Prehistria

EL NEOLTICDavid Garca i RubertConceptes generals:

Tipus dorganitzaci social a nivell antropolgic:-BandaCabdillatge/LideratgeEstatSn percebudes segons/ en funci de la seva complexitat estructural socio-poltica, sense associar connotacions negatives o positives, simplement diferents. Una mateixa civilitzaci pot trobar-se en diversos estadis, depenent del punt de vista des on sigui observat...

Epipaleoltic: societats que mantenen el modus vivendi del paleoltic.Neolititzaci. Les societats del mesoltic.s el moment en qu es desenvolupen el conjunt de processos que acabaran conformant el neoltic. Aquest perode s anomenant cientficament com el mesoltic i culturalment ha pres el nom de natufi. Cal esmentar que la neolititzaci no sorgeix de la mateixa manera en cada regi, per tant sestudia el procs de neolititzaci per nuclis o per focus de neolititzaci. Aquest fenomen no apareix a tot arreu , s exclusiu duns pocs nuclis que gradualment expansionaran difonent les innovacions. Un clar exemple de focus s el originari del prxim orient, en el qu sha atribut tradicionalment i de forma errnia la concepci de revoluci neoltica, concepte erroni ja que la neolititzaci es tracta dun procs lent ,desenvolupat al llarg dels millennis i de forma inconscient, a diferncia de la forta dinmica que caracteritza les revolucions. Aquest procs ser determinat per la adopci progressiva de lagricultura i la ramaderia , s a dir una economia productiva.Les cultures mesoltiques es desenvolupen principalment en el Orient Prxim, durant el 10.500-8.200 BP, a diferncia dEuropa on sadopta el neoltic directament, passant del epipaleoltic al neoltic degut a la difusi de la cultura neoltica del P.Orient.

A nivell tecnolgic es desenvolupen eines adaptades a la nova economia de producci com el mol de pedra i les Sitges per lemmagatzematge. La poltica agro-ramadera minimitza la problemtica alimentaria de la comunitat, a dems proporciona un excedent emmagatzemable, que donar a pas a lintercanvi comercial i ms endavant en conseqncia la necessitat de gesti i lapropiaci i acumulaci del poder i laparici dels estrats socials.

CLASSSIFICACI PERIODES NEOLTICS

Les fases del neoltic reben el nom segons la cultura material que es generi, principalment sha classificat segons la presncia de cermica en el context arqueolgic, daquesta manera tenim:

PRE-POTTERY NEOLITHIC (neoltic pre-cermic) s la fase mes temprana del neoltic i es caracteritza per labsncia de producci de cermica. Leconomia de producci que desenvolupen aquestes societats es bsicament lagricultura i la recollecci. Dins daquesta primera classificaci hi distingim dos moments diferenciats entre si:PPN A: Es desenvolupa aproximadament entre el 8.300-7.600 aC . Es caracteritza per les segents variables:-No presenta una arquitectura estable els materials emprats son peribles... (tovot ..tapia)-Existeix una tendncia cap al nomadisme.-Les cabanes elaborades tendeixen a presentar una planta circular.-Son societats productores, no obstant cal no oblidar que el neoltic no implica una estructura scio-poltica, aquest fenomen es produeix per una qesti econmica.

En el creixent frtil i sobretot en dins de la zona sirio-palestina, en la ciutat de Jeric, considerada la ciutat ms antiga, s una petita elevaci artificial creada per les diferents fases docupaci que es destaca per la seva gran extensi i una de les primeres muralles. Aquestes muralles han protagonitzat un doble debat degut a la particularitat del cas*.

*NUCLI SIRIO-PALEST. Jeric, lexcepci.

Jeric , coneguda com la ciutat ms antiga, citada en el nou testament, fou un jaciment trobat en un Tell (elevaci del terreny com a conseqncia de la incidncia de lacci antrpica) situat a Cisjordnia a prop del riu Jord en territoris palestins. Se li atribueixen 10.000 anys des la seva formaci pel que s considerada com la ciutat ms antiga *1.

La fase neoltica de Jeric , s excepcional, les dimensions que disposa la ciutat , 4ha i la muralla que lenvolta dota al conjunt despectacularitat.La fortificaci est construda amb estructures defensives , no obstant , la voluntat defensiva que projecta la muralla cap a qui anava dirigida? Doncs pel que es coneix, no existia cap enemic extern a laltura que pogus generar la necessitat de construir una fortificaci, no obstant la funcionalitat de larquitectura va ms enll de lo material i es converteix en una arma de doble fil projectant un missatge transversal tant de muralles endins com de muralles enfora. Aquest fet ens indica que la societat que es desenvoluparia a Jeric constava dun cabdillatge *2, s a dir duna organitzaci socio-poltica, centralitzada en un poder que es reafirma amb la construcci destructures monumentals com la muralla per exemplificar i legitimar el prestigi/poder social del que gaudeix.

Com he esmentat anteriorment , la fortificaci s un missatge de 2 cares, que pretn convertir-se amb la reafirmaci dun sistema poltic imperant.Pel que fa la societat de Jeric , sobserva una dinmica de canvia accelerada , fruit de leconomia productiva i de la nova necessitat dorganitzaci i conseqentment de gesti, aquesta ltima donar pas a lapropiaci i finalment a la manipulaci poltica i creaci dels llinatges i estrats governants.

Tot i el gran grau de desenvolupament i complexitat socio-poltica que esdev a Jeric hi perduren prctiques molt extenses i comunes del perode com en culte al crani, registrat fins hi tot en lmbit domstic.

1* Es coneix que a mesopotmia podria haver sorgit una ciutat amb ms antiguitat, Zawi Chemi Shanidar.2*En el moment en que les societats neoltiques sn capaces datresorar i gestionar els bns , aquets sn susceptibles dsser manipulats polticament ( capital poltic) fent-se amb el control ideolgic de la comunitat.

PPN B: Aquest es desenvolupa des el 7.600-5.500 aC aproximadament. Larquitectura evoluciona sorgint les estructures dangles rectes , s a dir construccions amb base quadrada o rectangular. Per primera vegada sutilitzen materials no periples i materials com el tovot. Aquets canvis tcnics en larquitectura ,canvis i produccions culturals , sn el resultat dun procs de canvi socio-cultural, intangible. El format dassentament aglomerat ms representatiu s el de Catal Huyuk .

ATAL HUYUK , LASSENTAMENT AGLOMERAT.

El format dassentament de Catal Huyuk est compost habitacles que estan junts entre s, compartint parets, sense carrers i amb un nic accs en el terrat. Un altre tipus dassentament s el denominat poblat despai central, ents com un carrer o b una plaa rodejada dels habitacles adossats. A nivell tcnic, lassimilaci de la tcnica de construcci de tpies i el tovot permet desenvolupar tcniques dallament de la humitat del terra, afegint una base e paret de pedra (interior), revestint les parets amb fang o cal (exterior), i en el cas del terrat el mateix procs com a allant trmic.

En Catal Huyuk, van aparixer objectes estranys des el punt de vista artstic com caps de bvid de cermica trobats en recintes domstics que deixa entreveure una possible religiositat o culte de la societat. Apareixen tamb panteres antropomorfes, suggerint la importncia del rol daquest animal en el sistema de creences de la comunitat de Catal Huyuk.

*El neoltic europeu ( el mes antic) s cermic des al principi degut a qu el neoltic a Europa arriba degut a un fenomen difusor a partir de les migracions de poblacions del Prxim Orient.*El concepte poblat s utilitzat de forma errnia, doncs el significat antropolgic de poblat s que es tracta duna comunitat que pot viure de forma no agrupada , es a dir dispersats pel territori, no obstant es tracta dun poblat. La creena popular es associar el terme poblat a una aglutinaci de cases en un espai redut.

CULTURES DEL NEOLTIC PLE (6.000-3.000 BP)

Com ja sha esmentat anteriorment , el prxim orient formaria part del que anomenem com els principals focus de neolititzaci. Els canvis que van suposar el procs de neolititzaci girarien en torn al desenvolupament de les relacions socio-poltiques, a la domesticai dels recursos naturals i en gran mesura a la subordinaci de lentorn, cal remarcar que les relacions socio-poltiques foren molt importants per al desenvolupament de la societat no obstant sn prcticament intagibles, ja que no deixen rastre en el registre arqueolgicLaparici de la cermica , instrument imprescindible per datar ja que les societats humanes no sn persistents i a mesura que avancen cronolgicament modifiquen la cermica . Aquesta seriaci tipolgica associada a la estratigrafia es un element bsic de dataci del conjunt. Travs dun fssil director sestableixen diferents cultures cermiques. A nivell urbanistic seurgeixen els habitacle amb pati , entes com a espai de convivncia i producci dactivitats econmiques i domstiques, a dems de convertir-se en una elemt dostentaci.Degut a les noves tcniques i desenvolupament tecnolgic es milloren les condicions de vida i es produeix un esclat demogrfic rn ls zona del prxim Orient. Pel que fa Europa comencen a arribar lentament poblacions emigrades del P.O , introduint les novetats del neoltic com , la domestiacaci, la disposici urbana quadrangular, la cermica, utillatges relacionats amb leconomia de producci i nous conceptes ideolgics.

No obstant cal tenir present que en Europa i pervivien les societats epipaleoltiques, pel que es produeix un contacte entre ambdues societats i lgicament es realitza un conjunt dintercanvis culturals. Les onades migratries es van produir a travs del continent tot i que no es descarta la migraci pel mar, principalment es va extendre per:

ZONA GREGA: Una primera zona dextensi fou la rea grega, com el poblat de Sesklo, conegut per una disposici quadrangular del poblat amb una fortificaci que lenvolta. Cal destacar la construcci dun mgaron central , que sadmet com una nova com un element dostentaci, insinuant una societat molt jerarquitzada. Pel que fa la cultura material es visible un clar contacte estilstic en quant la cermica i lescultura.

CENTRE EUROPA, cultura de la cermica de vora (LBK) Conforme les cultures neoltiques sintrodueixen en el cor dEuropa, aquestes es veuen afectades per un canvi mediambiental , amb un clima i entorn totalment diferent. En aquest moment les poblacions sadapten al medi i canvien els recursos constructius dels seus habitacles, deixant la terra crua i aprofitant els grans recursos arboris com la fusta. Daquesta manera es construeixen grans cabanes allargades de 2 pisos amb base rectangular i allades de les temperatures amb terra. El carcter orgnic daquestes construccions ha produt que en el registre arqueolgic noms es puguin trobar les estructures negatives, com forat o zones de sediment amb una coloraci diferent.Tot i grans elements constructius , aquestes societats segueixen sent seminmades . En el mn funerari es practica la inhumaci en posici fetal dins del propi habitatge-Cultura de Starcevo en la zona de los Balcanes.

CULTURA DE LA CERMICA CARDIAL DE LA PENINSULA IBRICA (VI V millenni a.C.)

La cermica cardial, no s caracterstica de la P.I sin que les seves primeres aparicions soriginen en la zona mediterrnia ms orienta, com la zona itlica, a travs principalment del mar, ja que la cermica cardial es caracteritza per tenir unes incursions a mode decoratiu fetes amb petxines.Les formes que mantenen sn molt simples, ovoides i amb coll dampolla.Pel que fa el nord es donen casos excepcionals com els assentaments palaftics, com el jaciment de la Draga, caracteritzar per sser un poblat lacustre amb uns habitacles de planta rectangular, a diferncia de la plata circula com del perode, no obstant els materials emprats segueixen sent periples. Aquestes estructures es disposaven al costat del llac, per els habitatges del sud mantenien una planta circular.

ART MACROESQUEMTIC

Desenvolupat en la zona dAlacant, es tracta de lelaboraci de representacions molt simples i esquemtiques didees. Aquestes pintures es realitzaven generalment en abrics o en zones elevades molt visibles Caracterstiques generals :-Localitzaci en abrics.-Sn pintures de grans dimensions.-Le pintures emprades sn de colors vermellosos -Sn realitzades per societats productores.-En les diverses formes representades, figures antropomrfiques, hi apareixen motius serpentiformes que foren la representaci dun culte agrri.

ART LLEVANT

Lart llevant es desenvolupa en la zona costera del est . Es desenvolupa en abrics molt illuminats, per tant es tracta dun art accessible i vists. Les caracterstiques bsiques daquestes representacions sn:-En llocs molt visibles: funcionaren com a element didentificaci dun territori (?)-Sempra una coloraci vermellosa.-Les representacions generalment sn escenes de caa , les figures que es presenten en moviment no fan ms de 10 cm, i es tracten de representacions molt naturalistes a diferncia de lesquematitzat art macroesquemtic.-Es registra una interacci home-natura, representant ambds individus, les representacions antropomrfiques ara presenten un distintiu de gnere, s a dir es marquen els atributs sexuals de cada sexe.-Sidentifica un una especialitzaci, s a dir un encarregat que observ la natura i la represent.-Art com a element identitari i utilitzat/emprat en un context ritual.

En aquest marc temporal les poblacions neoltiques (productores) convivien amb societats epipaleoltiques (caadores-recollectores) de la Pennsula Ibrica, aquest fet ens indica que en algun moment es deuria efectuar algun contacte cultural entre ambdues comunitats.

EL NEOLTIC PLE O POSTCARDIAL EN EL NORD-EST DE LA PENINSULA IBRICA (IV millenni a.C)

La principal diferncia que difereix amb el perode anterior recau en els rituals funeraris. En aquest cas es segueixen inhumant, en posici fetal, per ara es realitzen grans estructures sota terra en el que es dipositen els cadvers (enterrament collectius). Aquest moment sanomena cultura del sepulcre de fossa.A ms a ms, apareixen les primeres estructures megaltiques, desenvolupades en Europa Occidental, durant el neoltic final, calcoltic i bronze.

EL MEGALITISME

s un fenomen que es desenvolupa durant el neoltic final, calcoltic i bronze antic en lEuropa Occidental.El meglit ha generat un conjunt de llegendes populars, ja que s un monument molt visible i de fcil accs. Aquest fet a contribut a que gran part de les contruccions megaltiques hagin estat saquejades algun cop.A nivell interpretatiu, tradicionalment sha atribut la seva construcci com a resultat del fenomen difusionista de les grans civilitzacions arquitectes del P.Orient, no obstant les ltimes datacions han fet evident el seu carcter singular i autcton, revelant una antiguitat major que a les civilitzacions dorient.

Lespectacularitat del megalitisme recau en la organitzaci social que esdev darrera la seva construcci, ja que aquesta obra arquitectnica s el resultat dun esfor fsic dun collectiu que alhora s comandat o b dirigit per un individu.Els meglits es poden classificant en els segents:

a)Estructures megaltiques funerriesb)Estructures megaltiques simbliques (Menhir)

Els meglits funeraris

Els meglits funeraris poden esdevenir collectius o b per 2 enterraments.Els meglits funeraris ms representatius sn:Les cistesEls sepulcres collectius:-Dolmen-Formes paradolmniques-Hipogeu

LES CISTES: Es tracten de caixes de pedra. Es fa un solc a terra que queda recobert per lloses de pedra, lestructura es tapia amb una gran llosa de pedra i es recobreix la cista formant un tmul.

DOLMEN: Disposa de 4 elements bsics:-El corrdor-La cambra-Cromelech . anell de pedres-Tmul: recobreix estructura.

FUNCIONALITAT DE LES ETSRUCTIRES MEGALTIQUES

*Marcador territorial: Es disposen en llocs clau i mantenen una orientaci (VISIBILITAT)*Legitimador de terres: Els ancestres legitimen la possessi ancestral de les terres.*Missatge poltic: Lespectacularitat del conjunt llana un missatge de poder cap al visitant (OSTENTACI)

Estructures megaltiques simbliques

Els menhirs sn elements de grans dimensions, al igual que els dlmens es situen en llocs estratgics, per tal de tenir visibilitat

EL CALCOLTIC ( III millenni a.C.)

Aquest perode es caracteritza per la introducci duna nova tcnica en el context Europeu, la metallrgia. Sorgeix en la zona dels Balcans, al mar negre i lEgeu. Aquesta tcnica es desenvolupa amb el coure, i es va difondre a partir del ficus principal que foren els Balcans.Ls que sen fa a priori s ostentatiu, degut a les caracterstiques dctils podent elaborar una amplia varietat destris, que es poden modificar. No obstant el coure s un material costs, ja que la seva obtenci s molt difcil, daquesta manera es converteix en un material molt apreciat.-En el context comercial els metalls sn molt apreciats i rpidament es converteixen en marques de valors.-Per una altre part tamb esdevenen objectes amb una forta clau poltica. Economia poltica:Reafirmaci prestigi=poder=obtenci productes rars Aquest fenomen s anomenat . BNS DE PRESTIGI.

ELS FORNS METALLRGICS

El treball del coure implica la invenci de forns. En aquest perode es desenvolupen forns semienterrats que segueixen la dinmica segent:-Per a fondre els metalls cal una temperatura determinada , daquesta manera necessitem :-reduir el nivell del forn-Insuflaci oxigen a partir de les toveres: Tubs fets de cermica refractria que entren en els forns metallrgics per introduir oxigen i alimentar el combustible. El element ms important s la distncia que esdev entre la manxa i la tovera.ELEMENTS PRINCIPALS:-Solc-Combustible-Gresol: Vol semicircular on es disposa el metall pur.-Motlle: univalv o vivalv...-Tovera+manxa EL POBLAT DE LOS MILLARES (Cultura de los millares)La cultura de los millares, poblat que es situa a Almeria, es desenvolupa en el context de calcoltic peninsular, durant la primera meitat del III millenni a.C.Durant el neoltic final, les societat que hi vivien eren molt senzilles en tots els sentits, el poblat de les millares pren fora durant el calcoltic on es desenvolupa grcies a un conjunt de processos de canvi, poc estudiats/coneguts per el moment. La clau interna en la cultura de les millares sha desenvolupat en un seguit de processos de canvi que han revolucionat lestat socio-poltic del poblat. A nivell peninsular el registre arqueolgic de los millares s molt important ja que s la primera vegada que es constata un territori poltic.Els successos ms significatius que ens evidencien aquet canvi, s laugment poblacional que esdevingu durant el calcoltic fruit dun perode dun estat de benestar.La importncia daquest poblat es deguda a qu suposa la primera vegada que es detecten territoris poltics, trencant amb les nuclis dhbitat autrquics. Fins al neoltic final els nuclis de poblament eren nuclears pel que fa la qesti poltica. En aquest moment diferents nuclis dhbitat passaran a formar part duna comunitat amb una delimitaci territorial, que evidencia una complexitat poltica.

*Societat complexa: cabdillatge/o b/ estat*Territoris poltics polinuclears: referents los millares.

PLANIFICACI DEL POBLAT

El poblat es disposa en cabanes de plantes circulars, construdes amb scols de pedra, deixant de banda els materials periples, fenomen que podria significar una voluntat de permanncia, s a dir es busca que la cabana sigui estable i perduri. El dimetre de la cabana compren uns 7 metres i es tracta de nuclis familiars. La distribuci espacial revela que no existeix una organitzaci espacial, cosa que els antroplegs desmenteixen afegint que lorganitzaci espacial es duu a terme mitjanant relacions de parentesc.Un altre fet remarcable s lespectacularitat de les muralles, estructures carregades ideolgicament . Arquitectura parlant.Pel que fa el sistema defensius , s a dir les fortificacions, no existeix cap tipus dagressor proper que justifiqui la seva existncia, daquesta manera, les muralles ms que un element defensiu es tractaran delements dostentaci i rigidesa poltica(social).Les armes que disposaven llavors eren , arcs fletxes, fones i llances ltiques....El component defensiu est sobresimensionat, cosa que com abans he dit es tracta dun element simblic, que busca el impacte visual com a representaci dun lideratge poltic/prestigi social. No obstant el missatge que transmet la muralla s inetrdireccional, tant a linterior com a lexterior.Les muralles consten de 3 lnies defensives, interpretades com a resposta dun creixement demogrfic.(?) La primera muralla consta de 18 bastions semicirculars adossats, i la porta forma un mur de tanca i est protegida per dos bastions+ una corredor. Al llarg de la muralla tamb hi trobem espitlleres.

Pel que fa les necrpolis, sn familiars i de carcter tumular. Al igual que els fenmens megaltics , expliquen una preservaci del llinatge i una legitimaci de la societat que hi viu en el territori en qesti. Els enterraments acostumen a efectuar-se davant de les muralles i portes. La morfologia que caracteritza aquets sepulcres s circular amb un dimetre de 7 metres, que recorda a lestructura de les cases, no obstant els meglits es construeixen amb pedres, unes pedres de mida mitjana i els sostres son elaborats amb lloses de pedra amb unes cobertes planes i altres vegades amb cpules de volat falsa(majoritria) i documentada per primera vegada en la Penisula Ibrica.La mitjana de cadvers dipositats sn de 20 per tmul. Alguns cadvers comencen a sser incinerats; canvi social(?), a mesura que avana cronolgicament la cremaci guanya en importncia i sinstaura.

Lorganitzaci social del poblat sha interpretat com el nucli central com a centre poltic. Sestima que hi visqueren al voltant dunes 1.000-1.500 persones ( demografi molt elevada pel context)Els aixovars ,els morts no van acompanyats daixovars generalment.Hi identifiquem alguns objectes fets amb os, amb slex. Hi ha puntes de fletxa fetes amb slex.De coure, en la cultura de los Millares apareix molt poc. Tenim ganivets, petits per molt pocs. En aquesta cultura sels identifica amb armes.La metallrgia del coure noms est en mans dalguns, no est socialitzada.Hi ha qui diu que es tracta dun cabdillatge molt simple. Noms hi ha un llinatge dominant.Robert Chapman diu que s una societat jerarquitzada. No tots els tmuls tenen objectes vinculats amb bns de prestigi. Hi ha gent que senterra, altres que no.Shan trobat ous destruos, sn marcadors socio-poltics en certes tombes. s un element de prestigi.A la Pennsula mentrestant, durant el Calcoltic, hi ha poc metall, poc coure.Al nord-est, Arag.. actua com a fssil director del vas campaniforme.

CALCOLTIC A EUROPA.CALCOLTIC FINAL. El vas campaniforme

T forma invertida. No s exclusiu de la Pennsula Ibrica.Tenen decoracions particulars, horror vaqui, tot lobjecte est decorat. Amb frisos.La decoraci s acurada. No sn vasos de la quotidianitat. Hi ha estils regionals.Apareix sobretot en contextos funeraris.Aixovar funerari de TxquiaTenim punyals de coure, puntes de fletxa de slex, plaquetes per a arquers, vasos campaniformes.Sinterpreta com un b de prestigi. De celebraci, de consum singular, com la celebraci dels banquets.A partir de com mengen i beuen es pot saber com s una societat.Quan les elits fan dinars, posen elements mobles que no sn quotidians i menjar que no solen menjar. Susaven els vasos campaniformes en els banquets.Aquests noms susen en certs contextos. Altres elements que tamb susaven en aquests contextos sn uns bastons fets amb os.I si el vas campaniforme sest comercialitzant com a bns de prestigi per a ells mateixos, vol dir que potser simportaven.El vas campaniforme s una mena de fenomen. Es produeix a la segona meitat del III millenni, final del Calcoltic. En alguns llocs el trobem durant lEdat de Bronze.El fenomen sintenta explicar a partir duna difusi i anir a parar a Europa Central.La teoria del flux i reflux sassocia al vas campaniforme. Aquesta teoria implica que els vasos van i venen.Tamb es pot explicar a partir de la xarxa de relaci. Aquesta posa en contacte diverses comunitats entre elles. Entre aquestes circulen productes.Es diu que el vas campaniforme t dos possibles orgens, un a Portugal i laltre al Nord dEuropa i justament en el mateix moment. Aix no s possible, les caracterstiques daquesta cermica no poden ser creades iguals i al mateix temps.A Gran Bretanya no hi ha perode Calcoltic. Es passa directament a lEdat del Bronze.Elvaso campaniformefue una manifestacin culturalprehistrica asociada alCalcolticoy al perodo inicial de laEdad del Bronce. Su cronologa e interpretacin es controvertida, habiendo generado al respecto (y hacindolo todava) abundante literatura. Gracias a la revisin sistemtica de los datos proporcionados por elradiocarbonoen vasos campaniformes de toda Europa, se ha podido establecer que los ms antiguos seran los encontrados en el rea delbajo Tajo(Portugal), con una cronologa que ira del2900al2500a.C.2Segn otros autores, su aparicin se situara, en cambio, sobre el2400a.C., desapareciendo hacia el1800a.C.3Su nombre es la consecuencia de las especiales caractersticas de estas vasijas(en arqueologa denominadasvasos) con forma decampana invertida y profusamente decoradas que se han encontrado, generalmente en contextos funerarios, en buena parte deEuropa: por casi toda laPennsula Ibrica, en islas delMediterrneooccidental, en la Franciamediterrnea y atlntica,Gran BretaaeIrlanda, losPases Bajosy parte deEuropa central.

Calcoltic a EuropaEl prestigi es pot obtenir en conflictes.Prestigi= poder. Societats pre i protohistriques. Les muralles sn una conseqncia daquestes societats jerarquitzades, de com estan organitzades socio- polticament.Hi ha muralles que no tenen un valor defensiu, sin simblic.Durant el III millenni a nivell Peninsular, aquestes fortificacions ens mostren canvis profunds en les comunitats. s desenvolupa un major grau de jerarquitzaci.A la zona portuguesa tenim la cultura de Vilanova de Sao Pedro. s una cultura molt mal coneguda. Les fortificacions daquesta cultura fan servir espitlleres.Dins aquesta cultura hi tenim el poblat de Zambujal. On hi ha uns centres poltics que actuen com a castells i parallelament tenim poblats, amb cabanes, protegits amb muralles...La cultura de Vilanova la dividim en dos moments en presncia del vas campaniforme.LA CULTURA DE VILA NOVALacultura arqueolgicadeVila Nova de So Pedroodel Tajose desarroll durante elCalcolticodePortugal, a la vez que la deLos Millaresen el sudeste peninsular. Se caracteriza por la construccin de fortalezas de piedra en reas sin riquezas econmicas concretas, lo que ha llevado a interpretarlas como lugares centrales de las redes comerciales. Localizada en la regin en torno a la desembocadura delTajo, floreci entre aproximadamente 2700 y 1500a.C. segn unos autores1o entre 3100 y 2200a.C. segn otros.2Una serie de rasgos culturales especficos la diferencian de su entorno:lnulas, copas rituales, placas de pizarra con aparente significado astronmico, etc.se suelen distinguir dos periodos: Vila Nova I: durante toda esta etapa y el inicio de la siguiente aparece muy vinculada a la cultura de Los Millares. El comercio o intercambiofricaseptentrional (marfil, cscaras de huevo deavestruz), ya existente desde siglos atrs, prosigue durante esta poca. Vila Nova II: caracterizada por la presencia delvaso campaniforme. A finales del periodo, mientras los grupos deLos Millareseran sustituidos por los deEl Argaren el sudeste espaol, los poblados del Tajo entraron en una lenta decadencia. Mientras que aquellos incorporaron la tcnica delbronce, estos permanecieron estancados en el Calcoltico hasta su disolucin en la cultura de lacermica bruida externa, integrada en elBronce atlntico.Aunque tambin se han llegado a diferenciar treshorizontes cronolgicos: Inicial o de los copos canelados, entre 2700-2300 a.C. Medio o de la cermica con decoracin folicea, entre 2300-2000 a.C. Final o campaniforme, hasta 1500 a.C.1Los principales asentamientos son el yacimiento epnimo deVila Nova de So PedroyZambujal. El primero presenta una muralla exterior que protege unas viviendas de planta circular y una fortaleza interior cuadrangular. El segundo tiene un importante complejo defensivo formado por muros de hasta ocho metros de anchura, unabarbacanaconaspilleras, torres y mltiples recintos. En ambos se han documentado restos relacionados con lametalurgiatales comoescorias, lingotes decobreo artefactos fabricados con este metal. Tambin en ambos, como en Los Millares, se identifican dos fases relacionadas con losajuares funerarios, que incluyen en el segundo periodo elvaso campaniformey sus elementos asociados. Otros asentamientos sonPedra de Ouro,RoturaoPenedo. En la zona de Zambujal hay unos diez poblados relacionados, algunos de los cuales no presentan ningn tipo de fortificacin, lo cual se ha interpretado como un indicio de la existencia de una jerarqua de asentamientos. Los enterramientos eran colectivos y se realizaban enmegalitos, cuevas artificiales ytholoi.1Hay asentamientos fortificados similares en elAlgarveyAlentejo, as como otros con caractersticas distintas enExtremadurayAndaluca occidental. Pero todos ellos tienen en comn su situacin en lugares estratgicos, el dominio sobre el medio circundante y una economa agropecuaria.1Las tierras del estuario del Tajo son de las ms frtiles de lapennsula ibrica. En poca calcoltica se produjo una intensificacin agrcola que provoc la aparicin de excedentes, transformados por las lites dominantes en productos de lujo y prestigio, que en muchos casos eran objetos de metal. Este proceso estuvo basado en el cultivo detrigo,cebada,habas,lino,olivosy, quizsvid, que se complement con una ganadera debvidos,cerdos,ovicpridosycaballos. Se cree que ya se utilizaba elaradotirado porbueyes. Aunque se constata un considerable crecimiento demogrfico en comparacin con la anterior etapaneoltica, con el comienzo de la Edad del Bronce se produjo una involucin, se abandonaron los poblados y la zona qued al margen de las redes de intercambio.3

FENOMEN DELS KURGAN. V-II millenni a.C

Kurgan significa tmul en rus. Aquest fenomen es desenvolupa en lEuropa oriental. Aquest fenomen expansiu ocupa una extensa rea territorial. Abarca cronologies molts diverses, no obstant a nivell del registre no es troben evidncies arqueolgiques de lexistncia daquest cultura, s ms un conjunt de pobles que comparteixen una tradici funerria, no obstant si que es registre un focus del calcoltic.La investigaci eu sha dut a terme sha focalitzat en els espectaculars tmuls, deixant de banda lestudi de lhbitat.Es produeix un difusionisme des el Mar caspi i les zones estepries amb una important base nmadaSidentifiquen els poblats Kurgan com a portadors del indoeuropeu (?)...Diferncies meglits i els tmuls Kurgan:-Es tracten dinhumacions individuals, lenterrament sefectua en el subsl i a vegades amb diferents plantes.L inhumaci es disposa en el centre dels nivells, i selaboren cambres de fusta que delimiten diferents habitacions on es disposa laixovar, format per:Nivell inferior: carroCentre: CadverNivell superior: Cavall sacrificat associat amb lestatus social (smbol delit) La societat era molt jerarquitzada , visible en les poques estructures que es troben Societat dominada per un cabdillatge.

EDAT DEL BRONZE II-I millenni a.C

En aquets perode es desenvolupen els forns metallrgics i sintrodueix un nou metall, el Bronze, produt a partir de laliatge del coure amb lestany.La cronologia de ledat del bronze varia segons la regi, en el P.Orient es situaals voltants del 3.000 a.C, en canvi a la Pennsula Ibrica es desenvolupa al 2.000 a.C i perdura fins el 650 a.C.El bronze es divideix en tres etapes:-Bronze antic-Bronze ple-Bronze final Canvis en la estructura social, 1.200 a.C*

Els forns que es desenvolupen estan formats per un solc a terra, amb dos pals de fusta que subjecten un gresol amb el que saboca el metall fos en un motlle de dimensions redudes.Apareixen dipsits metallrgics dutensilis metllics en dess o b trencats.El bronze a diferncia daltres materials, es pot reciclar, per tant el registre metallrgic que nobtenim s el trobat en aquets dipsits...

IMPLICACIONS DE LALITAGES: COURE+ESTANY

Tant el coure com lestany sn recursos daccs restringit, fet que va propiciar a una reorientaci o creaci de les xarxes per a lobtenci daquets recursos. Generalment els punts dobtenci de lestany es localitzaven al Nord dEuropa, cosa que va obligar a establir contactes/comunicacions entres les localitats dels mediterrani amb Bretanya i el Bltic. Daquesta manera samplien les xarxes comercials, ara de ms kms, on sintercanvien objectes manufacturats i materials extics, no obstant cal recordar que no es tracta tan sols duna via dintercanvi comercial, sin que tamb suposa una transmissi de conceptes i idees (...)

*1.200 a.C a la P.IBRICA-Es segueix produint el fenomen megaltic-Perdura el fenomen campaniforme com a element de prestigi.En aquest moment es produeix un canvi molt significatiu en lmbit funerari, a lrea Nord-Est de la P.I relacionat amb Europa Trans-pirenaica sutilitzar la cremaci en compte de la inhumaci. Aquest canvi en la tradici funerria ens indica un canvi intern de la societat que no sabem explicar (...)

CULTURA DELS CAMPS DE LES URNES 1.300-1.200 a.C

Es desenvolupa en lEuropa central (Frana, Alemanya+ Itlia)+ P. Ibrica (Catalunya+ Arag+ Tros P.Valeci).Es cremen els cadvers dels difunts i es dipositen en una urna individualment en uns forats a terra senyalitzats per un petit tmul. Aquestes urnes cermiques es disposen en un necrpolis.Adaptaci daquest element cultural degut per un canvi ideolgic transcendent produt per un contacte cultural (?)

BRONZE PLE i FINALEs detecten enterraments singulars, aixovars individuals amb la presncia de metalls, aixovar militar(?)Aquest tipus daixovar compost per lequipament i armes sanomenen , les tombes principesques.Es produeix un creixement dels territoris poltics.El mn bllic s una font de poder del cabdill: la protecci de la comunitat legitima la seva posici benestant.Cabdillatges militars, que troben en la guerra la font de poder, daqu en deriven la construcci delements ostentatius/defensiu i la panplia militar.

*Error (!): no pot haver cabdillatges sense la presncia darmes, la font de poder en pot ser una altre.

CULTURA DEL ARGAR A nivell peninsular s el poblat ms representatiu de les societat de bronze. Es situa al sud-est de la pennsula (murcia).Els poblats disposen de grans fortificacions, conegudes des el segle XIX.Comena a finals del III millenni i decau en el 1.300-1.200 a.C.El seu nucli es desenvolupa en la comunitat dAlmeria, disposa els sues assentaments en territoris abruptes i en terrasses fluvials. Pel que fa la disposici del poblat, utilitzen habitatges amb planta quadrada construts a partir de scols de pedra alats per tovots. El poble disposa de carres.El jaciment de largar t 16 ha, no obstant hi vivien uns 500 habitants( xifra elevada, ja que els nuclis dhbitat del bronze aglutinaven 100 personesdeixant de banda P.O i Grcia. El sistema funerari es desenvolupa mitjanant la inhumaci individuals , i es concentra en el assentament (sota les cases). A vegades es troben cistes o urnes cermiques. Aquestes tombes disposen dun ric aixovar en cermica argrica.