El Fashion Business entra a la universitat

Tauletes i apps contra la ludopatia, la dislèxia i l’ictus

Les ciutats amb passarel·la atrauen les principals escoles de negoci i moda. Barcelona també? ··· PÀGINA 4

La tecnologia fa possible teràpies més dinàmiques, còmodes i amb millors resultats mèdics. ··· PÀGINA 6

ESTUDIS DE PERIODISME UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Nº 14 - 02.05.2013

PREDICCIONS XINESES.Tot i ser una amant

de les galetes de la sort, Isabel Coixet intenta no pensar en el futur.

MARINA PRESAS

FOTOS:DENNA JONESFOEOC KANNILC

Isabel Coixet Cineasta

ENTREVISTA ··· 3

«Se me’n fotienquan deia que volia ser

directora de cinema»

2.Enllaços DIJOUS2 DE MAIG DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Codi QR: Sistema per emmagatzemar informació que adopta la forma d’un codi de barres bidimensional i es pot llegir a través de dispositius mòbils

Cum laude

L’amic ninotaire

Roger PeraINTÈRPRET I DOBLADOR

PainomiGRUP DE MÚSICA

Miquel Àngel VaquerPROPIETARI DE CASA MARIOL

Laia SerranoCREADORA DE BARCELONACTUA

··· Roger Pera posa veu a actors tan coneguts com Matt Damon o Tobey Maguire. Va començar a doblar als vuit anys i ha treba-llat com a actor de teatre, televi-sió i cinema. Actualment ha em-près l’aventura d’escriure el seu primer llibre, Una habitació sen-se vistes, on fa un repàs de tota la seva vida. Contagia el seu entu-siasme fent classes de doblatge.www.elspera.com

··· Unes violinistes que versiona-ven cançons al pati de l’escola. Així comença la història d’aquest quintet femení, format per Clàu-dia Ibàñez, Isabel Archs, Clàudia López, Neus Navarrete i Clàudia Padilla. Es van fer conèixer a tra-vés de Youtube i ja han actuat amb Els Amics de les Arts i amb el can-tant de Gossos, Nacho Tarrés. Ara se centren en fer cançons pròpies. www.painomi.cat

··· Vaquer s’ha fet càrrec, amb els seus germans, del celler centenari Casa Mariol. S’han llençat a l’ex-portació i a la captació del públic jove, molt desconnectat del vi, a través d’un nou branding que pre-senta el vi com un producte per a tothom. Per potenciar la seva marca han incorporat tecnologi-es com el codi QR* i campanyes virals a la xarxa.www.casamariol.com

··· BarcelonActua és una xarxa so-lidària creada l’any 2011 amb l’ob-jectiu de posar en contacte gent amb ganes d’ajudar i tots aquells que necessiten un cop de mà. La seva fundadora, Laia Serrano, te-nia experiència prèvia en el món del màrqueting en l’empresa pri-vada i va decidir aplicar els seus coneixements a una iniciativa al-truista com aquesta.www.barcelonactua.org

Apunts

La demostració més cru-enta de la crisi actual del periodisme és la desapa-rició de les publicacions

de paper. O la seva decadència. La premsa gratuïta gairebé ha desa-paregut i els diaris cada vegada ve-nen menys als quioscos, si encara en queden. Les subscripcions no salven la fira i els ingressos publi-citaris s’han reduït dràsticament. El panorama és desolador: s’ha comptabilitzat l’acomiadament de més de 8.000 periodistes a tot l’Estat als darrers quatre anys. El periodisme està en perill, o el que està en perill són els diaris?

Que la pèssima situació de les empreses agreugi la crisi no signi-fica que en sigui l’única causa. Hi ha altres raons, internes a l’ofici, que expliquen els problemes del peri-odisme. D’una banda, el compli-cat acoblament de la maquinària periodística tradicional al món di-gital. Les redaccions de la majoria de diaris no proposen un produc-te genuí per Internet, sinó que re-ciclen els continguts analògics i els ofereixen a la seva pàgina web. De l’altra, les noves formes de discus-sió i d’escriptura no han estat ex-plotades del tot pels professionals, degut a una barreja de rutina, pre-sumpció i indolència.

En el seu últim llibre, El último que apague la luz, Lluís Bassets re-flexiona sobre aquesta crisi i car-rega contra els professionals que no assumeixen els canvis. El perio-dista veterà critica els que es mo-uen entre un pessimisme paralit-zador i unes solucions a curt termi-ni que no acaben amb el problema de fons: la necessitat d’un canvi de paradigma que garanteixi la sub-sistència del periodisme. Bassets, en el fons, manifesta que la fi del periodisme de paper no significa laidelpaperdelperiodisme.•••

Salvem el periodisme, no els diaris

ARNAL BALLESTERIL·LUSTRADOR I PROFESSOR A L’ESCOLA

MASSANA D’ART I DISSENY arnalballester.com

ALEIX MERCADER

Qui som? El suplement cetrencada forma part dels treballs realitzats pels estudiants de tercer curs de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Taller Integrat de Periodisme. Aques-ta assignatura té lloc en una redacció multimèdia on es realitzen, de forma paral·lela, productes destinats a premsa (el present suplement), ràdio (UPF.Ràdio), televisió (BTV) i Internet (vilaweb.cat/cetrencada). ··· EDICIÓ Anna Pérez, Joan Piñol i Jordi Ribàs ··· ART I FOTOGRAFIA Amparo Montejano, Laia Miranda, Marina Presas i Àlex Ramis ··· REDACCIÓ Carla Marchesi, Alba Martínez, Aleix Mercader, Catalina Mir, Laura Mont, Òria Montardit, Paula Montañà, Cèlia Muns, Meritxell Parramón, Josep Andreu Palacios i Anna Prat ··· PROJECTE EDITORIAL I DISSENY Teresa Domingo i Olga Lamas ··· SUPORT DOCENT A PREMSA Albert Montagut i Olga Lamas ··· COORDINACIÓ EDITORIAL Irene da Rocha, Albert Elduque, Ariadna Fernández, Marta Narberhaus i Xavier Ramon ··· COORDINACIÓ DE LA REDACCIÓ INTEGRADA Salvador Alsius i Francesc Salgado ··· CORRECCIÓ Gabinet Lingüístic ··· CETRENCADA RÀDIO Manel Borrell ··· CETRENCADA TV Antoni Esteve ··· CETRENCADA INTERNET Sílvia Llombart ··· FACEBOOK facebook.com/UPFcetrencada ··· TWITTER @cetrencadaUPF ··· E-MAIL cetrencada.upf@gmail.com

El comiat

··· El fotògraf Paco Elvira va morir el passat 30 de març a l’edat de 64 anys a causa d’un accident a la cos-ta del Garraf. Considerat un dels millors fotoperiodistes catalans i espanyols, col·laborava amb els suplements dominicals de La Van-guardia i El Periódico i feia classes a la UAB i la UPF. El Photography Year Book va publicar en dues ocasions les seves instantànies i va ser guar-donat amb un premi Fotopress.

El fotoperiodista català més veterà

PACO ELVIRA

FOTÒGRAF I PROFESSOR

1949 * 2013

FE D’ERRATES. L’autora de la foto-grafia de portada del número 13 és Amparo Montejano.

Traient l’antifaç.3DIJOUS2 DE MAIG DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Dylan Thomas: Poeta i dramaturg d’origen gal·lès, que també treballà com a locutor i guionista a la BBC i que morí als 29 anys després d’una vida de caos i excessos

«Els crítics ens redueixen a un gueto de cinema femení»

··· El cap de setmana passat es va estrenar Ayer no termina

nunca, que tracta un retro-bament sentimental i té la crisi econòmica com a rere-fons. Hi ha alguna cosa que t’agradaria destacar-ne?··· És molt difícil parlar de la pel-lícula d’un mateix; a mi m’agra-da parlar de les dels altres. Vol-dria que quedés clar que aquesta és la història d’una parella amb un vincle molt fort, que passi el que passi no es trenca. També penso que els papers de la Can-dela Peña i el Javier Cámara [els dos únics actors del film] demos-tren que són els millors que hi ha ara a l’estat espanyol, i que la se-va actuació respira una veritat molt difícil d’expressar.··· Creus que la força de l’amor pot superar qualsevol cosa?··· No ho sé. Jo, si veig la cara d’en Rajoy, sóc incapaç, i mira que tinc imaginació, de visualitzar una conversa sobre l’amor amb ell. Potser sí, eh? No el conec. ··· Com et veus d’aquí deu anys?··· Sempre he pensat molt en el futur, però ara procuro no fer-ho perquè m’angoixo: deu dies ja em semblen pensar molt. ··· Com veus el futur dels que ara tenim 20 anys?··· No el veig tan diferent del meu. Quan jo tenia 20 anys la situació del país també era un desastre. Vo-lia fer cinema, però era impossi-ble perquè no hi havia ni diners ni escoles. Vaig trobar feina de pu-nyetera casualitat en una agència de publicitat, i tothom parla de la

Isabel Coixet s’imagina un home i una dona cineastes al peu d’una muntanya. Ell va totalment equipat, mentre que ella va nua, amb talons i una maleta plena de pedres. Tots dos poden arribar al cim, però a la dona li costarà molt més. Tot i així, Coixet ha arribat fins a dalt de tot, com demostra al seu últim film.

ISABEL COIXET

DIRECTORA DE CINEMA

AMPARO MONTEJANOANNA PÉREZ

meva vocació publicitària quan en realitat no tenia alternativa. Si jo tingués 20 anys me n’aniria fo-ra, a Berlín, París o Oslo. Aquí es-tem tots coberts com d’una boira; jo sé que a dalt hi ha coses, però no les veiem. No és un moment estimulant per estar aquí. ··· Tot i això, la teva vocació sempre ha estat el cinema.··· Sí, però a mi m’ha passat com a moltes dones, que tu deies que volies ser director de cinema i se te’n fotien. Si hagués nascut ho-me m’hagués costat menys gua-nyar-me el respecte dels altres; la vida és més difícil si ets dona, tot costa molt més. A sobre, hi ha una tendència dels crítics, siguin ho-mes o dones, que et redueixen a un gueto de cinema femení. ··· Fins a quin punt t’impliques en les teves pel·lícules?··· És que no hi ha res més, la vi-da és la pel·lícula. És la gran màgia del cinema. Per això jo m’agafo unes depressions tremendes quan acabo una pel·lícula, perquè és un món tancat amb les seves regles

particulars. Si no t’impliques, si no respires la teva pel·lícula, és impossible fer alguna cosa que es-tigui una mica bé.··· Fins i tot hi somies?··· Sí, sí, moltes vegades. ··· És difícil compaginar el mo-ment del rodatge amb ser ma-re, filla, parella...?··· És impossible. Has de deixar tota la resta de banda. Els directors homes, quan estan rodant, són com una cosa sagrada i les seves parelles mai els molestaran. En canvi si ets dona, com que ets el pito del sereno, es dóna per su-posat que ho has de fer tot.··· Hi ha algun projecte que tin-guis moltes ganes de fer?··· Tinc dos projectes fora d’Es-panya que em fan molta il·lusió. Un és una història que es diu La llibreria, adaptada d’una novel·la de Penélope Fitzgerald i situada a Anglaterra a l’any 59, als úl-tims anys del racionament. Té a veure amb una cosa que m’agra-da molt, els llibres i les llibreries, i estem treballant per fer-la aviat.

··· I l’altra?··· L’altra és un guió escrit per un amic meu, Miguel Barros, que es diu Nobody wants the night. És una història entre èpica i intimista que té lloc al Pol Nord. Sembla que tre-ballaré amb dues actrius perquè els agrada el guió i hi estem par-lant, però això sempre és hipo-tètic. Són la Juliette Binoche i la Rinko Kikuchi, l’actriu de Ma-pa de los sonidos de Tokyo. Una bona combinació, només pel fet de veure-les actuar juntes ja val-drà la pena.··· Què és el que més trobes a faltar de Barcelona quan mar-xes de viatge?··· El meu barri, Gràcia. El fet de poder anar amb sabatilles al ci-nema, a comprar el pa, o a pren-dre’m un cafè en una terrassa... La gent que vivim a Gràcia mol-tes vegades tendim a no sortir-ne, perquè ho tenim tot. ··· Enyores alguna cosa de quan eres anònima?··· Enyoro el temps en què no existia Twitter, així la bilis se la quedava un a casa seva sense ex-pulsar-la al món. No, penso que la gent que s’acosta a mi sempre ho fa amb bastant d’afecte. Sé que em reconeixen perquè es nota i me n’adono, però passo molt de tot això. ···Dius que el Twitter no t’agra-da massa. Què creus que s’ha perdut amb les xarxes socials?··· Amb Twitter és com si el teu cervell només funcionés amb mis-satges de 140 caràcters, quan la realitat és molt més complexa. Si l’intentem reduir tant, hi ha al-guna cosa que es perd. Però bé, hi ha gent a qui els 140 caràcters els sobren i tot...··· Tens alguna frase que t’agra-di especialment?··· N’hi ha moltes. Però si n’ha-gués de triar una, hi ha un frag-ment d’un poema de Dylan Tho-mas* que tracta sobre el cine-ma i que em repeteixo moltes vegades: “Miramos esa función de sombras que se besan o ma-tan / Con fragancia de celuloide, la mentira es amor”. ···

··· Celebres els aniversaris? Depèn de l’any.

··· Unes vacances de somni serien... Dolce far niente.

··· Abans de morir vols...Fer surf.

··· Una pel·lícula que no et canses de veure és...La edad de la inocencia.

··· T’atiparies de...(decidida) Formatge!

··· Quin és el millor consell que t’han donat mai?No me n’han donat cap de bo.

··· Una paraula bonica és...Somni.

··· Perds la noció del temps...Caminant pel bosc.

··· Ets de crispetes al cinema?Jo sóc més de Conguitos.

··· Què et fa mandra?(riu) Les entrevistes.

Petites dosis d’Isabel

Isabel Coixet fa molta vida al barri barceloní de Gràcia, on té la productora Miss Wasabi Films. MARINA PRESAS

Plaça central.54.Plaça central DIJOUS2 DE MAIG DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Prêt-à-porter: Paraula francesa que significa ‘llest per a usar’ i fa referència a peces de roba de qualitat que s’adeqüen a la demanda popular i a uns preus accessibles

··· La moda és un mercat en au-ge, però encara no hi ha mol-ta formació. Has tingut algu-na preparació? ··· Quan vaig obrir el blog no te-nia cap tipus de formació prèvia.En començar la carrera de perio-disme vaig compaginar els estudis amb un curs d’especialització en Coolhunting i un altre en perio-disme de moda. Així que ara tinc un “background”, a més de l’ex-periència que porto acumulada després de cinc anys fent projec-tes com Fashion Blogger i Brand Ambassador. ··· Què creus que ha de tenir un blog per rebre tantes visites?··· És important tenir un feedback amb els teus lectors i cuidar molt els continguts que publiques. Per a mi és imprescindible la qualitat de les fotografies, el text i la pre-sentació. L’important, com en tot, és fer-ho bé i aportar “alguna co-sa” que et faci única. Per ser blog-ger també s’ha de tenir una mica de savoir-faire.··· Veus el teu blog com una professió?··· En el meu cas no el veig com una professió al 100%, ja que tre-ballo també en altres àrees que no tenen res a veure amb el blog. Pe-rò si saps com fer-ho pots dedi-

car-te a ser fashion blogger a temps complet.··· Creus que és neces-sària la formació en aquest camp? ··· Sí, el saber mai està de més. Tots els estudis que

pugui arribar a tenir una persona mai no jugaran en contra seva, però l’ex-

periència també és im-portant.··· Actualment hi ha pocs llocs on s’ofereixin aquests tipus d’es-tudis? ··· Crec que a Es-panya comencen a haver-hi coses, però a l’estranger, òbvia-ment, encara més.

Fashion Business

El món de la moda entra a la universitat

Brand managerÉs l’encarregat d’estudiar la planificació de com una marca es posiciona al mer-cat, a quin públic va dirigit i a mantenir la reputació de la marca.

Visual merchandiserPersona encarregada d’ex-posar les col·leccions a les botigues d’acord amb els criteris comercials i estè-tics. Segueix la línia esta-blerta per la marca en qüestió. Planifi-car, organitzar i fer canvis en els aparadors són els seus objec-tius, per tal de mantenir la uniformitat en tots els seus punts de venda.FOTO: ALEX PEPPERHILL

Gestor de Show-roomPersona encarregada d’or-ganitzar una exposició de productes creats per joves dissenyadors en una sola ha-bitació. Una pràctica nova que busca vendre aquests productes en petit comi-tè mitjançant els contactes d’aquest organitzador.

Buying managerÉs el gerent de compres,la persona encarregada de comprar o aprovar l’ad-quisició de béns i serveis. Un càrrec de responsibilitat en un món on la moda cada dia és més important.

Retail managerO gerent de venda al detall. És el màxim responsable de les operacions del dia a dia d’una botiga. Sovint petits empresaris encaminats al disseny de roba, calçat, joies i bosses de mà.

Cool hunterTambé se’l pot conèixer com a “caçador de tendèn-cies”. La seva feina consis-teix bàsicament a fer pre-diccions sobre els canvis re-latius al consumisme i a la cultura de la moda. Aques-ta informació serveix a les grans multinacionals per aprofitar el fort impacte de les tendències i les xarxes socials.

So rtides professionals

ANNA PRATJORDI RIBÀSÒRIA MONTARDIT

Abans a la moda s’hi entrava pel renom o per herència familiar. Actualment, els estudis faciliten força l’entrada en aquest sector.

París, Milà, Londres, Nova York, Hong Kong, Madrid, i... per què no Barcelona?

Les capitals amb les passarel·les més importants del món, aque-lles que marquen les tendències, són també les que impulsen uns estudis universitaris sobre la du-alitat entre la moda i el negoci. No és d’estranyar, doncs, que les principals escoles internacionals de fashion business es trobin en aquestes ciutats. Però encara no a Barcelona.

La moda és un mercat en cons-tant expansió. Mou milions de di-ners, genera molts llocs de treball i grans quantitats de beneficis. Només cal fixar-se en l’exemple d’Inditex (Zara): la tercera empre-sa espanyola amb més beneficis (el 2012 van augmentar un 22%).

Els ingressos no només depe-nen del disseny i l’estilisme de

Cursos internacionals

MadridISEM - UNIVERSIDAD DE NAVARRA 10 mesos 27.100 € Sí París i Milà www.isem.esParís INSTITUTE FRANÇAIS DE LA MODE 10 mesos 12.000 € Sí NY, Hong Kong i Madrid www.ifm-paris.comMilà SDA, BOCCONI 12 mesos 27.000 € Sí Madrid www.sdabocconi.itLondresUNIVERSITY OF THE ARTS LONDON 4 anys 42.000 € Sí Pla Erasmus www.fashion.arts.ac.ukNova YorkFASHION INSTITUTE OF TECHNOLOGY 18 mesos 6.400 € Sí Hong Kong i París www.fitnyc.eduHong KongINSTITUTE OF TEXTILES&CLOTHING 6 meses 12.000 € Si Nova York i París www.polyu.edu.hk

DURADA PREU BEQUES INTERCANVIS WEB

na que li ha faltat una base en co-neixements empresarials.

“Més que el patronatge o la his-tòria de la moda, el que importa en el dia a dia és la gestió, la pro-moció i el posicionament de la marca”. De fet, l’Andrea està cur-sant el grau en Administració i Di-

recció d’Empreses a la Universitat de Barcelona per suplir les man-cances en la seva formació prèvia.

L’Andrea ha aconseguit tirar endavant el seu petit comerç a cò-pia d’errors. Però reconeix que, si pogués tornar enrere i comen-çar de zero, complementaria els

seus estudis de disseny i patronat-ge amb el món dels negocis.

La resposta a la demandaDavant d’aquesta necessitat d’unir el món de la moda i el sec-tor empresarial, algunes universi-tats han ofert un curs pioner en

fashion business. La iniciativa es va començar

a desenvolupar durant la dèca-da dels vuitanta a París, la ciutat de la moda per antonomàsia. De mica en mica, les capitals amb passarel·les mundialment reco-negudes han anat imitant aquest

model acadèmic. Milà, Londres, Nova York, Hong Kong i Madrid han creat estudis per respondre aquesta demanda creixent.

Totes elles ofereixen una for-mació molt pràctica i propera a grans multinacionals de la mo-da, estades a l’estranger i la pos-sibilitat d’entrar en contacte amb els millors professionals del sec-tor. Això sí, les beques i les sub-vencions són escasses i el preu de la matrícula no és assequible per a tothom.

El cas de MadridA Madrid, per exemple, la Univer-sitat de Navarra hi té la Fashion Business School. “En el món de la moda, tenir idees no és suficient; és necessària també una perspec-tiva empresarial”, aquest és el le-ma de Covadonga O’Shea, la pre-sidenta i fundadora de l’escola des del 1997.

El preu del curs a Madrid és de 27.100 euros amb una dura-

da de deu mesos. Una xifra més o menys similar al programa que ofereixen conjuntament Nova York, París i Hong Kong.

Xavier Subirats, cofundador de Cooked in Barcelona i exalum-ne de la Fashion Business Scho-ol, creu que pagar aquest preu val la pena. “És un luxe poder fer el màster treballant al mateix temps en una multinacional”.

Sense estudis de referènciaBarcelona és l’excepció a la nor-ma. Hi ha una passarel·la impor-tant, però no una escola de fas-hion business de referència.

En els darrerrs anys s’ha conso-lidat la catwalk del 080, però en-cara no hi ha una escola de moda de projecció internacional com a la resta de grans capitals.

Catalunya compta amb mol-tes escoles de moda i disseny, pe-rò només una d’aquestes acon-segueix incloure el sector econò-

la passarel·la barcelonina del 080. També hi ha participat altres em-prenedors del sector de la moda molt menys coneguts internaci-onalment.

Encara que es doni una opor-tunitat als petits dissenyadors, qui acaba captant l’atenció dels mitjans de comunicació i el pú-blic en general són les grans mar-ques. Així, qui realment treu be-nefici d’aquest esdeveniment són els que ja tenen renom mundial.

L’Andrea Martínez, dissenya-dora independent, és contun-dent: “Iniciatives com el 080 són molt importants, però em dóna la sensació que hi ha molta més gent i no sé ben bé per què no es-

tan allà. Sempre sonen els ma-teixos noms.”

Aquest desequi-libri d’oportuni-

tats s’observa al món de la moda en ge-neral: entre petits comer-ços i grans marques co-

mercials o en-tre dissenyadors

independents i fir-mes d’etiqueta.

Un cercle viciós Els cursos d’estudis superiors no ajuden a trencar el cercle viciós. L’elevat preu de les matrícules fa que només hi puguin accedir gent amb contactes i recursos. A més, realitzar les pràctiques exclusiva-ment a grans empreses de moda no afavoreix la creació d’una lí-nia de roba pròpia.

Els dissenyadors a petita esca-la tenen difícil adquirir coneixe-ments sobre gestió empresarial de la moda. Per tant, caldria cre-ar cursos més accessibles perquè els dissenyadors independents entrin amb força al mercat del prêt-à-porter*.

Si s’aconsegueix libera-litzar el mercat de la mo-da, el cercle viciós es con-vertiria en un cercle virtu-ós i a l’abast de tothom.

Si la moda no tren-ca aquesta dinàmi-ca continuarà sent elitista i estarà en mans d’unes po-ques marques de renom. Si les multinacio-nals són les que s’emporten tot el talent de les esco-les de fashion busi-ness seguiran crei-xent i aclapara-ran tot el mer-cat. És un peix que es mosse-ga la cua. ···

Claudia AlbonsBLOGUERA, MODEL I PERIODISTA FREELANCE

“SI SAPS COM FER-HO POTS SER FASHION BLOGGER A TEMPS COMPLET”

El fashion business va encaminat a la formació per a multinacionals com Inditex o Mango

mic en la seva formació. És el cas de l’Escola Superior de Disseny (ESDi) que recentment ha creat el màster en Gestió de la Indús-tria de la Moda i el Disseny.

La resta d’escoles barcelonines no acaben d’adonar-se de la im-portància de la gestió empresari-al o no veuen la necessitat d’in-troduir-la a les aules. El BAU, Cen-tre Universitari de Disseny de Bar-celona, preveu la demanda, pe-rò prefereix oferir diferents post-graus i màsters sense englobar-ho tot en un de sol.

“Aquest món té un públic limi-tat i necessita una gran inversió de diners”. Això és el que afirma el responsable del Departament de Màrqueting del BAU, Christian Giribets. Segons ell, un màster en fashion business va molt encarat a formar gent per a grans multina-cionals, com Inditex, Desigual o Mango.

Els cursos de fashion business van molt encaminats a preparar els alumnes per treballar en una gran empresa. I no tant per ser emprenedor i crear la teva prò-pia col·lecció. Una de les estratè-gies comercials que s’ensenyen en aquestes escoles és el fast fas-hion, és a dir, portar els productes de les grans passarel·les a les bo-tigues low cost en menys de dues setmanes.

Custo Barcelona, TCN o Javier Simorra són alguns dels dissenya-dors que aquest any han desfilat a

No només es tracta del disseny, sinó que també calen estratègies empresarials

la roba. Com tot producte, s’ha de saber vendre i aquí és on en-tren les estratègies empresarials: màrqueting, posicionament de la marca, temps de distribució, lo-gística, etc.

És aquesta habilitat pels nego-cis la que fonamenta els gegants de la moda com Levi’s o Mango. Per exemple, Zara produeix po-ques unitats de cada peça i això fa que el consumidor compri el pro-ducte per por que s’esgoti.

Cada dia hi ha més conscièn-cia de la simbiosi entre moda i negoci. És per això que alguns es-tudis de disseny van incorporant progressivament assignatures que tracten la vessant econòmica. Tot i així, aquesta concepció empre-sarial encara no ha arribat a totes les facultats.

Mancances en gestióL’Andrea Martínez va estudiar a l’Escola de la Dona un cicle de pa-tronatge, confecció i disseny. Ac-tualment, és propietària de la bo-tiga del barri de Gràcia que porta el seu nom, on elabora la seva lí-nia de roba. Després d’anys d’ha-ver engegat el projecte, ara s’ado-

LAIA MIRANDAEls emprenedors tenen complicat assegurar-se un lloc en el món de la moda, com és el cas de la botiga del barri de Gràcia d’Andrea Martínez.

La bloguera de missmarbles.com Claudia Albons. ALBERTO VAN STOKKUM

6.Traços DIJOUS2 DE MAIG DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

Trastorns compulsius, dislèxia o, fins i tot, un ictus. Les TIC* han permès que els pacients puguin recuperar-se des de casa, sempre mantenint el rol del metge. A Ca-talunya hi ha diversos projectes pioners en l’aplicació de la tecno-logia en el món de la salut.

Relaxar-se mirant els estelsObservar un punt i transportar-se a una illa deserta. Un somni pa-radisíac a través d’un ordinador.

Aquestes imatges formen part del videojoc Playmancer dissenyat pels psicòlegs Fernando Fernán-dez-Aranda i Susana Jiménez, de l’Hospital de Bellvitge.

L’objectiu és minimitzar la recaiguda de problemes impul-sius com els trastorns alimenta-ris o l’addicció al joc. Es pretén que el pacient planifiqui i resol-gui els conflictes que li sorgeixen a la pantalla. “El que es penalitza és pensar per anar ràpid”, expli-ca Susana Jiménez. La finalitat és generalitzar el que s’ha après al vi-deojoc per aplicar-ho al món real.

Fa dos anys que el projecte s’aplica a la teràpia de Bellvitge i els resultats són molt positius.

Gairebé un 10% de persones al món són dislèxiques, un trastorn que dificulta la identificació i la

Pantalles al servei de la salutCurar la ludopatia a través del joc. Els avenços en tecnologia han permès a la medicina oferir tractaments dinàmics amb tauletes i videoconsoles.

NOVES EINES A LA MEDICINA

comprensió del llenguatge escrit.Luz Rello té aquesta patologia i

diu que ha “patit” els exercicis que fan a l’escola per tractar-la. És per això que durant el seu temps lliu-re, juntament amb Clara Bayarri i Azuki Gòrriz, ha desenvolupat un joc pedagògic per a tauletes, que permet minimitzar els problemes derivats del trastorn.

Diverses escoles de Barcelona i una a Atlanta, als Estats Units, han integrat el projecte en el seu pla educatiu.

El procés de recuperació des-prés d’un ictus també es pot fer a través de l’ordinador. Això és així gràcies al grup de recerca SPECS que desenvolupa el projecte Reha-

(*) TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, aplicades a la transmissió d’informació, com ara la informàtica, la telefonia mòbil o Internet

MERITXELL PARRAMONJOSEP ANDREU PALACIOS

bilitation Gaming System (RGS). És tan senzill com col·locar-se

uns guants i agafar pilotes que apareixen a la realitat virtual. L’aplicació s’adapta a les neces-sitats del pacient en funció dels encerts o errors que fa.

Els exercicis estimulen les ex-tremitats superiors, explica Armin Duff, investigador del projecte a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

El sistema RGS facilita la tele-rehabilitació. Diferents pacients ja han utilitzat el sistema i es preveu que aquest es vagi implantant als hospitals de manera progressiva.

Envellir positivamentUn grup de recerca de la UPF bus-ca “entretenir la gent gran per fer-los sentir actius”, segons Josep Blat, un dels seus investigadors.

El projecte Worth Playing for Aging ha desenvolupat un con-junt de jocs digitals ideats expres-sament perquè la gent de més edat se senti activa i motivada.

Un d’aquests és el Life 2.0, una plataforma d’interacció so-cial adreçada a les necessitats de la gent gran i a les del seu entorn. Els usuaris poden contactar amb altres persones a través de la tau-leta o el mòbil per intercanviar-se favors, com ara regar les plantes o cuinar. L’objectiu és generar “cer-vells 2.0 i acabar amb l’analfabe-tisme digital”, assegura Blat. ···

Han dit…

Teresa Mendia79 ANYS, USUÀRIA DE LIFE 2.0

«Mai no m’hagués imaginat que tindria un iPad. Se m’ha tret la por i he conegut gent. És una obertura al món.»

Miquel R.12 ANYS , USUARI DE DYSEGGXIA

«És molt fàcil de jugar i m’ho paso millor que a l’escola. M’agrada perquè has d’anar passant nivells. És millor que la “Play”.»

En Miquel i el seu germà Pedro proven la nova versió del joc per

minimitzar els efectes de la dislèxia. M. PRESAS

REPORTATGE INTEGRAT··· UPF Ràdio: Vèncer dificultats a través de les TIC. ··· Vilaweb: Avantatges i inconve-nients de les aplicacions TIC.

MARCANT EL RITME SOBRE RODES

“He après a fer anar la cadira per ballar”

Núria Rovira i Julio Carretero es van iniciar en els balls de saló adaptats fa dos anys. Fins llavors, la Núria s’ajudava amb crosses per caminar però a través d’aquesta disciplina va aprendre a “fer anar la cadira per ballar”.

“La seva família es va emoci-onar quan la va veure ballar per primera vegada”, recorda el Ju-lio quan pensa en els seus inicis

LAIA MIRANDAMARINA PRESASÀLEX RAMIS

com a parella de ball. Aquest ge-ner s’han convertit en campions d’Espanya de ball de saló adaptat, però el camí per arribar fins aquí ha estat llarg.

La Núria va entrar en aquest món gairebé per casualitat després de veure un concurs per televisió. De seguida va pensar: “Això es fa aquí, a Catalunya!”, i es va atrevir a provar-ho. A l’escola de ball on entrenava va conèixer el Julio, que competia des de feia anys amb la seva dona en la modalitat estàn-dard. La Núria no trobava parella

i ell s’hi va oferir temporalment. “I així seguim”, bromegen.

La coordinació va ser el seu pri-mer obstacle. “A mi em costaven els passos i a ella moure’s amb la

cadira”, explica el Julio. En aques-ta disciplina la principal dificul-tat és fer les mateixes figures que en el convencional però amb una cadira de rodes entremig.

El ball adaptat va néixer al Reg-ne Unit als anys seixanta i s’estén al continent durant els setanta i els vuitanta. A Espanya va arribar més tard i fa deu anys que es prac-tica. “Aquí, aquesta modalitat és molt reduïda, crec que hi ha més entrenadors que competidors”, reconeix la Núria. Per aquest mo-tiu, a diferència d’Europa, als con-cursos no es té en compte el grau de minusvalia. “Al final, ens co-neixem tots i sabem què farà ca-da parella i en quina posició que-darà”, opina el Julio.

Més enllà de les dificultats i la competició, ballar s’ha convertit en una injecció d’energia per a la Núria. “Físicament em trobo molt millor que anys enrere. A part, és una motivació poder fer una cosa que t’agrada sense sentir-te gens limitat”. ···

La Núria i el Julio competiran aquest cap de setmana a Vandellòs. À. RAMIS

Traços.7DIJOUS2 DE MAIG DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Marca: Element distintiu que fan servir les universitats per atreure els futurs estudiants

Treball de camp

“Les universitats ens vigilem entre nosaltres”

Les facultats catalanes tenen departaments específics per promocionar el centre. Treballen per captar estudiants tot l’any, però aquestes són les dates de més feina.

··· MERITXELL PARRAMON I JOSEP ANDREU PALACIOS ···

Amb el bon temps les uni-versitats catalanes co-mencen a promocio-nar-se. El curs 2012-2013 les matrícules als centres públics s’han incremen-tat el màxim previst pel Ministeri (un 66%), tot i que el nombre d’alumnes

s’ha mantingut estable. Segons dades de la Gene-ralitat, el total de matricules tot just va baixar un 0,2%. En aquest context, tant els centres públics com privats estan treballant des de setembre per captar nous alumnes. “La nostra màxima és atrau-re el millor talent”, expliquen des de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). No són els únics. Els centres privats també competeixen per cercar estudiants. A la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) la campanya de promoció comença a l’octubre, en el moment en què es tanquen les matrícules.

El model d’una privadaDes de la UIC reconeixen que han disminuït els alumnes a les carreres amb més “problemes al mercat laboral”, com magisteri o arquitectura. Fins ara se centraven en alumnes catalans i es-panyols per promocionar els graus, i es dona-ven a conèixer fora d’Europa amb els màsters. “La marca* Barcelona ven molt”, sentencia Dà-maris Gonzalo, cap de promoció i màrqueting de la UIC. Aquest curs és el primer que han pro-mocionat l’oferta de grau en altres continents, i estan satisfets amb l’acollida.

“Quan tu busques una universitat privada, les teves expectatives pugen”, diu Gonzalo. A la UIC hi ha un equip de catorze persones que s’encar-rega de promocionar el centre. Hi treballen els de-partaments de màrqueting, promoció i admissió. Segons Gonzalo, la feina conjunta dóna bons re-sultats, però “no sempre és fàcil”. Apunta que el departament de màrqueting “coneix les necessitats del client”, mentre que l’àrea de promoció s’en-carrega de tenir el “contacte directe” amb l’alum-ne. Insisteix en la idea que la seva universitat es vol diferenciar per donar “un tracte personal”.

Una universitat “petita”“Les universitats ens vigilem entre nosaltres a l’hora de fer promoció”, ironitza Marc Boldú, cap de la Unitat de Promoció i Projecció Institucionals de la UPF. En els últims anys, la majoria de centres han augmentat la seva presència a les xarxes socials. És una solució “barata” que, segons

Influència transfrontereraLa UPF no és l’únic centre del país amb una gran àrea d’influència. Maria Rosa Terradellas, vice-rectora d’estudiants de la Universitat de Giro-na (UdG), explica que el centre on treballa atrau molts alumnes de Perpinyà, sobretot en especi-alitats com fisioteràpia. “Hi ha molts gironins que prefereixen marxar a Barcelona, però nos-altres atraiem alumnes de tot el territori”. Fa anys que la UdG es promociona a Mallorca, i enguany alguns instituts d’Eivissa també s’han interessat per les xerrades.

Terradellas comenta que una de les claus de la promoció de la UdG és la integració amb la ciutat i el territori. La universitat treballa amb diferents institucions per promocionar la mar-ca Girona, ciutat universitària i té contactes amb els instituts i escoles de la zona a través de di-ferents activitats. “Volem que els alumnes i els pares ens coneguin des de primària, abans de prendre la decisió d’on volen anar a estudiar”, conclou Terradellas. ···

Boldú, està funcionant molt bé. “La UPF és una universitat petita, i no tenim pressupost per posar anuncis al metro”.

Aquesta universitat contacta amb alguns dels seus alumnes que estan a l’estranger perquè pro-mocionin el centre a canvi d’una retribució sim-bòlica. “Busquem mètodes a cost zero o a preus re-duïts”, reconeix. Com d’altres universitats, la UPF es dóna a conèixer a fires catalanes i a l’estranger. Fa vuit anys que participa en certàmens a l’Amèri-ca Llatina, i també utilitza la marca Barcelona com a reclam. “Tenim un campus al costat del mar, i això queda molt bé a les fotos”, destaca Boldú.

Aquestes setmanes la universitat està fent ses-sions informatives i de portes obertes per atraure nous estudiants. “Hi ha professors que s’hi abo-quen molt”, remarca el cap de la Unitat de Promo-ció. Tot i que ara és quan tenen més feina, aquesta universitat està treballant des de setembre amb vi-sites als instituts del territori. També fa xerrades a la resta de Països Catalans, sobretot a Mallorca, on la Universitat Pompeu Fabra “està molt arrelada”.

EL MODEL DELS ESTATS UNITSLa Universitat de Columbia, a Nova York, convida els futurs alumnes a implicar-se des de ben aviat a la vida del Campus.··· Tours fets pels actuals estudiants.··· Possibilitat d’assitir a classes com a oients.··· Opció de pas-sar una nit a la resi-dència università-ria de Manhattan.

Un sol objectiu. Les universitats tenen diferents reclams per atraure els futurs estudiants. AMPARO MONTEJANO

UDGBusquen integrar-se en el territori a través d’escoles i d’instituts. L’àrea d’influència arriba fins a Perpinyà, d’on atrauen molts estudiants

UPFFa servir la marca Barcelona i la ubicació urbana dels cam-pus com un reclam. Els estu-diants a l’estranger poden promocionar el centre.

UICAquest any han començat a promocionar els graus a Lla-tinoamèrica. Un equip de ca-torze persones treballa per publicitar la universitat.

DIJOUS2 DE MAIG DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Verbívor: Terme inventat pel mateix Màrius Serra, sorgit a partir de la seva obra Verbàlia (Editorial Empúries, 2000) i que designa els qui els agrada jugar amb les paraules

cetrencada

Adreça’t

MÀRIUS SERRAEscriptor, lingüista i verbívor

En confiança

«El meu programa de vida seria jugar, llegir i escriure»

CETRENCADA

Cetrencada és el resultat del ta-ller integrat on estudiants de ter-cer de periodisme de la Universi-tat Pompeu Fabra posen en pràc-tica els seus coneixements per cre-ar productes periodístics propis:

RÀDIOwww.upf.edu/upfradioTELEVISIÓwww.btv.cat/cetrencadaWEB www.vilaweb.cat/cetrencada

PAULA MONTAÑÀCÈLIA MUNS

Després d’adonar-se que a l’aplicació Apalabrados

tothom feia trampes, es va passar al Mezcladitos. El joc consisteix a trobar el major nombre de paraules en un taulell de 4x4 lletres en un màxim de dos minuts. “M’apassiona”, diu, i ens demostra la seva habilitat.SISTEMES DISPONIBLES: ANDROID I APPLE

MEZCLADITOS UN LLIBRE

“Queda molt malament si dic Horta?” El lloc on viu és el seu lloc preferit,

on se sent més a gust. Un bar? El Bar Quimet, també del seu barri. “Quedo

massa hortenc?”. És una zona amb un passat agrícola, de masies, mansions i horts que actualment té el seu punt més conegut al Parc del Laberint, el jardí més antic de Barcelona.

UN LLOC

Molts, però si n’ha de dir un seria La vida:

manual d’ús, de l’escriptor francès Georges Perec. El llibre, publicat l’any 1978, és una novel·la singular que explica la història d’un edifici de París i de totes les famílies que hi viuen durant un segle. “És una novel·la molt especial”.EDITORIAL: EDICIONS PROAPÀGINES: 638

Es defineix com a verbívor* per-què s’alimenta de verbs i no té una paraula preferida. “La meva pa-raula preferida canvia cada dia. Avui et diria promiscuïtat, promis-cuïtat verbal. Cada dia en desco-breixo alguna de nova; és genial tenir la sensació que són gairebé inesgotables”.

Va aprendre a escriure en ca-talà de manera autodidacta, pe-rò confessa que per a ell “el cata-là va ser un amor, i quan t’enamo-res res és difícil”. La llengua i les paraules són el seu hàbitat, on se sent còmode i on ha crescut i vis-cut des de sempre.

És juganer de mena, i el primer Scrabble que recorda és el d’un pro-fessor de llengua anglesa. L’inte-rès d’en Màrius Serra per la llen-gua, les paraules i les lletres l’ha acompanyat tota la vida. Va es-tudiar filologia anglesa i avui tre-balla en televisió, premsa i ràdio analitzant i fent jocs amb les pa-

GIRONATemps de florsLa capital del Gironès torna a do-nar la benvinguda a la primave-ra amb la 58a edició del “Girona, temps de flors”. Es revesteixen tots els racons de la ciutat amb flors, de manera que ofereixi una imatge totalment primaveral. A més, es fan concursos d’apara-dors, de flors i de fotografia.QUAN DE L’11 AL 19 DE MAIG ON BARRI VELL DE GIRONA PREU GRATUÏT

BARCELONAPrimavera SoundTorna un dels festivals més espe-rats a Barcelona. Els plats forts de la 8a edició del Primavera Sound són els grups Antònia Font, Ma-nel, Blur, Phoenix i Rodríguez. A més, per anar fent boca, fins al 18 de maig es fa el Primavera als Bars, amb 22 bandes nacionals i internacionals actuant a diversos bars de la ciutat.QUAN DEL 22 AL 26 DE MAIG ON PARC DEL FÒRUM PREU 80 € UN DIA, 160 €

ABONAMENT COMPLET

TARRAGONAConcert de Joan ReigEnguany, el lliurament dels Pre-mis Literaris Ciutat de Tarragona tindrà lloc en el marc d’un con-cert del cantant Joan Reig, acom-panyat del pianista Joan-Pau Cha-ves, el bateria Pep Solà i l’Albert Vi-la al contrabaix. L’espectacle reco-llirà cançons emblemàtiques d’al-tres cantants, com Lluís Llach.QUAN 4 DE MAIG ON TEATRE METRO-POL PREU 12 €

LLEIDAXXIV Fira de TitellesEl Centre de Titelles de Lleida pre-senta una nova edició d’aquesta fira internacional, que acull dife-rents espectacles infantils i per a adults. Entorn a la Fira, també s’or-ganitzen esdeveniments i activi-tats com la 13a Fira del Llibre de les Arts Escèniques, exposicions, tallers, etc.QUAN 3, 4 I 5 DE MAIG ON DIFERENTS ESPAIS DE LLEIDA PREU DE 0 A 12 €

raules. Però el seu àmbit na-tural, allà on disfruta jugant amb les paraules, és sobre el paper, amb l’escriptu-ra. En el camp audi-ovisual es queda amb la ràdio: “la paraula hi té més pes, és més íntima, de tu a tu, i té un altre tempo. La tele és com anar amb avió, la rà-dio seria el tren”.

Tot i així, quan li preguntem què el fa sentir més orgullós de la seva trajectòria professional no dubta a contestar: “els llibres de literatura”. La seva llista d’obra es-crita és gairebé interminable. En Màrius ha publicat novel·les, con-tes curts, assaigs i reculls de jocs de paraules. i ha guanyat premis com el Ciutat de Barcelona, Lle-tra d’Or i Ramon Llull de novel-la. Aquest 2013 ha sortit al carrer la seva última obra Plans de futur, amb la qual ha guanyat el Premi Sant Jordi de l’any 2012.···

Amb una pissarra i unes quantes lletres és com un nen amb una joguina nova: no para de crear paraules. LAIA MIRANDA

Un restaurantEl VelódromoUna cançóIcebergs i guèisers, d’Antònia FontUna pel·lículaDown by Law, de Jim Jamusch