Què valora la gent de viurea la zona volcànica?

MagmaNotícies del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

La variant deCastellfollit

complirà una sèrie decorreccions mediambientals

El Parc obté el certificatde qualitat ISO 9002

Tenim 40 volcans

El 60% del Parc Natural éscobert de boscos

Dos itineraris pedestresper descobrir Sant Feliu de

Pallerols

Escolars de la comarcautilitzen materials didàctics

sobre el medi ambient

Núm. 0Hivern de 2000

editorial 3

El Parc Natural obté el certificat dequalitat ISO 9002

volcans 4

Els dos volcans descoberts pugen a40 els nostres volcansUna de les zones volcàniques de més valorde l’Europa ocidental

flora i vegetació 5

El 60% del Parc Natural és cobert de boscos

fauna 6

La reintroducció del cabirol al Parc NaturalLa llúdriga torna al Fluvià

indrets 7

Dos itineraris pedestres per descobrirSant Feliu de PallerolsEl sanejament dels paratges de la Moixina

pàgina central 8

La variant de Castellfollit de la Roca

inversions 10

El Parc Natural manté el pressupost destinata subvencions a propietaris i masoversMillora dels camins rurals

Projectes subvencionats als ajuntaments

turisme 12

Centres d’informació del Parc NaturalCarta europea de turisme sostenible: un parc pilot

divulgació 13

Escolars de la comarca utilitzen materialsdidàctics sobre medi ambient

enquesta 14

Què valores de viure a la zona volcànica?

agenda d’activitats 15

Activitats del segon semestreSortides naturalistes

Parc Natural de la Zona Volcànicade la Garrotxa

Oficines

Casal dels VolcansAv. de Santa Coloma, s/n17800 OlotTel. 972 26 62 02

972 26 60 12

Can JordàTel. 972 26 46 66Horari: de dilluns a divendresde 9 a 14 h i de 16 a 18,30 h

Centres d’informació

Casal dels VolcansAv. de Santa Coloma, s/n17800 OlotTel. 972 26 62 02

972 26 60 12

Can SerraFageda d’en Jordà

Can PassaventVolcà del Croscat

Serveis

Centre de DocumentacióCan JordàHorari: dies laborables de 9 a 14 hTel. 972 26 46 66Montserrat GrabolosaCal fer reserva prèvia

Centre de Conservació dePlantes Cultivades de Can JordàCan JordàHorari: dies laborables de 9 a 14 hTel. 972 26 46 66Emili BassolsVisites concertades

Serveis PedagògicsAv. de Santa Coloma, s/n17800 OlotInformació i reserves:dies laborables,de 9 a 14 h i de 16 a 18 hTel. 972 26 62 02

972 26 60 12

Adreça electrònica

wcdpnzvg@correu.gencat.es

Pàgines web

Informació general:http://www.gencat.es/mediamb/pnzvg/pnzvg.htm

Consultes al catàleg del Centre de Documentació:http://www.gencat.es/mediamb/cdma/cdma.htm

MagmaNúmero 0. Hivern de 2000

Edita:Parc Natural de la Zona Volcànicade la Garrotxa

Fotografies:Centre de Documentació del Parc NaturalAjuntament de Castellfollit de la Roca

Disseny original:Joaquim Trias Associats

Maquetació de l’exemplar:Joaquim Trias AssociatsBoada/Callís

Impressió:Alzamora

Tiratge: 4.000 exemplarsDipòsit legal: 842-Gi

s u m a r i

2 Magma. Número 0. Hivern de 2000

e d i t o r i a l

El 3 de març de 1982, el Parlament de Catalunya va aprovar perunanimitat la Llei de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa.Naixia així, ara fa 17 anys, el Parc Natural, amb la missió de preservaraquesta zona única a la península Ibèrica. Aquesta tasca ha estat i éscomplexa pel fet que no es tracta d’una zona despoblada, ans alcontrari, és habitada i econòmicament activa. Per això ha estatsempre una prioritat del Parc trobar els mecanismes perquè esprodueixi la necessària informació i participació de la població localen la conservació de la zona i l’acompliment del mandat parlamentari.La revista que avui us presentem té com a objectiu informar lapoblació, condició fonamental per aconseguir aquesta participació.

El mes d’octubre de l’any 1998, el ParcNatural va obtenir la certificació ISO 9002-1994 al seu sistema de gestió de la qualitat iva convertir-se en el primer espai naturalprotegit de l’Estat espanyol que aconsegueixaquesta certificació.

Aquest va ser el final d’un llarg procés iniciat a finals de 1997 en què 15anys després de la creació del Parc Natural, i consolidats alguns dels seusobjectius de gestió, el Parc es va fixar el repte d’obtenir aquestacertificació de qualitat.

Les normes de qualitat ISO 9002 són un conjunt de normesinternacionals l’objectiu de les quals és assegurar la qualitat de producteso serveis. Per tal d’aconseguir-ho, primerament es va definir la política, elsobjectius i el compromís en matèria de qualitat del Parc Natural, sentaquesta política de qualitat adequada als objectius generals del Parc, i ales expectatives i necessitats dels clients del Parc que són el territori, lapoblació local, els visitants, els equips interns i les administracionsactuants.

D’entre la documentació que es va haver de preparar, es van redactar30 procediments en què s’explicaven els processos derivats de la gestiódel Parc. Comprèn temes estratègics com la modificació del Pla especial ila redacció del programa d’actuació i el pressupost; aspectes fonamentalscom la realització d’informes i de projectes, i els serveis pedagògics, leslínies d’ajuts del Parc; i, finalment, procediments de suport com lacontractació o la realització de publicacions.

L’abast de la certificació s’aplica als aspectes següents: la conservaciódels recursos naturals i culturals (aigua, gea, flora, fauna i paisatge) de lazona objecte de protecció, l’organització i la promoció del gaudi, l’estudi iel coneixement, com també el foment del desenvolupament sostenible.

La certificació té una validesa de tres anys, i anualment s’ha de verificarque el sistema de gestió del PNZVG continua complint els requisits de lanorma ISO 9002-1994. Així, a primers de novembre d’enguany, es va superarl’auditoria de verificació corresponent a l’any 1999.

El Parc Natural obtéel certificat de qualitatISO 9002

El volcà del Croscat:un punt de referència

Les extraccions de gredes del volcà delCroscat van desencadenar l’any 1977la mobilització popular per a laconservació de la zona volcànica de laGarrotxa.Aquesta mobilització popular va incidirdirectament en l’aprovació pel Parlamentde Catalunya, l’any 1982, ara fa 17 anys,de la Llei de protecció de la zonavolcànica de la Garrotxa.La restauració del Croscat ha estat pertant una de les actuacions més emblemà-tiques realitzades fins ara.La restauració d’aquest volcà haconsistit a reordenar tot l’espai obertper les extraccions i lligar-ho amb elpaisatge dels voltants.

D’altra banda, també es va segellarl’antic abocador d’escombraries de laciutat d’Olot que hi havia als seus peus,la qual cosa va evitar que l’aqüífer de lazona volcànica es contaminés.Actualment, les grederes del volcà delCroscat són obertes al públic i espoden visitar gratuïtament.Només els grups organitzats d’escolarsi turistes cal que facin una reservaprèvia al Casal dels Volcans per evitarque coincideixin molts grups a lavegada.Els grups organitzats han d’entrar ambun guia acreditat, que garanteixi unavisita correcta, i que no s’accedeixi ales zones de risc (abocador i zonesd’esllavissades).El Parc Natural ha acreditat per guiardins del volcà del Croscat unes 100persones de la zona. Això representauna potenciació dels guies locals demanera que es rendibilitzieconòmicament el nostre patrimoni.

Una de les actuacions més importants idificultoses ha estat l’aturada de les extraccions

3Magma. Número 0. Hivern de 2000

Els dos volcans descobertspugen a 40 els nostres volcans

La revisió del mapa geològic de lazona volcànica de la Garrotxa i altrestreballs de recerca vulcanològicaduts a terme en els darrers anys hanfet possible afegir a la llarga llistadels ja coneguts dos nous volcans:el volcà del Bac de les Tries (al termemunicipal d’Olot) i el volcà de la Tutade Colltort (a Sant Feliu de Pallerols).

D’altra banda, s’ha pogut confirmarl’existència del volcà de Can Barraca (aOlot) i del volcà de Sant Jordi (a SantaPau) que ja apareixien cartografiats enantics mapes geològics.

Dels 40 volcans coneguts fins ara a laGarrotxa, 38 es troben dins l’àmbit delParc Natural de la Zona Volcànica de laGarrotxa. Els altres dos es localitzenfora dels límits del Parc, al termemunicipal de Sant Feliu de Pallerols.

D’aquests 38 volcans, sis estanformats per més d’un edifici volcànic iun d’ells compta amb cinc consadventicis.

L’última erupció a la zona volcànica esva produir ara fa 11.500 anys i va donarlloc a la formació del volcà de laPomareda, con adventici (secundari)del volcà del Croscat, situat dins delterme municipal d’Olot.

La zona volcànica de laGarrotxa es pot consideraruna de les més benconservades de l’Europaoccidental.

Les regions d’Auvergne(França) i d’Eiffel (Alemanya),juntament amb la nostra, sónels espais de l’Europaoccidental que inclouen elsconjunts de volcans inactiusmés ben conservats.

A la península Ibèrica hi haaltres zones volcàniquesinactives, però per diferents

Una de les zones volcàniquesde més valor de l’Europaoccidental

motius, entre ells l’erosió,quasi no s’hi perceben elscons volcànics.

National Geographics’interessa pel Parc Naturalde la Zona Volcànica de laGarrotxa

Arran de la descoberta delsvolcans de la Tuta de Colltorti el Bac de les Tries, aquestaprestigiosa revista vasol·licitar informació de lazona volcànica de la Garrotxaper elaborar un article.

v o l c a n s

Principals zones volcàniques de l’Europa occidental

Eiffel (Alemanya)

70 volcans ben conservatsamb una gran superfície decolades basàltiques(Parcialment protegida amb lafigura de Parc Natural)

Cabo de Gata (Almeria)

Zona volcànica antiga de360 km2. No s’hi conservenels cons volcànics(Protegida com a ParcNatural)

Zona Volcànicade la Garrotxa

40 volcans en 120km2, en bon estatde conservació(Protegit com aParc Natural)

Sud d’Itàlia-Sicília

Vulcanisme actiu:Vesubi, Stromboli,Vulcano, Etna(Protegits ambdiferents graus deprotecció, alguns coma Parcs Naturals)

Auvergne(Massís Central francès)

80 volcans de gransdimensions ben conservats(Protegits com a Parc Natural)

Campos de Calatrava(Ciudad Real)

Conjunt volcànic en mal estatde conservació per l’erosiódels cons volcànics(Amb protecció puntual)

4 Magma. Número 0. Hivern de 2000

BANYOLES

N-260

C-153

Riu Ser

GI-524

Riu Brugent

Riu Fluvià

Riu Fluvià

C-152

C-153

CAMPRODON

GIRONA

BANYOLES

lesPreses

Olot

St. Esteved'en Bas

VIC

St. Feliu dePallerols

Sta.Pau

St. Jaumede Llierca

Castellfollitde la Roca

St. Joanles Fonts

1

2

3

4 5

6

78

910

11

12

13

14

15

1617

18

19

2021

22

23

24

25

26

2728

29

30

31

32

33

3536

34

37

38

39

40

C-153 Torr

ent T

uron

elRiera de Bianya

Riera

deLl

émen

a

0 0,5 1 2 Km

Volcàdel Bac deles Tries

Mapa dels 40 volcans, amb els descoberts ara, el volcà del Bac de les Tries i el de la Tuta de Colltort

Volcàde la Tutade Colltort

La Fageda d’en Jordà és una de les 26reserves naturals (zones d’especialprotecció) del Parc Natural. La finca deCan Jordà, dins d’aquesta reservanatural, és propietat de la Diputació deGirona i, a través d’un conveni, la sevagestió ha estat encomanada alDepartament de Medi Ambient de laGeneralitat, de qui depèn el Parc Natural.

L’any 1988 es va elaborar un pla tècnicde gestió i millora forestal per millorarl’estructura del bosc, ja que aquestpatia problemes de regeneració i decreixement.

Tallar arbres per millorar la salut delbosc

A la Fageda, des de l’any 1989, s’hanexecutat tallades programades enl’esmentat pla tècnic que han consistit

en la tallada selectiva d’arbres dominats,decrèpits o moribunds, talladesfitosanitàries, aclarida de rebrots, podai estassada selectiva.

Visita a la Fageda d’en Jordà ambentitats de Santa Pau

Enguany, s’ha organitzat amb diversesentitats de Santa Pau una visitacomentada a la Fageda d’en Jordà.

Es va veure la gestió de diferentsfinques públiques i privades de laFageda i que, per tant, tenen diferentsobjectius (de conservació od’aprofitament). També es va explicarles característiques de la colada de lavadel Croscat sobre la qual creix laFageda, i es van visitar les oficines del’equip gestor del Parc Natural a CanJordà.

El 60% del Parc Naturalés cobert de boscos

Segons el mapa actualitzat de vegetació del Parc Natural, el 60% de laseva superfície és coberta de boscos.

Domina l’alzinar (28,9%), seguit de la roureda de roure martinenc (13,2%),la fageda (8,6%) i la roureda de roure pènol (6,8%). El bosc de ribera i les zoneshumides hi ocupen una petita part (2,4%). La resta és ocupada per matollars,pastures i conreus.

La vegetació és d’una varietat extraordinària. Els diferents substratsgeològics, els climes i la situació geogràfica d’aquesta zona han originat eldesenvolupament d’una flora i una vegetació molt variades, i per això podemtrobar des de paisatges vegetals mediterranis (alzinars) fins a vegetaciópròpia del centre d’Europa (rouredes de roure pènol i fagedes).

Actuacions de millora forestal a la ReservaNatural de la Fageda d’en Jordà

f l o r a i v e g e t a c i ó

Roureda del Parc Nou.Una de les quatre rouredes humides de rourepènol que queden al Parc Natural

5Magma. Número 0. Hivern de 2000

La roureda humida benconservada actualment noarriba a la superfície de 6

camps de futbol.

La roureda de roure pènol:un bosc únic i de gran valorLa roureda de roure pènol (Quercusrobur) és un bosc molt rar a Catalunya.Només trobem rouredes benconservades a la cubeta olotina i a laVall d’Aran.

De les rouredes de roure pènol delParc, a causa de l’artigatge per aconreus i de la construcciód’habitatges, només quatre, situadesals voltants d’Olot, conserven lesplantes típiques d’aquest bosc. Això voldir només 5,8 ha de roureda humidade roure pènol ben conservades, en 3indrets (els paratges de la Moixina, elParc Nou i la zona de Tussols-Basil).

La roureda de Tussols-Basil, afectada perla construcció de la pista d’atletisme

La necessitat de tenir una pista d’atletisme a lacomarca és indiscutible, si bé la sevaconstrucció a la zona de Tussols-Basil afectauna part important de la roureda humida deroure pènol.Aquesta obra pública estava prevista ja en elplanejament urbanístic, i la Junta de Proteccióde la Zona Volcànica havia presentat diferentspropostes d’emplaçament a altres indrets.Una vegada descartades, es va posar com acondició conservar el màxim de superfície deroureda i els tres tussols que afecta l’obra,que queden integrats dins el recinte de lapista d’atletisme, com també la racionalitzaciódels accessos i equipaments, amb l’objectiude minimitzar-ne l’impacte.

Reserva Natural de la Fageda d’en Jordà

f a u n a

L’any 1998 es va procedir a la quarta, ifins al moment darrera, engegada decabirols (Capreolus capreolus). D’acordamb el projecte de reintroducció,redactat l’any 1993, es van alliberarcatorze animals que s’afegiran als 35deixats anar fins ara i, és clar, a lesseves cries.

Amb les dades resultants del programade seguiment del cabirol fet pel ParcNatural, es pot considerar que elprograma de reintroducció està tenintuns resultats molt positius.

És important que no confonguem elcabirol amb el cérvol (Cervus elaphus),que també és present al Parc Natural.Els cérvols provenen d’una finca delvolcà de la Garrinada on la propietat elsva deixar anar sense les autoritzacionsadministratives i els controls sanitarisnecessaris.

Els cabirols alliberats pel Parc Naturalvan equipats amb un collar emissor,que ens ha permès saber quines sónles seves zones d’activitat i quins sónels seus hàbitats preferits.

Els factors que han condicionat demanera més important la distribuciódels cabirols han estat la qualitat delshàbitats on va ser alliberat,especialment la bona coberturavegetal, i la tranquil·litat.

La reintroducció delcabirol al Parc Natural

El cabirol es va extingir a casa nostradurant els segles XVIII i XIX a causa dela persecució directa que patia i de ladesaparició de les masses forestals perl’agricultura i la ramaderia extensiva iles activitats de carboneig i llenya.

Es tracta d’una espècie forestal, quefacilita la neteja del sotabosc, i que erala presa d’animals que també handesaparegut de les nostres terres, comel linx, el llop o l’ós.

Els cabirols del Parc Naturalprocedeixen d’una reserva francesa, onels controls sanitaris que s’efectuen

des de fa temps amb tota la població iamb els exemplars que s’utilitzen per aaquestes repoblacions asseguren unaplena garantia sanitària.

El Parc Natural, a més del seguimentdels individus, ha engegat unseguiment sanitari que es fonamenta enl’analítica d’excrements i dels individusmorts.

També s’està preparant un seguimentsobre la dieta dels cabirols ambl’objectiu de recollir més informaciósobre les plantes que mengen aquestsanimals, que principalment són arbusts.

Alliberament d’un cabirol a la Vall de Sant Iscle

Els cérvols, al contrari delscabirols, poden arribar a

ocasionar alguns danys alsconreus, són quasi quatre

vegades més grans i podenanar en petits ramats

Es tracta d’una espècieforestal, que facilita la neteja

del sotabosc, i que era lapresa d’animals que també

han desaparegut de lesnostres terres, com el linx,

el llop o l’ós

6 Magma. Número 0. Hivern de 2000

La llúdriga torna al FluviàSegur que les persones de mitjana edatrecordaran quan encara es podienveure llúdrigues al Fluvià, al seu pas perOlot. Alguns diuen que la darrera va sermorta a la resclosa de la Providència,cap als anys setanta.

La persecució a què va ser sotmesaper obtenir-ne la pell, la contaminacióde l’aigua, la destrucció del seu hàbitato el simple caprici de tenir-la dissecadadamunt una calaixera o en unaexposició van motivar que la llúdrigaacabés extingint-se.

L’any 1996, van començar els primersalliberaments de llúdrigues (Lutra lutra),al Parc Natural dels Aiguamolls del’Empordà. Gràcies al radiotransmissorque portaven instal·lat, es va saber quealgunes havien remuntat el Fluvià i elSer fins a Castellfollit i al Sallent.

A finals de l’any passat, es va alliberar,al Parc de les Móres d’Olot, la Llum. Al’alliberament, van assistir nombrosespersones i també alguns grups escolarsque realitzaven activitats didàctiquessobre els rius.

Ara la pregunta és: es quedarà la Llumal Parc Natural? És evident que laqualitat de l’aigua ha millorat els darrersanys (un aspecte a destacar és larecuperació de la riera de Riudaurad’ençà que s’ha construït la novadepuradora d’Olot), però també ésveritat que encara falta molt per tenir unriu ecològicament saludable.Abocaments puntuals d’aigüesresiduals, els sucs ramaders que perescorrentia van a parar als rius, talladesde bosc de ribera i extraccions d’àridsincontrolades, etc. són alguns delsproblemes pendents de solucionar.

Alliberament de la Llum,al Parc de les Móres (Olot)

Un recorregut de 1.300 metrespermet reconstruir la història delnucli de Sant Feliu

L’itinerari pedestre núm. 18 Sant Feliude Pallerols. Itinerari urbà inaugurataquesta primavera passada, reuneix elsdos itineraris urbans que ja oferiaaquesta població, elaborats per JosepCanal i Carles Fochs.

En el recorregut es poden veure elsedificis de més valor de Sant Feliu, aixícom la trama urbana, i comprendrecom va créixer el poble a partir de laseva església i l’àrea circumdantprotegida, anomenada la Sagrera.

Itinerari pedestre núm. 19Valls de Sant Iscle i del Vallac: volcansi castells

Recorre cinc volcans (de Fontpobra, dela Tuta, de can Tià, de les Medes i delTraiter) i dos castells (de Colltort i dePuig Alder).

Aquest itinerari, de 17 km, molt mésllarg que l’anterior, i elaborat per RamonCros, permet contemplar esplèndidspaisatges, volcans i colades de lava,així com castells i esglésies romàniques(Sant Miquel de Pineda, Sant Iscle deColltort i l’ermita de Sant Salvador).

L’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols,l’Esbart de la Vall d’Hostoles, l’Associacióde Veïns de la Vall de Sant Iscle i elParc Natural van senyalitzar i editar elfulletó informatiu de l’itinerari 19.

Aigües de Sant Aniol ha pagat l’ediciódels fulletons informatius d’aquests dositineraris pedestres.

Dos itineraris pedestres perdescobrir Sant Feliu de Pallerols

El nucli antic de Sant Feliu de Pallerols i les valls de Sant Iscle i del Vallaces poden visitar ara amb l’ajuda dels nous itineraris pedestres del ParcNatural. Aquests han estat promoguts per l’Ajuntament, igual que l’estudi deviabilitat de l’ampliació del Parc Natural al seu terme municipal.

La promoció d’aquests nous indrets d’interès té com a objectiu diversificarl’oferta, provocar que els visitants puguin conèixer més indrets, allargar laseva estada a la zona i comportar un major benefici en tots els municipis i unadesmassificació d’aquells indrets massa freqüentats.

i n d r e t s

7

T’interessen els fulletons dels itinerarispedestres del Parc Natural?

Als centres d’informació del Parc Natural,a més d’altres publicacions i pòsters,tenim els fulletons dels itineraris pedestres.El Parc Natural té actualment una xarxade 19 itineraris pedestres que recorren totel Parc.

Més de 10.000 visitants al’any s’interessen pels

itineraris pedestres del ParcNatural

Magma. Número 0. Hivern de 2000

Els paratges de la Moixina estanregulats per un Pla especial deprotecció. Un dels temes pendents erael sanejament de tota la zona, on finsl’any passat es van produir algunsabocaments d’aigües residuals.

L’Ajuntament d’Olot i l’Associació deVeïns de les Fonts van assumir elcompromís de resoldre-ho de formadefinitiva, i el Parc Natural es vacomprometre a aportar una subvencióper solucionar aquest tema.

La redacció del projecte i l’execució deles dues primeres fases de les tres queté ha tingut un cost de 25.459.974 PTA,de les quals el Parc Natural ha aportat11.740.976 PTA. La resta dels diners haestat aportada per l’Ajuntament d’Olot iels veïns, a través de la seva associació.

El Parc Natural també ha fet unseguiment del projecte i de les obres

perquè no s’afectessin les aigüessubterrànies, molt superficials enaquesta zona, ja que qualsevol rasa lespodria desviar i fer perdre, cosa querepercutiria en el seu nivell, i, per tant,en les fonts, pous, sèquies i vegetaciód’aquest excepcional indret.

També cal dir que a proposta i a travésde les gestions efectuades perl’Associació de Veïns de les Fonts,aprofitant la rasa oberta, es vaninstal·lar els tubs de subministramentd’aigües potables i d’enllumenat.

El sanejament dels paratges de la Moixina

Cal preservar els paratges dela Moixina, un indret que

atorga un gran prestigi a Olot

Vall de Sant Iscle de Colltort

Paratges de la Moixina

La variant de Castellfollit de la RocaLes obres iniciades compliran una sèrie de mesures ambientals

Entre els anys 1999 i 2003, espreveu invertir 40.000 milions de PTAen la construcció de carreteres a laGarrotxa, algunes dins el ParcNatural. Aquestes obres són eldesdoblament de la N-260, en el seutram de Besalú a Olot, i en què s’incloul’esperada variant de Castellfollit, lavariant de Sant Esteve d’en Bas iposteriorment, si prosperés, elprojecte de l’eix Vic-Olot a través deltúnel de Bracons.

p à g i n a c e n t r a l

Molts de vosaltres haureu vist algunsmoviments de terra i algunes zonesdesbrossades prop del trencant deMontagut, al Pla de les Funoses, a SantCosme o al Pla de Baix. Són els treballsinicials de la construcció del primertram del desdoblament de la N-260 queinclou la reivindicada variant deCastellfollit de la Roca. Fa molts anysque se’n parla, d’aquesta variant, i arafinalment comencen les obres.

La longitud total d’aquest primer tram(Montagut-Olot) és de 9.728 m ambdos carrils per banda, separats per unamitjana, amb voral i, en alguns punts,

amb una via de serveis paral·lela. Aixósignifica que en punts concrets la novavia tindrà una amplada de 26 m. L’obraha estat pressupostada en 18.500milions de pessetes.

En el disseny del projecte s’ha pogutincidir en diferents aspectes ambl’objectiu de reduir l’impacte ambiental isocial de la nova via.

Durant la fase de construcció, s’han dededicar els esforços necessaris perreduir l’impacte de l’obra. Els aspectesmés destacats que s’hauran de tenir encompte són:

8 Magma. Número 0. Hivern de 2000

Esquema de la variant de Castellfollit amb el traçat i els principals impactes i mesures correctores que s’han de supervisar i resoldre en una obra com aquesta

Sant Joanles Fonts

Beguda

Olot

Rotonda al Pla de les Funoses.S’evitarà l’impacte visual de la zona afectada:una rotonda atrinxerada entre el basalt que

rebleix aquest pla.

Viaducte per travessar el Fluviàaigües avall de la font de Canet.La inestabilitat dels materials, al llarg deltram Sant Cosme-viaducte sobre el Fluviàexigeix una cura extrema en els perfils delstalussos i en la seva posterior revegetació

Sector del coll de Sant Cosme.El coll de Sant Cosme és un pas moltimportant per a diverses espècies de fauna.S’aplicaran tota una sèrie de mesures permantenir la comunicació i el pas entre elsdos costats de la carretera.

• Minimitzar els impactes derivats del’obertura dels accessos a l’obra

• Utilitzar els emplaçaments previstospel parc de maquinària i per les zonesd’amuntagament de terres que noafectin el medi i en facilitin unarestauració posterior

• Reduir al mínim l’afectació a lavegetació

• Evitar la contaminació de les aigüessuperficials

• Procurar reduir l’impacte visual del’obra (entrades de túnels, viaductes...)

Traçat de la variant

Recorregut de l’actual N-260

La construcció de la variantserà l’obra de més

envergadura feta al ParcNatural des que es va crear

És previst que les obresacabin l’any 2002

Cal extremar les mesurespreventives durant la fase de

construcció de l’obra

Es construiran3 viaductes i 2 túnels

• Reservar la capa de terra vegetalindispensable per a la restauració dela carretera

• Preveure les mesures adequades perreduir l’impacte acústic en aquellspunts on la carretera passi prop demasies o nuclis habitats

• Facilitar la permeabilitat transversalde la carretera per mantenir lesactivitats agrícoles i ramaderes, ipassos de veïnatge.

9Magma. Número 0. Hivern de 2000

Castellfollit

Dos túnels travessen la serra de Montrós,al sud de Castellfollit. L’actuació es planteja en una zonad’accés molt delicat que pot comportar impactes importants.Es regularà l’accés a la zona de la maquinària per evitar almàxim la degradació dels voltants de l’obra.

Viaducte sobre el Fluvià: 580 m de llarg.Se situa sobre el pont Trencat, a Montagut.Aquest element, visible des del mirador de lacinglera, ens retallarà la visual de la vall del Fluvià.L’obra requereix actuacions de disminució del’impacte visual.

10 Magma. Número 0. Hivern de 2000

i n v e r s i o n s

carretera dels Arcs (Santa Pau), part dela carretera d’Aiguanegra i el desguàsdel torrent de Palou (Sant Joan lesFonts) i de la Quintana (Olot i lesPreses), i es va asfaltar la carretera deSant Iscle, i eixamplar i reforçar el pontdel cementiri (Sant Feliu de Pallerols).

Les obres que es realitzen cada any esprioritzen segons el nombre de veïnsbeneficiats i el volum de trànsit.

Subministrament de subbase per almanteniment de camins

Altres treballs de millora de menorentitat s’han realitzat a diferents sectorsdel Parc Natural. També s’ha subminis-trat, als veïns que l’han sol·licitat, untotal de 3.702 t de material de subbaseper al manteniment de camins tantpúblics com privats, per un valor de4.000.000 de PTA. Per obtenir materialde subbase cal trucar al Parc Natural,al telèfon 972 26 46 66 (Joan Pineda).

Millora dels camins rurals

El Parc Natural manté el pressupostdestinat a subvencions a propietarisi masovers

Malgrat les reduccions pressupostàries,el Parc Natural ha aconseguit podermantenir i incrementar enguany elpressupost destinat a subvencions apropietaris i masovers.

Aquestes subvencions s’atorguen desde l’any 1989, i han tingut una moltbona acollida per part de la gent queviu al Parc. En aquests 11 anys, elnombre d’obres que han estat objectede subvenció és de 301, i la quantitattotal que s’hi ha invertit és de136.017.243 PTA.

Des de l’any 1997 es dóna prioritat ales actuacions vinculades alsarrendaments històrics i a famílies que

es dediquen principalment a activitatsagrícoles, ramaderes i forestals.

Les obres subvencionades acostumena ser la reparació de cobertes, laremodelació de façanes, el sanejament,la incorporació a l’obra de les condicionsque a vegades el Parc Natural inclou enels seus informes i les portades d’aigua illum o la millora del seu subministrament.Enguany, cal destacar que s’han donat3.797.390 PTA per a l’electrificació demasies de la zona de Cogolls, seguint unainiciativa dels veïns i de l’Ajuntament deles Planes d’Hostoles.

El Parc Natural ha destinat l’any 199924.000.000 de PTA a la millora decamins

Gran part dels diners s’ha destinat apavimentar, arranjar i eixamplar camins,com per exemple el camí de la Devesa iSerradell (Sant Joan les Fonts), el camíde Bassols (Santa Pau) o el camí de CalXai i les Illes (Vall de Bianya).

En aquesta mateixa línia, cada anys’executen obres. Des de l’any 1988que es va crear aquesta línia desubvencions, el Parc Natural ja hainvertit més de 210 milions de pessetesen millores de la xarxa viària.

Per exemple, l’any 1998 es vanarranjar el camí del Corb, el camí deSant Martí, l’accés a Pujolars i la

L’any 1999 el PN ha atorgat 35 subvencions per un importtotal de 18.947.191 PTA

Cobert agrícola a Santa Pau, subvencionatpel Parc Natural

Pavimentació del camí de les Fages fins a Pujolars (Santa Pau)

El Parc Natural de la Zona Volcànica dela Garrotxa va destinar l’any 199820.760.338 PTA a subvencionar 15projectes d’ajuntaments. Aquestsprojectes han estat, per exemple laconstrucció d’una vorera de la carreteraC-152 (les Preses), el sanejament de laMoixina (Olot), el projecte del camí delcingle (Castellfollit de la Roca), il’arranjament del cementiri i els jardinsde Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu dePallerols).

Des de l’any 1989 s’han invertitd’aquesta manera 287.346.036 PTA enels municipis del Parc Natural, enprojectes com per exemple les obres desanejament del Bosc de Tosca (lesPreses) i l’enterrament de línieselèctriques de tensió mitjana alsparatges de la Moixina (Olot).

El Parc Natural prioritza aquellsprojectes que tinguin per objectiumillorar els sistemes naturals i lescondicions de vida dels habitants.

L’any 1999 se subvencionen 8 projectesdels ajuntaments, amb un valor d’uns15.000.000 de PTA. Alguns exemples deprojectes subvencionats pel ParcNatural són els accessos a l’àrea debany Tussols-Basil (Olot), el sanejamentdel tram de camí de can Massot i lamillora del camí del Portalet, 1a fase(Santa Pau).

Projectessubvencionats alsajuntaments

11Magma. Número 0. Hivern de 2000

i n v e r s i o n s

Pressupostos del Parc Natural destinats a subvencions a propietaris imasovers, a millora de camins rurals i a ajuntaments

Reparació de cobertes, remodelació de façanesi ampliacions de masies han estat les obres més

subvencionades

MPTA

20

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Propietaris i masovers (1989-1999)

1989 1990 1991 19931992 1994 19971995 1996 1998 1999

Les obres que es realitzen cada any es determinen apartir de les necessitats detectades pels mateixos veïns,

els ajuntaments i els serveis del Parc Natural

MPTA

60

50

40

30

20

10

0

Millora de camins (1988-1999)

1988 1991 19931992 1994 19971995 1996 1998 19991989 1990

El Parc Natural prioritza aquells projectes que tinguin perobjectiu millorar els sistemes naturals i les condicions de

vida dels habitants

Construcció de la passarel·la sobre el Fluvià,als peus de la cinglera de Castellfollit

MPTA

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Ajuntaments (1985-1998)

1985 1990 1991 19931992 1994 19971995 1996 19981986 1987 1988 1989

Centres d’informaciódel Parc Natural

Carta europea deturisme sostenible:un parc pilotLa Carta europea de turisme sostenibleals espais protegits és una iniciativa dela Federació de Parcs Naturals iNacionals d’Europa (Europarc) que hacoordinat la Federació de Parc NaturalsRegionals de França.

La Carta ha estat redactada basant-seen les experiències concretes dutes aterme en 10 parcs pilots de tot Europa,un dels quals ha estat el Parc Naturalde la Zona Volcànica de la Garrotxa. Elfinançament d’aquesta iniciativa haestat a càrrec de la DG XI de la UEmitjançant un programa LIFE. A mésdels 10 parcs pilots, han participat en laredacció els representants europeus delsector turístic i entitatsconservacionistes com la UICN i elWWF.

El document presentat vol ser un marcde referència tant per als gestors delsparcs com per a les empresesturístiques que treballen en el seu àmbitper col·laborar conjuntament enl’aplicació d’un model dedesenvolupament turístic sostenible, ésa dir, respectuós amb el medi ambient,viable econòmicament i just des d’unaperspectiva ètica i social per a lapoblació local.

t u r i s m e

Els centres d’informació del Parc Natural són peces clau per satisfer,informar i reconduir els visitants. El Parc Natural té tres centres d’informació:el Casal dels Volcans (Parc Nou, Olot), Can Serra (la Fageda d’en Jordà, SantaPau) i Can Passavent (volcà del Croscat, Olot).

S’intenta descongestionar la Fageda d’en Jordà i el volcà de SantaMargarida, i convèncer el visitant que hi ha altres indrets per veure i per tantque es quedi més d’un dia. Això comporta una major qualitat de les visites imés ingressos per als municipis del Parc Natural.

Des dels centres d’informació esrecomanen set indrets, i a partir de l’anyvinent, deu. Tots aquests indrets, quesurten al fullet informatiu del Parc Natural,amb el qual s’informa als visitants, sónllocs amb un interès rellevant que disposende serveis, informació i itineraris pedestres.

Canviem els hàbits i les idees delvisitants.

La majoria de les visites consistien finsfa poc en un passeig per la Fagedad’en Jordà i un bon dinar. Actualments’ha pogut aconseguir que gran partdels visitants visitin a més el volcà delCroscat. D’aquesta manera, lainformació que reben els fa adonar-seque el Parc Natural és molt més gran,que només han visitat dos de les sevesvint-i-sis reserves naturals, que hi viuenunes 40.000 persones i que es vaprotegir pels forts impactes que patia.

Els pics d’afluència de visitants al Parc Natural sempre són per Setmana Santa (març-abril),a l’estiu (agost) i a la tardor (novembre).

Dades de l’any 1998

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0

Distribució mensual dels visitants

G A JM J OA S N DF M

Document de la Carta europea de turismesostenible

12 Magma. Número 0. Hivern de 2000

Es pretén aconseguirvisitants millor informats, quevisitin més indrets i, per tant,

es quedin més temps a laGarrotxa

La majoria dels visitants s’han dirigit alsinformadors en català, encara que latendència és que cada vegada ho facin mésen castellà i alguna llengua estrangera.

Estrangers10%

Castellà15,5%

Idioma utilitzat pels visitants

Català74,5%

Can SerraFageda d’en Jordà39%

La majoria dels visitants arriben a Can Serra (laFageda d’en Jordà), però no tothom es dirigeixal centre d’informació. En canvi, els visitants alCroscat són menys nombrosos però la majoriautilitzen el centre d’informació.

Casal dels VolcansParc Nou16,5%

Can PassaventVolcà del Croscat

44,5%

Distribució per centres d’informació

d i v u l g a c i ó

Escolars de la comarca utilitzenmaterials didàctics sobremedi ambient

El Parc Natural elabora materials didàctics que posa adisposició dels centres d’ensenyament dels municipis dela comarca. Aquests materials, crèdits per a ensenyamentsecundari i unitats didàctiques per a ensenyamentprimari, pretenen donar suport d’una manera gratuïta alsdocents i contribuir a integrar l’educació ambiental en elscurrículums escolars.

El curs 1998-1999, el 22% dels alumnes del Parc Natural vantreballar els diferents materials didàctics que el Parc Naturalha elaborat des de l’any 1995. L’equip gestor pretén que enuna primera fase es puguin oferir 10 materials didàctics per aprimària i secundària que permetin conèixer l’entorn físic,natural i social de la comarca i potenciar les capacitats iactituds dels alumnes necessàries per conservar el territorion viuen.Fins al moment s’han dissenyat sis materials, dos per aprimària i quatre per a secundària.

Materials gratuïts disponibles al Casal dels Volcans

Els materials didàctics consten de dues parts: un dossier perals alumnes amb les activitats i un dossier per als docentsamb les orientacions metodològiques per desenvolupar-les.Ambdós dossiers s’han dissenyat amb un format que permetser fotocopiat fàcilment.Aquests materials i els recursos que els acompanyen (mapes,fotografies i altres elements) són gratuïts i es poden sol·licitaren préstec al Parc Natural, concretament al Casal delsVolcans (telèfons 972 26 60 12 o 972 26 62 02).

Entre les activitats dissenyades en cada crèdit o unitatdidàctica, es proposa una sortida de camp per treballar sobreel terreny diferents continguts que desenvolupen elsmaterials. El Servei de Guies del Parc Natural també dónasuport als mestres i professors per preparar i guiar aquestessortides o bé d’altres que ells mateixos proposin.Aquests materials són específics per als centres docents dela comarca. El Parc Natural, a més, disposa d’una ofertapedagògica d’activitats d’un dia o d’estades de tres o cincdies, dirigida als centres docents de fora de la comarca.Aquestes activitats, les realitzen cada curs escolar uns deumil escolars de tot Catalunya.

El Parc Natural també ha editat els últims dos cursos unaguia per a visites de grups escolars, que és un recurs moltcomplet per preparar activitats al Parc Natural.Totes aquestes publicacions i d’altres, les podeu aconseguirals centres d’informació del Parc Natural.

Els materials didàctics disponibles fins al moment són:

El Parc Natural promou l’educació ambiental idóna suport als docents locals amb activitats imaterials gratuïts que treballen l’entorn natural

i humà dels alumnes

13Magma. Número 0. Hivern de 2000

El paisatge de la zona zolcànica de laGarrotxaCrèdit de síntesi, 2n cicle d’ESO

Els elements i factors que configuren el paisatge.Crèdit interdisciplinari de les àrees de ciènciesexperimentals, ciències socials, educació física illengües.

L’aigua a la comarca de la Garrotxa,on, qui, com?Crèdit variable, 2n cicle d’ESO

La quantitat i qualitat de l’aigua a la comarca. Elsusos que se’n fa i la seva gestió. Àrea de ciènciesexperimentals.

Investigant sobre el Parc NaturalUnitat didàctica, cicle superior de primària

El medi físic, natural i humà del Parc Naturaltreballat sobre mapes. Unitat de les àrees de medinatural i medi social.

La biodiversitat a la GarrotxaMaterial de suport per als crèdits comuns sobre ladiversitat d’éssers vius, 1r cicle d’ESO

Els ecosistemes de la comarca de la Garrotxa, laseva distribució i les transformacions que sofreixena causa de l’acció transformadora de l’home. Àreade ciències experimentals.

El retorn de la nàiadeUnitat didàctica, cicle mitjà de primària

Aproximació al medi fluvial a partir de l’estudi d’unmol·lusc: el musclo de riu. Les causes de la sevadesaparició i el pla de reintroducció. Àrea de medinatural i social.

Els riscos propersCrèdit variable, batxillerat

Processos geològics i riscos geològics: riscvolcànic, risc sísmic, risc d’inundacions i riscd’inestabilitat. Ciències de la Terra i el mediambient.

e n q u e s t a

Què valores de viurea la zona volcànica?En el marc de la Fira de Sant Lluc de l’any passat, el ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va realitzar unaenquesta a les 2.500 persones que van accedir al seuestand, les quals es van poder emportar una guia i uncalendari del Parc Natural.

L’enquesta pretenia saber l’opinió de la població sobre quèvalorava més de viure en aquest espai natural protegit, què

era el que no els agradaria que canviés, i què farien perevitar-ho.

En Jaume Falguera, la Núria Pujolar i l’Anna Trifon, alumnesde Batxillerat del curs 1998-1999 de l’Escola Pia d’Olot, vanbuidar i tractar les dades, i van arribar a les conclusionssegüents.

14 Magma. Número 0. Hivern de 2000

Un 14% dels enquestats aposta peraugmentar el control de la construccióde la zona, i un 12% es manifesta encontra de les noves vies decomunicació. També un 12% esdeclara a favor de la potenciació i lamillora de la natura, d’una majorprotecció i de realitzar més actuacionsd’educació ambiental.Un 14% de les respostes proposenmantenir l’estil de vida actual, un 12%potenciar les activitats culturalstradicionals, un 7% es decanta peraccions educatives per millorar elrespecte, i un 6% aposta per accions perrecuperar i augmentar la tranquil·litat.

Què t’agrada més de viure aquí?El valor més rellevant per a la gent de lazona volcànica de la Garrotxa és lanatura, incloent natura i paisatge, ambel 59%.

En segon lloc, amb el 34%, es valora lagent, l’estil de viure i els aspectesculturals.

Què no t’agradaria que canviés?En primer lloc, al 63% dels enquestats,els preocupa una degradació de lanatura i del paisatge. En segon terme,amb el 29%, preocupa que canviï lagent, l’estil de vida o els aspectes mésculturals.

Què faries per evitar-ho?

Aspectesculturals

12%

Altres7%

L’estilde vida11%

La gent11%

La natura30%

El paisatge29%

Aspectesculturals

16%

Altres8%

L’estilde vida7%

La gent6%

La natura15%

Elpaisatge

48%

Recuperari millorar la

tranquil·litat6%

Altres15%

Més controlurbanístic14%

Protegiri millorarla natura12%

Evitar novesvies decomunicació12%

Mantenir l’estilde vida14%

Potenciar lesactivitatsculturalstradicionals12%

Reduir eltrànsit i la

contaminació8%

Educar enel respectei educacióambiental7%

El que més valora la gentés el paisatge (29%)

i la natura (30%)

Els canvis que méspreocupen la gent són els

que afecten la natura (15%)i el paisatge (48%)

De la gent preocupada pelParc Natural, un 50% proposaaccions de protecció del Parc

Natural, un 25% evitarl’especulació urbanística i un25% ampliar l’espai protegit

a g e n d a d ’ a c t i v i t a t s

Vols venir a lessortides deseguiment delcabirol que realitzael Parc Natural?Si disposes de temps lliure, potsparticipar en els projectes deseguiment de la fauna del Parc Natural.

D’aquesta manera podràs fer sortidesper saber on són els cabirols, com esfan censos de conills, quins amfibis hiha al Parc Natural i com s’estanrepoblant els rius amb musclos de riu.

Al llarg de l’any organitzem sortides icursos sobre el Parc Natural.Si t’interessa, espabila’t, hi ha placeslimitades i te’n pots quedar sense!.

Activitats del primer semestreVols conèixer el Parc Natural? Vine a les sortides naturalistes que organitzen lesentitats socioculturals i el Parc Natural. Guiades per un expert en la matèria, usfaran descobrir els volcans, les plantes, els animals, les tradicions, l’arquitectura...Les sortides són gratuïtes, no cal fer reserva prèvia i com a màxim duren un matí.

Divendres, 11 de febrera les 20 h, al Centre Cívic (Santa Pau)

Observacióastronòmica:

xerrada i observacióamb telescopi

Coorganitza:Colla de Santa Pau, GC Esportiu

Passabigues, Amics de Santa Pau, CoralArcs, Associació de Pares d’Alumnes de

Santa Pau, Museu dels Volcans i Associaciód’Astronomia de la Garrotxa

15Magma. Número 0. Hivern de 2000

Divendres, 5 de maiga les 21,30 h, al Centre Cívic (Santa Pau)

Xerrada

Dissabte, 6 de maiga les 9 h, a la plaça de Baix (Santa Pau)

Sortida: Herbesremeieres

Coorganitza:Colla de Santa Pau, GC Esportiu

Passabigues, Amics de Santa Pau, CoralArcs, Associació de Pares d’Alumnes de

Santa Pau i Museu dels Volcans

Dissabte, 3 de juny

a les 21 h, al Casal de Sant Roc (Olot)

Xerrada amb

diapositives

Diumenge, 4 de juny

a les 9 h, al Casal de Sant Roc (Olot)

Sortida: Els arbres

de Sant Roc

Coorganitza:

Associació de Veïns de Sant Roc (Olot)

Divendres, 23 de juny

a les 21 h, al local social de

Bosc de Tosca (les Preses)

Xerrada i

exposició de

fotografies:

Història del Bosc

de Tosca

Coorganitza:

Associació de Veïns del Bosc de Tosca

(les Preses)

Divendres, 19 de maiga les 21,30 h, al Casal de les Fonts (Olot)

Xerrada ambdiapositives

Dissabte, 20 de maiga les 9 h, al Casal de les Fonts (Olot)

Sortida: Fauna delParc Natural

Coorganitza:Associació de Veïns de les Fonts (Olot)

Casal delsVolcans

Sant Joanles Fonts

la Canya

lesPreses

Olot

Castellfollitde la Roca

SantaPau

Volcà delCroscat

Volcàde SantaMargarida

Fagedad'en Jordà

Torrent

de la Cau

Riera de

Riudaura

el Fluvià

el Fluvià

elFl

uvi à

Riera de Bianya

S E R R A D E S A N T J U L I À

S E R R A D E L C O R B

S E R R A D E F I N E S T R E S

Can Jordà

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Què és el

Parc Natural?El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxaés un espai protegit que coneixem bàsicament per la bellesadel seu entorn.

Però el Parc Natural és molt més que tot això.

Edita:

Una economia activai diversa• Un PIB del 4% per sobre de

la mitjana catalana• Un índex d’atur baix (3,5%

per sota de la mitjana deCatalunya)

• Una economia dinàmica idiversificada (indústria iconstrucció, 55%; serveis,41% i agricultura, 4%(*).

• Una indústria equilibrada iamb una forta tradició

Un espai naturalprotegit• Un territori extens (120 km2)• 11 municipis• 26 reserves naturals• Fer compatible la conservació

amb el desenvolupamenteconòmic

• Règim de protecció arrandels impactes de lesextraccions mineres

Uns valors naturalsexcepcionals• La regió volcànica més ben

conservada de la penínsulaIbèrica

• Més de 40 volcansi 20 colades de lava

• Vegetació diversa: alzinars,rouredes i fagedes amb1.280 espècies de plantesamb flor

• 257 espècies d’animalsvertebrats

Una identitat culturalpròpia• Arrelada tradició artística• Indústria d’imatgeria religiosa

centenària• Llarga tradició

d’ensenyament artístic• Bona cuina amb un rebost de

qualitat• Festes i tradicions populars

amb un seguiment divers iparticipatiu

Un territori humanitzat• 40.000 habitants• El 98% del territori és de

propietat privada• Una activitat humana

harmoniosa amb l’entorn

(*) Població activa