DILLUNS · 24 d’agost del 2020. Any XLV. Núm. 15461 - AVUI / Any XLII. Núm. 14331 - EL PUNT

1,20€

NACIONAL P6-9

Operació setembreEl govern anunciarà avui noves mesures per garantir el retorn a l’escola

Torra demana un “esforç permanent” per rebaixar el nombre de contagis

Treball demana un subsidi per als pares que hagin de fer quarantena

Demostració de força a MinskForces policials i de l’exèrcit van vigilar el palau presidencial, però la manifestació va transcórrer sense incidents ■

NOM SECCIÓ. Plana 00

Milers de persones es manifesten, tot i les amenaces de Lukaixenko

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Un tast de... ‘Poder, paisatge i societat a la Catalunyacarolíngia’, de J. Bolós i V. Hurtado PUNT DE VISTA. Planes 4 i 5

Protagonistes Bea Fernández Advocadade la Fundació Arrels Nacional. Planes 18 i 19

1805

96-1

2207

76Q

CONSULTORIA INTEGRALper a pimes i patrimonis familiars

www.pontipujol.com · tel. 93 764 04 69

Més de 50 anys impulsant e l c re ixement empresar ia l

Susqueda, tresanys d’un crimsense aclarirLa investigació policial i judicial no ha poguttancar els grans interrogants del misteriósassassinat de Marc i Paula al pantàNACIONAL. Planes 6 i 7

El Gironaes torna aquedar a unpas de pujara primeraUn gol de l’Elx en elsúltims minuts deixasense possibilitatsels gironins (0-1)

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 D’AGOST DEL 2020

n equip de cientí-fics nord-ameri-

cans ha descobertque una supernovapròxima al sistemasolar va causar una

extinció massiva a la Terra fa 359 mi-lions d’anys. El 82% de les espèciesmarines van desaparèixer. Una estrellamoribunda va arribar al seu final, el seunucli va fusionar, i es va generar unaexplosió que va escampar tot el mate-rial que la formava per l’espai.

L’evolució de la vida a la Terra hauriasigut diferent sense aquella explosió.Com ho serien la política catalana, i l’es-panyola, sense la supernova que va sig-nificar el col·lapse i extinció prematurade l’Estatut. Com estaríem, sense lescapes de radioactivitat que va deixarl’explosió del pacte autonòmic que haviaunit la majoria de catalans al règim del78? Sense la bomba termonuclear detenir la meitat del cens català fora delconsens constitucional? La reacció encadena segueix. De moment, la meitatde catalans tenen els seus líders a lapresó o a l’exili, i el verí radioactiu del’immobilisme i la venjança d’estat con-tinua infiltrant-se cada cop més en elsistema solar espanyol. L’extinció d’unrègim, en directe.

N’hi ha que veuen l’actual crisi de laCasa Real espanyola com una altra su-pernova. Però aquesta és de fireta. Onsón, els republicans espanyols? On és lareacció en cadena d’assemblees republi-canes als pobles i barris, les manis enor-mes, els manifestos d’intel·lectuals, lesapassionades converses de sobretaula?Res. Nomes un silenci còsmic. Acusavenels independentistes d’hiperventilats.Doncs mira: al final, resultarà que l’únicamanera de canviar les coses és hiperven-tilant-se, i la resta és mirar-s’ho des delsofà, ben acomodat enmig d’un món tò-xic que en realitat ja t’està bé com està.

U

Keep calmDavid Marín

Hiperventilar

El Punt Avui expressa la seva opinió únicamenten els editorials. Els articles firmats exposen lesopinions dels seus autors.

Conselldelectors:Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editoriali els nostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots els contactes rebran resposta de la direcció.PUNT DE VISTA

L’exvicepresident Joe Bidenno ho tindrà, segurament, tan

fàcil per fer fora el president Trumpde la Casa Blanca, com ho ha estat,malgrat els entrebancs inicials, la se-va cursa en la nominació demòcrata.Tot i que el candidat republicà, queserà nominat oficialment dijous vi-nent, és en hores baixes per la sevagestió nefasta de la pandèmia, elsressorts que mouen l’electorat nord-americà són molt més complexos delque sembla, sobretot, a ulls dels eu-ropeus. Un Trump que, fidel al seu es-til, ja ha començat a escampar ru-mors sobre la legitimitat del vot percorreu i també sobre Kamala Harris,la candidata afroamericana a la vice-presidència, i que no dubtarà a se-

guir aquest tortuós camí si veu queles enquestes, ara mateix desfavora-bles per a ell, li comencen a somriure.

En tot cas, Biden va esvair dijous, o,si més no, no els va fer evidents, en elseu discurs d’acceptació de la candi-datura demòcrata, els defectes d’ho-me dèbil, adormit i despistat que liretreuen molts analistes. Així doncs,va demostrar estar en bona forma ino va tenir dubtes ni oblits, tot elcontrari, va ser molt contundentcontra les “tenebres” que, segons vadenunciar, encarna Trump. El candi-dat Biden farà bé de seguir peraquest camí, ja obert per Obama fa12 anys i que, amb el suport de Ka-mala Harris, li hauria de permetre

d’atreure de nou aquell votant que,en les últimes eleccions, va caurerendit als cants de sirena de l’“Amè-rica primer” del candidat republicà.

Biden té grans reptes a davant enles setmanes que queden per a leseleccions. Primer, una campanyaelectoral que, a causa de la pandè-mia, defugirà els grans mítings demasses i que, més que mai, tindràlloc en els platós de televisió. El can-didat demòcrata ha de burxar en lesgrans mancances de l’actual presi-dent: la manca de lideratge davantuna pandèmia que ho ha capgirattot, i una política exterior que ha des-prestigiat Amèrica i li ha creat mésenemics que mai arreu del món.

Els reptes de Joe BidenEDITORIAL

La vinyeta. FerLa frase del dia

“Hem de tornar a lafeina sí o sí i hem d’obrirles escoles sí o sí”

QuimTorraPRESIDENT DE LA GENERALITATDE CATALUNYA

n un estiu sense contemplacions fatanta calor en aquell lloc de la cos-ta de Florida que, fins i tot quan

son a la banyera que van omplint de gel,William Hurt (Ned Racine) i KathleenTurner (Matty Walker) sembla que suïn.No fan res més que dir-se que senten

E

com si es cremessin, cosa que té a veureamb els efectes de la temperatura am-biental, però també amb la fogositat delseu desig sexual: tots els diàlegs estanplens d’insinuacions eròtiques i de doblessentits. Senten, doncs, Foc en el cos(Body Heat, 1981), film d’èxit espater-rant quan es va estrenar i amb el qualLawrence Kasdan (debutant-hi com adirector després de triomfar com a gu-ionista amb L’imperi contraataca i A larecerca del temps perdut) va xuclar del“cinema negre” clàssic (amb la seva at-mosfera corrupta i les seves dones fatals)per actualitzar-lo duent-lo al present dela realització.

Vagarejant en una nit evidentment ca-

lorosa, Ned Racine, un advocat de pocavolada, veu Matty Walker, que, sortint si-nuosament d’un concert a l’aire lliured’una big band, reclama la seva atencióduent un vestit blanc amb un tall que dei-xa entreveure les cames. La dona s’aturaen una barana, davant del mar, i, evident-ment, fuma, aquest perjudici per a la sa-lut que el cinema ha explotat amb unagestualitat fascinant que sobreviurà a to-tes les prohibicions. Ell s’hi acosta i, fent-se el graciós, li diu que es quedarà al seucostat amb la condició que no li parli de lacalor que fa. Ella se’l mira per sobre, li et-ziba que està casada i segueix una conver-sa amb la qual s’adona immediatamentque la paparra no és gaire intel·ligent, co-

sa que li diu i que li agrada. Pobre home,que es pensa que ell és el seductor, que dula iniciativa, que, amb el foc en el cos, arri-ba a creure que és qui planeja l’assassinatdel marit de Matty. Això quan és l’instru-ment per tal que ella satisfaci una antigaambició (ser rica i viure en un país exòtic)que fa que, mentre ell es podreix a la pre-só, gaudeixi d’un estiu per sempre, tot ique, al final, l’expressió d’avorriment deMary Ann Simpson (el seu nom vertader)fa pensar en allò que no desitgis molt unacosa, no sigui que s’acompleixi. Potserenyora aquelles campanetes que l’alegra-ven en sentir-les perquè la brisa feia quees moguessin. Continuarà: Demà El llarg icàlid estiu, Martin Ritt, 1958.

Ombres d’agostImma Merino

Foc en el cos

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 D’AGOST DEL 2020

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor:Joan Vall Clara. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, EduardVillacé i Josep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas. Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00. Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Caps de secció: ToniBrosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Xavier Castillón(Cultura i Espectacles), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins(Disseny), Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

ayetana Álvarez de Toledo sempreha estat una impresentable desque va aterrar a l’escena política.

Hi ha diferència entre ser clar i dir elque es pensa i ser un maleducat. I Caye-tana, tot i els títols, és una maleducada.Però a can PP no ho han pas descobertara. Ja fa temps que ho sabien, i el ma-lestar que causava entre alguns sectorsdins del mateix partit era evident. Pertant, si coneixien el personatge, perquè Pablo Casado l’ha destituït justara? Una teoria és que la marquesa vacometre un error fatal, que és el que liha costat el càrrec: va gosar posar-seamb el rei emèrit i la seva fuga de l’Es-tat per viure amb tots els luxes a AbuDhabi. Els tentacles de la Casa de Reisón molts i llargs. La Zarzuela no ésaquella institució que a tots ens semblaque no fa res més que el ridícul i passe-jar “el rei més ben preparat de la histò-ria” amunt i avall sense cap carisma.

C “Ara els convéerradicar tota ombrade crítica cap alsquaranta anys deregnat de JoanCarles

Un dels objectius que fa anys quepersegueix la Casa del Rei és blanquejarla imatge de la institució. El cas d’Ur-dangarin els va suposar una sotragadaque van voler superar a còpia de passe-jar tothom de cara al públic i apartantl’exgendre de la família. Però s’han pas-sat anys intentant que siguin accep-

tats. Van crear els premis Príncep deGirona que, al final, ni es fan a la ciutat.I per fer-ho van pressionar tothom. Ins-titucions, empreses i classe política.Perquè els convenia. I ara els convé er-radicar tota ombra de crítica cap als 40anys de regnat de Joan Carles.

El pacte per blanquejar i protegir lainstitució que estan portant a terme elPSOE i el PP no és coincidència. Segurque de converses i pressions n’hi hanhagut amb l’únic objectiu de preservarl’anacrònica institució. D’enteses entresocialistes i populars en vindran mésels propers mesos, i segurament la re-novació del Consell General del PoderJudicial serà de les primeres. Perquè enpolítica res es casual. Tampoc que el so-ci de govern crític amb la monarquiaara sigui investigat judicialment ni queexministres i patums ràncies de cop do-nin suport a l’emèrit. Els desitjos de LaZarzuela es veu que s’han de complir.

Desitjos que cal complirDavid Brugué / dbrugue@elpuntavui.catA la tres.

Oasi Col@u

b Ni els no votants de l’alcaldessa es-peraven tan precària gestió. La deca-dència urbanosocial és òbvia. Col@ulidera un projecte happy flower me-nystenint el posicionament neuràlgicde la vila i la prospecció com a motoreconòmic del país.

Omplir de bicicletes a tort i a dret,pintar de circuits inintel·ligibles les cal-çades, tancar carrers sense el parer deveïns i comerciants, propulsar recap-tacions disfressades de parquímetres,aplicar taxes de recollida i tractamentde residus desorbitades és indecentvenint d’un ajuntament que predicapolítiques socials inclusives... Inclusi-ves de qui? No pas dels veïns que pa-guen religiosament impostos i no te-nen: carrers “nets” diàriament, xarxade transports fluida i regular també elcap de setmana amb tarifes “raona-bles”, vigilància viària entre d’altres as-pectes “inqüestionables” prioritaris enla transformació idíl·lica que ambicio-na Col@u.

També paguen impostos els qui nopoden o volen pedalejar... Els casti-guem a la Barcelona plural i integrado-ra?... Prou cinisme. Primer resolgui lesmancances d’ara i no subestimi elsbarcelonins venent-los fum, Barcelonano és una botiga “Natura”. Barcelonano té poder, té Col@u!NEUS PORTELLABarcelona

El rusc és meu

b Hi havia una vegada un rusc d’abe-lles, allà al territori meridional d’Euro-pa, en el qual es desenvolupava unagran activitat. L’abella reina es dedica-va a anar procreant i en sortiren tresganduls; mentrestant moltes obreresfeien la seva dura feina sense parar.

El borinot reial deixava tranquil·lal’abella reina, i anava pel seu comptepicant de flor en flor sense parar. Seles empescava per no fer ni brot per ala comunitat i es repetia a ell mateix:“El rusc és meu i en faig el que em do-na la gana!”

El borinot reial no en tenia prou i vo-là cap a altres contrades on hi haviaenormes ruscs d’on la mel rajava a dollsense parar i es feu amic dels altresborinots que li regalaren mel a senallesi anà acumulant la rica mel que portà aun rusc que estava allà en un país en-tre les muntanyes.

Un dia varen començar a canviarles coses i el borinot reial va haver demarxar del seu rusc perquè allà ja noel volien, i alçà el vol, anà cap a l’altrerusc dels amics que li feien regals, onviurà a cos de rei la resta dels seusdies. Vet aquí un pèsol, vet aquí una fa-va, i el conte aquí s’acaba!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dadespersonals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número detelèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix,cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui esreserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicarancartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textoss’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

Les cares de la notícia

L’oposició bielorussa va protagonitzar ahir una novademostració de força reunint, tot i l’amenaça repres-siva d’utilitzar l’exèrcit del règim de Lukaixenko, dese-nes de milers de persones als carrers de Minsk, enquè L’estaca, de Lluís Llach, va tornar a sonar.

DIRECTOR DE CINEMA

Nova demostració de força

El director català, guardonat ahir amb el premi Màla-ga Talent, presenta avui al festival de cinema andalúsla pel·lícula La mort de Guillem, sobre l’assassinat, amans de feixistes, de Guillem Agulló, una històriamolt desconeguda a la resta de l’Estat.

-+=

-+=

El genocidi dels úigursXi Jinping

Memòria de Guillem AgullóCarlos Marqués-Marcet

-+=

Svetlana Tikhanóvskaia

Centenars de milers de membres de l’ètnia úigur,d’origen turc i que viuen al nord-est de la Xina, sóntancats en camps de concentració, en una política re-pressiva del govern xinès de Xi Jinping, que recorda lapolítica contra els jueus del règim nazi.

PRESIDENT DE LA XINA

LÍDER DE L’OPOSICIÓ A BIELORÚSSIA

SísifJordiSoler

De reüll.Cati Morell

L’ombra dela guillotina

a guillotina, que tots identifiquem amb el Regnat delTerror a final del segle XVIII a França, va ser

utilitzada a Europa des del segle XIV i fins entrat el segleXX. La voluntat de decapitar els culpables de delictescontra l’Estat ha estat ben present en la històriad’Europa. I amb el sentiment europeista que sempre hadestacat a l’Estat espanyol no és d’estranyar que lavicepresidenta del govern de Rajoy tingués la temptaciód’utilitzar la pena capital contra els moviments

independentistes després d’unafront tan gran com el d’organitzarun referèndum.Els líders independentistes són a lapresó o a l’exili (la guillotina ambtoga del segle XXI) però elsmoviments no han estat decapitats,ja que cap dels principals partits harenunciat a una repúblicaindependent. Així ho va afirmar el

president Puigdemont divendres en la conferència queva fer a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada.

Sembla que la guillotina no ha funcionat en ple segleXXI contra la dissidència política. I, si els personatgeshistòrics més coneguts per haver mort sota l’ombra dela gran ganiveta són Lluís XVI i la reina Maria Antonieta,potser el govern espanyol és el primer interessat aabandonar aquest llenguatge i aferrar-se al del diàleg.Tot i que, de moment, ho dissimula molt bé.

L

La guillotinano hafuncionatcontra ladissidènciapolítica

(Castell-rosselló i Castellciutat) i una d’ecle-siàstica (la Seu d’Urgell i Elna). En canvi,amb relació a altres comtats, els documentsconservats no fan pas esment d’una pobla-ció més important que en fos la capital, al-menys pel que fa a aquesta època; és així, perexemple, amb relació al Conflent, al Pallarso al Berguedà (malgrat que, en aquest dar-rer cas, ben segur que la capital era Berga,població on hi havia un castell i on, fins i tot,sembla que s’hi encunyaren monedes).

Cal subratllar també que hi havia unafrontera de molts dels comtats carolingisque no era pas fixa: la situada a les terres dela marca. Era una frontera que va variarmolt al llarg del segle X. En el cas del comtatde Barcelona, aquest límit va passar de coin-cidir gairebé amb el Llobregat a arribar finsa tocar del Francolí, a les portes de Tarrago-na. Al comtat d’Urgell, potser es va despla-çar des de Castell-llebre (de fet un castellvell) i Oliana fins arran del Llobregós. Comcomentem en el capítol de les demarca-cions, aquesta terra ocupada en aquests se-gles, terra de marca, fou organitzada en ter-mes castrals.

Els mercats i el comerç. En principi, elsmercats tenien un abast comarcal i se soliencelebrar un cop cada setmana. Cal relacio-nar-los amb un comerç local, sobretot deproductes agrícoles i ramaders; potser en al-guns casos d’objectes manufacturats. Cer-tament, sabem ben poca cosa dels mercatsd’abans de l’any 1000. Tanmateix, n’hi hadiversos d’esmentats als documents ques’han conservat. A les portes de la ciutat deBarcelona se celebrava un mercat. Tambés’aplegaven cada setmana venedors en al-tres llocs, prop d’on hi havia una catedral: aVic, a la Seu d’Urgell i a Elna (i segurament aGirona). Així mateix, en poblacions de fron-tera, com Manresa i Cardona. A més, es fe-ien mercats en indrets força allunyats delmón urbà. Sembla que n’hi havia un a propde Sant Fruitós de Bages, a tocar del Llobre-gat. També hem d’esmentar el de Ripoll.Potser cal relacionar-lo amb el monestir opotser s’ha de relacionar amb el proper ai-guabarreig del Freser i el Ter, un lloc de tro-bada, on plausiblement es venien productesde les valls properes. En tenim documentatsd’altres, que cal lligar-los també amb el co-merç local, com el de Llavorsí, a la con-fluència de la Noguera de Cardós i la No-guera Pallaresa. N’hi havia un al capda-munt d’una carena, al cim de la serra deMerlès, el Mercadale in Tabulatos (any955); hi devia passar un camí a prop.Finalment, als Angles, al Capcir, alcostat de la via que anava cap al Ra-sès, hom també hi documenta unaltre mercat. És el reflex d’unaeconomia més activa del quepot semblar a primer cop d’ull.Encara que sigui difícil d’as-segurar, podem pensar queen aquests mercats, a partde llavors i de bestiar, tambés’hi venien teixits de llana ide lli, pells i potser objectesde ferro o de terrissa (Ver-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un tast de... ‘Poder, paisatge i societat a la Catalunya carolíngia’, de Jordi Bo

tiga Via Augusta. Un altre cas que cridal’atenció és el límit meridional del comtat deCerdanya, que incloïa unes valls de l’alt Ber-guedà i una part del Ripollès. També és sor-prenent que el comtat de Besalú s’estenguésper la vall de Camprodon, més enllà de laconca del Fluvià. Així mateix, és notable elfet que el comtat d’Osona, cap a l’est, arribésfins força a prop de Girona. D’altra banda, ellímit entre els comtats d’Urgell i de Pallarsen principi passava per la carena, fins queels comtes urgellesos s’expansionaren perles terres pallareses de la rodalia d’Isona, a laConca Dellà. Per contra, la gent, a l’horad’establir els límits anteriors a l’any 1000entre el Pallars i la Ribagorça, dubtava entresi seguir la carena o bé el riu, la Noguera Ri-bagorçana. Trobar la justificació de moltesd’aquestes partions que ens semblen xo-cants molt probablement ens portaria a unaèpoca anterior a la carolíngia. De fet, algunsd’aquests límits s’han de relacionar ambuns segles en què, potser a causa de la im-

portància que tenia la ramaderia, eren mésimportants, com a partions, els rius que nopas les carenes de les muntanyes.

Amb relació als setze comtats carolingisque estudiem en aquest llibre, també ens po-dem plantejar quants d’ells tenien una capi-tal o bé tenien un comte privatiu. De fet, eradiferent la situació d’alguns comtats comBarcelona, Urgell, Cerdanya o Rosselló, dela de comtats com Manresa, el Vallespir oFenollet. Amb tot, cal recordar que alguns,com el de Berga, van arribar a tenir un com-te privatiu, en algun moment tardà. Tambéés cert que, molt sovint, els comtes governa-ven alhora diversos comtats. Això no vol dirque els límits entre els territoris no es con-servessin inalterats. El comte de Barcelonaera alhora comte d’Osona i de Manresa; mal-grat això, es mantingué la frontera entreaquests territoris, encara que, és cert, hi ha-guessin alguns castells, com el de Miralles,que no se sabia ben bé de quin comtat depe-nien.

Cal dir també que la major part dels com-tats tenien una ciutat que n’era la capital. Ésaixí, per exemple, amb relació a Barcelona,Girona, Besalú, Empúries o Cerdanya (ambLlívia). També és cert que els comtats d’Ur-gell o de Rosselló tenien una capital política

Amb l’Imperi carolingin les properes pàgines ens aproxima-rem als comtats catalans carolingis.Comentarem les formes dels comtats

i de les demarcacions. Parlarem del pobla-ment i voldrem saber com era realment alsdiferents territoris. Valorarem la importàn-cia de les ciutats i dels llocs centrals. Parla-rem també dels castells i de les fortificacionsde l’alta edat mitjana que hi havia a Catalu-nya, semblantment al que hauríem trobaten altres països de l’Europa mediterrània.Ens aproparem, fent ús de diverses fonts, al’agricultura i a la ramaderia. Cercarem,com sempre, continuïtats i novetats en laxarxa de camins i ens interessarem per lapresència i la situació dels molins fariners.Parlarem de com s’organitzava la societat,que sabem de cert que va canviar profunda-ment al llarg dels segles carolingis. Tambécomentarem la importància que tenien lesesglésies i els monestirs, com a institucionsd’Església, però alhora fortament lligades alpoder. Finalment, comentarem l’interèsque té la toponímia per a conèixer com era elterritori en el passat i el que tenen els antro-pònims per poder entendre alguns movi-ments de la població.

Gràcies a la gran quantitat de documen-tació escrita que s’ha conservat de cada co-marca i gairebé de cada poble, la CatalunyaVella és un territori perfecte on reconstruircom eren setze dels quatre-cents comtatsque, d’una manera aproximada, formavenl’Imperi carolingi, vers l’any 800. Malgrat és-ser una terra de frontera dins l’Imperi, hi po-dem descobrir una bona mostra d’allò quehauríem trobat en diversos dels altres com-tats. En molts aspectes, podem afirmar que“Catalunya fou una creació carolíngia”(Chandler 2019: 264). El pes dels anys dedomini carolingi ha estat fonamental en lahistòria d’unes terres que foren la marcameridional dels francs. Aquest fet no tinguénomés una profunda repercussió als seglesVIII, IX i X, sinó també després del canvi demil·lenni.

Setze comtats. Un primer aspecte queens podem plantejar és sobre si els comtatscarolingis tenien uns precedents d’abansdels anys 759/806. De fet, és impossible desaber els límits de les grans demarcacionsadministratives que segurament hi havia enèpoca visigoda o andalusina. Certament, po-dríem trobar uns precedents encara mésllunyans dels comtats de Cerdanya, Berga oOsona en els territoris preromans dels cere-tans, els bargusis o els ausetans. Tanma-teix, creiem que les afrontacions dels com-tats més aviat ens porten a períodes medie-vals, molt més propers als segles carolingis.Són uns límits que, després d’haver publicatels deu volums dels Atles dels comtats de laCatalunya carolíngia, ara coneixem d’unamanera força precisa.

És, per tant, important saber per què elscomtats tenien els límits que tenien. Podemplantejar-nos moltes qüestions, encara quepodrem oferir poques respostes. Un primercas d’estudi és el del límit entre els comtatsde Besalú i d’Empúries i Peralada, que coin-cideix, d’una manera sorprenent, amb l’an-

E

Els comtats catalansformaren part del’Imperi carolingi, creatl’any 800. La fortarepercussió d’aquestvincle en l’evolució delpaís requereix saberquè va canviar i què vaperdurar, entre elssegles VIII i X, en lapolítica il’administració delterritori, la societat,l’economia i elpaisatge, la cultura i lareligió, i ho podemconèixer gràcies a lagran quantitat dedocuments que sen’han conservat aCatalunya. Aquestassaig breu de JordiBolòs i Víctor Hurtadotreu profit de ladocumentació quehan pogut manejar ifacilita la comprensióde l’època.

Rafael Dalmau EditorAutors: Jordi Bolòsi Víctor HurtadoGènere: històriaPàgines: 127Preu: 8,00 €

Poder, paisatgei societat a la...

“Gràcies a la grandocumentació que s’haconservat, la CatalunyaVella és un territoriperfecte on reconstruircom eren setze delsquatre-cents comtats queformaven l’Impericarolingi, vers l’any 800

4 | Punt de Vista | EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 D’AGOST DEL 2020

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

olòs i Víctor Hurtado Avançament editorial

ment mecanismes de bescanvi o barata.Ara bé, l’ús de les monedes en aquella so-cietat era prou coneguda i la documenta-ció ho fa palès en tot moment. Al segle IX,les seques de Barcelona, de Girona, d’Em-púries i de Roda (segurament a Roses) ba-teren moneda d’argent, seguint el patrócomú a tot l’Imperi. També s’han trobatmonedes —potser no encunyades al ma-teix territori— als comtats d’Urgell, deCerdanya i del Rosselló. Aviat, alguns bis-bes, com el de Vic i el de Girona, tinguerendret de monedatge. Ja molt a la fi del perío-de estudiat, també s’encunyava moneda aBesalú, al Rosselló o a Berga (Balaguer1999). D’altra banda, la proximitat de lafrontera amb Al-Andalus, on hi havia di-nars d’or, va afavorir l’entrada de monedesfetes amb aquest metall, sobretot a la fi delsegle x, després de l’expedició d’Almansorde l’any 985.

A Anglaterra, gràcies a les nombrosesexcavacions que s’han fet, s’ha pogut obte-nir molta informació sobre els productesque es comercialitzaven en l’època anglo-saxona (abans de mitjan segle XI) i sobre laxarxa de camins que hi havia (Leahy2003). A la Catalunya Vella, encara nos’han dut a terme gaires excavacions ambrelació a l’època carolíngia, però sí que dis-

posem de molts documents escrits,que permeten reconstruir,

d’una manera força acu-rada, la xarxa de vies

de l’alta edat mitja-na i mostren que

hi havia una for-ça atapeïda xar-

xa de mercats.

hulst 2002: 97).Els mercaders. Sabem que als comtats

catalans hi havia productes que venien delluny, que, per exemple, eren fets amb se-da. És prou coneguda l’existència de les re-lacions, tan aviat mercantils com de sa-queig i violència, que hi havia entre la gentde les terres dels comtats catalans i la quevivia als territoris que depenien de l’emirato del califat de Còrdova. Hi ha poques acti-vitats comercials de llarg abast ben docu-mentades. Amb tot, podem assegurar que,per la via que unia la terra dels francs ambles terres andalusines, hi passaven merca-ders amb teixits i possiblement tambéamb esclaus, que podien provenir de l’Eu-ropa oriental (Verhulst 2002: 105).McCormick (2001: 675) subratlla la im-portància del comerç d’esclaus, per exem-ple, en època de Lluís el Piadós, quan va cal-dre establir la prohibició de vendre esclauscristians fora de l’Imperi. S’ha assenyalatla importància que tingueren els jueus(com ara un mercader de Saragossa ano-menat Abraham), amb relació a aquest co-merç (Heuclin 2018: 373). Per contra, elcomerç d’armes era prohibit.

Un tram de l’antiga Via Augusta, a l’Em-pordà, rebia el nom de via dels mercaders;a prop de Figueres, fins i tot, hom docu-menta el Puig Mercader. I no sabem pas siles cluses que trobem al Pertús i al costatd’altres rius (com el Llobregat, el Segre o ala Noguera Ribagorçana)tenien la funció dellocs de peatge,com s’esdeve-nia als Alps

(Verhulst 2002: 106). De fet, se sap quemultituds (cohorts) de mercaders de lesterres del Mosa, del Rin, de la cort carolín-gia i d’altres llocs passaven per la Via Domi-tia i la Via Augusta, per adreçar-se cap a lesterres d’Al-Andalus (McCormick 2001:677-678). Pel que fa a les relacions comer-cials de l’època carolíngia, els comtats ca-talans eren un espai important, no erenpas un racó marginal. Per exemple, sabemque els jueus de Barcelona mantenien con-tactes amb Síria. A més, s’han trobat mo-nedes encunyades a Catalunya a l’empori-um marítim de Dorestad (als Països Bai-xos), a Bèuveser (al Llenguadoc), a Veui-llin (a l’est de París) o a Angers (al Loira),fruit de les relacions comercials (McCor-mick 2001: 678) o potser del moviment depersones que havien participat en campa-nyes militars (Balaguer 1999: 34-35).

La sal. Hi havia un comerç que teniamolta importància: el de la sal. Era així enbona part d’Europa; només cal recordar elpes que tingué aquest producte per exem-ple a la naixent ciutat de Venècia (Verhulst2002: 80-81). A la Catalunya Vella, s’extre-ia sal a Cardona i després es distribuïa versSolsona, Berga o Manresa. Se n’obtenia aGerri de la Sal i potser es venia a les vallsproperes i, fins i tot, en terres gascones. Ihom aconseguia sal marina als estanys delRosselló, com esmenten diversos docu-ments d’abans de l’any 1000, i pos-siblement als de l’Empordà.

Les monedes. Els inter-canvis es feien —en àm-

bits rurals— se-guint segura-

Jordi Bolòs, catedràticd’història medieval de laUniversitat de Lleida, ésespecialista en elpaisatge històric i la vidaquotidiana a l’edatmitjana. Víctor Hurtados’ha dedicat sobretot a lacartografia històrica,l’edat mitjana i el segleXX. Plegats, han publicat,en deu volums, lacol·lecció Atles delscomtats de la Catalunyacarolíngia.

Jordi Bolòsi VíctorHurtado

Foto: DALMAU

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 D’AGOST DEL 2020

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 D’AGOST DEL 2020

El president de la Genera-litat, Quim Torra, va feruna crida ahir a tornar a“prendre la iniciativa” enla lluita per la independèn-cia, a fi de superar el “riscde pensar” que la gestió dela pandèmia és un “únicobjectiu polític”. En lacloenda de la UniversitatCatalana d’Estiu a Prada,el president no es va allu-nyar dels objectius per alsegüent curs polític que java expressar fa un any enel mateix marc, i va reivin-dicar la “confrontació” i la“desobediència de lleis in-justes”, tot obeint la prò-pia sobirania, com l’únicamanera d’avançar. “Hemde situar la sobirania deCatalunya com a principirector del canvi; aconse-guirem la independènciaexercint-la”, resumia. Tor-ra, a qui acompanyava lalíder de JxCat al Congrés,Laura Borràs, no feia encanvi ni una sola al·lusió aldiàleg ni a la taula amb elgovern espanyol, congela-

da des del febrer.El president advertia

dels efectes nocius de l’ac-tuació de l’Estat sobre elmoviment. “Volen que ensautocensurem, que ensacovardim, que estirem larepressió i que la por moti-vi les decisions polítiques.Jo això no ho faré mai”, in-dicava, i posava l’exempleimplícit del seu cas ambla pancarta del Palau pelqual el TSJC l’ha inhabi-litat. “Arriscar pels dretshumans val la pena; hemd’anar a qualsevol batallaper posar en qüestió un es-tat que just té el punt febleen el respecte als drets es-sencials”, justificava.

En aquest sentit, Torrano s’esforçava a dissimu-lar que les relacions ambERC no estan en el millormoment, i reflexionava enveu alta que no s’“espera-va” viure certs episodis en-mig de “presons i exilis”.“M’ha costat entendre al-gunes reaccions dels par-tits polítics. A vegades enshem encallat en temes ab-solutament menors”, etzi-bava. El cap de l’executiu

reclamava fer “l’autocríti-ca necessària”, i fins i totdemanava disculpes a laciutadania per “aquests

moments incomprensi-bles”. I admetia que per re-cuperar la confiança hande “reconstruir ponts mal-

mesos”, tasca en què creuque ajudarà la ciutadaniaque reclama unitat i unaestratègia compartida, va-

lors que ahir va reivindicarde nou. El president, però,que al gener va anunciarque la legislatura arribavaa la fi per les desavinences,continua sense donar pis-tes sobre la data en quèpensa convocar eleccions.

Missatges encreuatsAhir, de fet, Torra tampoces va estalviar crítiques ve-lades cap als socis d’ERC.“Si el Parlament és la seu dela sobirania nacional, n’ésla seu, i, si no, no ho és; sóncoses molt essencials”, et-zibava, en clara al·lusió alrecent episodi en què elsrepublicans han permèsque no es publiquin sence-res les mocions aprovadesen el ple contra la monar-quia, a fi de no contravenirles resolucions del TC. “Elque no podem fer és que-dar-nos al mig”, assegura-va, unes afirmacions quegairebé a la mateixa horarebatia implícitament elvicepresident, Pere Ara-gonès, que des de Palafru-gell va demanar als inde-pendentistes que abando-nin les disputes internesi dirigeixin el missatge al“conjunt de la població”per poder avançar cap ala república. “Quan l’in-dependentisme discuteixentre si, s’atura”, afirma-va el coordinador nacionald’ERC, que recordava quel’estratègia del seu partitimplica “forçar la nego-ciació amb l’Estat” a partirde la fortalesa de les mobi-litzacions i de les institu-cions catalanes.

Manifest de l’UCETorra, que també va defi-nir el projecte dels PaïsosCatalans com “molt mésque una idea, una espe-rança col·lectiva”, va apro-fitar per subscriure elmanifest de cloenda quel’UCE va fer públic, que de-clara que el procés sobira-nista és “del tot vigent” i la-menta la “persistent faltad’unitat política” per po-der-lo culminar. El text la-menta la “càrrega negati-va” que suposa per al paísla “llarga relació” amb l’Es-tat basada en “la repres-sió, la coacció, el menyste-niment i la negació de larealitat diferencial” de lanació. A més, l’UCE rei-vindica el compromís enla “defensa de la demo-cràcia” i la “consolidaciód’una ciutadana lliure”, iveu “del tot vigents” els ob-jectius perseguits des de lafundació de “defensa radi-cal de la personalitat dife-rencial cultural i lingüísti-ca de l’espai català”. ■

Torra insta a la “confrontació”per superar l’autocensura

Òscar PalauPRADA

a Reprèn a Prada la crida a prendre la iniciativa cap a la independència i a “desobeir lleis injustes”a Admet que els ponts amb ERC estan “malmesos” i li retreu que ara no pot “quedar-se al mig”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del president Quim Torra

Abans de la cloenda, l’UCE valliurar a Vilaweb el premi Cani-gó en reconeixement de la se-va trajectòria de 25 anys, pio-nera en el camp digital, i de lacontribució a “crear un espaide comunicació propi” delsPaïsos Catalans. “Vilaweb hade continuar sent una estruc-tura de nació”, deia en la glos-sa el professor balear GabrielBibiloni. “Els mitjans en catalàpoden renunciar alegrement ales desenes de milers de cata-

“Ens cal arriscarper guanyar; si noarrisquem, noavançarem. Senseconfrontació, noavançarem”

“Cal situar la sobiraniade Catalunya com aprincipi rector delcanvi. Aconseguiremla independènciaexercint-la”

“Si ens creiem que ladefensa de la llibertatd’expressió arribafins a les últimesconseqüències, ensho creiem. O sí o no”

El president Quim Torra, durant la seva intervenció ahir en la cloenda de la 52a Universitat Catalana d’Estiu a Prada ■ JOSEP MARIA MONTANER

lanoparlants que no viuen aCatalunya?”, es preguntava elvalencià Xavier Serra. En reco-llir-lo, Vicent Partal i Assump-ció Maresma van anunciar lapropera obertura de delegacióa València.

L’UCE tanca una edició “re-alment atípica”, segons el rec-tor Jordi Casassas, que haviade ser semipresencial però aúltima hora va passar a servirtual i a porta tancada, peltemor local d’un rebrot de la

pandèmia. Això ha fet baixar aun terç, menys de 500, el totalde participants respecte al2019, si bé el nombre de visua-litzacions dels cursos i actess’ha disparat. “L’experiènciano és dolenta, així que l’UCEes plantejarà seriosamenten el futur un model híbrid”,deia Casassas, que implicano quedar-se sols en un LiceuRenouvier que ja enguanys’ha deixat per centrar l’acti-vitat a l’alberg de Vallroc.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’UCE premia Vilaweb i ja estudia un model híbrid

EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 D’AGOST DEL 202012 | Nacional |

bandonar el vaixell del PSC, l’al-caldia de Terrassa i la políticaactiva per tornar-hi al cap de di-nou mesos recuperant la vara de

batlle, amb un partit propi i deixant elssocialistes sense el poder després de 40anys, encara cou, i molt, en certs en-torns de la ciutat i cercles socialistes.Jordi Ballart, fill d’un dels històrics delPSC al municipi que va tenir un paperclau en les victòries de Manuel Royes oPere Navarro, va decidir deixar la políti-ca el novembre del 2017, arrossegantcinc regidors més, després d’estar-hi vin-culat des dels 16 anys, quan va ingressara les JSC, però els sis mesos en què vafer-se fonedís no van atenuar la mala ma-ror latent amb el seu anterior partit.Quan el maig del 2018 va registrar unnou partit, Tot per Terrassa (TxT), con-firmant tots els rumors, va acabar de po-sar en estat d’alarma el PSC, i encaramés quan el desembre el presentava iconfirmava que seria el candidat. Desd’aleshores el clima polític a Terrassa vaabandonar el qualificatiu d’oasi amb elqual tradicionalment s’havia batejat.

La campanya ja va estar plena de re-trets i insinuacions de “joc brut“ de Ba-llart cap a l’entorn socialista per fer cór-rer informacions falses com, per exem-ple, d’un suposat finançament irregularde TxT o sobre dietes que Ballart cobravade la Diputació. El PSC se’n desmarcava,li exigia proves i que donés noms, men-tre li censurava el victimisme i que in-tentava treure’n rèdit electoral, sobretotquan Ballart va decidir aturar els actesde la campanya. El jove regidor que haviasubstituït Ballart, i que també era el se-cretari d’organització del partit i cap decampanya, Javi García, ha estat desd’aleshores un dels més crítics amb el ta-rannà de Ballart i ha protagonitzat en-ganxades en els plens i a les xarxes ambl’alcalde i alguns regidors de TxT que ha-vien deixat l’òrbita socialista.

La victòria electoral de TxT, obtenint10 regidors dels 27 del consistori, i elposterior pacte amb ERC, amb cinc regi-dors, va deixar les relacions entre Ballarti el PSC ja no en via morta sinó en unaconfrontació que ha anat pujant de to ique sembla no tenir final. El politiqueig abase de missatges a les xarxes i declara-cions han tingut en la pandèmia el seu

Apunt àlgid. En el ple de juliol es va viurel’últim episodi en què Ballart, desprésd’una intervenció de García censurant“ingerències” a la policia, li va etzibar un“prou de dir mentides” perquè al finalaniria a la justícia per denunciar-lo per“calúmnies” arran de les “insinuacionsque he tret multes quan vaig gestionarun conflicte de convivència”. El serial esremunta al 12 d’abril, quan es van inter-posar multes a dos ciutadans del passeigLluís Muncunill per incompliment delconfinament sortint a tocar el clàxonquan es feien els aplaudiments als sani-taris. Ballart va dir a les xarxes que hogestionaria i un sindicat policial va de-nunciar que havien desaparegut. A par-tir d’aquí, el rebombori estava servit i,davant la crítica de tota l’oposició, es vafer un informe intern i dues comissionsinformatives per concloure que s’haviaendarrerit la tramitació per un descuitd’un comandament que estava de vacan-ces. Les explicacions no van convèncer ila polèmica continua cuejant.

L’episodi venia precedit per la peticióde dimissió feta per l’oposició per “ame-naces” del regidor de TxT Noel Duque,arran d’un missatge a les xarxes en quèdavant les crítiques per la compra demascaretes va titllar-los d’estar “mala-ment del cap”, i va afegir: “Em feu por,però aniré per vosaltres.” Duque es vadisculpar, però el pòsit es mantenia la-tent. I tot va empitjorar fins a l’extremque el PSC va retirar “la confiança políti-ca i institucional” a Ballart quan aquestva començar a donar volada a una cartaveïnal en què s’acusava dos regidors delPSC d’haver proferit “insults homòfobs”contra l’alcalde en una reunió. El PSCcensura que en comptes d’aclarir la si-tuació Ballart optés per donar credibili-tat a la carta i ho traslladés al Serveid’Atenció a la Diversitat Afectiva, Sexuali de Gènere de la Generalitat, tot i queposteriorment Ballart va rectificar i varetirar les denúncies. El darrer capítol esva produir quan TxT va preguntar perescrit per un viatge de l’ara regidor i exal-calde del PSC Alfredo Vega a principis dejuny a Mèxic. Vega, molest amb les for-mes i perquè insinuaven que havia tin-gut privilegis, va explicar que l’havia fetper visitar un familiar ingressat a l’UCI,amb tots els permisos i certificats, reco-neixent l’error de no haver informat perescrit l’alcalde. El serial segur que conti-nuarà. ■

El virus delpolitiqueigTENSIÓ · Denúncies i picabaralles entre Tot per Terrassa i elPSC s’instal·len aquest mandat amb l’exsocialista Jordi Ballartd’alcalde FETS · Una carta veïnal, multes perdudes i el viatged’un regidor del PSC a Mèxic enterren el pregonat oasi polític

Jordi AlemanyTERRASSA

Jordi Ballart (TxT) i Isaac Albert (ERC), el dia que van presentar el pacte de govern ■ J.A.

8752

37-1

2323

42Q

Ajuntament deCalonge i Sant Antoni

UNITAT D’URBANISME I OBRESExpedient: 143URB1-2020 Assumpte: APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE D’EXPROPIACIÓ DE TAXACIÓ CONJUNTA DEL SISTEMA VIARICORRESPONENT AL CARRER DE LA SERRA DEL CORB – PAU-56 CADIRETES.

EDICTEEl Ple de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, reunit en sessió amb caràcter ordinari el dia 30 de juliol de 2020, en relacióamb el tràmit d’aprovació definitiva del Projecte d’expropiació de taxació conjunta del sistema viari corresponent al carrer de laSerra del Corb – PAU-56 Cadiretes, va adoptar l’acord següent, que transcrit literalment, en el seva part suficient, diu:

”PRIMER. APROVAR DEFINITIVAMENT el Projecte d’expropiació de taxació conjunta del sistema viari corresponent al carrerde la Serra del Corb – PAU-56 Cadiretes, promogut per l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, i redactat i subscrit pels ServeisTècnics municipals, en data 9 de gener de 2020, que inclou la relació dels béns i drets subjectes a expropiació i que permetranl’execució del carrer Serra del Corb.

SEGON. APROVAR la declaració d’urgència de l’ocupació dels béns o drets afectats, detallats en el citat projecte d’expro-piació, i que es relacionen a continuació:

a) El full d’apreuament núm. 1, corresponent a una meitat indivisa de 526,53 m2 de la finca 3, registral 7894, el titular de la qualés Desarrollos y Aplicaciones Comerciales, SA, que ascendeix a la quantitat de 7.489,14 € (set mil quatre-cents vuitanta-noueuros amb catorze cèntims), inclòs el 5% del premi d’afecció.

b) El full d’apreuament núm. 2, corresponent al dret d’usdefruit sobre: 74,63 m2s de la finca 1, registral 7454, ref. cadastral7212101EG0371S0001LB; 214,55 m2s de la finca 2, registral 7893, ref. cadastral 7212103EG0371S0001FB; i una meitat indivisade 526,53 m2 de la finca 3, registral 7894, el titular del qual és Mar Ester Medina Peláez, ascendeix a la quantitat de 1.571,55 €(mil cinc-cents setanta-un euros amb cinquanta-cinc cèntims) inclòs el 5% del premi d’afecció.

TERCER. NOTIFICAR INDIVIDUALMENT aquest acord a les persones titulars de béns i drets afectats, amb l’advertiment que lamanca de pronunciament en el termini dels vint dies següents, comptats des de l’endemà de la notificació d’aquest acord, esconsidera com una acceptació de la valoració fixada, cas en què s’entén que l’apreuament ha estat definitivament determinat. Sien aquest termini manifesten llur disconformitat amb la valoració aprovada, l’administració transferirà l’expedient al Jurat d’expro-piació de Catalunya, perquè fixi l’apreuament.

QUART. PUBLICAR en el Butlletí Oficial de la Província el present acord, i en un dels diaris de més circulació de la província i al’e-Tauler de l’Ajuntament.

CINQUÈ. TRAMETRE al Jurat d’expropiació de Catalunya la documentació que es detalla en l’annex 1 del Decret 120/2009, encompliment de l’escrit del Ministeri Fiscal de data 4 de juny de 2020, i en el cas que les persones interessades dins el terminimanifestin per escrit llur disconformitat amb la valoració aprovada.”

Es fa públic aquest acord, mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació de laprovíncia i a l’e-Tauler electrònic de l’Ajuntament.

El Projecte d’expropiació i els fulls d’apreuament es poden consultar a la web municipal, www.calonge.cat, i a l’àrea d’Urbanis-me i Obres de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni (plaça de la Concòrdia, 7), dins l’horari d’atenció al públic, de 8.30 h a14.00 h.

Contra aquest acord, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de DOSmesos, davant el Jutjat contenciós administratiu de Girona, o bé, de manera potestativa, es pot interposar recurs de reposiciódavant el mateix òrgan que ha dictat l’acte, en el termini d’un mes, comptats ambdós supòsits des de l’endemà de l’última d’a-questes publicacions. Tot això sens perjudici que es pugui interposar qualsevol altre recurs que es pugui considerar més conve-nient al propi dret.

Calonge i Sant Antoni, en la data de la signatura

Miquel Bell-lloch i Palet

L’alcalde