NOSFERATU (1922)

JAUME JUNCÀCLARA FEBRER

1r de BAT BCultura Audiovisual

• Informació general:A) El moviment cinematogràfic en què s’inscriu.B) El context cultural i socioeconòmic de l’època.C) El director.D) Les circumstàncies del rodatge.E) Les valoracions crítiques (què n’han dit els especialistes, com va ser rebuda pel públic, quins premis ha rebut...)

ÍNDEX

• Visionar la pel·lícula:A) La temàtica.B) L’argument.C) Les característiques estètiques i formals (plans, llum, moviments de càmera, localitzacions, etc.)

ÍNDEX

INFORMACIÓ GENERAL

• L’expressionisme no arribà al cinema fins

passada la Primera Guerra Mundial, quan ja pràcticament havia desaparegut com a corrent artístic, i fou substituïda per la Nova Objectivitat.

• El cinema expressionista passà per diverses etapes: de l’expressionisme pur o caligarisme a un cert neoromanticisme (Murnau), i d’aquest al realisme crític.

A) MOVIMENT CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE S’INSCRIU

Els principals directors expressionistes cal destacar:

• Leopold Jessner i la seva primera pel·lícula, Hintertreppe (1921) està considerada un dels moments claus de l'evolució del cinema cap a l'experimentació expressionista de F.W. Murnau.

• Friedrich Wilhelm Murnau que és el que va fer la pel·lícula de Nosferatu.

A) MOVIMENT CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE S’INSCRIU

• Robert Wiene amb el clàssic de terror El

gabinet del Doctor Caligari (1919), que és considerada com la primera pel·lícula del cinema expressionista alemany.

7

A) MOVIMENT CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE S’INSCRIU

• El cinema expressionista va imposar a la

pantalla un estil subjectivista que oferia en imatges una deformació expressiva de la realitat, traduïda en termes dramàtics mitjançant la distorsió de decorats, maquillatges, etc., i la consegüent recreació d'atmosferes terrorífiques o, almenys, inquietants.

A) MOVIMENT CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE S’INSCRIU

• El cinema expressionista es caracteritzà per la

seva recurrència al simbolisme de les formes, deliberadament distorsionades amb el suport dels distints elements plàstics.

A) MOVIMENT CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE S’INSCRIU

• L'estètica expressionista prengué els seus

temes de gèneres com la fantasia i el terror, reflex moral del neguitós desequilibri social i polític que agità la República de Weimar aquells anys.

A) MOVIMENT CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE S’INSCRIU

• La finalitat del cinema expressionista la

voluntat de traduir simbòlicament, mitjançant línies, formes o volums la mentalitat dels personatges, el seu estat d'ànim, les seves intencions, de tal manera que la decoració aparegui com la traducció plàstica del seu drama.

A) MOVIMENT CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE S’INSCRIU

• «Caligarisme» va ser un nou cinema que

s'inspirava més en el romanticisme fantàstic, abandonant l'expressionisme literari o pictòric.

• Aquests autors cercaven una aplicació directa de l'expressionisme al film, deixant els decorats artificials i inspirant-se més en la natura.

A) MOVIMENT CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE S’INSCRIU

• El Kammerspielfim es basava en un realisme

poètic. La simplicitat dramàtica i el respecte a les unitats permetien crear unes atmosferes tancades i opressives, en les que es mourien els protagonistes.

A) MOVIMENT CINEMATOGRÀFIC EN EL QUE S’INSCRIU

• Nosferatu és un dels títols clau del cinema

mut, que ha esdevingut mític, influint en àmbits tan heterodoxos com els videojocs i els còmics, entre d'altres, on tant el nom com l'aspecte inquietant del personatge principal han estat emprats com a inspiració en nombroses ocasions.

B) CONTEXT CULTURAL I SOCIOECONÒMIC DE L’ÈPOCA

• Nosferatu, contràriament a la resta de la major

part dels films alemanys de l'època, enquadrats dintre del moviment derivat de l'expressionisme, utilitza molt més els escenaris naturalsfent que la natura sigui utilitzada no tan sols com a element estètic sinó descriptiu del moment psicològic que viuen els personatges.

B) CONTEXT CULTURAL I SOCIOECONÒMIC DE L’ÈPOCA

• Friedrich Wilhelm Murnau, fou un director de cinema alemany, considerat com un dels mestres del cinema expressionista alemany.

C) EL DIRECTOR

• El film està basat en la famosa novel·la

Dràcula, escrita per Bram Stoker però la productora Prana (que només va rodar aquest film) la va rodar sense pagar cap dret d'autor; canviant, això sí, el nom del títol original. La vídua de Bram Stocker posà una denuncia a la productora alemanya i aquesta, enmig de la espectacular carrera comercial que estava tenint el seu film.

D) LES CIRCUMSTANCIES DEL RODATGE

• Es veié obligada a detenir la seva

exhibició el 1923 i a destruir-ne totes les còpies existents, fet que ha complicat moltíssim la seva restauració.

• Actualment, amb el que es conserva de Nosferatu, es pot ben bé afirmar que la seva bellesa misteriosa ha superat àmpliament el pas del temps.

D) LES CIRCUMSTANCIES DEL RODATGE

• En una votació popular Nosferatu fou escollida

com la cinquena millor pel·lícula muda de tots els temps.

• El crític Roger Ebert, del Chicago Sun-Times, la va escollir com una de les millors pel·lícules, atorgant-li quatre estrelles (la màxima puntuació), i la revista Empire la va puntuar com la 21a millor de la història del cinema. Al web de Rotten Tomatoes va assolir un 96% en el "tomatòmetre".

E) LES VALORACIONS CRÍTIQUES

VISIONAR LA PEL·LÍCULA

• L'any 1838, Hutter, empleat d'una empresa

immobiliaria de Viborg, s'acomiada de la seva esposa Ellen per traslladar-se a un castell dels Carpats, on l'espera el seu propietari, el qual desitja comprar una finca a la ciutat d'en Hutter. El propietari del castell és el compte Orlok. Després del llarg viatge, Hutter arriba al castell on troba que res era el que semblava...

A) LA TEMÀTICA

• Un extraterrestre (Nosferatu) creua l'univers en

el seu taüt espacial. S'aproxima a la nostra galàxia i al sistema solar.

• El taüt cau en un bosc d'un país sud-americà, on es troba amb el Capellà Boig, qui està convidant a la seva solitària esglesiola a invisibles feligresos. El Capellà Boig, sense intervenir provocació, ataca Nosferatu. Escapant de la fúria del clergue.

B) L’ARGUMENT

• Un matrimoni burgès benestant (El Gros i Nina)

va caminant pel carrer on el Cec està pidolant amb veu planyívola i li dóna un billetón d'almoina. Però el Capellà Boig, que també caminava per aquest costat, li roba al cec seva almoina, substituint-la per un full gillette.

B) L’ARGUMENT

• Amb els diners robats, el Capellà Boig entra a

un popular restaurant i passen estranys fets mentre Nosferatu es ve acostant. Nosferatu li dóna al Cec una moneda del seu planeta i aquest recobra la vista, però s'enfada molt i persegueix a Nosferatu per castigar-lo per "treure-li el seu mitjà de subsistència".

B) L’ARGUMENT

• El Capellà Boig , molt enfadat perquè el seu

dinar ha estat arruïnat per la presència de Nosferatu en el veïnatge , persegueix al Mosso del restaurant. Nosferatu se les arregla per escapar de tots i arriba caminant a l'exclusiu barri on viu Nina , s'enamora d'ella i tracta de raptar-la. El seu marit la Grossa li prepara una emboscada a Nosferatu i li dispara amb un rifle carregat amb dents , transformant-lo en un vampir.

B) L’ARGUMENT

• En la seva condició vampírica , Nosferatu

mossega al Gros a la jugular , provocant amb això una crisi matrimonial que Nina resol consultant Dràcula i prepara l'operació de salvació de l'ànima del seu marit plantant en el cor una afilada estaca.

B) L’ARGUMENT

• Nosferatu, mentrestant, ha continuat el seu

pelegrinatge per la ciutat i es troba amb el Buròcrata , ben protegit darrere del seu escriptori envoltat de símbols patrioters xilens , com el banderí de l'equip de futbol Colo - Colo. Nosferatu fa servir aquest banderí per a estrangular el Buròcrata.

B) L’ARGUMENT

• En el moment en que Nina travessa el pit de la

grossa amb l'estaca , tots semblen ser afectats , fins al mateix Nosferatu. Després de pronunciar en veu alta una cita literària , tots els personatges de la pel·lícula excepte Nina , vomiten sang mentre l'orquestra Aragó toca un romàntic bolero.

B) L’ARGUMENT

• Nosferatu està fart de la seva vida en aquest

planeta però tracta d'apropar-se a Nina per última vegada per confessar el seu amor. Ella no es commou per a res, i ho destrueix amb l'aigua de la mànega del seu jardí.

B) L’ARGUMENT

• Nosferatu torna al seu taüt per abandonar la

Terra, però el fèretre cau i s'estavella en el riu Mapocho. Resulta completament destruït i desapareix en les revoltes aigües del riu.

• No obstant això, Nosferatu sobreviu com a material filmat , fotogrames solts i inconnexos , un gran munt de pel·lícula, que Nina sosté i observa somrient mentre la pel·lícula acaba.

B) L’ARGUMENT

• La primera incursió cinematogràfica que

adaptava les aventures del vampir "Drácula" va ser “Nosferatu", una obra mestra de Friedrich Wilhelm Murnau que combregava lirisme, romanticisme i expressionisme en una atmosfera fantàstica, prolixa en recursos formals i inoblidable en les seves caracteritzacions.

C) LES CARACTERÍSTIQUES ESTÈTIQUES I FORMALS

• Posseeix les característiques expressionistes

en l'ocupació emfàtica dels escenaris sobre els caràcters (encara que s'allunya de les particulars principals de l'estil en rodar en localitzacions exteriors), subratllant també amb la representació d'aquests els trets interns mitjançant les seves dramatitzades composicions externes.

C) LES CARACTERÍSTIQUES ESTÈTIQUES I FORMALS

• Es caracteritza per la utilització extremada de

contrastos lumínics, i aconsegueixen transmetre una sensació hipnòtica en una barreja entre irrealitat fantasmagòrica i naturalisme mortuori.

C) LES CARACTERÍSTIQUES ESTÈTIQUES I FORMALS

• Un important recurs narratiu empleat en

aquest títol és també el muntatge en paral·lel (fet poc típic en aquella època), mitjançant el qual F. W. Murnau va alternant d'escenari i personatges, d'acord amb els fets que succeïen, en les situacions, implicant-se-les també emocionalment o descriptivament.

• Així, aconsegueix major dinamisme en el relat, major economia temporal i major accentuació en les situacions.

C) LES CARACTERÍSTIQUES ESTÈTIQUES I FORMALS

• També inclou una mirada lírica, implícita en la

construcció atmosfèrica, utilitzant variada simbologia i ponderant emocionalment els detalls d'admirable imatgeria.

C) LES CARACTERÍSTIQUES ESTÈTIQUES I FORMALS