADIF, GSMC i el Palau de la Música Catalana. Per part del Grup CETT,Manel Bassols, director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, en representació del Sr. Espuña,va recollir la placa, de mans del Sr. Santiago Soteras, president del Comitè Organitzador del Dia Mundial de Turisme i antic alumne del CETT.

CETT Consultors, responsable de l'organització tècnica deTurispro’08. Del 4 al 6 de novembre va tenir lloc, a l’Hotel Alimara de Barcelona i a l’Hotel Carlemany de Girona, l’onzena edició de TURISPRO, el fòrum professional delturisme a Catalunya, adreçat a professionals del sector del turisme i l’hoteleria amb estudissuperiors que cerquen un lloc de treball qualificat. TURISPRO és un programa en format de workshops que facilita la selecció de candidats i que permet realitzar entrevistes laboralsamb empreses capdavanteres del sector, amb l’elaboració prèvia d’agendes personalitzadesper a cada empresa i per a cada candidat/a. L’organitza la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya i CETT Consultors, que pertany al GRUP CETT, empresa guanyadora del concurs públic convocat per a l'organització tècnica de TURISPRO’08.

Gran èxit de l’alumnat de l’Escola d’Hoteleria del CETT en els Eurotrophées Utec. L’equip de deu alumnes que el passat 1 d’octubreva participar en la trobada “Europa a través de la gastronomia” i en el concurs de cuina iservei de restaurant i bar organitzat per l’escola UTEC HRT d’Emerainville (Marne-la Vallée,França), en el marc de la Semaine Europe (Eurotrophées 08), va resultar guanyador en diferents categories, en competència amb els equips representants de les escoles UTEC HRT i Barthélemy de Laffemas (França), EHS Trier (Alemanya) i IPSSAR Nocera Inferiore (Itàlia).

El CETT representa els centres universitaris de formacióturística de l’Estat espanyol al Canadà. En el marc del Xè CongrésInternacional de l’Oci, celebrat del 6 al 10 d’octubre a la ciutat canadenca del Quebec, el Bureau International du Tourisme Social (BITS) atorgà el seu premi anual, en la setenaedició, al millor projecte mundial de turisme social. Aquest guardó, que va recaure sobre elGovern espanyol pel seu projecte IMSERSO, el va recollir l’ambaixador d’Espanya al Canadà,l’Excel·lentíssim Sr. D. Mariano Alonso-Burón Aberasturi. A l’acte d’entrega hi van assistir,com a representants de les institucions de l’Estat, la senyora Dolores Ordóñez Martínez, de la Conselleria de Treball i Formació del Govern de les Illes Balears, i el Sr. Xavier Puertas,professor de l’EUHT CETT-UB, com a representant dels centres universitaris de formacióturística de l’Estat.

Àgora BCN incorpora nous equipaments. Amb vista al nou cursacadèmic 2008-09, Àgora BCN s’ha dotat de noves instal·lacions. Amb 540 m2, la pistapoliesportiva, a l’aire lliure i dotada d’il·luminació, està preparada per a la pràctica de futbolsala, basquetbol, voleibol, handbol i bàdminton. El gimnàs d’Àgora BCN s’ha equipat amb 8 noves màquines isotòniques que conformen un circuit complet de musculació. Finalment,la residència s’ha dotat d’una sala taller, on els residents poden elaborar treballs pràctics(maquetes, projectes artístics, mecànics, electrònics, etc.).

TOT FLAIX

54 39

5440

• Abert, J-F. Pierre Gagnaire lúcido & lúdico.Barcelona: Montagud, 2007.

• Amat, O. Las claves del nuevo PCG. Una guía pracomprender los aspectos clave de la nueva conta-bilidad. Barcelona: Gestión 2000, 2008.

• A practical guide to tourism destination manage-ment. Madrid: OMT, 2007.

• Càmpings Catalunya Guia 2008. Barcelona:Generalitat, 2007.

• Conocer España por la ruta de los paradores.Madrid: Gaesa, 2008.

• De Pablo, C. Riesgos laborales en hostelería y res-tauración. Jaén: Formación Alcalá, 2007.

• Domínguez, A.; Hermo, S. Métricas del marketing.Madrid: ESIC, 2008.

• Donaire, J.A. Turisme cultural entre l'experiència iel ritual. Bellcaire d'Empordà (Girona): EdicionsVitel·la, 2008.

• El nuevo sistema de información de marketing(SIMK) Garmendia, F.; Romeiro, J. Madrid: ESIC,2007.

• Els formatges de Catalunya. Barcelona:Generalitat, 2008.

• Establiments de turisme rural. Catalunya Guia2008. Barcelona: Generalitat, 2007.

• Fálder, A. Enciclopedia de los alimentos. Madrid:Mercasa, 2007.

• Guaracino, J. Gay and lesbian tourism: The essen-tial guide for marketing. Oxford: Elsevier, 2007.

• Guía de alojamientos rurales de España 2008.Madrid: Santillana, 2007.

• Guía de viaje por balnearios de España. Madrid:Anaya, 2008.

• Guía práctica para viajar. Derechos y obligacionesdel turista. Madrid: Síntesis, 2008.

• Hermé, P. Ph 10 Antología Pierre Hermé.Barcelona: Montagud, 2008.

• Hotels Catalunya Guia 2008. Barcelona:Generalitat, 2008.

• Huertas, R.; Domínguez, R. Decisiones estratégicaspara la dirección de operaciones y servicios enempresas de servicios y turísticas. Barcelona: UBE,2008.

• Iglesias, J.R.; Talón, P.; García-Viana, R.Comercialización de productos y servicios turísti-cos. 2ª ed. Madrid: Sínesis, 2007.

• Karina M. Barreiro, K.;M. (coordinadora).Protección legal del turista en el derecho compa-rado. Buenos Aires: Ladevi Ediciones, 2008.

• La educación superior en el mundo 2007.Acreditación para la garantía de la calidad: ¿Quéestá en juego? Madrid: Mundi Prensa, 2006.

• Landeta, A. Buenas prácticas de e-learning.Pasajes (Guipúscoa): @nced, 2007.

• Miralbell, O. Gestió d'oficines de turisme.Barcelona: UOC, 2007.

• Moret, X. Viatge per la Costa Brava. Figueres:Brau, 2008.

• Munuera, J.L.; Rodríguez, A.I. Estrategias de mar-keting. Un enfoque basado en el proceso de direc-ción. Madrid: ESIC Editorial, 2007.

• Núñez, R. Un científico en la cocina. Descubre la

ciencia que hay detrás de lo que comes.Barcelona: Planeta, 2007.

• OMT. Yearbook of tourism statistics "2001-2005".Madrid: OMT, 2007.

• Pérez, R.; González, I. El alojamiento turístico: pro-blemática y soluciones en la ejecución del contra-to de hospedaje. Madrid: La Ley, 2008.

• Puertas, X. Gestión del ocio en el ámbito del turís-tico. Madrid: Síntesis, 2007.

• Ribera, A.; Ribera, S.; Vallés, O. Los secretos de loschefs. Técnicas y trucos de 50 estrellas Michelin.Barcelona: Robinbook, 2008.

• Ruta del modernisme Barcelona. Galeria d'autors.Barcelona: Ajuntament, 2008.

• Sánchez, M.; Pulido, J.I. Medida de la sostenibili-dad turística. Propuesta de un índice sintético.Madrid: Ramón Areces, 2008.

• Santacana, J.; Lonch, N. Museo local. La cenicientade la cultura. Barcelona: Trea, 2008.

• Santos, L.E. El desarrollo turístico del litoral deHuelva: factores, procesos y conflictos territorialesen un espacio turístico emergente. Sevilla: Juntade Andalucía, 2008.

• Turismo y sociedad en Andalucía. Sevilla: Junta deAndalucía, 2007.

• Xerardo Pereiro, X.; De León, X.; Inawinapi, S. Losimpactos del turismo en Kuna Yala (Panamá).Turismo y cultura entre los Kuna de Panamá.Madrid: Ramón Areces, 2007.

• Yagüe, M.J. Nuevos enfoques del marketing y lacreación de valor. El Ejido (Almería): FundaciónCajamar, 2007.

Viatge per la Costa Brava.Paisatge, memòria, glamur i turisme

Xavier Moret. Brau Edicions

En aquest viatge plantejat sense pressa i en la calmade fora de temporada, les veus dels pescadors, mes-tres d'aixa, historiadors, hotelers i restauradors escomplementen amb les històries d'estiuejants gla-murosos, d'artistes tocats per la tramuntana, de gentque va viure l'eufòria del suro i de somiadors que

van fer les Amèriques abans que el boom del turisme transformés aquesta costaque durant molts anys va viure al marge del món i del temps.

Recursos turístics

Medida de la sostenibilidad turística.Propuesta de un índice sintético

Juan Ignacio Pulido, Marcelino Sánchez Ramón Areces Centro de Estudios

Aquesta obra presenta la metodologia per abordar lacreació d’un índex sintètic de sostenibilitat turística,denominat ST. INDEX, que té com a missió donar res-posta a les necessitats d’agregar la informació queplanteja el concepte de sostenibilitat, esdevenint una

eina de gran utilitat per avaluar la gestió dels destins turístics i per comparar elsesforços que s’han realitzat en aquesta matèria.

Pàgines web d’interès

Aplicacions socialswww.myopencity.itwww.wayn.com/waynsplash.htmlwww.witur.com

Càmares on-linewww.webcams.travelwww.ventanasalparaiso.es www.earthcam.com

Serveis complementariswww.turitec.comwww.worldtaximeter.com www.unctadxi.org/templates/Startpage____1208.aspx

Destinacions turístiqueswww.guiasparaviajar.com www.travelview.es www.tripsay.com

Allotjamentwww.unusualhotelsoftheworld.com www.trivop.comwww.zangoa.com

Blogswww.zapin.info/directorio-blogs/index-13.htmlhttp://locuraviajes.com/blog http://blog.minube.com

Agències de viatgehttp://acavsocial.ning.com www.expertosenmarruecos.com www.goplanit.com

54

ÀREA DE TURISME PRIMERA EDICIÓ SEGONA EDICIÓ

Gestió del municipi turístic sostenible, enfocament, Agenda Local 21 2 i 3 de febrer 16 i 17 de novembreGestió d’eines i canals electrònics en la comercialització de les destinacions turístiques 2 i 3 de febrer 4 i 5 de maigCreació i comercialització de projectes de turisme cultural 9 i 10 de febrer 18 i 19 de maigLa innovació com a resposta a les noves tendències en el turisme mundial 9 i 10 de febrer 11 i 12 de maigLa gestió del patrimoni cultural i el seu ús turístic 23 i 24 de febrer 27 i 28 d’abrilEstar al mercat, estratègies de comunicació i comercialització 23 i 24 de febrer 25 i 26 de maigGestió eficaç d’oficines de turisme i centres d’informació 2 i 3 de març 5 i 6 d’octubreGestió de vendes: la comunicació i persuasió com a eines de la venda en el sector turístic 2 i 3 de març 19 i 20 d’octubrePlanificació estratègica per al desenvolupament turístic local 16 i 17 de març 2 i 3 de novembreFinançament de municipis, creació i gestió de productes turístics 27 i 28 d’abril 19 i 20 d’octubreDirecció estratègica del màrqueting turístic 4 i 5 de maig 16 i 17 de novembre

ÀREA D'HOTELERIA PRIMERA EDICIÓ SEGONA EDICIÓ

La venda i comercialització hotelera en els canals electrònics 2 i 3 de febrer 8 i 9 de junyFinances per a no financers a l’hoteleria 2 i 3 de febrer 8 i 9 de junyGestió econòmica per a responsables del manteniment hoteler 9 i 10 de febrer 25 i 26 de maigGestió del F&B. Optimització de recursos 9 i 10 de febrer 14 i 15 de setembreLa web 2.0 aplicada al turisme. Travel 2.0 23 i 24 de febrer 19 i 20 d’octubreBones pràctiques ambientals en els hotels 23 i 24 de febrer 15 i 16 de junyL'atenció al client: una oportunitat de venda 2 i 3 de març 28 i 29 de setembreAnàlisi i resolució de conflictes. La presa de decisions en les organ. turístiques (NOU) 2 i 3 de març 5 i 6 d’octubreRevenue Management I 16 i 17 de març 28 i 29 de setembreGestió eficaç del temps i prevenció de l'estrès en el sector turístic 23 i 24 de març 2 i 3 de novembreGestió de banquets i congressos d'un hotel. Optimització de recursos 23 i 24 de març 19 i 20 d’octubreImplantació de sistemes de qualitat en empreses hoteleres: un cas pràctic 30 i 31 de març 16 i 17 de novembreTècniques de venda i comercialització en el sector hoteler 30 i 31 de març 21 i 22 de setembreRevenue Management II 27 i 28 d’abril 19 i 20 d’octubreGestió de l'allotjament en establiments hotelers. Optimització de recursos 27 i 28 d’abril 2 i 3 de novembreAnàlisis de costos en el sector hoteler 4 i 5 de maig 16 i 17 de novembreGestió del manteniment hoteler 18 i 19 de maig 26 i 27 d’octubrePosicionament i optimització de webs d'establiments hotelers 8 i 9 de juny 23 i 24 de novembreGestió hotelera: Direcció d'equips 15 i 16 de juny 14 i 15 de desembre

ÀREA D'IDIOMES ÚNICA EDICIÓ

Francès per a comercials d’establiments hotelers (nivell mitjà) Del 2 de març a l’1 d’abrilAnglès per al personal de sala (nivell bàsic) Del 2 de març a l’1 d’abrilAnglès per al personal de recepció i allotjament d’establiments hotelers (nivell mitjà) Del 27 d'abril al 27 de maigAnglès per al personal de sala (nivell mitjà) Del 27 d'abril al 27 de maigFrancès per al personal de recepció i allotjament d’establiments hotelers (nivell mitjà) Del 28 d’octubre al 2 de novembreAnglès per a comercials d’establiments hotelers (nivell mitjà) Del 2 de novembre a l’1 de desembre

ÀREA DE RESTAURACIÓ I CUINA PRIMERA EDICIÓ SEGONA EDICIÓ

Tècniques de servei de restaurant Del 2 al 23 de febrer Del 5 al 26 d’octubreCreativitat, la intuïció al plat 2 i 3 de febrer 5 i 6 d’octubreDisseny i elaboració de pa per a la restauració 16 de febrer 19 d’octubreTaller de pastisseria d’avantguarda en restauració 23 i 24 de febrer 2 i 3 de novembreAplicacions del buit a la cuina 2 i 3 de març 26 i 27 d'octubreIniciació a sommeliers Del 3 al 26 de març Del 3 al 26 de novembrePerfeccionament de tècniques de servei de restaurant i iniciació a la direcció de sala Del 16 al 31 de març Del 9 al 24 de novembreGelats i postres fredes 16 de març 9 de novembrePlanificació de menús i dietes especials 30 i 31 de març 16 i 17 de novembreLa gestió del capital humà a la restauració 27 i 28 d’abril 2 i 3 de novembreTècniques i tecnologies innovadores a la cuina 27 i 28 d’abril 23 i 24 de novembreGestió de restauració en grans esdeveniments 4 i 5 de maig 16 i 17 de novembreRevenue Management en Restauració 18 i 19 de maig 28 i 29 de setembreTècniques de servei de cafeteria i bar (barman) Del 18 de maig al 10 de juny Del 19 d’octubre a l’11 de novembre

www.cett.cat/formacio_continua

ESCOLA DE FORMACIÓ CONTÍNUA CETTCALENDARI DE CURSOS 2009

www.cett.cat

NOVEMBRE 2008. Segona etapa - Núm. 16

El millor grau en direccióhotelera i turística

Enric VilertEntrevistemel president del Patronatde TurismeCosta Brava Girona

NotíciesEl CETT es prepara per celebrar

els 40 anys (1969-2009)

La internacionalització, clau de l’èxitper a la gestió i els serveis turístics

OpinióLa Costa Brava 1908-2008

Responsabilitat socialCooperació a Namíbia

FormacióEl CETT crea un nou Curs de

direcció de serveis de restaurant

La Costa BravaFins al setembre de 2009 es

commemora el centenaridel naixement del nom

Sistema de Gestión deCalidad de la Formación

ISO 9001:2000

Grup CETTESCOLAD'HOTELERIA I TURISME

ESCOLA UNIVERSITÀRIAD'HOTELERIA I TURISMECentre adscrit a la Universitat de Barcelona

ESCOLADE FORMACIÓ CONTÍNUA

ESCOLA D’IDIOMES

CETT CONSULTORS

VIATGES CENTURY

HOTEL ALIMARA

ÀGORA BCNResidència Universitària Internacional

Av. Can Marcet 36-3808035 BarcelonaTel.: 93 428 07 77Fax: 93 428 67 77Adreça electrònica: [email protected]

· N OVEMBRE 2008. Segona etapa - N m. 16 El millor grau en direcci hotelera i tur stica Enric...

Documents

Transcript of · N OVEMBRE 2008. Segona etapa - N m. 16 El millor grau en direcci hotelera i tur stica Enric...