NÚMERO 148 DESEMBRE DE 2010 - enginyersbcn.cat · Ruiz Gallardón deu avui 7.200 milions d’euros...

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N ANÚ

MER

O 14

8D

ESEM

BR

E D

E 20

10

Entrevista: Manel Pousa, pare ManelRetrat Professional: Anna PujolEmpresa: LKN Sistemes

La Diada 2010

premiala sostenibilitat

Theknos 148.qxp:NOUTheknos2010 3/12/10 12:57 Página 1

Un altre any més ens hempogut retrobar a la Diada dela Professió. És edificant com -provar com any rere any acu-dim per atiar el caliu de lacompanyonia, reconèixer mè -rits de companys i company-es, premiar els millors PFC iaprofitar l’avinentesa perpassar una bona estona iescampar la boira amb unamica de rauxa entre joc i jocde màgia. Davant la in gentquantitat de problemes diarisa què ens hem d’en frontar, ésreconfortant veure com esmanté aquest esperit de per -tinença.

Estem travessant mo -ments complexos. A més deles preocupacions diàries aquè estem sotmesos per lacrisi, que sembla no sols queno tingui fi, sinó que es com-pliqui més cada dia que pas-sa, a les nostres institucions–i consegüentment la profes-sió– se’ls afegeix una fortapatacada com a conseqüènciade l’aplicació a Espanya de laDirectiva de Serveis. Durantaquest 2010 hem conegut ladesaparició del visat obligato-ri, una desregularització quecom hem advertit fins a lasacietat pot generar un muntde nefastes conseqüències nosols per als professionals,sinó també per als usuaris, lasocietat en general, com tam-bé per a la mateixa adminis-

tració. Però com està vist queles alegries no vénen maisoles, ara el Govern de l’Estatens anuncia la imminent pre-sentació de la Llei de serveisprofessionals, amb la possi -ble eliminació de la col·le -giació obligatòria, que potcomportar la pèrdua de lesfuncions públiques que te -nim els col·legis, que implíci-tament estan reconegudes enl’article 36 de la Constitució.

Caldrà un cop més ma -nifestar, raonar, explicar i in -tentar fer veure que elscol·legis professionals, mal-grat es digui el contrari, hemfet, fem i farem sempre queens deixin, una importanttasca per a la societat i elsprofessionals. Són momentsforça convulsos. A la maleïdacrisi s’ajunta el fet que ensqüestionin les nostresinstitucions i per tant la sevavia bi litat. A mesura que s’a -van ça en aquest sentit, se’nsrequereixen més obligacions,se’ns eliminen drets i se’nsredueixen els recursos.

Per acabar, cal recordarque el proper 16 de desem-bre, estem cridats a la pre-sentació del pressupost per al2011, pressupost pensat perencarar-nos davant d’un anyque se’ns presenta ple d’in -certeses, complex i compli-cat, però que hem d’afrontaramb força i en el qual cal

esmerçar tots els nostres es -forços per seguir endavant.Per això, cal que tots i cadas-cun de nosaltres treballemplegats amb seny, fermesa,esperit positiu, sense fissuresi eradicant personalismes.

Per tant, a les portes d’unnou any que se’ns aventuracom a mínim enrevessat, desde la Junta de Govern usdesitgem unes molt bonesfestes. Esperem que l’anyvinent ens dugui primer isobretot salut, a més de forçai treball, per afrontar-lo ambil·lusió i empenta, per tald’endreçar tots aquests des-gavells que ens han vingutdonats. �

3

Junts ens en sortirem

Cal que cadascunde nosaltrestreballem plegatsamb seny, fermesai esperit positiu

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI


06OPINIÓ

I si parlem de Madrid?

07EN SEGONS

Premis CETIB, principi i fi

ENTREVISTA

Manel Pousa, pare Manel

28

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés, Manel Gastó, Montse Grau, Agustí Morera, Joan Ribó Direcció: Manel Gastó Coordinació: Patricia Serrano Assessorde comunicació: Miquel Darnés Col.laboracions en aquest número: Laura Alonso, Departament de Fitness del DiR, Bernabé Farré, Jordi Garriga, Tamara G.Cisneros, Jordi Goula, Meritxell Pineda, Albert Punsola, David Roman, Servei d’Assessorament Jurídic del CETIB, Servei d’Orientació Tècnica del CETIB, Teresa Turiera, Carles Vives,Andreu Zaragoza Correcció lingüística: L’Apòstrof Disseny gràfic i maquetació: Estudi Freixes Imatges: ACV, Canetti Fotografia, Comissió d’Enginyers Jubilatsi de Joves Enginyers, Xavier Corbella, Marc Javierre, María Luque, Lourdes Segade, Miquel Soler, Victor Valiente Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué) Passeig de Gràcia, 50,5è - 08007 Barcelona [email protected] Tel.: 932 72 54 30 Fotomecànica, impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL Edita: Col.legi d’Enginyers TècnicsIndustrials de Barcelona, Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona, Tel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 81, [email protected] DL: B-35390-67 ISBN: 1137-0017 © CETIB

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del com-pliment, de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida la reproducciódels con tinguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que s’estigués interessat en unaautorització per tal de reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucat ecològic (FSC) de100 grams i de 170 grams per a la coberta.

08INFORMACIÓ COL·LEGIAL

18EMPRESA

32ARTICLE TÈCNIC

38INFORMACIÓ PROFESSIONAL

LKN Sistemes Efecte rebotVictòria pírricaLa dada

41PREGUNTESFREQÜENTS

20SOSTENIBILITAT

MA

RC

JA

VIE

RR

E

16RETRAT PROFESSIONAL

Anna Pujol, professora de l’escola superiorde disseny Elisava

“Tenim una granresponsabilitat,ja que gestionemles aportacions,les il·lusions i els diners delsaltres”

Fórmula-e reuneix els principals experts en mobilitat elèctrica al Circuit de CatalunyaInformació col·legial, pàgina 8

Càlculs per al dissenyde sistemes d’ACS


06 07 08 09 10 11 12

01 02 03 04 05

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22

2827

23 24

29 30 31

25 26

Desembre 2010 Dimarts 21

Acte de presentació.Europa i Espanya:Seguretat ciutadanacomparada

Diego Torrente, coautor de l’Informe 2010 de l'Observatori del RiscA les 12.30 h al Tecnoespaidel CETIBConfirmar l'assitència a l'IDESwww.fundacio-ides.org

Dilluns 20

Concert de Nadal

Orfeó La Lira, una coral polifònica de veus mixtes composadaper cinquanta cantairesParròquia de la PuríssimaConcepció (C/ Aragó, 299) A partir de les 20 h.

Entrades disponibles al CETIB a partir del 13 de desembre

Elaboració d'un projecte d'EnergiaSolar i de Fontaneriaamb el programaInstal·lacions de l'EdificiArmando Riquelme, delegat de zona de l'empresaCYPE Ingenieros SAA les 18.30 h a la sala d'actes del CETIB

22

EN PORTADA

El dia 18 de novembre el Col·legi va celebrar la Diada de la Professió al PetitPalau de la Música Catalana. Una nit de màgia, humor i companyonia en quèes van lliurar els Premis CETIB.

76% Sí18% Un Govern diferent

no canviarà res06% No

46SALUT

Body PumpMuscular sense avorrir-se

44CULTURA

Bola Loca de Comansi40 anys “bolant”

Penseu que cal un canvi polític a

Catalunya?

TOTAL VOTS: 204

Creieu que els jocs de construcció i muntatge fomenten les vocacionsd’enginyeria?Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

La pregunta de desembre

L’ENQUESTA DEL WEB

Totes les activitats i inscripcions a www.cetib.cat/agenda

La Diada de la Professióés manté fidel a la cita anual

“Un bon enginyer tècnic ha de treballaramb disciplina, rigor i precisió”Retrat Professional, pàgina 16

LO

UR

DE

S S

EG

AD

E

Dimecres 15

42INNOVACIÓ

La cocreació:és l’hora dels enginyers!


L’emissió de bons de la Gene-ralitat destinada al públic vatenir moltes crítiques –forade lloc– i al final, malgratque el Govern va ampliar laxifra dues vegades fins als3.000 milions d’euros, non’hi haurà per a tots is’hauran de repartir en unprorrateig. El cert és que lademanda ha superat totes lesexpectatives i l’oferta s’haquedat curta, i de molt. El4,75% d’interès que oferia elgovern als inversors que livolguessin comprar els bonsha captat l’interès de 233.061persones segons dades delDepartament d’Economia i,en total, s’ha demanat inver -tir en aquest producte 7.147mi lions.

Bé, però això ja és històriai potser que per una vegadadeixem Catalunya i posemels ulls sobre Madrid, on lescoses no van precisamentsobre rodes. Molt sovint lacapital es posa com a modelde modernitat en infraes -tructures, “quan arribes al’ae roport tens el metro allàmateix... i les rondes… i…”.Vet aquí, però, que tot hapetat en negar el presidentRodríguez Zapatero la possi-bilitat d’un refinançament de255 milions d’euros de deutemunicipal que tenen el seuvenciment abans d’acabar

l’any. A partir d’aquí hananat sortint més coses.

La més important ja lasabíem, que l’ajuntament deRuiz Gallardón deu avui7.200 milions d’euros i quedes que va entrar com a alcal-de el 2003 la xifra s’ha multi-plicat per cinc. Avui, el deutede Madrid és deu vegadessuperior al de Barcelona,amb una capacitat de recap-tació semblant. I és la meitatdel deute de totes les capitalsde província d’Espanya ple-gades. Algú s’ha entretingut

a fer comparacions. Mireu,aquest deute equival al’estalvi de totes les admi -nistracions es panyoles ambel retall del 5% dels salaris. Osi voleu, és 200 milions supe-rior a totes les vendes de cor-reu electrònic d’Espanya enun any... Que ningú s’estra -nyi, doncs, si el municipi hahagut d’augmentar la pres-sió fiscal un 300% i retallaralguns serveis socials. Amés a més, és clar, de retar-dar pagaments als prove-ïdors, que ja tenen un termi-

6

I si parlem de Madrid?

OPINIÓJordi Goula I [email protected]

AN

DR

EU

ZA

RA

GO

ZA

THEKNOS 148 DESEMBRE DE 2010


ni mitjà de 9 mesos. Per cert,els 7.200 milions és el deutereconegut, però passa dellarg dels 8.000 milions si hiafegim l’esmentat retard alsproveïdors.

I com s’ha arribat enaquesta xifra? Amb una cer-ta megalomania, amb la con-vicció que Madrid el paguemuna mica entre tots els queno som de la capital i la sen-sació que fent unes trampe-tes comptables no passa res.Per això avui Madrid té elteatre d’òpera més car d’Eu -ropa –és per a tots els espany-ols, asseguren–, un aeroportaclaparador, les autovies co -bertes més cares del conti-nent, la xarxa de túnels fer-roviaris i de metro que si noés la més cara també d’Eu -ropa, poc n’hi falta… Però defet, tot va anar tirant, finsque a Europa no van perme-tre que el deute de la faraòni-ca remodelació de l’M-30 sel’apuntés comptablement unasocietat mixta, com ja haviafet Gallardón uns anys abansquan era president de laComunitat de Madrid, amb eldeute de l’ampliació delmetro. En obligar que anés alcompte de l’Ajuntament, vancomençar els ais i els uis.Especialment punyents hanestat els comentaris de laseva companya del PP, la pre-sidenta Esperanza Aguirre,en recomanar a Gallardónque no badi i vengui patrimo-ni. En bon moment immobi-liari dóna el consell, oi?�

7

Premis CETIB, principi i fi

EN SEGONS

La celebració més concor -reguda del Col·legi, la Dia-da de la Professió, ja haarribat a l’onzena edició.La raó de ser d’aquesta fes-ta del CETIB és la conces-sió dels premis al MillorProjecte de Fi de Carrera,on es pre mia un treball –demo ment acadèmic– i l’ator -ga ment d’un premi a uncol·legiat que hagi desta-cat per la seva trajectòriaprofessional, el Professio-nal de l’Any. Això és, elprincipi i la fi, la il·lu sió ila realitat.

EL PRINCIPI, la il·lusiód’aplicar els coneixementsadquirits a l’escola, aquestés el punt més important.Si només es tracta de pre -sentar un treball per com -plir una obligació aca dè -mica, per aprovar, nome reix cap distinció. Elpri mer i més importantper aconseguir l’èxit pro-fessional és que t’agradi laprofessió d’enginyer i mi -llor alguna matèria en con-cret. Si no et motiven elstemes desenvolupats, pocail·lusió hi deus haver posat.

Estimat company, aquíet faig una pregunta, quenomés tu pots respondre.Si tinguessis la vida solu-

cionada, sense problemeseconòmics i amb la capaci-tat de finançament assegu-rada, dedicaries tot el teutemps, i més, a tirar enda-vant aquest projecte quehas desenvolupat? Creusque seria guai posar-s’hi atreballar? I per acabar,creus sincerament que se -ria rendible per a la so -cietat?

Si respons afirmati va -ment, aquest és el teu pro -jecte. Contràriament, és no -més un treball acadèmic.

LA FI, la realitat d’undesenvolupament profes-sional avalat per una vidadedicada a una professióque obligatòriament ha ha -gut d’agradar, plena d’er -rors i èxits, ja que nomésqui s’equivoca, perquè s’ar -risca, i aprèn dels seus er -rors, avança professional-ment. El pobre que noméstreballa per guanyar di -ners, és possible que acabiric o no, però professional-ment no és ric. La riquesaprofessional no més s’acon -segueix amb esforç, dedi-cació i gaudi de la feina. Elque treballa només per co -brar un sou i no gaudeixde la seva tasca, no seràmai un bon professional.�

El deute deMadrid és deu vegadessuperior al de Barcelona

Carles Vives i MarchCol·legiat distingit 2010. Membre de la Juntade Govern del CETIB durant quinze anysCol·legiat núm. 2.436


8

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

El Tesla Roadster 2.5 es preparaper iniciar les Ecosèries, cursesde regularitat de la FederacióCatalana d’Automobilisme

Dissabte i diumenge es vandur a terme activitats per atots els públics i es van cór-rer les Ecosèries, organitza-des per la Federació Catalanad’Automobilisme, on, per pri-mer cop, van competir vehi-cles elèctrics. El pàdoc delCircuit de Catalunya va aco-llir una exposició sobre mobi-litat elèctrica en la qual unatrentena de marques del sec-tor com IVECO, Tazzari oNissan van mostrar les últi-mes novetats.

Les jornades del dillunsestaven destinades a profes-sionals del sector i tenien uncaràcter més tècnic. Al webwww.cetib.cat/formula-e espoden consultar les princi-pals conclusions. A més, desde les 9 h i fins després dedinar es van poder conduirvehicles elèctrics pel Circuit.Aquest era precisament undels objectius de Fórmula-e:posar de manifest que elsvehicles elèctrics ja són unarealitat. Per això, algunsdels models que més va des-pertar l’interès dels assis-tents van ser el Peugeot iOno el Nissan Leaf, tots dos a

Fórmula-e reuneix els principals experts enmobilitat elèctrica al Circuit de Catalunya

La segona edició de Fórmula-e es va tancar amb una assistència propera als dos milers depersones. El programa estava centrat en tres eixos: conferències, exposició de vehicles iproves pel Circuit de Catalunya obertes al públic. Els principals experts en mobilitat elèctricavan acudir a la cita del CETIB els dies 13, 14 i 15 de novembre a Montmeló.

THEKNOS I Text MARC JAVIERRE I Fotografies




9

punt de comercialitzar-se aEspanya.

COMITÈ ORGANITZADORDesprés de l’èxit de fa dosanys, el Col·legi va tornar aorganitzar aquest esdeveni-ment, que ara creixia en dies,activitats i implicació d’em -preses i institucions. Aquestcop al comitè organitzador,presidit per Jordi Català,secretari del Col·legi, vanparticipar també destacadesinstitucions: els ajuntaments

de Barcelona i Montmeló, laDiputació de Barcelona, l’Ins -titut Català de l’Energia de laGeneralitat, el Circuit deCatalunya, la Federació Cata-lana d’Automobilisme, elClúster d’Eficiència Energèti-ca de Catalunya, el Grup deGestor Energètics, la Univer-sitat Politècnica de Catalu-nya i la Cambra de ComerçItaliana de Barcelona.

La implicació de totesaquestes institucions, aixícom d’un nombre important

d’empreses patrocinadores,va permetre fer unes jorna-des de tres dies de duradaamb una vintena de con fe -rències i una zona d’ex po -sició, novetat respecte l’edicióanterior.

ELS ELÈCTRICS TAMBÉ COMPETEIXENSamuel Hunter, amb un Tes-la Roadster 2.5, va guanyarles Ecosèries en la categoriade vehicles elèctrics en lacursa celebrada el 14 de no -

Les jornades del dilluns es van celebrar a la sala de premsa del Circuit de Catalunya, amb capacitat per a 500 persones. El dissabte es van fer xerrades a la sala de briefing. A la imatge inferior dreta, inauguració del Fórmula-e


10


vembre al Circuit de Catalu-nya. Aquest era el primer copque competien vehicles elèc-trics per Montmeló, i ho feienen el marc de Fórmula-e.Hunter va fer dinou voltes alCircuit en poc més d’una ho -ra: 1:01:19,484.

En segona i tercera posi-ció van quedat Giusepped’Alessandra i Óscar Iniesta,tots dos al volant d’un Tazza-ri Zero, amb un tempsd’1:01:44.389 i 1:02:09.102,respectivament. Hunter com-petia en nom de Athlon CarLease; d’Alessandra, amb eld’Enisola, i Iniesta represen-tava Factorenergia.

En la categoria general,els vehicles elèctrics vanquedar en primera, vuitena ino vena posició. Aquestes cur -ses s’inscrivien en els Cam -pionats de Catalunya d’Au -tomobilisme, organitzades perla Federació Catalana.

ELS PROFESSIONALS DEL VEHICLE ELÈCTRICCatalunya està situant el ve -hicle elèctric com a eix estra-tègic de desenvolupament.La històrica indústria auto -mobilística catalana i l’ad mi -nistració veuen en la mobili-tat elèctrica una oportunitat

per impulsar un sector moltafectat per la crisi econòmi-ca. En aquest context, profes-sionals com els enginyerstècnics industrials poden serreferents en tot el cicle d’ac -tivitat que implica el vehicleelèctric: des del dis seny deproducte i me cà nica, fins alservei postvenda i as sistènciatècnica, passant pels aspectesrelacionats amb l’alimentacióelèctrica dels vehicles.

Tot i que la tecnologia delvehicle elèctric no és nova, enaquests moments es troba enun moment d’expansió i con-solidació. Segons un estudide l’Observatori del Vehicled’Empresa, un 21% de lesempreses espanyoles preveuincorporar vehicles elèctricsa les seves flotes, fet quesuposa que la intenció decompra creix vuit punts res-pecte a les expectatives de faun any.

L’estudi destaca la neces-sitat que les administracionspúbliques i les grans empre-ses s’impliquin perquè el cot-xe elèctric sigui un èxit.

En aquest sentit, el CETIBestà treballant en un pro -grama per detectar les possi -bilitats de reconversió delsper fils professionals dels col -

le giats cap a posicions vincu-lades a la mobilitat elèctrica.Destaquen feines vinculadesa l’electrificació de zones d’a -parcament, a la producció, eldisseny i el desenvolupamentde l’automòbil.

Des del Col·legi, s’ha tin-gut en compte que l’ÀreaMetropolitana de Barcelonaconcentra aproximadamentel 20% de la indústria espa-nyola, amb dues grans fàbri-ques (Seat i Nissan), unanombrosa indústria auxiliari centres de recerca tecnolò-gica. Uns elements que pre-senten la mobilitat elèctricacom una oportunitat per mi -llorar la competitivitat indus-trial del país.�

Més informació i resum de les ponències awww.cetib.cat/formula-e

El Tesla, Vehicle Elèctric Fórmula-e 2010

El Tesla Roadster 2.5 va ser escollit, pervotació popular, el vehicle elèctric Fórmula-e2010. Tots els assistents a les activitats deFórmula-e van poder emplenar una papere-ta per triar el Vehicle Fórmula-e. Entre elsparticipants, el Col·legi va sortejar un scoo-ter elèctric Eco Viva de Goelix. El guanya-dor va ser Denny Brooks.�


Patrocinadors d’honor


11

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, càrrega d’un vehicle, membresdel comitè a l’estand del CETIB, un Nissan Leaf i un Tazzari, pòdiumde les Ecosèries en la categoria de vehicles elèctrics (d’Alessandra,Hunter i Iniesta) i zona d’exposició del Fórmula-e



12


Els enginyers tècnics industrialses fan visibles mitjançant el màrqueting

Cada any el CETIB fa campanyes de màrqueting per promocionar la professió i els serveisdel Col·legi als mitjans de comunicació. L’objectiu principal és donar a conèixer la nostraversatilitat pel que fa a les feines relacionades amb l’enginyeria, i enguany també informarla societat de la garantia de seguretat que representa el visat.

MIQUEL DARNÉS I Assessor de màrqueting i comunicació del CETIB

Un díptic amb tres missatges:Guia de Professionals, Visats iWeb, s’ha encartat en diferentsrevistes professionals


El president del Consejo Ge -neral de Colegios, VicenteMartínez, escrivia en un arti-cle que li preocupava la invi-sibilitat de l’enginyeria tècni-ca industrial. Potser no lifal tava raó. Els enginyerstècnics industrials (ETI) hempensat molt a treballar i poc aexplicar-ho, segurament per-

què no ens feia massa falta.Però ara la crisi econòmica,per una banda, i el nou marcle gal per als visats, per l’al -tra, ens forcen a fer un canvide xip. Els ETI ens hem defer ben visibles. Així doncs, elCETIB continua amb les ac -cions que ja va endegar –a -van çant-se en el temps– farà

tres anys amb la campanya“Professionals versàtils”, enla qual es donava a conèixerla versatilitat dels ETI com acaracterística que ens dife-rencia d’altres professionals.Nosaltres sempre ens hemcaracteritzat per assumir en -càrrecs relacionats amb nom -brosos àmbits pro fes sionals

MA

RÍA

LU

QU

E


13

–pel que fa a l’exer cici lliure–,però també per la gran quan-titat de feines i càrrecs quepodem desenvolupar en unaempresa o administració pú -blica.

Per tant, hem de continu-ar divulgant la nostra idio-sincràsia professional, ja queno n’hi ha prou de ser algunacosa, sinó que s’ha de saberexplicar. Cal que la resta deprofessionals i la societat engeneral coneguin bé les capa-citats dels ETI i el gran ven-tall de serveis que els podemoferir. Així doncs, el Col·legienguany ha continuat desen-volupant accions amb aquestobjectiu. Durant el primersemestre es van emetre fal-ques de ràdio en el programaEl Món a RAC-1, es van posaranuncis a l’Avui i es va parti-cipar en monogràfics a ElPeriodico, a més de tenir unestand al saló InstalMat, delqual som col·laboradors.

Tot i que mesurar els re -sultats de la publicitat éscomplicat –el pare dels gransmagatzems, John Wanama-ker, va dir: “Sé que la meitatdel que inverteixo en publici-tat no funciona, el problemaés que no sé quina meitatés”–, sí que podem afirmarque les visites al nostre webno paren de créixer, tot asso-lint el rècord absolut durantel mes de setembre amb151.691 pàgines vistes, querepresenta el 21% d’aug menten relació amb el ma teix mesde l’any anterior.

Bé doncs, durant el segonsemestre, el Col·legi continuaen la mateixa línia i els pas-sats dies 27 i 28 de novem-bre, vam aparèixer amb sen-gles anuncis a tota pàgina enels especials de l’Avui i El

Punt Diari i del nou diariAra, respectivament. El ma -teix anunci es tornarà a pu -blicar en les edicions diàriesdels dies 19 de desembre(Avui i El Punt i Ara) i 16 degener (Ara), i par ticiparemen el proper mo nogràficEcópolis de El Pe riódico.També s’ha fet l’encar tamentd’un díptic –que trobareu en -cartat al Theknos– en revistesde col·lectius professionalscom ara advocats, gestors, eco-nomistes, constructors, etc.,amb un total de 57.000 exem-plars. I, finalment, per primercop s’ha fet una aposta pelpay per click, a fi i efecte que

el nostre web aparegui en elsGoogle Adwords quan esfacin cerques relacionadesamb la Guia de Professionals,però també amb altres serveiscom lloguer d’espais, forma-ció, borsa de treball, etc.

Esperem que tot plegatserveixi per fer-nos cada copmés visibles i perquè com aprofessionals de l’enginyeriasiguem coneguts i valoratspel conjunt de la societat.�

Anunci que va aparèixeren el suplement de 100.000exemplars del nou diari Ara,del dia 28 de novembre

Més informació a www.cetib.cat/guia i canal Enginyersbcn a You Tube



Les comissions d’EnginyersJubilats, Ensenyament i Qua -litat mantenen la formació deles seves juntes rectores. Laresta de comissions ha experi-mentat algun canvi en la sevacomposició.

La Comissió de Cultura iEsports ha canviat el vicepre-sident, càrrec que ara ocupaDomènec Tubert; es mante-nen Josep Maria Aguilà coma president i Albert Planascom a secretari. La Comissiód’Enginyers en ActuacionsPericials, en canvi, modificatota la Junta Rectora, queara passen a ocupar EnricCayuela com a president,Jaume Crous com a vicepre-sident i Jordi Aguilà en elcàrrec de secretari. Tambécanvia la Junta, quasi en laseva totalitat, de la Comissiód’Exercici Lliure, lideradaper Francesc Amer, abansvicepresident, càrrec que araocupa Sergi Bolea; el secreta-ri és Enric López. També hiha canvis a la Comissió deSeguretat Contra Incendis iEmergències: Pau Gavarróentra de nou a la presidènciai Óscar Rosique com a secre-tari, mentre Antoni Abad es

manté com a vicepresident.Per la seva banda, la Comis-sió de Funció Pública mantémembres, però la Junta pas-sa a estar formada només perpresident i secretari, AlbertMar tínez i Josep Manuel Gar-cia, respectivament.

Pel que fa a la Comissióde Joves Enginyers, presi-dent i vicepresident han in -tercanviat papers: Eva Arti-ga passa a ser presidenta iJosé Antonio Moreno, vice-president; la nova secretàriaés Ana Ortiz. També els hanintercanviat a la Comissióde Medi Ambient, Energia iSeguretat: Andreu Martí-

nez, passa a ser vicepresi-dent i li cedeix la presidèn-cia a Rafael Cabeza; ÀlexGonzález es manté com a se -cretari de la Comissió.

Finalment, pel que fa a laComissió de Vinculats a Em -presa, Lluís Latorre pren elcàrrec de president de la Jun-ta Rectora, abans vicepresi-dent, i entren Àngel Codinaen el seu anterior càrrec, iJoan Serra com a secretari.�

14


Si et vols inscriure en les comis-sions professionals, tècniques osocials del Col·legi, ho pots fer através a www.cetib.cat/comissions

El passat 15 de setembre es va obrir el període electoral que al llarg de dos mesos reno-va les juntes rectores de les comissions del CETIB. Prèviament a les eleccions, es vantancar els respectius censos el dia 13 de setembre. Les eleccions les convoca la Juntade Govern i se celebren tots els anys parells.


Eleccions de les juntes rectoresde les comissions del Col·legi

PROFESSIONALS

TÈCNIQUES

SOCIALS

Vinculats a Empresa

Exercici Lliure

Funció Pública

Ensenyament

Medi Ambient, Energia i Seguretat

Qualitat

Seguretat Contra Incendis i Emergències

Enginyers en Actuacions Pericials

Enginyers Jubilats

Joves Enginyers

Cultura i Esports


El 21 de novembre, va tenirlloc la 20a cursa de Collserolaorganitzada pel Centre Ex -cursionista de Catalunya.

Aquesta cursa va ser unpunt de retrobada: algunsvan gaudir d’activitats com elsenderisme, mentre que d’al -tres van aprofitar per posar-se a prova i millorar les sevespròpies marques. Els mem-bres de la Comissió i els seusacompanyants van gaudirdurant 18,8 quilòmetres dedesnivell acumulat d’un matífresc però assolellat per Coll-serola.�

La Comissió de Joves Enginyersparticipa en la 20a cursa de Collserola

CO

MIS

SIÓ

DE

JO

VE

S E

NG

INY

ER

S

Del 7 al 10 d’octubre, 36 com -panys de la Comissió d’Engi -nyers Jubilats del CETIB vanvisitar el País Càtar fent rutaper les ciutats franceses deTolosa, capital històrica de laprovíncia del Llenguadoc, imés al sud Mirepoix, Foix (ala imatge esquerra), Montse-gur, Rennes le Châteuax,Arques i la històrica vila deCarcassona, patrimoni de lahu ma ni tat de la UNESCO desde 1997, co neguda per lal’arqui tectura me dieval res-taurada al segle XIX i la ciu-tat fortificada.�

Viatge de tardor al País Càtarde la Comissió d’Enginyers Jubilats

CO

MIS

SIÓ

D’E

NG

INY

ER

S J

UB

ILA

TS


15


16


RETRAT PROFESSIONAL

Està entre dos mons: “Per als enginyers sóc molt artista i perals artistes sóc molt tècnica”, assegura Anna Pujol. I és queaquesta professora de l’Escola Superior de Disseny Elisava hacultivat totes dues vessants. La quarta de cinc germans vatrencar la tradició familiar quan va decidir estudiar BellesArts en lloc d’enginyeria: “Es van dur les mans al cappensant que em convertiria en una bohèmia!”. De seguida,però, va veure que cada dos cursos de Belles Arts, se’n podiatreure un d’Enginyeria Tècnica Industrial Tèxtil i així ho vafer. En acabar la llicenciatura, aquesta lleidatana inquieta iriallera va treballar set anys de professora a l’acadèmiaBlancafort: “Els meus alumnes eren més grans que jo!”,recorda, però tot i els tràngols de les primeres clas ses, vaveure que ensenyar li agradava i a això ha dedicat tota laseva trajectòria professional. A ensenyar, i també a apren dre,perquè posteriorment va cursar un doctorat en Arquitectura:“El que més m’agrada és l’expressió gràfica i la representacióde plànols”, comenta amb entusiasme i asse gura quel’Enginyeria Tècnica dota els professionals de transversalitati polivalència.

Des de fa 13 anys és professora a Elisava on actualmentimparteix classes de màster i dels graus d’Enginyeria enDisseny Industrial i Enginyeria de l’Edificació. “Per a mi ladocència és vocacional. Potser em podria guanyar millor lavida però m’agrada estar en contacte amb la gent jove iajudar-los”, afirma i hi afegeix que és una feina que també lipermet fer altres coses. Per exemple, ha fet feines de dissenygràfic, dissenys de teixits i roba infantil i, més recentment,s’ha encarregat de la prevenció de riscos laborals i de decorari moblar diverses promocions d’habitatges.

En el temps lliure li agrada fer viatges llargs –afició queté aparcada pels seus dos fills petits–, la lectura i “fer demare”: “Canviar bolquers i donar farinetes...”, diu somrient.També li agrada anar en bicicleta i per això cada matí recorrela distància des de Poblenou fins a la seu d’Elisava a laRambla pedalant al costat del mar.�

PATRICIA SERRANO I Text VICTOR VALIENTE I Fotografies

Tècnica i artistaAnna Pujol, professorade l’escola superior de disseny Elisava


“Un bon enginyer tècnic hade treballar amb disciplina,rigor i precisió”

“M’encanten els plànols, sóncom desxifrar una petita obrad’art”

“El sistema d’ensenyament deBolonya pot ser molt positiusi es fa bé”

“Admiro els qui són capaçosde tenir una vida per donarals altres com Vicenç Ferrer”


LKN Sistemes,una mirada al futur

EMPRESA

Als anys setanta, quan parlar d’energies renovables eragairebé una quimera, l’enginyer tècnic industrial JosepFradera va entendre que entrar en aquest sector, i mésconcretament en el de l’energia solar, era una aposta defutur. Per això va fundar LKN Sistemes, una empresaque ja ha projectat i dirigit més de 2.000 instal·lacionsd’energia solar tèrmica.

Fradera, a més de tenir visió de futur, també és unautèntic emprenedor. “Vaig entrar en el sector senseexperiència i en un moment que, com aquell qui diu, elmercat tot just s’estava començant a crear. Era unmercat utòpic, una època d’invents i d’imaginació…”.Fos com fos, gràcies a l’esforç i a la feina ben feta, Jo -sep Fradera va aconseguir consolidar l’empresa. Tantés així, que a hores d’ara LKN Sistemes ja és en fase dere novació generacional, i els seus dos fills, Jordi iXavier, es troben pràcticament al capdavant del negoci.

Amb la nova saba l’empresa continua endavant iamb convicció. Segurament aquest és el secret: laconvicció i la vocació. Com comenta Jordi Fradera: “No -sal tres ens mantenim en el mercat perquè creiem enl’eficiència dels nostres sistemes i ens esforcem per mi -llo rar-los”. I així ho corrobora el pare: “A part de serfabri cants, aportem la solució per a la instal·lació inte -grada dins d’un sistema que va de la producciód’energia al lliurament”. En Jordi ho exemplifica:“Nosaltres fem el car bu rador, però també garantim elconsum final, aquest és el nostre valor afegit”. “Peraixò –conclou en Xavier–, com més complex és elsistema, més destaca el nostre saber fer”.

En definitiva, tot i que LKN Sistemes fabrica bonapart dels elements necessaris per a l’obtenció d’energiasolar tèrmica, no venen components, sinó que venensistemes i, el que és més important, els doten de lamàx i ma fiabilitat, eficiència, seguretat i, sobretot, dura -bilitat. I tot, gràcies a la vocació, perquè, com explicaamb certa sornegueria el fundador, “la normalització del’energia solar, fins a cert punt ha desprestigiat elsvalors de l’energia solar. Per això, als qui ens agradamillorar cada dia, és com si tornéssim a estar als anyssetanta. A l’any 77 era una aposta de futur, però joencara no he arribat al futur…”.�

18

LKN SISTEMESFabricació de captadors solarstèrmics i disseny de sistemescomplets.

Solucions en: - Energia solar tèrmica- Calefacció/Refrigeració sistema

Climafloor d’LKN.- Monitorització I gestió

centralitzada d’instal·lacions- Sistemes combinats de solar /

Geotèrmia / Biomassa / AbsorcióAny de fundació: 1977Facturació: 2 M d’euros anuals Treballadors: 10

Pol. Ind. CongostC. Mas Pujol. Nau G. – Corró d’Avall08520 Les Franqueses del VallèsTelèfon 93 840 29 33www.lknsistemes.com

J. GARRIGA I Text M. JAVIERRE I Fotografies


LK

N S

IST

EM

ES


Alguns dels sistemes projectats i fabricats per LKN s’han instal·lata equipaments com l’EscolaUniversitària Politècnica Superiorde Castelldefels (320 m2 decaptador solar LKN i sistema de calefacció LKN per terraradiant de 4.000 m2) o laresidència de St. Josep de la Valld’Hebron de Barcelona, la primerainstal·lació hospitalària ambenergia solar tèrmica i terraradiant de Catalunya, i on es vanaplicar les primeres proves detelecontrol i telegestiócentralitzada l’any 1989.

A la imatge inferior dreta, Xavier, Josep i Jordi Fradera: dues generacions a la coberta de les instal·lacions de LKNSistemes.


20

En els darrers anys han sor-git diverses opcions per redu-ir les emissions lligades alcanvi climàtic i entre ellesdestaquen algunes pautes deconsum i de feina com podenser les compres a Internet oel teletreball. Recentment,però, s’ha posat en qüestió

que aquestes pautes contri-bueixin a frenar, almenys entots els casos, l’escalfamentglobal.

Aquest és el prin ci pal ar -gu ment d’un estudi portat aterme per l’Institution ofEngineering and Technology(IET) de la Universitat de

Newcastle (Anglaterra). Pelque fa a les compres en línia,l’estudi conclou que només esprodueixen beneficis ambien-tals quan les compres fetesamb el clic del ratolí substitu-eixen més de 3,5 sortides acomprar, o quan s’aconse -gueixen reunir un mínim de25 comandes de cop, o en elcas que per fer la compraconvencional s’hagin de re -córrer més de 50 km. Si nos’assoleixin aquestes magni-tuds, es produeix un efecterebot, expressió amb la quales descriuen els resultatscontra produents d’una ini-ciativa o acció encaminada enprincipi a assolir objectiusambientals de caire positiu.

Fa uns 10 anys Internetera un medi més aviat pas-siu, però avui en dia els usosactius –incloent-hi la compraelectrònica– han pres prota-gonisme. Fins i tot en unperíode de greu crisi com elque estem vivint, s’ha estimatque, a Europa, les vendes enlínia tindran un creixementanual de gairebé el 10% finsal 2014. L’augment del nom-bre d’usuaris i la ubiqüitat de

El Nadal és la gran festa del consum però avui aquesta festa sembla durar tot l’any i el granboom del comerç electrònic n’és una prova. Comprar a distància tranquil·litza la nostraconsciència ambiental perquè ens estalvia alguns desplaçaments sovint poc sostenibles.Però, atenció, un estudi revela que podríem estar equivocats.

Efecte rebotCompres en línea en qüestió

ALBERT PUNSOLA I [email protected]

SOSTENIBILITAT

Fa uns 10 anys Internet era unmedi més aviat passiu, però avuien dia els usos actius han presprotagonisme


AR

XIU


21

l’accés estimulen encara mésaquesta tendència.

TELETREBALLL’estudi de l’IET, de maneracoincident amb un altre d’e -laborat per la Universitat deCalifòrnia ara fa 5 anys, tam-bé es refereix al teletreball iindica que el fet de realitzarla jornada laboral a casa in -crementa el consum energè-tic de la llar un 30%. A més,el teletreball fomenta la triad’habitatge cada vegada méslluny del centre urbà, demanera que accentua el feno-men de l’expansió urbanadispersa lligada, per la neces-sitat que genera de transportprivat, a un increment de lesemissions. Hi ha un altre as -pecte que no es pot passarper alt: reunir moltes perso-nes en un sol indret per tre-ballar és més eficient energè-ticament que no pas que hofacin en llocs separats, espe-cialment a l’hivern, quan unsol sistema de calefacció ser-veix a molta gent. La recercatambé ha descobert que el fetd’estar sol a casa fomenta lanecessitat de fer petites esca-pades per a compres banals ola posada en marxa d’electro -domèstics, petites activitatssense transcendència quesumades alimenten l’efecterebot.�

Victòria pírrica?

LA DADA

S’acaba el 2010, any inter-nacional de la biodiversitat,amb la conclusió que nos’atura el procés de pèrduad’aquesta riquesa col·lec -tiva. Malgrat aquest con-text d’ombra, cal destacaruna novetat: l’Índia serà elprimer país del món de ferpúbliques dades de valora-ció econòmica del seu patri-moni natural (animals,plantes, recursos, ecosiste-mes...). La idea parteix deNacions Unides amb unintent d’emular el cèlebreInforme Stern so bre el can-vi climàtic, que va posarpreu per primer cop a lesconseqüències d’a quest pro -cés. Serà complicat que els

200 estats del món se -gueixin l’exemple de l’Ín -dia. Les dades no són fà cilsde recollir i no estaran pu -blicades fins al 2015 com amés tard. S’espera que peraquella data algunes de -senes de països in corporinel valor de la bio diversi tat ala seva comp tabilitat nacio-nal.�

El teletreballfomenta la triad’habitatge cadavegada més lluny de la ciutat

AR

XIU

9%Una reducció global del consum de carn i lactis del 9% suposaria disminuir lapetjada ecològica de la humanitat el 35%. Cal recordar que aquest concepte esrefereix a la superfície del planeta que es necessita per obtenir els recursos iabsorbir els impactes generats per les activitats humanes. La dada és del’organització World Wild Fund i la recull l’Informe Planeta Viu 2010, undocument que mesura cada dos anys la demanda de la població sobre elsrecursos naturals de la Terra.

Les principals conclusions de la darrera edició de l’informe indiquen quel’empremta ecològica s’ha duplicat des dels anys seixanta. Aquesta organitzacióposa un exemple senzill en l’important volum d’aigua contingut en béns iproductes agrícoles, anomenat aigua virtual. Així, la petjada hídrica –variantconcreta de l’ecològica– d’un cafè amb llet i sucre, servit en tassa d’un sol ús, ésde 200 litres d’aigua, tenint en compte la transformació, el transport i l’elaboració.Pel que fa a la carn, la producció per cobrir la demanda actual necessita el 70%de la terra cultivable i genera una cinquena part de les emissions.

Espanya es troba en el 19è lloc mundial pel que fa a empremta ecològica perpersona. Els primers llocs estan ocupats en aquest ordre per: Emirats ÀrabsUnits, Qatar, Dinamarca, Bèlgica i els Estats Units.�


LO

UR

DE

S S

EG

AD

E


23


EN PORTADA

A mitjans de tardor, cada any, els col·legiats estanconvocats a la festa del CETIB per antonomàsia: laDiada de la Professió. És el moment dels premis, de lacompanyonia, dels reconeixements... Cal dir que anyrere any –i ja en fa onze–, des del Col·legi es prepara laDiada amb dedicació i esforç perquè es pugui gaudird’una vetllada simpàtica i enriquidora. Això ha fetd’aquesta trobada una nit especial en què mai no hi hafaltat la sensació reconfortant de formar part d’unagran família que treballa per tirar endavant. Perquè,tot i que el món actual s’està tornant virtual, semprecaldrà l’escalf del contacte humà. Així doncs, el dia 18de novembre el Col·legi va celebrar la seva Diada, persegon cop al Petit Palau de la Música Catalana.

La Diadaa la citade la Professió

és manté fidel

El Petit Palau de la Música va ser l’escenari on es vacelebrar una nova edició de la Diada de la Professió

LO

UR

DE

S S

EG

AD

E

anualMIQUEL DARNÉS I Text CANETTI FOTOGRAFIA I Fotografies


EEN PORTADA

El darrer avís del Petit Palauacaba de sonar, s’apaguen elsllums i entra en escena unnoi amb melena que fa aplau-dir al públic, tot dirigint-locom si fos un concert. És totauna declaració d’intencionsde per on aniran els trets:humor, participació i màgia.Es tracta del Mag Isaac, queamenitzarà la vetllada. Tot se -guit, el presentador de l’acte,l’actor Joan Dausà, dóna labenvinguda i ràpidament dei-xa pas al discurs institucio-nal del degà, Joan Ribó.

El degà fa un repàs de lesefemèrides més rellevants delCol·legi, per dir que enguanyel recordarem com l’any queel gruix dels visats van dei-xar de ser obligatori, a causa

d’un Reial Decret que consi-dera desafortunat i que nogaranteix la seguretat al ciu-tadà. Explica les accions fetesper oposar-s’hi i apel·la elsvalors dels enginyers tècnicsindustrials basats en l’esforç,el treball, el sacrifici, la com-panyonia i la unitat, que sóntota una garantia en elsmoments difícils. “Perquèuna cosa és més que clara,mentre existeixi la professió,i va per llarg, el Col·legi tam-bé existirà. Potser amb unaltre nom, segur que ambnoves titulacions com elsenginyers de grau i els engi-nyers en disseny industrial,però existirà”, va afegir. Perfinalitzar, va explicar que elCol·legi s’adaptarà a la nova

situació, tot aprofitant almàxim els recursos propisque té a l’abast i va acabardient que “si remem totsjunts, col·legiats, empleats iJunta de Govern, en la matei-xa direcció, ens en sortirem”.

PREMIS, MÀGIAI EMOCIONSLa Diada ja estava llançada iva ser el professor Franz, desde Copenhaguen, el següenta intervenir mitjançant una

Carles Vives, 15 anys membrede Junta, rep el reconei xementde Col·legiat distingit de mansde M. Cinta Pastor i Joan Ribó

Una connexió en directe des de Copenhagen va permetre al professor Franz saludar als assistents a la Diada

24



connexió en directe, en la qual va prometreque l’any vinent vindria a Catalunya amb uncotxe elèctric que es carrega amb la llum de lalluna. A partir d’aleshores el Mag Isaac va feri desfer al seu aire, interrompent sempre quevolia i fent rumiar la gent amb els seus trucsimpossibles: cartes, llimones, diaris, bitllets,capses, voluntaris, etc., van desfilar per l’es -cenari sense parar. Però entremig dels trucsde màgia hi va haver temps suficient per fer ellliurament dels Premis CETIB. Una foto defamília amb tots els guanyadors va ser el testi-moni gràfic d’uns premis plenament consoli-dats. Després hi va haver un moment moltespecial, que va ser el lliurament del guardóal col·legiat distingit Carles Vives, membre deJunta durant 15 anys com a tresorer i vicede-gà. Dalt l’escenari es va produir un petit dià-leg a tres bandes entre Joan Ribó, Ma. CintaPastor, membre de Junta, i el guardonat. Vanparlar de moments viscuts i de records que jaformen part de la història del Col·legi.

La recta final de la Diada va arribar de lamà del filòsof i músic Bernat Dedéu, que ambla conferència: “La tècnica, porta d’entrada ala responsabilitat”, hi va posar els momentsde reflexió, amb la paraula ben dita, sobre laresponsabilitat social que comporta un projec-te tècnic i la tasca dels seus professionals.

I la traca final va ser un truc sorprenentdel nostre inefable mag. Els espectadors vananar dient paraules relacionades amb unacentral tèrmica, que van sortir totes escritesdintre un tub que estava dintre una capsaque va estar penjada d’un cordill durant totala nit en un extrem de l’escenari. Millor finalimpossible.�

M. Carme Bufí,Professional de l’any

El presentador Joan Dausà va posar unsmoments de “suspens” a la vetlladaquan va ser el moment del Premi al Pro-fessional de l’any. Va anar donant pistessobre la guanyadora, com ara que treba-lla al Maresme, a Euroquímica, que pre-sideix la Fundació Privada Bufí i Pla-nas, però que encara li queda temps perparticipar en el concurs de pintura delCol·legi.

Finalment va desvetllar el seu nom ila va fer pujar a l’escenari perquè se lilliurés el premi. La guardonada va ferun discurs d’agraïment ple d’emoció isentiments, tot fent esment de la impor-tància de treballar en equip i de no defa-llir mai per poder deixar un món millorals nostres néts.�


El Mag Isaac dirigeix elsaplaudiments del públic per anar escalfant motors, a l’inici de la Diada

La reflexió filosòfica sobrel’enginyeria va ser l’eix deldiscurs de Bernat Dedéu, que vacloure els parlaments de la nit

25


26


EN PORTADA

Aquest projecte planteja unsistema biotecnològic quepermet cultivar microalgues,que són els organismes uni-cel·lulars que tenen méscapacitat de fixar el CO² de lanatura. Ha estat pensat percontribuir a reduir les emis-sions de CO² i millorar laqualitat de vida a la Terra.Les microalgues tenen usos

en grans quantitats de sec-tors de la indústria, des de laproducció de colorants natu-rals fins a la producció ener-gètica. El projecte ha cons-truït un fotobiorecator ambtotes les seves parts i ha dis-senyat el sistema de controlque permetrà que el sistematreballi més eficientment.

L’accèssit en la categoria

al millor projecte de fi decarrera, premiat amb 1.000eu ros, va ser per als estu-diants Gabriela Rey i PedroAfanador, de l’Escola Univer-sitària d’Enginyeria TècnicaIndustrial de Barcelona. Lafinalitat del seu projecte,“Simulation and ener gy effi-ciency optimisation of ATAD(Autothermal Thermophilic

MIQ

UE

L S

OL

ER

L’onzena edició dels Premis CETIB – Enginyeria i Societat va premiar l’estudiant MiquelSoler, de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), com a millor projecte de fi decarrera. El primer premi, dotat amb 3.000 euros per al guanyador i 1.000 per al professortutor, és per al projecte “Disseny d’un fotobioreactor de microalgues per a la fixació de CO²”.

THEKNOS I [email protected]

El CETIB premia la sostenilibilitat

Imatges del fotobioreactor demicroalgues per a la fixació de CO2, projecte guanyador en la catergoria de Millor PFC


27

Aerobic Digestion (Simulaciói optimització de l’eficiènciaenergètica de l’ATAD –Diges-tió aeròbia termòfila autosos-tinguda)”, és la millora del’eficiència d’un procés biolò-gic de tractaments de fangsde depuradora mitjançant ladigestió aeròbia que fan elstermòfils continguts en elproducte a tractar. Amb lareacció produïda es preténaconseguir l’estabilit zació i lapasteurització del fang. Ésun projecte ambiental queaposta per les tecnologiessostenibles, ja que tracta demillorar el consum energèticd’un procés biològic que per-met la revaloració d’un resi-du en un fang que pot serutilitzat com a fertilitzant encamps agrícoles sense capmena de restricció.�

Menció especial al millortreball d’innovació

En la categoria de Millortreball d’innovació dels Pre -mis CETIB – Enginyeria iSocietat, el Jurat va decidiratorgar una menció es pe -cial al col·legiat Joan Pa -drós pel seu projecte “Plansde negoci de pa tents, mo -dels d’utilitat i dissenysindustrials”. Aquest treballté l’objectiu de redactar-losi facilitar el finançamentdels inventors i dissenya-dors industrials.

El Jurat del Premi d’In -novació, presidit pel col·le -giat Joan Rodés, va decidirdeixar deserta aquesta ca -tegoria, ja que els treballsprestats no s’ajus taven cor-rectament a les bases, quedemanen que els treballsincloguin una valoració

dels resultats obtinguts enrelació amb els objectiusplantejats i que mostrinque aquests han estat, coma mínim, els esperats.

Les bases es poden des-carregar des de l’adreçaweb www.cetib.cat/premis.�


Fotografia de família de tots elsguanyadors de l’onzena ediciódels Premis CETIB - Enginyeriai Societat

Podeu veure un resum en vídeo a www.cetib.cat/videos

CA

NE

TT

I F

OT

OG

RA

FIA

CA

NE

TT

I F

OT

OG

RA

FIA


29


“Manel Pousa, pare Manel

ENTREVISTA “Un cop l’any, Manel Pousa, més conegut com a Pare Manel, ens dóna

l’oportunitat de guanyar-nos el cel. És gràcies al festival “Guanya’t el

cel amb el pare Manel”, una gala que serveix per guanyar fons per a la

Fundació Pare Manel, que es dedica a donar suport i acompanyament a

nens i joves de Roquetes i Verdum, en situació de marginalitat i

d’exclusió social. La gala és un cop l’any, però la feina de Manel Pousa

és diària, intensa i sobretot molt apreciada per tots els seus veïns. Així

ho constatem mentre xerrem amb ell a la terrassa d’un bar. Aquí, la

gent el saluda contínuament per donar-li les gràcies o demanar-li un

consell. Sens dubte, és un home singular, compromès i molt estimat. I

tot, sense perdre un punt d’ironia i gairebé d’enfant terrible que li

donen un carisma molt particular…

JORDI GARRIGA MAS I Text MARC JAVIERRE I Fotografies

societatla gent

és saber que forma part de la

El que necessita

més desfavorida



A30

Per començar, expliqui’m quisou i què feu a la fundacióPare Manel?El que fa la Fundació és ga -rantir el projecte que tenim aVerdum i Roquetes, on, através dels esplais, do nemsuport i ajudem la canalla i lagent jove que pot tenir mésproblemes de socialització,d’exclusió o de marginalitat.Tot el que convingui. Tambévaig a la presó i estic a propdels interns per oferir-losuna mica d’acom pa nyament.El millor de tot és que ara jatreballo amb la segona gene-ració i alguns dels que araestan fent de monitors vénend’haver passat abans com anens o joves per l’esplai.

La gala “Guanya’t el cel ambel pare Manel” és un acteamb molt de ressò i moltagent popular hi està vincula-da desinteressadament. Quinha estat el camí fins a aconse-guir el ressò que teniu actu-alment i la col·laboració detantes persones i entitats?Miri, jo vaig aterrar aquíl’any 1976. Aleshores tot hofeia a través del Grup Munta-nyès, amb qui encara hi tincmolta vinculació. Anàvemuna mica amb una màdavant i una mà darrere.Vaig començar anant a bus-car persones a la tasca per-què m’acompanyessin ambels nanos a la muntanya…Ens vam començar a organit-

zar treballant amb gent edu-cadora, i ara farà uns 15anys ja vam començar a aga-far un cert cos i vaig comen-çar a contractar gent, sensedeixar de treballar ambvoluntaris, és clar. Teníem elsuport de Cottet Mor, els del’òptica. Però la realitat ésque m’organitzava una micasense ordre ni concert, finsque de sobte em vaig trobardevent diners. És així comse’m va acudir de demanar-liuna actuació al Pepe Rubia-nes, i la vam fer a l’Ateneu.Va ser tot un èxit. I així hemanat creixent fins a ser el quesom ara.

Si no ho tinc mal entès, en totaixò també hi ha jugat unpaper clau en Carles Flavià.Sí, hi ha hagut personatgesclau, com en Carles. Éremcompanys de barri i decol·legi. També vam entrarjunts al seminari i vamcomençar a col·laborar enuna associació anònima quetreballa amb toxicòmans idelinqüents. Ell va acabardeixant la vida de capellà i esva relacionar amb el món dela nit i de la faràndula. Eramanager d’alguna orquestrai coses així, i vam començar afer anar els nanos de cos deseguretat en mogudes que ellorganitzava. Era collonut! Iels nanos estaven encantats.

Ara sou una persona més omenys mediàtica. Això és boo és dolent?A mi tant m’és ser conegut ono. Jo ho porto bé, però devegades algú em diu “Ostres,pare Manel, ahir et vaig veu-re a la tele!”. Però aleshoresjo li pregunto què li va sem-blar el que vaig dir, i no en

tenia ni idea. En aquest sen-tit, la tele et pot perjudicar siperds el perquè, però no és elmeu cas. Tenim una granresponsabilitat, ja que gestio-nem les aportacions, lesil·lusions i els diners delsaltres. Però també és veritatque la tele ens ha permès ferun salt quant a finançament.I també t’aporta crèdit, i aixòtambé és important. Per mi,la tele és com qui li toca laloteria.

Això de la gala és la part,diguem-ne, glamourosa de laseva tasca. Quina és la caraque no veiem i que costa mésde pair?Penso que nosaltres som unsprivilegiats. El protagonistaés la canalla i la joventut queajudem. Però, respecte aixòde tenir un cert ressò medià-tic, la llàstima és que a lagent li mostres la mà i esqueda amb el dit. He vist mol-tes coses… Encara no m’heacostumat a anar a la presó.Veure el patiment de la gentno és reconfortant.

I què és el que més el recon-forta d’aquesta feina?Et torno a dir el mateix. Crecque sóc un privilegiat. No -més faig el rol de bo, i això ésmolt agraït. A la presó, perexemple, porto el paquet detabac, la carta de la nòvia…Pots establir una relació detu a tu amb la gent que nosempre és fàcil. Per exemple,conec funcionaris de presóque són unes grans personesi molt humans, però han defer de policies. Jo no.

Com ha variat el perfil de lespersones que són a la franjade l’exclusió social amb la

Manel Pousa és conegut com el Pare Manel, que dóna nom a la fundació dedicada a ajudar la gent joveENTREVISTA


31

crisi econòmica?Efectivament, la crisi ha afec-tat. Però més enllà de la crisi,jo diria que tot ha canviat desque vaig arribar als barris,però tampoc diria que amillor o a pitjor. Avui, una deles pitjors coses és la socialit-zació del consum de droga.Està molt més estesa quequan vaig aterrar aquí, tot ique jo aquí vaig descobrir elsefectes de l’heroïna. Ara,també, hi ha un augment detot el més negatiu de la socie-tat de consum.

D’altra banda, com afecta lacrisi en les col·laboracions idonatius? Heu notat una dis-minució de les aportacions?Certament, en algunes coseshan baixat donatius, com ésla crida de subvencions decaixes i entitats d’estalvi.Això ho ha notat tot el tercersector. Per la resta, nosaltresanem fent, una mica comsempre.

En aquest sentit, com és laseva relació amb les institu-

cions i l’administració? Souprou escoltats?Jo diria que sí que som prouescoltats, sobretot a l’Ajun-tament de Districte, amb quicol·laborem molt. El que pas-sa és que nosaltres som decarrer. No hem treballatgaire les relacions institucio-nals, però això és un privile-gi. El més important és elvincle amb la gent. La gentmés desafavorida el quenecessita és saber que formapart de la societat, i per aixònosaltres procurem donar-los els referents i els vinclesafectius necessaris per viureen societat.

No em puc estar de pregun-tar-li com ha viscut la visitadel Papa.Com si no hagués vingut.Entenc que la gent necessitiaquesta ostentació i idolatria,i també, com a catòlic, entencque el Papa representa algu-na cosa important, però jol’estimaria igual sense el cot-xe ni un vestit de 3 milionsde peles. Al Casaldàliga això

no li feia falta i la gentl’estimava igual, o més. Peròtampoc no voldria caure en lacrítica fàcil. El pes de la his-tòria és molt important. Permi, és més el que ens uneixque el que ens separa, mésenllà que l’ostentació és pocevangèlica.

Vostè, dins l’església, es con-sidera un mica antisistema?Sí, però és que el sistema ésnostre, no de Déu. El mésnefast de la religió, o de lareligió tal com la interpretauna part de l’església, és lacapacitat de posar el dimonidins la gent. Però no existeixgent bona o dolenta. Jo sócbo perquè m’ho passo bé ifaig el que vull.

Què els diria als enginyersque es vulguin implicar enl’acció social. Què és mésnecessari, voluntariat o apor-tacions econòmiques?Diria que el que més falta sónpersones. Els diners sónnecessaris, però el realmentdifícil és el compromís seriós.Per exemple, per reforç ambels nens i nenes, el que volemés gent seriosa i amb compro-mís. En aquest sentit, crecmolt en les xarxes socials.

I per acabar, quin valor afegitpodrien aportar els enginy-ers tècnics industrials en latasca social com a professio-nals qualificats?Hi ha molts estaments i orga-nitzacions amb què oferiruna col·laboració de qualitat.Amb sensibilitat i temps,segur que els tècnics tin-drien molts llocs on anar. Totaquell qui vol fer un volunta-riat, segur que té el seuespai.�

“El millor de tot és que ara ja treballoamb la segona generació, amb gent quehavia passat per l’esplai”



32

L’escenari normatiu fa queels tradicionals sistemes d’a -cu mu lació, on es preveia lapreparació de grans volumsd’ACS, siguin cada cop menysrecomanables. Un sistema deproducció fi nal d’ACS es potex pressar amb la fórmula:

P= (Vacs · (TACS - TAF) · 1,16) · T/f

On un generador de po -tencia útil (P en watts) és ca -paç de proporcionar l’e ner giasuficient per augmentar latemperatura d’un vo lum d’ai -gua (Vacs en litres), partintd’una temperatura freda (Tafen ºC), fins a una temperatu-ra útil per al seu consum(Tacs en ºC), en un període detemps de consum determinat(T en hores), i tenint en comp-te que es produiran unes pèr-dues energètiques durant elprocés (f = coeficient < 1).

Podem completar aquestmodel matemàtic en el casdels sistemes que, a més,comp ten amb un volum d’ai -gua preparat que té com a

objectiu disminuir la poten-cia del generador i tambégarantir el servei de formaimmediata a la demanda.Així, caldria afe gir-hi l’efected’aquesta e nergia prèviamentemmagatzemada (Eacs):

P= [(Vacs · (TACS - TAF)) - (Eacs)] · 1,16 · T/f

Al dissenyar una ins -tal·la ció d’ACS, cal trobar so -lució a les incògnites: quinvolum d’aigua necessitem

escalfar (Vacs), en quin pe -ríode de con sum (T), quinvolum d’ai gua escalfada prè-viament és l’idoni (Vac) i qui-na potència útil (P) caldràdestinar i bescanviar al siste-ma. La resta de variables sónquantificables prèviament: - (Tacs) temperatura final

de consum, diferent d’a -cu mulació o distribució;per defecte, 40ºC; en dut-xes col·lectives, 38,5ºC.

- (Tac): temperatura con-

ARTICLE TÈCNIC

Els sistemes de semiacumulació o semiinstantanis són cada vegada més emprats. Aquestarticle ofereix un seguit d’informacions que poden ser aclaridores i eines per al dissenyd’aquest tipus de sistemes, destinats a instal·lacions i edificis que donen servei a demandesde tipus aleatori on la intensitat de l’ús no es pot establir en el moment del disseny.

BERNABÉ FARRÉ RIBES I ACV España, SA

Càlculs per al dissenyde sistemes d’ACS



33

Generadors semi-instantànis d’ACS

signada a l’aigua acumu-lada; almenys 60ºC, ensistemes de semiacumula-ció 70/75ºC, en sistemessemiinstantanis 80/85ºC.

- (Taf): temperatura de l’ai -gua freda; per defecte 10ºC,o en zones climàtiquesfre des 5ºC.

- (f): factor de pèrdues delsistema, expressat com uncoeficient (0,nn<1), re sul -tant de l’aplicació de lespèrdues per bescanvi en elcas de bescanviadors ex -terns. Valor per defecte0,92 / 0,95. No s’aplica enel cas d’interacu mu la dors.

ACS EN UN PE RÍODEDE CONSUM PUNTA (T)Per determinar un volumd’aigua suficient i alhora enquin període de temps, caldecidir quin tipus de sistemade preparació emprarem peraconseguir l’objectiu final deservei. Els sistemes tradicio-nals es basaven en el consumdiari com a volum d’ACS atenir en compte, i tot el diacom a període de consum. Peraquesta raó l’acumulació re -sultant era equivalent al con -sum total diari, corregit d’a -cord amb la temperaturad’acumulació (Tac), essent lapotència útil del generador (P)adequada a un temps de recu-peració o escalfament d’aquestvolum d’aigua, en un períodede temps molt llarg >2 h. Elresultat sol pot ser un acumu-lador de grans proporcions iun bescanvi de potència moltreduït. Les conseqüènciesener gètiques d’un gran acu -mulador a la temperatura d’a -cumu lació mínima que ensdemana la legislació higieni-cosanitària (RD 865/2003) sónmolt desfavorables, a més d’al -

tres efectes no desitjats, comun ex ces siu temps de perma -nència de l’ACS en re pòs, lanecessitat d’espai on ubicar elsistema, etc.

La solució a aquests pro-blemes és l’ús i el dissenydels sistemes qualificats coma semiacumulació i semiins-tantanis, que prenen com avariables del període de con-sum (T) i volum d’aigua(Vacs) l’equivalent a la de -manda en 1 o 2 h, i d’un pe -ríode crític de consum de 10min. respectivament.

Els avantatges energèticsi higienicosanitaris d’aquestsistemes són reconeguts, pe -rò la inexistència d’un mè todede càlcul específic per a a -ques ts sistemes fa que nosiguin els més emprats. Laprincipal dificultat està encom establir una demanda i,per tant, un volum d’ACS quegaranteixi l’ob jectiu de pres-tacions necessari.

Per establir un consumestimat en un període d’1 o 2h, po dem partir de les dadesde consum totals diàries queens ofereix el Decret 21/2006de la Generalitat d’ecoefi -ciencia en l’edificació, que jas’apliquen en els sistemesd’a profitament tèrmic de l’e -

nergia solar podem establirun consum diari total esti-mat tal com segueix:

Ct = Cu · N

Ct: Consum total diari estimatCu: Consum estimat unitari per ús/u -

suari segons el tipusN: Usos/usuaris previstos en el progra-

ma funcional de l’edifici

Perquè siguin útils en elcàlcul d’un sistema d’ACS,cal convertir el consum esti-mat en 60ºC a la temperaturaútil de consum mitjançant:

Ctf= Ct + [Ct · (Tacs - Taf/60 - Taf)]

Ctf: Consum total diari a temperaturaútil de consum

Ct: Consum total diari estimat a 60ºCTacs: Temperatura útil de consum (p. ex.

40ºC)Taf: Temperatura d’aigua freda (p. ex. 10ºC)

Una cop quantificat el vol -um d’ACS que es consumeixal llarg de tot un dia, establirun consum punta en unperíode d’1 o 2 h és senzill, siatenem que empíricament éscomprovat que establir unconsum del 50% del total dia-ri en 1 hora o del 80% en unperíode de 2 hores ens asse-gura el servei d’ACS.

En cas de dissenyar unsis tema semiinstantani, lava ria ble Vacs es defineix com


Exemple de la norma UNE 149.201/07

(Qu: cabal unitari de més demanda instantània QT: suma de cabals instantanis)

Tipus d’edifici Cabal (l/s) Coeficients

Qu QT A B C

<0,5 <20 0,682 0,450 -0,140

>0,5 <1 1,000 1,000 0,000

>0,5 <20 1,700 0,210 -0,700

Sense límit >20 1,700 0,210 -0,700

Habitatges


la demanda en un períodecrític de 10 minuts. Per cal-cular aquest volum d’aiguaes poden usar les indicacionsde la norma UNE 149.201/07,que es basa en l’aplicació d’unmètode pro babilístic, mit jan -çant coeficients, multiplica-dors i exponencials a la sumadel cabals de tots els punts deconsums existents en un edi-fici, i que es defineixen a lataula 2.1 del punt “2.1.3 Con-dicions mínimes de subminis-trament”, del document bàsic:“HS4 – Salubritat – Subminis-trament d’aigua”, del CTE.

El mètode consisteix aaplicar, segons l’activitat itipus de l’edifici, d’acord ambles característiques dels seuspunts de consum, uns coefi-cients A, B i C al cabal totalinstantani resultant (Qt), d’a -cord amb l’expressió:

Qc= A · (Qt)^B + C

Qc: Cabal màxim instantani en l/s. (dm3/s.)A: Coeficient d’acord amb el cabal instan-

tani del punt de consum més exigentQt: Cabal total instantani resultant de la

suma dels cabals instantanis de tots elspunts de consum de l’edifici

B: Factor exponencial segons el valor de QtC: Factor de correcció de la intensitat del

consum segons el valor Qt

Una vegada establerts elsvolums i períodes de consumd’ACS, cal dimensionar el di -pòsit on es farà l’acumu lació.Cal di fe renciar quin tipuss’em prarà tenint en compte eltipus de bescanvi, que pot serun focus de calor (serpentí,bescanviador de plaques, etc.)o de doble tanc envo l tant. Ladife rencia devé que en els pri -mers casos l’apor tació de po -tència de caldera es durà aterme quan la part més altadel tanc sigui a una tempera-tura propera a la de consum,essent la resta del tanc a una

temperatura no útil, mentreque en el cas de doble envo -lupant, l’homoge neïtat de tem -pe ratura en tot el tanc fa quel’apor tació de potència delgenerador sigui activada moltabans, amb l’objectiu de man -tenir la temperatura d’a cu -mulació consignada.

Per determinar un volumidoni del tanc d’ACS (Vac),caldrà adaptar-lo als modelscomercials existents. En totcas i a fi de preveure la sevadimensió, po dem emprar perdeterminar-ne el volum lafórmula següent. En el casd’acumu ladors i interacumu-ladors de focus de calor:

Vac = [Vacs · (Tacs – Taf/ TAc - Taf)] / Fua

Fua: És el factor d’ús del volum acumulat,en els tancs amb un focus de bescanvide calor localitzat; depèn de l’esvel -tesa geomètrica, ja que quan es pro-dueix consum hi ha una zona on latemperatura resulta inferior a la deconsum, que fa que una quantitat del’aigua no es pugui considerar com avolum disponible.

Fua = 0,63 + 0,14 · H/D

H i D:Alçada i diàmetre del dipòsit(Font: IDAE)

En el cas dels interacumu-ladors de doble tanc envoltant:

Vac = [Vacs · (20 / TªAc - Taf)]

Una vegada determinat elvolum d’aigua calenta a sub-ministrar (Vacs), el períodepunta de consum (T) i el vo -

lum d’acumulació (Vac), d’a -cord amb un siste ma de -terminat, sols resta resoldrequina serà la potència útil debescanvi o generador, queserà la més gran de les potèn-cies necessàries resultants enles etapes de consum i recu-peració del cicle d’un sistemad’ACS, aplicant les expres-sions de les figures 1 i 2segons correspongui.

CONCLUSIONSCom a resum final destaca: - La reducció de les pèrdues

energètiques per als cos-sos dels acumuladors il’espai físic ocupat.

- La possibilitat de l’ús d’a -cers inoxidables d’altaqua litat i temperatures detreball constants supe-riors als 70ºC, que en elcas del dipòsits de dobletanc envoltant garanteixuna homogeneïtat de latemperatura d’acumulacióen tot el seu volum.

- La reducció del temps depermanència de l’aigua deconsum en l’acumulador,disminuint la decantacióde llots i partícules ensuspensió de l’aigua dexarxa, pel fet que el vo -lum d’emma gat zemat geés petit, en prevenció dela formació de biocapaque augmenta el risc depro li feració de la legio -nel·losi.�

ARTICLE TÈCNIC

34


Figura 1

Etapa de consum P= [[ [Vacs · (Tac - Taf) ] - [ (Vac · (Tac - Taf) / Fua)] · 1.16 · T] /f

Etapa de recuperació P= Vac · (TªAc - TfAf) · 1.16 · T

Figura 2

Etapa de consum P= [Vacs · (Tac - Taf) ] - [ Vac · (Tac - Taf) ] · 1.16 · T

Etapa de recuperació P= Vac · (TªAc - Tacs) · 1.16 · T


PUBLIREPORTATGE

Bones notícies per a la segu-retat industrial catalana:ATISAE Catalunya és l’em -presa adjudicatària del con-curs públic per accedir al’autorització d’organismespúblics en matèria de segu-retat industrial i de novesestaciones d’ITV a Ca ta lu -nya.

Amb aquest nou pro -grama s’avança en l’objectiud’a conseguir condiciones decom petència que garanteixinla qualitat del servei, lleialcompetència entre els ope -radors i l’harmonia en elspro cediments i criteris d’ins -pecció.

ATISAE ÉS LLIBERTATAra, amb ATISAE els empre-saris tenen llibertat per triarel servei més proper, eficaç iràpid per fer el control deseguretat industrial de laseva empresa. Llibertat perdecidir quin organisme deseguretat industrial li ofe-reix més, sense lligams niobligacions. I més llibertat,més seguretat.

ATISAE ÉS IGUALTATAra que tothom competeix enigualtat de condicions i ques’han acabat els privilegis, ésel moment de la qualitat, delservei, de la tecnologia, de laprofessionalitat i de compro-var que les coses es poden ferde forma diferent. Ara que hiha igualtat, és el momentd’ATISAE.

ATISAE ÉS SEGURETATEstem parlant de seguretatindustrial, del futur de lesempreses i de les personesque treballen. Per això, al’hora de triar l’organisme decontrol que vetlli per la segu-retat industrial de la sevaempresa és tan importantpoder triar en llibertat, enigualtat de condicions i fer-hoamb la seguretat que la sevaelecció serà la més encertada.

ATISAE ÉS TOT AIXÒ,I MOLT MÉSATISAE disposa de totes lesacreditacions i autoritzacionsoficials necessàries per poderexercir els treballs desenvo-lupats per les seves divisions,que són:- Seguretat industrial- ITV- Medi ambient industrial- Assistència tècnica en

cons trucció

- Prevenció de riscos laborals- Qualitat- Energia

ATISAE, com a entitatd’ins pecció i control, és mem-bre de la Confederació Euro-pea d’Organismes de Control(CEOC), organisme consultiude la UE en els sectors tèc-nics que afecten la seguretatindustrial i que agrupa lesprincipals entitats de controld’Europa i amb les quals ATI-SAE té establerts acords dereconeixement mutu d’ac -tuacions i de transferència detecnologia.

Amb ATISAE corren noustemps per a la seguretat in -dustrial. Bons temps, sensdubte.�

Més informació a www.atisae.es i [email protected]

Arriben nous temps de llibertat i igualtat al món de la seguretat industrial

35

AT

ISA

E


36


PUBLIREPORTATGE

Des de fa més de 20 anys,ACERI s’ha especialitzat en eldesenvolupament de solu-cions elèctriques per al disse-ny i l’enginyeria elèctrica.Durant la trajectòria hemadquirit l’experiència neces-sària per poder subministrarals nostres usuaris no tansols el programari adient ales seves necessitats, sinó elvalor afegit en els serveis pertal de poder obtenir el rendi-ment desitjat des del comen-çament.

Actualment Aceri formapart del Grup Trace, que tam-bé integra Trace Software,especialistes en programarielèctric, i Trace Parts, lídersen continguts digitals (mo -dels 3D).

Amb una xarxa globalextensa, disposem d’oficinespròpies a França, EstatsUnits i Xina, a més de comp-tar amb la col·laboració dedistribuïdors en els cinc con-tinents.

Aquesta presència inter-nacional repercuteix directa-ment en les nostres solucionsi serveis, de manera que pro-porcionen als nostres usua-ris eines adaptades a dife-rents tipus de mercats.

Des dels nostres inicis,aquesta visió global ha estatel nostre objectiu principal i,així, hem estat a l’avant -guarda de la innovació i tec-nologia amb la finalitat dedonar el millor servei als nos-tres clients.

SOLUCIONS ELÈCTRIQUES PER ACADA TIPUS D’USUARI

ELECWORKSEina de nova ge neració per aldisseny de projectes d’instal-lacions elèc triques i d’auto-ma tit zació. És una so lucióautònoma 2D per elaborar eldisseny d’esquemes elèctrics.A més, disposa de dos mò -duls que s’integren en Solid-Works per poder elaborar lapart de l’armari en 3D i arri-bar a fer el cablejat automà-tic.

Amb aquests mòduls, esfa possible la col·laboració entemps real del departamentmecànic i elèctric.

ELEC CALCÉs una solució per al càlculelèctric d’instal·la cions in -dus trials de baixa i mitjanatensió. Entre les se ves carac-

terístiques, destaquem quepot processar el càlcul dediverses fonts d’a limentació(1 trafo, trafo + grup, 2trafos, etc.), calcular les sec -cions dels conductors, cor -rents de curtcircuit, cai gudesde tensió, etc. Està certificatpel REBT 2002.

SOLAR CALCÉs un programari concebutper permetre els professio-nals dimensionar les sevesinstal·lacions fotovoltaiques,per connectar-les posterior -ment a la xarxa pública, se -gons el Reglament espanyolde baixa tensió (REBT2002).Pot ser utilitzat de maneraautònoma o com a comple-ment de l’Elec Calc.�

Més informació a www.aceri.com

Solucions per a l’optimització del dissenyi l’enginyeria elèctrica

AC

ER

I


37

PUBLIREPORTATGE

Optimitzant les xarxes detransmissió aèries mitjan çantsolucions de cables d’alt ren di -ment. La transmissió d’e ner -gia segura depèn de so lucionsintegrades d’alta ca pa citat i fia -bilitat. Des de cables a accesso -ris, passant per fixacions i sis-temes de mo ni to ratge. Ambels con sums d’e nergia elèc tri -ca creixent apro xima da mentel 3,5% a escala mundial, cadavegada més es recorre a siste -mes de gestió en la trans mis -sió d’e nergia, da vant de lagran congestió, embuts i fins itot apagades que ocorren a laxarxa elèc trica. A més, s’in -corporen a la xarxa energiesde noves fonts. Per tant, ésessencial actualitzar i moder-nitzar la xarxa amb solu-cions optimitzades i/o expan-dir noves línies per millorarla fiabilitat de la xarxa.

Remodelació i actualització deles línies. Tenint en compteque l’objectiu és incrementarla capacitat i la fiabilitat detransmissió, les companyieselèctriques estan pensant usarles torres i instal·la cions exis-tents, per estalviar temps idiners. Per aconseguir mésamb les estructures existents,s’han de canviar línies decables que aguantin més capa-citat de transmissió d’energiade manera segura i senseesforços per a les torres o pilo-nes ni risc per a les fonts degeneració. A més de nous ca -bles, s’han d’usar sistemes de

monitoratge a temps real.Aquests sistemes instal·latsdirectament a les línies sónuna bona solució per millorar ioptimitzar la transmissió d’e -nergia a la xarxa.

Noves línies i interconnexions.Per aconseguir altes capacitatsamb inversió re duïda, és arapossible utilitzar poques torresi tiratges de cable més llargs.L’última generació de conduc-tors amb l’interior de carboniés més lleugera i ofereix mésre sistència als esforços me -cànics. Aquests conductorstam bé poden ser dis senyatsper aguantar altes temperatu-res, de manera que permetenel pas de pics de tensió demanera permanent o discontí-nua, mantenint la fiabilitat.

Per a una correcta configu-ració s’han de seguir les fases:

Fase 1. Elaborar un estudi pre-liminar que tingui en compte

els paràmetres fonamentals:capacitat dis senyada, limita-cions mediambientals, pèrduesprevistes, cost d’operació iman teniment, fiabilitat i capa-citat d’actualització.

Fase 2. Per al disseny, posadaen servei i creació de novesxarxes, es recomana l’ús detec nologies capdavanteresamb valor afegit per al client, apartir d’una oferta àmplia enconductors.

Fase 3. Totes les solucions sónvalidades des de fàbrica ambels seus certificats, i vénenamb un test previ realitzat iamb les seves instruccionsdetallades per a la posada enobra.

Fase 4. Instal·lar el sistemaCAT-1 (Transmission Line Mo -nitoring System), que proveeixa temps real d’informació so -bre escalfaments a la línia.�

NEXANS, líder mundial en fabricació de cables,pren la iniciativa en l’avantguarda tecnològica



38


En general, les entitats i elsor ganismes que fan activi-tats que poden generar situa-cions de greu risc col·lectiu,de catàstrofe o de calamitatpública, i també els centres iles instal·lacions i les sevesdependències que poden re-sultar afectades de maneraespe cialment greu per situa-cions d’aquest caràcter.

El 7 de gener de 2011entra en vigor per a les acti-vitats de l’annex I.A i I.B i el7 de juliol per les del I.C.

Per assolir els objectiusmarcats, el Decret defineix laintervenció administrativa,els requisits tècnics delsplans i les condicions delsprofessionals que hi partici-pen. Aquests elements confi-guren l’essència del decret.

Intervenció administrativao com s’estructuren els trà-mits. Primer cal veure sil’activitats es troba inclosa enalgun dels annexos del De -cret (annex I.A, I.B i I.C). Lesactivitats i centres d’inte rèsque estan dins l’annex I.A iI.B les tramita i gestiona la

Direcció General de ProteccióCivil de la Generalitat i lesque estan en l’annex I.C hofan els ajuntaments.

Els principals tràmits queles activitats han de tenir encompte són:

- Comunicar l’afectació del’activitat a aquest Decret.

- Elaborar i tramitar el pla.Això implica elaborar ienviar el pla en un termi-ni de sis mesos des delcomençament de l’activi -tat (inclou introduir el re -gistre electrònic de plansles dades de l’activitatsegons l’annex IV). El plas’ha d’ho mo logar a l’admi -nistració corresponent.

- Informar de les actualit-zacions i revisions.

- Informar del cessamentde l’activitat.

Requisits tècnics. Es fixenun conjunt de requisits alsplans d’autoprotecció i la se -va organització. A continua-ció es detallen alguns delsrequeriments més im por -tants a tenir en compte.

- Continguts mínims del plad’autoprotecció. Es fixal’es tructura en 4 docu-ments (identificació dela instal·lació, inven tari ianà lisi i ava lua ció delrisc; in ventari i des crip cióde les me sures d’auto -protecció; manual d’ac -tua ció i im plantació, man-teniment i actualització)1.

- Revisió i actualització delpla. El pla s’ha de revisarcada cop que hi hagi unamodificació substanciali, com a mínim, cada 4anys. Ha d’estar perma-nentment actualitzat.

- Implantació del pla. El plaha de garantir la formaciódel personal, la informa-ció als usuaris, la defini-ció, provisió i gestionsdels mitjans i recursos ne -cessaris, la realització desimulacres, etc.

- Organització del pla. Hade tenir una es tructuraorga nitzativa i jerar quit -zada, amb les fun cionsdefi nides i les fi gures de:- Comitè d’auto pro tec ció.

Obligatori a l’annex I.A

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

El Decret d’autoprotecció 82/2010

El 7 de juliol el DOGC va publicar el Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catà-leg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingutd’aquestes mesures. Aquest decret té com a finalitat regular les actuacions destinades aassegurar l’apli cació de mesures d’auto pro tecció en les empreses.

LAURA ALONSO I Responsable de Qualitat, Medi Ambient i Riscos del CETIBMERITXELL PINEDA I Directora de l’Institut d’Estudis de la Seguretat


i I.B. - Director del pla.- Gestor de la prevenció

i control de riscos.- Cap d’emergència.

- Informes. S’han d’elaborari presentar informes d’im -plantació i mantenimentcada quatre anys; uninforme d’acti vació del plai un informe de realitzaciódel simulacre.

- Comunicacions. En casd’accident o emergència,s’ha de dir a les autoritats.

- Condicions i mitjans d’au -toprotecció mínims. Esconsideren mitjans d’au -to protecció mínims elsprevistos en l’annex III enfunció de l’activitat. Esdefineixen els dispositiusde vigilància, mitjans sa -nitaris i mitjans de pre-venció, extinció d’incendisi salvaments que cal tenir.

- Simulacres. S’han de dura terme anualment i infor -mar -ne l’ad ministra ció.Re quereix co mu nicacióprèvia i in forme posterior.

El personal tècnic compe-tent. El Decret defineix coms’ha d’acreditar, en funció desi és per a la protecció civillocal o de Catalunya.- Grup 1. Tècnics amb titu-

lació universitària i expe-riència per a la protecciócivil local (acreditant larealització de 3 plansd’autoprotecció o de pro-tecció civil municipalsinclosos a l’annex I.C).

- Grup 2. Tècnics amb titu-lació universitària senseexperiència per a la pro-tecció civil local. Reque-reix la superació d’uncurs de formació.

- Grup 3. Tècnics amb titu-

lació universitària i expe-riència per a la protecciócivil de Catalunya (acredi-tant la realització de 3plans d’autoprotecció in -clo sos a l’annex I. A i I.B).

- Grup 4. Tècnics amb titu-lació universitària acredi-tat per elaborar plansd’autoprotecció de les acti-vitats i centres d’interèsper a la protecció civil

local (grup 1 o 2). Ha desuperar un curs de for-mació.

Per poder acreditar el perso-nal tècnic, hi ha diferentsvies, que recull l’ordreIRP/516/2010, de 8 novem-bre, sobre el procedimentd’acreditació del personal tèc-nic competent en l’àmbit dela protecció civil2.�

1 Cal vigilar amb aquelles activitats que han d’aplicar la Norma bàsica d’autoprotecció (NBA, Reial decret 393/2007, de 23 demarç, pel qual s’aprova la Norma bàsica d’autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que pu-guin donar origen a situacions d’emergència, ja que l’NBA estructura el pla en nou documents.

2 En els annexos de l’ordre es troben els àmbits que s’inclouen en els cursos de formació bàsica i superiors.


Activitats i centres de protecció civil local

Requisits Com es justifica?

Tècnics amb experiència Mínim de tres plans Certificat emesos pels (grup 1) d’autoprotecció ajuntaments o els

col·legis professionals

Tècnics sense experiència Superior un curs de Aprovar el curs i/o l’examen (grup 2) formació bàsica o superació de l’Institut de Seguretat Pública

de l’examen de Catalunya i/o per institucionsi entitats reconegudes

Personal amb funcions Que hagin prestat serveis en Certificat per administració de tècnic en protecció protecció civil un mínim de competent en protecció civil civil municipal tres anys

Tècnics en protecció civil Haver treballat un mínim de Contracte o nomenamentmunicipal, comarcals tres anys, total o acumulat o altres ens municipals

Activitats i centres de protecció civil de Catalunya

Requisits Com es justifica?

Tècnics amb experiència Mínim de tres plans Certificat emesos pels col·legis (grup 3) d’autoprotecció professionals, les persones

titulars de l’activitat, o per la persona titular, organisme o administració per les quals s’han elaborat

Tècnics sense experiència Ser tècnic acreditat per Aprovar el curs i/o l’examen(grup 4) elaborar plans en la protecció de l’Institut de Seguretat Pública

civil local de Catalunya i/o per institucionsSuperior un curs de formació i entitats reconegudessuperior o la superació de l’examen

Tècnics en protecció civil Haver prestat el servei Certificat emès per la direcció de tècnic en la direcció general competent general competent en la matèria de protecció civil un mínim de tres anys

Les entitats avaluadoresEs preveu l’existència de les entitats avaluadores, que poden realitzar les al·legacionsals plans de l’annex I.A i I.B, realitzar l’informe tècnic del pla, els informes previs ales homologacions, a l’avaluació periòdica de la implantació i els informes previs a lesrevisions i les inspeccions.

Aquestes entitats s’hauran d’acreditar segons el procediment fixat per la Direc-ció General de Protecció Civil, que inclou un nombre suficient de tècnics competentsen plans d’autoprotecció.

39


40

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

El 2011 es compliran quatreanys de l’obligatorietat de feruna certificació d’efi ciènciaenergètica dels edificis denova construcció o rehabili-tats a Espanya, que es vaestablir en el Reial decret47/2007 per exigència de laDirectiva 2002/91/CE. El de -cret creava un registre públicper a aquest procediment iuna comissió per assessorartots els ministeris compe-tents en el tema. Aquesta cer-tificació assigna a cada edifi-ci un valor en una escala de 7nivells identificats amb co -lors i lletres diferents de mésa menys eficiència. El valors’assigna en funció del CO2

emès pel consum de cale -facció, refrigeració, ACS iil·lu minació.

Aquesta iniciativa es vaprendre per complementarel Codi tècnic de l’edificacióa provat l’any 2006 i s’em -marca en l’Estratègia Espa-nyola d’Estalvi i EficiènciaEnergètica en l’Edificació,un sector clau per complirels compromisos interna -cional a l’hora de reduir les

e mi ssions de GEH. Segonsl’IDAE, el parc edificatoriespanyol consumeix el 20%del total de l’energia final,un percentatge que equival a15 milions de tep (tonesequivalents de petroli). Elprocés de millora de l’efi -ciència s’hauria de com -pletar en la creació d’unacer tificació similar per alsedi ficis existents.

Aquest nou certificat a -portaria, tant als inquilinscom als potencials compra-dors, informació objectiva, amés d’una sèrie de mesuresper millorar l’eficiència. Unainversió en aquesta línias’amortitza amb els anys,per la reducció de la despesaenergètica, i alhora augmen-ta el valor de la finca en elmercat. En aquest context ésimportant recordar que laquantitat d’energia consu-mida per un immoble noprové només del fet dereunir un seguit de caracte-rístiques tècniques, sinótambé de les pautes de con-ducta de les persones que hiviuen.�

Per uns edificisenergèticament més eficients

L’Any de les ITE compta amb la participació de dotze empreses líders del sector:

El Col·legidedica el 2011a la MobilitatSostenible


El CETIB va organitzar al 2008 i al 2010 el Fórmula-e, un punt de trobada, anàlisi imostra de la mobilitatelèctrica (vegeu de lapàgina 8 a l’11 d’aquest Theknos i el webwww.cetib.cat/formula-e).Conscient de l’interèsgenerat per aquest sector,el Col·legi dedica l’any2011 a la mobilitatelèctrica.

El programa amb què es treballa consta tantd’activitats formativescom informatives, toteselles dirigides alscol·legiats i a la societat.D’aquesta manera, elCol·legi vol mantenir el seu compromís dedemostrar el benefici de la mobilitat elèctricaper a la sostenibilitat del planeta i manifesta al mateix temps laimportant implicació que l’enginyeria tècnicaindustrial hi ocupa.


41

?En primer lloc, cal compro-var si el contracte de treballté establerta una clàusulaque comporti un pacte dededicació exclusiva a l’em -presa.

Si existeix aquesta clàu-sula, no es pot alternar el tre-ball per compte d’altri ambuna altra activitat per comp-te propi. Si no existeix, ales-hores és compatible l’exerciciprofessional en ambdues for-mes.

Malgrat això, cal tenirpresent tres qüestions:1. Subsisteix l’obligació d’a -

fi liació al règim especial

de treballadors autònomso la Mutualitat de PrevisióSocial de Perits i Enginy-ers Tècnics Industrials(MUPITI), amb indepen-dència que l’empresa, ambla qual es té la relació labo-ral, cotitzi al règim gene-ral de la Seguretat Social,atès que es tracta de dosrègims diferents, que te -nen en compte dues for -mes d’exercir l’acti vi tat.

2. L’enginyer tècnic indus-trial ha de procurar tenirl’adequada dedicació altreball que s’ha compro-mès a dur a terme i que li

permetin les seves atribu-cions. Per tant, cal quesigui conscient de la dis-ponibilitat, el temps i lesactuacions professionalsque requerirà l’exerciciprofessional per comptepropi abans d’acceptarqualsevol encàrrec profes-sional.

3. Els enginyers que tinguinrelació laboral amb admi-nistracions públiques hande sol·licitar prèviamentla corresponent declara-ció de compatibilitat perrealització d’activitats pri-vades.�

PREGUNTES FREQÜENTS

És compatible exercir en règim de depèndencia laboral i exercir per compte propi?

?A partir de l’1 de juliol de2010, s’aplica el 18% als ser-veis professionals, d’acordamb l’article 90.1 de la Llei37/1992, de 28 de desembre,de l’impost sobre el valor afe-

git, segons el redactat del’article 79 de la Llei 26/2009,de 23 de desembre, de pres-supostos generals de l’Estatper a l’any 2010).Existeix l’obligació de pre-

sentar declaracions i liquida-cions trimestrals, així comuna declaració resum anuald’aquest impost en els termi-nis detallats en la següenttaula:

Quin tipus impositiu de l’IVAestà vigent per als serveis professionals d’enginyeria?

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Orientació Tècnica del CETIB a www.cetib.cat


1r trimestre (1-20 abril)

IVA (model 303)

2n trimestre (1-20 juliol)

IVA (model 303)

3r trimestre (1-20 d’octubre)

IVA (model 303)

4r trimestre (1-30 de gener)

IVA (model 303)Resum anual d’IVA (model 390)


42


INNOVACIÓ

Innocentive és l’aparador per excel·lència de la innovacióoberta i el crowdsourcing,un mercat d’idees global

El sector del programari odels continguts ja fa unsanys que s’hi han vist im -mersos. Ara és l’hora de la in -dústria. Les expectatives nopoden ser millors.

El món s’ha accelerat. Elconeixement s’escampa i esdistribueix, abans fins i totd’entrar en fase beta, abansque el producte estigui to -talment perfilat i acabat. Em -preses ja no sols de serveis,sinó fabricants de béns de tottipus anuncien la seva inten-ció de llançar al mercat unproducte i obren les portes almón (experts i no tan expertsen aquell camp) per què con-tribueixin a desenvolupar-lo:amb idees, amb diners, ambtecnologia complementària osenzillament amb una estonadel seu temps.

Cada vegada són més lesempreses o organitzacionsque llancen a l’aire (al cibe-respai) un repte a resoldre, iestan obertes a incentivar,premiar o compartir royal-ties amb qui els els resolgui,

encara que estigui a l’altrapunta de món.

Innocentive, l’aparador perexcel·lència de la innovacióoberta i el crowdsourcing, unmercat d’idees global i que esgestiona a través de la xarxa,ho fa amb tot tipus de disci-plines. Des del disseny il’enginyeria fins a la direcciód’empreses, passant per laquímica, l’estadística o la bio-tecnologia. A una banda hiha els seekers, les empreses o

organitzacions amb finalitatsno lucratives, governs o uni -versitats, que necessiten re -soldre un problema i queestan disposats que la solucióels arribi de fora de la sevaestructura. A l’altra banda,hi ha els problem solvers:acadèmics, investigadors, ex -perts, departaments d’uni -ver sitat o fins i tot empreses.En altres paraules, talentd’arreu el món disposat aassumir els reptes plantejats

AR

XIU

Per imperatiu global –la crisi, la competència internacional, el trepidant ritme d’innovacióque exigeixen els mercats i la necessitat de diferenciar-se– les empreses estan condemna-des (per fi!) a “practicar” la cocreació: unir des d’un bon començament el talent de qui estàfent recerca de frontera amb qui és capaç de convertir-ho en una oportunitat de negoci.

La cocreació:és l’hora dels enginyers!

TERESA TURIERA I www.infonomia.com


i a intentar resoldre’ls d’unamanera col·laborativa. Actu-alment hi ha més de 160.000problem solvers arreu, moltsdels quals són enginyers quees dediquen literalment ainnovar a través d’Inno cen -tive.

Els projectes que resolenel repte de l’organització quel’ha publicat reben una re -compensa econòmica perpart de la mateixa empresa,més enllà de si arriben a unacord per treballar conjunta-ment en l’R+D del producte.

El mercat de la innovació,per tant, també s’ha globalit-zat, i això implica un canvid’estat mental, no solamenten les empreses, sinó tambéen les fonts de talent, és a dir,en les persones, i ja no digu-em en la legislació de patentsi de protecció de la propietatintel·lectual, que té per da -vant una etapa més que com-plexa.

Afortunadament aquestatendència va arribant tambéa casa nostra. Des de fa nogaires mesos proliferen lesiniciatives de col·laboracióentre empreses (en certa ma -nera també, la crisi obliga),però sobretot s’ha obert laveda de la innovació col·la -borativa entre els àm bits de

recerca, els professionals iles empreses. Un dels sectorsque ho ha posat en pràctica, iamb molt d’encert, és el sani-tari, sens dubte un dels eixosdiferenciadors que poden li -derar l’economia productivacatalana de les pròximes dè -cades. L’alt nivell de la recer-ca que es fa a casa nostra enl’àmbit de les ciències de lasalut, juntament amb unamassa crítica de professio-nals i centres mèdics dereferència internacional sónte rreny abonat perquè es de -senvolupi paral·lelament laindústria de la tecnologia iels equipaments per al sectorsanitari. Així ho ha entès,per exemple, el Grup de Re -cerca en Enginyeria de Pro-ducte, Procés i Producció dela Universitat de Girona(UdG), amb la seva participa-ció en el projecte europeuIREBID (International Re -search Exchange for Biome-

dical Devices Design andPrototyping). En col·la bo ra -ció amb altres cinc centres detecnologia d’Europa i Amè -rica, enginyers, científics imetges especialistes han ini-ciat un intercanvi de coneixe-ment per veure les sinergiesentre uns i altres i poder arri-bar a desenvolupar nous pro-ductes o aparells mèdics quedonin resposta a necessitatsara no resoltes.

Entre els seus objectius, elprojecte IREBID hi té la co -creació en el disseny delsprototips utilitzant novesei nes informàtiques, bioma -terials o materials biocom -patibles i tecnologies avant -guardistes. Tot plegat perquèdel diàleg i la transferènciade coneixement entre qui fala recerca de frontera enaquest àmbit, qui és capaç deconvertir-la en un aparell, iqui al final el farà servir, ensurtin projectes innovadors ia l’hora amb oportunitats denegoci atractives per a la in -dústria.

Aquests són els fluxosque cal potenciar. Aquestssón els punts de talent quecal connectar. No hi ha unaltre camí si la indústria volser competitiva en un futurque ja és present.�

El mercat de la innovaciós’ha globalitzat,cal un canvid’estat mental

43


44


Empresa de renom en el sec-tor de la joguina amb més de50 anys de presència al mer-cat, Comansi viu una sego-na joventut des que fa unany i mig va canviar demans. Sense trencar ambl’il·lustre passat i semprefidel a un eslògan que va ferfortuna (Juguete completo,juguete Comansi), ha opti-mitzat els recursos i a poc apoc adapta catàleg i contin-guts als temps que corren.La nova direcció és formadaper gent jove, amb empenta i

il·lusió, i a la plantilla hidominen treballadors ambmolts anys a l’empresa. Lacombinació d’experiènciaamb saba nova s’ha revelatcom una fórmula efectiva:Comansi ha crescut més delquinze per cent els dos dar-rers anys, gràcies a un catà-leg que s’amplia a poc a poc ia un producte atractiu i de

preu ajustat, molt adient entemps de crisi.

Als anys vuitanta, erauna empresa potent del sec-tor, amb departament propide disseny de producte i uti-llatge i manufactura pròpiade plàstic, metall i fusta.Arribà a tenir 150 treballa-dors repartits entre oficines(situades al Poble Sec de Bar-celona) i dues fàbriques (unaa Viladecans i una a Benipa-rell, València). Al segle XXI

les xifres no són tan especta-culars, però l’esperit de

l’empresa és el mateix: aComansi estimen la feinaque fan i controlen la crea-ció, fabricació i distribuciódel producte. L’R+D esdistribueix de forma gairebées pontània entre els departa-ments: gerència, producció,magatzem, pintura... totsaporten idees i experiènciapropis, i de l’observació del

mercat i les tendències, ensurten els nous productes.La Pala Loca, relectura de lesclàssiques pales de platja, haestat la novetat del 2010 i enla primera campanya jacompta 15.000 unitats venu-des.

Comansi torna a créixer,doncs, i ho fa amb conscièn-cia empresarial i fabril, iamb vocació local. Les injec-tadores no han deixat defuncionar, ni tan sols en elsmoments de màxima febredeslocalitzadora del sector, ial magatzem mai ha faltatmaterial, ni pigments peracolorir-lo. Actualment elgruix de la facturació provéde les figuretes de PVC desuperherois, personatges decine i TV o esportistes, lamajoria fabricades sota lli-cència. En el catàleg, però,brillen amb llum pròpia dosproductes emblemàtics: laBola Loca i el Fuerte, totsdos produïts a la planta deViladecans. Si el Fuerteafronta la darrera tempora-da abans d’una remodelació

Un parell de mànecs-ventosa de coloraines i una pilota d’un pam de diàmetre. La Bola Locaofereix molt per molt poc. L’elevat rendiment és conseqüència d’una idea enginyosa i del’economia material i formal. Conceptualment a les antípodes de la joguina electrònica, laBola Loca col·lecciona èxits, satisfent els exigents usuaris de més de tres anys.

Bola Loca de Comansi40 anys “bolant”

D. ROMAN i X. CORBELLA I Enginyers tècnics industrials I http://eltecnigraf.wordpress.com

CULTURA

Un parell de mànecs ambventosa i una pilota: un concepteessencial que es manté vigenttot i el pas del temps

Una màquina automàtica infla les pilotes de PVC, que es fabriquen a Àsia, i en controla el diàmetre

La combinació d’experiència i saba novas’ha revelat com una fórmula efectiva


integral que veurà la lluml’any vinent, la Bola Locacon tinua divertint grans ipetits després de vora qua-ranta anys de vida. Produïdainicialment per la barceloni-na Graines, Comansi en vaprendre el relleu de la fabri-cació fa vint-i-cinc anys. Tanllarga vida sense gairebécanvis evidencia l’encert enla concepció i l’execució d’a -quest joc: un parell de mà -necs que, equipats amb unaventosa, permeten entomar

al vol una pilota. Un jocd’habilitat, format per setsimples components de plàs-tic que combinen els colorsdel parxís. La pilota, de PVC,arriba d’Àsia i s’infla en unamàquina. El diàmetre és con-trolat amb precisió per tald’assegurar una bona adap-tació a la ventosa, imprescin-dible perquè funcioni correc-tament. La ventosa (també dePVC) i el mànec (de polies -tirè) s’in jecten a la plantaque Comansi té a Viladecans,

on es munten els conjunts enun procés que està opti mit -zat a partir de l’expe riènciaque dóna un quart de seglede producció.

Comansi preveu seguircreixent i adaptant l’estruc -tura de l’empresa en funcióde l’evolució del mercat i lesvendes. El 2010 s’han intro-duït 40 nous productes, i el2011 se’n preparen 20 més,entre ells el nou Fuerte. Tot ique el mercat actual és es -trictament peninsular, per al2011 es preveu començarl’ex portació a Europa aprofi-tant les sinergies sorgides decol·laboracions amb les fir-mes que Comansi actual-ment representa a Espanya iPortugal. Noves estratègiesper a productes tradicionals:la Bola Loca es prepara perexplorar nous territoris.�

45


FITXA TÈCNICAObjecte: Bola LocaMarca: ComansiFabricant: Topping Ice, SLData d’inici de producció: 1970 (aprox.)Producció anual: 45.000 unitats


Es tracta d’un entrenamentmuscular combinat amb al -gunes de les característiquesde les activitats dirigides,com ara el treball col·lec tiu oel suport musical.

La classe comença ambuna precoreografia d’escalfa -ment de la musculaturaprincipal molt senzilla ambl’ob jectiu de preparar el cosper a un treball muscular in -tens. A continuació, els exer -cicis comencen a implicar dema nera progressiva la mus-culatura de totes les partsdel cos.

UN TREBALL RÍTMIC I DINÀMICEl Body Pump ajuda a millo-rar la forma física d’unamanera espectacular i elsresultats es perceben moltràpidament. Els exercicis sónintensos, però s’adapten alnivell d’entrenament de qual-sevol persona. Tot i això, ésmolt important executar elsexercicis de manera correctaper tal d’evitar lesions.

El Body Pump consta

d’una sèrie d’exercicis deresistència muscular que esduen a terme amb pesos, i escombinen amb un treball rít-mic molt dinàmic. Els pesosque s’utilitzen no són elsmateixos que els que es tro-ben a la sala de fitness. Lacombinació de ritme amb lamanipulació de pesos fa delBody Pump una activitatmolt intensa, per això és con-siderada com una de les for-mes més ràpides de perdrepes, disminuir el greix corpo-ral i, en conseqüència, estilit-zar la figura. Però això no éstot, aquesta activitat preveula pèrdua de massa corporal ila disminució del metabolis-

me basal, millora l’eficàciadel sistema immunitari grà-cies a la producció de gluta-mina, ajuda a controlar elsnivells de colesterol, a mante-nir els valors correctes de lapressió arterial i la resistèn-cia muscular. A més, contri-bueix a incrementar la densi-tat òssia i treballa el cor deforma segura.

El Body Pump és una acti-vitat integral que s’està con-vertint en una de les activitatsdirigides per excel·lència. Defet, aquest entrenament haaconseguit que les doness’atreveixin a aixecar pesos, ique els homes s’animin a sor-tir de la sala de musculació icomencin a realitzar activi-tats dirigides.

ELS EXERCICISMÉS EMBLEMÀTICS La durada aproximada de lesclasses de Body Pump ésd’una hora i, generalment, esdivideixen en 10 temes otracks destinats a treballarels diferents grups muscu-lars.�

SALUT

46

DIR


Divertit, senzill, intens i molt efectiu, així és el Body Pump, una de les activitats dirigidesamb més seguidors. I és que una única sessió és suficient per enganxar-s’hi. El Body Pumpés l’alternativa ideal a la sala de musculació si, a més de tenir una voluntat de posar-nos enforma, ho volem fer d’una forma senzilla i divertida.

Body PumpMuscular sense avorrir-se

DEPARTAMENT DE FITNESS DEL DiR I www.dir.cat I 902 10 1979


NÚMERO 148 DESEMBRE DE 2010 - enginyersbcn.cat · Ruiz Gallardón deu avui 7.200 milions d’euros...

Documents

Transcript of NÚMERO 148 DESEMBRE DE 2010 - enginyersbcn.cat · Ruiz Gallardón deu avui 7.200 milions d’euros...