Natura i cultura - Editorial Octaedro · formació del zigot i no canviarà durant la res ... entre...

t e m a d o s

Natura icultura

s u m a r i

Característiques de la cultura

4�la memòria del pensament

la relativitat del bé: els sofistes

4teoria ètiCa

el valor de la diversitat

4�virtuts Ciutadanes

4�autoavaluaCió

4�Continuem treballant

natura o cultura?

4�les preguntes de la vida

4le

s p

reg

un

tes

de

la v

ida

Natura o cultura?

L’ésser humà és un animal cultural. La cultura proporciona un mètode eficaç d’adaptació a la natura a través del llenguatge simbòlic i de la tècni ca.

Els avenços en el coneixement del genoma, que ofereix una descripció interior de com som i també més coneixement sobre el cervell, ens han permès acostarnos d’una manera totalment nova a la naturalesa humana. No naixem com un full en blanc, sinó amb la informació que porten els gens a través de la selecció natural.

«La naturalesa humana no és tot el que nosaltres som. És el conjunt de trets permanents que tenim els éssers humans, els elements comuns. La naturalesa individual està gravada al mateix genoma, es fa present a partir del moment de la formació del zigot i no canviarà durant la resta de la nostra vida. No depèn del lloc en què nasquem: si naixem a l’Aràbia Saudita, aprendrem àrab, però qualsevol ésser humà aprendrà la llengua que senti pels volts dels dos anys de vida. La naturalesa és la influència que rebem genèticament; coses tan difícils com ara respirar mentre dormim. Tanmateix, hi ha altres informacions que no arriben a través dels gens, sinó mitjançant l’aprenentatge social, la imitació, la prova i l’error, com ara fer servir forquilla i ganivet per menjar. I també la religió, els idiomes, els esports i la política són cultura. La diferència entre naturalesa i cultura és la di-ferència entre els elements congènits i els ad-quirits, entre gens i memes (els trets culturals), entre el que tenim emmagatzemat al genoma, l’òrgan de la naturalesa, i al cervell, l’òrgan de la cultura», explica Jesús Mosterín.

Els humans procedim d’una branca dels primats que, a través d’un seguit de transformacions que coneixem gràcies als fòssils, van desenvolupar les característiques biològiques de l’homínid actual. El procés que enllaça els primers primats amb l’homo sapiens és d’aproximadament 70 milions d’anys.

Durant el miocè, fa aproximadament 15 milions d’anys, es va produir una gran sequera que va fer recular els boscos i va obligar els homínids que vivien als arbres a baixar fins a terra. Els primats que van incorporar al seu codi genètic la posició erecta o vertical que els permetia veurehi de lluny i, caminant només amb les cames, alliberar les mans, són els que es van adaptar més bé al nou entorn i, per tant, els que van transmetre per herència aquestes característiques als seus descendents. Alhora, la progressiva reducció de la mandíbula va anar acompanyada del creixement de la caixa cranial i del desenvolupament del cervell.

Avui sabem que fa al voltant de dos milions d’anys els homínids ja caçaven en grup i feien servir eines. Tanmateix, el pas decisiu del pro-cés d’hominització va ser l’aparició del llen-guatge. ’origen del llenguatge no es pot establir amb precisió, com tampoc l’evolució que va tenir. Fa al voltant de 100.000 anys va aparèixer al continent africà una forma d’homo sapiens de la qual tots procedim. És l’homo sapiens sapiens, que es diferencia dels anteriors per la reducció de les mandíbules, el canvi de la forma del cap i la barbeta sortida. Aquest humà és el primer que desenvolupa un llenguatge abstracte, com el nostre, conviu en societats de caçadors i pescadors, fabrica eines, practica el culte als morts i cultiva les primeres formes artístiques conegudes.

Tot seguit, llistem els trets fonamentals del procés d’hominització:

• Les modificacions corporals que van permetre començar a caminar, fer servir les mans i desenvolupar el cervell.

• La fabricació d’eines.• L’aparició del llenguatge.• El desenvolupament de les formes de rela-

ció social: caça, pesca, convivència, assentaments, art, religió, etc

28 Tema 2 [Natura i cultura]

filosofiaiciutadania/activitats/lespreguntesdelavida

1 Llegeix aquests textos i respon les preguntes corresponents.

TEXT 1 > > > La història més bella del món H. Reeves, J. de Rosnay, Y. Coppens i D. Simonnet

Quina seria, a parer teu, la lliçó d’aquesta llarga història? Aquest darrer acte ens ensenya, d’entrada, que tenim un mateix origen: tots som africans de naixement, fa tres milions d’anys, i això ens hauria d’animar a practicar la fraternitat. També cal recordar que l’home ha sorgit del món animal, després d’una llarga lluita amb la natura, i d’imposar la seva cultura per damunt del determinisme innat. Ara som extraordinàriament lliures: juguem amb els nostres gens, fem nadons en provetes, però també som molt vulnerables. Si un fill nostre creixés al marge de la societat, estaria totalment desemparat [...], no aprendria res. Ha calgut tota l’evolució de l’univers, de la vida i de l’home per assolir aquesta llibertat fràgil que actualment ens confereix la nostra dignitat i la nostra responsabilitat. I si ara ens preguntem sobre els nostres orígens còsmics, animals i humans, és per ser encara més lliures.

÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷

• Quines diferències hi ha entre els éssers humans i els animals?• Quina és la tesi del text? Comenta-la breument.

TEXT 2 > > > Nuestra especie Harvin Harris

La diferència fonamental entre cultures rudimentàries i cultures plenament desenvolupades és de caràcter quantitatiu. Simis i micos tenen molt poques tradicions, mentre que les dels humans són incomptables. Invencions, pràctiques, normes i relacions culturals constitueixen la major part del nostre entorn. Els humans no podem menjar, respirar, defecar, aparellarnos, reproduirnos, asseure’ns, traslladarnos, dormir ni trobarnos sense seguir o expressar algun aspecte de la cultura de la nostra societat. Les nostres cultures creixen, s’escampen i evolucionen. Quan els nostres avantpassats van creuar els llindars de la cultura van fer un pas tan decisiu com la transició de l’energia a la matèria o dels aminoàcids a la proteïna viva.

÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷

• Indica el tema i la tesi del text.• Què vol dir que la diferència amb els animals és quantitativa i no qualitativa? • Tenen cultura els animals?• Troba exemples d’activitats com ara respirar, reproduir-se o asseure’s en cultures diferents.

29Tema 2 [Natura i cultura]

>

filosofiaiciutadania/activitats/lespreguntesdelavida

TEXT 3 > > > Estudio del hombre R. Linton

La qualitat més destacada de l’homo sapiens, com a espècie, és la seva sorprenent disposició per aprendre. Cap altra espècie de mamífer aprèn tan fàcilment o depèn tant de l’aprenentatge en el seu dur camí per lluitar contra el seu medi ambient.

Les personalitats humanes, si fem servir el terme en un sentit ampli, poden modelarse fins a uns límits extraordinaris a partir de les cultures a les quals estan exposats els individus durant un període de formació.

L’expressió de gairebé totes les tendències innates es pot inhibir o modificar de manera que trobin la seva expressió indirecta, socialment acceptable.

÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷

• Relaciona cultura i aprenentatge a partir del text.• Pots posar exemples de conductes innates i conductes apreses?• Què et sembla més important, l’herència biològica o la determinació cultural? Per què?

2 Classifica els trets següents segons si són innats en l’ésser humà o bé de caràcter cultural.

respirar · alimentarse · mantenir relacions sexuals · l’erotisme · rentarse les dents · defensarse d’una agressió · menjar · mirar la televisió ·

celebrar una festa · les ciutats · somniar · vestirse · la curiositat · comunicarse · parlar · escriure · menjar pa amb oli


4la

mem

òr

ia d

el p

ensa

men

t

Característiques de la cultura

La revolució neolítica es caracteritza per una sedentarització progressiva, el conreu de la terra, la formació de les ciutats i la domesticació dels animals i, sobretot, pel fet de ser una revolució cultural, amb coneixements com l’astronomia i la botànica o tècniques com la metal·lúrgia i la cistelleria.

El neolític marca el moment de l’aparició de les grans civilitzacions i és la primera gran re-volució cultural de la història de la humanitat. El pensament mític és una de les característiques més destacades d’aquesta cultura. Un mite és una narració fabulosa d’alguna cosa que en teoria va produirse en un passat molt llunyà. En totes les cultures hi ha mites que expliquen aspectes fonamentals de la vida, com l’origen de l’univers i de la vida.

Mircea Eliade resumeix els trets fonamentals del pensament mític:

• És directe. No demostra ni analitza la seva pròpia metodologia.

• És un pensament emocionalment compro-mès; és a dir, que tracta tots els fenòmens de manera familiar, sense objectivitat.

• Els aspectes importants de l’experiència no s’analitzen com a conceptes que es puguin definir, sinó que es personalitzen. D’aquesta manera es creen déus amb personalitats humanes i herois amb personalitats divines.

• La primera aproximació al món que va sorgir de l’home van ser els mites. Aquestes narracions funcionen igual que les nostres teories científiques, en què els déus serien com els nostres conceptes científics. Així, les històries de mites:

– Són històries d’actes d’éssers sobrenaturals, històries que sempre es consideren reals i sagrades.

– Sempre expliquen la creació d’alguna cosa.

– En molts casos són l’origen de rituals socials, mentre que en altres constitueixen una experiència religiosa.

• La voluntat de conèixer el futur va provocar l’aparició de les tècniques endevinatòries.

Aquestes i altres formes culturals comparteixen un seguit de trets comuns que configuren les característiques principals de la cultura: és social (suposa un procés que es crea i s’hereta col·lectivament), plural (no és uniforme, sinó que cada grup i cada època té unes formes de ser i de viure pròpies), simbòlica (l’ésser humà és l’únic animal que té el do de la paraula, cosa que li permet de comunicarse i crear vincles a través dels símbols abstractes), apresa (l’adquisició d’una cultura exigeix traspassar l’educació als fills) i històrica (l’ésser humà no comença de zero quan neix, sinó que parteix de la tradició com a herència comunitària del passat que es pot actualitzar en el present).


filosofiaiciutadania/activitats/lamemòriadelpensament

1 Per tal d’explicar les conductes violentes, agressives o delictives, què és més important: la biologia o la sociologia? És a dir, la natura o la cultura? A l’hora de respondre aquesta pregunta, fas paleses les teves idees polítiques. Per què?

2 Troba cinc trets que caracteritzin la cultura de la nostra època.

3 Anota cinc exemples de canvis culturals a través de la història de la humanitat.

4 Llegeix els textos i respon les preguntes corresponents.

TEXT 1 > > > La por a la llibertat E. Fromm

Les inclinacions humanes més belles i també les més repugnants no formen part d’una naturalesa fixa i biològicament determinada, sinó que neixen del procés social creat per l’home. O, dit en altres paraules, la societat no exerceix només una funció de repressió –tot i que no deixa de tenirla–, sinó que té una funció creadora. La naturalesa de l’home, les seves passions i angoixes, són un producte cultural. En realitat, fins i tot l’home és la creació més important i la gesta més destacada d’aquest incansable esforç humà, l’enregistrament del qual coneixem com a història.

÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷

• Sabries trobar un exemple de conducta repressiva de la societat? I de conducta creadora?• Com defineix el text la història?• Segons el text, quina és la contribució més important de la cultura a la història?• Fes un breu comentari escrit.

TEXT 2 > > > Filosofía de la cultura J. Mosterín

Els integrants de cada grup ètnic no acostumaven a posar en dubte les solucions de la seva mateixa cultura i, les poques vegades que van tenir coneixement de les altres, es tractava d’una notícia confusa, deformada i pejorativa. En elevar les solucions culturals pròpies a la categoria d’estendards o models a partir del qual es jutjava les altres cultures, no es fa estrany que aquestes cultures acabessin infravalorades o fins i tot ridiculitzades. En tot cas, es produïa una autocomplaença cultural. Els errors, el grotesc, les perversions i la degeneració es produïen entre els altres, en una actitud que constitueix precisament el que anomenem etnocentrisme.

÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷ ÷

• Explica el significat de les paraules pejoratiu, estendards, autocomplaença, grotesc.• Com defineix el text l’etnocentrisme?• D’on prové aquesta actitud? Troba un exemple actual d’aquesta actitud.• Què en podries criticar?


>

>


5 Reflexiona sobre aquestes preguntes: La igualtat és un fet natural o cultural? I la família? I la societat?

6 Raona si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

A. Les cultures occidentals són millors que les orientals.B. Els animals no pensen.C. Els animals no tenen llenguatge.D. Els animals no tenen valors ètics.E. Alguns animals fan servir eines.F. Cultura és tot el que s’oposa a la natura.

7 De quines cultures són característics aquests trets?

A. Menjar peix cru.B. La incineració de les vídues.C. El matrimoni entre homosexuals i la possibilitat que puguin adoptar fills.D. La possibilitat que un home pugui tenir més d’una dona.E. La possibilitat que una dona pugui tenir més d’una parella alhora.F. Foradarse diferents parts del cos i posarse arracades per unes convencions estètiques.G. El fet que les dones s’omplin els llavis de silicona per una convenció estètica.H. Les curses de braus.I. L’amputació del clítoris a les nenes.J. La prohibició de menjar carn de porc i de consumir alcohol.K. La incineració dels morts.L. El consum legal de marihuana (o haixix).M. No deixar que les dones vagin a l’escola.



8 En aquests textos es descriu la història d’alguns mites. Identifica totes les característiques que puguis del pensament mític.

TEXT 1 > > > Bíblia, Gènesi, 1-2

Al principi, Déu creà el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l’oceà i l’esperit de Déu batia les ales sobre l’aigua. […] Déu digué: «Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos, els ocells, els animals domèstics i els salvatges i totes les cuques que s’arrosseguen per terra». Déu creà, doncs, l’home a la seva imatge, el creà a la imatge de Déu; creà l’home i la dona. Déu els beneí i digué: «Sigueu fecunds i multipliqueuvos, pobleu la terra i domineula, sotmeteu els peixos, els ocells, les bèsties i totes les cuques que s’arrosseguen per terra». […] I quedaren acabats el cel i la terra, amb tots els estols que s’hi mouen […]. Així van ser els orígens del cel i de la terra quan foren creats. […] Aleshores Jahvè Déu formà l’home amb la pols del camp, bufant li va fer entrar en el nas un alè de vida, i l’home esdevingué un ésser viu. […] Jahvè Déu formà de la terra tots els animals salvatges i tots els ocells i els emmenà a l’home per veure quin nom els donaria: el nom que l’home donés a cada un dels seus animals, havia de ser el seu nom. […] Després, de la costella que havia pres a l’home, Jahvè Déu va ferne una dona i l’emmenà a l’home.

TEXT 2 > > > Protàgores, 320d-322e Plató

Zeus, llavors, per por que la nostra espècie desaparegués del tot, va enviar Hermes per donar als homes la vergonya i la justícia per tal que a les ciutats hi hagués harmonia i els vincles creadors de l’amistat.

Era el temps en què els déus existien, però les castes mortals encara no existien. Quan va arribar el dia assenyalat per al naixement de les castes, els déus els donaven forma a l’interior de la Terra, tot barrejant terra i foc i totes les coses que es podien combinar amb la terra i el foc. Quan van haver de treureles a la llum, van ordenar a Prometeu i Epitemeu que assignessin i repartissin totes les qualitats de la manera més escaient. Però Epimeteu va demanar a Prometeu que li permetés repartirho. «Quan jo ho hagi fet, tu ho pots revisar […].» Quan Prometeu va tornar per revisarho i va veure tots els animals tan

ben proveïts i, en canvi, l’home descalç, sense jaç i desarmat […], davant de la dificultat de no saber quina mena de defensa buscar per a l’home, va robar a Hefest i a Atenea la tècnica i el foc –perquè sense foc no era possible adquirir aquella qualitat ni que fos útil per a ningú– i les va donar a l’home. I així fou com l’home va adquirir les arts útils per a la vida, tot i que li mancava la política, perquè la tenia Zeus […]. Com que l’home participava de la condició divina, va començar a ser l’únic animal de tots que honorava els déus […]. Al prin

cipi, els homes vivien dispersats perquè no hi havia ciutats i, per això, les bèsties els destruïen […]. Van començar a ajuntarse i a salvarse fundant ciutats, però quan s’ajuntaven també es feien mal els uns als altres, perquè no tenien l’art de la política. Així, es dispersaven una altra vegada i una altra vegada eren destruïts.


4te

or

ia è

tiC

a

La relativitat del bé:els sofistes

En el camp de l’ètica, s’anomena relativisme la manera de pensar que afirma que el bé i el mal depenen de les circumstàncies. El punt de vista contrari implicaria considerar el bé i el mal com a valors absoluts, al marge de si les circumstàncies històriques o geogràfiques canvien o no.

El relativisme considera que les accions humanes es poden considerar bones o dolentes en funció de les circumstàncies concretes en què es desenvolupi cada acció, però mai a través de la generalització que suposa afirmar que una acció determinada és sempre bona o sempre dolenta.

L’absolutisme defineix el que està bé i el que està malament en funció d’uns manaments teòricament revelats per Déu. Per exemple, el setè i el desè manaments del cristianisme ordenen respectivament «no robar» i «no cobdiciar els béns del proïsme». Segons aquest punt de vista, aquestes dues accions serien dolentes i aquesta valoració no hauria de canviar en diferents èpoques històriques ni en diferents països, cultures, etc. El relativisme, en canvi, considera que totes dues accions estan condicionades fonamentalment per les circumstàncies. Així, per exemple, en algunes èpoques i cultures s’ha considerat legítima l’apropiació de tot allò que s’obté per «dret de conquesta». En altres, es considera un negoci legítim captar els clients de la competència o aconseguir la majoria de les accions d’una empresa a través de maquinacions financeres. El que obligaria a valorar d’una manera o d’una altra el dret de conquesta o la cultura dels negocis seria el context concret en què es duguessin a la pràctica (època, país, etc.).

Pels volts del segle v a. de C. en algunes ciutats de Grècia s’estableix una forma de govern democràtic en què els ciutadans discuteixen i decideixen sobre el govern de la ciutat. En aquest marc es proclamen les lleis, però de se

guida apareixen les sospites: les lleis humanes no poden ser com les lleis naturals. L’ésser humà es malfia de l’eternitat de la llei i, per això, la llei que regeix la convivència a la societat ha d’estar oberta a la discussió i al canvi. Els sofistes són els pensadors que es mouen en aquest context de desconfiança moral, mestres que ensenyen a discutir, és a dir, ensenyen l’habilitat que permet defensar els punts de vista propis davant dels altres. Les lleis que delimiten què està bé i què està malament seran fruit d’aquesta discussió. Els interessos de les persones que discuteixen poden canviar i, per tant, les lleis que sorgeixin de la discussió democràtica també.

En una societat democràtica es decideix per consens què es considera que està bé. Els sofistes creien que l’home era la mesura de totes les coses i que aquesta mesura s’expressa i s’estableix amb la paraula i la discussió. Actualment, ningú no considera que la votació pugui ser un criteri de veritat (no podem decidir «democràticament» que tres i dos són sis), però sí que podem considerar com a veritat el criteri que fem servir per decidir les lleis que han de regir la nostra conducta social. I aquest consens establert democràticament pot variar en funció dels llocs i dels moments.


>

>

>

filosofiaiciutadania/activitats/teoriaètica

1 La gastronomia és una gran font d’exemples de relativisme cultural. Tot seguit, et proposem relacio-nar cada cultura amb un menjar.

Cultures

Colòmbia · Japó · República Democràtica del Congo · Orient · Corea · Occident · Amèrica Central · Alemanya · França · Cultura asteca · Xina

Menjars

erugues · formigues · ostres · vísceres d’animals · saltamartins · cucs de seda · iguana · carn humana · gos fregit · col agra · peix cru · caragols amb all · rates

2 La varietat de relacions sexuals que trobem a les diferents cultures, com també els rituals que se’n desprenen, com ara el matrimoni, també és una gran font d’exemples de relativisme cultural. Hi ha matrimonis d’un home o una dona amb un altre home o una altra dona (monogàmia), d’un home amb diferents dones (poligàmia), de diferents homes amb una dona (poliàndria) i de diferents homes amb diferents dones (matrimoni de grup).

La monogàmia i la poligàmia són les fórmules més habituals. Tot seguit et proposem que les as-sociïs a les diferents cultures.

Sri Lanka · França · Filipines · Espanya · Egipte · Uganda · Somàlia · Xina antiga · Japó antic · Japó modern · antiga Escandinàvia · Roma antiga · Cristiandat ·

Grècia clàssica · indis de l’Amèrica del Sud · indis de l’Amèrica del Nord · pigmeus · pobles indoeuropeus

3 Dibuixa un mapa del món i marca-hi amb diferents colors on es practiquen les següents religions: cristianisme (protestant, ortodox i catòlic), budisme, hinduisme, islamisme i judaisme.

Esmenta com a mínim un precepte de cadascuna d’aquestes religions que entri en conflicte amb la resta. Destaca també les zones de conflicte entre les religions i descriu en què consisteixen.


>

>

filosofiaiciutadania/activitats/teoriaètica

4 Classifica les afirmacions següents en funció de si consideres que són universalistes o relativistes.

A. El relativisme cau en contradiccions en acceptar en les cultures alienes els defectes que es critiquen en la pròpia.

B. L’actitud més antiga i més salvatge que existeix és la de repudiar tot el que és aliè. C. Totes les cultures haurien d’acceptar el codi dels Drets Humans. D. La cultura occidental ha aportat a la humanitat uns valors sòlids. E. Hi ha valors millors que d’altres: el coneixement és millor que la ignorància, la bellesa

millor que la lletjor, la salut que la malaltia, la veritat que la mentida, la pau que la guerra, etc

F. El que és bo ho és sempre i per a tothom. G. «Estima el proïsme com a tu mateix» és una regla sense excepcions. H. La tolerància és la virtut indiscutible de la democràcia. I. Allà on vagis, fes el que vegis. J. Hi ha uns criteris mínims de convivència que tothom hauria de respectar. K. Del diàleg entre cultures només en pot sortir un codi ampli acceptat per tothom. L. En resum, no tenim un únic model de persona, igual com ho hi ha un únic model de

societat, família, felicitat, etc

5 Relaciona les costums següents amb cadascuna de les grans religions: cristianisme, islamisme, bu-disme, judaisme i hinduisme.

A. No menjar carn un dia a la setmana. B. Fer dejuni durant un mes. C. No menjar carn de porc. D. Practicar la circumcisió. E. Fer el bateig. F. Practicar l’ablació del

clítoris. G. Poder casarse amb més d’una

dona. H. Considerar la xafarderia com un element

punible per la religió. I. Considerar la caritat com una de les

obligacions dels creients. J. Respectar extremadament la natura. K. Creure en la reencarnació. L. No permetre el consum d’alcohol. M. Creure en l’animisme. N. Considerar les vaques com a animals sagrats. O. Reunir a la Torà els preceptes de la religió. P. Tenir com a obligació peregrinar a la ciutat del

naixement del profeta.


4v

irtu

ts C

iuta

da

nes

El valor dela diversitat

Les democràcies occidentals entenen la di-versitat cultural (ètnica, política, religiosa, sexual, biològica o cultural) com una cosa positiva. En el pla teòric, la pluralitat d’opcions en els diferents àmbits de la cohabitació aporta una riquesa que no deixem de reivindicar. Per tant, establim una correspondència bàsica entre pluralisme polític i pluralisme ètic. La convivència en la diferència és el model teòric de les democràcies modernes. La pluralitat és reconeguda tant en l’àmbit privat com en el públic.

Tanmateix, no podem oblidar que l’opció d’exterminar els que no són com nosaltres és la més antiga i la més estesa. En tota la història hem vist com s’utilitzaven mètodes com l’etnocidi, el genocidi o la eugenèsia. Una altra pràctica habitual ha estat la segregació, en què es desterren de la societat i es discriminen les persones, desposseintlos del dret real de ciutadania. La segregació, com també l’assimilació, s’inspira en els valors del monocultura-lisme extrem, que defensa la identificació de

totes les identitats diverses en una equivalència única i asfixiant. De fet, aquest és el model que ha difós la teoria política des dels grecs fins al segle xx (amb la redacció dels Drets Humans).

Pel que fa a l’assimilació, tot i que no és un model tan agressiu, perquè admet un cert grau de tolerància envers la diferència, deixa entreveure un rerefons reactiu, alimentat per la por que ens provoca el que no coneixem i l’amenaça de perdre la unitat nacional i la cohesió sociocultural. El problema més gran del model assimilador és que els que són diferents amb el temps prenen consciència de les imposicions i promouen la sublevació.

Per això mateix, apareix un model alternatiu, l ’agregació, que respecta la diversitat sense forçarla. La diversitat es reconeix tant en l’àmbit privat com en el públic. La construcció conjunta de la societat només en manifesta per un procés de suma. El gueto ja no és una condemna imposada pel poder, sinó una opció voluntària dels mateixos interessats, que es marginen en barris, associacions, entitats o escoles per poder viure plenament la diferència. La nostra societat es basa en aquest codi no escrit. I tot que aparentment és respectuós amb la diferència, les contradiccions que l’envolten poden convertirlo en una versió edulcorada de la pràctica segregacionista.

Ara que s’han superat, com a mínim teòricament, models anteriors com ara l’aniquilació de les diferències («ni aquí, ni iguals ni de cap manera»), la segregació («ni aquí ni iguals»), l ’assimilació («aquí i iguals per força») o l’agregació («aquí, iguals i diferents, però separats»), els sistemes democràtics s’esforcen per fer realitat la utopia paradoxal de la la integració: «aquí, iguals i diferents, però junts».


>

>

>

filosofiaiciutadania/activitats/virtutsciutadanes

1 Relaciona cada model amb la definició corresponent.

Model

A. aniquilació · B. segregació · C. assimilació · D. agregació · E. integració

Definició

1. La construcció conjunta de la societat només es tradueix en un procés de suma.2. Les persones diferents són desterrades i discriminades i se’ls nega el dret real de ciutada

nia.3. S’eliminen les persones diferents.4. Les persones diferents han d’adoptar per força la cultura majoritària.5. El diàleg entre cultures reverteix en la convivència i l’intercanvi.

2 El Gueto de Varsòvia va ser la concentració de jueus més gran que va existir a Polònia durant l’Holo-caust practicat per l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Tres anys després de la creació del gueto, amb la fam, les malalties i les deportacions als camps de concentració i extermini, la po-blació havia passat d’un total aproximat de 400.000 persones a 50.000. En aquest gueto hi va tenir lloc l’alçament del Gueto de Varsòvia, una de les primeres revoltes massives contra l’ocupació nazi d’Europa.

Llegeix aquesta cançó que van compondre els partisans i comenta-la per escrit.

No diguis mai que aquest és el darrer,perquè el cel gris va tapar la llum del sol.El moment amb tanta força anhelat arribarài el so de la nostra marxa sentiran.

El clamor per tanta angoixa i dolordes del Tròpic fins al Pol ressonarà,i en regar amb la sang el nostre llegat,l’esperança forta i pura creixerà.

No és un cant alegre, és un cant de fusell,no és tampoc un ocell de llibertat,és la cançó d’un poble obligat a patir,que amb sang i plom el vers escriurà.



3 Llegeix aquest text i busca-hi el text i la tesi. Què es critica? Estàs d’acord amb aquesta crítica?

> > > Manuel Delgado

Entre els espais on hauria de tenir lloc una integració de la diversitat cultural cada vegada més present a les societat contemporànies, l’escola pública ocupa –o hauria d’ocupar– un lloc preferent. Per aconseguirho, el sistema educatiu hauria d’aplicar els principis de laïcitat que el fonamenten –ampliats al camp general de la cultura–, adoptant una actitud indiferent i neutral envers la pluralitat humana que rep l’encàrrec de socialitzar. En canvi, lluny d’aquesta fita, l’escola pública no ha fet res més que confirmar que la seva finalitat latent és legitimar un ordre socioeconòmic que, per molt que es digui que és igualitari, es construeix sobre tota mena de desigualtats estructurals. Aquest procés, que ha convertit el que hagués pogut ser un àmbit d’integració i equilibri socials en una màquina de justificar i perpetuar asimetries, ha estat possible perquè l’escola ha esdevingut el lloc on s’ensenya la irreversibilitat de les relacions de domini existents a la societat […]

Per començar, la prova més il·lustrativa del sentit ocult que té aquesta classificació com a «diferents» de centenars d’educands és que les polítiques pedagògiques basades en la multicultularitat s’adrecen exclusivament a membres de comunitats humanes ja amb problemes, que són víc

times cròniques de la marginació, la segregació i la discriminació. El seguiment «multicultural» d’alguns nens no té com a objectiu, per exemple, els fills de residents holandesos o alemanys a les zones turístiques espanyoles. La «multiculturalitat», entesa com un problema que cal resoldre i administrar, es planteja de manera única i exclusiva amb els fills de gitanos pobres o d’immigrants també pobres de països subdesenvolupats. Per tant, la multiculturalitat no es basa en el reconeixement del fet que a una classe tots els alumnes són diferents (tots provenen de llocs diferents i fan servir estils diferents de fer, pensar i parlar), sinó que només uns quants ho són i que aquests nens diferents no només ho són per la seva «cultura», com es defensa, sinó sobretot per la seva condició, gens, poc o mal integrada. En síntesi, la suposada multiculturalitat a l ’escola es redueix a un principi ordenador que divideix els usuaris de l’ensenyament en dos tipus: una minoria constituïda pels alumnes definits com a «diferents» i, davant seu, per una majoria formada pels que, tot i que no es reconegui, no deixen de pensarse a si mateixos i de ser pensats pel sistema educatiu en què estudien com a «normals».



4 A continuació hi ha un fragment el llibre Els papalagi, de l’editorial Integral. És un manual d’antropo-logia a l’inrevés: per primera vegada l’home blanc és objecte d’estudi per part d’una altra cultura. Els discursos de Tuiavii de Tiavea, el cap samoà, a la seva tribu de la Polinèsia després de fer un viatge per l’Europa de començament de segle, estan farcits d’agudesa i d’un to fresc. Amb les seves paraules prete-nia alertar el seu poble del perill de perdre els seus costums si imitaven les formes de vida occidentals.

Després de llegir el fragment, expressa la teva opinió sobre la forma de vida occidental..

Els Papalagi (els homes blancs) viuen com a crustacis, a les seves cases de formigó. Viuen entre les pedres, igual com un centpeus: viuen a dins de les esquerdes de lava, amb pedres damunt, el voltant i a sota. La seva cabana sembla un cistell de pedra, un cistell amb forats i dividit en cubicles […]. Normalment, gairebé no coneixen els noms dels altres i quan es troben en el forat pel qual passen furtivament, se saluden amb un ràpid moviment del cap o grunyen com insectes hostils, com si estiguessin enfadats per viure tan a prop […]. La gent com nosaltres s’angoixaria ràpidament en cistells com aquests, perquè mai no hi ha la brisa fresca de les cabanes samoanes. Els fums de les cabanescuina tampoc no poden sortir. La major part del temps, l ’aire que ve de fora tampoc no és gaire millor. Costa d’entendre que la gent sobrevisqui en aquestes circumstàncies, que no es converteixin en ocells per desig, els creixin ales i volin per buscar el sol i l ’aire fresc… Però els Papalagi s’estimen molt els seus cistells i ni tan sols noten com en són de dolents.

[…] De tant en tant els Papalagi surten dels seus cistells privats, com ells mateixos els anomenen, i se’n van a un altre cistell en què treballen i no volen que els molestin ni la muller ni els fills. Mentrestant, les dones i les noies estan atabalades a la cabanacuina preparant menjar, fent netes les pedres dels peus o netejant tapacues. Quan són prou rics per mantenir criats, llavors aquests són els que fan la feina, mentre elles fan visites o surten a comprar menjar fresc.

A Europa hi viu així tanta gent com viu a Samoa, o potser fins i tot més… Quan

hom se sent infeliç en aquesta vida pedregosa, els altres diuen que no és natural, i amb això deixen entendre que aquesta persona no sap com volia que fos Déu […].

Malgrat tot, els Papalagi caminen per aquestes esquerdes des del matí fins a la nit. N’hi ha alguns que fins i tot ho fan amb una certa passió… En aquests carrers hi han construït enormes caixes de vidre en què hi ha tota classe de coses exposades, coses que els Papalagi necessiten per viure: tapacues, pells per a peus i mans, ornaments per al cap, coses per menjar… Aquestes coses estan exposades per tal que tothom les vegi i, a més, semblen molt temptadores. Però ningú no en pot agafar res, encara que ho necessiti urgentment, fins després de demanar permís i de fer un sacrifici.

Hi ha moltes esquerdes en què el perill sotja per totes bandes, perquè la gent no només camina ben arran de les altres persones, sinó que també s’envesteixen, de vegades des de grans caixes de vidre que llisquen sobre guies metàl·liques. El soroll és terrible. Les orelles ens comencen a xiular per culpa dels cavalls que colpegen el paviment amb les peülles i de les persones que caminen amb força amb les pells dels peus, pels nens que gemeguen i els homes que criden. I tots criden, per alegria o per por. És impossible ferte escoltar llevat que tu també cridis… Els Papalagi estan orgullosos d’haver ajuntat tanta quantitat de pedra? No ho sé. Els Papalagi són gent amb gustos estranys. Sense cap motiu especial, fan tota mena de coses que els fan estar malalts, però tot i així se’n senten orgullosos i canten odes a la seva pròpia glòria.


4a

uto

av

alu

aC

ió [

tem

a 2

] [autoavaluació]

1 En ètica s’anomena relativisme a la manera de pensar que afirma que el bé i el mal depenen de les circumstàncies. V F

2 Els sofistes defensen que les lleis de l’ètica han de universals. V F

3 La «llei de Déu» és un exemple de relativisme. V F

4 El sistema més antic per abordar les diferències culturals és l’assimilació. V F

5 L’etnocidi i el genocidi són dos exemples del model assimilacionista. V F

6 El model democràtic propugna la integració per abordar la diversitat cultural. V F

7 L’agregació evita els guetos. V F

8 La segregació, com també l’assimilació, s’inspira en els valors del monoculturalisme extrem. V F

9 El pas definitiu en l’hominització fou el descobriment del foc. V F

10 El desenvolupament de les formes de relació social (caça, pesca, convivència, poblats, art, religió) és un tret cabdal del procés d’hominització. V F

11 La primera gran revolució cultural de la història de la humanitat és la revolució industrial. V F

12 La diferència bàsica entre les cultures rudimentàries i les cultures plenament desenvolupades és de tipus qualitatiu. V F

13 La qualitat més destacada de l’homo sapiens com a espècie és la sorprenent disposició per apren-dre. V F

14 La cultura humana és específica. V F

15 La cultura humana és simbòlica. V F

16 La cultura humana és històrica. V F

17 Un mite és un relat fabulós d’un fet que suposadament va tenir lloc en un passat remot. V F

18 Els mites sempre expliquen la creació de quelcom. V F

19 Al Gènesi, el primer llibre de la Bíblia, hi ha un compendi dels mites de la creació que s’inspiren en el model judeocristià de concepció del món. V F

20 El pensament mític és un pensament objectiu. V F

42

4Continuem treballant [tema 2]comentari text llibre pel.lícula webs

Som els únics animals capaços de parlar de nosaltres mateixos i d’analitzar conscientment els nostres

problemes. Només nosaltres tenim autoconsciència, un element que molta gent considera com l’atribut més important de la naturalesa humana. Tanmateix, hi ha una cosa que sovint deixem de banda quan celebrem la consciència com la glòria suprema de la nostra espècie. Ometem que les nostres ments estan subjectes a restriccions que no afecten la vida mental d’altres organismes. Pel fet de viure d’acord amb la cultura, les nostres ments estan modelades i caracteritzades per la cultura […]. El llenguatge no ens aporta necessàriament llibertat de pensament; ans al contrari, ja que sovint ens atrapa en il·lusions i mites. Pel fet de viure d’acord amb la cultura, i atès que les nostres ments estan modelades per la cultura, tenim més coses de les quals podem ser conscients que altres éssers. Només nosaltres hem de lluitar per entendre com la cultura controla el que passa dins dels nostres caps. Sense aquest nivell complementari de consciència no es pot dir que la ment humana sigui plenament conscient.

Marvin Harris, Introducción a la antropología general

Vacas, cerdos, guerras y brujasMarvin Harris [Madrid, Alianza, 1999]

• Fes una ressenya del capítol que t’hagi semblat més sorprenent.• Quina tesi presenta l’autor?• Esmenta tres exemples de diversitat cultural comentats per l’autor

i la seva interpretació?

• Què vol dir autoconsciència?• Com condiciona el llenguatge el pensament?• Com controla la cultura el que passa en els nostres caps?• Quin nivell complementari de consciència cal, segons l’autor?

43

comentari text llibre pel.lícula webs4Continuem treballant [tema 2]

BabelArmats amb un Winchester, dos joves marroquins surten a buscar el ramat de cabres de la família. Enmig del silenci del desert, decideixen provar el fusell, però l’abast de la bala és molt més gran del que pensaven. En un instant, les vides de quatre grups d’estranys de tres continents xoquen. Una parella de turistes nordamericans, una adolescent japonesa sorda i rebel amb el seu pare i una mainadera mexicana que s’emporta sense permís dos nens nordamericans a l’altra banda de la frontera es troben atrapats en la immensa onada d’un accident d’unes proporcions que van creixent sense que ningú sigui capaç de controlarles. Cap d’aquestes persones no arribarà a conèixerse i, malgrat la inesperada connexió que els lliga, quedaran aïllats, ja que no seran capaces de comunicarse amb les persones que els envolten.

Direcció: Alejandro González Iñárritu. País: EUA. Any: 2006. Durada: 143 min. Gènere: drama. Interpreta-ció: Brad Pitt, Cate Blanchett, Gael García Bernal, Elle Fannell.

http://www.unesco.org«De la diversitat al pluralisme» és el lema de la UNESCO amb relació a la cultura. La web incorpora la Declaració Universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural.

• Llegeix aquesta declaració i destaca’n tres propostes.

http://www.incd.netInternational Network for Cultural Diversity és una xarxa internacional per a la diversitat cultural que representa artistes individuals, grups culturals i indústries que pretenen contrarestar els efectes homogeneïtzadors de la globalització sobre la cultura.

• Com lluiten els creadors contra la homogeneïtzació cultural? Posa’n tres exemples.

http://www.incp-ripc.orgLa RIPC (Xarxa Internacional de Polítiques Culturals) representa un fòrum internacional, format per gairebé 50 estats d’arreu del món, que treballa les polítiques culturals i que mira de trobar la manera d’integrar i fomentar la diversitat cultural a partir d’un enfocament comú de desenvolupament global.

• Com protegeixen els estats la diversitat cultural? Busca’n tres exemples.

• Resumeix el contingut de la pel·lícula.• Destaca una escena que t’hagi agradat.• Valora personalment alguna escena que es relacioni

amb la diversitat cultural.

44

Natura i cultura - Editorial Octaedro · formació del zigot i no canviarà durant la res ... entre...

Documents

Transcript of Natura i cultura - Editorial Octaedro · formació del zigot i no canviarà durant la res ... entre...