DILLUNS · 21 de gener del 2019. Any XLIV. Núm. 14886 - AVUI / Any XLI. Núm. 13746 - EL PUNT

1,20€

1805

96-1

1355

15w

CONSULTORIA INTEGRALper a pimes i patrimonis familiars

www.pontipujol.com · tel. 93 764 04 69

1838

63-1

1841

84T

Diana Riba. Núm. 2 d’ERC en les europees

“A la presó i a l’exilihi tenim granslíders, però n’hande sortir més”

Opinió

Jordi Turull i NegrePres polític

No usdeixaremsols

P6,7 i 10

El líder del PP vol “alliberar Catalunya”amb un 155 total i il·legalitzant partits,i insta el votant de Cs i Vox a “tornar”

Nacional P8

El líder del PP aclamat en la convenció del partit ■ EFE

Casado promet mésduresa a Catalunyaper recuperar vots

Punt de vista

Anna Puig

Keep Calm“En castellano”

Jordi Creus

La cuinaespanyola

De reüll

INSEGURETAT · L’increment delnombre de robatoris i la presènciapoc controlada de manters,principals motius de les sol·licituds

Els municipises reforcen ambseguretat privadaCONTROL · Interior autoritza sisajuntaments a contractar vigilantsexterns coordinats amb la policiaper millorar la seguretat

NACIONAL P13

L’argentí surt amb 1-1 i marca la diferència contra el Leganés (3-1)

L’ESPORTIU

Mitja hora de Messi és moltMessi i Suárez s’abracen després de protagonitzar el 2-1 que decantava el marcador del partit, ahir al Camp Nou ■ EFE

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE GENER DEL 2019

oc advocat ivinc a assistir

un detingut.” Aquestaés la frase que va pro-nunciar l’advocat Be-net Salellas a la porta

de la caserna de la policia espanyola deGirona dimecres de la setmana passa-da. La conseqüència? Que durant unabona estona no el deixessin entrar aparlar amb el seu client, l’alcalde de Ver-ges, Ignasi Sabater, detingut per ordrede no se sap qui, per comunicar-li quese l’investiga per un delicte de desordrespúblics.

“En castellano o no entras” va ser laresposta policial. A l’Europa del segleXXI, Benet Salellas, l’advocat de l’alcaldedemocràtic de Verges, no pot parlar enla seva llengua davant d’un policia espa-nyol, malgrat que les lleis diguin quequalsevol ciutadà pot expressar-se enl’idioma oficial que esculli davant l’admi-nistració de l’Estat a Catalunya. Mireu siés fort, que Benet Salellas no pot ni par-lar davant de la policia que ha detingutl’alcalde democràtic de Verges –i el deCelrà i 14 persones més– en la llenguaamb què parla amb la seva família de

Bell-lloc d’Urgell la delegada del governespanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.Què et sembla, Teresa? Aquesta és lamanera de desescalar, de temperar elsànims i de trobar camins per poder dia-logar? Aquest és el famós problema deconvivència entre catalans de què parlaPedro Sánchez? “En castellano o no en-tras“ és la realitat d’aquesta Espanya ir-reformable que somriu mentre a Cata-lunya es trepitgen els drets més ele-mentals.

El canell embenat de l’alcalde de Ver-ges és la imatge gràfica d’unes deten-cions pensades per atemorir i escar-mentar la població a les portes del judicicontra els dirigents polítics empreso-nats. La brigada d’informació, hereva di-recta de la terrorífica Brigada PolíticoSocial de la policia espanyola i respon-sable de les detencions, és una rèmoramés d’un franquisme latent. I un exem-ple més que aquella transició –gensmodèlica, per cert– va deixar tantes itantes assignatures pendents que avuija podem dir que, definitivament, la sevanota final és un suspens clamorós.

“S

Keep calmJordi Creus

“Encastellano!”

“En castellano o no entras”és la realitat d’aquestaEspanya irreformable quesomriu mentre a Catalunyaes trepitgen els drets méselementals

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

a primera edició en català delclàssic d’Ernest Hemingway Pa-rís era una festa, a la col·lecció

El Cercle de Viena, m’ha fet interes-sar, quasi sense voler-ho, per GertrudeStein, l’amfitriona perfecta que serviaals artistes pobres licors de prunes ipastissos vora l’escalfapanxes de laRue de Fleurus, mentre els alliçonavasobre la inconveniència de produir resd’inaccrochable, la seva manera de dirque hi havia coses que desentonarienpenjades a la paret del seu pis. Aques-ta dona no m’ha fet mai el pes, peròpotser no és del tot culpa seva. El fetque sigui presentada com un referentineludible de l’avantguarda literàriadel segle XX, a la voreta de Joyce, i queparadoxalment hagis de recórrer a lesllibreries de vell per trobar algun ex-emplar que porti la seva firma no hiajuda gaire, la veritat. En català, no-més ha estat traduïda, que jo sàpiga,dues vegades, fa una colla d’anys: Mar-ta Pessarrodona va barallar-se per pri-mera vegada el 1985 amb la prosa se-ca, repetitiva, com pastada amb desga-na, d’El món és rodó, i el 1992 va arri-bar l’adaptació d’Assumpta Camps de

L

l’Autobiografia d’Alice B. Toklas, el lli-bre més famós de Stein i l’únic, segonsdiuen les males llengües, que sorpre-nentment li va sortir intel·ligible. Encastellà, de tot el que se n’ha publicatja quasi només queda viu als catàlegsbibliogràfics el breu retrat sobre Picas-so. Per ser considerat un dels llegatsmés influents de la modernitat, noanem pas gaire ben servits.

En canvi, la senyora revinguda iamb aspecte de pagesa friülesa que vaescriure aquestes obres és bastantmés coneguda, encara que només si-gui per la seva amistat amb els artistesi escriptors que malvivien al Parísd’abans de la guerra, i sobretot perquè

el món acadèmic, des que hi va arribarl’apoteosi del revisionisme feminista ipostcolonial, l’ha erigida en una espè-cie de matrona búdica de l’alteritat in-juriada. A cap ressenya no hi faltenmai al·lusions a la manera desastradaque tenia de vestir, als seus orígensjueus i a la duresa de les seves fac-cions, d’una lletjor només comparablea la d’Alice B. Toklas, amb el seu ser-rell oliós i el bigotet sense depilar. Unhipopòtam i un rinoceront, les carica-turitzaria Picasso, bastant desagraït.A Gertrude Stein –em nego a refe-rir-m’hi com “la Stein”, que és la ma-nera de cosificar en femení les donesque fan coses, estupidesa que mai noes comet per al·ludir “al Joyce” o “elProust”–, se la sol citar per una solafrase. Atenció: “Una rosa és una rosaés una rosa.” La deixo sobre la taula,per si algú la vol anar acariciant comsi fos un gat mentre hi medita. A mime n’apassiona l’obsessiva circularitatamb què representa com el destí escargola sobre les coses que no podendeixar de ser el que són, fins que quasitreuen sang. Però només són un nom.Com la mateixa senyoreta Stein.

“Gertrude Steinés una espècie dematrona búdica del’alteritat injuriada

Eva VàzquezCaiguda lliure

La senyoreta Stein

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE GENER DEL 2019

Les cares de la notícia

L’escriptor català ha fet una tria personal d’entreel miler de peces de la col·lecció d’art contempo-rani de La Caixa i n’ha fet una lectura pròpia i par-ticular que s’exposa a la Whitechapel Gallery deLondres. El projecte inclou un nou llibre basat enles reflexions que es deriven del diàleg amb l’art.

PRESIDENT DEL PP

Una mirada literària

La recepta del nou PP per a Catalunya és “allibe-rar-la” d’una “banda de fanàtics racistes i supre-macistes”, liquidar l’autonomia amb un 155 indefi-nit i inconstitucional, més duresa per als presos i lail·legalització dels partits independentistes. Odi ihostilitat per recuperar el vot perdut amb Cs i Vox.

-+=

-+=

Europeista de pegaSilvio Berlusconi

Insults i amenacesPablo Casado

-+=

Enrique Vila-Matas

L’expresident italià, amb 82 anys, inhabilitat fins fados mesos i descavalcat dels índexs de popularitatpel president Salvini, sent ara la crida d’Europa i espresenta a les europees per “frenar els populismes”dels quals ell ha estat mestre i precursor. Un discursque els sondejos (10%) no semblen avalar.

LÍDER DE FORZA ITALIA

ESCRIPTOR

Els darrers successos delic-tius que s’han produït en do-

micilis de diversos territoris de Ca-talunya es poden qualificar de veri-table onada de robatoris. Ho de-mostra la intensitat del fenomen, lareiteració delictiva, l’àmplia exten-sió territorial que abraça i la sospitade l’existència de bandes de lladresespecialitzades i professionalitza-des que modernitzen les tècniquesdelictives amb actuacions ràpidesdifícils d’interceptar. S’ha de recla-mar als Mossos una major efectivi-tat però cal ser conscients de la im-possibilitat de patrullar zones tanàmplies com les afectades, moltesd’elles en urbanitzacions, la qualcosa no vol dir que calgui reforçosamb l’ampliació d’efectius al cos,que està sota mínims i amb una re-estructuració interna de funcionsdels agents. Igual com les policieslocals, que també han de tenir unpaper destacat en la lluita contraels robatoris però també es veuenlimitades per la impossibilitat legald’ampliar plantilles.

Per això, la tasca policial calreforçar-la amb iniciatives de segu-retat complementàries. Com elsagents privats contractats a Vielha,el Vendrell, l’Estartit, Premià deDalt, Roses o Sitges. O la figura delsereno recuperada a Santa Colomade Gramenet. Iniciatives necessà-ries, però que cal ordenar i supervi-sar, sempre acotades a l’àmbit de lavigilància. La tasca policial no potprivatitzar-se. Primer perquè la ciu-tadania ha de tenir la garantia queles forces de l’ordre s’ajusten a cri-teris d’actuació sota el control deles autoritats competents per l’or-denament democràtic. I en segonlloc perquè supeditar la seguretat arecursos econòmics provoca injus-tos desequilibris entre qui viu en unmunicipi que pot sufragar la segu-retat privada i qui viu en un altresense capacitat econòmica.

La seguretatveïnal, unaprioritat

EDITORIAL

olt s’ha parlat aquests darrersdies de la inversió promesapel govern del PSOE a Catalu-

nya per a l’any 2019 com a argumentper aprovar el pressupost. De fet, elsdiaris de Madrid han afirmat que erael preu a pagar per Pedro Sánchez permantenir la cadira a La Moncloa i quepremiava l’habitual insolidaritat cata-lana. Aquestes xifres, les oficials delpressupost, indiquen que la inversió aCatalunya se situaria en el 16,8%, en-cara lluny del que determinava l’Esta-tut –que l’Estat no està obligat a com-plir gràcies, naturalment, a la sentèn-cia del Tribunal Constitucional del2010–, i, sobretot, lluny de la realitat,ja que el Principat significa un 19% delPIB espanyol.

En tot cas, és cert que aquesta xifraés superior a la inversió de l’Estat aCatalunya dels darrers anys: un 11,3%el 2015, un 10,7% el 2016, un 13,4% el2017 i un 13,8% el 2018. En aquest

M “La inversió real de l’Estat aCatalunya l’any 2017va ser del 9,38%.Això cal negociar?

darrer cas, tot i aquella pluja de mi-lions, més de 4.000, promesos per Ma-riano Rajoy en una conferència-ensar-ronada a Barcelona. Anys i anys,doncs, en què no s’ha respectat el 19%que Catalunya aporta al PIB, no s’harespectat l’Estatut, llei orgànica espa-nyola, ni s’ha respectat una altra xifraque hauria pogut prendre’s de refe-rent, el 16%, ja que, a Catalunya, hi vi-

uen, encara, el 16% dels espanyols.Aquesta xifra marcaria un mínimmolt mínim perquè l’Estat espanyoldonés els serveis necessaris als seusconciutadans. Ni això.

Però és que encara és més greu. LaCambra Oficial de Contractistesd’Obres ha fet públic aquesta setmanaque, en el període entre el 2010 i el2017, Foment, que executa la pràcticatotalitat de les inversions a Catalunya,només n’ha executat el 70%. Per nomarejar-los, que aquella inversió del13,4% del 2017 queda reduïda a un ri-dícul 9,38% d’inversió real.

Tot plegat és, doncs, i com s’ha de-mostrat en el temps, una perfecta cor-tina de fum. Perquè els partits inde-pendentistes aprovin el pressupost aSánchez –si és que el PSOE ho vol, quetampoc és clar–, cal que aquest iniciïuna negociació política per trobar unasortida política al procés català. Nocosta tant d’entendre.

La mentida de la inversióJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

La cuinaespanyola

l’olla, hi posarem el nou president andalús, quepromet “bel·ligerància activa” contra Catalunya. Hi

afegirem un polsim d’Extremadura, on el seu parlamentha aprovat una moció perquè s’implanti de nou el 155 alnostre país. No hi poden faltar un parell de discursos dePablo Casado i Albert Rivera –qualsevol d’ells anirà bé pera aquest plat que estem preparant. Si ho tenen a mà, nodescartin afegir-hi alguna de les aparicions estel·lars deJosé María Aznar o Felipe González. I sempre hi donaràmés bon gust si, a l’olla, hi incorporem declaracions

d’incultivats actors com ara CarmenMaura i Toni Cantó. O de suposatsintel·lectuals com ara ArturoPérez-Reverte. Ho condimentem totplegat amb un ampli estol detertulians que, dia sí, dia també,generen mentides i més mentidescontra el nostre país. I pràcticamenttenim el plat a punt. Només cal que

faci una mica de xup-xup. Tampoc no gaire perquè javeuran que de seguida començaran a bullir les xarxessocials amb missatges amenaçadors, provocacions iinsults contra els nostres polítics, les nostres tradicions icontra tot allò que sigui català. Veuran com s’estén l’odicom una taca d’oli. L’efecte és immediat. I és en aquestpunt quan hem de treure l’olla del foc i ens podemdisposar a emplatar. Una dosi generosa, guarnida ambalguna esferificació, perquè sempre queda bé i així segurque entra pels ulls. I ja el podem servir. Heus aquí coms’elabora un plat de catalanofòbia.

A

Recepta,en quatrepassos, perfer un bonplat decatalanofòbia

http://epa.cat/c/y9uxx6

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE GENER DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El PDeCAT accelera elspreparatius per a les eleccionsmunicipals amb un centenar deprimàries locals arreu delterritori.

10anys

20anys

Barack Hussein Obama,advocat demòcrata de 47 anys,es converteix finalment en elprimer president negre delsEstats Units.

Els embassaments catalansnomés tenen aigua fins al mesde maig. A les conques interneshi ha la meitat de l’aiguahabitual al gener.

Fita electoral Relleu històric SequeraTal diacomavui fa...

l gran triomf delsistema establert

no és tan sols perpe-tuar-se en el temps,sinó aconseguir quefins i tot les revoltes

l’acabin enfortint. Alumnes aplicats dela frase més famosa del príncep Sali-nas a l’immortal Guépard de GiuseppeTomasi de Lampedusa, bancs i elèctri-ques han estrenat l’any confirmantque tot ha canviat perquè res no can-viés. O, més ben dit, que a vegades valmés no canviar si no és per garantirque no ho empitjorarem tot. El 2018 vaacomiadar-se amb dues promesesbuides: el control de la factura elèctri-ca que obliga tantes famílies a triar en-tre tremolar de fred o passar gana, i lasupressió de l’impost hipotecari quefeia més fondes les butxaques delsbanquers i que els tribunals europeus,amb molt bon criteri, van sentenciar amort. Ningú negarà que parlem dedues qüestions que afecten de ple, jano el benestar, sinó la supervivènciadels sectors més desfavorits de la nos-tre societat. Dos temes, vaja, ideals per

a exhibir la qualitat humana de les per-sones que tenen el poder de prendredecisions tan sensibles. Desmuntatl’arbre de Nadal i endreçat fins l’any vi-nent el tió, ja hem vist per on se la re-fregaven, la qualitat humana, els res-ponsables de fer una mica més com-plicada la vida dels assalariats. D’unabanda, el preu de l’electricitat s’ha dis-parat en les primeres setmanes de ge-ner gairebé un 40% en relació amb elmateix període de l’any passat, i aixòs’ha traduït en un fort increment delrebut de la llum del primer mes del2019. És a dir, justament quan més fal-ta fa l’energia, més car és accedir-hi.D’altra banda, l’augment dels interes-sos hipotecaris aplicats des de l’octu-bre passat ja s’està menjant els dinersque els clients havien començat a es-talviar amb l’eliminació de l’impostd’actes jurídics decretat pel govern es-tatal. Amb altres paraules, el sector fi-nancer s’ha refet de la sotragada i hacompensat, fins i tot superat, els ni-vells anteriors. Si ells guanyen, a tu jasaps què et toca.

E

Full de rutaXevi Sala

Ells guanyen,tu perds

El 2018 va acomiadar-se ambdues promeses buides: elcontrol de la factura elèctricai la supressió de l’impostd’actes jurídics aplicata les hipoteques

aig tornar a Riudoms (BaixCamp) el passat dia 12, peròara per donar l’últim adeu ter-

renal al compositor Joan Guinjoan(1931-2019) –tan estimat per tantagent, per les seves qualitats humanesi artístiques–, que morí, als 87, el pri-mer dia d’aquest any. Vaig anar, tam-bé, a la cerimònia de comiat al Tana-tori de les Corts on, amb la famíliamés directa que li quedava (el fillFrançois, la jove María José i la netaIsabel), hi havia bona part de la famí-lia musical i cultural de Catalunya(Antoni Ros Marbà, Josep Pons, Car-les Garcia Gomar, Jordi Roch, elscompositors Jordi Cervelló, CarlesGuinovart, Agustí Charles, CarlotaBaldrís, Ramon Muntaner, etc.), aixícom els periodistes Santiago Vilano-va, Carme Casas, Jaume Comellas,entre d’altres, el poeta Toni Clapés, eldirector del CSIC, Francesc Ferrer, elcineasta Martí Rom, els crítics musi-cals dels diaris, etc., fins a un cente-nar llarg de persones.

I NO VOLIA PERDRE’M, tampoc, a Riu-

V doms, on tantes vegades ens havíemtrobat, l’enterrament de les seves cen-dres –al costat de les de la seva esposa,Monique Gispert, filla de riudomenc–que ja reposen sota el cel de la seva vilanatal, que aquell dia semblava més es-combrat que mai pel mestral.

IGUALMENT NO VOLIA PERDRE’M la restade cerimònies, com la institucional ala sala d’actes de l’Ajuntament –presi-dida per l’alcalde, Sergi Pedret; el pre-sident de la Diputació de Tarragona,Josep Poblet; la directora de l’Institutde Riudoms que porta el nom de Guin-joan, Maria Teresa Molas, i el fill,François Guinjoan– o el funeral multi-tudinari que se celebrà a l’esglésiaparroquial d’aquesta vila del BaixCamp. I és que el celebrat músic, enaquest poble d’antiga i noble ruralitatcamperola, hi deixà petja, tot i que no-més va viure-hi vint-i-un anys, els quevan del 1931 al 1952, quan un dia vadecidir marxar-ne, tot i ser l’hereu delpatrimoni agrícola familiar que haviaajudat a mantenir, per anar a ciutat(primer a Barcelona, després a París i

a tantes d’altres on viatjà), decidit,també, com deia, a “ser algú” en elmón de la música. Va ser, certament,el seu, un cas de tenacitat, és a dir, deconstància i ingent treball, que va do-nar els seus fruits, acostumat com es-tava a l’exigència dels treballs alcamp.

TOT AIXÒ HO COMENTAVA amb la famíliariudomenca Perea-Virgili, perquèl’Eugeni, cronista, filòleg, historiadori narrador, ben conegut en tota aques-ta àrea del Camp de Tarragona, ja el1970 a la premsa tarragonina infor-mava de la notorietat que s’anava for-jant el seu paisà en el camp musical,unes cròniques que continuaren, el1978, amb la creació del Centre d’Es-tudis Arnau de Palomar i la publica-ció, a Riudoms mateix, de la revista LoFloc, on la seva filla Maria Eugènia Pe-rea i el seu marit Anton Marc Caparóhan continuat aquesta tasca publi-cant, el 2012, el llibre Joan Guinjoan,íntim, la història indispensable de lesseves arrels, aquelles que ara l’hanacollit sota el blavíssim cel natal.

Xavier Garcia. Periodista

Sota el cel de RiudomsTribuna

Incompetènciaa Movistarb Amb la intenció de reduir lafactura telefònica dels meuspares, a finals d’agost vaig ini-ciar els tràmits per canviar elcontracte que tenien amb Mo-vistar. Vaig demanar suprimirels serveis d’internet i DigitalPlus i deixar únicament el te-lèfon, ja que els meus paressón grans, estan malalts, sóndependents, estan aïllats i sónusuaris del servei de teleassis-tència, que funciona amb líniatelefònica.

Mes rere mes, però, hecomprovat sorprès que elshan seguit cobrant el tripleservei: 114 euros mensuals.Quatre mesos i mig desprésno sé quantes vegades he tru-cat al servei d’atenció telefòni-ca per corregir aquest error,no sé quants cops ho he fetofimàticament, no sé quantesvegades he repetit gestions iexplicat la mateixa història, nosé quant cops he rebut infor-

macions contradictòries o er-rònies, no sé quantes vegadess’ha penjat la línia ni quantscops me l’han penjat, no séquantes vegades he estat apunt de perdre els nervis... Unmalson o la típica estratègiaperversa destinada a desani-mar el client i fer que segueixipagant el triple del que hauriade pagar?

El que sí que sé és que, des-prés de tot aquest temps, hantallat la línia dos cops deixantels meus pares incomunicats,i que aquestes últimes setma-nes he hagut de fer gestionstelefòniques i bancàries ambla meva VISA per al pagamentde factures –que ells reconei-xen indegudes i que haurande retornar– per poder recu-perar la línia.

Problema resolt? No, avuiens han tornat a cobrar 114euros. Què podem fer en vistad’això?RAMON GAUSACHSHospitalet de Llobregat (Barcelo-nès)

Oposicionsantiquades

b Arran de la convocatòria de5.000 places de docents perpart de la Generalitat es tornaa plantejar la utilitat de lesoposicions tal com estan dis-senyades, un sistema massateòric per accedir a una feinaa la funció pública. Tothom tédret a accedir a la funció pú-blica d’acord als principisd’igualtat, mèrit i capacitat,amb proves objectives, peròquan l’administració ha de ferús de personal interí i substi-tut, que fa anys i panys quetreballa, no té cap sentit sot-metre’l a unes oposicionsque, per molt més pràctiquesque diu el Departamentd’Ensenyament que seran,és un sistema que no reflec-teix la capacitat real del candi-dat.

Els interins i substituts béprou que s’examinen cada diaque fan les seves classes amb

dedicació i esforç. Els hem detornar a sotmetre a un tribu-nal, amb la mala sort que justaquell dia tinguin un mal mo-ment i no superin les proves?És un sistema obsolet i ana-crònic, del segle XIX. Algú potdir que és un greuge per alsque encara no hi treballen,però no oblidem que el casdels interins i substitutss’ha d’emparar en l’anomena-da discriminació positiva,com reconeixen altres legisla-cions europees, és a dir, elsqui fa molts anys que treba-llen a la funció pública pel solfet de l’antiguitat ja hauriend’entrar directament com a fi-xos.

És un qüestió d’equanimi-tat, però la Generalitat no hopot regular de manera dife-rent perquè els principis legalsgenerals d’accés a la funciópública són una competènciaestatal constitucional. I d’aquíno passem.VICENÇ MACHSabadell (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE GENER DEL 2019 | Punt de Vista | 5

Eduard Pujol, PORTAVEU ADJUNT DE JUNTS PER CATALUNYA

“Aznar és el ‘primo de Zumosol’ de la dreta espanyola”La frase del dia

SísifJordiSoler

“En els darrersmesos, milers detreballadorsd’aquest país hementès que ens cal unsindicat combatiuque reclami laconstrucció d’unaRepública sobirana,igualitària idemocràtica

es dels inicis de l’anomenat pro-cés s’ha parlat molt de dos con-ceptes: “construir estructures

d’estat” i “eixamplar la base”. Malaura-dament, aquests discursos s’han vist avoltes contradits per la praxi política,com per exemple quan el govern deMas es dedicava a trinxar a cop de tiso-rades i privatitzacions el sistema pú-blic de salut i l’universitari, o quan partde la direcció d’ERC ha utilitzat l’excu-sa del “no en som prou” per defensaruna estratègia desmobilitzadora, sa-bent de sobres que el creixement del’independentisme tan sols ha vingut ipot venir per la via de posar en evidèn-cia el conflicte polític entre un estat au-toritari i oligàrquic i un poble que recla-ma justícia social i llibertats.

PERQUÈ, MALGRAT el que se’ns vulgui fercreure, les coses tenen el seu significat; i“construir estructures d’estat” vol dir do-tar-se dels elements (econòmics, socials,de representativitat política, democràti-ca, administratius, etc.) necessaris perfer valer la sobirania popular enfront delspoders polítics i econòmics que ens la ne-guen. Alhora, “eixamplar la base” tan solsés possible demostrant tant en el discurscom en les praxis de govern que la Repú-blica és un projecte a favor de la majoria,un projecte de justícia i protecció social,en contraposició al projecte de les castesextractives que representa la monarquiaespanyola.

CONSTRUIR UNA BANCA pròpia, afavorir elcooperativisme, les xarxes de petites em-preses i el comerç local, desconnectatsdels grans grups especulatius i financersde l’Íbex 35, crear una institucionalitatrepublicana desconnectada de l’Estat es-panyol, establir un marc català de rela-cions laborals, fer polítiques públiques desanitat, educació i habitatge que garan-teixin els principis d’universalitat, quali-tat i equitat, enfortir les organitzacionsen defensa dels drets civils, els drets so-

D cials i les llibertats democràtiques, etc.són exemples de com construir repúblicai com sumar nous sectors socials al nos-tre projecte polític.

AVUI, PERÒ, VOLDRIA FER èmfasi en unad’aquestes estructures que és, alhora,una via de penetració social: el sindicalis-me republicà. A diferència del que ha pas-sat en altres nacions ocupades per l’Estatespanyol, com ara Euskal Herria o Galí-cia, on el sindicalisme nacional i de classeha estat tradicionalment majoritari i unapeça clau en la formació dels respectiusmoviments d’alliberament, a Catalunya,d’ençà que el PSUC i el seu món van su-mar-se a allò que Xirinacs qualificà com a“traïció dels líders” (monarquia, règimdel 78, pactes de La Moncloa), el sindica-lisme majoritari ha estat de tall reformis-ta i ha esdevingut una eina més de conso-lidació del règim.

TANT ÉS AIXÍ QUE en el moment de màxi-ma mobilització popular i màxima re-pressió de l’Estat, i amb unes bases d’afi-liats independentistes prou nombroses,

les direccions del sindicalisme oficialistahan jugat un paper entre galdós i vergo-nyós en la no defensa dels drets i lliber-tats del nostre poble. Recordem, per ex-emple, que, segons una enquesta pròpiade CCOO (publicada a la premsa), mésdel 40% de l’afiliació es declara favorablea la independència. De la UGT no hi hadades exactes, però podríem deduir queel percentatge és similar. Ara ja sabem nonomés que sense República no hi hauràdrets socials i laborals: hem comprovatque sense un sindicalisme desacomple-xadament republicà no hi haurà la neces-sària mobilització popular organitzadaper defensar la República.

EN ELS DARRERS MESOS, milers de treba-lladores i treballadors d’aquest país hementès que ens cal un sindicat que en cadalluita i reivindicació laboral i social recor-di i denunciï quin és el marc politicoadmi-nistratiu que permet i fomenta els abu-sos, la vulneració de drets i l’explotació;un sindicat que defensi les àmplies capesde la classe treballadora que s’han vistabandonades pel sindicalisme de saló iels comitès de les grans empreses; un sin-dicat combatiu que, en resum, reclamicom a punt estratègic fonamental per a laconquesta de drets laborals i socials laconstrucció d’una República plenamentsobirana, socialment igualitària i radical-ment democràtica.

AIXÒ EXPLICA l’important creixementque la Intersindical-CSC, l’únic sindicatque va convocar la vaga del 8-N del 2017 il’aturada del 21-D del 2018, ha tingut eldarrer any, en què gairebé ha doblat la se-va afiliació. Esperem (i des de la modèstiafem una crida al conjunt de treballadoresi treballadors de diferents sectors a fer-ho realitat) que els pròxims mesos signi-fiquin la consolidació d’un sindicalismenacional i de classe, que en l’actual mo-ment històric vol dir compromès amb laconstrucció de la República Catalana in-dependent.

Xavier Oca. Militant de Poble Lliure

Sindicalisme republicàTribuna

umo editorial in-corpora en la col-

lecció Textos Pedagò-gics el llibre El lleurecom a projecte, ambquè Joaquim Franch va

guanyar l’any 1985 el premi Artur Marto-rell. Ha tingut cura d’aquesta edició elprofessor Jaume Trilla; la novetat és la in-corporació d’un darrer capítol, inèdit finsara, “Ecos més llunyans”, que Franch ha-via escrit com una actualització i balançdel treball premiat. Trilla al seu “Estudi In-troductori” té cura de contextualitzarl’obra de Joaquim Franch (Barcelona,1944-Celrà, 1987), en fa una aproximacióbiogràfica cronològica i inclou en la bi-bliografia les publicacions de Franch i labibliografia sobre Franch. Insisteix enl’actualitat i vigència i explora el sentit del’anticipació de l’obra de Franch.

Els responsables de l’editorial insistei-xen en aquests valors actuals i no dubtena catalogar Franch com un “clàssic de lapedagogia catalana contemporània”. Ladimensió de la seva acció com a educa-dor en el lleure es va desplegar a Barce-lona i Girona i en diversos camps: l’escol-tisme, els projectes pedagògics de lesescoles de mestres i la dimensió pràcticade l’acció municipal en aquests temes.

A través del seu treball va explorar idescobrir una nova dimensió natural iecològica de la realitat. I va traduiraquesta pulsió ambientalista en un acti-visme incansable innovant en el campdels recursos educatius, amb publica-cions sovintejades de les seves refle-xions, i amb l’experimentació en directeen camps de treball en espais naturals,com el dels Aiguamolls de l’Empordà de1983, que és la base d’aquest llibre. Lapedagogia del grup i del projecte van serla base de la seva reflexió i la seva acció.

Joaquim Franch va integrar indisso-ciablement la dimensió utòpica i prag-màtica de la urgent i necessària transfor-mació de la realitat.

E

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

JoaquimFranch

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE GENER DEL 2019

Interior ja ho hapermès en sismunicipis des del2015 per reforçarla seguretat

Agraeix en unarticle l’escalf delsmesos a Lledoners, iassegura que ara litoca a ell tornar-lo

Turull, fermen el seucompromísper al judici

Reforçar lespolicies localsamb agentsprivatsNacional

a pedagoga Diana Riba se-rà la número 2 de la llistad’ERC com a independenten les eleccions europees.

La parella de Raül Romeva ofe-reix la primera entrevista com acandidata, coincidint amb pu-blicació, avui, del llibre de l’ex-conseller d’Afers Exteriors Es-perança i llibertat (Ara Llibres),un treball profund, reflexiu, vi-vencial i, sobretot, constructiu,que es presenta demà passat a2/4 de 8 del vespre a la Casa Ca-pell de Barcelona.

Com va anar aquella trucada enquè Romeva li comunicava queOriol Junqueras li proposava defer tàndem electoral amb ell?L’intern té set trucades de vuitminuts a la setmana. No parlemcada dia, però sí que ho fem so-vint, i en una d’aquestes truca-des, el Raül, just quan es des-penja, que se sent un clic, com al’antiga, quan trucaves des deles cabines, perquè ells truquendes d’una cabina, va deixar anarràpid: “L’Oriol et demana quevagis de segona a les llistes per ales europees.” Després d’aques-ta frase hi va haver un silenci. Elque ens va copsar més, a banda

Lde la proposta, va ser que era elprimer silenci que teníem entrenosaltres, perquè la presó et li-mita tant la comunicació amb elteu familiar que les comunica-cions son trepidants, d’un temaa un altre. Una de les coses queperds quan tens un familiar a lapresó són els silencis, que sónpart de la comunicació.

S’ho esperava? N’havien parlat?No, no. La primera notícia vaser aquesta.

S’ho va pensar gaire?Al cap de dos minuts parlàvemd’altres temes que eren impor-tants en aquella trucada, per-què la nostra vida segueix enda-vant. I aleshores sí que vam co-mençar a trobar estones per po-der parlar i reflexionar, tantamb ell com amb l’Oriol i ambgent de fora, per poder prendrela decisió, que va ser que sí.

Si Junqueras no surt de la pre-só, vostè serà la cap de llistad’ERC ‘de facto’ a Europa. Comes planteja la feina allà?Fa un any i mig que treballemper ser la cara visible de tots elsdrets que se’ns estan vulnerant,i el Parlament Europeu és unagran plataforma per poder-hocontinuar fent. Hi ha molta re-

flexió sobre cap on volem quetendeixi la Unió Europea; lanostra intenció és que ho facicap a una Europa de drets fona-mentals. Ho han treballat elseurodiputats Jordi Soler i Jo-sep-Maria Terricabras en l’últi-ma legislatura i anteriorment elRaül. Volem portar de primeramà la veu de la repressió que es-tem vivint; al final, soc personarepresaliada i és el que volem vi-sibilitzar dins el Parlament.

Quines expectatives electoralstenen?Les expectatives són mantenirels dos eurodiputats actuals ifins i tot augmentar-los encaraque sigui a mitja legislatura. Es-tem fent una coalició que enca-ra no s’ha acabat de tancar.

Com es dirà la candidatura?No, es presenta aquesta setma-na conjuntament amb els par-tits que la conformem, ERC, EHBildu i BNG. Se n’hi anirà afe-gint algun altre, però de mo-ment són aquests tres.

Romeva va ser deu anys eurodi-putat. Com l’ajudarà a vostè laseva experiència?M’ajudarà moltíssim perquèd’entrada per a mi el ParlamentEuropeu no és un lloc que no co-

negui o un lloc inhòspit. El co-neixem perfectament perquè elRaül hi va ser deu anys i tot ique nosaltres no vam anar aviure mai a Brussel·les, hi anà-vem molt sovint. El dia a diaparlamentari el vivíem. Jo hianava quan no teníem fills itambé quan ja en teníem. Nonomés hi ha l’acció dins la cam-bra, sinó que s’hi fan moltes ac-cions al voltant, i en aquestes hiparticipàvem amb els nens, hiérem i vivíem el dia a dia.

Si la causa és la mateixa, visibi-litzar la situació de repressió,per què no van plegats ambl’espai postconvergent?Primer perquè la unitat ha deser d’acció, no una homogene-ïtzació de les llistes electorals.La ciutadania i els partits tam-bé ens han demostrat que quanintentem homogeneïtzar ianem tots junts, hi ha moltagent que no se sent còmodaamb una llista unitària. Els re-sultats de les dues últimes elec-cions deixen bastant clar que hiva haver molt més suport quanes va anar amb candidatures se-parades amb objectius en comú.L’important és la unitat d’acció,no la unitat de les llistes. Enaquest cas, que anirem en llis-tes separades, seguirem fent la

feina que ja van començar i esvisibilitzava amb Junqueras,Romeva, Maria Badia, RamonTremosa, que eren de llistes di-ferents i tenien una acció con-junta dins la cambra. També ésveritat que cap enfora és moltpotent veure com diferents llis-tes electorals amb ideologiestan diferents tenen punts en co-mú tan clars, és una fortalesa.

No li pregunto com està el Raülperquè al llibre ja es nota queestà fort i preparat per al judici.Com està vostè?Nosaltres hem après des de faun any i mig a viure el dia a dia,a afrontar el que ens pertocaara i a intentar no fer gairesplans de futur, perquè el futurper a nosaltres és la setmana se-güent. El que compartim ambels presos és que tenim ganes desortir d’aquesta presó preventi-va i afrontar el judici i que tin-guin veu per explicar tot el que

“A la presó i a l’exilija tenim granslíders, ara n’hande sortir més”JUDICI · “Confio que hi hagi absolució. Han de provar l’acusació i no sé d’on trauran les proves derebel·lió sense violència” ELECCIONS · “Volem visibilitzar dins el Parlament Europeu la repressió”

Emili BellaBARCELONA

Diana Riba Número 2 a la llista d’ERC per a les europees

Diana Riba, al centrecultural La Farinera delClot ■ ORIOL DURAN

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE GENER DEL 2019

La proposta:sotmetre un país

L’APUNT dicials per odi tindria un dirigent d’aquí que digués ai-xò dels líders espanyols, però el preocupant és que in-sultar el govern triat pels catalans, que és com insul-tar-los a ells, avui dona vots, igual que voler sotmetreper força i indefinidament les seves institucions, a l’es-til de temps que crèiem superats. I encara es pregun-ten per què cada dia més gent vol perdre’ls de vista.Òscar Palau

Embolcallat amb la bandera espanyola, Pablo Casadova (tornar a) dir ahir que Catalunya la dirigeixen unacolla de “fanàtics racistes i supremacistes”, i que el PP(i s’entén que Cs, 40 escons de 135) l’“alliberarà” ambun 155 –per cert, també exigit pel Parlament extre-meny (?)– que elimini el model escolar i els mitjanspúblics, entre altres pilars. No sé quantes citacions ju-

no va passar, començar a des-muntar aquest relat de rebel·liói sedició, que és un relat jurídicfictici per tenir una eina per po-der ficar-los a la presó. Per anosaltres és molt important eljudici per després passar a la se-güent etapa. La presó provisio-nal et posa en una situació per-sonal bastant ingestionable per-què no hi ha temps, no hi ha ex-plicacions de fins quan.

Com ho porten els nens?Amb el Raül i els nens semprehem fet una pinya molt forta.Com ho portem nosaltres al fi-nal els ajuda i els dona un mirallde com portar-ho ells. En el mo-ment en què som conscients dela situació que ens toca viure, elque hem de fer és unir esforçosper estar el millor possible. Evi-dentment no entenen moltescoses, però és que no les enténla majoria de la ciutadania. I ai-xò els ensenya que de vegades

s’ha de viure amb la incertesa ino vol dir estar malament, voldir viure amb la incertesa. Araafrontarem el judici, i potser elque més els neguiteja és tornara fer aquests 1.500 quilòmetresde distància en un sol dia perveure’l dues hores. Aquests1.500 quilòmetres no només ésfer-los, sinó que arribes en unescondicions en què les trobadesde vegades no són de tanta qua-litat. Però com que serà tempo-ral, ens ho agafarem com a tem-poral. A ells el que els motiva ésveure’l i estar junts, això passaper davant.

Els familiars podreu assistir aljudici?Aquesta serà una altra de les in-cògnites. La sala en què final-ment es farà el judici al Supremés molt petita. Hi ha molts ad-vocats, ajudants dels advocats,tots els acusats, els observadorsinternacionals que volen assis-

tir-hi, tots els familiars que hivolem ser, i és una incògnita. Laveritat és que no ho sabem, es-perem que sempre que hi vul-guem anar hi puguem assistir,però sobretot suposo que sí quehi podrem ser en el moment enquè declarin ells.

“Si el preu de la llibertat és unallarga presó, l’assumirem”, diual llibre. Vostè creu que hi hau-rà sentència condemnatòria?Confio que hi hagi absolució. Laprimera prova que hem pogutveure, la setmana passada, sónunes imatges davant d’Econo-mia on es veu clarament quehan estat manipulades i quen’hi ha que no són d’aquell es-pai. Ells han de provar l’acusa-ció i no sé d’on trauran les pro-ves de rebel·lió, que està subjec-ta a l’ús de la violència. El quetenim tots clar aquí és que no hiha hagut violència. Ho haurande provar.

Què ha de passar el dia de lasentència? Quina ha de ser lareacció al carrer i quina ha deser la resposta política?La reacció del carrer esperemque sigui com la de fins ara,sempre democràtica, pacífica imassiva. Això és el que a ells, ales famílies i a la ciutadania engeneral ens dona la força. Aixòno és un procés a nou, onze oquinze persones, això és un ju-dici a la democràcia. Esperemque a fora del Tribunal Suprem,a Madrid, o en altres indrets aCatalunya es vegi un suportmassiu, pacífic i democràtic.

I políticament? El govern, elParlament?Com han estat fent fins ara, do-nant suport als drets fonamen-tals del poble de Catalunya. Fapocs dies van signar una cartaels expresidents del Parlament idel govern demanant un judicijust i que es busquin altres me-sures que no siguin la presó pre-ventiva. Políticament el governi el Parlament estan a favor deseguir lluitant pels nostresdrets. I aquí es vulneraran elsdrets de tots si hi ha una sen-tència condemnatòria.

Romeva insisteix que “som onsom, no on ens agradaria ser”,“no som una República” i ad-met: “El 27-O no vam ser cre-ïbles.” Hi ha autocrítica, pers-pectiva, realisme, al llibre.Sí, és un llibre de molta anàlisipolítica, d’allò que es va fer, onsom i on volem anar. I si vols ferpropostes de futur has d’analit-zar com hem arribat fins aquí iquè estem fent. Ara, sempreamb el cap ben alt. Som on som,i això és un trampolí per arribaron volem anar.

En la línia d’una carta del presi-dent d’Òmnium, Jordi Cuixart,Romeva també considera que“cal canviar algunes coses i re-formular-les, actors, relat i lide-ratges”, o que “no és momentd’egos ni personalismes”. A quies deu referir?Com ho veig jo, ells ja són elsnostres líders, sempre ho seran,pel que van representar per a laciutadania i per la feina que es-tan fent ara a la presó o l’exili. Ala presó i a l’exili ja tenim granslíders, ara n’han de sortir més, iaixò requereix temps. Enaquest procés, un dels reptesque tenim és com gestionem el

temps, perquè tothom té moltapressa, però de vegades les co-ses requereixen un cert temps.En aquest sentit, el que diuenno és un retret, és que calentambé nous lideratges per con-tinuar tirant endavant aquestprocés.

Al llarg del llibre procura no fersang, recalca que no busca re-partir culpes ni fer retrets. Coma màxim s’intueix en algun mo-ment que està molest amb elpresident Puigdemont perquèes va assabentar del “singularencàrrec” d’organitzar logísti-cament el referèndum des del’escó, no li ho havia comentatabans.El Raül sempre diu aquesta fra-se; si no el primer cop el segonque el vaig anar a veure a la pre-só, em va dir: “Diana, zero re-trets.” Hi ha moments en quèquan vius una cosa molt inten-sament que té conseqüènciestan clares com el que estem vi-vint, el primer que et surt ésaquesta reacció, però com bédiu al llibre, no hi ha d’haver re-trets, perquè hem de seguir ca-minant. Si ens quedem en elpassat amb retrets del que es vafer, no ens deixen avançar. Po-dien haver passat coses que po-dien fer mal, però ara hem de ti-rar endavant. Tant els que es-tan a l’exili com els que estan ala presó estan fent una feinamolt important per tirar el pro-cés endavant.

També demana empatia. “On ésl’empatia d’Inés Arrimadas”, espregunta. I sosté que si la penade mort estigués vigent, el PP,Ciutadans o Vox, “o tots ells,estarien demanant la nostraexecució”.És que veiem una dreta moltdesfermada amb la vulneracióde tots els drets. Ells sempres’agafen a l’extrem més extremd’aquesta suposada democràciaque tenim, d’aquestes eines de-mocràtiques que tenim, i el quevol dir el Raül amb això és que sientre aquestes eines tingués-sim la pena de mort, estarien enaquesta situació. En aquest ju-dici, una de les acusacions ésVox, i Vox està demanant mésde 700 anys de presó als nostresfamiliars, al govern, a la presi-denta del Parlament. Sempre esposen a l’extrem, i el que diu elRaül és que allà on hi hagi l’ex-trem és on els trobarem. ■

EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE GENER DEL 20198 | Nacional |

1708

13-1

1646

53w

Els catalans no són lliuresi Pablo Casado ha vinguta “alliberar tota una so-cietat segrestada per unabanda de fanàtics racistesi supremacistes”. “Posa-rem ordre a Catalunya!”,va prometre el presidentdel PP com a síntesi d’unpla que inclou un 155 to-tal i sense límit per desti-tuir Quim Torra, canviartot el govern des de Ma-drid, recuperar el controlde les presons, refer el Co-di Penal per criminalitzarla convocatòria de refe-rèndums i obrir la portaa il·legalitzar partits cata-lans si promouen la vio-lència. Adoptant el seuto més dur per clausurarla convenció del rearma-ment ideològic del PP eldia que el partit complia30 anys de la refundaciódes d’Aliança Popular, Ca-sado va instar els desenci-sats que van marxar a Voxi a Ciutadans a tornar a ca-sa perquè ell pugui arribara La Moncloa i suspendresine die l’autogovern cata-là. “Menys PP és menys Es-panya i més separatisme imés Otegi”, va afirmar.

Amb José María Aznarpresent a la primera fila iamb Mariano Rajoy ab-sent en compliment delseu règim d’incompatibi-litat i com a prova que el

marianisme ha expirat,Casado cloïa la cita amb laqual el PP diu que “ha tor-nat” amb una preguntaals votants de Vox i Cs:

“Pregunto als que vanabandonar el PP: avui Es-panya s’assembla més omenys al que els agrada-ria que fos?”

La conclusió a què Ca-sado creu que ha d’arribarel votant infidel és que“no es pot unir Espanyadesunint el vot”. I ell assi-mila el PP a Espanya i Es-panya al PP com si fossinsinònims, fins al punt detancar la convenció ambl’himne espanyol sonanta volum tronador i ambuna rojigualda de llum so-

bre els caps dels presentsa Ifema.

Ni disfressa ni karaokeEn plena fragmentació del’oferta electoral dretanaen tres, Casado va avisarque molts volen imitar elPP sense èxit. “No n’hi haprou a posar-se la disfres-sa del PP i versionar en unkaraoke els temes popu-lars”, va dir fent mofa deSantiago Abascal i AlbertRivera. “Aquells que vanmarxar a buscar el PP fo-ra del PP no l’han trobat

ni el trobaran: aquest és elveritable PP”, va avisar.

Amb el flamant primerpresident andalús popu-lar Juanma Moreno d’es-trella, Casado va aprofitarla crida que Aznar va fer lavigília a concentrar el votdretà en el PP per apunta-lar la invitació opinantque Espanya està enmans de l’independentis-me. O, com ell va dir citantMario Vargas Llosa, de “lapesta”. “Mai han manattant els nacionalistes i elsradicals”, va lamentar.

Si arriba a La Moncloa,l’oferta a Catalunya del lí-der del primer partit es-panyol és el catàleg com-plet d’involució autonò-mica. “Posada en marxaimmediata del 155, senselímit de temps, per depo-sar el govern, nomenar-ne un de nou i recuperarel control de l’educació,la seguretat, la hisenda,els mitjans públics i lespresons”, va recitar Casa-do. Un lot que vol comple-tar amb la reforma de lallei d’indults per vetar-losals condemnats per re-bel·lió i sedició, el canvi enla llei de partits per il·lega-litzar sigles que animin laviolència i la reforma dela llei de finançament departits per deixar sensediners els que atemptincontra la idea d’Espanya.

Amb la fita de captartot l’espai “a la dreta delPSOE”, Casado va retra-tar Pedro Sánchez com un“ostatge de batasunos, in-dependentistes i podemi-tes”. El retorn de Casado al’arrel aznarista es com-pleta amb una porta ober-ta a endurir l’avortament–“sempre a favor de la vi-da”–, a parlar de violència“domèstica” i no “masclis-ta”, a frenar la immigra-ció, a eliminar l’impostde patrimoni i a liderar lapresó permanent revisa-ble sobre la crònica negra.“Els assassins, violadors ipederastes estan al carrerper la síndrome d’Esto-colm de la progressia espa-nyola”, va dir.

Pel seu entorn, Casadosurt reforçat de la conven-ció després d’acollir Rajoyi tenir l’aval d’Aznar, i as-pira a guanyar les elec-cions a la primera, però al-hora recorda que Aznar vatrigar set anys a ser presi-dent i que Rajoy va neces-sitar tres eleccions. ■

a El líder del PP insta el votant de Vox i Cs a tornar i promet “posar ordre” a Catalunya amb un 155 totalque destitueixi Torra, més zel amb els presos i il·legalitzar partits a “Menys PP és menys Espanya”, avisa

David PortabellaMADRID

Casado: “Us alliberaré de labanda de fanàtics racistes”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Aquells que vanmarxar a buscar el PPfora del PP no l’hantrobat ni el trobaran: elveritable PP és aquest”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

Pablo Casado va cloure la convenció del PP ahir al pavelló d’Ifema amb un discurs dur sobre Catalunya ■ CHEMA MOYA / EFE

EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE GENER DEL 201910 | Nacional |

ra que aviat deixarem lapresó de Lledoners, ara quedeixarem la nostra estima-

da terra per anar durant forçatemps a una nova presó de Ma-drid i d’allà al judici, ara que no séquan podré tornar a fer un escritd’opinió, no me’n puc estar, d’ex-pressar i abocar tot el cúmul degratitud i compromís vers tantís-simes persones per defensar tanti arreu tot allò que ens ha portat ala presó. Necessito deixar testi-moni per escrit del sentiment degratitud infinita a tantes i tantespersones de tota mena de condi-ció, edat, origen i pensament perser-hi aquests mesos. Per enviar-nos milers de cartes d’escalf i desuport. Per venir aquí a fora, al’esplanada de Lledoners. Percantar. Pels vostres clams. Perdesitjar-nos cada dia, sens falta,una càlida bona nit. Per fer-noscompanyia en les dates més as-senyalades de Nadal. Per pujarcims, per córrer quilòmetres, perfer llargues caminades, motora-des, per interpretar melodies apeu de carrer, per fer trobadescastelleres, per fer hores de ràdio,per organitzar dejunis, per orga-nitzar infinitat de sopars grocs,per portar i penjar llaços grocs.Per ser regularment a les placesde tots els racons de Catalunya.Per no deixar-nos, ni per un mi-nut, sentir-nos sols. Gratitud infi-nita per unes famílies, les nostres,que hauríem de tornar a néixermolts cops per tenir tempsd’atrapar-les en la serenor i la for-talesa demostrada. Gratitud perfer, no per desfer, tantes i tantescoses, immenses o simbòliques,multitudinàries o en petits grups,

A

units sempre i arreu per una pa-raula meravellosa: llibertat! I nos-altres, que només en tenim unade paraula que potser no diu moltperò que ho vol dir tot: gràcies!Gràcies per ser-hi tant i gràciesper la manera com hi heu estat isegur que hi seguireu sent.

Tantes i tantes mostres decompromís pacífic i actiu per totsels racons del país ens han de do-nar molta més confiança i, sobre-tot, esperança. Confiança en nos-altres mateixos i esperança perculminar allò que també de ma-nera pacífica i lliure vam comen-çar aquell 1 d’octubre del 2017.

Suposo que, com la resta decompanyes i companys empreso-

nats i exiliats, vosaltres feu queno em senti personalment ambcap dret al desànim, i encaramenys amb cap dret a la resigna-ció davant un judici que ja arribaamarat de voluntat d’escarment,de manca de garanties i de deci-sions judicials basades en l’ani-madversió cap a uns ideals i l’ob-jectiu polític que defensem: la in-dependència de Catalunya. Unobjectiu polític que és noble, pací-fic, legítim i democràtic.

Per tot això, ara ens toca anosaltres, als que serem jutjats,fer que no us sentiu sols durant eljudici. Que tot el que heu fet no haestat ni serà en va. Aquest cop,durant el judici, sereu vosaltres

els que ens sentireu a nosaltres. Iserà llavors quan podrem, us vol-drem i necessitarem correspon-dre-us. I la millor i única maneraque podem tenir ara és que de lanostra veu noteu la mateixa fer-mesa i convicció que nosaltreshem notat a fora de la presó. Araens toca a nosaltres correspon-dre-us i a la nostra veu no hi en-treveureu ni un bri de resignació,ni de renúncia, ni de rendició. Queno us sentiu sols en la defensa dela democràcia que voleu fer pos-sible, en la reivindicació dels dretsi llibertats fonamentals que s’hanvulnerat amb l’objectiu d’escar-ment i no de justícia i que ho sónde tothom, i que tampoc us sen-

tiu sols aquells que, a més, defen-seu, com nosaltres, l’objectiu deser República i que tants copsn’heu deixat constància a les ur-nes. Unes urnes que ens compro-meten i ens obliguen, per sentitdemocràtic, a ser-ne dignes i con-seqüents.

No donaré lliçons ni consells aningú, Déu me’n guard! Ni durantels mesos que venen perdré ni unminut en batalles i batalletes par-tidistes. I encara menys en capcrítica pública a cap de les perso-nes que pacíficament i política-ment s’han mogut per la nostra lli-bertat i per la de Catalunya. Serénomés exigent amb mi mateix,tant com pugui, però no amb elsaltres. I miraré de posar-hi el bo imillor, com heu fet vosaltres, perno apartar-me d’una sola lògica:correspondre-us des de la infinitagratitud per tot el que heu fet, feu i

fareu per la llibertat en majúsculesi per l’altíssim honor que ens heuatorgat en poder-vos representar.

L’Estat espanyol, a través de laseva cúpula judicial, retorçant eldret de manera vergonyant i deco-rant jurídicament de manera mal-destra l’estratègia política de l’“Apor ellos”, ha impedit que us repre-sentem a molts al Parlament i algovern de Catalunya. Doncs bé,ara ho farem físicament amb elmateix sentit de responsabilitat,de representativitat i de compro-mís amb vosaltres, no pas al Par-lament ni al govern, però sí al Tri-bunal Suprem. Ara ens toca a nos-altres dir-vos que, durant el judici,“no estareu ni us sentireu sols”.Nosaltres, de manera serena i fer-ma, hi serem amb vosaltres i per avosaltres.

No us deixarem sols

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Imatge dels presos polítics homes a la presó de Lledoners ■ ÒMNIUM CULTURAL

Jordi Turull i NegrePres polític

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A la nostra veu no hientreveureu ni un bride resignació, ni derenúncia, ni de rendició

El portaveu adjunt deJunts per Catalunya(JxCat), Eduard Pujol, vaexigir ahir des de Brussel-les que els presos citats adeclarar en la comissióparlamentària del 155 pu-guin fer-ho “de manera te-lemàtica o presencial” i va

indicar que si el TribunalSuprem no els ho permetserà una “nova estafa a lademocràcia”. “Els deixa-ran complir una obligacióque tenen com a citats enaquesta comissió? Els per-metran exercir un dretque tenen com a ciutadansper explicar-se?”, es vapreguntar. D’altra banda,Pujol considera un “disba-

rat enorme” que la políticaespanyola reivindiqui“amb lleugeresa” que estorni a aplicar el 155. “Quedeixin en pau Catalunya,que deixin en pau les nos-tres llibertats i els nostresdrets, que no juguin ambun artefacte que ens ha fetmolt mal. Prou”, va excla-mar en declaracions reco-llides per l’ACN a la capital

belga, on el grup parla-mentari es va reunir ambel president Carles Puigde-mont a l’hotel Marivauxper treballar l’estratègia ala cambra i les accions quees duran a terme durant eljudici de l’1-O.

Sobre la candidatura ales municipals de Barcelo-na i el paper d’Elsa Artadi–que ahir no era a Brus-

sel·les per motius “d’agen-da”–, Pujol va explicar quela qüestió no es va abordardurant la reunió. En totcas, està “convençut” quea Barcelona hi haurà unacandidatura que represen-tarà “molt bé aquells quecreuen en la centralitat po-lítica que representaJxCat”. Segons el portaveuadjunt, tampoc no es vaparlar de les eleccions eu-ropees. A la reunió del grupparlamentari s’hi afegiràavui el president, QuimTorra, i diferents conse-llers del govern, entre elsquals està previst que hiassisteixi Artadi. ■

JxCat exigeix que els presos puguindeclarar en la comissió del 155RedaccióBRUSSEL·LES

Eduard Pujol, ahir aBrussel·les ■ EFE/ J. WARNAND

EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE GENER DEL 201912 | Nacional |

178389-1181952L

Jaume Alonso-Cuevillas,l’advocat de Carles Puig-demont, ha acceptat de-fensar la família del Xavi,el nen de tres anys de Rubíque va morir en l’atemptatde la Rambla i, d’aquestamanera, serà un dels lle-trats implicats en el judicidel 17-A, que es farà a l’Au-diencia Nacional. Alonso-Cuevillas, que va conèixerel pare d’en Xavi, en JavierMartínez, a través del pre-sident de l’Associació Ca-talana de Víctimes d’Orga-nitzacions Terroristes,Robert Manrique, exerci-rà l’acusació popular ennom d’aquesta família deRubí. “Vaig conèixer enprimera persona la histò-ria colpidora d’en Xavi iem vaig posar a disposiciódel seu pare”, explica.

Alonso-Cuevillas dirigi-rà tota l’estratègia i l’aju-daran un equip d’advocatsdel seu despatx, ja que espreveu que el judici, queencara no té data, s’allar-gui uns quatre mesos.L’advocat i el seu equip no-més cobraran a JavierMartínez les despeses quesuposaran el trasllat i l’es-tada a Madrid, una quanti-tat que Javier Martínez,com ell mateix explica,confia recaptar a partird’un crowdfunding o cam-panya de micromecenatge

que s’organitzarà moltaviat. Actualment, la famí-lia del Xavi té un advocatd’ofici. “No vull fer negociamb això”, sosté Alonso-Cuevillas.

Respecte al judici quefarà seure a la banquetaels dos supervivents del’atemptat del 17 d’agost ala Rambla, tant JavierMartínez com qui ara s’haconvertit en el seu advocatasseguren que, més enllàdel procediment que afec-ta els dos inculpats, “elnostre gran objectiu és in-tentar descobrir la veritat,com ara quin paper hi vajugar el CNI, alhora queperseguim la responsabili-tat civil de l’Estat”.

Javier Martínez confiaque la tràgica mort del seufill “no sigui en va” i que lainvestigació fins al fonsdels fets, segons afirma:“Serveixi per intentar evi-tar uns fets similars comels que es van emportar lavida del meu fill.” En pa-ral·lel, aspira a aconseguiruna indemnització que lipermeti atendre millor lesnecessitats de la seva filla,que va presenciar l’atemp-tat i que encara requereixde suport psicològic.

El pare del Xavi, la imat-ge del qual es va fer viralquan poc després de l’a-temptat va abraçar l’i-mam de Rubí, agraeix elgest de Alonso-Cuevillas iel suport de JxCat. ■

S. Oliveira / S. MuñozBARCELONA

a L’advocat defensarà de franc la famíliadel nen de Rubí mort en l’atemptat

Alonso-Cuevillass’implica en eljudici del 17-A

Un document que identifi-qui els principals dèficits ique reculli les polítiquespúbliques que es poden im-plementar per millorar lapromoció i la protecció delsdrets humans, a més depreveure un mecanismede control de la seva aplica-ció efectiva. Això és un plade drets humans, segonsels anomenats Principis deParís, que l’ONU encoratjaa redactar en un àmbit na-cional.

En aquest sentit, el países proposa tenir llesta a

l’estiu una estructura dedrets humans impulsadapel Síndic de Greuges il’Institut de Drets Humansde Catalunya (IDHC). For-mat el 2017, aquest con-glomerat presidit per Ra-fael Ribó té el consell asses-sor format per una vintenade personalitats multidis-ciplinàries i entitats comara Amnistia Internacio-nal, el Col·legi de Periodis-tes, el Consell de l’Advoca-cia, la Comissió Catalanad’Ajuda als Refugiats o laTaula d’Entitats del TercerSector. Seva és la feina decoordinar la xarxa d’enti-tats socials, elaborar una

proposta d’estat dels dretshumans i emetre opinionssobre els projectes i propo-sicions de llei al Parlamentque tinguin incidència enaquest àmbit. A més, po-drà redactar informes vin-culats als que els estats

han de presentar periòdi-cament als òrgans i comi-tès internacionals de pro-tecció dels drets humans.

El tret de sortida a la re-dacció del pla català es do-narà a les cinc d’aquestatarda a les Drassanes deBarcelona, en un acte con-duït per l’actriu Sílvia Bel iel periodista Ramon Pelli-cer, on participaran diver-ses de les personalitatspromotores i es donaran aconèixer els documents detreball sobre el conjunt dedrets que aquest consell haidentificat com a punt departida, perquè siguin de-batuts per la ciutadania. Iés que amb la presentaciós’iniciarà l’etapa de procésconsultiu i debat ciutadàconsiderada bàsica, ja queuna de les condicions es-sencials des que es van co-mençar a promoure el1993 és que els plans si-guin públics i amb base auna àmplia participació so-cial. Per a això s’obriran di-ferents vies de participa-ció, ja sigui per mitjà de ta-llers temàtics pel territorien col·laboració amb enti-tats civils o d’un qüestiona-ri en línia perquè la gentopini sobre les principalsmancances en l’àmbit delsdrets humans, i també lesfortaleses, oportunitats irecursos disponibles.

El procés de debat i con-sulta, que es preveu ques’allargui del febrer al juny,ha de culminar al juliol enun document definitiu queresumirà les recomana-cions i propostes sorgidesde la societat civil. Segonsel calendari previst, el plade drets humans de Cata-lunya serà sotmès al se-tembre a la consideraciódel Parlament i el govern, afi que guiï la seva acció acurt, mitjà i llarg terminitot concretant-se en lleis ipolítiques públiques. ■

a Diverses entitats liderades pel Síndic i l’IDHC impulsendes d’avui un procés participatiu per redactar el document

Ò. PalauBARCELONA

Catalunya tindràaquest any un pla dedrets humans propi

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

09/2019Els impulsors confien poderpresentar el pla al Parlamenti el govern perquè el tinguinpresent en la seva acció.

El síndic de greuges Rafael Ribó lidera el conglomerat d’entitats que coordinarà el pla ■ J.L.