D E L    R I U    A    L A    P L A N A 

1  

Índex 

0  Resum de la proposta ................................................................................................................. 2 

1  Antecedents ............................................................................................................................... 2 

2  Descripció de la proposta per sectors ........................................................................................ 4 

2.1  Sector 1 Parc del Nord ........................................................................................................ 4 

2.2  Sector 2 Ronda de Collsalarca ............................................................................................ 6 

2.3  Sector 3 Enllaç entre l’Avinguda de l’Alcalde Moix i el Parc de la Clota ............................ 7 

2.4  Sector 4 Cornisa del Riu Ripoll ............................................................................................ 8 

3  Criteris del projecte .................................................................................................................... 8 

3.1  Estructura integral del Parc del Nord ................................................................................. 8 

3.2  Infraestructura verda: biodiversitat i fauna ....................................................................... 9 

3.3  Aigua, permeabilitat i sostenibilitat ................................................................................... 9 

3.4  Mobilitat sostenible ........................................................................................................... 9 

3.5  Programa funcional: usos i equipaments ......................................................................... 10 

3.6  Disseny i sostenibilitat ...................................................................................................... 11 

 

   

2  

0 Resum de la proposta  

A diferència d’altres parcs que ocupen espais centrals molt urbanitzats, el Parc del Nord  té una 

condició  d’espai  intermedi  entre  el  parc  urbà  i  el  rodal.  Aquesta  circumstància  ens  permet 

proposar una  intervenció alternativa a  la dels espais públics més  construïts.  La proposta per al 

Parc del Nord planteja una intervenció per revertir una part de les transformacions que ha patit, i 

recuperar  el  Torrent  del  Capellà  adaptant‐lo  a  les  circumstàncies  dels  nostres  dies,  amb  una 

intervenció tova, una inversió econòmica racional i un manteniment assumible. 

La  proposta  per  al  conjunt  del  Parc  del  Nord  treballa  en  dos  àmbits  amb  característiques 

diferents:  un  espai  central  que  proposem  re‐naturalitzar  amb  la  recuperació  del  Torrent  del 

Capellà com a eix que articula el conjunt  i uns espais de vora on aquest àmbit re‐naturalitzat es 

troba amb la trama urbana. 

La simplificació del nus viari de la carretera de Prats de Lluçanès i la construcció d'un pas inferior 

per creuar  la carretera ens permet conformar un passeig/corredor verd continu per a vianants  i 

bicicletes per enllaçar el Bosc de Can Déu amb el Riu Ripoll.          

1 Antecedents 

Les traces històriques 

Són diversos els documents que ens ajuden a  comprendre  com era el paisatge d’aquest àmbit 

abans no s’urbanitzés. Al mapa planimètric de 1914 hi veiem  les carreteres de Matadepera  i de 

Prats de Lluçanès sense edificació al seu voltant. La subestació elèctrica, la fàbrica La Lanera i Can 

Saus en són les excepcions. També hi ha dibuixats els meandres del riu Ripoll i el camí de Can Déu 

que, paral∙lel al riu, ressegueix l’àmbit del concurs. 

 

 

Mapa planimètric de l'àmbit (1914) 

Les fotografies aèries de l’any 1946 ens aporten més informació. Hi és ben visible la plana amb els 

seus conreus i plantacions d’arbrat de secà: blat, oliveres, ametllers... Al voltant del riu, els horts 

adapten la seva geometria i ordre als meandres del Ripoll.  

3  

 

 

Ortofoto de l'àmbit (1946). Font: ICGC 

 

Si apropem el punt de vista a l’àmbit del Parc del Nord hi veiem el sinuós Torrent del Capellà. En 

només  10  anys,  les  fotografies  aèries  (1956) mostren  canvis  importants,  com  l’aparició  de  les 

primeres  illes d’habitatges. Al  fotoplà de 1963, amb un grau de definició més gran,  la  llera del 

torrent hi és ben definida. També és visible  l’obra de  fàbrica que permet el pas del  torrent per 

sota la carretera de Prats de Lluçanès. 

 

 

Fotoplà (1963) Font: ICGC 

 

Les  fotografies  aèries  posteriors  fins  arribar  als  nostres  dies,  mostren  la  consolidació  dels 

creixements urbans al seu voltant i més recentment les obres del perllongament dels Ferrocarrils 

de la Generalitat de Catalunya que han tornat a transformar la fesomia d'aquest àmbit.   

   

4  

2 Descripció de la proposta per sectors 

2.1 Sector 1 Parc del Nord 

1A Plaça de la Primavera fins el carrer Vinhamala  

L’absència  d’arbrat  de  port  gran  i  la  planimetria  del  lloc  fan  que  sigui  un  espai  buit  (sense 

ombres), poc qualificat i amb poc atractiu per passejar‐hi. 

Una de  les millores  importants que proposem és  la plantació d’arbrat de gran port seguint una 

estructura  geomètrica  en malla  de  7,50  x  7,50 metres  que  s'adapta  a  la  geometria  de  camins 

existents i omple l’espai. Perquè els arbres assoleixin la mida desitjada, cal crear les condicions del 

subsòl  adequades  per  al  seu  creixement  amb  una  capa  drenant  estesa  per  tota  la  superfície 

arbrada, sota la terra vegetal. 

L’estructura  de  camins  està  ben  plantejada  i  ben  executada.  Només  es  proposa  millorar  la 

connexió entre el carrer Sellarés Castells  i  l’espai de jocs  infantils. Així com  la  implantació d'usos 

nous  d'acord  amb  les  demandes  del  procés  de  participació  ciutadana:  espais  per  a  gossos  (ja 

executat), pista poliesportiva, bar... 

1B Ronda Navacerrada 

D’urbanització recent, està ben executada. Aquesta ronda és l’element que lliga el tram de parc ja 

executat  amb  el  tram  pendent  d’urbanitzar. Malgrat  ser  una  connexió  estreta,  l’arbrat  de  la 

piscina amplia  la percepció del corredor verd. És necessari cobrir els escocells més propers a  la 

tanca, i plantegem la substitució de la filera d’aparcament (mantenint l'espai per als contenidors) 

per  un  gran  parterre  corregut  amb  una  doble  funció:  d’una  banda,  incrementar  la  superfície 

d'espai verd amb  la plantació d'arbustives  i una  filera d'arbrat que acompanyi el carril bici,  i de 

l’altra,  crear  un  sistema  de  drenatge  sostenible  sota  el  parterre  amb  graves  gruixudes  o 

estructures dimensionals, de manera que condueixin l'aigua de la pluja a la capçalera del Torrent 

del Capellà. 

Aquesta doble actuació reforçarà el caràcter d’espai verd en el tram en el qual l'ample del parc és 

més estret. 

1C i 1D Tram central del parc (entre el carrer de les Corones i la carretera de Prats de Lluçanès)     

L’àmbit central del parc és el que requereix d’un major grau d’intervenció. Com s’ha explicat, en 

aquest tram es planteja la recuperació del Torrent del Capellà.  

La conca del Torrent del Capellà històricament ha estat petita. El creixement de  la trama urbana 

ha  provocat  que  una  part  de  les  aigües  pluvials  d’aquesta  conca  vagin  a  parar  a  la  xarxa  de 

clavegueram. No obstant, la mida del parc en el seu tram central permet que les aigües de la pluja 

es recullin en superfície i es condueixin a la llera recuperada del torrent fins arribar, aigües avall, a 

la carretera de Prats de Lluçanès. Malauradament, la configuració de la trama urbana per sota de 

la carretera impedeix la continuació del torrent, i per això plantegem un final en forma de bassa 

que acomplirà  la  funció de  retenció o  laminació. Al mateix  temps, aquesta  zona humida ha de 

facilitar l’establiment de fauna i afavorir la biodiversitat del parc. Abans de l’entrada del torrent a 

la bassa es proposa un conjunt de filtres de plantes que millorin la qualitat de l’aigua. 

La  retenció d’aquesta aigua  té efectes beneficiosos en  la xarxa de clavegueram, en  reduir‐ne el 

cabal, i també en l’espai fluvial al qual aflueix, atès que hi arriba amb una menor intensitat. 

5  

Per a  la formalització de  la  llera del torrent és clau el tractament del seu subsòl amb un sistema 

que l'impermeabilitzi, i l’ús de la vegetació amb arbrat de ribera i plantes arbustives. Recuperar la 

sinuositat del  traçat ha de permetre que  l’aigua  circuli  a una  velocitat  reduïda per  tal d’evitar 

l’erosió de la llera. 

Des del punt de vista del paisatge,  la vegetació a  implantar  (plàtans, principalment)  seguiria el 

model dels  torrents del Vallès, amb una  característica disposició alineada de  l’arbrat de  ribera, 

que acostuma a  tenir una capçada de mida gran. En una cota més alta  i en el marge esquerre, 

proposem la plantació de pins (pineda) per donar un fons al parc, tamisar les façanes dels carrers 

de  les Gardènies  i de  les Hortènsies  i emmarcar els carrers que s'obren a  la vall del riu Ripoll. La 

pineda que proposem també vol recuperar la memòria històrica del Bosc de Can Déu. 

L’estructura de camins 

Per al conjunt de l'àmbit proposem la formalització d'un passeig per a vianants i bicicletes que des 

del Bosc de Can Déu fins el Parc de la Clota creui la trama urbana del nord‐est de Sabadell i lligui 

aquests espais del  rodal de  la  ciutat. En aquest  tram  (entre el  carrer Corones  i  la  carretera) el 

passeig principal té un ample variable amb un mínim de 7 metres, i un pendent constant, entre el 

2,5%  i  el  4,2%.  Complementant  el  passeig,  hi  ha  una  estructura  de  camins  transversals  que 

acosten entre si els diversos barris de l'entorn del parc, al mateix temps que els connecten amb el 

passeig principal. 

Per  al  disseny  dels  camins  hem  considerat  els  diferents  treballs  realitzats  per  l'Ajuntament  de 

Sabadell i les traces de camins actuals que, de manera natural, han anat conformant els veïns. La 

majoria dels camins creuen  l’àmbit en rampes suaus, tot  i que en algun punt amb pendent més 

pronunciat recorrem a les escales sense renunciar a camins alternatius adaptats. 

Per unir el  carrer Benasc amb el  carrer de  les Magnòlies proposem  la  construcció d'una petita 

passera que  enllaçarà el nivell de la plataforma del ferrocarril amb el plaça Oscar A. Romero.    

La trobada del parc amb el carrer Clavells 

El pas del parc a  l'alçada del carrer Clavells en ha plantejat dubtes sobre com resoldre'l, al  final 

l'opció escollida ha estat la d'executar una plataforma al mateix nivell del carrer per deixar passar 

el passeig principal del parc. Aquesta opció garanteix un pendent continu i suau pel passeig i és la 

més racional des del punt de vista econòmic. Cal tenir present que l'intensitat de trànsit en aquest 

punt és petita per  justificar  la  inversió d'un creuament a doble nivell. No obstant, si en  fase de 

projecte es cregués necessari la proposta es pot adaptar a aquesta circumstància,    

Els fronts de relació amb la ciutat 

Tan important és la concreció de l'estructura del propi parc com la relació que s'estableix amb la 

trama urbana edificada.  En  aquest  tram,  la  trobada  amb  cadascun dels marges del parc no és 

simètrica. Pel marge esquerre del  torrent, el parc es  troba amb els habitatges del carrer de  les 

Magnòlies, dels Clavells, de  les Gardènies  i de  les Hortènsies  (en alguns  casos amb  les  façanes 

posteriors dels edificis,  i en altres amb el mateix carrer) o bé en àmbits de vora  ja urbanitzats, 

com la plaça d’Óscar Arnulfo Romero. El desnivell existent afavoreix la formalització d'uns talussos 

vegetats que enllacen aquesta vora construïda amb la llera del torrent. Les parts més construïdes 

d'aquest  barri  (Plaça  Óscar  Romero  i  carrer  de  les  Gardènies)  tenen  vocació  de  miradors  o 

passejos de cornisa del parc. 

Les condicions de la trobada del parc amb el seu marge dret són del tot diferents, amb un caràcter 

més públic i cívic, atès que s’hi troben el camp de futbol municipal de Ca n'Oriac, el Pavelló Nord 

6  

Sabadell  i  l’Avinguda de Collsalarca. En darrer terme,  i arribant a  l'Avinguda de  l'Alcalde Moix,  la 

trobada es fa amb una illa i mitja d'habitatges que ja apareix a l'ortofoto de l'any 1956.  La vocació 

de  via  cívica  i  de  vial  estructurador  urbà  fa  que  una  bona  part  dels  usos  nous  del  parc  (jocs 

infantils, espais per als gossos, aparcament, àrea de picnic...) s'implantin propers a aquesta via. 

També proposem una major integració dels equipaments en el seu entorn i en el futur parc. Així, 

creiem convenient substituir el mur que delimita el camp de futbol per una tanca permeable que 

millori  la  relació  visual  entre  el  camp  i  el  parc,  valoritzant  la  gran  esplanada  de  sobre  de 

l'estructura ferroviària. 

Seguint  la  lògica de plataformes del  camp de  futbol  i del pavelló, proposem  crear una  tercera 

plataforma que reculli els habitatges de l'illa i mitja del Passatge Guanta i els nous usos d'aquesta 

àrea (espai de gossos i aparcament). Aquesta plataforma integraria de manera semi soterrada un 

equipament de bar amb front a una gran esplanada ubicada al costat del passeig central i davant 

de l'espai de pícnic. 

La reflexió urbanística 

Un dels primers conjunts edificats del barri del Torrent del Capellà és el situat a la cornisa del riu 

Ripoll, a l'entorn dels carrers de les Magnòlies i de les Gardènies, amb habitatge de poca alçada i 

entre mitgeres. L'extrem oriental d'aquest conjunt  té una  trobada amb el nus viari amb un  fort 

desnivell,  fet  que  suposa  un  risc  geològic,  i  unes  edificacions  en mal  estat  que  desmereixen 

l'entorn d'aquesta porta de Sabadell. El planejament general (POUM) ja preveu l'eliminació de les 

edificacions situades a l'extrem sud‐est. La modificació del nus viari de la nostra proposta permet 

construir  un  talús  amb  un  pendent més  suau  que  eviti  el  risc  geològic  i millori  les  condicions 

físiques  i de paisatge d'aquest punt de  la ciutat, construint un mirador o plaça a  la part alta, en 

contacte amb els habitatges del carrer de les Tulipes, sobre la vall del Ripoll en un punt amb vistes 

magnífiques i el massís de Sant Llorenç als fons.  

Malgrat  el  procés  de  renovació  i  millora  dels  habitatges,  encara  n’hi  ha  amb  deficiències 

importants, en especial els ubicats als carrers de  les Hortènsies  i  les Tulipes. En aquest sentit,  la 

construcció del Parc del Nord esdevé una oportunitat per a la seva millora, raó per la qual creiem 

convenient  desenvolupar  un  pla  de millora  per  revitalitzar  el  barri. Aquest  pla,  amb  una  visió 

àmplia, ha de prendre en consideració totes  les possibilitats,  inclosa  la de nou habitatge per als 

joves a l'àmbit desocupat del carrer de les Gardènies, considerant que les necessitats d'espai verd 

del barri ja queden cobertes amb la urbanització del parc i la creació de la nova plaça/mirador. 

2.2 Sector 2 Ronda de Collsalarca 

2A Ronda de Collsalarca 

La Ronda de Collsalarca és  la via més  important que voreja el Parc del Nord. La  seva  secció és 

clarament asimètrica, amb  la façana sud‐oest conformant una continuïtat urbana residencial  i  la 

façana nord‐est majoritàriament oberta,  interrompuda per  la presència d’equipaments esportius 

(camp de futbol, pavelló...) en contacte amb el futur parc. 

L’actual  configuració  en  rambla  amb  passeig  central  no  respon  a  les  necessitats  funcionals 

d’aquesta via. Per això plantegem una secció asimètrica que afavoreixi la relació amb el parc. En 

concret, d’oest a est projectem: una vorera ampla  (5 metres) per donar cabuda a un arbrat de 

capçada de mida mitjana, una franja d’aparcament que també pugui acollir els contenidors  i  les 

zones de càrrega i descàrrega, dos carrils de circulació (un per cada sentit) de 3 metres d’ample, 

una franja verda per arbrat de gran capçada i arbustives, un carril bici de dos sentits i una vorera 

7  

ampla, d’aproximadament 7 metres. Per separar l’àmbit del carril bici de la vorera, es planteja una 

alineació d’arbrat de capçada més petita que complementarà  i farà de contrapunt de  l’arbrat de 

port més gran. La posició del carril bici en aquesta vorera es justifica plenament per la proximitat 

al parc i la menor presència de carrers travessers. 

Com  a  l'Avinguda  Navacerrada,  plantegem  construir  sota  els  grans  parterres  un  sistema  de 

drenatge sostenible que condueixi les aigües sobrants de la pluja al Torrent del Capellà. 

2.3 Sector 3 Enllaç entre l’Avinguda de l’Alcalde Moix i el Parc de la Clota 

3A Rotonda de la carretera de Prats de Lluçanès 

La carretera de Prats de Lluçanès absorbeix bona part del trànsit de pas cap a Castellar del Vallès, 

provocant que el nus amb la Ronda Alcalde Moix tingui un caràcter més interurbà que urbà. En la 

perspectiva d’una connexió entre  la carretera de Prats de Lluçanès  i  la Ronda Oest de Sabadell, 

una gran part del trànsit de pas que travessa la rotonda actual es traslladarà a la nova connexió. 

Això permetrà pacificar l’enllaç i recuperar l’escala urbana. 

Per aquest enllaç es proposa modificar el  traçat del  final de  la Ronda Alcalde Moix per  fer una 

única  trobada  perpendicular  a  la  carretera  de  Prats  de  Lluçanès.  La  semaforització  d’aquesta 

cruïlla permetrà mantenir  tots els moviments  i assolir dos objectius  importants per al projecte: 

eliminar  una  de  les  barreres  viàries  que  parteixen  el  parc,  incorporant‐hi  l’espai  central  de  la 

rotonda,  i  modificar  la  topografia  del  final  del  barri  del  Torrent  del  Capellà  (carrers  de  les 

Hortènsies i de les Tulipes). 

3B Carrer de Puig de la Creu i espais residuals als entorns del Camp de futbol 

Tot  i que amb  la futura connexió entre  la carretera de Castellar  i  la Ronda Oest el trànsit de pas 

per la carretera de Prats de Lluçanès es reduirà dràsticament, encara romandrà una intensitat de 

trànsit important, per això proposem que el passeig principal del parc passi per sota d'aquesta via. 

A més, aquest pas inferior atorga al passeig un pendent més suau en aquest punt. 

Actualment  l'espai delimitat pel carrer Maestrat, el Camp de Futbol Municipal Can Puiggener,  la 

carretera i el carrer del Puig de la Creu està ocupat per un talús amb un pendent molt fort i sense 

un mínima  estructuració.  Per  aquest  espai  proposem  la  creació  de  terrasses  delimitades  per 

talussos de pendents estables  (amb  relacions d’entre 3/1  i 3/2). La de cota més alta coincideix 

amb  la sortida del pas  inferior  i recull el camí de vora, situat en una rasant  intermitja del talús, 

que enllaça el passeig principal amb el carrer Maestrat,  seguint un pendent  suau  i acostant els 

veïns de l’entorn al parc. També es crea una terrassa a l’entorn dels vestidors del camp de futbol 

que en un futur pot servir per ampliar l’activitat esportiva. 

A  les terrasses s’hi plantarà arbrat que rememori  l’antic paisatge agrari que envoltava el torrent 

(oliveres)  i  arbres  fruiters.  En  ambdós  casos  afavoreixen  la presència  de  fauna.  Els  talussos  es 

vegetaran amb plantes arbustives. 

Des de la terrassa que acull la sortida del pas inferior s’accedeix al carril bici del carrer del Puig de 

la  Creu,  que  disposa  d’una  vorera  ampla  i  una  plantació  alineada  de  plàtans.  Per  aquesta  via 

discorre l’itinerari que mena al Parc de la Clota. En el futur, la secció d’aquest vial pot ser objecte 

de remodelació per incrementar la superfície verda, tot i no ser en aquest moment una actuació 

prioritària.  

S’ha previst un conjunt d’itineraris que enllacen, mitjançant escales, les diferents terrasses amb la 

part superior del talús, seguint els trajectes que els pas de transeünts ha anat consolidant. 

8  

2.4 Sector 4 Cornisa del Riu Ripoll 

4A Cornisa del Ripoll Districte III, carrers de Vosges i de les Magnòlies 

La posició elevada de la cornisa, sobre el talús, li confereix unes bones visuals sobre la vall del Riu 

Ripoll.  El  planejament  urbanístic  ha  reconegut  aquesta  circumstància  en  alguns  punts,  com  la 

intervenció del petits blocs d’habitatge del carrer de  les Magnòlies, a  l’alçada de  la plaça Óscar 

Arnulfo  Romero.  No  obstant,  creiem  necessari  executar  actuacions  de  petita millora,  amb  la 

creació  de miradors  davant  de  l’Institut  Jonqueres  i  al  final  dels  carrers  dels Geranis  i  de  les 

Tulipes,  i amb  l’adequació del camí que, des del carrer del Vosges descendeix  fins al carrer del 

Barranc de Jonqueres. 

4B Cornisa del Ripoll Districte II, ronda de Maria Gispert i passatge de les Escoles 

Ateses  les  característiques de  l’àmbit,  similars a  les de  l’apartat anterior,  les actuacions que es 

proposen són de caràcter similar. 

3 Criteris del projecte 

En la descripció s’han tractat de manera directe o indirecte aspectes relacionats amb les regles o 

criteris que  segueix  la nostra proposta. A  continuació  se’n  fa un  resum  seguint  l'estructura del 

plec de clàusules i s’incideix ens aquells aspectes més rellevants.  

3.1 Estructura integral del Parc del Nord 

Creació d'un passeig envoltat de verd, per a vianants i bicicletes, que enllaça el Bosc de Can Déu i 

el riu Ripoll. 

En el tram central del Parc, recuperació de l'antic Torrent del Capellà (llera i vegetació de ribera) 

rememorant un dels elements característics del paisatge del Vallès.  

Major  intensitat dels usos en els espais propers a  l'eix cívic de  la Ronda de Collsalarca  i sobre  la 

plataforma del ferrocarril.  

Entre la carretera del Prats de Lluçanès i el camp de futbol de Can Puiggener, creació de terrasses 

per estructurar millor el parc, amb arbrat de  secà  i  fruiters  característic del paisatge previ a  la 

urbanització.   

Simplificació, pacificació  i  integració en el parc del nus viari de  la carretera de Prats de Lluçanès, 

conformant  una  cruïlla  semaforitzada  a  la  confluència  de  l'Avinguda  Alcalde  Moix  amb  la 

carretera. I construcció d'un pas per sota de la carretera per donar continuïtat al passeig principal 

del parc.    

Millorar  l'actual  talús del carrer de  les Dàlies, conformant un  talús més estable des del punt de 

vista geològic i atractiu des del punt de vista paisatgístic en un punt singular de la ciutat.  

Establiment d'una  xarxa de  camins amb pendents  suaus que millori  la  connectivitat a peu  i en 

bicicleta entre els diferents barris amb façana al parc. 

Modificació de les seccions de les Rondes Collsalarca i Navacerrada per augmentar la presència de 

verd  i l'espai de passeig. 

9  

3.2 Infraestructura verda: biodiversitat i fauna 

Recuperació  de  la  llera  del  torrent  per  afavorir  la  biodiversitat  amb  vegetació  de  ribera  i  la 

construcció d'una bassa al  final del  recorregut com a  reserva d'aigua permanent per garantir  la 

presència de  la  fauna  (amfibis,  insectes  i aus). Per garantir  la qualitat de  l'aigua de  la bassa cal 

assegurar‐ne la renovació i la seva circulació, un fet essencial si en la bassa es volen mantenir les 

plantes submergides  i aquàtiques que prescrivim. La bassa disposarà d'un perfil als marges que 

permeti l’existència de diferents comunitats de vegetació aquàtica. 

Als plànols de  la proposta es  s'explica  i detalla el contingut de  la proposta de  l'arbrat  i plantes 

arbustives. 

3.3 Aigua, permeabilitat i sostenibilitat 

Com a criteris generals s’han seguit els de recuperar el torrent, disposar del màxim de superfície 

de sòl permeable, afavorir  l’escorrentia superficial  i construir una bassa amb una  làmina d'aigua 

permanent que també pugui fer funcions de laminació. Previ a l'entrada de la bassa es construiran 

diferents filtres per millorar la qualitat de l'aigua. 

L'aigua de  la pluja es conduirà a  la  llera mitjançant diferents mecanismes: estructures drenants 

sota  els  parterres  de  nova  construcció  (Rondes  Navacerrada  i  Collsalarca),  per  superfície  als 

marges  del  torrent  i  conduïda  amb  col∙lectors  en  les  superfícies més  allunyades  del  parc.  En 

aquest  cas,    l'abocament  al  torrent es  repartirà en diferents punts  al  llarg del  seu  curs per no 

erosionar la llera.  

Es construirà un dipòsit soterrat a la capçalera del torrent per recollir l'aigua pluvial de la xarxa de 

clavegueram  del  la  Ronda  Navacerrada.  Per  traspassar  l'aigua  al  dipòsit  es  col∙locarà  un 

sobreeixidor. Des del dipòsit,  l'aigua s'abocarà a  la capçalera amb  l'ajut d'una bomba. Abans de 

l'entrada del dipòsit es col∙locarà un separador d'hidrocarburs per millorar la qualitat de l'aigua. 

Per  afavorir  la  màxima  permeabilitat,  la  proposta  limita  severament  la  creació  d'àrees 

pavimentades impermeables.   

Un dels objectius del projecte serà el de contribuir a retardar l'abocament de grans cabals pluvials 

al riu Ripoll.  

Com  a  escenari de  futur,  caldrà  treballar  en  la hipòtesi d'un parc  amb baix  consum hídric. No 

obstant,  en  fase  de  creixement  dels  arbres  i  les  plantes  arbustives  caldrà  comptar  amb  l'ajut 

d'aigua  de  la  xarxa.  S'estudiarà  la manera  de minimitzar‐ne  el  consum  amb  l'ús  de  l'aigua  del 

dipòsit de capçalera. Per garantir la mínima làmina de l'aigua de la bassa proposem la construcció 

d'un sistema amb molí que bombegi l'aigua del freàtic i contribueixi a la millora de la qualitat de 

l'aigua. 

3.4 Mobilitat sostenible 

El conjunt de nous itineraris que creuen el Parc del Nord, tant transversalment com longitudinal, 

afavoriran els desplaçaments a peu i en bicicleta i han de reduir l'ús del vehicle privat. 

El  passeig  principal  del  parc,  que  uneix  el  Bosc  de  Can Déu  amb  el  Riu  Ripoll  amb  un  ample 

aproximat de 7 metres, l'entenem com un espai de cohabitació entre vianants i bicicletes. A més, 

el projecte contempla un conjunt d'actuacions al voltant del parc que afavoreixen els vianants: 

ampliació de les voreres de la Ronda Navacerrada i pacificació de l'enllaç de la carretera de Prats 

de Lluçanès, que permetrà creuar aquesta via en millors condicions. 

10  

Carrils bici.  (Vegeu en els plànols la proposta detallada).  

3.5 Programa funcional: usos i equipaments 

El passeig principal del parc és l'element idoni sobre el qual poden recolzar la majoria dels usos i 

activitats que es proposen pel parc. Tanmateix, la transformació d'alguns elements de l'entorn del 

parc, com la Ronda Collsalarca, també facilita que una part de les noves activitats s'ubiquin al seu 

voltant. A continuació  transcrivim una proposta que, en cas de  ser  l'adjudicatària, haurà de ser 

objecte d'un ampli consens entre les diferents parts implicades. 

Al Sector 1 (Plaça de la Primavera fins el carrer Vinhamala), seguint les conclusions de les trobades 

de participació ciutadana, es proposa  l'ampliació de  la zona de  jocs  infantils,  la creació de dues 

pistes poliesportives, la implantació d'un bar amb serveis integrat al paisatge del parc, la validació 

de  l'àrea  per  a  gossos  (recentment  executada),  la millora  del mobiliari  urbà  i  la  col∙locació  de 

diverses fonts d'aigua potable.  

Sector 2. (Tram central del parc).  

Esplanada  del  ferrocarril.  L'àmplia  superfície  situada  sobre  el  túnel  del  tren,  per  la  seva 

planimetria, és  idònia per acollir diverses activitats. Hi proposem  la ubicació d'una àmplia zona 

infantil,  la d'un bar amb  serveis,  la  construcció de pistes de petanca  i un espai per als gossos. 

Aquesta  esplanada  es  conforma  també  com un  espai  cívic  amb  vistes  sobre  el massís de  Sant 

Llorenç  i  la Serra de Collserola que  facilita  les relacions socials, essent un espai  idoni per acollir 

activitats relacionades amb l'art i la cultura, així com fires de petit format.  

Ronda  Collsalarca.  La  seva  transformació  en  una  via  cívica  amb  voreres  molt  amples  per  al  

passeig  la converteix en un àmbit  idoni sobre el qual pot recolzar una part  important dels nous 

usos proposats a la part central del parc. Plantegem la creació de tres pistes poliesportives entre 

el  camp  de  futbol  i  el  Poliesportiu Nord,  per  reforçar  el  caràcter  esportiu  d'aquesta  zona.  La 

creació d'un espai per a l'esbarjo dels gossos més proper a la trama urbana que complementa els 

dos esmentats anteriorment i la creació d'una àrea d'aparcament al costat del Passatge Guanta. 

Bar  restaurant  i zona de pícnic.   Al costat del passeig principal, en el punt on el parc s'amplia  i 

s'obre cap al sud‐est, proposem la creació d'un equipament semisoterrat (integrat en el mur que 

salva el desnivell entre els darreres dels habitatges del Passatge Guanta i el parc) que contingui un 

bar,  serveis  i  els  elements  de  suport  de  l'àrea  de  pícnic  que  ubiquem  al  costat.  La  seva  bona 

orientació el converteix en un espai de trobada i celebració d'esdeveniments. Per la seva condició 

semisoterrada,  aquesta  construcció  pot  ser més  gran  i  acollir  altres  serveis  relacionats  amb  el 

parc, com els de magatzem per al seu manteniment.      

Torrent del Capellà. La recuperació del Torrent del Capellà i la construcció d'una bassa al final del 

seu  recorregut  converteix  aquest  conjunt  en  un  espai  idoni  per  al  gaudi  de  la  natura,  amb 

elements que afavoreixen la seva observació. 

Així mateix, prop del torrent i de l'àrea de pícnic, proposem la instal∙lació d'una gran àrea infantil 

amb troncs d'arbres disposats com un bosc. 

Lectura  i  art.  El  conjunt  del  parc  és  un  espai  idoni  per  al  gaudi  de  la  natura  i  la  lectura, 

especialment  durant  aquelles  èpoques  de  la  primavera  i  tardor  en  les  quals  el  clima  és més 

benigne. La disposició del mobiliari urbà ha de facilitar que hi hagi espais més tranquils aptes per 

a la lectura i el desenvolupament d'activitats. 

 

11  

3.6 Disseny i sostenibilitat 

L'abast  del  concurs  dificulta  arribar  a  un  grau  de  detall  en  cadascun  dels  elements  que  es 

plantegen.  En  aquest  sentit, més  que  una  proposta  concreta  de  disseny,  preferim  establir  un 

seguit de pautes a l'hora d'escollir els elements que conformaran el parc. 

DISSENY  DEL MOBILIARI  URBÀ  (bancs,  punts  de  llum,  fonts,  tanques,  baranes...).  Proposarem 

elements  on  prevaldrà  la  funcionalitat,  la  simplicitat  i  l'austeritat  en  les  formes,  i  que  tinguin 

relació amb la natura. 

PRENDRE EN CONSIDERACIÓ LES PREEXISTÈNCIES. La nostra intervenció es produeix en un àmbit 

amb parts que ja han estat executades amb bons resultats des del punt de vista paisatgístic. És el 

cas dels murs de contenció  resolts amb gabions amb pedra de  llicorella de  l'entorn de  la plaça 

Óscar A. Romero. Per aquesta raó, en els àmbits amb fort desnivell (pas sota la carretera de Prats 

de Lluçanès, entorn de l'equipament del bar sota el Passatge Guanta...), plantegem l'ús d'aquesta 

tipologia. Amb  tot, cal dir que el criteri del projecte ha estat el de minimitzar al màxim  l'ús de 

murs de contenció, resolent els desnivells existents amb talussos vegetats. 

IGUALTAT  DE  GÈNERE.  Es  prendran  en  consideració  els  criteris  d’equitat  de  gènere  en  el 

desenvolupament del projecte, en especial aquells que fan referència a l'enllumenat, el mobiliari 

urbà,  la disposició dels usos  i els  serveis. Tot amb  l'objectiu d'aconseguir una  ciutat més  justa, 

igualitària i segura. 

URBANISME  INCLUSIU  i ACCESIBILITAT.  Es  farà un  esforç  important perquè  el disseny del parc 

sigui el més  inclusiu possible. Des del punt de vista de  l'accessibilitat, es farà un gran esforç per 

facilitar l'accés a les persones amb la mobilitat reduïda, per acomplir el marc legislatiu vigent (codi 

accessibilitat  i Ordre VIV)  i per  integrar en el projecte els col∙lectius afectats (ONCE, associacions 

de discapacitats...). 

CAMINS DEL PARC. En  coherència  amb el  caràcter periurbà  i naturalitzat que  volem  atorgar  al 

parc, proposem que  la majoria dels nous camins del parc,  inclòs el passeig principal,  s'executin 

acabats  amb  sauló  estabilitzat.  Per  garantir‐ne  la  durabilitat  i  evitar  l'erosió,  plantegem  el  seu 

encintat perimetral amb peces de formigó prefabricat i l'ús dels materials adequats. 

JOCS INFANTILS. En les àrees de jocs infantils més allunyades de la trama urbana es promourà l'ús 

d'elements  de  la  natura  com  ara  els  troncs  que,  disposats  d'una  manera  atractiva,  poden 

conformar espais lúdics molt interessants. 

ENERGIA. Afortunadament, disposem d'un repertori ampli d'elements que faciliten energia sense 

recórrer  als  combustibles  fòssils,  com  ara  panells  fotovoltaics,  molins...  Al  llarg  del  projecte 

s'estudiarà  la millor manera d'integrar‐los per  assolir un  consum  energètic  sense  emissions de 

CO2. 

Novembre 2018 

 

 

Carretera de Castellar

Rond

a O

est

CAN JULIÀMATADEPERA

RIU RIPOLL

RIU RIPOLL

CAN DEU

DEL RIU A LA PLANAA diferència d’altres parcs que ocupen espais centrals molt urbanitzats, el Parc del Nord té una condició d’espai intermedi entre el parc urbà i el rodal. Aquesta circumstància ens permet proposar una inter-venció alternativa a la dels espais públics més construïts. La proposta per al Parc del Nord planteja una intervenció per revertir una part de les transformacions que ha patit, i recuperar el Torrent del Capellà adaptant-lo a les circumstàncies dels nostres dies, amb una intervenció tova, una inversió econòmica racional i un manteniment assumible.En el tram central del Parc del Nord la proposta treballa en dos àmbits amb característiques diferents: un espai central que proposem re-naturalitzar amb la recuperació del Torrent del Capellà com a eix que articula el conjunt i uns espais de vora on aquest àmbit re-naturalitzat es troba amb la trama urbana. D’entre aquests espais de vora pren espacial rellevància la transformació de Ronda de Collsalarca que es converteix un gran eix cívic sobre el qual es recolzen bona part dels usos del parc. Als extrems ja executats es plantegen actuacions per incrementar la presència del verd, implementar usos nous i fer que el drenatge sigui més sostenible. Tot amb l’objectiu de crear un passeig/corredor envoltat de verd, per a vianants i bicicletes, que enllaci el Bosc de Can Déu i el riu Ripoll. La simplificació del nus viari de la carretera de Prats de Lluçanès i la construcció d’un pas inferior per creuar-la són dues actuacions claus per garantir la continuitat d’aquest corredor verd.

ANTECEDENTS

Són diversos els documents que ens ajuden a comprendre com era el paisatge d’aquest àmbit abans no s’urbanitzés. Al mapa planimètric de 1914 hi veiem les carreteres de Matadepera i de Prats de Lluçanès sense edificació al seu voltant. La subestació elèctrica, la fàbrica La Lanera i Can Saus en són les excep-cions. També hi ha dibuixats els meandres del riu Ripoll i el camí de Can Déu que, paral·lel al riu, resse-gueix l’àmbit del concurs.Les fotografies aèries de l’any 1946 ens aporten més informació. Hi és ben visible la plana amb els seus conreus i plantacions d’arbrat de secà: blat, oliveres, ametllers... Al voltant del riu, els horts adapten la seva geometria i ordre als meandres del Ripoll. Si apropem el punt de vista a l’àmbit del Parc del Nord hi veiem el sinuós Torrent del Capellà. En només 10 anys, les fotografies aèries (1956) mostren canvis importants, com l’aparició de les primeres illes d’ha-bitatges. Al fotoplà de 1963, amb un grau de definició més gran, la llera del torrent hi és ben definida. També és visible l’obra de fàbrica que permet el pas del torrent per sota la carretera de Prats de Lluçanès.Les successives fotografies aèries mostren la consolidació del creixements urbans al seu voltant i més recentment les obres del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que han tornat a transformar la fesomia d’aquest àmbit.

LA RECUPERACIÓ DEL TORRENT DEL CAPELLÀ

A partir de la lectura acurada del lloc, de les traces històriques i del paisatge abans no s’urbanitzés pro-posem la recuperació del Torrent del Capellà. La mida del parc en el seu tram central permet que les aigües de la pluja es recullin en superfície i es condueixin a la llera recuperada. Amb tot, la configuració de la trama urbana per sota de la carretera impedeix la continuació del torrent, i per això plantegem un final en forma de bassa que acomplirà la funció de retenció o laminació. Al mateix temps, aquesta zona humida ha de facilitar l’establiment de fauna i afavorir la biodiversitat del parc. Abans de l’entrada del torrent a la bassa es proposa un conjunt de filtres de plantes que millorin la qualitat de l’aigua.La retenció d’aquesta aigua té efectes beneficiosos en la xarxa de clavegueram, en reduir-ne el cabal, i també en l’espai fluvial al qual aflueix, atès que hi arriba amb una menor intensitat.Per a la formalització de la llera del torrent és clau el tractament del seu subsòl amb un sistema que l’im-permeabilitzi, i l’ús de la vegetació amb arbrat de ribera i plantes arbustives. Recuperar la sinuositat del traçat ha de permetre que l’aigua circuli a una velocitat reduïda per tal d’evitar l’erosió de la llera.

En color groc la futura connexió entre la ronda Oest i la carretera de Castellar En color vermell discontinu la vialitat que es podrà suprimir

NUS VIARI DE LA CARRETERA DE PRATS DE LLUÇANÈS (sector 3A)

La carretera de Prats de Lluçanès absorbeix bona part del trànsit de pas cap a Castellar del Vallès, provo-cant que el nus amb la Ronda Alcalde Moix tingui un caràcter més interurbà que urbà. En la perspectiva d’una connexió entre la carretera de Prats de Lluçanès i la Ronda Oest de Sabadell, una gran part del trànsit de pas que travessa la rotonda actual es traslladarà a la nova connexió. Això permetrà pacificar l’enllaç i recuperar l’escala urbana.Per aquest enllaç es proposa modificar el traçat del final de la Ronda Alcalde Moix per fer una única trobada perpendicular a la carretera de Prats de Lluçanès. La semaforització d’aquesta cruïlla permetrà mantenir tots els moviments i assolir dos objectius importants per al projecte: eliminar una de les barre-res viàries que parteixen el parc, incorporant-hi l’espai central de la rotonda, i modificar la topografia del final del barri del Torrent del Capellà (carrers de les Hortènsies i de les Tulipes).

Vista Ronda Collsalarca des del carril bici amb el camp de futbol a part dreta de la imatge i la intersecció amb el Carrer dels Clavells

LA TRANSFORAMCIÓ DE LA RONDA COLLSELARCA (sector 2A)

La Ronda de Collsalarca és la via més important que voreja el Parc del Nord. La seva secció és clarament asimètrica, amb la façana sud-oest conformant una continuïtat urbana residencial i la façana nord-est majoritàriament oberta, interrompuda per la presència d’equipaments esportius (camp de futbol, pavelló...) en contacte amb el futur parc.L’actual configuració en rambla amb passeig central no respon a les necessitats funcionals d’aquesta via. Per això plantegem una secció asimètrica que afavoreixi la relació amb el parc. En concret, d’oest a est projectem: una vorera ampla (5 metres) per donar cabuda a un arbrat de capçada de mida mitjana, una franja d’aparcament que també pugui acollir els contenidors i les zones de càrrega i descàrrega, dos carrils de circulació (un per cada sentit) de 3 metres d’ample, una franja verda per arbrat de gran capçada i arbustives, un carril bici de dos sentits i una vorera ampla, d’aproximadament 7 metres. Per separar l’àmbit del carril bici de la vorera, es planteja una alineació d’arbrat de capçada més petita que complementarà i farà de contra-punt de l’arbrat de port més gran. La posició del carril bici en aquesta vorera es justifica plenament per la proximitat al parc i la menor presència de carrers travessers.Com a l’Avinguda Navacerrada, plantegem construir sota els grans parterres un sistema de drenatge sostenible que condueixi les aigües sobrants de la pluja al Torrent del Capellà.

Planimètric (1946) Font: ICGC Ortofoto de l’àmbit (1946) Font: ICGC

Proposta circulacions viari (punts color negre) i carril bici (verd)

Ortofoto de l’àmbit (1956). Font: ICGC Fotoplà (1963) Font: ICGC

Camp de futbol municipal Can Puiggener

L’ESTRUCTURA DE CAMINS

Per al conjunt de l’àmbit proposem la formalització d’un passeig per a vianants i bicicletes que des del Bosc de Can Déu fins el Parc de la Clota creui la trama urbana del nord-est de Sabadell

i lligui aquests espais del rodal de la ciutat. En aquest tram (entre el carrer Corones i la carrete-ra) el passeig principal té un ample variable amb un mínim de 7 metres, i un pendent constant, entre el 2,5% i el 4,2%. Complementant el passeig, hi ha una estructura de camins transversals que acosten entre si els diversos barris de l’entorn del parc, al mateix temps que els connecten

amb el passeig principal.Per al disseny dels camins hem considerat els diferents treballs realitzats per l’Ajuntament de

Sabadell i les traces de camins actuals que, de manera natural, han anat conformant els veïns. La majoria dels camins creuen l’àmbit en rampes suaus, tot i que en algun punt amb pendent

més pronunciat recorrem a les escales sense renunciar a camins alternatius adaptats.

CARRILS BICI

Complementàries a la xarxa de camins del parc es proposen un conjunt d’actuacions que d’acord amb els treballs elaborats per la Comissió del parc han de contribuir a consolidar la xarxa de carrils bici de l’entorn. Per la Ronda Navacerrada es planteja la construcció d’un carril bici que seguint aquesta via enllaci per l’extrem nord-oest, amb el ca-rril bici de l’Avinguda de Matadepera i per l’extrem sud-est amb el carril bici existent de l’Avinguda de l’Alcalde Moix que enllaça amb la Plaça d’Espanya i l’Eix Macià. Per l’extrem sud-est també enllaça amb el carril bici existent de la carretera de Prats de Lluçanès que porta al Parc de la Clota pel carrer Puig de la Creu. En un futur, fora desitjable donar continuïtat al carril bici de la carretera bici de Prats de Lluçanès fins enllaçar amb el riu Ripoll seguint el carrer Jonqueres. Per a la resta de carrers de secció més estreta es planteja la creació de zones 30 amb cohabitació a la calçada cotxes i bicicletes. La funció d’aquests carrils bici de vora del parc és afavorir l’ús de la bicicleta en els desplaçaments dels barris situats a l’entorn del parc i d’aquests en relació a la resta de la ciutat.

AIGUA, PERMEABILITAT I SOSTENIBILITAT

Com a criteris generals s’han seguit els de recuperar el torrent, disposar del màxim de super-fície de sòl permeable, afavorir l’escorrentia superficial i construir una bassa amb una làmina

d’aigua permanent que també pugui fer funcions de laminació. Previ a l’entrada de la bassa es construiran diferents filtres per millorar la qualitat de l’aigua.

L’aigua de la pluja es conduirà a la llera mitjançant diferents mecanismes: estructures drenants sota els parterres de nova construcció (Rondes Navacerrada i Collsalarca), per superfície als

marges del torrent, conduïda en les superfícies més allunyades i amb abocaments repartits al llarg del seu curs per no erosionar la llera, construcció d’un dipòsit i sobreeixidor a la capçalera

per abocar aigua pluvial de la xarxa de clavegueram a la capçalera del torrent. Per afavorir la màxima permeabilitat, s’impermeabilitzarà amb pavimentació dura la mínima

superfície del parc. Un dels objectius del projecte serà el de contribuir a retardar l’abocament de grans cabals plu-

vials al riu Ripoll.

CAN JULIÀMATADEPERA

RIU RIPOLL

RIU RIPOLL

CAN DEU

Vista del parc amb el passeig central en primer terme, els talussos de la plataforma del tren a la part central i els edificis de la Ronda Collselarca al fons

Vista del parc amb el passeig central en primer terme, l’àrea de pícnic i zona de jocs infantils de troncs a la part central, el bar a la part esquerra i el torrent a la part dreta

Proposta circulacions viari (punts color negre) i carril bici (verd)

Terrasses amb arbrat de secà (ullastres) i arbres fruiters

Pas inferior a la carretera de Prats de Lluçanès

Bassa amb làmina d’aigua permanent, i de laminació

Edifici semi-soterrat amb amb bar, serveis i magatzem

Aparcament i espai per a gossos

Carrer dels Clavells Zona petanca i espai par a gossos

Passera connexió Plaça Oscar A.Romero

Dipòsit pluvials capce-lera torrent

匀漀琀愀戀漀猀挀 嘀攀最愀琀愀挀椀 搀攀 琀漀爀爀攀渀琀䄀爀漀洀焀甀攀猀

嘀椀琀攀砀 䄀最渀甀猀 䌀愀猀琀甀猀吀礀瀀栀愀 氀愀昀漀氀椀愀匀愀洀戀甀挀甀猀 一椀最爀愀倀栀爀愀最洀椀琀攀猀 愀甀猀琀爀愀氀椀猀刀漀猀洀愀爀椀渀甀猀 伀ϻ挀椀渀愀氀椀猀䄀爀琀攀洀椀猀椀愀 倀漀眀椀猀 䌀愀猀琀氀攀吀爀椀昀漀氀椀甀洀 椀渀挀愀渀愀琀甀洀

琀甀氀戀愀最栀椀愀 瘀椀漀氀愀挀攀愀 戀攀爀戀攀渀愀 戀漀渀愀爀椀攀渀猀攀 䌀攀渀漀琀栀甀猀 琀栀礀爀猀椀˻漀爀甀猀 ᠠ爀攀瀀攀渀猀ᤠ 匀愀氀瘀椀愀 䴀愀猀 搀攀 䰀甀渀攀猀倀攀爀漀瘀猀欀椀愀ⴀ愀琀爀椀瀀氀椀挀漀昀漀氀椀愀 氀愀瘀愀渀搀甀氀愀 搀攀渀琀愀琀愀 琀攀甀挀爀椀甀洀 昀爀甀挀愀渀猀 琀栀礀洀甀猀 挀攀氀椀愀琀甀猀

倀椀猀琀愀挀攀愀 氀攀渀猀挀甀猀 倀栀椀氀氀礀爀攀愀 愀渀最甀猀昀漀氀椀愀 嘀椀戀甀爀渀甀洀 渀甀猀 刀漀猀愀 挀愀渀椀渀愀 匀瀀愀爀甀洀 樀甀渀挀攀甀洀 倀栀氀漀洀椀猀 昀爀甀挀挀漀猀愀

䄀刀䈀唀匀吀䤀嘀䔀匀

PLANTES ARBUSTIVES I FAUNA

Plantació de flor. Les flors atrauen a abelles, papallones i altres insectes pol•linitzadors i depredadors de plagues. Utilització de varietats autòctones, per afavorir la fauna de l’entorn, en especial plantes aromàtiques pròpies del nostre clima amb flors des de primavera fins a la tardor: roma-ní, espígol, sàlvia, ginesta, farigola i timó. Plantes amb fruits carnosos per disposar d’aliment pels animals en les diferents èpoques de l’any (aranyons, arboç , mates de llentiscle...).Plantació d’arbres aquàtiques a l’entorn de la bassa (Iris, Cyperus, Scirpus, Lysimachia, Pontederia, Typha, Acorus o Juncus.) Implantació d’estructures que afavoreixen la presència de la fauna com les caixes niu (construïdes amb materials de gran durabilitat com la barreja de triturat de fusta, calç i ciment) refugis per ratpenats i refugis per insectes.

琀爀渀椀猀琀 爀漀搀愀琀 挀漀渀渀攀砀椀漀渀猀 搀攀 戀愀爀爀椀 瀀愀猀猀攀椀最 瀀爀椀渀挀椀瀀愀氀

䌀伀一一䔀䌀吀䤀嘀䤀吀䄀吀

刀䔀䌀唀倀䔀刀䄀䌀䤀팀 䐀䔀䰀 吀伀刀刀䔀一吀 䤀 䐀刀䔀一䄀吀䜀䔀 匀伀匀吀䔀一䤀䈀䰀䔀刀䔀䌀唀倀䔀刀䄀䌀䤀팀 䐀䔀䰀 吀伀刀刀䔀一吀 䤀 䐀刀䔀一䄀吀䜀䔀 匀伀匀吀䔀一䤀䈀䰀䔀

吀䤀倀伀䰀伀䜀䤀䄀 䐀 䄀ᤠ刀䈀刀䄀吀

䌀攀爀猀椀猀 匀椀氀椀焀甀愀猀琀爀甀洀倀爀甀渀甀猀 瀀椀猀愀爀搀椀倀礀爀甀猀 挀⸀挀栀愀愀挀氀攀攀爀倀爀甀渀甀猀 搀甀氀挀椀猀伀氀攀愀 漀氀攀愀猀琀攀爀䄀挀攀爀 䌀愀洀瀀攀猀琀爀椀猀

䌀攀氀愀猀 愀甀猀琀爀愀氀椀猀䴀攀氀椀愀 䄀稀攀搀攀爀愀挀栀倀氀愀琀愀渀甀猀 漀爀椀攀渀琀愀氀椀猀 ⠀倀氀琀愀渀 搀攀 爀椀戀攀爀愀⤀ 倀氀愀琀愀渀甀猀 栀椀戀爀椀搀甀猀倀椀渀甀猀 栀愀氀攀瀀攀渀猀椀猀

ARBRES

Recuperació de la llera del torrent per afavorir la biodiversitat amb arbrat de ribera (plàtans). Plantació d’arbrat com a teló de fons dels plàtans del torrent (pi i roure). Planta-ció d’arbrat de gran port seguint una estructura geomètrica en malla de 7,50 x 7,50 metres que s’adapta a la geometria de camins existents i omple l’espai. Perquè els arbres assoleixin la mida desitjada, cal crear les condicions del subsòl adequades per al seu creixement amb una capa drenant estesa per tota la superfície arbrada, sota la terra vegetal (plàtan, melia azedarach i acer Campestre). Plantació d’arbrat amb fruit perquè hi hagi aliment per a la fauna (lledoners, ullastre, pruneres, pirus santiclar...).